divendres, 20 de març del 2020

Via Manel Blanch a la Paret Oest del Cap de Mort, una agradable sorpresa que ens farà suar! 11-03-2020. ParcNatural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

La paret Oest del Cap de Mort amaga una roca excel.lent i uns itineris sorprenents.
Avui escric des del confinament recordant una tarda molt ben aprofitada de la setmana passada. Havíem començat amb el Jordi Ceballos fa quinze dies la temporada de tardes, encara curtes; per això vàrem triar una zona amb mínima aproximació: la Paret Oest del Cap de Mort a Sant Llorenç del Munt.  Són deu minuts escassos fins a peu de via.
 Heu d'anar a Matadepera i d'allà cap a la urbanització Cavall Bernat (Col.legi Montcau la Mola). Ja a la urbanització, passem la rotonda de l'escola agafant la tercera sortida. Continuem recta per girar a la dreta al segon trencall pel carrer Cavall Bernat, ja veureu el perquè del nom... sempre amunt fins que al final haurem de girar a la dreta en forta pujada i tot seguit a l'esquerra.
Aparquem al segon trencall, carrer de Vista Alegre. Continuem ja a peu fins a trobar els roquissars. Anem a buscar el coll entre el Cavall Bernat i el Cap de Mort per on passa un dels camins que puja a La Mola. Del coll anem a buscar la base de la paret del Cap de Mort, que resseguim; passem  pel peu  d'algunes vies mítiques de la zona com la Sabadell o l'Encastament.
Sota d'un mur de còdols tres vies d'esportiva equipades per un dels "Gurus" de Sant Llorenç, l'Amadeu Pagès. Continuem amunt, ens situem al vessant que mira a Nord, tenim ja el peu de via de la Majó-Dalmau que vam fer la primera tarda i si continuem trobem la paret, a la dreta una canal on comença l'objectiu d'avui i la via Camel que havia fet fa deu anys

  • Maya Jaumegrimp

  • La canal d'entrada és comuna amb la via Camel, en el punt que és el Jordi aquesta va a l'esquerra.
    Després de com ens ho vam passar de be a la via Majó-Dalmau, avui tornem engrescats, tenim poques referències de la via, però hem parlat amb un dels reequipadors que ens informa que en lliure surt 7a/7a+...va ser restaurada parcialment amb bolts el 2010 per a poder forçar-la en lliure. Nosaltres hi anirem amb estreps i força material que el grau se'ns escapa.
    Detall de la fissura que haurem d'equipar. ( foto Jordi Ceballos)
    Ja a peu de via veïem la línia, agosarada, resseguint una fissura desplomada. Identifiquem alguns bolts, no gaires caldrà equipar la fissura! Per sort ja ho teníem previst, hem agafat un joc d'Àliens i amics fins el tres de Càmalot, així com unes quinze cintes exprés. Som de bon conformar, avui comença el Jordi, li toca, i a mes penso que se'n sortirà millor que jo amb la feinada de l'artifo a equipar. S'enfila per la canal fins que ha de començar a grimpar, en un bloc a peu de canal troba un pitó que tan aprofiten els que van a la Càmel con nosaltres.
    Del diedre cal anar a la dreta si fem la variant directa.
    Superat el pitó hi ha un bolt a la dreta, prou amunt, a l'esquerra, un homònim de la Càmel. Aquí ja cal penjar l'estrep, el següent bolt és força amunt, toca una sortida d'estreps delicada, el Jordi s'ho mira i no el convenç...torna al diedre, ell està en que la via no va per aquí, la ressenya dibuixa un tram de flanqueig horitzontal abans d'abastar-la. En conseqüència continua pel diedre espaterrat a  buscar la línia dibuixada a la ressenya. Hi ho aconsegueix, troba uns quants burins rovellats a la paret del davant, és el tram horitzontal que buscàvem ! A posteriori, preguntant als reequipadors ens van dir que ells van equipar la variant directa, que ja existia. Enigma resolt! Ara toca reprendre la línia i abastar la sucosa fissura.
    Si continuem la canal, al fons es munta reunió i hi ha un tram horitzontal burinat per anar a cercar la fissura.

