Esperó de l'aire al Morral del Llop. Serra de l'Obac. 28-06-2021.

L'Esperó de l'aire destaca entre l'evident diedre de La Pepell i la xemeneïa de la Mamat Soriano

             Continuem exprimint el Morral del Llop, cinglera de modesta altura a l'actualitat oblidada injustament i que nosaltres estem gaudint.  Ideal per tardes d'estiu ja que és a l'ombra o per matins d'hivern ben assolellada.   Darrerament s'han restaurat moltes de les línies amb parabolts inox a càrrec d'alguns escaladors altruites com és el cas de Jordi Cuevas, que a més és l'autor d'aquesta nova línia prou ben trobada que va obrir el 2004.

 Com anar-hi:  Ens arribem a Matadepera on agafem la crtra comarcal BV1221 a Coll d'Estenalles /Mura fins al revolt de l'Alzina del Sal.lari ( aparcament senyalitzat per la Diputació).  Deixem el cotxe i agafem el camí dels graons de Mura/Coll de Boix, immediatament trobem un corriol a la dreta que baixa a travessar el torrent. l'agafem i aleshores en forta i constant pujada ens acostarem al nostre objectiu;    arribem al Morral del Llop per la seva esquerra, aleshores flanquegem la base de la paret, passem de llarg l'evident xemeneïa de la Mamat-Soriano i la nostra via és abans del marcat diedre Pepell, en destaca l'esperó.

Primera tirada prou dura en lliure. Foto Jordi Ceballos.

La primera tirada comença per un terreny una mica trencat, es deixa anar fent amb passos potents i obligats fins que s'acosta al balmat de sota l'esperó on el grau apreta i ens va caldre l'A-0.   Podríem qualificar-la de tirada esportiva, ja que no cal dur mes que cintes exprés.  La reunió és ben penjada al peu del marcat esperó.

Primera reunió, ben penjada. Foto superior Jordi Ceballos.

El Jordi recuperant la tirada, molt tècnica i mantinguda.

Resseguint l'esperó, una segona tirada que no deixa indiferent !

La segona tirada comença potent, la primera assegurança és prou amunt;  tanmateix la roca és boníssima i permet anar fent.   La dificultat hi és molt mantinguda, costa en lliure.  En un tram que l'assegurança allunya hi posem un Tòtem del 2.

Muntant la reunió cimera, ben penjada.

Recuperant la segona tirada, amb roca excel.lent. Foto Jordi Ceballos.

Segona reunió penjada al buit.

Ressenya del Jordi Ceballos.

 Una via de caire esportiu amb una línia molt elegant, només ens caldran cintes, opcional algun camalot o Tòtem si anem justos de grau.  Com que és ràpida de fer aprofiteu l'excursió per fer-ne alguna altra de les moltes línies que ressegueixen el Morral.   Recomanable.

Xorretones en los pantalones als Tres Jutges, Morral del Llop o com vibrar en pocs metres ! 16-06-2021.

Els Tres Jutges venint de l'Alzina del Sal.lari.

               Sempre que ens acostem al Morral del Llop veïem els Tres Jutges, tres agulles separades de la Cinglera del Morral, molt característiques, les dels dos extrems ja les hem assolit i ens queda la del mig, que si be es pot pujar pel darrera caminant, la via de l'Efren ens cridava... una tarda de feina al Morral ens animem a posar-nos-hi.  Val a dir que l'honor ha estat pel mes jove, el Christian, que li fèia molta il.lusió, tanta com por....però qui no en te, la gràcia és saber-la controlar i tirar endavant, el que va fer magistralment.

La línia és evident, la roca "secretiva"....

La via s'ha d'equipar tota, comença per un diedre vertical, entrar-hi costa, potser és el pas mes fort de la via..podem posar un Càmalot  a l'inici i una vegada sobre el diedre/placa un altre el mes amunt que puguem ( un 4).

Pas potent per entrar en matèria.

La roca no dóna massa confiança amb el que la progressió és súper curosa.

Abandonar la protecció de la fissura costa, cal anar flanquejant a l'esquerra tot cercant els millors peus, de mans anem una mica escassos;  poc a poc i testant tots els còdols s'arriba als grans còdols sota el balmat que ens barra el pas, fins allà dalt no podrem protegir-nos, i el que hi entra tampoc é sper anar massa tranquil...a la ressenya marquen reunió, però no ho veu clar i continua.

Abandonada la protecció de la fissura, no s'hi val a fallar...

A l'alçada dels grans còdols es pot posar alguna protecció.

Una vegada protegit, encetem un flanqueig horitzontal en el que baixarem una mica tot buscant el millor terreny;  situats a la vertical de la torre cimera, amunt.   Per aquó podrem posar algun tasconet i micro.

Toca flanquejar a la dreta per anar a buscar la fissura de sortida.

Abastat el sostre la tensió baixa, ara uns passos atlètics !

