Via Toset - Toset a la Roca de la Mel o Torre del Moro. Barranc de Castellfollit.

La Torre del Moro o Roc de la Mel.

                    Després de tastar l'escalada al Roc de Ponent, ens va interessant la Torre veïna, la Torre del Moro o Roc de la Mel al mateix Barranc de Castellfollit a les Muntanyes de Prades, a la Conca de Barberà.   Ens hi vam acostar amb el Josep i l'Àngels i el Josep Maria, fent dues cordades i així ens vam fer companyia i fotos.
 

Peu de via i començant el primer llarg.

APROXIMACIÓ:

Si venim del Nord anirem per l'autopista AP-7 que deixarem per agafar l'A2 direcció Lleida, la deixem a la sortida 193 direcció Montblanc - L'Espluga de Francolí fins al Monestir de Poblet, allà seguim la T-700 direcció Prades fins a entrar al Barranc de Castellfollit a l'esquerra, creu de Terme.  Seguim la carretera de Castellfollit, passem de llarg l'àrea de lleure Roca de l'Abella aparcant al segon espai que trobem, ja veurem la Torre;  un rètol que indica Torre del Moro  marca el camí que hem de seguir i que en poca estona ens deixa a peu de via.

 

Fent el flanqueig per entrar al diedre de l'esquerra.

Primer llarg:   Comença en uns blocs als que ens hem d'enfilar com mes be ens vagi, anem cap a l'esquerra fins a un punt que uns murs ens barren el pas, els superem per la dreta i ens hi superem, aquí hi ha un burí.  Ara flanquegem a l'esquerra per entrar a un diedre canal i entrar a un replà sota una marcada xemeneïa.   Muntem la reunió entre les branques d'uns arbust i uns friends.

Recuperant el primer llarg. Foto Josep Maria Mallofré.

Des de la primera reunió començant el segon llarg.

Segon llarg:     La xemeneïa ens crida, aquí cada un s'ho fa com pot, però amb el que sí coincidim tots ens en penjar-nos la motxilla de l'arnés;  uns posem l'esquena al pany de la dreta i altres a l'oposat...tots hem pujat.  El pas més punyetero és a l'alçada d'un pitó, que una vegada resolt, sortim de l'estretament per entrar a una canal de blocs agradable fins a la reunió en una ferma alzina.

Xemeneïa del segon llarg.

Entrant a la xemeneïa, l'Àngels ja en surt.  Foto Josep Maria Mallofré.

Gran Alzina on fem la segona reunió.  Foto Josep Maria Mallofré.

Segona reunió i arribant-hi.

Tercer llarg:   Fem un curt canvi de reunió per a poder control.lar millor el company;  aquest s'enfila a buscar un diedre-xemeneïa, primer supera unes graonades fins a sota el tram vertical on mig en diedre, mig encastat guanya el pas

per entrar a una canal diedre on fa reunió en un replà de dos bolts.

Després d'un curt canvi de reunió començant el tercer llarg.

Tram de xemeneïa atlètica.

Entrant a la tercera reunió.  Foto Josep Maria Mallofré.

Quart Llarg:    Ja som a l'aresta final, la crestegem fins a trobar la Fita de cim. Muntem reunió amb algun merlet on ens sembli segons el fregadís de les cordes;  em de continuar crestejant un bon tros fins al coll, abans una instal.lació de ràpel per la que baixem a peu de la canal de descens.

Quart llarg, senzill i divertit.  Foto Josep Maria Mallofré.

Descens:    Per la tartera baixem a trobar el camí de pujada i en uns 20 minuts som altre cop al cotxe.

Cim de la Torre del Moro o Roca de La Mel.

Cresta cap al coll, abans fem un ràpel per entrar a la canal de baixada.

Material:   10 cintes exprés, Joc de Tòtems/Camalots fins al tres.

Ressenya de l'amic Joan Asín del seu blog, gràcies.

Una via pràcticament desequipada que es deixa protegir prou be, atlètica i variada, diedres, xemeneïes, placa...tot amb un granit diferent que el del Roc de Ponent, més arrodonit i menys cantellut segons com...això demana saber moure's be amb l'equipament flotant.   Molt recomanable.

Via del Castor al Roc del Capó. Alta vall del Ter. 01-07-2026.

Visió parcial del Roc del Capó des de l'aparcament, a la dreta de la paret que es veu, per on va la via Vaca bruna.