    Després d'investigar l'itinerari original, encara hi ha els burins, encarem la fissura.
    La progressió a la fissura serà treballosa i lenta, cal anar trobant la peça adient i aleshores testar-la...sí aguanta, m'hi penjo, continuo...l'està cosint, tant que mes amunt ha de recular a recuperar peces que potser mes amunt seran necessàries. L'escalada artificial demana temps i paciència, i avui paciència sí, però temps...no li dic res al Jordi, però de reüll vaig veïent com el sol cada cop és més avall...em plantejo que com a molt farem aquesta tirada i avall... el cap no deixa de burinar mentre el Jordi està híper-concentrat en la seva feina.   Va progressant, quan trinca un dels espaïats bolts, la tensió s'alleugeix, però toca seguir amunt, s'acaba la fissura i ara la progressió serà de forat en forat.
    Treballosa escalada tot triant quina peça hi queda millor...

    Abandonem la fissura, a sota el Jordi al pas de sortida on cal serrar les dents.
    El tram final se les porta, cal fer una sortida en lliure de les que fan rumiar-s'ho...al Jordi li caldrà molta concentració, jo des de sota li dono el meu suport moral, però s'ho ha de menjar tot sol, són aquells moments que et posen a cent...després de diferents temptatives finalment es decideix i abandona l'estrep, amb cura mil.limètrica aconsegueix engrapar una ma acceptable i surt a la feixeta, uns passos a la dreta i la xapa ! Reunió !!! Amb un bon crit descarrega tota la tensió del moment, buff aquí ha patit i jo he suat per ell.
    Algun material del que ens penjarem. ( fotos Jordi Ceballos)
    La reunió és penjada, amb ambient, de peus molt còmoda,en una estreta feixa plana.
    Preparada amb anelles per rapelar. Això ens anima a continuar, ja que en cas de fosquejar massa podrem baixar ! Recupero la tirada tant ràpid com puc, el Jordi en els llocs que havia tret catxarros, ha deixat alguna baga llarga el que m'afavoreix la progressió. En passo prou via, ara però, em toca l'entrada a reunió, que renoi! com puc trec l'últim Tòtem i encaro la sortida: de sota semblava que els peus eren millor, però són en adherència, sort de trobar alguna presa cantelluda, a l'alçar-me abasto un bon forat on encabir-hi els dits, ja està! bufa amb la sortideta...
    Al davant tenim l'aresta per on va la variant Discoteca, és a protegir i la fosca ens atrapa...caldrà flanquejar a buscar la Majó-Dalmau que ja coneixem.
    Recuperant aquesta curta però superba tirada ( fotos Jordi Ceballos).

