Aresta Brucs del Timbaler, una clàssica prou interessant. Carena dels Pallers. El Bruc. 05-09-2020

l'Agulla dels Cartutxos amaga l'inici de l'aresta Brucs.

                                   Ja fa mes d'un mes vam anar amb el Josep Maria a Montserrat, jo fa temps que tenia al tinter l'aresta Brucs del Timbaler, li vaig proposar i em va comprar la proposta.    Per no perdre el costum farem la parada a esmorzar al Bruc, d'allà deixem el cotxe a l'aparcament habilitat des que no es pot pujar per les pistes;  caminada agradable i que va be per anar escalfant.  Estàvem molt mal acostumats a poder arribar amb el cotxe ben amunt, això comportava cotxes mal aparcats arreu....

Aprofitem una via esportiva per accedir al cim de l'agulla dels Cartutxos i saltar a l'aresta del Timbaler.

                                  De lluny ja podem veure el perfil del que serà el nostre objectiu, la primera agulla que hem de superar és la dels Cartutxos, i ho farem per una via d'esportiva;   comença el Josep Maria, un primer tram ajagut ens deixa a una feixeta on ja trobem la primera assegurança i la paret es redreça.  La roca fa patir una mica però resulta prou bona.

Una balmeta és el pas clau, demana una forta tibada o cop de gas...

deixem enrrera la reunió amb despenjament per continuar cap el cim, aquí cura amb la roca, que és trencada.

Del cim baixem a una bretxa, hi trobem un tros de corda nuada que facilita la altrament, delicat descens;   el company ja a l'aresta continua fins una agulleta on munta reunió d'una Sabina.

A la nostra segona reunió, al fons el company a la seva, després de salvar la baixada de l'Agulla dels Cartutxos.

                                 És el meu torn, continuo per una aresta ajaguda amb roca a controlar, pensava trobar-la neta, però trobo alguns espits.  Arribo al cim d'una altra agulleta i a sota, al coll, la següent reunió.  Tanmateix per a poder controlar el company decideixo fer reunió de la Sabina d'on també hi penja una corda per ajudar a la desgrimpada de l'agulla.

Reunió en una Sabineta.

Segona reunió accessòria, abans d'encarar una placa potent.

Placa de 6a/V+ equipada amb burins que costen de veure inicialment.

                          La nostra tercera tirada va per una placa compacta i vertical, només per fer aquest tram val la pena arribar aquí.   És mes a l'esquerra de la dels germans Masó  i gaudeix de la mateixa magnífica roca, menys gastada això sí!

La sortida de la reunió és molt fina i demana tibar de dits de preses petites, molt tècnica de peus;   a mesura que t'enfiles va baixant la dificultat però és prou mantinguda durant uns quants metres.   A l'inici hi ha un espit, la resta burins que estan a les últimes, millor no posar-los a prova!    Quan la via s'ajeu em decanto a la dreta per anar a buscar un pont de roca de la via veïna acabant fent reunió a la Francesc Sardans, l'aresta Brucs va mes per l'esquerra i arriba al cim per un diedre d'aspecte trencat, avui prefereixo acabar la via gaudint de l'espectacular placa merletada que tant m'agrada.

Traïent el cap després del tram vertical.

Fem reunió sota la bola somital, aprofitant la reunió de la Francesc Sardans dels germans Masó.

Escaquegem la sortida de l'aresta Brucs per aquest pany de roca sublim i d'autoprotecció.

                         El Josep Maria avui farà un intensiu de Merlets, aprofita aquí, li dic, així practiques, i és que en llocs com aquest és quan un pot entretenir-se a fer pràctiques, que mai se sap quan caldrà amb mes compromís.

Un dels molts merlets que es poden usar per autoassegurar-se

Recuperant aquest espectacular fí de festa !

Cim del Timbaler i foto-cim.

                                  Una via entretinguda i molt estètica, tot i ser curta, et deixa amb sensació d'haver escalat !  Es pot complementar el matí fent alguna via al Gerro o als Pallers veïns.

Tot i el grau amable, la placa de la tercera tirada és exigent i el terreny és d'aventura on cal saber-s'hi moure.

Amb cintes passareu, no recordo posar cap flotant.

Ressenya treta dels amics Manel i Ita ( Blog Manel i Ita).

