Via Cesc Carola a la cinglera de la Xoriguera. Ulldeter.

Visió de la cinglera tot aproximant, també visible des de la carretera.

 

                      A l'estiu cal cercar la fresca, i a la zona d'Ull de Ter hi trobem un seguit de racons prou bons,  Avui amb el Josep Maria Mallofré ens decidim per una via oberta el setembre del 2024 a la Cinglera de la Xoriguera.     La via Carola, dedicada a en Francesc Carola, un bomber pioner dels rescats a muntanya, gran coneixedor d'aquestes contrades i que va tenir un paper rellevant en el rescat del Balandrau arran de la tràgica turbonada del desembre de l'any 2000.   El gener del 2024 ens va deixar i els seus amics  Sergi Martínez, Núria Puig  i Josep Grau li van voler retre homenatge;   sembla ser que en "Cisco" tot fent esquí de muntanya, li va comentar a en Grau que en aquella cinglera no li constava que hi hagués cap via oberta, d'aquí doncs l'homenatge.

APROXIMACIÓ

Anem fins a Setcases i continuem per la carretera a Ull de Ter, arribats al Pla de la Molina trobem l'aparcament per la Coma de l'Orri i, o pujar a peu al refugi, continuem amunt, travessem la barrera per tancar la carretera en cas de massa neu, passem una recta on hi ha un rètol del Parc i seguim amunt, fem un revolt marcat a la dreta i aquí hi ha una ampla esplanada a la dreta per aparcar, al baixar si ens girem ja veurem la cinglera.  En altres blogs s'esmenta aparcar al punt kilomètric 4, però aquesta senyalització ja no existeix.

Travessarem la carretera per baixar una mica en direcció al revolt, veurem una resta de sender de vaques que remunta un llom per sobre d'un torrent, quan puguem l'haurem de travessar i aleshores enfilarem amunt tot veïent la cinglera dirigint-nos cap a on veïem la paret més alta, no hi ha camí.   El peu de via és en un pendent  terrós, trobarem una fita que indica l'inici i si ens hi fixem amunt a la dreta veurem el cordino del primer clau, ja hi som !  uns 15 minus escassos !

Ja a peu de via trobem una bona paret, fita a peu de via i cordino del clau visible.

Primer llarg:      Començarem per unes grades amb molsa i terra no gaire agradable però senzill;   abastarem el clau, aleshores haurem de decantar-nos a l'esquerra per entrar a una cubeta on comença el pany de paret més complicat.   Sembla factible, però superar el primer pas és potent i ho resolem amb un A-0. Aquest tram no és obligat, continua cap a la dreta amb escalada tècnica i atlètica fins un altre bolt, del que haurem de decantar descaradament a l'esquerra per ja endolcir-se fins a la reunió.   Aquí cal fer una molt bona gestió de la corda ja que amb tantes ziga-zagues el fregament és brutal, a nosaltres ens va costar molt recuperar una de les dues cordes.  

Primer llarg, del clau anem a l'esquerra a buscar el pany mes vertical.

Al sector mes potent, que resoldrem amb A-0

D'aquest punt toca un flanqueig ascendent a l'esquerra, compte amb el fregadís !

Arribant a la primera reunió. Foto Josep Maria Mallofré.

Segon llarg:   De la primera reunió, en un arbre, sortim a buscar un esperonet senzill que assegurarem amb bagues als arbrets;  una desgrimpada i posterior remuntada fins al peu de l'espectacular placa-agulla del tercer llarg.

Arribant a la segona reunió admirem l'agullot del tercer llarg.

Tercer llarg:       espectacular agullot que s'escala per placa vertical i que haurem d'autoassegurar-nos fins a assolir el tram final on un bolt ens protegeix el pas més dur.   Escalada de petites regletes on ens podrem assegurar amb tascons petits i o microfriends, abans del bolt trobem un merlet bo per llaçar.   Pas curiós per sortir al cim, del que baixem gràcies a una cinta plana que hi han deixat els aperturistes.

Senzill i divertit segon llarg.  Foto Josep Maria Mallofré.

Curt i intens tercer llarg, que te l'has de guanyar !  Foto Josep Maria Mallofré.