 

       Fa molta calor i cal anar a llocs alts si volem escalar a gust.   A la vall del Ter, sobre Setcases, s'hi  han anat obrint línies ben interessants;  A la Coma de l'Orri, paret dels Marrans, Piràmide de la canal de l'Aigua, al Roc de l'Orri, un pel més amunt a les cingleres de la Xoriguera i a les Roques d'en Pera...però força més avall, a l'indret de la font del Viver de la Plana, als Rocs del Capó l'equip Rumba Team hi ha obert unes quantes línies: al Roc del Capó dret: la via del Castor, la via La Guillotina o la via Fa Fred...al Roc del Capó petit la via Vaca Bruna o la via Escalfa caps....Nosaltres avui com a primera visita a la zona triem la via del Castor.

APROXIMACIÓ

De Camprodon anirem a Setcases, agafem, la variant per fora del poble direcció a les pistes d'esquí de Vallter, travessem un pont sobre el ter i abans de trobar la pista forestal a Molló i Espinabell, a l'esquerra, hi ha un aparcament prou gran, al seu final la font del Viver de la Plana;   d'aquí surt una pista que va cap al riu.

Podem triar travessar el riu directament o be buscar una passera, la primera és un tronc que demana fer alguns malabarismes per a travessar i un pel mes amunt trobem dos troncs caiguts que permeten travessar còmodament.   Per arribar-hi abans d'arribar al Ter seguirem un corriol de marques blaves que en un tram segueix molt aprop la carretera, quan torna cap el riu buscarem la passera.

Una vegada travessat el riu Ter remuntem la seva riba, trobarem alguna fita, fins a un punt que una gran fita ens indica que hem de remuntar el pendent, traça feta, i en poca estona som al peu del mur on s'inicia la via, sageta i parabolt visible.

 

Font del Viver de la Plana, fresquíssima !

Diferents maneres de travessar el Ter.....

Aquesta és la més ràpida i refrescant !

Després de remuntar un curt tram de riu, una costeruda i curta pujada ens deixa a peu de via.

Primer llarg:     Comença ajagut amb força molsa que s'ha anat netejant fins a un primer bolt, aquí la paret es redreça, força bon cantell fins a un tram finot protegit per un altre bolt, aquí hi ha el pas de la tirada;  una vegada superat  anem travessant sostrets fins a situar-nos a la dreta d'un arbre llaçat, aquí es torna a trobar un mur trempat, que es supera primer per la dreta per tot seguir anar a l'esquerra entrant a una rampa fins a la primera reunió.

El Ricard protegint el pas abans de la primera assegurança.

Treballant el pas del primer llarg.

Anant a buscar el segon mur del llarg.

Inici del segon llarg. Foto Ricard Rofes.

Segon llarg:     comença per placa agraida fins a trobar un ressalt on hi ha la primera assegurança fixa de la tirada;  una vegada superat entrem a una placa fissurada que remuntem fins a una franja que permet flotants, d'aquí ja comencem a flanquejar a l'esquerra fins a un ressalt on trobem la segona assegurança fixa.   Una vegada fet aquest pas trobem la reunió a l'esquerra.

Els companys recuperant la tirada.

Muret abans d'entrar a la segona reunió. Foto Ricard Rofes.

Tercer llarg:     continua en diagonal a l'esquerra anant a buscar un muret, aquest es supera prou be gràcies a les bones preses que hi trobem, millors quan més a l'esquerra anem.   Continua per un esperó piramidal molt agradable fins la reunió.

Flanqueig inicial del tercer llarg. Foto Ricard Rofes.

Encarant el muret del llarg.

Entrant a la tercera reunió. Foto Ricard Rofes.

Tercera reunió.

Quart llarg:      Surt de la reunió a buscar una aresta molt divertida i senzilla fins que aquesta s'acaba.

El quart llarg és una cresteta ben agradable.

Descens:      De la reunió cimera anem a un coll del que per la canal de la dreta anirem baixant fins al camí de la llera del riu.  A l'inici ben dret i ple de fullaraca, cal anar amb compte.

Material: una dotzena de cintes exprés, joc de Tòtems o similar fins a l'1 i bagues per arbres.

Via oberta per l'equip Rumba Team : J. Tàpia, J. Quellós i B. Jover el 19-10-2024.

de caire semiequipat com ens ténen acostumats i amb trams on s'ha d'escalar.  De les més assequibles de la zona, tan sols el primer llarg ens pot donar feina, la resta són prou senzills i de bon equipar.   Com la majoria de vies d'aquesta zona, molt arbrades, eviteu anar-hi després de pluja recent.  Primer llarg a l'ombra.

