Via Ester acabant per Somni de Tardor i via Nerea a CAM Nou barris. Els graus. Collbató. 20-02-2022.

A l'esquerra de tot del sector Els Graus, els Totxos CAM Nou Barris.

                   Ara fèia dies que no tornava a aquesta zona, em porta molts records d'hiverns fanàtics fent-hi esportiva, tatxant gairebé totes les línies...fins i tot enfilant-me, de segon, a un 7a+....però ha passat molt de temps, això és història.    Tanmateix sempre em sento acollit en aquests topants.   Avui aprofitant que fa molt de fred i tenim poc temps ens apropem al sector CAM Nou barris a fer quelcom tranquil ja que els companys/nyes no han escalat gaire i estan "rovellats".

Aproximació:

                     Ens arribem a Collbató, si veniu en diumenge com és el cas, cal aparcar a la zona habilitada al costat del Parc de Bombers, la resta de dies podreu aparcar al carrer d'Els Graus.  Si ho feu aquí, continueu el carrer cap amunt per trobar de seguida un trencall a ma esquerra que us porta al sector, si veniu de l'aparcament dels Bombers millor anar pel carrer Pau Bertran que quan s'uneix al carrer dels Graus, corba a la dreta, agafeu un senderó que s'enfila directament a buscar el sector.  Aquest sector és prou gran, a la dreta tenim la placa del Jardinet i placa Ghandi per anar cap a l'esquerra passant per la Placa Poma, PLaca Sóiux, Totxo de l'Estel i totalment a l'esquerra el nostre objectiu: Totxo CAM Nou Barris.

Els companys a la veïna via Imma.

El Toni i l'Àngels comencen per la via Imma, nosaltres triem la via Ester que ja li toca el sol;   la primera tirada ja t'escalfa però!  bona roca i cantelluda primer per una rampeta que es va redreçant, al capdamunt fa un canvi a buscar l'agulla de la dreta, aquí tenim el tram clau de la via, que cal saber encarar, fins i tot tira enrera hi tot!  Surt prou be entrant a reunió ben content tot i tenir els dits ben freds.

Des de la primera reunió de la via Ester, el Quique apunt de començar.

La segona tirada mes amable va a buscar la base del mur per on van les vies Ester, Imma i Somni de Tardor més a l'esquerra.   Nosaltres buscant un grau mes amable tirem cap a l'esquerra i fem la Somni de Tardor, una tirada vertical i monolítica que sempre m'ha agradat.  L'inici eñ mes delicat, la resta cal apretar però amb mes possibilitats de triar presa, l'arribada a la reunió torna a apretar.

A la Somni de Tardor i recuperant la tirada.

Una tirada on cal apretar !

Amb una temperatura mes agradable rapelem la somni de tardor per baixar caminant a buscar la segona reunió de Somni de Primavera/ Somni de Tardor, de la que amb un ràpel de seixanta som a peu de via.

Encara ens queda una estona i anem a una viu amagada i poc coneguda, d'una tirada, prou maca, la via Nerea situada entre el Totxo de l'Esperó, el de més a l'esquerra i el Totxo de l' Óscar.

A la dreta del Totxo de l'Esperó aquest ressalt per acabar el dia, via Nerea.

Curiosament aquesta via no l'havia fet encara amb el que ens anem turnant per fer-la de primer;  prou amable amb algun punt on cal mirar-s'ho, un gaudi per acabar el matí, ara sí amb una temperatura ben bona.

Ara és quan hi ha mes gent i quan nosaltres marxem, no ens agraden les aglomeracions.

Una zona ideal per aprofitar tardes de primavera o matins d'hivern tot cercant la millor orientació, bona roca i equipament, un bon recurs per quan no podem anar lluny.

Via Nerea.

Ressenyes d'internet.

 

Via d'en Pitu als Graus. Collbató.

Panoràmica dels Graus, la nostra via és a l'esquerra dels escaladors que es veuen.

Aquest dissabte tinc poc temps, amb el que ens decidim per anar a Collbató, als Graus, a fer una via que ja hem fet, però que pot ser una bona opció per un dia com avui. Anem amb el Jordi ( Cuc) i el Toni (Tim); avui el Toni ve amb moto ja que anirà a una concentració, i ens ve "disfressat" de Llenyataire-motero ha ha ha. Per no perdre els bons costums comencem amb un bon esmorzar al Muntanya, avui estem sols, tothom deu haver marxat a fer coses mes importants aprofitant el pont.

