Història interminable a la cara est de la Gorra Frígia. 30-09-2023.

Cara Est i Nord-Est de la Gorra Frígia.

               La cara Est de la Gorra Frígia presenta una escalada atractiva, amb força verticalitat i alguns ressalts, la majoria de vies les havia fet, però aquesta havia quedat oblidada fins que l'agost del 2023 els seus aperturistes amb l'ajuda d'un company la van restaurar amb bolts.     Aquesta encertada restauració la va trèure de l'oblit i molts vam "córrer" a repetir-la.   Via Equipada per dalt l'any 1987 per en Felip Mateu i Jordi Fornés i restaurada l'agost 2023 amb l'ajuda de Quim Prats.

APROXIMACIÓ

Per assolir la zona de la Gorra Frígia i Magdalenes sortim del Monestir , tenim l'òpció descansada agafant el funicular de Sant Joan del que continuem pel camí de Sant Jeroni o be anem per les escales dels pobres i Pas dels Francesos o be per Sant Miquel...amb aquesta darrera opció evitem les escales tot i que allarguem la caminada una mica.   Nosaltres vam triar pujar per les escales fins a Santa Anna, aquí el camí continua pujant o be cap a Sant Benet a la dreta o recta amunt cap a la Panxa del Bisbe...nosaltres anem a l'esquerra per un camí que baixa a travessar el torrent de Santa Maria i pugem pel PR C-19 fins al peu de la Gorra Marinera;  entroquem amb el camí de Sant Jeroni fins la canal abans de la Gorra Frígia;   ens enfilem per la canal, superem el tram llis amb corda fixa i anem a buscar la paret, a l'alçada d'un arbe caigut veurem la sageta picada a la pedra i amunt una xapa amb un punt verd;  no confondre, més amunt amb la via Liberty amb punts o pintura vermella.

Sageta a peu de via.

Primers metres delicats per la humitat de la canal ( Fotos Josep Maria Mallofré)

La progressió és per roca adherent i ben concentrat per la distància entre xapes. ( Fotos Josep Maria Mallofré)

Primer llarg     en un replà entre arbres ajaguts veurem prou amunt la primera xapa, l'escalada comença relliscosa com sol passar als peus de les agulles amb vegetació...anem progressant amb atenció trobant bons cantells i bons peus assolint l'assegurança;   l'equipament és correcte però prou espaïat, el que ens farà escalar concentrats.  La roca mana i anem evolucionant segons la trobem, ara a l'esquerra ara a la dreta, sempre amb preses agraïdes quan cal.  Són quaranta metres de tirada fins a fer reunió en una balmeta còmoda.

Bonica panoràmica amb La Mòmia de fons gràcies a l'amic Josep Maria.  A sota primera reunió.

Darrers metres abans d'entrar a la primera reunió.

Potent sortida del segon llarg

Segon llarg  Surt a la dreta de la reunió, va a buscar un gran còdol al que ens hi haurem d'enfilar;  la progressió continua molt vertical però amb els cantells adeqüats quan calen.   Superem un abalmament que sembla més complicat que no pas és i ja fem cap a la reunió més tranquil.lament.

Darrer tram abans de la segona reunió, a sota.

Començant el tercer i darrer llarg i anant a buscar el sostret. ( Fotos Josep Maria Mallofré)

Tercer llarg    comença per una franja llisa a la dreta de la reunió, la paret aquí s'ajeu una mica esdevenint senzilla la progressió.   Un mur vertical abans del desplom ens ho fa mirar, però com a la majoria de la via les preses cantelludes hi son si es saben trobar....ems situem sota el sostre que està equipat per ser pujat en artificial, no calen els estreps, amb uns quants A-0's en en sortirem.   Ja sobre el desplom la dificultat afluixa arribant gairebé caminant a la reunió.

El sostre el superem en A-0. ( Fotos Josep Maria Mallofré)

Arribant al cim amb la Magdalena superior observant-nos. ( Fotos Josep Maria Mallofré)

Esquema de les vies del vessant Est i Nord-Est de la Gorra Frígia.

Material    La via es pot considerar com a esportiva amb el que amb unes deu cintes farem.  Pel desplom final pot ser útil un estrep.

Descens    Des que es va desequipar la ferrada per on anava la via Estasen doncs haurem de rapelar:  Ho fem pel descens de la via Guzman-Silva, el primer ràpel d'uns 25m i el segon d'uns 45m

Ressenyes dels amics Joan Asín i Manel i Ita a sota.

Del buen amigo al Gorro Mariner o com forçar una línia tirant pel dret. 05-09-2023.

Baixant pel camí de Sant Miquel a Sant Joan, el grup de Gorros i Magdalenes.

