Via Paklenica a la Roca de les Vuit o Llastra del Dau. Agulles. Montserrat. 09-07-2022

La Llastra del Dau, el nostre objectiu d'avui, a l'extrem mes perifèric d'Agulles.

        El mes de juliol cal anar a zones a l'ombra i ben ventilades, i Agulles és un bon lloc si l'orientació ens ajuda, la via Paklenica és una d'aquestes ideals per a dies calorosos, aproximació curta i a l'ombra gairebé tota la via.

Oberta per Joan Vidal en solitari el 12 de juliol de 2012 te dues parts ben diferenciades: la primera tirada puja pel sòcol de l'agulla trobant un pany de paret de qualitat que a l'inici ens farà apretar;  del sòcol entroquem amb la cara oest a la que accdeim grimpant un bloc d'aspecte tètric però que ens ofereix una roca milor del que aparenta, aleshores progressem en artificial fins gairebé l'entrada a la reunió que ens fa fer un bonic flanqueig, ara en lliure fins la segona reunió penjada.

La tercera tirada no tant exigent com la del mig ens deixa progressar en lliure salvant unes balmetes amb artificial o lliure depenent del nostre grau.   A la reunió cimera podem triar baixar o be seguir fins al cim de la Miranda de la Portella per la via CADE, allà mateix, o per la Espurneta una mica més a la dreta.

Per aquesta cara assolellada va la via Cuchi Cuchi i La Normal, a l'ombra la Paklenica.

Aproximació:

                       Ens arribem a Can Massana on aparquem, pugem fins a Coll de Guirló, recordo que quan vaig començar a escalar hi deixàvem el cotxe  aquí !

Del Coll baixem a buscar el trencall a la dreta del camí al refugi Vicenç Barbé o d'Agulles,   El seguim fins gairebé arribar al pas de les Portelles, just abans del tram de roquissar que ens hi acosta buscarem a la dreta un corriol trencat que baixa a buscar la base de la Miranda dela Portella, vies Lapònia, CADE, Carreras-Nicolau....quan som a l'alçada d'aquestes vies, no ens apropem ala paret sinó que continuem baixant fins a trobar que el corriol flanqueja a l'esquerra;   en un punt caminem arran de la paret, on s'obre el bosc veurem un diedre marcat en diagonal a l'esquerra, aquí comença la via.

Comença el Josep Maria la primera tirada que a partir d'aquí ensenya les ungles....

Primera tirada,  ens enfilem a un sòcol finot per anar a buscar les preses que proporciona las fissura, anem progressant mirant de buscar petits peus al sòcol tot anant cap a l'esquerra.   Sortir de la fissura demana un cop de gas, aquí ens caldrà tibar d'A-0 per sortir a la placa, aleshores, tot i la continuïtat del tram ja es pot anar en lliure;  anirem seguint les assegurances, cada cop més espaiades a mesura que la placa s'ajeu.    Arribem pràcticament caminant a la reunió, a l'esquerra d'un gran bloc que tenim al davant.

Superat el tram mes dur ja es pot anar en lliure.

Primera reunió sota l'agulla, la primera tirada s'enfila per un sòcol molt ben trobat.

Tram trencat de la segona tirada per arribar a l'artificial.

Segona tirada:  ens hem d'enfilar al bloc que ens separa de la paret, aquest te un aspecte trencat, poc agradable....un parabolt del que hi penja una baga ens indica el millor camí.   La roca no és tan dolenta com sembla i amb atenció assolim el seu cim, d'aquí toca trèure els estreps, la paret és fina i vertical, desplomant un pel.

Artificial amable, però llarg, amb una entrada a reunió en flanqueig.

La progressió és franca i metòdica amb els estreps, algun pas llargot, però es deixa fer be;   al capdamunt s'acaba la filera de parabolts i hem de sortir en lliure de bones preses, aeri a buscar la reunió, en una petita lleixa a la dreta de la línia que seguíem.   Suposo que l'aperturista veïent que per la dreta la paret es deixava fer millor en lliure va optar per aixó, seguint la línia la paret cada cop desploma mes.

