dilluns, 23 de setembre del 2013

Bavària a l'agulla Salvat Papasseït o Cua de Bacallà. Frares.


Just a sobre la Font de l'Esllavissada, una mica a la dreta comença la via.
A principis de mes, concretament el dilluns dia dos de setembre quedem amb l'Anselm per fer una grimpada; no tenim l'objectiu massa clar cap dels dos i finalment decidim fer una bona caminada fins a la Cua de Bacallà on la Via Bavària oberta el 7 de novembre de 1999 ens espera! (Verena Masius i Xavi Vidal). Triem anar per Can Massana, coll de les Portelles, Refugi d'Agulles i Pas del Príncep d'on ja baixem a buscar la Font de l'Esllavissada abans de Coll de Port.
La única franja dolenta és per on començarem!!
Havíem llegit que la via tenia una roca excel.lent (Escalatroncs) però la veritat que el començament no fa l'honor, trencadissa i saltarina, a mí em va recordar el meu Sant Llorenç, jajaja! vertical i finot amb les preses justes i el grau ajustat, tan que ho deixo estar i tibo de cintes A-0. Els tres primers passos m'els menjo així! i ja continuo en lliure, però no si val a badar que la cosa és finota i les xapes ara no són pas a tocar! a mesura que m'enfilo baixa la dificultat així com augmenta la distància entre xapes, amb sorpresa veig que n'hi una mes de les que marca la ressenya;    entrada terrosa a buscar la reunió que és en una canal sota una xemeneïa.
Arribant a la primera reunió després de treballar-nos la monolítica placa inicial.


Empotrament per on començarem el segon llarg, divertit!
Ara és el torn de l'Anselm, es penja la motxilla de l'arnés i amunt, és senzill i amb molt bona roca, amés ben assegurat però fent escalar! bravo pels aperturistes; potser el deixar la xemeneïa és on cal mirar-s'ho mes...després un parell de murets on cal pujar per on la paret ho demana deixant de banda les expansions.
La tercera tirada té un començament picantó, per navegar per un mar de còdols amables després fins la reunió
La segona reunió és en una feixa sota un mur vertical, per continuar em toca flanquejar a la dreta a buscar una assegurança just on el mur flaqueja; pas clau! de no caure ja que aniríem a parar a la lleixa! pas de tècnica i força alhora, on una vegada aixecats cal continuar amunt, no hi ha marxa enrera, sortosament la roca és superba i trobareu un merlet punxegut que jo vaig utilitzar per assegurar la continuació, aquí sí que hi ha bones excursions!! De seguida la paret afluixa i l'excursió fins a la reunió és plaent, de tan en tan trobes alguna expansió, què més volem?
Penúltima reunió sota el cim
Ens hem oblidat la ressenya al cotxe!!?? i no sé veure cap on va la via, amb el que veïent l'aspecte de la roca de la dreta decidim anar pel mes senzill, per l'esquerra, i en una senzilla grimpada ja som al cim; hauríem d'haber anant per la dreta que s'allargava una mica la via, però no vàrem veure dues expansions que hi ha, que d'haber-les vist hauríem seguit, ben segur!
Del cim admirem la regió d'Ecos, al sud.
Malgrat ser una via prou curta ens ha agradat, és variada, placa, xemeneïa, passos de bloc, excursions....i tot això en un entorn fantàstic, ah! i la solitud! érem ben sols...quina diferència amb la cridòria dels Graus...
Acalorats dalt la Cua de Bacallà.
Baixem caminant seguint unes fites que ens porten al collet entre la cua i el Bacallà, d'on anem cap a l'oest tot seguint traça lleu, passem sota l'agulla gran del pas del Príncep i retornem al camí. Li dic a l'Anselm d'anar a veure el peu de via de la Joan Cervera, una via dels Masó que encara no he escomès....tot perquè la primera assegurança és molt alta, el peu de via trencat i la roca del começament, trencadissa i fràgil...m'ho torno a mirar, ja havia vingut amb el Toni i el Josep fa temps, i sí aquí hi ha trampa!!! cal venir amb "canya" o fer un pas de Casteller, jajaja em prometo tornar-hi ja que les tirades de dalt les hem vist molt atractives.
Ressenya del Coleccionista de Vies
Ressenya de l'Escalatroncs

  • Eduard
  • Una via que no us deixarà indiferents, en un entorn magnífic, allunyada, però no pas tan, i que podeu aprofitar la caminada per fer-ne algunes altres veïnes (consultar Escalades als Frares Encantats de l'amic Brugarolas).

