dilluns, 24 de febrer del 2025

Via Barbaroig al Morral de Penaroja aprofitant la trobada del Grup Cavall Bernat a Tivissa 18-11-2023. Ribera d'Ebre.

De l'aparcament agafem un corriol per sobre un mas fins a albirar el Morral.

 


          Aprofitant que el Grup Cavall Bernat fa una trobada a Tivissa on no hi he escalat mai ens hi acostem tota una bona colla.   Tot i que hi a altres possibilitats triem anar al Morral de Penaroja on hi trobarem un bon calcari i una escalada picantona.  La majoria de vies són obra de Josep Enric Castellnou fill de Tivissa i un gran coneixedor de la zona i autor de guies d'escalada.


APROXIMACIÓ:

                           Hem d'anar a Tivissa, l'AP-7 és el camí més ràpid, amb una mica mes d'una hora i mitja hi arribem;  anem a buscar el carrer Pradells i el seguim cap a l'oest, indicacions ermita de Sant Blai, trobem un trencall a l'esquerra que puja a l'ermita, el negliguim i continuem per la estreta carretera fins assolir una collada on hi ha l'aparcament, senyalitzat, del Morral de Penyaroja.   Aparquem mirant de no bloquejar l'accés a un mas.   Anem per una pista encimentada que va a la masia, abans d'arribar-hi ens enfilem a buscar un corriol que careneja, atenció a no baixar massa, fins que veïem l'imponent Morral, aleshores haurem de baixar a buscar l'aresta de més a la dreta, allà comencen les vies.  La Barbaroig segueix una evident  fissura d'esquerra a dreta fins a continuar recta amunt, l'any 2018 s'hi va obrir una entrada directa que és la que triem.


Fem el primer llarg per la variant directa. Foto Ricard Rofes.


Primer llarg:
                   Tenim al davant una placa compacta que va a buscar un ressalt que superarem directament, continua per placa ja més amable fins a entroncar amb la via original, es munta reunió en una clotada al peu d'una imponent placa.
Els companys per la via original. Foto Carlos Ferré

El company recuperant la tirada.

Potent començament del segon llarg.


Segon llarg:
                    comencem per l'esquerra de la reunió anant a buscar un primer bolt, prou amunt, aleshores flanquegem cap a la dreta tot seguint les millors preses per tornar a derivar poc a poc a l'esquerra fins la reunió, amb una entrada prou fina.  Reunió penjada i prou incòmoda.
Apunt d'entrar a la segona reunió.Foto Antoni Aymamí.

El tercer llarg comença en flanqueig a esquerres a buscar un desplomet.


Tercer llarg:
                    Comença amb un flanqueig cap a l'esquerra a buscar un llabi que aprofitarem per autoassegurar-nos, continua anant a superar pel seu punt mes dèbil un sostret, bona tibada gràcies a unes preses prou bones de mans i entrem a una placa tècnica amb algun ressalt.  Reunió després de superar un ressalt, a la dreta.
Superant el sostret gràcies a unes bones preses i a la placa tècnica següent.


A la placa després del sostret. Foto Carlos Ferré.

Al quart llarg, un tràmit per fer cim.


Quart llarg:
                  És l'excusa per sortir pel cim, l'agafem per on mes tiba i així arrodonim la via.   Cal protegir-la.

Descens:

               Del cim baixem direcció nord per camí que es perd, acabem bosc a travers sabent que hem d'anar al coll del que hem baixat a buscar l'inici de la via.
Compte amb no baixar massa.


Material:
              Unes vuit cintes i material d'autoasseguranca de fortuna, en teoria la via està equipada, però amb alegria, tricams i friends poden ser útils.   Darrer llarg net però senzill.

La via Barbaroig va ser oberta el 1989 per Josep Enric Castellnou i posteriorment el 2018 es va obrir la variant d'entrada ;  és la més senzilla de la paret el que no vol dir fàcil !  L'escalada aquí té el segell Castellnou i podríeu afegir-li un punt al grau habitual. 
Ressenya del blog Tivissa  Rocks, gràcies.

Després de la grimpada ens retrobem amb la colla fent un bon dinar.


Acabem la jornada amb la trobada d'amics del Grup Cavall Bernat aprofitant el Ricard per ser nomenat Cavallista, tot un orgull per als romàntics com nosaltres.
El company aprofita per fer el bateig d'Honor del Grup Cavall Bernat.

dimarts, 18 de febrer del 2025

Via Santuari Wichita al Cingle de l'Espluga. La Corriu. Guixers. Un bon Santuari ! 28-11-2024.

