 |
| Aproximant, el Pic de la Valleta, destaca imponent. |
Aquest estiu tornem al Pic de la Valleta amb el Josep, l'any passat vam fer el Gran Diedre i l'esperó Nord-Est és l'escollit en aquesta ocasió. Per arribar a peu de via hem de fer cap al Coll de Pimorent, d'allà surt una pista que podrem seguir un tros fins a una caseta on hi ha una senyal de prohibit circular amb cotxe, aquí aparquem. Aleshores seguim la pista fins als remuntadors del Pic de la Mina; allà tenim dues opcions, continuar cap a la base de les parets i resseguir-ne les tarteres de blocs, pesat i feixuc...o fer el que vam fer nosaltres, seguir la pista que va per sota les instal.lacions d'esquí fins a un punt en que ens desviem a l'esquerra, haurem de buscar fites, si les localitzem la caminada serà mes plaent; passarem per sota el Pic de la Mina i quan ens anem acostant a les Puntes de la Vinyola travesarem un caos de blocs per flanquejar en tendència ascendent a buscar la canl que porta a peu de via, prou evident.
 |
| Penosos darrers metres abans de peu de via, a l'esquerra del Gran Diedre. |
Cada cop se'm fa menys pesada l'aproximació, serà que ja la conec, però la vertitat que és una bona pallissa, gairebé dues hores fins a peu de via ! El pes del material i la roba, aigua, teca etc es nota. Els darrers metres són molt drets i amb roques a controlar, arribo ben suat. |
| Primera tirada i primera reunió |
La via comença a l'esquerra del Gran Diedre, per unes grades que porten a un diedre vertical per morir en un terreny de plaques on no saps massa be per on anar, sortosament la reunió, dos claus, es veu prou be gràcies a un cordino groc que algú hi ha deixat.
 |
| Entrant a reunió. |
 |
| La segona tirada ja ensenya les dents... |
La segona tirada enfila abuscar un diedre vertical, que haurem d'abandonar en un moment donat per enfilar la paret de l'esquerra, on per graonades arribar a la reunió. |
| Tercera tirada |
La tercera tirada comença per un diedre obert recta amunt fins q ue un balmat ens obliga a flanquejar a la dreta per entrar a un altre diedre vertical protegit per uns pitons, ambient impressionant. |
| Tercera tirada i reunió |
 |
| Quarta tirada amb una sortida potent |
La quarta tirada comença amb un pas molt potent, nosaltres ens ajudem d'un estrep per superar-lo; continua per uns diedres que ens faran suar |
| Cinquena tirada |
 |
| Espectacular bavaresa de la sisena tirada. |
Arribats a la cinquena reunió després d'una cinquena tirada que no regalen, veïem la impressionant bavaresa de la sisena tirada. Un flanqueig aeri ens deixa al seu peu, entrar-hi és potser el mes potent, la resta ja es deixa anar superant, tot i haver d'anar protegint, que li suma un plus, el company s'ho treballa amb mestratge ! |
| Aquesta bavaresa a protegir és sublim ! |
 |
| Ambient de paret. |
 |
| Setena tirada, que no afluixa ! |
La setena tirada comença per una placa compacta que s'ha de treballar, sortir-ne i entrar al diedre te el seu què! aleshores cal encara apretar-li, la via no afluixa fins al final ! |
| Setena reunió, resta una grimpada fins al cim. |
Una grimpada entre grans blocs ens deixa al cim del Pic de la Valleta, Fantàstic !!!Estem ben contents, la via no té res a veure a la seva veïna Gran Diedre, aquesta és molt més seriosa i aèria i francament mes difícil i poc assegurada, els Friends els farem treballar de valent, sobretot les talles petites.
 |
| Foto Pic de la Valleta |
 |
| Ressenya de Toporoc |
Una via preciosa i dura, en un entorn seriós, estem per sobre els 2.500 metres i tot i ser l'agost fa fred; el sol només l'hem vist a les dues primeres tirades, la resta de via a l'ombra, preveïeu roba d'abric.
Material un joc sencer de Camalots fins el tres, tascons útils i un estrep si no teniu el grau per superar l'inici de la quarta tirada-
Baixem caminant a buscar l'evident coll que tenim a la dreta, la canal és molt dreta, fer-ho amb atenció, que ens deixa al camí de pujada.
La segona tirada comença en artificial, uns tres passos per continuar en lliure aeri i potent, abans de la reunió trobem una corda que ajuda a superar un tram terrós.
La quarta, és la "tirada clau" de la via, comença prou finota i dreta a superar un ressalt, a partir d'aquest comença una escalada molt vertical. En un punt el grau ens supera i caldrà tibar de cinta, fins i tot pengem l'estrep, aleshores toca fer una sortida potent que costa, fent un altre pas d'un Tòtem groc sortint del tram mes potent...però la tirada no s'acaba, ara deriva a la dreta anat a buscar una Savina; la superem per la seva esquerra i ara toca flanqueig ascendent a l'esquerra fins a l'entrada a reunió on hi ha un pas molt "burro" que ens obligarà a tibar de cinta.