Des de la tercera reunió l'agulla i la desgrimpada.

Quart llarg:    De la tercera reunió continuarem a peu, és un canvi de reunió, a buscar el tram final de paret a l'esquerra mirant amunt.  Nosaltres ens vàrem trèure els gats i plegar cordes ja que ens pensàvem que seria més lluny, però no cal pas.

La quarta tirada és un canvi de reunió.

Començant el cinquè llarg, un flanqueig que va agafant ambient a equipar.

Cinquè llarg:     Després del flanqueig arribem a una paret vertical amb unes terrasses llises a la base, aquest és el següent llarg.   L'aspecte és seriós, i la única assegurança és al final del flanqueig....a l'inici és senzill i es deixa protegir, ens enfilem a buscar la placa llisa i per la nostra alegria té alguna escletxa on assegurar-nos, la progressió es ga sense enfilar-nos a la palca sinó per la paret de sota amb bons agafadors per a les mans i peus prou bons.  Una savina assegura el pas d'entrada al replà superior d'on ja xapem el bolt i encarem el mur final fins a l'arbre on muntarem reunió.

Acabant la cinquena tirada, miro el que m'espera... Foto Josep Maria Mallofré.

Curiós llarg, on haurem de superar dos desploms, espectacular i atlètic!  Fotos Josep Maria Mallofré.

Sisè llarg:     Ja acabant el llarg anterior ens crida l'atenció el mur que tenim al davant: desplomat, ple d'arestes i d'aspecte seriós....tanmateix es deixa fer prou be:  cal protegir-lo però ens queden sempre per sota del pas amb el que haurem de concentrar-nos, sobretot amb la superació del segon desplomet, espectacular i atlètic.    Superat el desplom trobarem l'únic bolt del llarg i ja senzill per l'aresta fins al cim.

Reunió cimera, com totes, en un arbre.  Foto Josep Maria Mallofré.

Darrers metres de via i la reunió des del collet on ens deslliguem.  Foto Josep Maria Mallofré.

Descens:     De la reunió cimera anem a buscar un collet a l'esquerra on ja ens podrem desencordar, aleshores pugem una canal entre blocs fins a trobar un corriol a la dreta que ens deixa a una canal herbosa i arbrada per la que baixarem tot cercant el millor pas fins als prats i el torrent que havíem travessat a la pujada i que ara deixarem a l'esquerra per arribar a la carretera i al cotxe, prou ràpid.

Material:  Via semiequipada excepte el primer llarg.   varem fer servir un joc de Friends/Tòtems fins el tres i un joc de Tascons.  Bagues per Savines/ Merlets.

Unes deu cintes exprés.

Ressenyes  de : Joan Asín i dels autors, gràcies !

Una via que ens va sorprendre per com de bona és....els aperturistes han sabut buscar un bonic itinerari entre aquest caos de roques...i sí, és cert, li falta continuïtat, no hi ha ambient de paret, però l'escalada hi és elegant i agosarada.

Es fa curta i es pot aprofitar per a fer-ne d'altres aprop com la via del Castor al Roc del Capó o la via Tritinder al forat de l'Olla al mirador d'Ulldeter.

Aresta Caçafantasmes a la Paret de Les Marrades. La Coma de l'Orri. Ripollès. 30-06-2025.

La Paret de les Marrades és el contrafort de l'esquerra del Gra de Fajol petit, a sota detall.

 

                          A la Coma de l'Orri hi trobem diferents propostes per grimpar, la Paret del Gneis a dalt de tot, la Piràmide de la Canal de l'aigua, just abans el Roc d'Orri, i encara més aprop la Paret de les Marrades;   aquests dies pronostiquen pluges al migdia pel que amb el Josep Maria decidim anar a la paret mes propera, la de les Marrades i com no, a la recentment piulada per l'amic Joan Asín, aresta Caçafantasmes, que la deixa prou be.

Ens trobem al bas C-17 a Ripoll i quan arribem surten dos companys! el Ricard Rofes i el Xavi de Miquel...els saludo i els dic a que sé a on aneu?  i sí van a la mateixa via que nosaltres, l'efecte internet !!! ells arribaran abans i ens aniran al davant.

