Via Eva Solans a la Paret del Pelat, sector Festa Major, una gran descoberta. 07-05-2022.

Sector Festa Major de la Pala del Pelat.

              Fa dies que no anem cap a Vilanova de Meià, en tenim ganes i només ha faltat que hàgim començat a veure que els companys estrenaven la nova via que han obert  Miguel Àngel Garcia i Juan Gutierrez a la Pala dels Pelats, que ens ha faltat temps.   Hi anem dues cordades, el Josep Maria i el Quique i el Joan i jo.

Anem força d'hora, enguany el maig ja fa força calor i sort en tenim ja que la via és a l'ombra a primera hora, la paret del costat hi ajuda,

Aproximació: 

Anirem a Vilanova de Meià d'on en sortim previ pas pel Bar Cirera, direcció El Pas Nou crtra L913.  Passem la Font de la Figuera i en un revolt molt marcat a l'esquerra girem a la dreta direcció La Font Blanca, la deixem enrrera i poc després trobarem una fita a l'esquerra continuem fins a poder aparcar;  aleshores tocarà recular per la pista fins la fita.   Per un corriol molt ben fitat i arreglat arribarem a peu de via, curt tram de grimpada abans d'arribar.  Una fletxa d'una altra via i les inicials de la nostra ens confirmen que ja hi som.

La Font Blanca amb la Roca dels Arcs de fons.

Al primer eixamplament de la pista, allà aparquem, al fons la Pala Alta.

Grafiti que ens confirma que som a la via.

Comença el Joan, la primera tirada és la que te el tram de mes grau, 6b, però no és obligat.  Ens enfilem a una lleixa de la que per la dreta s'entra a la canal per on comença.  Vaig decidir assegurar mes a l'esquerra per així evitar alguna pedra que pugués caure, aquest primer tram sembla poc fiable, tanmateix està prou sanejat.

Molt ben assegurat, comença en diedre per anar a buscar amb passos atlètics el mur que tenim al davant, al capdamunt és quan mes demana i caldrà tibar de cintes.  Tanmateix la roca és prou sana i permet apurar fins que la nostra tècnica ho força ens permeti.

Inici amb roca a controlar i tram molt dur on haurem de tibar de cintes o 6b...

Recuperant la primera tirada

Muret de sortida de la segona tirada i continuació de la mateixa.

Superat el mur, resta un tram de flanqueig horitzontal, una mica trencadot, però fora de la línia de la via, reunió ben còmoda en un replà.

Continua la segona tirada, comença caminant a buscar un muret abalmat, aquest és ben assegurat amb dos bolts que permeten apurar el pas, tampoc obligat però;  la continuació és ben divertida seguint una canal ascendent a la dreta amb ressalts que li posen pebre.

El Joan començant la segona tirada i els companys a la primera reunió.

Tercera tirada amb una entrada tècnica al diedre-empotrament.

La tercera tirada, segona i tercera es poden empalmar perfectament, comença amb una placa tècnica per entrar a un diedre-xemeneïa.  Tot i l'aspecte de la roca aquesta és prou adherent i els forats justos permeten abastar la xemeneïa.   Aquesta és ben divertida amb una entrada atlètica a la reunió.

Empotrament d'entrada a la tercera reunió.

Quarta tirada, curta i espectacular.

Tornem a trobar-nos amb una reunió ben còmoda de la que observem la curiosa quarta tirada, també curta i tota ella en diagonal ascendent a l'esquerra.   Comença amb uns passos verticals i atlètics amb unes preses d'escàndol que ens fan abocar tot el cos al buit fins restablir la posició a l'inici del flanqueig;  aquest és divertit, sobretot quan t'has de situar a la placa superior, unes bones preses de mans ajuden i els peus en adherència això sí, potser pitjor pel que va de segon.  Ens va sorprendre i encantar....llàstima que sigui tant curt.

Recuperant la quarta tirada amb un flanqueig divertit.