    Al davant, la variant Discoteca que va per l'aresta, a equipar...no tenim temps i flanquegem (foto Jordi Ceballos).
    El Jordi em diu de continuar, però prefereixo que continüi ell que està ben posicionat per a fer-ho.
    El flanqueig no és pas senzill, té ambient i la roca no és una meravella. El pas està en progressar horitzontalment a l'esquerra, les mans en preses fragmentades i els peus a uns relleixos. Superat el pas troba un burí amb plaqueta que poca ajuda fa, si mes no moral... i ja el perdo de vista. Ara és el meu torn, renoi amb la sortideta! els flanquejos ja sabeu que són tant fotuts pel primer com pel segon...i aquí el segon hi surt perdent....una vegada desmuntada la reunió tinc un pèndol de nasos! cal estudiar-ho be, sort d'uns relleixos de peu que permeten estabilitzar-te, les mans al mur fragmentat i gairebé levitant des-xapo el burí ! alça el flanqueig i la vieta de moment!
    Fem la variant Pere Dinarès a la llum de les frontals. (fotos Jordi Ceballos).
    Arribo al bosquet comú amb la via Majó_Dalmau, fa estona que el sol s'ha amagat, resta una certa claror, però en res quedarem engolits per la fosca; abans de començar la darrera tirada ens posem els frontals. Farem la variant Pere Dinarès ja que no podem fer la variant Discoteca.
     Llaço el "Merlet" i continuo per la placa a buscar una expansió, espit, que hi ha mes amunt; la roca és molt bona, cantelluda i amb forats, quan engrapo la bona, amunt! xapo l'espit i entro a un relleix del que ja vaig a buscar el tram de xemeneïa comú amb la Majó-Dalmau. Trobo un cap de burí, hi poso la plaqueta corresponent i aleshores en tècnica de xemeneïa continuo pujant, la xemeneïa és prou ampla i la progressió és ràpida i còmoda. Al caire del cingle un bolt amb anella que finalitza la via. Surto al pla i camino aleshores fins a zona segura i em preparo per a recuperar al Jordi.
    Tranquils al coneixer el tram final, ens deixem atrapar per la fosca...te el seu encant !
    Aquesta tirada per al Jordi serà tota a la llum del frontal, la gaudeix ! Avui ens ha atrapat el negre: Ens han cantat el Colacao o millor, ens han cantat les Puputs ! No ens esperàvem que la primera tirada ens donés tanta feina, hem estat hora i mitja per superar-la, aleshores la resta ja ha estat contra-rellotge. Amb la tranquil.litat que coneixíem la sortida, hem anat continuant, ja sabíem que sortíem de nit!  per això portem frontal no?
    Les llums de la plana del Vallès des d'aquí dalt fan goig. Fer material tot gaudint d'aquest paisatge no te preu! Ara toca baixar, ja coneixem el camí, la canal de les Gaites i d'aquí resseguint la muralla al coll del Cavall Bernat i al cotxe, és un moment. Sort dels frontals ! no us l'oblideu  que mai se sap.
    Jocs de llums, moments inesborrables...

    Fent material amb el Vallès als peus.

    Paisatges, llums que impacten....


    Foto ens han cantat les Puputs!

    Ressenya i panoràmica de la paret que trobareu a


  • Santllors.com

  • Itinerari aproximat i ressenya "original" que em va passar el Jordi.

    Una via recomanable, a la que cal anar-hi sense presses. Nosaltres hem fet servir unes quinze cintes expres, un joc d'Àliens i Tòtems/Càmalots fins al tres. No estaria de mes repetir del 0,5 a l'1, dos estreps.
    Oberta el 1980 per M.Peláez, O.Blanch i reequipada el 2010 variant directa per en Josep Escoda (Mohawk)

    dijous, 12 de març del 2020

    Somni Kiowa a la Roca Grossa sud de les Roques Prenyades. Alòs de Balaguer. 07-03-2020.

    L'agulla Fina i la Roca Prenyada, a sota la Roca Grossa Sud on tenim la nostra via.
    Aquest dissabte som una bona colla, sembla que farà bo, menys fred i sobretot no tindrem boira, enfilem cap a Alòs de Balaguer amb diferents objectius: el Toni i la Montse volen fer la Transtalós, jo encara no l'he feta i em fa gràcia, però per les característiques de la roca, prefereixo no anar darrera d'ells i trio una zona que fa anys que vull conèixer: les Roques Prenyades on en Joan Vidal hi te dues vies atractives; així que amb el Quique i el Josep Maria i el Manel anirem allà.
    Fem la primera aturada al Forn Serra d'Artesa on compartim un bon esmorzar, d'allà anem a Baldomar i Alòs de Balaguer. Al final de la carretera, al costat de la font entrem a la pista que va a Coll de Mu. Nosaltres ens quedem a l'àrea d'esbarjo de la Font de l'Espadella mentre el Toni i la Montse continuen cap al Serrat del Poll.
    Començament "divertit"
    L'aproximació a les Roques Prenyades és curta, seguim la pista direcció el Congost, a pocs metres després de la Font a la dreta surt un corriol amb fites que en un ascens i flanqueig a l'esquerra ens deixarà a La Roca Grossa Sud on hi tenim les nostres vies, abans admirem uns impotents espadats amb vies esportives prou potents.
    Trobem els dos peus de via, la Revenja Módoc, la de la dreta del tot, encara és a l'ombra i hi fa fred.  Triem la Somni Kiowa malgrat tingui un inici en artificial d'A2.
    Superada la panxa d'A2e  cal fer sortidetes en lliure, vibrants...
    Comença amb tres passos d'A2e prou llargs per seguir en lliure. Després de l'artifo sobta el progressar en lliure, tanmateix la roca és molt bona i es fa be malgrat no ho regalen. Es torna a redreçar i cal tornar a tibar de cinta, això si no feu 6b+, que no és el cas. L'entrada a reunió és curiosa, hi ha les preses justes, em recorda el meu Sant Llorenç.
    Primera reunió i el company que surt del tram mes desplomat.
    A l'hora de recuperar el company, aquest te problemes amb l'artificial i s'atabala esgotant-se...ho intenta manta vegades fins que m'avisa que el baixi. Sota presió, està ben penjat! la cistella és molt difícil de desbloquejar...quan estic improvisant un reenviament per a poder afluixar la corda, el company pot treure-li tensió amb el que puc baixar-lo al terra. Canviem de plans, el Quique marxarà amb el Manel al Serrat del Poll a fer una via mes suau i s'encorda el Josep Maria. Amb tot això hem perdut molt de temps...
    Acostant-se a la reunió i aquesta des del flanqueig horitzontal.
    El Josep Maria ha tingut un bon mestre d'artifo amb el que puja prou ràpid. Quan arriba a la reunió li comento que continuaré jo. Ara tenim un flanqueig horitzontal espectacular amb una reunió al bell mig, prou incòmoda; decideixo continuar cap a la tercera reunió, segona nostre. Acabat el flanqueig la via redreça, la roca és superba, però s'acaba aviat i cal tornar a treure l'estrep, són pocs passos i tornem al lliure amb una escalada prou tècnica.