    dimecres, 18 de setembre del 2013

    70 revetlles als Graus, coneixences i Somni de Tardor

    Panoràmica de la zona dels Graus on trobarem la 70 revetlles
    Dissabte set de setembre, tenim moltes ganes de grimpar i molts projectes agosarats, però el temps s'ha torçat i gràcies si escalem avui! amb el Toni resignats fem cap al Muntanya on trobem tothom, sí,sí tothom! anem petant la xerrada tot explicant-nos els projectes...mirada a l'exterior, és ben tapat, plovisqueja...doncs què hi farem, avui fem cap als Graus aprofitant que els germans Masó hi van obrir una curta via enmig del sector d'esportiva...la veritat que no hi haguèssim pas anat expressament, però avui és una bona excusa per treure les cordes a passejar.
    Detall de la via aprofitant una imatge d'Ona Climb?
    Ens costa una mica trobar la via ja que la busquem massa a l'esquerra, el Toni s'esgarrinxa per les canals com un senglar entossudit, però sense èxit; finalment em fa cas, és molt tossut! i anem més a la dreta sota la placa de la Poma on trobem el peu de via.
    En Ramon Majó i el seu company Emili ens deixen passar al davant, bona gent! gràcies amics.
    La sorpresa és que ja trobem el peu de via ocupat, un parell de companys ben veterans ja s'estan preparant...després de tanta estona de buscar la nostra cara de decepció deu ser tan palesa que no dubten a dir-nos que si volem passar al davant que cap problema! els hi agafaem la paraula tot contents i comencem a xerrar i resulta que són en Ramon Majó, autor del Llibre el Plaer de l'Escalada i el seu company Emili, precisament sóc un bon seguidor del seu llibre, un referent per escaladors normalets com jo.
    Ens fa molta il.lusió coincidir amb l'autor d'un molt bon llibre d'escalada

    Xerrant amb els amics el Toni va desapareixer!....
    Tot xerrant amb els, ara ja, nous amics, em despisto de fer-li cap foto al Toni tot fent la via, aquesta la veritat no té massa història, encara bruta a l'inici, s'ha de vigilar, i mes amunt millor però amb la roca mes delicada, divertit diedre final prou ben trobat.
    L'Emili ja és dalt, la pluja ens vetlla....
    El Toni s'ha lligat a la instal.lació de ràpel però recula per poder assegurar-me millor, així em veu. Quan arribo m'enfilo dalt de la descomposta agulla on no hi trobo cap potet de registre, potser no li han posat, la via és molt modesta, o be sel's hi han avabat! jejeje.
    Acurada ressenya Masó que podeu trobar a


  • La Noche del Loro
  • El ràpel de baixada es pot fer amb una sola corda, cal vigilar amb unes llastrasses de no posar-se-les per barret i vigilar amb el matollar selvàtic del peu de canal! Una via que no passarà a la història, però mira, avui ens ha omplert l'estona i hem assolit una agulla nova per mi. Si hi ha gent fent esportiva millor deixar-ho, els podem bombardejar!
    El temps aguanta i anem a la Somni de Tardor als Totxos CAM Nou Barris
    Pleguem les cordes i resseguint els cingles travessem cap al Totxo de l'Estel, la PLaca de l'Indi és a vessar de gent, gairebé totes les línies són ocupades, també a l'Estel, al Totxo del Jaume, arreu! quin atabalament, i pensart que jo fa uns anys em movia en aquest ambient...què sorollosos que són, quants crits, la veritat que això se'ns està escapant de les mans.....
    Recuperant al Toni al darrer llarg, a la dreta el Guillem (Visas) a la Somni de Primavera.
    Sortosamnet al peu de la Somni de Tardor estem pràcticament sols, el primer mur és potent i amb una roca immillorable, el disfruto, llàstima que s'acaba molt aviat.
    Fèia anys que no tornàvem per aquí i ens està agradant molt aquesta tirada
    És el torn del Toni, aquest tram és senzillet i discontinu, sort de dos ressalts que el fan disfrutar. Munta reunió al peu del mur final, quan arribo fa un intent de soborn jajaja em volia prendre aquesta tirada, però no em deixo i enfilo amunt; sempre que l'havia fet, mai m'havia costat massa i avui vaig amb recel doncs fa molt temps que no escalo esportiva...però veig que encara ens aguantem i surt molt be, alguns passos són de mirar-s'ho car la roca comença a estar un pel relliscosa, però la disfruto molt, fins i tot el pas final que recordo fèia per la dreta avui ha sortir encarant-lo recta pel dret de la reunió.
    Deixant enrrera les fineses de la placa de la Somni de Primavera
    Mentre asseguro el Toni, puc observar i fotografiar el fill del Josep( VISA), el Guillem que està disfrutant a la tècnica placa de la Somni de Primavera, i és que avui tots hem anat a parqar per aquí.
    Darrera tibada i ja som dalt! no ha plogut!!!
    Content el Toni encadena la tirada, es nota l'entrenament i el canvi de mentalitat, encara haurem d'anar a fer esportiva ara que està tant fort! En dos llargs ràpels som altra cop al terra, i la pluja que encara ens respecta malgrat alguna gota que s'ha anat escapant de tan en tan. Encara farem unes vies d'esportiva de l'esquerra abans de marxar, tallarem just ja que poc després la pluja s'ensenyorejarà de la zona, tornant la tranquilitat a la zona.
    Ressenya de la desapareguda Ona Climb
    La 70 revetlles, una via de col.leccionistes Montserrat-ferits i Masonians com nosaltres, en una zona esportiva on us sentireu "extraterrestres", aprofiteu un dia rúfol com a estat el cas d'avui, us evitareu aglomeracions i patiment. El mateix per la Somni de Tardor, vies amb trams prou bons com les seves veïnes, però molt poc homogènies, per a dies de "pla B".

