dimecres, 26 de setembre del 2018

L'Aguda gran, via del Quico, una via interessant en una raconada idíl.lica. 01-09-2018.

Des de la pista l'Aguda gran;  pel perfil de la dreta va la via.

Amb les calorades d'aquest estiu costa trobar lloc per grimpar fresquet i que no hagis de fer molts quilòmetres...amb el Toni vam coincidir en que l'aresta de l'Aguda gran sobre La Nou de Buerguedà podria ser un bon lloc i ho vam encertar. Per arribar-s'hi cal pujar cap a Berga i d'allar continuar com si anèssim a Malanyeu, just passar la Central Tèrmica de Cercs anem a la dreta cap a La Nou. Arribats al poble anem en direcció a La Clusa, deixant el cotxe a les envistes de l'agulla on per un corriol prou evident i amb intuició arribarem a peu de via.
El Toni arribant a la sorprenent primera tirada
De camí encara trobo un parell de Rovellons...a veure si no escalarem ha ha ha...per sort n'hi ha pocs! quan intuïm que som a l'alçada de la paret enfilem cap a aquesta, primer trobem una via d'aventura on veïem un pont de roca...es veu interessant i potent! tornem a la pista i una mica mes amunt, ara sí la via del Quico. Peu de via petit i còmode. La primera tirada em sorprèn! passos delicadets a l'inci per continuar amb un caire atlètic i vertical fins la reunió on arribo ben "calent"; abans d'entrar-hi un diedre on cal posar-s'hi be. Una disfrutada vaja!
Començant la segona i a l'inici de la "gresca"
Reunió còmoda en un replà; surt el Toni en flanqueig ascendent a l'esquerra, un tram d'aspecte rentat ja el posa en alerta. Superada una cresteta s'aixeca sota un desplom on cal ajudar-se de les cintes per anar progressant fins a sortir-ne. Aleshores l'escalada esdevé agradable fins la reunió.
Recuperant la tercera tirada, prou divertida.
De moment ens està sorprenent la via! vertical i potent, llàstima de que la roca és poc agraïda al tram central de la segona obligant a tibar de cintes... La tercera tirada comença vertical a la reunió amunt. Aquí les assegurances són col.locades a l'esquerra d'on hi ha les preses si es va en lliure...surt tota en lliure però cal afinar amb algun foradet i invertits amagats.
Al cim fent una variant de la via.
La darrera tirada ja és una grimpada que el Toni redreça fins al cim de l'agulla, la reunió és abans d'aquest en un sòlid esperó a l'esquerra, tot el contrari del que es troba el company, descompost i fragmentat, vaja que no és gens recomanable fer aquesta variant...això sí va quedar molt estètica.
L'Aguda petita des del cim de l'Aguda Gran.

Pot-Llibre de registre.

Primer ràpel 
Del cim crestegem fins trobar la reunió cimera, de la que rapelem, dos ràpels fins la segona reunió i d'aquesta un de llarg al terra.
Mas Cuirols, Cingle de Les Rovires i Cingle de la Tor.

Per celebrar l'agulla un bon dinar a Ca n'Anglada ( Malanyeu)

Ressenya de la via de la web dels autots
J. Frontera, R. Majó, E. Martínez i J. Oliva. 

Una via prou interessant, molt ben equipada amb parabolts per no patir gens! ideal per dies calorosos; evitar en dies freds o humits ja que la paret és molt vegetada. Recomanable.

dimecres, 12 de setembre del 2018

Festival eròtic al Montsec de Meià. 10-09-2018. La Noguera.

La punta oriental del massís és per on va la Festival Eròtic.
Aquest dilluns aprofitem per anar a Rubies, al Montsec de Meià, també conegut com lo Peladet. Jo tenia la paret com una zona d'hivern, però la baixada de temperatures d'aquest inici de setembre, permet escalar-hi sense passar calor. Avui fem colla amb el Joan Boter i en Xanadú, ells aniran a la Guineu Lliure, nosaltres a la Festival Eròtic, que fa temps que tant jo com el Joan Pera tenim a la llista de pendents. Esmorzem a Cal Cirera, a Vilanova de Meià que cal posar "benzina"; avui fem l'aproximació, no pel poblet de Rubies, sinó que per la pista que et deixa prop de la Portella Blanca. Cal continuar la carretereta que mena a Llimiana i Toló; en una recta just deixar enrera unes naus ramaderes agafem un trencall a l'esquerra que indica cap a la Portella Blanca; la pista està en prou bon estat, però, atenció! deixeu el cotxe abans d'una forta baixada, ja s'intueix la Portella, ja que hi ha molta pedra solta i sense tracció 4x4 us hi quedareu atrapats, vam veure-hi rescatar dos cotxes!
Superat el pas clau, sota la bavaresa, i flanquejant el sostret a la segona tirada.

