divendres, 23 de desembre del 2016

Al Timbaler del Bruc per la Ivan, una via prou trempada !

El Timbaler és la punta mes alta d'aquest grup d'agulles.
Fèia molt de temps que teníem aquesta via a la llista de pendents, i finalment aquest dissabte deu de desembre, passat el pont-aqüeducte per a alguns, ens hi hem acostat. Avui anem amb el Toni i el Jordi i com és costum esmorzarem al Muntanya; cal agafar forces que la via és exigent! Ja havia fet la seva veïna Francesc Sardans, prou interessant, i aquesta ens crida l'atenció, amés és obra del Jordi, un bon amic.
De dreta esquerra: El Timbal, el Timbaler, l'agulla dels cartutxos i el Tambor gran.
Per arribar a peu de via, abans hem d'acostar-nos al Bruc on agafem la pista que va al Vermell del Xincarró; ens enfilem per un corriol per on abans s'hi pujava en cotxe fins a una plaçeta on hi ha un rètol del parc, aquí continuem per l'esquerra deixant a la dreta el camí que baixa a buscar el torrent i la Cova de l'Arcada. Si heu fet la Francesc Sardans no us costarà trobar el peu de via de la Ivan, és a la dreta; comença en unes feixes vermelloses, un burí i la bavaresa d'entrada ens confirmarà que som a lloc.
A la primera tirada, bavareses per disfrutar.

Avui començo que les tirades parells són més fortes i el Jordi les disfrutarà, finalment el Toni prefereix no pujar i es queda baix, ens segueix i acaba pujant al cim on ens retrobarem. Començo enfilant unes grades senzilles per acostar-me a la bavaresa, franca i perfecta, es deixa protegir molt be. Un replà i encaro la següent mes vertical, amb un pas divertit per situar-te a la dreta d'on encaro un diedre tancat on m'hi mig empotro i ja sóc a la reunió; còmoda en un bon replà. Això sí, ple de còdols que volen sortir volant.
Començant la segona tirada i al punt "calent".

La segona tirada és molt maca, primer per la placa de la dreta, ben foradada, per més amunt aprofitar el diedre, trobem un bolt i un tac de fusta, més amunt un clau i ja s'esvera, amunt pel perfil de l'esquerra. Aquest tram és espectacular, però sempre tenim bones mans, havent de buscar be els peus, i sort ja que tira enrrera; superat aquest tram un flanqueig a esquerra per encarar un darrer mur vertical fins la reunió i on no et pos relaxar encara...una tirada de Deu!!
Tercera tirada i reunió arborícola.

Continuo amb la tercera tirada, senzilla i que és un canvi de reunió. Cal anar a buscar un bolt a l'esquerra del que desgrimpem baixant a la canal, ara cal enfilar-se a una bona Alzina que ens permet abastar la reunió, com aquesta és incòmoda i penjada el millor és fer-la a l'arbre.
Flanqueig de la quarta tirada i començant la "gresca"

La quarta és la tirada de la via, el Jordi comença: primer un flanqueig finot a buscar un tram més amable on hi trobem un burí, d'aquí ja cap amunt, per l'esquerra de les assegurances es va una mica millor...les assegurances no són a tocar i cal escalar, el grau un bon 6b. S'el treu amb solvència, jo li demano em deixi alguna cinta llarga per si de cas!! A la reunió arriba ben satisfet, quina tirada més ferma.
Al tram de 6b, apretant-li.

Recuperant la quarta tirada, foto Ivan Alabau des del Vermell.

Arribo a la qüarta reunió ben satisfet, tot i engrapar alguna cinta encara me n'he sortit prou be. El flanqueig per mirar-s'el i anar amb calma, surt be. Ara ens toca l'artifo, aquest comença amb un clau vellot que té uns filferros a l'ull dels que t'has de penjar! això fa que prou gent trii aquí per acabar la via sortint per l'esquerra. Jo acostumat a les equipacions de Sant Llorenç del Munt penso que no n'hi haurà per tant ha ha ha. Es flanqueja a la dreta, un clau protegeix l'arribada al diedre desplomat; col.locar-se al desplom és feina de contorsionista, i sí el clau no és per tirar coets, un cable primet és el que hem de xapar, fantàstic! però duc àliens i la fissura permet reforçar. Ja penjat una estirada i arribo a un altre clau, una Uve amb millor aspecte que l'anterior, d'aquí ja una tibada i pots agafar un bolt que et fa anar mes relaxat. Tanmateix la fissura continua permetent amanir-la al gust i un Camalot 0,5 i queda perfecte, i, o, sorpresa, un burí quan no esperava cap cosa mes! i mes amunt un altre bolt, fantàstic. Una tirada curta però que val la pena fer, si la voleu disfrutar porteu Àliens i algun càmalot o Tascó mitjà i pujareu ben segurs.
A l'artifo de la cinquena tirada i tots tres al cim. Gràcies Ivan.

