Conglomerat per gaudir a Sant Joan, via Sala-Baqués a l'Agulla de la Font de Jacob i via Benson a la cara Norest de la Magdalena inferior.

El perfil esquerra de l'Agulla de la Font de Jacob, el nostre primer objectiu.

Montserrat no ens l'acabarem mai !  avui triem la zona de Sant Joan- Magdalenes per a fruir del seu conglomerat  Volíem fer la integral Nietsche, però a la Gorra Marinera, la via Dústin, tenim la boira enganxada i decidim canviar l'objectiu i anem a la propera agulla de la Font de Jacob a fer l'estètic caire de la via Sala-Baqués.

APROXIMACIÓ 

                            Del Monestir de Montserrat hem d'anar a Sant Joan, ho podem fer caminant o be amb el funicular de Sant Joan.  Caminant ho podem fer per Sant Miquel, camí més amable, amb menys escales, o bé per les escales dels pobres i pas dels Francesos.  De l'estació superior del funicular cal anara l'oest, direcció ermita de Sant Joan;  anem per una pista de terra solta, sobrepassem la Gorra Marinera i abans de la forta pujada fins a l'ermita nova de Sant Joan ens enfilem per unes escales fins a peu de paret, a la dreta, evident.

Des del camí de l'estació superior del funicular de Sant Joan ja veïem la via i l'ermita de Sant Joan.

La primera tirada és una grimpada de tercer. Foto Josep Sanz.

Primer llarg:

En un replà de les escales des del que ja es veu la paret, en sortim cap a la dreta i comencem la grimpada fins a la primera reunió, potser trobem al 1/3 final un parabolt, jo no el vaig saber veure.  La reunió es munta en una còmoda feixa just on la paret es redreça.   També podem accedir a aquesta reunió caminant per les escales.

Des de l'inici del segonllarg, la primera tirada i les escales entre La Roca de Cristhian Dios i La Font de Jacob. Foto Josep Sanz

Potent inici del segon llarg, no obligat.

Segon llarg

Només sortir tenim un pas potent per superar una petita balma, ben assegurat però el que no el fa massa obligat.  Tanmateix  en lliure és un bon pas de 6a de bloc amb les preses cada cop més relliscoses.   Una vegada abastem el segon bolt la progressió és mes agradable i anirem progressant sempre tenint a la vista la propera assegurança, no pas propera, ens movem en un terreny ben vertical de Vè grau.

La segona reunió és en un altre llavi, aquest més petit i incòmode que l'anterior reunió.

Superat el llavi inicial els bons cantells fan gaudir la vertical.

El tercer llarg manté la verticalitat a l'inici per afluixar entrant a la reunió. Fotos Carles Olivella i Viguer.

Tercer llarg:

                      es manté la progressió amb molt bona roca i bons cantells, d'entrada ben vertical per fer un canvi radical abans d'entrar a la reunió a la que arribarem per un tram de tercer.

Al canvi de pendent del tercer llarg.

Quart llarg:

                    Sortim recta amunt de la tercera reunió per terreny amable de bones preses que assegurarem o no segons cada un, llarg desequipat de tercer grau.

Arribem al cim on fem reunió.

Descens:

                 Caminarem pel carener a buscar un arbust on hi ha una baga amb mailló del que farem un ràpel d'uns 15 metres fins a terra.  

Quart llarg de tràmit per assolir el cim.

VIA BENSON

Del ràpel anem caminant direcció est a buscar les escales de Jacob, molt curt.

La via comença als primers graons de les escales, al tercer per ser més exacte, entre les vies Augusta de plaquetes verdes, més avall i la Llibertat positiva a l'acabament just de les escales, doble burí a l'inici i plaquetes grogues..

Després d'un curt ràpel anem al nostre proper objectiu, la via Benson. Foto Josep Sanz.

Des dels darrers graons de les escales de Jacob comença el primer llarg. Foto Josep Maria Mallofré.

Primer llarg:

                  

                      comença amb roca llimada típica de cara nord, progressar amb cura els primers metres, primera assegurança força amunt, aleshores continua menys mantinguda i va a buscar el llavi dret de la gran balma que tenim al damunt.   Superar aquest ressalt és el més difícil de la tirada, sobretot els següents metres després del llavi, després ja arribem a la reunió més còmodament.

A la segona tirada que enllacem amb la següent. Foto Jordi Ceballos.

Segon i Tercer llargs:

                                      sortim de la reunió recta amunt, aquí la paret s'ajeu i perd verticalitat, també perd les assegurances que es fan molt escadusseres, podreu llaçar merlets, força bons i abundants.  aquest segon llarg és curt, però no en trobo la reunió i continuo fins el cim tot creuant-me amb assegurances de diferents vies, aquí dalt la paret s'estreny i tot s'ajunta.  Munto reunió sota el cim en una de les diferents instal.laciuons que hi trobareu. 

Arribant a la reunió cimera enbolcallats per la boira, màgia Montserratina !

Descens

                De la reunió anem al cim caminant i al vessant sud-oest trobem la instal.lació de ràpel , uns 35 metres fins al replà de l'antiga ermita de Sant Joan, per on puja la via normal.