APROXIMACIÓ:

De Ripoll anem cap a Camprodon i Setcases i d'allà direcció Ulldeter;  la carretera puja remuntant la vall fins als peus del Gra de Fajol petit, aquí en un revolt a dretes aparquem en un petit replà a l'esquerra.   Seguirem uns metres la carretera finsa  trobar el camí vell a Ulldeter, el seguim.   Anem remuntant per prats fins al capdamunt, un rètol indica: Coma de l'Orri esquerra, refugi d'Ulldeter dreta.   

Anem cap a la Coma de l'Orri, travessem un torrent afluent del de la Coma de l'Orri més a l'esquerra, i anem per camí prou ample flanquejant la muntanya en direcció al torrent de la Coma de l'Orri;  hi arribem i no el travessem, continuem amunt tot seguint corriol.  En un punt hauríemj de creuar el riu, per anar al coll de la coma de l'Orri o a la pIràmide de la Canal de l'Aigüa, nosaltres no creuem, seguim remuntant per la dreta fins on una fita ens dreça cap amunt, ara sí, pendent costerut que ens deixa a una tartera, anirem seguint fites amb la idea que la nostra via és la de més a la dreta i quan arribem a una segona tartera, nosaltres ens hem perdut una mica, enfilarem recta amunt a buscar la paret;   quan arribem el Ricard just acaba de començar el primer llarg.

Després d'una aproximació prou còmoda ja tenim els primers murs a la vista.

El primer llarg són 45 metres a treballar, díuen el mes dur de la via.

Primer llarg:        som davant d'una paret de llastres fisurades, veurem un pitó i força amunt el primer bolt.   Per assolir aquest hi posem un parell de friends;  sortir del bolt sembla millor anant per la dreta on tenim una fissura vertical estriada que dóna confiança.  Una vegada al caire anem gairebé caminant cap a l'esquerra on enllacem amb una altra placa coronada per uns desploms.   Anem progressant segons la roca ens mana, de tan en tan algun bolt, haurem d'acompletar la protecció, però no sempre es deixa...a mitja placa trobem un bolt força a l'esquerra que tot progressant per on millor veig, em queda baix i no xapo.  Sóc sota el sotre que revolto per l'esquerra, aprop el darrer bolt abans de reunió, però hi ha una fissura excel.lent per un Tòtem lila i continuo amunt a la dreta ja que hi trobo bons cantells, més atlètic però molt franc.   La reunió la ocupa el Ricard amb el que continuo recta amunt a buscar un Pi negre on faig la reunió.

                     

                          

A la foto anterior el Xavi assegura el Ricard, que ens precedeixen i a sota jo mateix. Foto Josep Maria Mallofré.

Entrant a la primera reunió que faré en un arbre. Foto Ricard Rofes.

Des de l'arbre, el Ricard a la primera reunió. a sota el Josep Maria entrant-hi.

Segon Llarg:      De la nostra reunió a l'arbre anem a buscar la de la via cap a l'esquerra, amb una sortida atlètica amb bon cantell per continuar per un jardí penjat a buscar les lleixes i llastres que es van redrecant cada cop mes, trobem algun parabolt que ens va guiant.   Arribem a un mur vertical que ens deixa a una fissura ascendent esquerra, al mig un Pinet;  en aquest indret hem d'enfilar-nos a buscar el caire, un bolt estratègic i que es veu poc, protegeix el pas.  Ja a l'aresta es progressa amb passos d'equilibri esquivant els líquens que hi ha fins al mur del davant, abans un Pi ens permet fer-hi reunió al costat de la de la via on hi h el Xavi.

Sortida espectacular per començar el segon llarg, a sota tram intermig.

A l'aresta d'entrada a la segona reunió. Foto Josep Maria Mallofré.

Segona reunió, nosaltres a l'arbret i el Xavi a la equipada de la via.

Tercer llarg:       Som al davant d'un mur que extraploma i molt compacte, per superar-lo a l'esquerra una fissura ampla vertical ens deixa a un replà del que per diferents terrasses assolirem el cim de l'esperó.   Arribar al replà intermig és el que costa més, però no és obligat, farem, si no podem en lliure, uns passos d'artifo de friends, el tres o millor el quatre, que ens permeten xapar el bolt de la paret de la dreta.   Del replà un pas atlètic al de la dreta i d'aquest altre cop al de l'esquerra...acabem arribant al cim per un tram de líquens a vigilar en cas de mullena.   S'entra a la quarta reunió caminant.   Aquí també hem fet la reunió en un gran Pi al costat de la "oficial".