Una comfortable reunió en un replanet a l'avantcim. Ja escolto el Toni que ha arribat dalt. Ara uns metres mes i som al cim. Ens felicitem la via val prou la pena !
Ressenya que trobarem a


  • La Noche del Loro

  • Una via amb un itinerari reexit, molt ben trobat per en Jordi Martínez i Enric Poblet l'any 1991 i restaurada l'any 2009 per en Jordi. Gràcies. Recomanable: bavareses, diedres, placa montserratina i un artifo curt però divertit en uns escassos cent metres de via. Fàcilment protegible, amb un grau obligat de 6a i A1. La roca molt bona excepte alguns trams previsibles. No sembla que escalis a Montserrat per com n'és d'atlètica.

    dimecres, 14 de desembre del 2016

    Esperó Freixas - Pérez als Plecs de Llibre de Sant Llorenç del Munt, curta però intensa escalada amb un senzill i gran escalador.

    Un gran escalador i millor persona.
    Aprofitant que dimarts tenim festa i no tenim res a celebrar, quedo amb el Jordi per anar a fer una grimpada...el Jordi no està en els seus millors moments, l'esquelet està dient prou i s'ha decidit a passar pel "mecànic"...això vol dir que estarem una llarga temporada sense poder escalar plegats. On millor per fer el comiat que al nostre estimat Sant Llorenç. Jo fa dies que vull repetir l'esperó Freixas-Pérez a Plecs de Llibre, i al Jordi també li està be. Aquesta via va ser oberta per uns grans escaladors de l'època en Santi Marzo Freixas, un dels primers escaladors de Sabadell en fer vuitè grau i en Francesc Pérez Pellicer l'any 1978; un altre escalador molt actiu en Xavi Grané va reequipar-la amb molt d'encert l'any 1992 amb l'ajuda de l'Oriol Argemí.
    Vessant sud-oest dels Plecs, la nostra via va per l'esperó de la dreta.
    Amb el meu mestre i amic Pep Graells vaig fer aquesta línia l'any 2000, ara fa setze anys i la recordava molt interessant, sobretot la tirada de sortida, pràcticament desequipada i que vaig disfrutar molt. Arribar a Plecs de llibre és senzill, cal anar cap a Matadepera i d'allà entrar a la Urbanització Cavall Bernat; deixem el cotxe al final del carrer de Vista Alegre. D'aquí pugem cap al camí dels Monjos, quan siguem dalt la carena i abans de començar la pujada trobarem un corriol a la dreta poc evident a l'inici i que s'anirà eixamplant fins arribar a un torrent, aleshores continuarem per l'esquerra de la vall fins pujar als peus dels Plecs. Ja aquí anem a la dreta, la nostra via és on la paret canvia de vessant fent-se completament est i assolellada.
    Mur fangós de la primera tirada, escalada "virtual"
    L'aproximació avui és curta, deixem el corriol que va cap a la Castellassa a l'altura del turó del Gurugú per pujar sense camí, entre matolls a buscar la paret, ens caldrà grimpar i esgarrinxar-nos una mica. Fa tants anys que no tornava aquí, que d'entrada dubto de quina és la línia...però recordo que calia enfilar-se a uns grans blocs que ja identifico. Som a la via. Ens equipem, i començo a testar la roca: el primer bolt és prou amunt...la roca...no és roca!! és una franja terrosa amb incrustacions de petits còdols...per sort de mans tenim bona presa, sobretot una pedra plana molt sortida...tant, que fa por no es trenqui! aleshores galeta segura. No m'acabo de decidir, pujo, baixo, trenco unes quantes pedretes amb els peus...ho intento per mes a la dreta...però no hi ha manera, cal la confiança per recolzar els peus en el fang i superar-se fins la franja bona. El cap pensa massa i és que ahir va ploure i la roca encara és humida i em fa por que no peti res.
    Des dels Plecs, la Paret de la Carda fins la Castellassa de Can Torres.
    Finalment em decideixo i m'aixeco fins a poder posar l'expres, visca! això ja ho tenim. Ara cal flanquejar a buscar un altre bolt i el següent és ja força amunt, entre mig una altra franja terrosa, buff. Algú ha deixat una baga llarga penjada del bolt i la veritat que l'aprofito, la trinco i amunt, que la roca no està per massa alegries, amés la ressenya ja parla d'A0/A1.
    De la primera reunió estant, el Jordi apunt d'iniciar la tirada.
    Aquí s'acaba l'equipament fixe, cal flanquejar cap a l'esquerra a buscar un gran bloc; unes pedres sobresortint permeten anar canviant peus fins abastar-loc. Aquí un Càmalot del dos hi queda molt be i ajuda a fer amb tranquil.litat la superació.
    Després de l'aeri flanqueig ja al primer gran bloc.
    Un nou tram de còdols permet arribar a l'immens bloc on farem reunió, abans però ens hi haurem d'enfilar: ho provo per la dreta i es veu factible, però no em refio dels peus, a l'esquerra una sabina permet llaçar-la i ja que estic aquí decideixo continuar per l'esquerra, una mica brutot, però prou senzill i ja sóc a la reunió.
    A la primera reunió setze anys abans.