   A la cara sud-oest del Gorro Mariner ja hi havia escalat la via Sultains of Swing (09 de maig 2011), oberta l'any 1989 per Xavier Blasco i Glòria Llavador,  posteriorment reequipada amb bolts.   Entre aquesta i la Nina Hagen el 2005 en Joan Garcia i en Pablo Vazquez van dibuixar una línia directa entre les dues anant a buscar el mes dret...així superarem balmes en artificial a la recerca de la línia més rectilínia cap al cim.i travessant  la Sultains a l'alçada de la segona balma, a la tercera tirada.    Malgrat aquesta parasitació i la manca de lògica, la via val la pena i gaudeix de molt bona roca, ens va agradar...però per a mí va esdevenir una mica una obsessió, ja que la primera vegada que m'hi vaig acostar va ser amb en Jordi Carreras el tres de març del 2019, aleshores no vam passar de la primera tirada, el Jordi no es va trobar be i vam rapelar;  un parell de setmanes després, el divuit de març hi torno amb el Joan Pera, aleshores tot i que és una via que és encara al sol de tarda, vam ensepegar una boirada i força vent, havent d'abandonar pelats de fred a la tercera reunió.    La via m'estava costant i ja no trobava amb qui anar-hi passant a l'oblit, però no del tot per què a la que tenia la oprtunitat la proposava i mai ningú picava i no va ser fins el setembre de l'any passat que amb el Josep Sanz vam acordar de tornar-hi i aquesta va ser la bona, per fí !

La cara sud-oest del Gorro mariner, a sota el peu de via.

APROXIMACIÓ

Cal anar a la cara sud-oest del Gorro Mariner, nosaltres vam arribar a Montserrat en cotxe, l'aparcament és de pagament però amb la tarja de federat tenim un petit descompte, surt a uns 5 euros.  Podem pujar pel funicular de Sant Joan, que no comença fins a les deu del matí o pujar per les escales dels pobres, pas dels Francesos, ermita de Santa Anna i deixar el camí de Sant Jeroni per anar a l'esquerra a buscar Sant Joan, o millor pujar per Sant Miquel i baixar a l'estació superior del funicular de sant Joan on agafem un corriol que porta a l'ermita de Sant Joan, direcció ponent.   Abans d'arribar a l'ermita i tenint al davant les vies de l'agulla de la Font de Jacob, entrem a la valleta girant a la dreta del camí resseguirem els peus de via fins a trobar-nos de cara amb el Gorro mariner.   La nostra via comença a l'esquerra de la Sultains, veurem un bolt força amunt.

Primer llarg:   veurem una clariana a l'esbarzeram que ens porta a peu de paret, a sobre, prou amunt el primer bolt.   Aquest primer tram és fi de preses i costa d'encarar, millor per la dreta de la vertical a l'assegurança tot cercant les millors mans.   Una vegada ens aixequem la roca millora, anirem en tendència a l'esquerra, les preses ens hi van portant.  Finalitzat el flanqueig anem recta amunt per un tram amb grossos còdols i acabem entrant caminant a la reunió, al marge esquerra del balmat;  a la dreta del tot hi ha la reunió de la via veïna.

Els primers metres son finets, després millora fent un llarg flanqueig a l'esquerra. Fotos Josep Sanz.

Primera reunió.

Recuperant la curiosa primera tirada.

Segon llarg:   Li engalta recta amunt superant el balmat en uns passos d'artifical equipat;  sortir dels estreps per a continuar en lliure és el que més ens costarà, i és que les preses comencen a perdre grip, o som nosaltres?....el lliure és bonic fent reunió sota la gran i còmoda balma, suposo que per evitar contactar amb la via veïna.

El segon llarg comença amb uns passos d'artificial equipat.

Sortida divertida d'estreps per continuar en lliure.

Tercer llarg:   Sortim de la reunió a guanyar la balma, travessem la línia de la Sultains, possible tram conflictiu si ens trobem cordades fent-la...un parell de passos amb estreps ens deixen ja en lliure a la placa que anirem superant fins a sota un balmat, la línia aquí es decanta a la dreta descaradament per evitar-lo fent reunió al mig de la placa en un lloc ben incòmode i aeri.

Tercer llarg després d'un inici en artificial.  Foto Joan Pera.

Tercera reunió. Incòmoda.

Recuperant el tercer llarg.

Quart llarg, anant a buscar el tram d'artificial.

Quart llarg:  Surt recta amunt de la reunió anant a buscar unes plaques verticals esquivant els balmats de la dreta, aquí trobem un tram on cal fer un cop de gas, ja que l'assegurança allunya, per sort trobem bones mans.   Superat el pas som sota un muret que superarem en artificial, després la paret perd verticalitat i la progressió esdevé amable, les assegurances s'espaïen força també.   La reunió és gairebé dalt, resta un tram de grimpada per arribar a l'aresta i poder baixar desgrimpant o fent un curt ràpel.

Quarta reunió.

Recuperant la quarta tirada.

Descens:  Acabem de grimpar fins la carena de la que ja podrem baixar caminant amb un curt ràpel al final si no veïem clara la desgrimpada.   Quedem al coll entre el Gorro Mariner i la Magdalena inferior, amb el que si volem podrem enllaçar amb aquesta altre agulla.

