dimarts, 30 de gener del 2024

Roca de l'Ermita a Sant Honorat; vies Diagonal del Corb i la Rampa. Peramola. Alt Urgell. Trobada Grup Cavall Bernat. 13-05-2023.

La Mola del Corb des d'on hem aparcat els vehicles.


Aprofitant la Trobada d'Escalada del Grup Cavall Bernat a Peramola, hi fem cap.   El temps és rúfol amb el que decidim fer alguna via de poc compromís i dificultat i què millor que dues vies de l'amic Joan Vidal ?  Les vies triades són la Diagonal del Corb i com que encara tenim temps fem la propera via La Rampa.

APROXIMACIÓ

Per arribar a Peramola hem d'anar a Oliana i d'allà travessar el pont sobre el Segre i seguir les indicacions cap al poble de Peramola, sortim en direcció a Cortiuda per pista asfaltada primer que esdevé pista de Terra, a l'alçada del Mas Torrent ens enfilem per una pista estreta i costeruda que ens deixa al carener del Tossal del Torrent, quan la pista comença a baixar, nosaltres aparquem ja que aleshores és millor un Tot Terreny i tampoc cal arribar amb el cotxe tant aprop del Coll del Corb.

Hi ha la possibilitat de pujar per una pista que surt propera a l'Hosptal Can Boix però no la coneixem.

Una vegada arribem a la collada del Corb anem a l'esquerra per una pista que rodeja tota la Mola del Corb, la resseguim pel seu vessant obac deixant a l'esquerra el trencall a Coll de Mu, al davant tenim la Mola de Sant Honorat i l'agulla dels Tres Ponts.   Seguim un bon tros la pista fins a travessar el torrent que baixa entre la Mola del Corb i la Roca de l'Ermita;   aleshores i abans de trobar el camí nomral que puja a l'ermita anirem bosc a travers a buscar la paret, en un tram de roca vertical i plena de molsa veurem força amunt un parabolt....ja hi som;  cal dir que a nosaltres ens va costar prou trobar el peu de via.

Revoltem la Mola del Corb per pista ample fins a travessar el torrent entre La Mola i La Roca del Corb


Primer llarg: inici per un tram vertical amb roca humida i amb molsa, cal buscar le preses netes per superar el primer tram, obligat, i que ens deixa ja en un replà on trobem la primera assegurança, aleshores farem un flanqueig horitzontal a la dreta, anirem veïent xapes que ens orienten i després d'un bosquet de boixos trobem laprimera reunió, ben còmoda.
Primer llarg, ens costa una mica trobar peu de via.

Des de la primera reunió, el Miquel assegurant en uns boixos per a controlar millor el company.

Segon llarg.  Foto Pere Ibarz.


Segon llarg: Comença su`perant una graonada amb bone spreses per anar a la dreta i superar un mur vertical d'aspecte seriós, però que quan t'hi poses trobes molt bones preses de mans i peus en adherència.   Superat aquest primer graó entrem en un caos de blocs del que haurem d'anar progressant sempre buscant la feixa més senzilla i en tendència ascendent a la dreta.
Al tram clau de la segona tirada. Foto Miquel Garrell.

Des de la segona reunió la tercera tirada.

Tercer llarg:   de la còmoda segona reunió anem primer amunt per poc després derivar cap a la dreta seguint la tònica de la via, que és buscar la feixa amb millor roca i progressió millor, si ho feu així endevinareu l'itinerari, les assegurances són prou espaiades donada la senzillesa de l'itinerari, però la "qualitat" de la roca ens farà escalar atents.
Arribant a la tercera reunió.


Entrant a la tercera reunió. Foto Miquel Garrell.

El Miquel fent el quart llarg.

El quart llarg : Sortim de la reunió per la dreta superant un tram vertical que li dóna interès, per poc després entrar en unes terrasses ajagudes fins el cim, de tota la colla que anàvem em sembla que ningú va passar pel mateix lloc....la corda pot fer baixar força còdols, però la línia ja està pensada per a que això no sigui un problema, va sempre en diagonal i esquivant les reunions.

Molt bona pensada obrir aquestes línies en aquest mar de còdols joganers !

Una vegada al cim de l'agulla de l'ermita és prou d'hora i baixem pel camí normal a la pista per anar a buscar les altres dues vies de la zona, La Senzilla i La Rampa.