La reunió és ben penjada i airejada....fins aquí ja hi havia pujat, aleshores el company, fotut de fred, la progressió en aquesta tirada és lenta, va preferir que rapelessim.

Segona reunió, ben penjada;  els companys apunt de començar.

Divertit flanqueig per entrar a reunió.

Tercera tirada:  Sortir de la reunió ja és finot, però amb calma surt en lliure, els passos tels has de teballar, les assegurances no són aprop....la roca molt bona dóna confiança i anem progressant fins una balma, aquí ja cal tornar a l'estrep o l'A-0, en lliure no ens va sortir.   A mesura que ens acostem al cim la paret perd verticalitat de cop, entrant a reunió de manera amable.

Tercera tirada on podem fer mes lliure. El Joan atent a la segona reunió.

Superant un abalmament.

Reunió cimera, comuna amb la Cuchi-cuchi.

La reunió la fem a la de la via Cuchi-cuchi, aquí ja ens toca el sol, fa caloreta;  ens trobem amb una colla de companys de les terres de Ponent, ens saludem amb en Mamerto, conegut de les xarxes socials, ells fan la CADE.   

Decidim que per avui ja ha estat be, la calor i el fet que no volem entorpir els companys a la seva línia ens fan decidir.

En dos ràpels, el darrer ben volat som als peus de l'agulla just on comença la

Cuchi-cuchi  que vam fer una tarda amb l'Irwing el maig del 2016.

Cordada de les terres de Ponent, amb en Mamerto a la reunió de la CADE.

Pot registre del cim de la Roca de les vuit.

Ressenya de l'autor Joan Vidal, gràcies per la feina feta.

Rapelem per la Cuchi-cuchi en dos ràpels.

Una vegada al peu de l'agulla busquem pels codinars la millor manera d'anar baixant fins al corriol del que hem sortit, cal anar amb cura ja que aquest vessant és molt trencat i ple de pedretes i sorra.  Ja al camí només ens caldrà remuntar fins al d'Agulles i desfer el que hem fet pel matí, ara amb força més calor per l'assoleiada.

Via completament equipada tan sols necessitarem cintes, unes 14 i un parell d'estreps.   Si volem sortir per la CADE millor pensar en dur alguns Tòtems o Càmalots grossos per la fissura ( el 2 o el 3)  sempre que no ho fem en lliure, aleshores potser no cal.

Combinable amb l'esmentada Cuchi-cuchi al peu del ràpel o alguna de la Roca dels Tres, Càmara-Ollé o Cheroke.
 

Escaladors assimptomàtics a la Piràmide de la Canal de l'Aigua. Coma de l'Orri. Ripollès. 02-07-2022.

Quan comencem a sortir del bosc ja es veu el nostre objectiu.

   Fa prou calor aquest juliol per començar a pensar en anar al Pirineu, tan és així que amb el Josep Coll fem cap a la Coma de l'Orri per enfilar-nos per la via Escaladors assimptomàtics.    El Josep ja l'ha feta, just dies abans del dissortat accident que hi va patir el Juan Carlos amb el Joan Asín

Aquest fet ens té amoïnats, però els aperturistes sembla ser que van fer mes neteja de blocs i van posar alguna assegurança mes, amb el que anem refiats.

Aproximació:

Cal anar a Setcases, d'allà travessar el poble, actualment per la travessia externa, en direcció a l'estació d'esquí i refugi d'Ull de Ter;   la carretera s'enfila gairebé recta fins a trobar la vall de la Coma de l'Orri, aquí fa un revolt a la dreta ben marcat i hi trobarem la barrera per quan la neu bloqueja la pista.   Aparquem als pocs espais que hi ha a dreta o esquerra.