Ressenya d'en Joan Baraldés i d'en José Walero.

 

Via de caire esportiu a la que només ens caldrà unes 10/12 cintes exprés i un o dos estreps pels trams d'artificial, si no és que esteu en el grau de 7b en que aleshores passareu sense.!   Tot i el molt correcte equipament, cal escalar entre xapes, amb algun tram, abans de l'artificial de la quarta tirada, on tindrem una bona excursió.   Malgrat estar oberta una mica amb calçador, a mí em va agradar i la recomano.

Repetim l'Òpera prima a la Gorra frígia. 12-05-2022.

La cara Est o Nord-est segons la guia del Luís Alfonso

            Ara fèia dies que no escalava a Montserrat i amb el Joan el Josep i el Camilo aprofitem un matí per anar a la Gorra frígia, jo vull repetir una via que vaig fer fa molts anys amb el Gabi, d'això deu fer una vintena d'anys...aleshores la via em va agradar molt i tenia ganes de repetir-la.  Pel Camilo serà la seva estrena a la Gorra frígia, amb el Josep van ala Del Carles.

Aproximació:

Del Monestir podem anar caminant, be per Sant Miquel o be per les escales dels pobres que surten al final de tot de l'esplanada del Monestir, un seguit d'escales que ens porten a l'ermita de Santa Anna, d'allà agafem un corriol que baixa a travessar el torrent a ma esquerrra i que ens portarà al camí que va de Sant  Joan a Sant Jeroni, una vegada al camí passarem sota la Gorra Marinera, les Magdalenes i després de pujar uns graons anirem a parar al davant5 de la paret est de la Gorra frígia, si continuem trobarem un camí amb Barana, no hi hem d'arribar, la nostra via comença a la canal que puja al coll amb la Magdalena superior i és la primera que trobarem a uns 15 metres del camí. 

Per Sant Miquel seguirem la pista encimentada fins a l'estació superior del funicular de ant Joan d'on seguirem el camí a Sant Jeroni.

Avui anem dues cordades amb un debutant, el Camilo;  aturada obligada per gaudir del paisatge.

Recuperant la primera tirada.

La primera tirada és la més senzilla, recta amunt tot seguint els bolts, oberta amb espits, el 2004 va ser reequipada amb bolts pels seus aperturistes.  Cal anar amb compte els primers metres ja que la roca és mes arrodonida i lliscosa, quan mes amunt millor.

Primera reunió, sota un balmat com gairebé totes.

Potent inici de la segona tirada i progressant per la mateixa.

La segona tirada surt per l'esquerra de la reunió amb un pas finot, no obligat, t'aixeques vertical a l'assegurança i quan l'has superada cal flanquejar per sobre la reunió a buscar la línia de bolts, a mesura que t'enfiles la dificultat baixa i esdevé una tirada plaent.

Recuperant la tercera tirada i tercera reunió.

La tercera tirada també concentra la dificultat a la sortida de la reunió, un tram prou vertical on cal apretar be de preses petites per sortir-ne exitós, tanmateix no obligat.  La continuació va perdent trempera per arribar tranquil.lament a la reunió.

Al tram clau de la quarta tirada, potser la mes potent de la via.

La quarta tirada és curta però té una sortida molt fina, nosaltres la vam agafar per la dreta...d'aquí encares un mur que desploma en el que haurem de tibar de cintes, sembla factible però les preses estan relliscoses per nosaltres, suposo que el que tingui el grau no pensarà igual...

El Camilo content sortint per la via del Carles.

La darrera tirada no afluixa, surt per una canal diedre que es va redreçant fins la vertical, si te la saps gestionar surt mes be del que pot semblar però demana tècnica de diedre i una bona apretada, sortint del mur anirem a parar on acaben totes les vies del Gorro i com que els companys surten pel muret final decideixo acabar per sota la berruga final fins a la creu de cim.

Vies del vessant Est, la propera per la dreta la M'agic Line i la Badalona.

Ressenya dels amics

Manel i Ita.

<

 Una via oberta cercant les dificultats de la paret, travessant les balmes per on mes tiba a cop d'expansió, a diferència de la via Badalona que serpenteja a la recerca dels passos mes senzills per anar progressant.

De caire podríem dir esportiu per l'equipament i la línia, molt divertida d'escalar com la seva veïna de l'esquerra La Bella Easo.   Únicament calen cintes, unes deu.

Per baixar anirem a buscar la instal.lació que hi ha al mateix vessant que hem pujat però a la seva part mes superior, cal baixar una mica.  Nosaltres fem dos ràpels, el primer en corda simple i el segon amb doble corda.  Es pot baixar directa amb un seixanta si el conduïu be cap al coll amb la Magdalena superior, però no val la pena per les dificultats de recuperació que ens podem trobar...

Una clàssica a repetir de tant en tant.

Oberta per : Guillem Àrias, Manel Pedro i Esteve Fabra l'any 1985, restaurada amb bolts el 2004 per Guillem Àrias.