VIA LA RAMPA

desfem el camí d'anada fins a trobar la canal entre les dues agulles, la de l'Ermita i la del Corb;  trobem un corriol que s'enfila cap al coll, abans d'arribar-hi anirem a l'esquerra a buscar la paret, primer trobem la línia de la Via La Senzilla i a la seva esquerra la via La Rampa, que triem ja que és tota en lliure, l'altra calen uns passos d'estreps.

Tot baixant a per l'altre via admirem l'Ermita del Corb.

Des de peu de via de La Rampa, uns companys a la segona reunió.

Primer llarg:  superem un sòcol d'aspecte tètric: molsa, còdols ballarins...per entrar en una ampla terrassa que es va redreçant...amb ulls d'esplorador podrem albirar alguna xapa que ens orienta de per on anar, suposo que a l'actualitat si ja s'ha repetit mes la via, l'itinerari serà més evident.   Quan la paret comença a redreçar-se hauríem de trobar la primera reunió, que no trobem, sembla ser que és força a l'esquerra.    Decidim continuar amb el que seria el segon llarg, aquest tram ja té la seva gràcia, més vertical i amb millor roca.    Entrem a la reunió fent un flanqueig horitzontal ben estètic.   Reunió en un còmode replà sota un mur que sembla interessant.
Des de la primera reunió nostra ( segona de la via) el company a La Rampa.


Flanqueig d'entrada a la nostra primera reunió, enllaço les dues primeres tirades.

El Miquel començant la via i el company entrant a la reunió. Foto Pilar Perales.

Segon llarg: cal anar a l'esquerra a buscar la debilitat de l'abalmament amb uns passos ben elegants, una vegada som a la placa havent superat el llavi, toca anar recta amunt per una placa amb les preses justes per a superar-la, ho gaudirem !  Només per aquest tram val la pena fer la via !
Potent i estètic flanqueig ascendent de la darrera tirada.


Tram ben maco per sortir de la vertical.

Recuperant l'última tirada. Foto Miquel Garrell.

Darrers metres a cim de la Roca de l'Ermita.
L'arribada a cim és derivant a l'esquerra, tot i que podrem anar per on ens agradi mes tot cercant el còdol que ens faci mes gràcia.  Fem reunió d'unes savines deixant la reunió cimera molt més a la dreta, no la trobem....
La Pilar recuperant els darrers metres de la Rampa


Encinglerada ermita de Sant Salvador del Corb. L'ermita Romànica més petita de Catalunya-


Ara ja sí és hora de baixar per anar a la trobada del Grup Cavall Bernat on un bon arròs ens espera !  Baixada caminant fins a la pista desfent el camí d'anada sense problemes.

Dues vies plaents, a l'ombra, on amb un grapat de cintes exprés fareu.   Dificultat molt assequible, però atenció, donat els continus flanquejos amb conglomerat juganer, millor anar-hi amb gent que controli el grau i llegueixi be els itineraris, les assegurances hi són però espaiades als trams ajaguts i no és rar embarcar-se, aleshores trobarem roca encara més a controlar.

Trobada del Grup Cavall Bernat a Peramola com a fi de Festa !

L'amic Manel nomenat Cavallista molt ben apadrinat per en Xavier Perez Gil, Patrice de Bellefont i Josep Manuel Anglada.

Ressenyes de l'autor Joan Vidal.


 

dimarts, 23 de gener del 2024

Diedre blanqueta a La Pala Alta del Mont Roig. La Noguera. 01-04-2023.

La imponent Pala Alta des de Sant Llorenç de Montgai.

       El Montroig és sinònim de calcari de qüalitat i escalada divertida i potent, ja fa molts anys em vaig iniciar en aquesta paret amb l'afamat Diedre Blanqueta i ara fèia molt de temps que no el repetia, en realitat no era el nostre primer objectiu, aquest ens va superar i què millor que repetir el Diedre Blanqueta.     Aquesta línia tant evident és visible de molt lluny, fins i tot anant en cotxe el podrem intuïr.