Des dels plans de la Masia la Corriu, la llarga Cinglera de l'Espluga.


       La Cinglera de l'Espluga als plans de la masia de la Corriu, a Guixers és una raconada amb un encant màgic.  La bellesa de l'entorn, la solitud, la bellesa de la masia abandonada de la Corriu, tot !  quan el Joan Vidal hi va obrir la seva via vaig trobar molt encertat el nom: Santuari Wichita....i és que aquesta raconada és tota ella un Santuari.
 
A l'esquerra de l'agullot, en el pany net de vegetació, hi ha la via.

APROXIMACIÓ:

Hem d'anar a Solsona, d'allà agafem la carretera que va a Sant Llorenç dels Morunys C-462 passant pel Pantà de la Llosa del Cavall, abans d'arribar  un trencall a la dreta en direcció Berga: LV4241; passats uns kilòmetres i abans de travessar el pont sobre el riu Aigua de Valls girem a l'esquerra direcció Guixers, carretera asfaltada i estreta en molt bon estat, passarem per l'Ajuntament de Guixers continuant la carretereta direcció Santuari de Santa Maria de Puig Aguilar; abans d'arribar-hi i  passades unes "paelles" en una recta agafarem un camí de terra a la dreta amb un rètol que indica La Torre de la Corriu. Pista tancada. Hi ha una cadena que no sol ser posada...! el camí és força pedregós millor amb un cotxe una mica alt.   Després d'una estona de pista entrem a uns camps al davant  de la Masia abandonada de la Corriu on aparquem.

Per arribar a peu de via cal fixar-se en una petita agulla, el nostre objectiu és a la seva esquerra, en un pany de paret monolític i net de vegetació.   Anirem una mica enrrera d'on hem aparcat el cotxe per buscar la millor drecera per anar superant les feixes fins entrar al bosc, trobarem alguna fita, però no hi vam trobar camí definit, es tracta d'anar pujant tot cercant les clarianes, hi ha algun camí que flanqueja però fan molta volta.  Nosaltres vam arribar als peus de l'agulleta i d'allà vam anar a buscar la paret, aleshores la resseguim cap a l'esquerra fins a trobar el peu de via, prou emboscat i amagat, la línia de parabolts ens confirmen que ja hi som.

La magnífica masia de La Corriu, actualment abandonada.

Torre

De l’antiga construcció només s’han conservat els murs de migjorn i de ponent, els quals formen l’angle sud-occidental de l’edifici modern. La façana occidental de l’antic edifici tenia una longitud de gairebé 10 m, i la seva paret meridional una llargada de gairebé 6,50 m. L’alçada de la construcció devia ultrapassar els 10 m; actualment hi ha tres pisos. Els seus murs tenen un gruix que oscil·la al voltant dels 100 cm.

Els carreus de l’edifici són força ben tallats i fan uns 20-30 cm d’alt per uns 50-60 d’ample; lògicament, els de la part inferior són més grossos.

Mentre l’edifici modern fou fet el segle XVIII, la construcció primerenca degué ésser una casa forta senyorial o d’un pagès ric de vers el segle XIII, la qual probablement degué ésser abandonada i es degué mig ensorrar ran de la crisi demogràfica de la baixa edat mitjana.

Font : Enciclopèdia.cat      https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/torre-                                               de-la-corriu-guixers


El primer llarg comença amb un pas finot i es deixa anar fent fins al final que tira enrrera !

Primer llarg:
                    Peu de via incòmode i amb un inici amb un ressalt vertical que costa trobar-li el què!  d'entrada cal apretar!  una vegada superat el pas d'entrada la via es deixa fer, aquí encara la paret no desploma....anem pujant en tendència a la dreta fins a un punt que la verticalitat i les preses ens faran fer alguns A-0's;  superat aquest primer tram dur ara cal fer un flanqueig a l'esquerra per abastar la reunió, aquest tram ja no dubtem i tibem de cintes (6b+)
                    

Per entrar a la reunió cal fer un flanqueig a l'esquerra on haurem de tocar ferro !

Primera reunió ben penjada, la més incòmoda de totes.

Recuperant aquest magnífic primer llarg. Foto Josep Maria Mallofré.