    Un parell de bolts fruit del reequipament fet per en Xaxi.
    Una baga resseca i descolorida uneix els dos bolts fruit de la feina del Xavi i l'Oriol, les plaquetes comencen a estar rovellades, i és que ja fa vint-i-quatre anys que són posades. La tirada és curta, però resulta intensa i et deixa satisfet a l'arribar a la reunió. No ha calgut trèure els estreps i penso que amb una mica de confiança amb la roca es pot fer pràcticament tota en lliure, animeu-vos.
    A la segona tirada, neta i que protegeixo amb merlets.
    El Jordi s'hi posa, puja ràpid, però al flanqueig, d'esquerres, el sento rondinar; la lesió de l'espatlla no el deixa tibar d'aquest braç, buff, penso que millor quan arribi ho deixem córrer. Passat el flnaqueig supera ràpidament els blocs i ja el tinc a la reunió, pleguem? i ell que és molt dur em diu que res de baixar, que continui jo i cap amunt. Bravo Jordi.
    El Pep Graells a la segona reunió l'any 2000.
    La segona tirada és curta i neta, neta d'assegurances, que el diedre per arribar a reunió és ben brut i fràgil...el pas més fort però és el de sortida de reunió, una rampa on cal anar a buscar les pedres que sobresurten ens apropa al diedre, aquí aprofito per llaçar alguns merlets i posar un Àlien, que mai se sap. Amb molt de cura i empenyent endins els còdols m'aixeco i supero el diedre.
    Tercera reunió i la placa original dels aperturistes.
    La tercera reunió és còmoda i molt ben arreglada, tres bolts, un amb l'espàrrec molt sortit...possiblement per això n'hi ha tres. Una placa d'alumini té gravat el nom de la via i dels seus autors, així com del grup al que pertanyien: UPS i CAS, sigles d'Unió Parteres Sabadell, com veïeu uns catxondos i Club Alpí Sabadell. Altres sigles: ZuruZuru i P si algú sap que volen dir aquestes darreres seria interessant.

    Sostre que hem de salvar amb l'ajuda d'aquest clau amb anella.
    Continuem cap a la millor placa de tot Sant Llorenç, placa ratllada per una fissura ideal per a l'auto-assegurament. Hi trobem un clau amb anella original, de fa trenta vuit anys...vaja que no sé si refiar-me de l'anella, i és que t'hi penges d'estreps...però com que la fissura és franca ho soluciono posant un Àlien mes amunt. això ja permet arribar a un altre clau, una Uve molt ben falcada. D'aquí cal amanir-s'ho al gust, avui ho cuso, fa setze anys recordo que amb un Àlien vaig passar. I és que la roca és escandalosament bona, cantelluda i aspre. Una delícia progressar-hi. Més a l'esquerra de la placa hi ha una variant que va obrir el Santi el mateix dia; se surt de la reunió a l'esquerra a fer un pas de sostre A2 per posar-te a la placa on t'assegures amb un merlet i cap amunt...jo encara ni l'he intentat, però crec que val la pena, ja teniu feina amics!
    L'any 2000 fent la tercerta tirada i el Jordi recuperant-la uns anys després !


    Diedre de sortida, Bravo Jordi !
    El Jordi ja s'ha escalfat i puja com mai, disfrutant! ha valgut la pena.
    Al carener satisfets i nostàlgics, estarem força temps sense poder escalar plegats.

    Ressenya original i panoràmica que trobareu a

  • Santllors.com


  • Una via més exigent del que sembla, sobretot si es vol intentar en lliure, amb un inici delicat fins a la primera assegurança. Bona roca a trams i sobretot una placa final que heu de tastar, recomanable. És curta i podeu aprofitar per fer alguna de les seves veïnes que trobareu a la web Santllors.com

    dimecres, 7 de desembre del 2016

    Sordenes Mon Guef a Alòs de Balaguer, Santuari GALL.

