divendres, 9 d’abril de 2021

l'Esperó del Vent a La Roca Vella ( La Proa) Ecos. Montserrat. 29-03-2021.

El perfil de la Roca vella o Proa demana ésser visitat.



                                És dilluns, tinc vacances, aprofitem que no estem confinats i amb el Josep anem a fer una via que fèia anys tenia ganes de fer: l'Esperó del Vent a La Proa.
Ell ja l'ha fet, però fa força temps i no li reca acompanyar-me, gràcies Josep!

Anem al Bruc i fem el cafetó al forn, avui poca gent arreu...d'allà aparquem al darrer carrer de la urbanització Mas Grau, just abans de la barrera que avisa que no es pot circular mes enllà.
Comencem a caminar, deixem a l'esquerra la masia de Can Rovira, al primer trencall anem a la dreta direcció Can Salses, Can Xicó que deixem enrrera per baixar al clot, a la dreta, més amunt, la Masia del Castell.   

Ja al Clot del Tambor, veurem un camp d'Oliveres mig abandonat, anirem pel mig del mateix en tendència a la dreta, al final anem per dins d'un torrent sec;  el seguirem tot trobant alguna pintada vermella de tant en tant, en tendència ala dreta fins arribar a una bassa i un rètol del Parc sobre la regulació de l'escalada, aquí continuem pel corriol de l'esquerra que s'anirà enfilant tot fent giragonses i grimpades fins al llom que ens deixa als peus de la imponent Tonsura, sòcol de La Roca Vella ( la Proa).
Del Bruc, aproximem fins al clot del Tambor, al fons el nostre objectiu.

Bassa que trobem tot remuntant el Clot, d'aquí corriol a l'esquerra.

La Proa destaca, la Tonsura encara mig amagada.

La Tonsura ara a primer terme, la voregem per l'esquerra per assolir la base de la Proa.


Sota La Tonsura tenim la Cova del Cabrit, nosaltres no hi arribem, anem per l'esquerra a buscar una canal equipada, la canal Nubiola, que ens deixarà a la base del nostre objectiu.

La canal és prou dreta i ens ajudarem d'unes cordes amb nusos i dalt de tot d'unes grapes  com si fos una ferrada, vaja que arribes a peu de via ben content !
A la canal Nubiola, arranjada amb cordes i grapes.

El nostre objectiu, i placa a peu de via.



Ja som a peu de via, una placa a la paret ens ho confirma.   Estic ben suat, ara entenc el perquè de no trobar company després de tant de temps de demanar per venir aquí, i és que per fer dues tirades ens hem mamamt una caminada del quinze !  

Tanmateix l'excursió val molt la pena, les agulles que se'ns ofereixen a la vista be vàlen una bona suada.

Ens preparem per pujar, la roca sembla franca, malgrat alguna escrostonada, 
El primer espit és força amunt, però la roca es deixa fer amb seguretat, sobretot després de la percepció que duc a sobre després de tant de temps només escalant al fang Sant Llorentí, avui em sembla que toco preses de ferro !

Superar un llabi et fa mirar-t'ho, però les preses són bones i es deixa escalar.  Bones excursions entre espits, però que no et fan patir ja que les preses són cantelludes i fins i tot les arrodonides són adherents....flipo!  Amés en cas de caiguda, la verticalitat del mur faria que no toquessis paret.
El company recuperant la magnífica primera tirada.

Primera reunió

Del darrer espit, algunes plaquetes es mouen i xapar a vegades costa, a més que el forat és petit, compte si porteu mega mosquetons, no us entraran...doncs això, del darrer espit anirem en tendència a la dreta amb bons peus fins la petita lleixa de la primera reunió, ben aèria i ventada, tot fent honor al nom de la via.
Acabant el tram mes mantingut i entrant a reunió, darrer ressalt.


Aspecte de la segona tirada i el Josep treballant-la.




El Josep arriba ben content a la reunió, quina tirada mes ferma! i sí, un queda molt content amb la línia i la roca;   ara és el seu torn, la segona tirada contnua verticalota, però menys que l'anterior, tanmateix a l'inici et fa anar ben concentrat.   El perdo de vista, però la tirada és llarga  i encara li tocarà un bon tros fins dalt;   ara la paret s'ajeu i es redreça en dues ocasions, les assegurances són als trams drets, amb el que les excursions són maques, però plaents-
A pàrtir d'aquí la via perd verticalitat .

Reunió cimera.

Quan recupero la tirada gaudeixo de la roca que és d'escàndol, la reunió cimera és a l'avantcim i d'allà m'arribo al cim mateix, que és ben pla i gran.   Allà trobem el potet de piulades on no hi ha llibreta només un paper que és ple per totes bandes, amb el que hi deixo una ressenya de la via Tropicana que dúia, així queda espai per a propers companys.
Tot rellegint les anotacions trobem la d'en Manel Guasch, pare de la Sònia, amb qui vam escalar fa poc, aperturista de vies emblemàtiques com la Mas Guasch al Puntal de l'Albarda i malauradament traspassat no fa massa temps.
Llibre de piulades, hi trobem l'anotació del malaguanyat Manel Guasch de novembre 2013

Al cim de La Roca Vella, amb un teló de fons incomparable.

Amb dos ràpels serem a peu de via.


Restem una bona estona admirant la zona de frares i Ecos que se'ns apareix al fons, munió d'agulles assolides i moltes mes per assolir, projectes i il.lusions futures....

Toca baixar, que volem ser a dinar a casa, en dos ràpels ho enllestim.   Compte amb le smaniobres de corda a la primera reunió que és ben penjada i compte amb el vent que s'endú les cordes al costat que mai toca amb les enganxades en els múltiples merlets....

Fantàstiques formacions: l'Agulla de l'Aritjol i l'Agulla fina dels Naps de Baix !


Ja a peu de via, ens felicitem, quina via, quina roca, quin entorn....només un petit pero....els espits porten posats uns 40 anys, estan prou rovellats i tot i que a la reunió n'hi ha quatre, no estaria malament canviar-ne alguns per bolts amb plaques petites....suposo que si no s'ha fet mai deu haber estat per la polèmica amb la coincidència amb la segona tirada amb ll'Aresta Brucs, oberta cinc anys abans.
Ressenya de l'amic Joan Prunera
  • Col.leccionista de vies

  •  

     Via que he tardat massa a fer, és una imprescindible si t'agrada escalar a Montserrat.
    Amb l'equipament actual només amb cintes passes, en cas de necessitar-ho sempre trobareu algun merlet per llaçar, però cal anar-hi amb el grau consolidat ja que les assegurances hi són però espaïades, cal escalar entre elles.  
    Si en teniu ganes a l'esquerra trobareu la via Tropicana, pica mes de grau però també immillorable, i perquè no l'aresta Brucs, però aquí s'hi ha d'anar amb mentalitat tranquil.la i amb martell i pitons i molta traça, xapó als aperturistes.

    2 comentaris:

    1. Felicitats Jaume, una via molt xula, quan la vaig fer amb el Monistrol em va agradar molt!!

      ResponSuprimeix
    2. Gràcies Manel! la vau fer amb el Jepet ! fa molts anys doncs.
      Les assegurances són les mateixes i comencen a fer "por".

      ResponSuprimeix