A la primera reunió.  El Toni avui equipat de llenyataire, motero....

Encara podem pujar el cotxe a prop de la zona, al carrer dels Graus. Per corriols enboscats i ben molls a aquesta hora, es apropem a la PLaca de la Poma, remuntem una canal on hi trobem una corda per ajudar en la progressió, atenció però! el darrer tram la corda te la funda trencada i s'exposa l'ànima un bon tros, compte! Avui comença el Jordi, la primera tirada comença en un forat de la vegetació davant un muret protegit per un bolt, després continua en flanqueig a la dreta per anar trempant fins la reunió, en una escalada de presa petita i peus escadussers, tanmateix és un IV ben trobat.

El Jordi es treballa la dura segona tirada, on ens caldrà tibar de cinta a tots.

La segona tirada ja son figues d'un altre paner! només sortir ja cal posar-se be a la paret, trempa, un bon canto ajuda a xapar la segona assegurança i d'aquí a tibar de cinta, i això que un s'ha d'estirar eh! que no s'arriba fàcilment d'una xapa a l'altre. El Toni de segon pràcticament aconsegueix trèure a seqüència però finalment sucumbeix al darrer bolt del tomàquet.

Sortint del tram desplomat per encara la fissura d'entrada a reunió, rara, rara!

Pas molt tècnic d'entrada a reunió.

Però no s'ha acabat el bròquil, no! per entrar a reunió cal fer un pas fissurat i desplomat que al Jordi li costarà. POt anar be posar un àlien al que va de primer però no el dúia...

Després d'un tram de caminar encaro el muret de 6a

Ara és el meu torn, avui el Toni ve d'espectador ha ha ha, i és que amb aquesta fila qui el deixa anar de primer! caminar primer per encarar un mur vertical, la primera assegurança és prou amunt i m'enfilo per l'esquerra a xapar-la, aleshores baixo altra cop a peu de mur i tiro amunt. Passos de foradets i cantos bons on cal tibar però amb aquesta roca tan ferma surt tot!

Roca per gaudir i tibar a gust!

Entrant a la darrera reunió després de fer una divertida i curta quarta tirada.

La tercera i la quarta tirades es poden fer en una de sola, però prefereixo aturar-me doncs la corda ja tiba força. Aquesta darrera tirada és curta però intensa, una entrada en que has de superar un petit balmat i aleshores anar a l'equerra per superar un tram d'aspecte trencat però prou ferm.

Curiosa forma pètria, un crocanti de còdols que no saps com s'aguanten...

Baixem en un parell de ràpels.

Ressenya molt acurada, amb els graus prou encertats de l'amic

Joan Asín

Una via oberta fa deu anys per en Josep Moragues,Joan Abril, Ramon Majó,Montse Collado, Glòria Llavador i Enric Sales. Prou ben trobada en aquest mar de vies d'esportiva. Recomanable per una tarda o un matí curt com aquest que ens vindran. Dificultat fins a 6b o A-0, A/1 depenent del que vulgueu patir. Un Àlien pot ajudar per superar el diedre bombat d'entrada a la segona reunió.

Esportiva Als Graus: Sector Síoux, Patge de Collbató i Totxo de la Nela. Collbató. Montserrat sud.

L'Agulla dels Marges, sector Síoux i Poma als Graus.

Dissabte 27 de gener 2018, un altre dia que no sabem on dar-la...divendres pluja i neu a dojo, que ja tocava i benvinguda sigui, ara, a nosaltres ens ha trencat els plans...amb la muntanya ben xopa i freda decidim que deixarem la via llarga per un altre dia; avui doncs toca esportiva amb el Joan B., Juanillo, Xavi i Pere F. Trobada al forn Alemany del Bruc on gaudim de la llar de foc i de les magnífiques vistes sobre el Montserrat nevat. La xerrada es va allargant car el cel és tapat i fa una mica d'aire...després d'escalfar molta cadira ens decidim a sortir: Pla B, C, D....doncs sí cap a Collbató.

Als Graus la roca és eixuta i sembla que vol sortir el sol!

Aparquem al començament del carrer Els Graus, avui és permès, per caminar cap a les parets, aquestes són força molles, però coneixent la zona sabem que s'eixugaran. Ens decidim per la zona de l'Agulla dels Marges que és més airejada i exposada al sol, sector Síoux. Faig cordada amb el Juanillo i el Joan amb el Xavi, el seu germà.