    Pic de Castellàs
    Ens apropem als dies mes curts de l'any, això fa que a l'hora de triar objectiu calgui filar prim...aquest dissabte hem quedat una bona colla, l'Ivan, el Jordi i el Guille, tots ells uns bons Bous! d'entrada volem anar a la Sud de Narieda, però es deixen aconsellar i finalment fem cap a Alòs de Balaguer on podrem escalar relaxats sense presses, avui s'espera molta gent a la carretera per acabar-ho d'arreglar. Anem a esmorzar al forn pastisseria Serra d'Artesa de Segre i ens el trobem ple a vessar ! cal prendre-s'ho amb calma avui! Una bona hora després, ben alimentats almenys, fem via cap a la paret. Ja a l'aparcament trobem aplec GALL, entre ells el Pepet, Cèsar i Ari, uns a obrir una nova via i el Cèsar a la seva via. Nosaltres avui farem la Sórdenes Mon Guef amb l'Ivan, que jo encara no havia fet i el Jordi i el Guille faran la Mision Imposible.
    Preparats a peu de via i inscripció que ens confirma quer som on toca.

    Aproximació mínima, ni temps per escalfar! tot el mal temps que fèia a la plana, boira i fred, aquí és sol i bonança. La nostra via és a l'esquerra de Lo Nick, no té pèrdua una fletxa i un cercle picats a la roca.
    Esplèndida primera tirada, amb molt bona roca.
    Avui comença l'Ivan; roca de primera amb bona ganda i on apreta una mica alguns parabolts, quatre en trenta metres, suficients.
    Entrant a la segona reunió.
    És el meu torn, aquí la roca ja no és tan franca, de la reunió estant ja veig un pitó, amunt a la dreta i seguint a la dreta un altre més amagat, d'aquí per on la roca mana fins a la feixa i la reunió, ben còmoda.
    Acabant la quarta tirada, una placa magnífica que ens deixa contents.
    De la tercera tirada no tenim cap imatge, i és que de la reunió no és visible, cal pujar al capdamunt de la canal on trobarem l'únic bolt i ja amunt fins dalt, trobareu una reunió que no heu de fer, és de Lo Nick, cal continuar amunt i a peu de la magnífica placa, allà hi ha la reunió bona. L'Ivan no ho va fer així i em va tocar un tram extra de corda que a la placa pesava lo seu ! i quina placa! llàstima que s'acaba. Només un tram em far suar, a l'alçada del pont de roca, la resta per gaudir. Quan la placa s'acaba cal pujar per terreny de grades, divertit i atlètic fins muntar reunió a la punta de la piràmide!! Molt estètica la reunió sí senyor.
    Els boltors ens passen a tocar.

    La cinquena tirada supera unes graonades prou atractives.

    La continuació és monolítica, amb alegria d'assegurances, nosaltres posem alguns Àliens i ponts de roca. Recorda la veïna Olga Frontera, anar superant plaques talment els Organos de Montoro.
    Fent la penúltima tirada.

    Ens saltem l'última reunió per anar directe al ràpel.

    El darrer tram segueix la mateixa tònica, amb passos aïllats prou bonics, trobo una reunió gairebé dalt que deixo per anar a buscar la instal.lació de ràpel, quedant la tirada més llarga i sense notar que les cordes freguin massa..
    Els companys Jordi i Guille al primer ràpel.
    Si al començament els hem agafat ventatja, ara el Jordi i el Guille ens estan atrapant; els esperem amb el ràpel ja muntat, així guanyarem temps. Els ha agradat força la via tot i que no els ha entusiasmat, els faltava teca !! són uns fieres!!
    Tota la colla ja a la tartera amb el congost del Mu al fons.

    El segon ràpel el fem amb doble corda, però ens adonem que no cal, amb un seixanta es baixa be. Ja a la tartera pleguem trastos, és prou bona hora. La baixada cada cop és més relliscosa i la tartera cada cop més avall...
    La "divertida" tartera de baixada.

    Ressenya de l'amic


  • joan Prunera (Coleccionista de vies)

  • Ressenya dels



  • GALL'S
  • Una altra via prou reexida d'aquesta paret. Molt bona feina amics GALL's. Ara cal però, que els escaladors siguem curosos amb la zona, vigilem a la pista a no molestar els caminaïres i a no deixar rastres del nostre pas. Si ho fem així podrem gaudir força anys d'aquest indret natural tan característic, per no dir màgic. Escalada semiequipada on poca cosa posarem ja que la roca hi és molt franca, quan ho és i a vigilar a trams molt evidents, bona escola per aprendre a moures en terreny d'aventura.