Via del Castor al Roc del Capó. Alta vall del Ter. 01-07-2026.

Visió parcial del Roc del Capó des de l'aparcament, a la dreta de la paret que es veu, per on va la via Vaca bruna.

 

       Fa molta calor i cal anar a llocs alts si volem escalar a gust.   A la vall del Ter, sobre Setcases, s'hi  han anat obrint línies ben interessants;  A la Coma de l'Orri, paret dels Marrans, Piràmide de la canal de l'Aigua, al Roc de l'Orri, un pel més amunt a les cingleres de la Xoriguera i a les Roques d'en Pera...però força més avall, a l'indret de la font del Viver de la Plana, als Rocs del Capó l'equip Rumba Team hi ha obert unes quantes línies: al Roc del Capó dret: la via del Castor, la via La Guillotina o la via Fa Fred...al Roc del Capó petit la via Vaca Bruna o la via Escalfa caps....Nosaltres avui com a primera visita a la zona triem la via del Castor.

APROXIMACIÓ

De Camprodon anirem a Setcases, agafem, la variant per fora del poble direcció a les pistes d'esquí de Vallter, travessem un pont sobre el ter i abans de trobar la pista forestal a Molló i Espinabell, a l'esquerra, hi ha un aparcament prou gran, al seu final la font del Viver de la Plana;   d'aquí surt una pista que va cap al riu.

Podem triar travessar el riu directament o be buscar una passera, la primera és un tronc que demana fer alguns malabarismes per a travessar i un pel mes amunt trobem dos troncs caiguts que permeten travessar còmodament.   Per arribar-hi abans d'arribar al Ter seguirem un corriol de marques blaves que en un tram segueix molt aprop la carretera, quan torna cap el riu buscarem la passera.

Una vegada travessat el riu Ter remuntem la seva riba, trobarem alguna fita, fins a un punt que una gran fita ens indica que hem de remuntar el pendent, traça feta, i en poca estona som al peu del mur on s'inicia la via, sageta i parabolt visible.

 

Font del Viver de la Plana, fresquíssima !

Diferents maneres de travessar el Ter.....

Aquesta és la més ràpida i refrescant !

Després de remuntar un curt tram de riu, una costeruda i curta pujada ens deixa a peu de via.

Primer llarg:     Comença ajagut amb força molsa que s'ha anat netejant fins a un primer bolt, aquí la paret es redreça, força bon cantell fins a un tram finot protegit per un altre bolt, aquí hi ha el pas de la tirada;  una vegada superat  anem travessant sostrets fins a situar-nos a la dreta d'un arbre llaçat, aquí es torna a trobar un mur trempat, que es supera primer per la dreta per tot seguir anar a l'esquerra entrant a una rampa fins a la primera reunió.

El Ricard protegint el pas abans de la primera assegurança.

Treballant el pas del primer llarg.

Anant a buscar el segon mur del llarg.

Inici del segon llarg. Foto Ricard Rofes.

Segon llarg:     comença per placa agraida fins a trobar un ressalt on hi ha la primera assegurança fixa de la tirada;  una vegada superat entrem a una placa fissurada que remuntem fins a una franja que permet flotants, d'aquí ja comencem a flanquejar a l'esquerra fins a un ressalt on trobem la segona assegurança fixa.   Una vegada fet aquest pas trobem la reunió a l'esquerra.

Els companys recuperant la tirada.

Muret abans d'entrar a la segona reunió. Foto Ricard Rofes.

Tercer llarg:     continua en diagonal a l'esquerra anant a buscar un muret, aquest es supera prou be gràcies a les bones preses que hi trobem, millors quan més a l'esquerra anem.   Continua per un esperó piramidal molt agradable fins la reunió.

Flanqueig inicial del tercer llarg. Foto Ricard Rofes.

Encarant el muret del llarg.

Entrant a la tercera reunió. Foto Ricard Rofes.

Tercera reunió.

Quart llarg:      Surt de la reunió a buscar una aresta molt divertida i senzilla fins que aquesta s'acaba.

El quart llarg és una cresteta ben agradable.

Descens:      De la reunió cimera anem a un coll del que per la canal de la dreta anirem baixant fins al camí de la llera del riu.  A l'inici ben dret i ple de fullaraca, cal anar amb compte.