Enfilem un camí que entra a la vall de Coma de l'Orri, no confondre amb el que puja a Ull de Ter mes amunt i a la dreta.  El camí primer puja recta amunt per camí obert fins a travessar un torrent per un pont, ara fem travessa pel bosc direcció ponent fins a trobar el torrent de la Cola de l'Orri, el seguim primer pel vessant esquerra i finalment per la seva dreta en sentit ascendent.   Quan comencem a sortir del bosc ja comencem a veure el nostre objectiu, la PIràmide de la Canal de l'Aigüa ben evident a la nostra esquerra.   Buscarem sendera fàcil entre tarteres per arribar al seu peu, no hi ha traça definida.   El peu de via és ala dreta d'una fosca cova, ja veurem prou amunt els parabolts.

Darreres tarteres abans de peu de via.

Potent primera tirada, t'escalfa de cop.

La primera tirada comença ben vertical i ensenya les dents ja d'entrada, res que no es vagi fent, però t'agafa fred, vaja, si després de la bona pujada pots tenir fred...

Passos ben macos i tècnics, ben protegits, amb aire entre xapes però.   Superat el mur vertical s'ajeu i de seguida tenim la reunió ben còmoda.

Sortint del mur vertical entrant a la prmera reunió.

La segona tirada va a buscar el caire de la dreta per on mes tiba!

   La segona tirada és sorprenent, sembla un rostoll, ai las !  comença per una rampa i de cop va a buscar el caire de la placa per entrar al vessant amagat i a la gresca.   Els aperturistes han anat a buscar la dificultat d'uns diedres amagats que fan la tirada ben entretinguda.   Quan aquests s'acaben aterrem a unes plaques herboses que haurem de travessar amb cura si hi ha mullena, fins la reunió a l'altra costat.

Entrant al flanqueig, prou ben trobat i divertit.

Passos prou macos pel que semblava la paret.

Segona reunió.

Bon mur de la tercera tirada

La tercera tirada torna a ser vertical, comença per un terreny rampós a buscar un mur, sortir-ne és un dels dos punts claus, amb col.locació ens en sortim;  d'aquí terreny mes amable fins un altre muret on haurem de tibar altre cop.

Quan s'acaba la verticalitat trobem una rampa herbosa i una reunió, decidim que seguirem fins la tercera reunió accesòria ja a peu de la quarta tirada, així guanyem temps.

Superat el pas clau i encarant el segon ....

Acabant la gresca per sortir a la rampa de reunió.

Punyeteres rampes de la quarta tirada que ens menen a un diedre d'ensomni.

   La quarta tirada comença per unes plaques llises, com de quars esquarterat, que semblen senzilles...la primera assegurança és ben amunt i procurem posar alguna cosa abans, però és mes aviat de moral.   Entrem a un mus vertical on un pinet permet llaçar-lo i protegir la seva superació;  ja som a l'entrada del diedre famós....díuen que és del milloret de la via, i sí no s'equivoquen, preses on les busques, diedre amable, i quan sembla que es complica, ves per on surt un pitó, un bolt més amunt i al davant per entrar a reunió una superació atlètica.   Per gaudir !

La reunió és en un balconet aeri des del que podem veure les cordades que progressen per la propera Biodesagradable.

Penjada quarta reunió.

Al pas clau de sortida del diedre.

Cinquena tirada superant el pas mes dur....

La cinquena trada és la "fatídica".   El Josep ja se la coneix i comença, primer resseguint una escletxa horitzontal que es fa vertical, et porta a un primer mur i a una segona graonada on es concentren les dificultats tècniques, se'n surt molt be i entra a terreny "perillós"  s'ho mira però no ho veu clar, li cal fer una superació sobre un bloc sospitós, ho prova per la dreta i se li trenca una presa...malament !

La motxilla de l'accident del Juan Carlos pesa massa i no ens atrevim a forçar el pas, deixa un maillò i torna  a la reunió.

Tenim clar que no volem arriscar amb el que preparem un llarg ràpel fins a les rampes de la Biodesagradable.

Ens faltava molt poc per sortit per dalt, però penso que hem pres la decisió correcta, fins aleshores estava essent una escalada atlètica i plaent.