    divendres, 6 de setembre del 2013

    Estrenem la Josep Alaix. Nova via a La Falconera de Sant Llorenç del Munt.

    La via puja pel vessant esquerra de la impresionant paret de la Falconera.
    Fèia força dies que no quedàvem per fer una grimpada amb el Jordi, ens truquem i quedem que sortirem aquest dijous a la tarda, no tenim l'objectiu massa clar i quan el passo a buscar em sorprèn amb una ressenya d'una via acabada d'obrir pels germans Masó; la via és dedicada a un peoner de l'escalada a Sabadell amb el que encara vaig poder coincidir escalant quan ell ja era molt gran i es troba a la Falconera, monòlit impresionant que em sento molt meu...vaja que no ens ho pensem gens i cap a Matadepera falta gent.
    Al primer llarg haurem de "negociar" amb la roca dubtosa
    Per arribar a la Falconera cal seguir la carretera que de Matadepera va a Manresa passant pel Coll d'Estenalles, passat aquest, en un revolt molt marcat a la dreta podem deixar el cotxe en una petita explanada; d'aquí seguim un corriol direcció nord fins que som a l'alçada del PUjol Pla de la Mata, turó que ens pot fer confondre amb el nostre objectiu, el camí deriva a l'esquerra i entra en un bosquet, al mig trobarem traces de sender a la dreta, potser trobeu una fita. Es continua el camí ara ja ben fresat, flaquejarem una mica tot seguint traça fins a un punt on som davant la paret i hem de baixar per un engorjat amb l'ajuda d'una corda; en aquest punt comença la nostra via.
    Emergint del tram mes vertical de la segona tirada.
    Avui comença el Jordi, la veritat que el que tenim al davant no és gens atractiu, roca bruta i trencadissa...engrescador!!jajaja però ja sabem que aquí és el que ens trobarem....i explica el perquè no hi habia cap via encara...jejeje aquests nois trèuen petroli d'on no n'hi ha! Un flanqueig senzill però no rellisquis, i munta reunió d'una ferma Alzina. Al davant ja veig el segon llarg, un mur vertical que farem en artifo, començo: enfilat sobre una altra Alzina puc xapar les dues primeres assegurances, ganga i d'aquí amunt en artifo; es pot fer en A-0 però trec l'estrep per no cansar-me massa fins un pas que allarga força, aquí cal tècnica i penjo els dos amb el que xapo còmodament a gairebé últims. .
    Punyetero darrer pas per entrar a la segona reunió.
    Surto a un diedre obert que acaba en una cova, aquí si pot posar un Camalot si es vol protegir el xapatge, però els porta el Jordi...aquí la ressenya marca Vè...collons cinquè, palpo un apresa i...avall, una altra i el mateix...de peus no estic be amb el que acabo posant l'estrep per abastar el seguent bolt, buff fins que no es sanegi! d'aquí entrar a la reunió també demana un pass de decisió i confiança amb la roca...i la veritat que massa confiança de moment no m'està donant.

    Còmoda segona reunió, detall del "mini pot " de piulades.
    Arribo a la reunió i miro la continuació, sembla millor, li poso la primera cinta al Jordi i l'aviso que recupero. Una vegada junts, mirem el "mini pot" de piulades, curiosament la llibreta no té cap anotació, sembla que la humitat ha esborrat l'escrit o el dibuix de la primera pàgina...sembla que hem fet la primera repetició! per l'estat de la roca m'ho crec, cal que es sanegi força encara.
    Inici del tercer llarg i el Jordi estudiant la roca.