 

El Gerro i el Cartutxo, vies Àfrica i aresta Brucs. El Bruc 23-12-2017

El Gerro amb la seva Nansa característica

Aquest dissabte primera escalada hivernal, cronològica, d'enguany, que meteorològica fa dies que les estem fent! i avui tot i fer un dia esplèndit, el vent ens ha fet una mica la guitza. Com és habitual quan anem a Montserrat quedem tota una bona colla al Bar Muntanya de Collbató: en Joan, Josep Maria i Manel, i en Toni i jo. Tot esmorzant acabem de decidir on anirem, avui només amtinal i curta que després volem fer un aperitiu de Nadal tot veient el Barça.

Panoràmica de la zona del Timbaler.

Ens decidim per anar al Gerro, allà hi tenim diverses vies i possibilitats. Amb el que no comptàvem és amb l'airet gelat que ens bufarà. Per arribar-nos-hi anem cap al Bruc, que travessem pel carrer principal per al capdamunt girar a la dreta cap a Can Salses i el Castell. Travessem a la barriada de torres on comença la pista al Vermell del Xincarró aparcant al final en un eixamplament de la pista. Cal, ara ja caminant, pujar per una pista molt trencada, fèia anys s'hi podia pujar amb cotxe...arribem a una plaça, a la dreta surt el camí cap a la Cova de l'Arcada, nosaltres continuem rectes i al capdamunt d'un collet seguim un corriol estret a l'esquerra direcció als Pallers i Agulles.

Ens ajuntem una bona colla;  el Toni apunt de recuperar la fina primera tirada.

Voregem la base del Gerro amb la seva característica nansa per anar al vessant oest, a peu de via encara hi tenim ombra. La via que hem triat és la via Àfrica, equipada el 2005 per J. Moragas i P. Garcia, just al costat de la via d'en Picazo. Fem dues cordades, com que el Toni ja l'havia fet, començo: escalada fina de peus i amb preses escadusseres de mans, sobretot les tres primeres assegurances, avui això s'accentua amb com n'està de freda la roca. Mes amunt les mans són millors, amb mes canto i anem trobant grans preses que ens faran xalar. La llàstima és que es fa curta , ja sóc a la reunió, en un còmode replà al costat de la nansa.

Superades les tres primeres assegurances la paret perd llisor i s'omple de còdols amables.

Espectacular i vertical segona tirada

La segona tirada te un aspecte magnífic! surt el Toni, primer un ressalt ben protegit per entrar a un mur vertical que cal agafar per l'aresta amb una escalada espectacular i no pas fàcil.

En aquest muret ens hi haurem de col.locar be!

Un gran merlet ajuda a sortir del tram delicat, més amunt la cosa afluixa i l'entrada a cim és bonica. Cal anar amb cura a la reunió cimera amb la corda per evitar bombardejar els companys amb còdols juganers.

En Joan al tram vertical apunt d'arribar al cim.

Reunió intermitja "momificada"

Placa dels Cartutxos a la dreta l'agulla dels Cartutxos.

Rapelem i una vegada baix altra cop anem a investigar altres vies, com la Pamapamadictes dels germans Masó, que ens apuntem per un altre dia menys fred; decidim acostar-nos al solet i arrecerar-nos del vent a la placa-agulla dels Cartutxos al costat del Timbaler: allà a la paret sud hi ha un seguit de vies d'esportiva prou atractives, nosaltres però avui anem a "lo clàssic" i ens enfilem a l'aresta brucs.

La colla apunt de marxa, malgrat el sol el vent ens ha fet la guitza!

Bona roca i bon equipament, un pitó a l'inici, parabolts i espits més amunt. Arribat a un replà trobo un parell de bolts al mur vertical de l'esquerra, nosaltres hem d'anar a la dreta a buscar un espit que ens porta al fil de l'aresta que ja no deixarem fins dalt. Fem reunió d'una ferma Sabina tot i el seu aspecte. Baixarem caminant com si ho fèssim del Timbaler: cal acabar de pujar una mica per flanquejar per terreny indefinit anant a buscar la canal de l'esquerra on trobarem restes de marques de pintura.

Traçat per on va l'aresta Brucs (IV+/Vè) prou ben assegurada, a la dreta un bon grapat de vies esportives.

Un bon matí d'escalada relaxada, llàstima de vent fred! sinó hauria estat ja rodó. Marxem a fer l'aperitiu de Nadal al Sant Jeroni on trobem l'amic Jordi.