Repetim l'Òpera prima a la Gorra frígia. 12-05-2022.

La cara Est o Nord-est segons la guia del Luís Alfonso

            Ara fèia dies que no escalava a Montserrat i amb el Joan el Josep i el Camilo aprofitem un matí per anar a la Gorra frígia, jo vull repetir una via que vaig fer fa molts anys amb el Gabi, d'això deu fer una vintena d'anys...aleshores la via em va agradar molt i tenia ganes de repetir-la.  Pel Camilo serà la seva estrena a la Gorra frígia, amb el Josep van ala Del Carles.

Aproximació:

Del Monestir podem anar caminant, be per Sant Miquel o be per les escales dels pobres que surten al final de tot de l'esplanada del Monestir, un seguit d'escales que ens porten a l'ermita de Santa Anna, d'allà agafem un corriol que baixa a travessar el torrent a ma esquerrra i que ens portarà al camí que va de Sant  Joan a Sant Jeroni, una vegada al camí passarem sota la Gorra Marinera, les Magdalenes i després de pujar uns graons anirem a parar al davant5 de la paret est de la Gorra frígia, si continuem trobarem un camí amb Barana, no hi hem d'arribar, la nostra via comença a la canal que puja al coll amb la Magdalena superior i és la primera que trobarem a uns 15 metres del camí. 

Per Sant Miquel seguirem la pista encimentada fins a l'estació superior del funicular de ant Joan d'on seguirem el camí a Sant Jeroni.

Avui anem dues cordades amb un debutant, el Camilo;  aturada obligada per gaudir del paisatge.

Recuperant la primera tirada.

La primera tirada és la més senzilla, recta amunt tot seguint els bolts, oberta amb espits, el 2004 va ser reequipada amb bolts pels seus aperturistes.  Cal anar amb compte els primers metres ja que la roca és mes arrodonida i lliscosa, quan mes amunt millor.

Primera reunió, sota un balmat com gairebé totes.

Potent inici de la segona tirada i progressant per la mateixa.

La segona tirada surt per l'esquerra de la reunió amb un pas finot, no obligat, t'aixeques vertical a l'assegurança i quan l'has superada cal flanquejar per sobre la reunió a buscar la línia de bolts, a mesura que t'enfiles la dificultat baixa i esdevé una tirada plaent.

Recuperant la tercera tirada i tercera reunió.

La tercera tirada també concentra la dificultat a la sortida de la reunió, un tram prou vertical on cal apretar be de preses petites per sortir-ne exitós, tanmateix no obligat.  La continuació va perdent trempera per arribar tranquil.lament a la reunió.

Al tram clau de la quarta tirada, potser la mes potent de la via.

La quarta tirada és curta però té una sortida molt fina, nosaltres la vam agafar per la dreta...d'aquí encares un mur que desploma en el que haurem de tibar de cintes, sembla factible però les preses estan relliscoses per nosaltres, suposo que el que tingui el grau no pensarà igual...

El Camilo content sortint per la via del Carles.

La darrera tirada no afluixa, surt per una canal diedre que es va redreçant fins la vertical, si te la saps gestionar surt mes be del que pot semblar però demana tècnica de diedre i una bona apretada, sortint del mur anirem a parar on acaben totes les vies del Gorro i com que els companys surten pel muret final decideixo acabar per sota la berruga final fins a la creu de cim.

Vies del vessant Est, la propera per la dreta la M'agic Line i la Badalona.

Ressenya dels amics

Manel i Ita.

<

 Una via oberta cercant les dificultats de la paret, travessant les balmes per on mes tiba a cop d'expansió, a diferència de la via Badalona que serpenteja a la recerca dels passos mes senzills per anar progressant.

De caire podríem dir esportiu per l'equipament i la línia, molt divertida d'escalar com la seva veïna de l'esquerra La Bella Easo.   Únicament calen cintes, unes deu.

Per baixar anirem a buscar la instal.lació que hi ha al mateix vessant que hem pujat però a la seva part mes superior, cal baixar una mica.  Nosaltres fem dos ràpels, el primer en corda simple i el segon amb doble corda.  Es pot baixar directa amb un seixanta si el conduïu be cap al coll amb la Magdalena superior, però no val la pena per les dificultats de recuperació que ens podem trobar...

Una clàssica a repetir de tant en tant.

Oberta per : Guillem Àrias, Manel Pedro i Esteve Fabra l'any 1985, restaurada amb bolts el 2004 per Guillem Àrias.