Una vegada a la Portella Blanca baixem pel camí a Rubies, direcció sud; força avall, ja veurem la paret ben alta, agafem un trencall a la dreta, de pujada és més evident, nosaltres ens vam precipitar i vam haver de recular. Deixem enrera l'esperó per on va la nostra via i continuem un tram, ens acomiadem dels companys i nosaltres reculem tot grimpant a buscar el peu de via. Passem per sota la impressionant placa de la via Cabra Boja 6b i poc després, en un bosc penjat comencem a grimpar amunt fent el que serà la primera tirada fins a un relleix on hi ha una alzineta i un espit ens confirma que som a la via.
Entrant a la "nostra" primera reunió.
Començo la tirada: m'enfilo a sobre un relleix on hi ha el rpimer espit i flanquejo còmodament fins encarar un diedre vertical al capdamunt del que hi ha la segona assegurança. Puc llaçar un pont de roca, tot i que la bonior de les preses fa que t'enfilis molt segur. El pas de la tirada és sortir del tercer espit per engrapar una bavaresa, pas finot finot i que acabo de resoldre tibant de cinta....m'ha faltat confiança. La continuació és prou atlètica fins sota el sostre que flanquejo cap a la dreta per entrar a una placa de franges Vilanovines excel.lent! Quan la paret s'ajeu miro amunt i veig unes plaquetes a la dreta que m'enganyen i entro a una zona de feixa on hi ha una reunió de dos parabolts i que xapo. Mentre estic recuperant al Joan m'adono que la nostra reunió és més a l'esquerra, doncs veig dos espits amb un gran mailló. Tanmateix estem a la mateixa altura, aquesta és més còmoda, és la de la via David Duaigües, i li comento al Joan que ja flanquejarà i utilitzarà la reunió com a primer punt d'assegurança, i ens va prou be.
Començant la tercera tirada i última per a nosaltres.
I així ho fem, flanqueig senzill fins la reunió, de la que s'enfila a sobre cap a l'esquerra per trobar un espit força a l'esquerra, on la roca és millor. D'aquí amunt a buscar el sostret que tenim al damunt i que superarem per l'esquerra. A aquesta alçada troba un pitó i el perdo de vista ja que va per un diedre-placa que queda amagat des de la reunió. Aquesdta placa és de molt bona qualitat, de franges bones, no tant la part esquerra; continua amunt per les plaques no trobant cap assegurança fins sota la reunió de dos espits en una franja horitzontal sense peus, ben incòmoda, tant que el company continua amunt! supera el pas de 6a inferior de l'inici de la darrera tirada, m'avisa, atenció que tinc un pas dur...??? l'aviso que està fent la següent tirada, però ja hi és posat i continua...ja em veig sortint a l'ensamble...avança lentament fins que m'avisa Reunió!! M'han quedat dos metres escassos de corda, buff. Ara això em fa adonar que les ressenyes que havíem consultat no són gaire riguroses amb el metratge, ja que sóc a una reunió uns cuatre metres a la dreta de la nostra i encara ens ha sobrat corda, poca, enllaçant les dues tirades que en teoria eren de 35 i 40 metres respectivament. I sense gaire fregadís de corda.
Foto "Eròtic Cim "
Quan ens retrobem el felicito per la tirada que s'ha fotut, tot i que m'ha deixat sense el meu tram, punyetero haha ha, d'aquí podríem sortir caminant per una feixeta a la dreta fins la Portella Blanca, però acabem d'arribar al cim en una tirada de 60 metres de caminar fins al mur somital d'uns 15 metes i que pujo equipant-lo fent una escaladeta de IV molt agradable. Al cim esperem als companys que ja estan sortint de la Guineu lliure.
Ressenya dels autors

Escalada molt bona, intensa i curta. Amb una primera tirada que no ho és, una segona de les millors que he fet aquí, una tercera bonota malgrat el trencat del terreny fins al diedre vertical i una quarta amb un començament cinc estrelles!! Si se li ha de posar alguna pega és que quan t'has escalfat ja s'ha acabat. A tenir en compte el fet d'enllar la tercera i la quarta tirades, ja que la reunió tercera a part d'íncòmoda, fa por amb un parell d'espits tan sols...i és que ens estem mal acostumant he he he oi Joan?