Ja a la reunió de la Biodesagradable, la penúltima, abans comencin les tirades verticals, decidim acabar de baixar, tenim dues cordades al davant.

No ho veïem clar, la zona de l'accident la veïem perillosa...ens retirem.

Ressenya dels autors de la via.

 Una via prou maca, itinerari ben trobat, potser rebuscat en alguns trams cercant les dificultats, però en conjunt prou interessant.   Llàstima del petit tram central de la cinquena tirada....potser com comento ens ha pesat massa el record de l'accident de l'amic Juan Carlos, no ho se ja que jo no ho vaig ni intentar i desconec el grau de risc a assumir, penso que potser sens e aquest llast moltes cordades podran recòrrer a questa línia, ara sí, però ben conscients del terreny a superar.

Ens caldran alguns friends fins al nº 2, bagues savineres i un grapat de cintes ( 12)

Orientat a Nord-est tan sols ens tocarà el sol a primera hora, ideal per l'estiu.

La baixada del cim, nosaltres no hi vam arribar, es pot fer caminant per unes canals de l'esquerra o com nosaltres rapelant la via Biodesagradable, compte si teniu cordades que pugen, a partir de mitja paret hi ha molts pedra solta.

El Cargolet al camí del Via Crucis. Càmping de Montserrat. 22-06-2022.

Entre el sostre de l'Alta Tensió i la Granota, la placa del Cargolet.

              Som al juliol i cal cercar l'ombra, aprofitem una tarda de divendres amb el Ricard per anar a aquesta via que cap dels dos havia fet;  es troba en una placa entre la Granota i la via Alta Tensió, allà discreta i amagada;  al ser només dues tirades costa trobar el moment per a fer-la.

Aproximació:

                             Del Monestir anirem a buscar el Càmping, aleshores pugem per les escales de Fra Garí fins arribar a on comença el primer sector de la Granota ens enfilem a l'esquerra resseguint la paret fins deixa enrera la via PIque Longue, al fons veurem una placa, és la nostra;  haurem de grimpar un terrassar fins arribar a peu de via, evident veurem les expansions.

Ja a peu de via, humit i relliscós.

L'inici de la primera tirada és d'aquells que demana atenció, la roca no és del tot bona, sense ser dolenta, això juntament amb la humitat de la zona fa que la progressió sigui tensa i amb cura;  a mesura que es guanyen metres l'adherència millora.   Arribant a la reunió la paret permet assegurar amb ponts de roca, dos en trobarem, que algú ha canviat estan en perfecte estat, el que caldria valorar és si el pont aguantaria en cas de caiguda... 

Els primers metres són delicats per la qualitat de la roca i la humitat.

Arribant als ponts de roca i reunió.

Abans de la reunió trobarem dos ponts de roca.

Aspecte de la segona tirada, on el pas clau és superar el llabi.

             La segona tirada gaudeix de millor roca, comença per una placa que es va redreçant fins a trobar un balmat, aquí tenim el pas de la tirada.  Unes bones preses de mans i bona col.locació de peus permeten fer-lo en lliure, tanmateix no es obligat.  Superat el llabi una bona excursió amb roca molt franca ens deixa a la reunió cimera;  hi veurem unes cordes que venen de la via Alta Tensió que utilitza aquesta via per a baixar.  

Sortint de la primera reunió i després de superar el balmat.

Ressenya de l'Eduard de la desapareguda web Escalatroncs.

 Una modesta via oberta per l'incansable Marcel Millet i en Nando Dalmases el 1993.  Amb dotze cintes passarem, completament equipada, grau i equipament de l'època, ens farà escalar.   Per aprofitar el dia si es te temps podem fer la Pique Longue com vam fer nosaltres per acabar d'arrodonir la tarda, o l'Alucina Carabina, o la Blas que te vas, o la veïna Alta Tensió.  Totes vies molt reexides del Marcel Millet obertes amb diferents companys.