Material: una dotzena de cintes exprés, joc de Tòtems o similar fins a l'1 i bagues per arbres.

Via oberta per l'equip Rumba Team : J. Tàpia, J. Quellós i B. Jover el 19-10-2024.

de caire semiequipat com ens ténen acostumats i amb trams on s'ha d'escalar.  De les més assequibles de la zona, tan sols el primer llarg ens pot donar feina, la resta són prou senzills i de bon equipar.   Com la majoria de vies d'aquesta zona, molt arbrades, eviteu anar-hi després de pluja recent.  Primer llarg a l'ombra.

Ressenya dels autors i del Manel i Ita, gràcies !

Via dels Duis a la Dent d'en Rossell. 23-08-2025.

Tot aproximant pel camí vell de Núria ja podem veure la paret.

 

               Aquesta zona tant la podem escalar a ple hivern en dies d'anticiclò com a ple estiu si bufa vent o be si la temperatura no és alta, nosaltres hi vam anar a finals d'agost i prou be.

La via triada la dels Duis va ser oberta per Joan Jover i Joan Francesc Brusi l'abril de 1981 per posteriorment ser reequipada el maig de 2006 pel mateix Joan Jover, Josep Soler i Luís Alfonso;  els aperturistes ja ens fan pensar en una via interessant amb les assegurances allunyades i escasses, amb força trams d'autoprotecció.

APROXIMACIÓ:

La Dent d'en Rossell i el Roc del Dui són a la vall de Núria , al vessant dret orogràfic.   Hem d'anar fins a Queralbs per continuar per la pista que puja a Fontalba;  hi ha qui fa l'aproximació en descens des de la darrera curba a esquerres abans de Fontalba, nosaltres ho fem des del camí vell de Núria, pel que deixem el cotxe a l'aparcament habilitat.   Trobem un pal indicador cap al Roc del Dui que seguim fins a trobar un oratoi i poc després una font, aquí el camí planeja, a l'esquerra una fita ens indica que hem d'enfilar-nos per la tartera tot seguint rastre de fites que es van perdent...entrem als pendents herbosos i ja veïem el nostre objectiu amb el dau característic del primer llarg.

Després d'una font comencem a enfilar la tartera fins els herbeis i peu de via.

Del peu de via ja identifiquem l'entosta del primer llarg. Foto Ricard Rofes.

Començant el primer llarg

Primer llarg:    comença en unes feixes ajagudes amb força molsa a l'esquerra del bloc adosat característic.   Tirada completament neta i que anirem protegint no sempre a on ens caldria...ja sota el dau podem entrar-hi per la dreta, més senzill, que no pas fàcil, o per l'esquerra, atlètic i espectacular.  Nosaltres triem per la dreta que no imposa tant.   Entrar al diedre és el més punyetero.   Continua amb passos bonics fins la reunió sobre l'entosta.

Assegurant l'entrada al diedre abans de la reunió.

Primera reunió sobre de l'entosta.

Començant el segon llarg.Foto Ricard Rofes.

Segon llarg:   Sortim de la reunió cap a la dreta a la recerca de la primera assegurança, de la que continuem per on mana la roca, trobem un pitó i flanquegem a l'esquerra a trobar-ne un altre, continuarem recta amunt tot seguint les escasses assegurances que hi trobem i que ens indiquen el camí.  Acompletem amb Flotants quan podem, no sempre quan voldríem...la reunió en una feixa a l'esquerra.  Bon llarg de placa 45 m.

Tirada de placa prou tècnica.

Entrant a la segona reunió.

Tercer llarg:   surt de la reunió cap a l'esquerra amb un flanqueig horitzontal que ens deixa a la vertical del diedre canal que ens durà en 25 metres a la reunió que és a la vertical de l'anterior aproximadament.

Inici del tercer llarg.

Començant el quart llarg. Foto Ricard Rofes.

Quart llarg:   Surt per la dreta de la reunió superant una placa fins a un replà que creuarem aant a buscar un diedre, creuarem la adicctes al disolvent,, llaminer anar pels seus bolts....com ens va passar a nosaltres fins que vam rectificar.   Flanqueig vegetat a buscar una placa potent per entrar a reunió, ben estètic i curiós.

