dimarts, 25 de juliol del 2023

Esperó del Txupi a Cala Ginesta, o com gaudir la vertical sobre la Mediterrània. Garraf. 08-03-2023.

Penya-segats de Cala Ginesta. Foto Paco Garcia.


                       Primera visita a Cala Ginesta gràcies a la informació proporcionada pel Sergi Villar ( Altres vies) que hi ha obert aquesta línia i posteriorment amb en Joan Vidal  quatre línies mes abans d'arribar a la que avui estrenem.

Mai havíem escalat en aquest curiós topant, sí al Pas de la Mala Dona, o a la Falconera i Port de Garraf.

Aprofitant que és una via ideal per a dies freds ens hi apropem amb el Ricard Rofes i el Paco Garcia Quilis una tarda de Març.


Detall de l'aproximació per les Costes del Garraf. Font Google Maps.


   APROXIMACIÓ :

   Des de Barcelona agafem la carretera del Garraf C-31 mirant de no errar-la i entrar a l'autopista C-32;  deixem la C-32 pèr la sortida 31 en direcció a Sitges, Tarragona, Port Ginesta, Garraf.   Ja a la C-31 després d'una corba molt marcada a la dreta entrem en una recta en pujada, a l'esquerra trobem un primer aparcament,  a mitja recta a la dreta trobem un altre aparcament que és el que triem per deixar el cotxe.    Si aquest el trobem ple haurem de continuar fins al poble de Garraf i allà fer un canvi de sentit i aparcar en un dels dos altres pàrquings, el de dalt de tot ens anirà be ja que haurem de caminar menys quan sortim de la via, sinó a l'inrevés.

De l'aparcament central del mapa només ens cal travessar amb cura la carretera i saltar la bionda de protecció:  entrem a una rampa encimentada queaboca al camí d'accés a Cala Ginesta, quan aquest gira a l'esquerra nosaltres anirem a la dreta per un corriol que en descens i flanqueig a la dreta ens deixa sobre la plataforma del tren;  haurem de seguir-la tota fins al final que s'acaba, allà comença la via.

Un dels possibles aparcaments dels tres que hi ha, el del mig el millor.

Ja a la plataforma per sobre el tren i al darrera Cala Ginesta....escalem o ens banyem ?


Al final de tot de la visera del tren comença la via.


   La zona és molt maca si mirem al mar, tanmateix hi ha molta bruticia dels brètols que l'escampen des la carretera i d'altres que ho fan des de la plataforma mateix.

Per sort l'ambien de penya-segat  i la bellesa del mar guanyen.

El primer llarg és una entrada delicada, sobretot per als segons de corda, a la paret.   Convé posar quelcom a l'inici del flanqueig, que una vegada hi has entrat és plaent i en descens a buscar una plataforma sota l'espectacular placa fissurada.

Preparant el material. Foto Ricard Rofes.

Començament delicat per entrar al flanqueig


Primera reunió.

Recuperant el primer llarg i la plataforma de la primera reunió. Foto Ricard Rofes.


Fantàstic mur fissurat del segon llarg, i que per si sol justifica la línia.

Inici en diedre divertit i bona roca.


                   El segon llarg per si sol ja justifica la visita, es veu interessant, vertical i fissurat;  comença enfilant un curt diedre que ja ens deixa a la placa vertical, que ho anirà sent cada cop mes fins a desplomar un pel.   La roca hi és abrasiva i de gran qüalitat, el que permet apurar el grau.   Equipada justament, haurem d'acompletar l'equipament segons necessitem.

A sota un sostret quan comença a desplomar mes, ens decantem a la dreta, aquí és on caldrà apretar !  Acabat el flanqueig la línia suavitza, sueprarem unes graonades amb bona presa entrant a reunió falnquejant a la dreta per terreny terrós, protegit per un clau.

Al pas clau i sortint cap a reunió.


Segona reunió.

Entrant a la segona reunió.

Per terreny a estudiar comença el tercer llarg.

              

                       El tercer llarg es veu caòtic amb roca d'aspecte trencat, però és prou bona i amb cura anirem superant ressalts fins entrar a una placa ben maca abans d'entrar a la reunió.   Podrem equipar al gust.   Reunió en un gran ferro possiblement de les obres de la carretera a prova de bombes !   De la reunió a la carretera és un moment, restem sota mateix del mur de protecció que haurem de saltar per anar a buscar el cotxe.

Els companys a la segona reunió, entrant a la tercera.

A la divertida placa final. Foto 2ª Paco Garcia.


La via acaba a la carretera, haurem de vigilar per anar a buscar el cotxe.


    Via curta però que ens omple una tarda , gràcies Sergi Villar i també Joan Vidal per trèure de l'oblit aquesta línia:   Oberta per en Sergi Villar en solitari inicialment i amb l'ajuda d'en Santi Gallifa per acabar-la;  dedicada a Joan Víctor ( Txupi) company desaparegut prematurament.  Aquest gener amb l'ajuda d'en Joan Vidal li han fet un rentat de cara posant algun bolt a reuniopns i al segon llarg.

