Al Lloro per la Iglesias-Guasch-Casanovas ( GEDE) Frares. 18-02-2023.

El Lloro des de l'inici de la seva canal i detall del perfil per on va la via.

                      A principis de gener el Nandi ens va proposar d'anar a fer la Iglesias-Guasch-Casanovas, aleshores no vam comptar amb el fred, ja que tot i estar orientat a sud la major part de la via, el tram d'artificial és mes aviat oest....però no vam arribar a l'artificial, ja a la primera tirada vam haver d'improvisar una reunió en una savina i rapelar;  no comptàvem amb el vent, fort i fred....tant que tots ho vam tenir molt clar.

Un mes mes tard amb el Ricard Rofes hi tornem, aquest cop la temperatura és més agradable i podrem escalar!

Aproximació

Aparquem a Can Massana d'on per la pista ens enfilem a Coll de Guirló, tenim dues possibilitats anar per la muralla nord o pel refugi d'Agulles i la Canal del Lloro;   nosaltres triem anar per coll de Port que ens agrada més i vas a la fresca.  Del coll continuem en direcció al Pas del Príncep i a mitja baixada veurem unes marques blaves que seguirem.   Des d'aquí ja s'intueix la canal del Lloro;  primer flanquegem un bon tros per a l'acostar-nos a les parets començem a pujar fort, passem per la base del Dit i el superem per arribar a una collada de la que baixerem a buscar la canal del Lloro, amb cura d'agafar la canal de l'esquerra que puja a la base de la normal del Lloro.   A mitja canal veurem una alzina ajaguda enmig d'una placa, aquí comença la via.

Inici de la via amb l'alzina tombada al mig de la placa.

Ja a peu de via podem triar en grimpar aquesta placa fins a sortir del bosquet o començar aquí mateix.  Si anem amb seixantes podrem empalmar les dues primeres tirades.   La dificultat aquí rau en com n'està de descomposta la roca, aprofitarem les alzines per anar-les llaçant.  Una vegada sortim a la placa haurem de navegar enmig d'un mar de còdols amb molt poques possibilitats de posar res...amb bona vista i en tendència a la dreta trobarem el primer burí ben rovellat i molt aprop una mica amunt i molt mes a la dreta el següent, aquí és on l 'escalada esdevé més vertical però amb bona roca.  aleshores continuarem a cercar un arbust sec a sobre del que tenim un altre burí, ja del segon llarg.

Aquí la primera vegada ja fotut de fret vaig baixar a buscar una savina en un replà , la vaig llaçar i vaig muntar reunió.  D'aquesta savina vam rapelar i abandonar.   Avui el Ricard ja advertit continua amunt a buscar un evident diedre al fons.  Pot protegir l'arribada al diedre amb un bon pont de roca.

El diedre sembla mes senzill, però renoi!  un parell de pitons el protegeixen i podrem acompletar si ens fa falta.  La sortida a reunió trobarem un burí.

Primers metres, just superant l'alzina.

Enpalmem els dos primers llargs quedant una tirada ben maca i atrevida !

Un bon pont de roca abans d'encarar el diedre vertical.

A la ventada primera reunió sota el desplom.

El segon llarg comença amb un A2 de burins, per sort el primer pas és amb doble burí i ràpidament puc xapar el següent....són originals de quan es va obrir la via l'any 1969, fa mes de cinquanta anys !  malgrat el seu aspecte encara ens aguanten!  A mesura que ens enfilem la paret perd extraplom i les assegurances allunyen mes, cladrà fer algun pas a últims...vaig tant concentrat que em passo el flanqueig a la reunió dins la cova, veig una reunió d'espits superat un tram finot i cap allà que vaig!  Quan pujarà el Ricard em renyarà...i és que una de les gràcies d'aquesta via és visitar aquesta cova, ell de segon s'hi aproparà.

Espectacular inici en el que impresiona més és l'estat de les assegurances...Foto Ricard Rofes.

Pas llarg on ens haurem de refiar d'un cordino llaçat a un pitó. Foto Ricard Rofes.

La cova on hi ha la reunió i que hem vaig passar. Foto Ricard Rofes.

La nostra segona reunió.

Aquesta segona reunió és ben airosa i penjada, la veritat que millor haver entrat a la balma !  En pago la penitència.   Quan arriba el company encara la continuació, el tercer llarg es veu mes senzill però també amb molt d'aire....