    La nostra segona reunió  i acabant la segona tirada.
    La tercera reunió, al costat d'una balmeta és prou còmoda. Mentre recupero el Josep Maria vaig mirant la següent tirada que es veu atractiva i amb roca de primera, amb pocs bolts això sí.
    Primers metres de la tercera reunió, on cal escalar! ara amb un grau mes amable.
    Surt el Josep Maria per la tercera tirada, cal anar superant franges llises, però adherents, amb les preses de mans justes, com em recorda Sant llorenç del Munt! això sí, amb molt millor roca.
    Gaudint de l'excel.lent conglomerat "de fusió"
    La tirada es redreça prou, veig el company xalar amb la roca malgrat que les assegurances allunyen, una tirada per crear afició. El perdo de vista i aviat crida reunió!
    Códols soldats a la paret, sorprenents!

    Darrera tirada, una grimpada per arribar dalt.  A sota reunió cimera.

    La darrera tirada amb ambient al darrera.
    La darrera tirada és una excusa per fer cim, una grimpada de tercer, que a la que anava a llaçar una petita Sabina, trobo un únic bolt que marca la línia. Reunió en un replà amb bones vistes al Serrat del Poll i al riu Segre i al poble d'Alòs.
    Per baixar ens caldrà fer dos ràpels per la via, del cim a la reunió tres, segona nostra,  i d'allà al terra. Ja a baix anem a mirar la via del costat, la Revenja Módoc, ja hi toca el sol i ens hi posaríem, però s'ha fet tard i decidim baixar a trobar els companys del Pic de Castellàs ( Serrat del Poll).
    Un passeig per la pista que ens permet fer força fotos de la paret del Serrat del Poll que quan anem amb cotxe mai fem per mandra de parar. És un passeig agradable al costat de l'amansit Segre abans de l'aiguabarreig,  d'aquí que sempre hi trobem tanta gent.
    Penso que ha estat una bona pensada deixar l'altra via pendent, serà una excusa per tornar-hi, la zona és molt maca, tranquil.la i la roca boníssima, com a retret si es pot considerar, és la llàstima que no tingui el grau per gaudir-les mes en lliure. Hi tornarem!
    Segon ràpel, de la segona reunió a peu de paret.

    Ressenya de l'autor: Joan Vidal.


    Via de caire esportiu on no cal dur mes que cintes exprés, estreps si no feu 6b+, i moltes ganes de gaudir de la raconada i la roca conglomerada, conglomerat amb un ciment de qüalitat no com a Sant Llorenç del Munt. Recomanable. Oberta per en Joan Vidal en solitari el febrer de 2013