D'aquí cal flanquejar a l'esquerra i mirar de no posar-se a l'addictes al disolvent.

Flanqueig d'entrada a la darrera reunió.

Descens:   Si com el nostre cas heu fet l'aproximació pel camí vell de Núria, ens caldrà anar a l'esquerra a buscar l'esperó i anar baixant per ell fins a un ressalt vertical a on hi trobem una corda fixa;   ja a peu pla baixem cap a l'esquerra per passar prop de la base de la paret i encarar els herbeis fins a la tartera del matí i d'allà al camí desfent el del matí.   La via es pot baixar en tres ràpels :  d'R4 a R3, d'aquesta a R1 i d'aquesta al terra

Material:  Unes dotze cintes exprés i joc de Tòtems, Tascons opcionals, bagues savineres. Si es fa la variant de l'esquerra del primer llarg Càmalot del 3.

Ressenya de Luís Alfonso (Luichy) gràcies.

Via Cesc Carola a la cinglera de la Xoriguera. Ulldeter.

Visió de la cinglera tot aproximant, també visible des de la carretera.

 

                      A l'estiu cal cercar la fresca, i a la zona d'Ull de Ter hi trobem un seguit de racons prou bons,  Avui amb el Josep Maria Mallofré ens decidim per una via oberta el setembre del 2024 a la Cinglera de la Xoriguera.     La via Carola, dedicada a en Francesc Carola, un bomber pioner dels rescats a muntanya, gran coneixedor d'aquestes contrades i que va tenir un paper rellevant en el rescat del Balandrau arran de la tràgica turbonada del desembre de l'any 2000.   El gener del 2024 ens va deixar i els seus amics  Sergi Martínez, Núria Puig  i Josep Grau li van voler retre homenatge;   sembla ser que en "Cisco" tot fent esquí de muntanya, li va comentar a en Grau que en aquella cinglera no li constava que hi hagués cap via oberta, d'aquí doncs l'homenatge.

APROXIMACIÓ

Anem fins a Setcases i continuem per la carretera a Ull de Ter, arribats al Pla de la Molina trobem l'aparcament per la Coma de l'Orri i, o pujar a peu al refugi, continuem amunt, travessem la barrera per tancar la carretera en cas de massa neu, passem una recta on hi ha un rètol del Parc i seguim amunt, fem un revolt marcat a la dreta i aquí hi ha una ampla esplanada a la dreta per aparcar, al baixar si ens girem ja veurem la cinglera.  En altres blogs s'esmenta aparcar al punt kilomètric 4, però aquesta senyalització ja no existeix.

Travessarem la carretera per baixar una mica en direcció al revolt, veurem una resta de sender de vaques que remunta un llom per sobre d'un torrent, quan puguem l'haurem de travessar i aleshores enfilarem amunt tot veïent la cinglera dirigint-nos cap a on veïem la paret més alta, no hi ha camí.   El peu de via és en un pendent  terrós, trobarem una fita que indica l'inici i si ens hi fixem amunt a la dreta veurem el cordino del primer clau, ja hi som !  uns 15 minus escassos !

Ja a peu de via trobem una bona paret, fita a peu de via i cordino del clau visible.

Primer llarg:      Començarem per unes grades amb molsa i terra no gaire agradable però senzill;   abastarem el clau, aleshores haurem de decantar-nos a l'esquerra per entrar a una cubeta on comença el pany de paret més complicat.   Sembla factible, però superar el primer pas és potent i ho resolem amb un A-0. Aquest tram no és obligat, continua cap a la dreta amb escalada tècnica i atlètica fins un altre bolt, del que haurem de decantar descaradament a l'esquerra per ja endolcir-se fins a la reunió.   Aquí cal fer una molt bona gestió de la corda ja que amb tantes ziga-zagues el fregament és brutal, a nosaltres ens va costar molt recuperar una de les dues cordes.  

Primer llarg, del clau anem a l'esquerra a buscar el pany mes vertical.

Al sector mes potent, que resoldrem amb A-0

D'aquest punt toca un flanqueig ascendent a l'esquerra, compte amb el fregadís !