Sortida fina de la reunió, superar un muret i en un replà abans del següent mur troba un burí !  Molt be! també podrà llaçar un merlet i aviat munta reunió sota el cim amb uns friends.

Recuperant al Ricard.

Ara ja en lliure, tercer llarg.

Un bon merlet 

Reunió cimera i anant a buscar el ràpel.

Al costat oposat de per on hem arribat trobem la instal.lació de ràpel, aleshores baixarem per on puja la Normal, ho fem amb un sol ràpel ja que anem amb seixantes.  No tenim problemes en recuperar les cordes, però en cas de que faci molt vent aleshores aquestes poden enganxar-se....Hi ha una reunió en un arbre per escurçar la distància però el tema del vent continua sent problemàtic.

Ens caldrà un parell d'estreps, un joc d'âliens i o micros, càmalots fins al 2,  bagues per savines o ponts de roca i unes 20 a 25 cintes.

Una via amb fama de ser una pedalada i així és en les tirades d'artificial, però les dues primeres tirades i la última s'ha de saber gestionar el IV+ Montserratí sense assegurances, es fan molts metres sense res....i a l'artifo el que fa angunia és l'estat del material que algun dia dirà prou.

Una clàssica que fa molta il.lusió.

Al ràpel amb el Bisbe controlant !

Ressenya del José Walero

Desventuras y Milagros

Panoràmiques des del cim del Lloro

 

Via Dèila a tocar de Les Taules de la Llei a Malanyeu. 12-02-2023.

La via Dèlia comença al contrafort visible entre la Paret del Devessó i les Taules de la Llei.

          El mes de febrer has de triar molt be on et poses si no vols passar molt de fred...Malanyeu és un magnífic recurs ja que l'orientació sud i com queda d'arrecert fa que puguem escalar malgrat el fred, fins i tot amb neu a peu de via.

Aproximació:  

Anem fins a Berga per l'eix del llobregat, passada la central tèrmica de Cercs  i poc després d'un túnel trobem el trencall a la dreta cap a Malanyeu;  carretera estreta i que podem trobar amb neu o gel, cura.   Al final de la carretera som al poble, mirem d'aparcar al costat de les escoles vigilant de no molestar els veïns.

Una pista encimentada voreja l'esglèsia, o si volem, travessem pel mig de les cases, anem baixant deixem a l'esquerra la masia de Cal Frare, a mitja recta cap a La Casanova agafem un camí a l'esquerra, primer planeja per baixar a travessar un torrent i pujar cap a la cal Sastre;  no anem cap a Cal Vinyeta sinó que baixem una mica per ara travessar el Torrent de Malanyeu.   Com que anem al marge drret de la paret, no ens enfilrem gaire i anirem seguint el corriol per sota les parets i quan estiguem aprop de Les evidents Taules de la Llei acabem de pujar a buscar la paret;  el peu de via és evident : un contrafort d'aspecte trencat i inestable, ja hi som.

Amb força fred comencem el camí cap a la paret.

L'aspecte de la primera tirada és lleig, però quan t'hi poses és prou bo.

El Josep comença el primer llarg.

El primer llarg sembla lleig, però ens sorprendrà.  El Josep s'hi posa i es va enfilant sense problemes, roca sanejada i ben assegurat.  cap a la meitat un tram dret i d'aspecte extrany que amb cura es deixa pujar prou be.   Tram final atlètic i de ressalts on cal vigilar alguns blocs grans, tanmateix a nosaltres no se'ns va moure res.

Tram d'aspecte trencat, però no farem caure res.

Primera reunió i el Santi fent els darrers metres.

El potent segon llarg ens farà suar.

El segon llarg és el de mes grau de la via, l'equipament ens facilitarà la progressió ja que ens caldrà fer algun A-0;  el tram central és la clau, com sempre a Malanyeu, si treballem be de peus no patirem tant.   Superat aquest resta algun tram divertit i un ressalt per entrar a reunió.

Superat el tram mes potent encara no es pot abaixar la guardia....

Segona reunió i el Josep fent el darrer muret.

El tercer llarg és més suau que l'anterior, comença per l'esquerra de la reunió tot superant unes graonades amb les assegurances espaïades;  ens situem sota un desplom que haurem de superar i aleshores flanquejar cap a la dreta per una vira, tram espectacular !
 

Superat el pas clau.