El Joan a Tsunami sobre Bono 5c

La primera via que fem és: Rhinoceroscript 5c : via punyetera, molt nyapera i rentada de tantes cordades que la repeteixen, pas clau sortir del segon bolt. continuem amb Maleida alergia 5c a l'esquerra de la primera i excepte l'inici força mes assequible que l'anterior. Tsunami sobre Bono 5c és la següent, via de passos atlètics amb bona ganda, les assegurances allunyen en aquests trams. Molt bonica: Reunió comuna amb Poma poma. Apugem el llistó, és el torn de Poma poma 6a+ aquesta la faig en top rope, ja la tinc encadenada de fa anys i actualment és molt patinosa...surt amb una caiguda...molt tècnica i de saber on t'has d'agafar, tira enrrera i se't menja les piles!

Al Patge de Collbató, via Crema 6b+/6c

El dia ha millorat, ha sortit el sol i la temperatura és molt agradable, decidim canviar de zona, els companys volen mes tralla! baixem una mica i ens decantem a la dreta a l'altra banda de l'agulla dels Marges a la via Crema a l'agulla del Patge. Crema 6b+/6c; s'hi posa el Juanillo, sortida molt vertical amb les preses justes a buscar pujar peus per aguantar-li i xapar el segon bolt, d'aquest foradets petits i peus delicats per superar el mur...un tram de trancisió i nou desplom on cal apretar de nou fins la reunió, sort que és curta!! l'encadena!! enhorabona. Jo la faig de segon i sorprenentment la trec sense haver de tibar de cap cinta! com m'anima el Joan, avui m'ho haig de prendre com un entrenamen! gràcies Joan !

El Juanillo encadenant la "Crema" curta i intensa via a Bloc.

A Jefe Ouray al Totxo de la Nela 6b+

Ara que ja l'hem fet tots tres anem més a l'esquerra, al Totxo de la Nela, aquí tenim tres vies prou llargues, la primera V+, la que farem 6b+ i la de la dreta del tot 6b. Jefe Ouray 6b+. També comença el Juanillo, l'inici és molt a bloc, aquella roca rentada en la que costa trobar peus...superat el segon bolt és anar fent fins sota un mur desplomat, aquí trobem moïments molt estètics i potents, cal no equivocar la seqüència....després del Joan i per donar el dia per acabat la faig amb corda per dalt i també surt! bé no és el mateix que fer-la de primer, però m'ha deixat content.

Ressenyes que trobareu a

Kpujo

Els Graus són un bon recurs per aquests dies en que la méteo no està clara, bona roca i poca aproximació, d'aquí que la roca començi a estar llimada en algunes vies de passos obligats; tanmateix si teniu sort i no hi trobeu massa penya, s'hi està molt be. Agraïr que la pàgina de l'amic Francesc Salvador que tant s'estimava Montserrat encara estigui operativa, és una font imprescindible d'informació Montserratina.

70 revetlles als Graus, coneixences i Somni de Tardor

Panoràmica de la zona dels Graus on trobarem la 70 revetlles

Dissabte set de setembre, tenim moltes ganes de grimpar i molts projectes agosarats, però el temps s'ha torçat i gràcies si escalem avui! amb el Toni resignats fem cap al Muntanya on trobem tothom, sí,sí tothom! anem petant la xerrada tot explicant-nos els projectes...mirada a l'exterior, és ben tapat, plovisqueja...doncs què hi farem, avui fem cap als Graus aprofitant que els germans Masó hi van obrir una curta via enmig del sector d'esportiva...la veritat que no hi haguèssim pas anat expressament, però avui és una bona excusa per treure les cordes a passejar.

Detall de la via aprofitant una imatge d'Ona Climb?

Ens costa una mica trobar la via ja que la busquem massa a l'esquerra, el Toni s'esgarrinxa per les canals com un senglar entossudit, però sense èxit; finalment em fa cas, és molt tossut! i anem més a la dreta sota la placa de la Poma on trobem el peu de via.

En Ramon Majó i el seu company Emili ens deixen passar al davant, bona gent! gràcies amics.