Recomanable i divertida!  amb unes deu cintes passareu mes un joc de Càmalots/Tòtems fins el tres.

Per aprofitar la visita actualment teniu quatre vies mes abans d'arribar al final de la terrassa del tren :

  • VIES
  •   
    Ressenyes dels autors i dels amics Manel i Ita.


     

    dimecres, 12 de juliol del 2023

    Via Ximpleta a l'última cinglera de La Mola. Entre Punta Serreta i Roca del Moro. 22-02-2023.

    Aquesta part central de la darrera cinglera de La Mola és on trobem aquesta via a l'esquerra de la Punta Serreta.

                       Continuem aprofitant les tardes per anar a fer vies curtes, que el mes de febrer no dónen encara molt de sí....sembla mentida però gràcies al Manel i la Ita, el  Sergi i a Santllors trobem una nova línia que no coneixíem i que ens cuadra amb el temps que tenim, la via Ximpleta oberta per en Pere Dinarés.


    Aproximació

    Cal anar a Matadepera i d'allà buscar la urbanització Cavall Bernat;  com que la via és a la cinglera de sota el cim de La Mola hi podem anar per molts camins, un és el dels Monjos aparcant al carrer Vista Alegre a l'indret dels dipòsits i d'allà seguir el camí dels Monjos, a l'indret on ja veïem el Roc Colom i la darrera cinglera, agafarem un corriol a l'esquerra que travessa aquest vessamt per sota;  quan trobem un pal indicador ens començarem a enfilar a buscar la base de les parets, amb l'ajuda de les fotos trobarem fàcilment la via.

    Nosaltres però, pugem pel carrer Granera, canal de Les Bruixes, pista de Can Pobla i agafem el camí que abans de Can Pobla trenca a l'esquerra i va a buscar la Punta Serreta.   Quan el camí es fa horitzontal, anirem a la dreta finsa trobar el ferro de la Diputació i d'allà cap amunt sense camí.

    Anant pel camí transversal, just aquí, hi ha un pal del Parc, ens enfilem a buscar la via.

    Ja som a peu de via, darrera aquests boixos. Foto Ricard Rofes.


       Ens costa una mica trobar per on comença la via fins que travessem una barrera de Boixos, aquí és on ja veïem les assegurances;   El primer mur és prou maco, l'encarem amb precaució ja que és una via que es repeteix molt poc;   al capdamunt la paret s'ajeu i caminarem per un pedregar en direcció a l'esquerra per anar a buscar una balma on al seu extrem esquerra hi trobem la reunió.
    Travessem la selva de Boixos i ja trobem les primeres assegurances.

    Bonic mur per començar, cal controlar on t'agafes...


    Primera reunió en un còmode replà.

    Sortint del mur inicial per grimpar fins la reunió.. Foto Ricard Rofes.

    la primera reunió és a l'inici d'una nova balma.

    Començant el segon llarg, per l'esquerra de la reunió. Foto Ricard Rofes.


                        El segon llarg comença flanquejant a l'esquerra tot cercant la millor presa i rocam...aviat ens perdem de vista, s'entra en un seguit de balmats que anirem superant, ara en direcció a la dreta fins a fer un canvi de paret i encarar un cònus al final del que hi trobem la reunió, al marge dret d'un nou balmat.  Reunió també ben còmoda.
    Segona reunió, també en un replà ben còmode.

    A la segona reunió caçat pel Ricard mentre recupera la tirada.

    Estudiant el darrer llarg i superant el potent pas de sortida.


                       El tercer llarg comença amb un pas de "bloc" per superar la balma, no obligat, però que surt !  aleshores cal anar seguint amunt a buscar un esperó, allà hi trobarem el pitó de la via!    Superat aquest esperó fem un tram brut per anar a trobar el mur final, aquest es pot fer en lliure fins on les nostres forçes i o tècnica ens ho permetin, nosaltres vam haver de trèure l'estrep per a solucionar la sortida a cim.
    La tirada més aconseguida de la via, primer va a buscar un esperonet .


    De l'esperonet fem una transcisió a buscar el mur de sortida on haurem de trèure l'estrep !


    Clau de la tirada.

    Reunió cimera en un gran Pí !

    Foto Mola

                      Ja a la feixa cimera no ens queda més que, o acabar de pujar a La Mola o bé anar a buscar la canal de la Punta Serreta que és el que vam fer nosaltres, tot dependrà de a on hagem aparcat el cotxe.


    Via per a col.leccionistes i o romàntics Santllorentins, que a nosaltres ens va agradar prou.    

    Amb cintes fareu, la via és prou ben equipada.  Unes 8 o 9 , un estrep i reunió.


    Itinerari aproximat i situació de la via