Resseguint l'aeri esperó de la Punta del Rei, via Aresta Camarasa, al Torrent del Rajant. 19-01-2022.

Impressionant esperó de roca al bell mig del Torrent del Rajant.

              

                  A principis de gener tenim un temps amable i assolellat, amb el Ricard quedem la tarda del dimecres per anar a Sant Llorenç del Munt;  no ens ha costat gaire posar-nos d'acord, la via triada te poca aproximació i és pràcticament tota equipada, amb el que pressuposem, serà ràpida....la via és l'Aresta Camarasa oberta l'any 1967 a la Punta del Rei per Josep Fígols i Joan Miquel  Dalmau del T.I.M. de Sabadell, al morir Anselm Camarasa fins aleshores propietari de la coneguda botiga Esports Camarasa, li varen dedicar la via.

Aproximació:  

Ens caldrà anar a Matadepera,  per la urbanització Cavall Bernat direcció Can Robert, abans d'arribar-hi girem a la dreta cap al carrer del Rajant que seguirem fins que mor en una rotonda, aparquem.   A l'esquerra de la rotonda tenim l'entrada a un torrent de grans blocs, el Torrent del Rajant que dóna nom al carrer;  anem resseguint amb intuició pel fons del torrent, ara per la dreta, ara per l'esquerra fins que veurem l'espectacular esperó, el nostre objectiu.   Aleshores remuntarem pel vessant dret mirant amunt sense camí evident fins la base de la paret, la resseguim cap a la dreta i al peu d'una grossa alzina comença la via.

En aquest carrer aparquem.

Sortim en flanqueig ascendent a l'esquerra, en lliure fins que toca l'artifo.

               La primera tirada comença per un muret que haurem de superar, roca trencada, per col.locar-nos en una franja vermellosa, pas a controlar...anem a buscar la primera ssegurança força a l'esquerra.  Podrem progressar encara un curt tram en lliure per a continuar ja en artifo, A-0, amb trams obligats, fins la reunió.

Primera reunió i recuperant la tirada.Foto Ricard Rofes.

Treballant la segona tirada. Fotos Ricard Rofes.

          La segona tirada és ben vertical arribant a extraplomar.   Es fa tota amb estreps a causa de la ruinosa qüalitat de la roca, pobre Ricard quanta terra va ensacar !   a estones cal fer alguna sortideta en lliure per a caçar la següent assegurança quan la roca és bona.   Bonics passos al superar la franja de blocs abans de l'entrada a la segona reunió, entrada que me l'haig de mirar...deixar els estreps sempre costa però és que aquesta sortida se les porta...jo vaig sortir per l'esquerra aprofitant unes petites preses de mans i peus.   Un punt de pebre després de la monotonia dels estreps !

Segona reunió, una bona sortida d'estreps per assolir-la.

Començant la tercera tirada.

                El Ricard surt a fer la tercera tirada, repassant ressenyes antigues sembla que aquesta reunió no es fèia aquí, quan el 2021 es va reequipar la via van fer-la en aquesta lleixa, el que permet controlar millor el company i reparteix millor les distàncies.

De la feixa anem cap a l'esquerra, una petita savina permet llaçar-la, continua un tram trencat on cal escalar amb atenció, ara la dificultat baixa així com el nombre d'assegurances, que trobarem mes espaiades.  Tornem a tenir trams trencats i un parell de replans on es podria fer reunió perfectament, especialment sota el mur de sortida.   Aquest es comença per l'esquerra fent una diagonal cap a la dreta, prou vertical podrem o no forçar el lliure, però ja sota la paret tocarà trèure els estreps.

Un dels passos on hi ha fissura s'ha d'equipar, nosaltres hi posem un micro, sembla que l'Àlien blau també hi entra, però no el dúiem...assolit aquest pas podem xapar una altra expansió, salvats! i és que se'ns està fent fosc, el sol fa estona que s'ha amagat a l'horitzó...i resta sortir, que no és senzill, cal enfilar-se a últims i arrossegar-se sobre la panxa fins a  engrapar quelcom de mans que ens ajudi.   Assegurant el Ricard veig com estira les dues cames a l'horitzó i desapareix ! Ole!!! no haurem d'encendre el frontal. Cim !

Superat aquest mur trencat és on originalment es feia la segona reunió.

El sol es va amagant, la tarda és molt el gener.

Darrer mur abans de cim, amb un pas a equipar.

Recuperant la tercera tirada, a l'inici i al desplom final. Fotos Ricard Rofes.

Reunió cimera! el sol ja s'ha amagat, hem tallat just !

      Molt contents al replà somital ens felicitem per haver aprofitat tant be la tarda, ara resta baixar, però no ens preocupa, coneixem el retorn, tot i que no és curt:  ca lresseguir l'aresta fins a la cinglera principal, d'aquesta trobarem unes feixes que remuntem fins la pista que mena a Can Pobla, ara sí que "Salvats", de Can Pobla baixem direcció Can Robert, a l'indret de la Canal de l'Abella, a la dreta, anem a l'esquerra a buscar la canal de les Bruixes que ens deixarà al carrer Granera del que per la urbanització farem fins el cotxe on arribem ben satisfets.