Ressenya dels autors i del Manel i Ita, gràcies !

Via dels Duis a la Dent d'en Rossell. 23-08-2025.

Tot aproximant pel camí vell de Núria ja podem veure la paret.

 

               Aquesta zona tant la podem escalar a ple hivern en dies d'anticiclò com a ple estiu si bufa vent o be si la temperatura no és alta, nosaltres hi vam anar a finals d'agost i prou be.

La via triada la dels Duis va ser oberta per Joan Jover i Joan Francesc Brusi l'abril de 1981 per posteriorment ser reequipada el maig de 2006 pel mateix Joan Jover, Josep Soler i Luís Alfonso;  els aperturistes ja ens fan pensar en una via interessant amb les assegurances allunyades i escasses, amb força trams d'autoprotecció.

APROXIMACIÓ:

La Dent d'en Rossell i el Roc del Dui són a la vall de Núria , al vessant dret orogràfic.   Hem d'anar fins a Queralbs per continuar per la pista que puja a Fontalba;  hi ha qui fa l'aproximació en descens des de la darrera curba a esquerres abans de Fontalba, nosaltres ho fem des del camí vell de Núria, pel que deixem el cotxe a l'aparcament habilitat.   Trobem un pal indicador cap al Roc del Dui que seguim fins a trobar un oratoi i poc després una font, aquí el camí planeja, a l'esquerra una fita ens indica que hem d'enfilar-nos per la tartera tot seguint rastre de fites que es van perdent...entrem als pendents herbosos i ja veïem el nostre objectiu amb el dau característic del primer llarg.

Després d'una font comencem a enfilar la tartera fins els herbeis i peu de via.

Del peu de via ja identifiquem l'entosta del primer llarg. Foto Ricard Rofes.

Començant el primer llarg

Primer llarg:    comença en unes feixes ajagudes amb força molsa a l'esquerra del bloc adosat característic.   Tirada completament neta i que anirem protegint no sempre a on ens caldria...ja sota el dau podem entrar-hi per la dreta, més senzill, que no pas fàcil, o per l'esquerra, atlètic i espectacular.  Nosaltres triem per la dreta que no imposa tant.   Entrar al diedre és el més punyetero.   Continua amb passos bonics fins la reunió sobre l'entosta.

Assegurant l'entrada al diedre abans de la reunió.

Primera reunió sobre de l'entosta.

Començant el segon llarg.Foto Ricard Rofes.

Segon llarg:   Sortim de la reunió cap a la dreta a la recerca de la primera assegurança, de la que continuem per on mana la roca, trobem un pitó i flanquegem a l'esquerra a trobar-ne un altre, continuarem recta amunt tot seguint les escasses assegurances que hi trobem i que ens indiquen el camí.  Acompletem amb Flotants quan podem, no sempre quan voldríem...la reunió en una feixa a l'esquerra.  Bon llarg de placa 45 m.

Tirada de placa prou tècnica.

Entrant a la segona reunió.

Tercer llarg:   surt de la reunió cap a l'esquerra amb un flanqueig horitzontal que ens deixa a la vertical del diedre canal que ens durà en 25 metres a la reunió que és a la vertical de l'anterior aproximadament.

Inici del tercer llarg.

Començant el quart llarg. Foto Ricard Rofes.

Quart llarg:   Surt per la dreta de la reunió superant una placa fins a un replà que creuarem aant a buscar un diedre, creuarem la adicctes al disolvent,, llaminer anar pels seus bolts....com ens va passar a nosaltres fins que vam rectificar.   Flanqueig vegetat a buscar una placa potent per entrar a reunió, ben estètic i curiós.

D'aquí cal flanquejar a l'esquerra i mirar de no posar-se a l'addictes al disolvent.

Flanqueig d'entrada a la darrera reunió.

Descens:   Si com el nostre cas heu fet l'aproximació pel camí vell de Núria, ens caldrà anar a l'esquerra a buscar l'esperó i anar baixant per ell fins a un ressalt vertical a on hi trobem una corda fixa;   ja a peu pla baixem cap a l'esquerra per passar prop de la base de la paret i encarar els herbeis fins a la tartera del matí i d'allà al camí desfent el del matí.   La via es pot baixar en tres ràpels :  d'R4 a R3, d'aquesta a R1 i d'aquesta al terra

Material:  Unes dotze cintes exprés i joc de Tòtems, Tascons opcionals, bagues savineres. Si es fa la variant de l'esquerra del primer llarg Càmalot del 3.

Ressenya de Luís Alfonso (Luichy) gràcies.