Atacs iroquesos a la Paret del Rumbau després de l'incendi. Oliana. 27-05-2023.

La paret del Rumbau l'any 2010 i a sota a l'actualitat, després de l'incendi.

   La via Atacs Iroquesos va ser oberta per en Joan Vidal el Març - Abril del 2021 i tenia ganes de repetir-la, però el juny del 2022 es va declarar un incendi a la seva base que va durar dos dies....aleshores ho vam deixar córrer i no va ser fins un any després que ens vam animar a anar-hi després de consultar amb diferents companys que la via no va patir per l'incendi i fins i tot alguns ens van comentar que l'havien repetit sense problemes.  El Josep Maria tampoc l'havia fet amb el que ens vam decidir a anar-hi.

APROXIMACIÓ

Arribem a Oliana i continuem per la C-14 direcció la Seu d'Urgell, passat el pont sobre el Segre fem un canvi de sentit per anar cap a Peramola per la LV-5118, abans d'arribar al poble anirem a la drteta cap a l'Hostal Can Boix,  quan sembla que entraràs a l'hotel a la dreta continua la pista que mena a l'ermita de Castell-Llebre, deixem enrerra la zona d'esportiva i en un eixamplament de la pista deixem el cotxe o en cas d'estar ocupat anirem fins a sota l'ermita i d'aquí desferem un tros de camí fims a trobar un esperó de roca, començarem a pujar fent una diagonal ascendent de dreta a esquerra tot cercant un collet al peu de l'evident canal per on va l'Anglada

A peu de via, preparant-nos per començar.

   Ja localitzat el peu de via, hi ha una fletxa picada que nosaltres no vam saber veure, però sí els parabolts.  

El primer llarg comença per unes plaques ajagudes que s'aniran redreçant fins a la reunió.  No hi ha dubtes sobre l'itinerari, cal anar seguint les assegurances, prou espaïades a l'inici.

El primer llarg comença ajagut per anar trempant mes amunt.

Inici curiós del segon llarg on has d'anar tastant la roca, hi trobem preses cantelludes. Foto Josep Maria Mallofré.

Havent superat el tram dur la progressió esdevé plaent.  Foto Josep Maria Mallofré.

El segon llarg surt per la dreta de la reunió fent un flanqueig horitzontal fins a que la roca permet enfilar amunt, tot i l'aspecte llastrós, la roca ha estat molt sanejada i es progressa molt be;  superat aquest tram inicial la dificultat baixa arribant a la reunió còmodament.

Segona reunió. A sota el company recuperant la tirada.

Començant el tercer llarg.

El Tercer llarg comença per l'esquerra de la reunió tot pujant per una placa ben maca amb un punt on haurem d'esforçar-nos i que li dóna el grau.  El company ho resol molt be.

Al tram central del llarg trobem uns passos finots.

Vertical inici del quart llarg. Foto Josep Maria Mallofré.

El quart llarg va cap a l'esquerra a buscar uns balmats d'aspecte més ferotge que no acabaran resultant, aleshores decanta cap a la dreta i supera uns balmats de manera elegant, molt maca !

Quarta reunió. A sota el Josep Maria recuperant el llarg.

La paret es va redreçant, començant el cinquè llarg.

El cinquè llarg comença superant un desplomet a la dreta per continuar recta amunt tot i fent alguna ziga-zaga abans de la reunió, un pel incòmoda i ja amb prou aire sota els peus.

Treballant l'entrada a reunió. A sota recuperant la tirada. Foto Josep Maria Mallofré.

Al sisè llarg on superarem un desplomet per entrar a reunió per un diedre -xemeneïa. Foto Josep Maria Mallofré.

El sisè llarg comença a la dreta per anar a buscar un desplom amb un arbret als seus peus, el superem i aleshores anem a l'esquerra a buscar un diedre-canal vertical que ens deixa en un relleix molt aeri on hi ha la reunió, prou incòmoda.

Sisena reunió, ben airosa.

Recuperant la tirada.

Començant el darrer llarg, flanquejant a buscar la placa.

El setè i últim llarg comença per la dreta de la reunió amb un pas dur, on ens cal tibar de cinta i col.locar-nos a la placa, molt vertical i sempre recta amunt ens traurà de la paret amb una escalada cada cop més agraïda.

Vertical i contundent placa del setè llarg.

Ben contents al cim del Roc de Rumbau.

Ja al cim de la paret ens felicitem per com ha anat tot, la via al ser oberta en solitari gaudeix d'un equipament de luxe i si a això hi acompanyem la gran feina de "neteja" que ha fet el Joan, dons que hem gaudit d'allò mes!

De material només ens caldran de 17 a 18 exprés i un o dos estreps depenent de la traça de cada un, via completament equipada.

L'incendi va afectar l'altre vessant, quedarem ben ensutjats a la baixada.

Descens :  Una vegada al cim, resseguirem el carener en direcció nord fins a trobar traces de corriol que comencen el descens, mirarem d'anar per on menys vegetació hi trobem.   Cal mirar de travessar a l'altre vessant de la vall i pel llit del torrent anirem trobant restes de corriol i alguna fita;  s'acaba el bosc cremat i ja entronquem amb un corriol que ens baixarà a les envistes de l'ermita de Castell Llebre i la pista.  Ja només ens caldrà desfer el tros de pista fins on haguem aparcat.