Arribant a la primera reunió. Foto Josep Maria Mallofré.

Segon llarg:   De la primera reunió, en un arbre, sortim a buscar un esperonet senzill que assegurarem amb bagues als arbrets;  una desgrimpada i posterior remuntada fins al peu de l'espectacular placa-agulla del tercer llarg.

Arribant a la segona reunió admirem l'agullot del tercer llarg.

Tercer llarg:       espectacular agullot que s'escala per placa vertical i que haurem d'autoassegurar-nos fins a assolir el tram final on un bolt ens protegeix el pas més dur.   Escalada de petites regletes on ens podrem assegurar amb tascons petits i o microfriends, abans del bolt trobem un merlet bo per llaçar.   Pas curiós per sortir al cim, del que baixem gràcies a una cinta plana que hi han deixat els aperturistes.

Senzill i divertit segon llarg.  Foto Josep Maria Mallofré.

Curt i intens tercer llarg, que te l'has de guanyar !  Foto Josep Maria Mallofré.

Des de la tercera reunió l'agulla i la desgrimpada.

Quart llarg:    De la tercera reunió continuarem a peu, és un canvi de reunió, a buscar el tram final de paret a l'esquerra mirant amunt.  Nosaltres ens vàrem trèure els gats i plegar cordes ja que ens pensàvem que seria més lluny, però no cal pas.

La quarta tirada és un canvi de reunió.

Començant el cinquè llarg, un flanqueig que va agafant ambient a equipar.

Cinquè llarg:     Després del flanqueig arribem a una paret vertical amb unes terrasses llises a la base, aquest és el següent llarg.   L'aspecte és seriós, i la única assegurança és al final del flanqueig....a l'inici és senzill i es deixa protegir, ens enfilem a buscar la placa llisa i per la nostra alegria té alguna escletxa on assegurar-nos, la progressió es ga sense enfilar-nos a la palca sinó per la paret de sota amb bons agafadors per a les mans i peus prou bons.  Una savina assegura el pas d'entrada al replà superior d'on ja xapem el bolt i encarem el mur final fins a l'arbre on muntarem reunió.

Acabant la cinquena tirada, miro el que m'espera... Foto Josep Maria Mallofré.

Curiós llarg, on haurem de superar dos desploms, espectacular i atlètic!  Fotos Josep Maria Mallofré.

Sisè llarg:     Ja acabant el llarg anterior ens crida l'atenció el mur que tenim al davant: desplomat, ple d'arestes i d'aspecte seriós....tanmateix es deixa fer prou be:  cal protegir-lo però ens queden sempre per sota del pas amb el que haurem de concentrar-nos, sobretot amb la superació del segon desplomet, espectacular i atlètic.    Superat el desplom trobarem l'únic bolt del llarg i ja senzill per l'aresta fins al cim.

Reunió cimera, com totes, en un arbre.  Foto Josep Maria Mallofré.

Darrers metres de via i la reunió des del collet on ens deslliguem.  Foto Josep Maria Mallofré.

Descens:     De la reunió cimera anem a buscar un collet a l'esquerra on ja ens podrem desencordar, aleshores pugem una canal entre blocs fins a trobar un corriol a la dreta que ens deixa a una canal herbosa i arbrada per la que baixarem tot cercant el millor pas fins als prats i el torrent que havíem travessat a la pujada i que ara deixarem a l'esquerra per arribar a la carretera i al cotxe, prou ràpid.

Material:  Via semiequipada excepte el primer llarg.   varem fer servir un joc de Friends/Tòtems fins el tres i un joc de Tascons.  Bagues per Savines/ Merlets.

Unes deu cintes exprés.

Ressenyes  de : Joan Asín i dels autors, gràcies !

Una via que ens va sorprendre per com de bona és....els aperturistes han sabut buscar un bonic itinerari entre aquest caos de roques...i sí, és cert, li falta continuïtat, no hi ha ambient de paret, però l'escalada hi és elegant i agosarada.

Es fa curta i es pot aprofitar per a fer-ne d'altres aprop com la via del Castor al Roc del Capó o la via Tritinder al forat de l'Olla al mirador d'Ulldeter.