Inici potent de la cinquena i última tirada

Ens ho estem passant molt be, portem pocs metres, però és que són tan variats i divertits!  i la festa no s'ha acabat, resta la darrera tirada:  comença continuant el flanqueig a l'esquerra per anar a buscar la debilitat d'un mur vertical, la rugositat i bonior de les preses fan que es superi sense massa patiment....d'aquí anem a un diedre curt que haurem de superar per posar-nos dalt, el tema és que quedem a l'esquerra del diedre iens cal passar a la placa de la dreta, pas senzill i espectacular.   La placa que tenim al davant és compacte i cal saber-la llegir be per reexir...trobarem els forats justos per anar-nos enfilant.  És la tirada mes homogènia en el grau i ens farà treballar de valent.  Anem derivant cap a l'esquerra fins a trobar un altre desplom que podem negociar directament , si ens queden forces, o enpotrar-nos per l'esquerra no tant dignament però assolint el replà cimer també.

Tram de placa de la cinquena tirada, espectacular !

Lluitant el pas de sortida de la cinquena tirada

Sortida a cim després d'un pas sorprenent

Reunió cimera en una bona Savina i el Quique emergint !

Una vegada a la reunió cimera en una bona Savina esperem els companys i anem a buscar el camí canal de baixada, arreglat com si fos una ferrada però sense cable de vida i amb les grapes justes, per això caminem horitzontalment cap a la canal que tenim al davant, hi ha restes de camí i algunes fites, en una alzina hi trobarem les primeres cadenes.   Baixada atlètica on no s'hi val a badar.

Arribarem al peu d'una paret, si en tenim ganes hi trobarem vàries vies equipades: La Mel de la Selva i Vilanova Jove, nosaltres ho deixem estar ja que el sol hi peta de ple i ja fa força calor, quin any portem !!!

Anant a buscar el camí amb graons de baixada, no precisament una ferrada.

Les dues cordades ben contentes amb la Roca dels Arcs al darrera

Ressenya dels autors, gràcies per la feinada !

Una via que ens ha sorprès gratament, malgrat ser curta tens la sensació d'haver escalat mes.  Molt ben equipada no cal portar mes que cintes, potser un estrep per la primera tirada, però penso que en A-0 pot sortir prou be.   Escalada molt variada, placa, diedres, flanqueix, xemeneia...trams molt verticals amb bona presa que permeten el lliure i plaques fines on escurar els gats....

Felicitar els autors per descobrir-nos aquest nou sector per a mi i per haver sabut trobar una línia tan maca.  Ideal per tardor-hivern-primavera fora d'onades de calor o de fred.
 

Repetim l'Òpera prima a la Gorra frígia. 12-05-2022.

La cara Est o Nord-est segons la guia del Luís Alfonso

            Ara fèia dies que no escalava a Montserrat i amb el Joan el Josep i el Camilo aprofitem un matí per anar a la Gorra frígia, jo vull repetir una via que vaig fer fa molts anys amb el Gabi, d'això deu fer una vintena d'anys...aleshores la via em va agradar molt i tenia ganes de repetir-la.  Pel Camilo serà la seva estrena a la Gorra frígia, amb el Josep van ala Del Carles.

Aproximació:

Del Monestir podem anar caminant, be per Sant Miquel o be per les escales dels pobres que surten al final de tot de l'esplanada del Monestir, un seguit d'escales que ens porten a l'ermita de Santa Anna, d'allà agafem un corriol que baixa a travessar el torrent a ma esquerrra i que ens portarà al camí que va de Sant  Joan a Sant Jeroni, una vegada al camí passarem sota la Gorra Marinera, les Magdalenes i després de pujar uns graons anirem a parar al davant5 de la paret est de la Gorra frígia, si continuem trobarem un camí amb Barana, no hi hem d'arribar, la nostra via comença a la canal que puja al coll amb la Magdalena superior i és la primera que trobarem a uns 15 metres del camí. 

Per Sant Miquel seguirem la pista encimentada fins a l'estació superior del funicular de ant Joan d'on seguirem el camí a Sant Jeroni.

Avui anem dues cordades amb un debutant, el Camilo;  aturada obligada per gaudir del paisatge.

Recuperant la primera tirada.

La primera tirada és la més senzilla, recta amunt tot seguint els bolts, oberta amb espits, el 2004 va ser reequipada amb bolts pels seus aperturistes.  Cal anar amb compte els primers metres ja que la roca és mes arrodonida i lliscosa, quan mes amunt millor.

Primera reunió, sota un balmat com gairebé totes.

Potent inici de la segona tirada i progressant per la mateixa.