Itinerari aproximat.

Escalada gairebé completament equipada, excepte pel pas de sortida en que ens farà falta el Tòtem blau o similar.  Amb unes setze cintes passarem + estreps ( un o dos depenent de la vostra traça amb l'artifo).  Tot i això, no és una escalada banal, la roca s'ha de conèixer, l'entrada és delicada, exposada, fins a passar la primera cinta, i alguns passos són llargs.  Les entrades a reunió també demanen ofici.

Vaja que la via no té complicacions però és Sant Llorenç, avisats quedeu.  Recomanable per l'estètica de la línia i el lloc.   Millor gaudir-la amb mes temps, no com nosaltres.

 

Esperó dels Bombers al Pic del Martell o com xalar com criatures ! 09-01-2022

L'esperó de mes a la dreta és la nostra línia.

               Estrenem l'any tornant al PIc del Martell, dartrerament el temps ens porta a buscar zones temperades i el Pic és un oasi per a dies on penses que el vent i el fred no et deixaran fer res.

Continuem repetint vies de l'amic Asín, avui ens posem a l'Espero desl Bombers, una línia ben evident i agosarada que ens crida l'atenció.

Aproximació: 

De Barcelona cal agafar l'autopista C-32 direcció Castelldefels, passem les Botigues de Sitges per sortir a la sortida C31 cap a Port Ginesta, primera sortida abans d'entrar a la rotonda, d'allà no baixem a Port Ginesta sinó que continuem recte per la Urbanització Rat Penat en direcció al Monestir Budista;  deixem el cotxe en un aparcament de la Diputació des delque veïem Penya Ginesta, zona d'esportiva.   Per anar al Pic del Martell baixem per la carretera fina al primer revolt on trobarem fites;   les haurem d'anar seguint amb intuició mirant de no guanyar massa alçada, hem de trobar un collet del que ja albirem la paret i baixar a la seva base tot seguint mil i un corriols.  Ja a la base deixem enrera la cova dels Bombers, gran balma evident per resseguint la paret deixem el peu de via de l'Excàlibur fins a l'evident Esperó dels Bombers. 

Inscripció a peu de via i aspecte del fissurat mur de la primera tirada.

                  La primera tirada comença ben trempada resseguint una fissura de bon amanir, arribem a un replà inclinat on anem una mica a la dreta per encarar un esperó, aquí dubto unamica de per on anar, però sí, és pel bell mig de l'esperó, per on mes tiba, però és que les preses hi són posades per gaudir i poc a poc s'arriba a la reunió en un còmode replà.

Primera reunió i al girar-nos el premi d'escalar al Pic del Martell.

Recuperant la primera tirada, amb una espectacular pilastra per la que ens enfilem.

Començant la curta però intensa segona tirada i apretant-li fort.

             La segona tirada és curta però intensa, comencem flanquejant a la dreta tot seguint les assegurances, aleshores una bona tibada, de cinta o si esteu potents dels bons però sabonosos cantells a xapar un pont de roca, aquí malgrat l'abundor de preses, el desplom ens fa anar en artifo;  cal derivar a la dreta fins on la paret perd tremp i pujar al replà de la reunió;  reunió on tenim un forat pel que podrem veure el peu de via!

Entrant a la tercera reunió i fent el pas de sortida de la quarta.

   La tercera tirada torna a ser espectacular, sembla que hagim de sortir per l'esquerra, però no! cal anar a la dreta i enfilar.se a un esperó, aleshores anem seguint les assegurances cap a l'esquerra, ara sí.  Superem un altre bombet i tenim el pas clau on una orella ben bona d'esquerra ajuda a sortir, per mí el pas mes punyetero de la via, tant que el fem amb artifo.

Superat aquest tram la continuació és mes amable amb una entrada a reunió ben bona, una fissura vertical a equipar.

      La quarta tirada surt a l'esquerra a buscar una fissura vertical on un clau ens indica que anem be, la resta a equipar.   Seguit de plaques i ressalts que ens faran gaudir.

Equipant la quarta  tirada.

Cinquena reunió i entrant a la mateixa.

La cinquena tirada  no se si la vam fer per on toca, en principi cal anar en tendència a l'esquerra, i així començo, però un seguit de diedres de llibre em tempten i surto per on la roca em diu, a tothora podent equipar a plaer, vaja un festival !  Trobo una reunió i m'aturo.

La resta fins dalt és una grimpada divertida entre Margallons que tambné te la seva gràcia.

La baixada és arribant a la plana cimera, aleshores buscarem fites i amb molt de compte, aquest terreny és molt traidor, anem direcció sud resseguint la vora de la paret fins baixar abuscar el camí per on hem pujat.

Ressenya de l'amic

Joan Asín

.

Escalada semiequipada més exigent del que sembla, molt atlètic tot plegat.   Assegurada amb parabolts i algun clau,ens serà útil un joc de tascons i Càmalots fins al 2. i estreps si no anem sobrats de grau.