El Jordi i jo estem tant tensos com el Christian, respirem a la que ha pogut arribar als grans còdols i posar quelcom, una caiguda abans et faria tocar terra....

Ara amb mes peces de protecció, tot i que cap de "bona" ja millora una mica la roca i a l'abastar la torre trobem canto, cal superar un balmat amb un pas de bloc potent, sortosament de mans anirem be i el pas es deixa fer assolint el replà sota el cim !

Ajudats pel bon cantell camada i amunt!  l'alegria es desborda, aquí hem patit tots tres!!!

Quan pot fer el pas per sortir a la trona, respirem alleugits ! quina tensió!!!  no en va l'autor posa com a material opcional els bolquers...

El crit d'alegria del Christian ressona per tot l'Obac i no és per menys....

Curiosa finestra, el Jordi satisfet d'arribar a dalt.

Estem molt contents, una escalada que no la regalen.

Ressenya que trobareu a la web Santllors.com

 

Via d'aventura en roca mediocre que no puc recomanar, si hi aneu, dur Càmalots fins al 4 i micros i fissurers petits, així com bagues per a ponts de roca.

Per a gent que domini la roca de Sant Llorenç i l'autoassegurament .

 Com anar-hi:  Ens arribem a Matadepera on agafem la crtra comarcal BV1221 a Coll d'Estenalles /Mura fins al revolt de l'Alzina del Sal.lari ( aparcament senyalitzat per la Diputació.  Deixem el cotxe i agafem el camí dels graons de Mura/Coll de Boix, immediatament trobem un corriol a la dreta que baixa a travessar el torrent. l'agafem i aleshores en forta i constant pujada ens acostarem al nostre objectiu;    arribem al Morral del Llop per la seva esquerra,

Via Estel abans Miquel Comes al Morral del Llop. 18-06-2021.

Amb en Miquel Comes que l'any 1974 va obrir aquesta línia.

                El Morral del Llop és ideal per a fer-hi escapades les tardes d'estiu, poc a poc amb diferents companys, sobretot amb en Jordi Ceballos, les estem repetint totes...la via Estel, abans Miquel Comes, la vam repetir una tarda amb el Jordi i el Christian i li vaig comentar al seu aperturista, l'amic Miquel Comes d'anar-la a repetir amb ell;  li va fer molta il.lusió, amb el que quedem a peu de via per a fer-la.

M'explica que inicialment la a via no li va posar nom, la va obrir amb l'ajuda d'Albert Vilanova i allà va quedar, a la Web de Santllors.com la van batejar com a via Miquel Comes al saber que n'era un dels aperturistes.   Actualment la via passa a anomenar-se via Estel en record del gos del Miquel recentment traspassat, fet del que vam informar a Santllors, constant ja actualment amb aquest nom.

A la primera tirada, en dos atacs diferents. fotos Miquel Comes i Jordi Ceballos.

La primera tirada comença en una rampeta que de seguida es redreça, la primera assegurança prou amunt.   A la seva dreta hi ha una altra línia de nom desconegut, la nº 31 de Santllors.com.

Escalada de finura en que superem un parell de balmats on rau la dificultat, no obligat car podem fer A-0 o penjar l'estrep.  Superat el tram vertical s'ajeu i grimpem a buscar un marcat diedre fissurat al peu del que hi trobem la reunió.

Primera reunió en un còmode replà sota la fissura de sortida.

El Miquel sortint del tram vertical de la primera tirada.

Espectacular més que difícil diedre de la segona tirada.

La segona tirada te un caire ben diferent, passem de la placa al diedre fissurat, de l'equipament fixe a l'autoprotecció.

El que costa mes és col.locar-se al diedre, superats els primers metres l'escalada esdevé atlètica i segura.   Sortim per la dreta de la fissura per terreny sòlid i de bon fer, llàstima que sigui tant curt. 

El diedre tot a protegir. Foto Miquel Comes.

Recuperant la segona tirada, el Miquel molt content trenta set anys després de la obertura.

Foto Morral amb el Miquel i el Joan.

Bong original del dia que va obrir la via el Miquel i que encara conserva.

Panoràmica i ressenyes que trobareu a la web

 

Via molt agradable d'escalar en la que usarem només cintes a la primera tirada, equipada amb espits en bon estat (5) i la reunió amb bolts.  La segona tirada a equipar, on hi vam portar Càmalot del 0,5 al 3.  En Miquel em va ensenyar el gran Bong que va fer servir per a protegir aquesta tirada i que encara conserva, aleshores els claus no es deixaven a la via.

Per arrodonir la pujada a la dreta de la via Estel tenim la via nº 31 prou atractiva també i que surt per un desplom on ens anir`+a ber durt els estreps.  

A l'esquerra també tenim la via Xavi-Manel mes treballosa ja que te artificial a equipar a l'inici.