Tram clau del tercer llarg a protegir amb friends fins a un bolt clau, possible artifo.

Pinta pluja i per estalviar temps aprofitem l'estrep dels companys, gràcies ! Foto Josep Maria Mallofré.

El quart llarg progressa per una esmolada aresta entrant caminant a la propera reunió.

Quart llarg:    Som davant d'una llastra piramidal que pugem pel seu caire dret, al bell mig un bolt.  Escalada de bons cantells i espectacular, sobretot a la meitat en que trobem un petit desplom.  També entrem caminant al replà del darrer llarg.

Aquí ja ens han començat a caure gotes, de moment res preocupant.

Cinquè llarg. Foto agafada del blog del Joan Asín, gràcies !  Nosaltres prou vam fer en sortir per dalt i sencers !!!!

Cinquè llarg:    Ens trobem davant d'un mur impressionant que superarem per la seva dreta també buscant el caire, amb trams ben bonics....arribats a la cresta un flanqueig aeri ens porta a la darrera reunió....això en condicions de sec encara, i el Ricard encara es salva, però la resta pugem com podem sota una intensa pluja amb calamarsa que ho deixa tot blanc, sobretot el descens.   No podies mirar amunt ja que la pedra et picava la cara...anem encara en màniga curta, fins fèia poc s'¡estava molt be, però ara xops i amb la calamarsada estem agafant fred ràpidament....quan arribo a la reunió em poso tota la roba que porto així com el paravent i ecupero el Josep Maria, ell per sort s'havia tapat abans.  Recupera com pot tot el material, fins arribar al primer bolt hi ha un bon tros a protegir.

L'aigua li entra per les mànigues, la paret és una cascada...!

Ja a la reunió, deixem un mailló i rapelem un curt tram fins al bosc.  En condicions normals es pot sortir per la cresta mig grimpant, mig caminant, avui ni ens ho plantegem.

Foto de Calamarsada treta de la xarxa...no tenim fotos, prou vam fer en poder baixar sencers !

Descens:   Encarats a la canal de baixada baixem amb compte primer pel costat esquerra tot trobant fites de tant en tant;  anem perdent alçada a poc a poc, ens en anem massa a l'esquerra i trobem una tartera, reculem i busquem com baixar millor,es van trobant fites i ja som al bosc, aleshores continuem baixant en tendència a la dreta i al final recta avall entroncant amb el camí de pujada que desfem fins al cotxe.

Arribem ben contents ja que la experiència ha estat forta, la temperatura s'ha desplomat i el descens ha quedat entapissat de calamarsa, anem xops i tremolant a l'inici, per sort la baixada ens ha escalfat i ha deixat de ploure pràcticament, no hem arribat a la hipotèrmia però tremolàvem com una fulla.

Si us enganxa com a nosaltres aquest darrer llarg no cal fer-lo per la dreta es pot entrar a la canal de baixada.

Per fí salvats ! Xops però satisfets. Fotos Ricard Rofes.

Material:     Depenent del material flotant que poseu de 10 a 14 cintes exprés, un estrep i joc de Friends fins al tres, quatre pot ser útil, no imprescindible.

Una altra aventura per explicar, o com passar de vint i pocs graus a menys de deu, xops com ànecs.

Ens canviem fins els calçotets !!!

Per escalfar-nos un bon dinar al Càmping de Vilallonga de Ter.

Ressenyes de l'amic Joan Asín i dels Aperturistes a sota.

Via oberta en dos atacs el desembre del 2024 per l'equip Rumba Team : J. Quellos, Bernat Jover i J. Tapia.

Semiequipada.  enllaça diferents plaques prou ben aconseguides i es va enfilant en diagonal a l'esquerra tot resseguint una bonica aresta, itinerari molt ben trobat i on s'escala molt mes que l'abundant vegetació podria fer pensar.

Recomanable !