    És el torn del "Cuc", flanqueja a buscar la primera cinta, d'aquí cal enfilar-se per roca "secretiva"...no s'està de punyetes i tiba de cinta per xapar la següent, és finot i la veritat ben poca confiança tenim després del festival de còdols voladors que portem fins ara...superat el primer muret el perdo de vista, la via ara perd verticalitat, però també assegurances, escolto remugar el company! ves Jaume que si volo, volaré molt!!! Per sort no vola i m'avisa a l'estona que ha xapat una peça bona, ole!!
    Esforçant-se per sortir del tram vertical sense arrencar massa "muntanya"!
    Reunió! bé, em toca, desmunto i m'hi poso, de segon puc arriscar i m'ho trec be, però la veritat que és finot finot, el grau fa de mal dir, tot depèn de la confiança que li agafis a la paret... superat el tram dret veig la resta, deu n'hi dó com allunya i com n'és de trencat això...ara trobo dos bons forats on podria haber posat uns bons Camalots! així la cosa esdevé més humana.
    Satisfet a la tercera reunió, sota el turonet cimal.
    Retrobo el Jordi, està content! ens queda el mugronet final, si es volgués d'aquí ja e spot abandonar caminant la paret, però volem acabar la festa, i quina festa! els germanets ens han regalat un nou tram entre la Estenalles i la Som i serem, el localitzo i renoi! com s'enfila un per aquí, és balmat i les mans no són bones...m'ho miro i remiro i penso com s'ho hauran fet ells...un pas d'esqueneta o similar, segur! Jordi aguante'm una mica i amb la seva ajuda aconsegueixo posar el peu a la única presa bona! bé ja m'he enfilat, ara a estabilitzar-se i a buscar la xapa, fet i ara? l'altra és molt amunt i recta és ben vertical amb còdols sospitosos...
    Arribant al cim per la Som i serem, deu n'hi do amb la variant d'entrada oi Jordi?
    Flanquejo a la dreta per on puc enfilar-me tot vigilant on poso els peus, arribo a una fisura horitzontal on el Canalot de l'1 hi queda molt be, flanquejo a buscar el bolt, quan torno a trèure el Camalot un bolo de peu es suicida! ufff sort que estava ben agafat de mans! Entronco amb la Som i serem:  un burí mes que rovellat, sembla que formi part de la roca, ho marca i d'aquí a resseguir la berruga cimera amb atenció vigilant de no tibar fort i que no baixi tot!! no és broma no, i si no ja m'explicareu.
     Un Àlien i un Camalot dónen la dosi de tranquilitat per fer aquesta revoltada, si en aquest terreny podem parlar de "tranquilitat". Eufòric surto al cim! quis pebrots teníen aquesta gent (Alaix i companyia).
    Mes que contents al cim de la Falconera, al fons el Montcau.
    Recupero corda i aviso el Jordi que pugi, però com pujarà! no he pensat a deixar una baga força llarga i ell no té qui l'ajudi des de sota...no ens diem res, jo l'apiano ben fort i noto que va pujant, és un gat vell el Cuc i se'n surt molt be! Quan treu el cap per la berruga ens fotem a riure, quina tirada més podrida!!! tanmateix quan la roca es sanegi quedarà una variant molt directa i estètica, que ho és, entre l'Estenalles i la Som i serem.
    Montserrat, omnipresent des del nostre Sant Llorenç!
    Aprofitant la vella instal.lació cimera fem un curt ràpel fins al peu d'aquesdta tirada, d'aquí caminat a ponent es pot baixar caminant, desgrimpant unes codines encarades a Montserrat, que s'acoloreix de mil colors mentre el sol es pon.
    Atractiva ressenya oferta pels germans Masó i que podreu trobar a

  • Santllors.com
  • Una via que no és de les millors de la Falconera, però que val la pena si acceptem la roca com és, que obre un vessant fins ara verge, si hi aneu veureu que ja s'hi està equipant una altra línia mes directa; si ens ha agradat? molt, si la recomano? depèn...no hi trobareu bona roca, tampoc assegurances a dojo, però sí que hi trobareu solitud, una línia bonica, aventura....vosaltres mateixos, jo hi he disfrutat, m'he emprenyat amb els còdols voladors, he xalat amb la línia de sortida, he passat una mica de por...també, però en general m'ha agradat! però els que em coneixeu ja sabeu que a mí m'agraden totes, o gairebé totes!