 

Bukanan a la Roca dels Arcs, un gaudi vertical! 11-12-2021.

Desafiant i imponent, Roca dels Arcs !

              Roca dels Arcs a mí sempre m'imposa....és una mena d'escalada molt vertical i on no m'hi trobo còmode, però cal anar sortint de la zona de confort i tornar a aquesta magnífica paret.  Aquest dissabte hi anem amb el Jordi a fer una via oberta per l'amic Asín fa força anys;  darrerament només faig que repetir vies seves, i és que són molt bones, gràcies Joan i companys per aquestes línies.

Aproximació:

Haurem d'arribar-nos a Vilanova de Meià d'on travessarem el poble seguint la       L-913 direcció Llimiana;  aleshores aparcarem passat el Pilar del Segre, es travessa un pont per deixar el cotxe a un dels pètits eixamplaments que hi trobarem, gairebé ja al Pas Nou;  baixem per un corriol a travessar el torrent per enfilar el camí que travessa tota la feixa de la Roca dels Arcs, a l'alçada dels primers grans sostres vermellosos ja busquem sender per assolir la base de la paret.  La via és entre la Tàrrega i la Pastelina, una lletra B i una sageta picada a la pedra ens confirmen que ja hi som.

El Jordi a peu de via i gravada una B i sageta.

Primera tirada, amena i divertida. Foto Jordi Ceballos)

Al pas clau on un microtascó fa el fet. Fotos Jordi Ceballos)

              La primera tirada comença per un tram ajagut que s'agafa en diagonal de dreta a esquerra a buscar una Savina on la paret es redreça.  Abans haurem posat alguna peça en un forat.  Bona i abrasiva roca.

Llacem la savina i aleshores anem a la dreta a buscar un diedre curt  per on ens enfilarem, l'itinerari sap buscar les debilitats del mur fent l'escalada plaent i divertida.  La reunió en una feixa ben còmoda.

Primera reunió.

Recuperant la primera tirada, curiós flanqueig.

Començant la segona tirada i al punt on s'ha de flanquejar a la dreta.

                 La segona tirada surt ben vertical a buscar una Savina amb una baga, haurem de protegir aquest tram;  aleshores trobem un muret, aquí el company va a l'esquerra sota un sostre, l'aviso que ha de desgrimpar i fer un aeri flanqueig per sota l'altre sostre i enfilar-s'hi...superat aquest  la roca ens torna a portar cap a l'esquerra i la reunió.

Flanquejat el sostre recta amunt a buscar la segona reunió.

A la variant de la tercera tirada que va obrir el Gustavo Mañez, bona roca i ambient. Fotos Jordi Ceballos)

                  La tercera tirada comença per un terreny indefinit i d'aspecte rostollos, primer enfilem amunt per flanquejar a la dreta, la via original va per un diedre trencadot i la placa té un aspecte magnífic, amb roca abrasiva...vaja que anem per la placa, amb mes dificultat tècnica però espectacular i maca ( Oberta per Gustavo Màñez)

Des de la tercera reunió, el company a la segona.

A la placa de la variant.

La quarta tirada no te massa bona pinta, són un seguit de blocs esquarterats, tanmateix l'escalada hi és sòlida, no de gaire bon protegir però...quan mes amunt millor.  Arribada a la reunió al costat d'una immensa Savina a la dreta.

Aspecte trencat de la quarta tirada, però bona roca .

Cinquena tirada, baixa la verticalitat, roca excel.lent, sortida vibrant! Fotos Jordi Ceballos.

      La cinquena tirada comença plaent, roca d'escàndol i pendent amable, per anar trempant fins a un mur vertical al costat d'una Savina.  No se si la vam fer per on toca, però tot pujant la roca ens hi va portar.

Cinquena reunió i sisena tirada per sortir dalt de la paret.

             Això s'acaba, ens resten uns pocs metres per sortir, el Jordi fa la sisena tirada per un muret i ja és dalt;  arribar al cim i gaudir del Pirineu és un goig.

Ens ha agradat molt aquesta via, pel seu estil, per la seva roca prou adherent, i per com es deixa protegir.   Enhorabona als aperturistes: Xavier Samsó, Antoni Peris i Joan Asín que l'any 1983 van saber dibuixar aquesta línia.

Per baixar decidim no fer-ho pel descens de la dreta ja que ens fa por trobar-hi neu o glaç amb el que acabem de fer cim tot seguint corriols i alguna bona grimpada, baixant al coll amb la Roca Alta per resseguir aleshores la feixa anant a trobar el camí de pujada.

Sempre fa il.lusió admirar el paisatge des de dalt la Roca dels Arcs.

Ressenyes de l'amic Joan Asín

Joan Asin

 Via molt ben trobada, del tot recomanable en el seu estil: semiequipada amb bones possibilitats de protecció.  Hi necessitarem unes deu cintes express, tascons i Friends des de l'Àlien groc al número 2.