Ermita de Castell Llebre tot tornant al cotxe.

Ressenya de l'autor Joan Vidal "Indi".

 Via molt recomanable, com la seva germana Síoux connection, completament equipada i sanejada.  Encarada a sud-est i en una zona de vent que ens pot permetre escalar en dies de caloreta si bufa...però a descartar completament quan la calor apreti, via d'hivern anticiclònic.

A gaudir-la.

Via Farigola Climb a la Paret de les onze hores. Sant Llorenç del Munt. 18-05-2023.

A la pilastra central, a l'esquerra de la Cannabis flam trobem la via.

                   Volem aprofitar una tarda amb el Ricard i tot i que ja han canviat l'hora triem anar a Sant Llorenç, a la Paret de les onze hores que te poca aproximació i ens agrada molt.   Mentre  repetíem la Cannabis flam ja ens vam fixar en els espits que anaven per l'esquerra de la línia... i quan en Sergi Villars la va piular així com en Manel i la Ita, doncs que l'enigma es va resoldre: la via oberta per en Pere Dinarès en solitari anomenada Farigola Climb és l'objectiu doncs.

APROXIMACIÓ

Anem a Matadepera a buscar la Urbanització Cavall Bernat, d'allà pel carrer de Vista Alegre a l'alçada del Camí Moliner aparquem el cotxe, és la zona coneguda com els dipòsits i d'on surt el camí dels Monjos;  a la dreta hi ha una gran torre;  pugem per un camí asfaltat que voreja la part nord de la finca per arribar al Camí dels Monjos, el seguim fins l'alçada de la Paret de les Onze hores, la que tenim al davant, aleshores resseguim la seva base fins a peu de via.

Trobarem una línia de bolts molt evident en un pany de paret molt trencal,  es la via Tercera República, nosaltres continuarem flanquejant i no baixarem, pujarem a un coll on hi ha una gran alzina, allà dalt comença la Cannabis Flam;  continuarem flanquejant a l'esquerra fins a trobar una cordeta que ens ajuda a superar els darrers metres fins a peu de via;   aquest és una mica incòmode.

La primera assegurança és força amunt, cal escalar atent....

El primer lllarg és una placa d'aspecte brut i trencadís, vaja que gens engrescador! a sobre el primer espit és força amunt, cal escalar ben concentrat fins abastar-lo, aleshores ens relaxem i l'escalada esdevé menys tensa tot i que fins al segon espit no afluixa.   Anirem a buscar un mur-diedre pel que ens haurem d'enfilar, mig en ramonage-empotrament fins a situar-nos a la placa vertical de la dreta, aquí es concentren les dificultats, anant per la dreta la roca és bona i permet forçar el pas;   som a un replanet del que superat un graó som a la primera reunió.

Seguim la placa en tendència a la dreta per anar a buscar el mur.

Mig en diedre, mig en ramonage abastem el capdamunt del mur  on hi ha el pas clau.

El Ricard ben content a la primera reunió.

El segon llarg és per una placa-esperó que alterna franges de fang amb roca sòlida.    Esdevé una escalada plaent i segura ja que aquí els espits no allunyen tant com a la primera tirada.

Des de la primera reunió el recorregut d'aquest llarg. Foto Ricard Rofes.

Interessant segon llarg amb franges terroses i franges bones.Foto Ricard Rofes.

Segona reunió de dos espits que reforcem amb el primer de la tirada.

Una placa per gaudir al segon llarg.Foto Ricard Rofes.

Recuperant el segon llarg.

El tercer llarg surt per l'esquerra a buscar un muret, aquest és més senzill de superar quan mes a l'esquerra vas, es supera un primer graó i després un segon que ens deixa en una placa ajaguda desequipada, facilment protegible si portem algun friend mitjà/petit o Àliens.   La reunió és a la dreta comuna amb la de la Cannabis Flam o si volem la podem negligir i arribar-nos fins al replà cimer i fer-la en un arbre.

Inici del tercer llarg amb un muret inicial exigent.

Encarant el final del tram vertical, a sota placa ajaguda per arribar al cim. Foto Ricard Rofes.

Des del pla somital la raconada de la tercera reunió.

El sol ja s'ha amagat darrera Montserrat, tardes SantLlorençanes amb encant !

Foto Cinglera de les Onze Hores.

Una vegada al replà de la Cinglera de les Onze Hores baixarem caminant anant a buscar el camí dels Monjos, per això haurem de pujar una mica en tendència a la dreta, ja al camí els seguirem baixant el graó de la primera cinglera fins a l'aparcament.

Ressenya dels amics

Manel i Ita.

 Una via recomanable pels que us agrada escalar a Sant Llorenç, per a col.leccionistes i romàntics de la zona.   Ideal per aprofitar una tarda.

De material amb unes deu cintes fareu, tan sols per la placa final pot ser adient portar un joc d'Àliens o Tòtems fins al 0,5.  La resta de via és per placa i equipada.

Apa a gaudir-la!