dilluns, 14 de març del 2016

Iroquesos a la Cota 94 (agulla Manolito Garcia) 14-03-2016

El sol encara escalfava quant ens acostàvem a Agulles.
Aquest cap de setmana m'ha tocat treballar, amb el que dilluns m'escapo amb el Jordi; d'antubi moltes espectatives però la Mèteo finalment ha manat, cap a Montserrat que ha de ploure. Malgrat que s'ha de caminar una bona estona anem a la via Iroquesos a veure si finalment me ne'n surto: hi he anat ja dos cops, el primer la boira pixanera tenia la primera tirada ben molla i la segona el freds i una bona calamarsada ens en fan fora.
La primera tirada és a redòs d'una gran Pinassa que l'ombreja tothora. d'aqui el color verdós.
Deixem el cotxe a Can Massana i d'aquí a Coll de Guirló, coll de les Portelles, refugi Vicenç Barbé i canal Ampla; la remuntem fins poc abans d'arribar al coll d'Agulles on travessem el bosc per anar a buscar les parets. Un gran pi adossat a la paret marca l'inici de la via. Aquest Pi, una Pinassa per cert, ens serveix d'ajuda per encintar la primera assegurança. El mur és molt llis i vertical i sovint humit o moll ja que la brancada de l'arbre condensa la boira, d'aquí l'intens color verd de la roca.
Després de tres passo d'A-0 ja podem anar en lliure, delicat pel fred !
Avui sembla que tampoc l'hem encertat, malgrat la roca és ben seca, s'ha girat un ventet gelat que ens deixa els dits garratibats. Tanmateix a la tercera va la vençuda i el Jordi s'enfila decidit: entre tibada de cinta i un estrep supera el tram mes finot, la resta surt en lliure, però patint ja que té els dits glaçats.
L'Ou de Colom, la Bola de la partió i la Bitlla sota un cel cada cop més amenaçador...

La segona tirada és vertical, amb un punt de pebre al superar un ressalt.
M'he abrigat amb tot el que porto mentre asseguro el Jordi, ara és el meu torn i intento fer aquests passos d'artifo en lliure, però no m'en surto, l'amic Eduard


  • Escalatroncs
  • comenta que és 6a+ en lliure, la veritat que avui m'ha semblat més grau i m'he hagut d'agafar a les cintes....haurem de menjar més sopes!
    El Jordi encarcarat de fred, apunt d'entrar a la segona reunió.
    La segona tirada comença ben vertical, però es deixa fer, superat un relleix hi ha el pas clau, un tram de peus escadussers i mans a cigronets, per mí 6a obligat, ja que l'assegurança allunya. Superat el pas la paret afluixa i la via es decanta a l'esquerra fins la reunió, ben còmoda.
    Darrera tirada, un ressalt i terreny trencat fins al proper ressalt.
    La darrera tirada és senzilla amb un tram comú amb la Màster and Commander dels germans Masó. Atenció però a un tram trencat i ple de pedretes abans del darrer muret.
    El cel ens volia caure a sobre...!!!
    Mentre espero per recuperar la darrera tirada es posa a nevar! fantàstic! la llàstima és que para tot seguit.
     Rapelem pel vessant nord per la canal que fa la nostra agulla amb l'agulla alta de la Miranda. Aquesta agulla havia de ser el proper objectiu, però el Jordi ja n'ha tingut prou de fred i vent i després de mirar be l'entrada de la via dels Dijous enfilem cap al cotxe.
    Superant el darrer ressalt abans del cim.


    Foto refugi, al cim la nevada ens ha fet fora.

    Ressenya original de l'amic Joan Vidal "Indi"

    Una via interessant, molt ben assegurada, no cal dur mes que deu cintes, i bona roca, llàstima de no poder alliberar el tram d'artifo. Peu de via sempre a l'ombra, no feu com nosaltres i aneu-hi quan no faci fred. Possibilitat d'acompletar el dia i amortitzar la caminada amb diferents vies: Dels Dijous a l'agulla Alta de la Miranda, Shar-Strep a la dreta de la Iroquesos o la Yucatan a l'esquerra.

    dilluns, 7 de març del 2016

    Una missió ben agraïda: Misión Imposible a Alòs de Balaguer. 6-març de 2016.

    Crestalls del Pic de Castellàs amb el Congost de Mu al darrera, al fons el Montroig.
    Aquest cap de setmana dissabte tant el Toni com jo tenim calçotada amb el que quedem per fer una escapada per Alòs diumenge; som tres amb l'Irwing, però finalment el Toni és baixa per un "empatx" de calçots molt ben regats.... tot fent via cap a terres de Lleida el temps no sembla acompanyar, una gran nuvolada tapa el cel i fa vent...tanmateix anem fent cap a Artesa aturant-nos al Forn Serra; allà coincidim amb el Joan (Sisbemesanapren) i el Xavi que també van a Alòs.
    Aspecte seriós de la primera tirada, igual que la cara del company...