Quan s'aixeca la boira gaudim de les agulles de Sant Benet.

Material

En ambdues vies passarem amb 6 cintes i bagues per merlets, 

Ressenya del blog dels amics Manel i Ita.

Ressenya original de la via Benson i la dels companys Manel i Ita.

 

Kamarades a Coll Roig Sud Esquerra, una via ben trobada. 20-03-2024.

Des del Coll, a la dreta el sector central i a l'esquerra els sectors sud esquerra. 

   El Calcari de Coll Roig és addictiu, avui hi tornem aprofitant una trobada d'amics veterans i triem un sector on gràcies a l'abundància de possibilitats que dóna la paret per a l'autoprotecció, els amics Jaume Aregall i Santi Sanz hi han obert o reequipat un bon grapat de línies.

La triada és la via Kamaradas oberta l'any 1998 per David Delgado i Gustavo Màñez, reequipada el 2019 per Santi Sanz.

Aquestes plaques fissurades són l'objectiu d'avui.

APROXIMACIÓ

Ens arribem a Campdevànol, be per la C-17 si veniu del sud o be per la N260 si ho feu del nord.  De Campdevànol anem direcció Gombrèn per la Gi 401.  Passem Gombren de llarg direcció la Pobla de Lillet,la carretera pasa a anomenar-se Gi402.  a uns dos Km agafem el trencall a la dreta direcció Castellar de N'Hug-Santuari de Montgrony, trobarem un altre trencall, novament a la dreta direcció Montgrony que seguirem.  Al capdamunt i després de travessar un pas canadenc amb el cotxe estarem a les envistes de les parets d'escalada de Montgrony, aquí la carretera baixa al santuari, nosaltres anem a l'esquerra direcció al refugi de Les Planelles on acaba la carretera encimentada, podem triar deixar el cotxe aquí i pujar al Coll a peu o continuar amunt per la pista que presenta uns bons trenca-aigües que posaran a prova l'alçada del cotxe i la vostra traça.  A l'hivern hi podem trobar neu.  Ja al Coll  aparquem mirant de no tapar les pistes, al davant veiem les parets ben assolellades.  De l'aparcament  anirem cap a l'est, el camí habitual per a les vies centrals, d'entrada baixa una mica per anar flanquejant fins que a l'altura d'un filat pel bestiar enfilem cap amunt com si anèssim a les vies K, Tardor Calenta o Xapa la Xapa, les deixem enrrera i seguim un corriol que va a l'esquerra;   veïem la paret següent que resseguirem per la base tot passant per sota el Ball de la Filomena, aleshores baixarem a buscar la següent paret on ja veurem les fissures evidents, la nostra via és la segona que hi ha després de la Equilíbrium ( via Esportiva d'un sol llarg).

Inici anant a buscar la fissura de l'esquerra. Foto Joan Pera.

Primer llarg     veurem a l'esquerra una fissura i a la dreta tenim els bolts de la Equilíbrium, nosaltres pujarem per unes graonades  fins aprop d'on hi ha un parabolt;  abans posarem alguna protecció ( Tòtem o similar).   El bolt protegeix un pas acrobàtic per a passar del fons del diedre al capdamunt d'un esperó;   aquí tenim el pas clau de la tirada: hem de superar un petit desplom per col.locar-nos-hi a sobre.  Cal protegir el moïment, tenim molt bona fissura, i trobar aleshores el cantell que ens permeti equilibrar-nos i superar la graonada.

Aquí l'escalada evoluciona per l'escletxa que mor en una bonica i redreçada placa on hi trobarem el segon bolt de la via.   Aquestes plaques són un gaudi escalar-les.

La primera reunió és al cantell de l'esperó en un petit replà;  al davant hi ha la placa per la que continuarem, però abans ens caldrà desgrimpar fins a la seva base, ajudats per una cordeta.  Sol estar relliscosa per l'abundant vegetació.

Arribem a un replà sota la gran placa per la que continuarem

Cal travessar l'escletxa per situar-se sobre l'esperó.

Al pas clau del llarg on cal trobar com equilibrar-se.

Ja a l'esperó resseguim la fissura fins arribar a una placa compacta.

Escalada de protecció, amb algun bolt testimonial.

La progressió per la placa ben interessant.

Segon llarg      D'entrada hem de guanyar el petit desplom fins abastar la placa, placa sortosament amb una inclinació perfecta per a l'adherència i amb grans forats i canaleres que ens faran la progressió molt agradable, protegint-nos a discreció i sense angúnies, quina placa més ben trobada.

Després d'una desgrimpada per canvi de reunió, gaudim d'una placa agraïda d'autoprotecció.

Coll Roig addictes !

Descens    Es baixa rapelant amb un o dos ràpels depenent de si es va amb seixanta doble o no.  Si se'n fan dos caldrà remuntar a buscar la primera reunió.

Esquema del sector i línia aproximada de la via Kamaradas.

 Via molt recomanable, pràcticament desequipada, tan sols dos bolts a la primera tirada.  

Material   Joc de Tòtems fins al dos i força bagues per a ponts de roca i o arbusts.

Deu cintes exprés o més depenent del nombre d'assegurances que vulgueu posar.