Segon llarg:
                   comença per l'esquerra de la reunió, aquesta és ben penjada i incòmoda, penseu-hi en cas de cordades de tres.
Sortida potent on cal fer un repòs per deixar-se fer més endavant gràcies a les bones preses que hi trobem tot i la constant verticalitat;  més amunt desplomarà i caldrà alguna ajuda.   La via és molt ben assegurada però cal escalar entre assegurances.   Superat el tram més dur anirem enlairant-nos en tendència a la dreta fins entrar a una gran balma on trobem la segona reunió i la marca de l'autor.
     
El segon llarg manté la seriositat i verticalitat. Foto Josep Maria Mallofré.



Segona reunió en una còmoda lleixa.  Segell de l'aperturista !

Recuperant aquest trempat llarg.

Tercer llarg:
                   Curiosa tirada que fa una volta d'esquerra a dreta per passar per sobre la segona reunió en una llarga travessia horitzontal.   Comença amb un flanqueig a l'esquerra a buscar un esperó vertical que seguirem fins a una zona que permet iniciar la deriva a la dreta, passem per sobre la reunió uns quants metres més amunt per anar prou a la dreta a buscar la feblesa de la muralla tornant a enfilar recta amunt.   La reunió és en un foral/balma, el company no la va veure i va improvitzar-la més amunt, ja en ple quart llarg.
El tercer llarg comença amb un flanqueig horitzontal a l'esquerra...i cap amunt !


Els Voltors ens acompanyaran tota l'escalada.

Després del flanqueig anem recta amunt fins que toca una travessa horitzontal a la dreta


Quart llarg:
                  és una tirada senzilla que es pot negligir  i començar a rapelar, però nosaltres la vam fer ja que teníem la intenció d'anar a visitar la impressionant balma de la Rua de l'Espluga;  per anar-hi de la darrera reunió grimpemper terreny solt cap a l'esquerra anant a buscar un corriol que molt aprop de la base de la última part de la cinglera ens acosta a la mateixa.   De grans dimensions és recer de ramats d'ovelles que pasturen per la zona i cabres assalvatjades.   
Recuperant el tercer llarg ja al tram on la paret perd verticalitat.  La Corriu als peus. Foto Josep Maria Mallofré.



Després d'un quart llarg de tràmit ens arribem a visitar la Balma de la Rua de l'Espluga


Balma de la Rua de l'Espluga:

 Aquesta té unes mides més petites que l'anterior, balma de l'Espluga però s'hi podria aixoplugar un ramat de 100 cabres. És una gran balma d'uns 20 m de llargada, per uns 8 m de profunditat amb una alçada màxima de 4 m. La planta és plana plena de xerri, "excrements de cabra", d'un ramat de cabres salvatges que encara hi viu. A sobre hi ha una altra balma però més petita. Des d'aquí es dominen totes les terres de la Torra de la Corriu i la vall que desemboca al molí de la Corriu. Aquesta rua s'ha format en roca de conglomerat amb els estrats inclinats que cabussen cap al nord i, amb l'ajuda de la climatologia erosiva, han anat foradant i desgastant la roca. En el cas de la primera hi neix aigua, o sigui una font, i d'aquí li ve el nom "Espluga", com l'Espluga de Francolí.
Font: JdeVallès Catalunya Subterrànea
http://cavitatsdecatalunya.blogspot.com/2014/12/balmes-de-lespluga-de-la-corriu-solsones.html

Aprofitem per reforçar un dels ràpels.

Descens:
               cal fer-lo rapelant, reunions equipades a tal fet.  Si acabeu la via haureu de fer de R4 a R3 i de R3 a R2 ( 30m) i d'aquesta a peu de via en un impressionant ràpel de 60 m.    Preveure cordinos per a renovar els existents, nosaltres en vam reforçar un, les bagues d'orígen comencen a estar recremades després de gairebé nou anys.

De la segona reunió fem un espectacular ràpel de 60m on la corda no toca paret.


Material:
              És una via de caire esportiu, completament equipada.   Amb 16 cintes exprés i estreps ( opcionals) fareu.    

Oberta el Maig de 2016 per Joan Vidal "Indi" molt ben equipada, la roca no presenta tanmateix gaires possibilitats d'autoprotecció, però després del sanejament del Joan trobem prou bona roca i ben sòlida.   Mai se li podrà agraïr prou aquesta feina aperturista al Joan !   Gràcies ens has fet disfrutar.


Ressenya de l'autor: Joan Vidal.  Gràcies per la feinada !