La sorpresa és que ja trobem el peu de via ocupat, un parell de companys ben veterans ja s'estan preparant...després de tanta estona de buscar la nostra cara de decepció deu ser tan palesa que no dubten a dir-nos que si volem passar al davant que cap problema! els hi agafaem la paraula tot contents i comencem a xerrar i resulta que són en Ramon Majó, autor del Llibre el Plaer de l'Escalada i el seu company Emili, precisament sóc un bon seguidor del seu llibre, un referent per escaladors normalets com jo.

Ens fa molta il.lusió coincidir amb l'autor d'un molt bon llibre d'escalada

Xerrant amb els amics el Toni va desapareixer!....

Tot xerrant amb els, ara ja, nous amics, em despisto de fer-li cap foto al Toni tot fent la via, aquesta la veritat no té massa història, encara bruta a l'inici, s'ha de vigilar, i mes amunt millor però amb la roca mes delicada, divertit diedre final prou ben trobat.

L'Emili ja és dalt, la pluja ens vetlla....

El Toni s'ha lligat a la instal.lació de ràpel però recula per poder assegurar-me millor, així em veu. Quan arribo m'enfilo dalt de la descomposta agulla on no hi trobo cap potet de registre, potser no li han posat, la via és molt modesta, o be sel's hi han avabat! jejeje.

Acurada ressenya Masó que podeu trobar a

La Noche del Loro

El ràpel de baixada es pot fer amb una sola corda, cal vigilar amb unes llastrasses de no posar-se-les per barret i vigilar amb el matollar selvàtic del peu de canal! Una via que no passarà a la història, però mira, avui ens ha omplert l'estona i hem assolit una agulla nova per mi. Si hi ha gent fent esportiva millor deixar-ho, els podem bombardejar!

El temps aguanta i anem a la Somni de Tardor als Totxos CAM Nou Barris

Pleguem les cordes i resseguint els cingles travessem cap al Totxo de l'Estel, la PLaca de l'Indi és a vessar de gent, gairebé totes les línies són ocupades, també a l'Estel, al Totxo del Jaume, arreu! quin atabalament, i pensart que jo fa uns anys em movia en aquest ambient...què sorollosos que són, quants crits, la veritat que això se'ns està escapant de les mans.....

Recuperant al Toni al darrer llarg, a la dreta el Guillem (Visas) a la Somni de Primavera.

Sortosamnet al peu de la Somni de Tardor estem pràcticament sols, el primer mur és potent i amb una roca immillorable, el disfruto, llàstima que s'acaba molt aviat.

Fèia anys que no tornàvem per aquí i ens està agradant molt aquesta tirada

És el torn del Toni, aquest tram és senzillet i discontinu, sort de dos ressalts que el fan disfrutar. Munta reunió al peu del mur final, quan arribo fa un intent de soborn jajaja em volia prendre aquesta tirada, però no em deixo i enfilo amunt; sempre que l'havia fet, mai m'havia costat massa i avui vaig amb recel doncs fa molt temps que no escalo esportiva...però veig que encara ens aguantem i surt molt be, alguns passos són de mirar-s'ho car la roca comença a estar un pel relliscosa, però la disfruto molt, fins i tot el pas final que recordo fèia per la dreta avui ha sortir encarant-lo recta pel dret de la reunió.

Deixant enrrera les fineses de la placa de la Somni de Primavera

Mentre asseguro el Toni, puc observar i fotografiar el fill del Josep( VISA), el Guillem que està disfrutant a la tècnica placa de la Somni de Primavera, i és que avui tots hem anat a parqar per aquí.

Darrera tibada i ja som dalt! no ha plogut!!!

Content el Toni encadena la tirada, es nota l'entrenament i el canvi de mentalitat, encara haurem d'anar a fer esportiva ara que està tant fort! En dos llargs ràpels som altra cop al terra, i la pluja que encara ens respecta malgrat alguna gota que s'ha anat escapant de tan en tan. Encara farem unes vies d'esportiva de l'esquerra abans de marxar, tallarem just ja que poc després la pluja s'ensenyorejarà de la zona, tornant la tranquilitat a la zona.

Ressenya de la desapareguda Ona Climb

La 70 revetlles, una via de col.leccionistes Montserrat-ferits i Masonians com nosaltres, en una zona esportiva on us sentireu "extraterrestres", aprofiteu un dia rúfol com a estat el cas d'avui, us evitareu aglomeracions i patiment. El mateix per la Somni de Tardor, vies amb trams prou bons com les seves veïnes, però molt poc homogènies, per a dies de "pla B".