APROXIMACIÓ

Hem d'arribar a Balaguer d'on seguim direcció Àger per la C12 fins al Monestir de Les Avellanes, entrem al Monestir i el deixem enrere en direcció a Vilanova de la Sal LV 9046.  De Vilanova anirem per pista que indica cap a l'ermita de Montalegre, abans d'arribar-hi, en un marcat revolt a l'esquerra, trobem una petita explanada a la dreta on aparquem.   Hi ha la possibilitat de continuar fins a Coll de Porta, però cal un cotxe prou alt i tot terreny, o que no us l'estimeu gaire...

D'on deixem el cotxe, surt un corriol que evita pujar el primer tram de pista sortint passada l'agulla dels Pelats, continuarem per sota tota la Pala Alta fins a localitzar l'evident diedre que ratlla tota la muralla, superem un curt sòcol i ja som a peu de via.

Arribant a peu de via ja podem admirar tot el diedre.

El primer llarg comença trencat per anar millorant


    La primera tirada comença superant una pilastra d'aspecte trencat i amb una mica de vegetació fins a una petita cova de la que sortim cap a l'esquerra per un diedre;  una vegada al capdamunt, superem unes plaques i trobem la reunió en un replà còmode.
El segon llarg comença anant a l'esquerra per tornar a la vertical de la reunió  Foto Josep Sanz.


   El segon llarg surt de la reunió cap a l'esquerra acostant-se al diedre per enfilar amunt per plaques compactes de roca cantelluda, actualment un pel gastada per la popularitat de la línia;   superat un tram dret derivem cap a la dreta  tot seguint els parabolts allunyats que marquen la línia i resseguint un diedre sobre del que trobem la reunió també en un comfortable replà. 
Segona reunió.

Recuperant el segon llarg.


Al tercer llarg fem la variant del diedre.


El tercer llarg continua per placa recta amunt en tendència a l'esquerra per anar a buscar un tram de sostrets que cal superar, pas atlètic...però el Josep tria fer un flanqueig a buscar el diedre tot fent la variant del mateix nom.    La veritat que és ben divertit, ens l'hem d'autoprotegir.   Al tram final, arribant a sota el diedre abalmat s'entra en una especie de cova on decideix fer reunió.
Anant a buscar el diedre.


Arribant al diedre balmat decideix fer reunió.


   El quart llarg (accesori) resulta espectacular, amb preses ben bones i tècnica de diedre/bavaresa surt prou be, amb un pas acrobàtic per entrar a la feixa de reunió, amb aquesta divisió de tirades resulta fins i tot plaent, ja que el començes ben descansat i amb el company aprop per animar-te....
El diedre tot i el seu aspecte té unes preses d'escàndol. Foto d'arxiu.

Quarta reunió.  El Josep sortint del desplom.


Començant el nostre cinquè llarg


El Cinquè llarg surt del replà de la reunió per anar a buscar un diedre de llibre on la progressió és divertida i elegant;  el tema és en sortir-ne doncs cal un moïment atlètic per la placa de la dreta.   Altre cop la reunió ben còmoda.
Pas atlètic per sortir del diedre.

Al tram inicial del sisè llarg i ja de retorn al diedre.  Foto Josep Sanz.





El sisè llarg comença molt potent, potser és el pas més difícil de tota la línia, per una vegada enlairats a la placa anar a buscar el diedre, jo me'n vaig anar massa per la placa de l'esquerra hi em va caldre fer un flanqueig per retrobar-lo;   ja de nou al diedre l'escalada esdevé atlètica i potent.   Tram final de roca ja no tant bona per sortir al replà somital on gem reunió.   Per mí aquesta és la tirada més exigent, sobretot si no es llegueix correctament.
Recuperant el darrer llarg, sortint a la carena cimera.

FotoPalaAlta

Ressenya de l'amic
  • Joan Asín
  • , amb les sis tirades.

     

    Via semiequipada oberta l'any 1971 per en Xavi Garreta, E. Valentí, E. Bachs i X. Martínez que ha esdevingut una gran clàssica.

    De material unes 12-14 cintes exprés, un joc de Tòtems o similar fins al 2, un joc de Tascons i Bagues savineres.

    Es pot fer la via en quatre tirades si enllacem les dues últimes o be fer com nosaltres en sis tirades;  això et permet gaudir una estona mes l'entorn i tenir el company més aprop a les tirades clau. (4ª accesòria i 6ª).