    Aparquem sota les parets i ens preparem, el dia sembla que es va obrint i un tímid solet comença a escalfar. El nostre objectiu es la Mision Imposible, via oberta l'any 1997 pels Galls Pinto i Pèpe i que restava en l'oblit fins el desembre de l'any passat en que la van restaurar amb molt bon criteri. Per trobar el peu de via tan sols cal fixar-se en l'únic desplom que trobem en aquesta paret i sí, allà sota comença. Per aproximar millor anar a buscar el corriol fitat que puja a les vies de la dreta: Nick, Misteris, Olga...i a l'alçada del sostre anar recta amunt fins a peu de paret.
    Traïent el cap després de superar l'artificial i gaudint en lliure la placa.

    Un bolt força amunt ens fa adonar que som a lloc. Començaré jo que l'Irwing avui s'estrenarà en això dels estreps...i no ho veu ni clar ni fosc...hehehe La placa comença senzilla i el pas clau és entre el segon i el tercer bolt; però un bon invertit i uns peus ben trobats fan que sigui ja sota el cordino que penja de la sabina. Flanqueig per revoltar-la i ja sóc al damunt...renoi que amunt que és la primera xapa! quan començava a estudiar com fer-ho m'adono d'un clau invertit en una escletxa. Aguanta ja que m'hi penjo i abasto l'espit, aquest amb no massa bona salut...sort que el següent és un bon bolt i d'aquí amb bona ganda s'acaba el "patir". resta una placa no massa vertical i que cal gestionar prou be doncs la roca no hi es de primera! vaja que millor no badar. Amb imaginació es pot col.locar algun Àlien petit. L'arribada a reunió delicada per la roca trencada.
    Des de la primera reunió, el rostoller segon tram que va a buscar la placa del davant
    El company s'en surt prou be del desplom, s'ho ha passat teta allà penjat! ara és el seu torn, una tirada rostollera de trancisió fins la gran placa del davant, la de la via Canto por soleares.
    Al marge dret de l'esplèndida placa de la Canto por soleares hi trobem la nostra via.
    Ja som sota el diedre, al marge dret de la placa, es veu impressionant, vertical i amb les assegurances justes.
    Superat el primer diedre, flanquejant a buscar el segon.
    En plena feina, escalada estètica i agraïda.

    Comença amb una bona excursió, que tragines entre la placa i la paret de la dreta, sempre amb bon canto i bons peus, fet que et fa oblidar les xapes...una disfrutada, estètica, elegant, sense patiments, s'acaba aquest diedre i quedem sobre una agulla de la que flanquegem a la dreta a buscar el següent diedre, aquest lleugerament escairat a l'esquerra, amb el que t'escup enfora. Curiós flanqueig a mig aire i a mig metre del replà intermig hahaha seria fàcil anar-hi caminant, però la via és la via! Diedre espectacular el que encarem, que et fa gaudir i gairebé cridar d'alegria dels moïments que demana; quant de canto i què fàcil de protegir.
    Superant el divertit muret de la quarta tirada.
    Torna a ser el torn del company, per sort ara escalarà una mica, la quarta tirada té una sortida vertical, llàstima que curta i aviat li tocarà grimpar entre matolls fins la placa-diedre final.
    Divertit diedre de la cinquena tirada, escalada plaent i de fàcil assegurar.

    Darrera tirada, des de baix ja fa entreveure com n'és de bona! m'enfilo i cada cop gaudeixo més, preses fondes i tallants, peus fets a mida, verticalitat....que més es pot demanar? xapo els pocs bolts que hi ha, però el material es queda a l'arnés ja que no trobes a faltar en cap moment res mes...metres i metres i amunt, que bo!
    Ben contents ja de tornada.
    Quan s'acaba el diedre la via es decanta a la dreta a buscar la darrera reunió de la Sòrdenes mon Guef; d'aquí es supera un ressalt per anar a buscar un coll on trobem el primer ràpel, dues anelles ben maques. Amb corda simple es fa be el primer, d'aquí travessem la canal per enfilar-nos a l'altre costat on trobarem el segon ràpel, aquest es feia d'una sabina i veig amb estranyesa que només hi ha una baga al boix i sense maillon...quan anem a reforçar amb una altra baga i deixar-hi un maillon l'Irwing veu dos lluents bolts amb anella a la paret de la dreta!!! santa Llúcia ens conservi la vista ha ha ha
     per poc no la liem! agraïts per la feina GALL'S. Aquí amb doble corda així aprofitem per baixar un tros de canal, que cada cop està més descarnada... Recordo les primeres baixades per aquí i renoi com ha canviat!
    Magnífica ressenya de


  • LOS GALLS

  • L'Irwing comenta que és la via que més li ha agradat de les que ha fet per aquí, i jo que n'he fet algunes mes, penso el mateix; ara que és important triar be, ja que aquí les tirades interessants són les imparells, ja que la segona i la quarta són molt fluixes. Aquest fet però no entela el bon regust que et deixa la via, una via de deu!! bona roca, bones possibilitats d'autoprotecció, atlètica, estètica, vertical... Gràcies al GALLiner per tan bona feina.