Al mur del quart llarg on tenim un pas de mirar-s'ho.

El darrer llarg comença per un tram indefinit amb poques assegurances a buscar un mur vertical on hi ha el tram clau, amb l'ajuda d'una savina ens podrem enfilar i superar-ho.    entrem en un tram de vegetació barrat per un mur, es ressegueix a l'esquerra fins a trobar un punt feble i amunt.   Es munta reunió el qualsevol alzina de les moltes que hi ha ja a la carena cimera.

Reunió cimera, a l'ombra i còmodament assegut.

Ben contents al carener de la Paret del Devessó.

Ressenya de l'amic Joan Asín

 

Via completament equipada, amb unes 14 cintes fareu.   Per la segona tirada pot anar be un estrep.  Oberta per en Francesc Panyella i Francesc Sunyol l'1 de maig 2013.   

Tot i l'abundant equipament s'ha d'escalar en els trams per sota V+, no és una via d'iniciació.

Ens va agradar prou, per mí recomanable.

Via Sabadell a La Punta del Mig. Sant Llorenç del Munt. 08-02-2023

La via Sabadell va per la fissura de la dreta

    El mes de febrer les tardes encara són curtes, però ens animem amb el Ricard Rofes a repetir aquesta via que no fa massa van restaurar els amics

Sergi i Montse i Manel i Ita.      El sostre dels parents ja l'havia escalat fa set anys i des d'aleshores que no tornava a escalar per aquesta zona.

Començant resseguint la fissura. Fotos Ricard Rofes.

APROXIMACIÓ

Cal arribar a Matadepera, d'allà  per la Urbanització Cavall Bernat anem a buscar el carrer Cavall Bernat que ja veureu que enfila de cara aquesta agulla característica;  aparquem al final on ens marquen i d'allà anem a buscar el final del carrer.   Ja a la roca anirem en tendència a la dreta per on trobarem traces de camí que ens deixen al collet entre el Cavall Bernat i el Cap de Mort, d'aquí anem ala dreta resseguint la base de les parets, travessem una cana i ja ens apareix al davant el sostre dels Parents, som a La Punta del Mig.  A la dreta podrem veure l'esbelt Esquirol.  La nostra via és a la dreta de la paret a la segona fissura, la més ajaguda.

Encarant el mur vertical que farem mig en artifo mig en lliure.

El primer llarg comença resseguint la fissura , ascens en diagonal a la dreta, a l'altura d'una Savina seca comença la gresca, haurem de supèrar un gran bloc on hi ha un burí i que podem aprofitar....però la roca ens porta cap a la dreta si volem anar en lliure;  en un relleix sorrenc començarem a derivar a l'esquerra superant diferents ressalts ben protegits.   Si volem progressar o forçar en lliure ens haurem d'allunyar de les assegurances.

Ja a la vertical d'un mur vertical blanquinós anem recta amunt, al capdamunt veurem un espit de la via "No hi ha Kulés" que la creua, no en farem cas i continuarem recta amunt, entrant a la reunió fent un flanqueig horitzontal a l'esquerra, pas aeri i ben maco.

Primera reunió en un còmode replà.

Recuperant el primer llarg

Divertida  entrada a la primera reunió.

Ens desplaçem a l'esquerra per entrar a la placa del segon llarg

El segon llarg ens demana caminar per la feixa de la reunió cap a 'esquerra fins on el balmat és més dolç i es deixa pujar;   ja a la placa anirem al centre a buscar com una canal diedre molt poc marcat que amb molt bona roca ens acostarà al final amb una sortida tambe potent superant un petit ressalt.

Millora la roca en aquest curt però intens llarg.

Superat el muret final! això ja ho tenim.

Montserrat ens diu adeu des de la cinglera.

  

Via curta però intensa oberta l'any 1970 per Àngel Colomer, Francesc Alavedra       ( Papell), Francesc Galofré i en Pep Melo.  Originalment la van anomenar Punta del MIg però amb els anys es va anar coneixent per via Sabadell.

Travessada per la via "No hi ha Kulés" oberta l'any 1989, va restar mig desequipada amb el que no es repetia i gràcies a la restauració d'aquest any ja es pot tornar a fer, gràcies companys.

Amb 14 cintes en tindreu prou, tanmateix un joc d'Àliens  pot anar be per la segona tirada, prescindibles.

Ressenya dels amics Manel i Ita