La segona tirada surt per l'esquerra de la reunió amb un pas finot, no obligat, t'aixeques vertical a l'assegurança i quan l'has superada cal flanquejar per sobre la reunió a buscar la línia de bolts, a mesura que t'enfiles la dificultat baixa i esdevé una tirada plaent.

Recuperant la tercera tirada i tercera reunió.

La tercera tirada també concentra la dificultat a la sortida de la reunió, un tram prou vertical on cal apretar be de preses petites per sortir-ne exitós, tanmateix no obligat.  La continuació va perdent trempera per arribar tranquil.lament a la reunió.

Al tram clau de la quarta tirada, potser la mes potent de la via.

La quarta tirada és curta però té una sortida molt fina, nosaltres la vam agafar per la dreta...d'aquí encares un mur que desploma en el que haurem de tibar de cintes, sembla factible però les preses estan relliscoses per nosaltres, suposo que el que tingui el grau no pensarà igual...

El Camilo content sortint per la via del Carles.

La darrera tirada no afluixa, surt per una canal diedre que es va redreçant fins la vertical, si te la saps gestionar surt mes be del que pot semblar però demana tècnica de diedre i una bona apretada, sortint del mur anirem a parar on acaben totes les vies del Gorro i com que els companys surten pel muret final decideixo acabar per sota la berruga final fins a la creu de cim.

Vies del vessant Est, la propera per la dreta la M'agic Line i la Badalona.

Ressenya dels amics

Manel i Ita.

<

 Una via oberta cercant les dificultats de la paret, travessant les balmes per on mes tiba a cop d'expansió, a diferència de la via Badalona que serpenteja a la recerca dels passos mes senzills per anar progressant.

De caire podríem dir esportiu per l'equipament i la línia, molt divertida d'escalar com la seva veïna de l'esquerra La Bella Easo.   Únicament calen cintes, unes deu.

Per baixar anirem a buscar la instal.lació que hi ha al mateix vessant que hem pujat però a la seva part mes superior, cal baixar una mica.  Nosaltres fem dos ràpels, el primer en corda simple i el segon amb doble corda.  Es pot baixar directa amb un seixanta si el conduïu be cap al coll amb la Magdalena superior, però no val la pena per les dificultats de recuperació que ens podem trobar...

Una clàssica a repetir de tant en tant.

Oberta per : Guillem Àrias, Manel Pedro i Esteve Fabra l'any 1985, restaurada amb bolts el 2004 per Guillem Àrias.

Nil Marín i Patxaran LItrako a Coll Roig, calcari per gaudir ! 12 de maig 2022.

Des de Coll Roig, les parets, a primer terme el sector on anem avui.

               El Calcari de Coll Roig crea addicció!  ara f'eia temps que no hi anava ja que gairebé hem fet totes les línies obertes, les que podem fer, clar...encara no hi fa massa calor amb el que am el Josep anem a fer un parell de vies que ens agraden molt, la NIl Marín i La Patxaran Litrako,  el company no ha fet aquesta última amb el que decidim començar per la Nil Narím, fent les dues priemres tirades, aleshores rapelar i fer la Patxaran fins dalt.

Aproximació:

                     Hem d'anar a Campdevànol on seguim la Gi-401 direcció Gombrèn; d'aqui per la Gi-402 direcció Coll de Merolla; sortint d'un revolt tancat trobem un trencall a la dreta, direcció Castellar de N´Hug- Montgrony .   Uns kilòmetres mes endavant torna a girar sobtadament a la dreta, ara sí, direcció Montgrony.

 Ja a les envistes de la cinglera de Montgrony, agafarem la pista a l'esquerra que puja al refugi forestal de les Planelles; aquí s'acaba la carretera encimentada per continuar per pista fins a Coll Roig. ( millor amb cotxe alt).  

Travessem el prat deixant a l'esquena els rètols del coll per seguir un corriolet que planeja cap a les parets, trobem un vailet, filferro per controlar les vaques, que no travessem sinó que continuem amunt fins abans de tocar la paret, anar a la dreta;  les priemres vies que trobarem son la Malalts de Roca i la Dersu Uzala;   si continuem pujant trobem el grup de quatre vies escollides, d'esquerra a dreta:  Només hi ha que funcionaris i jubilats, Nil Marín, Patxaran Litrako i mes a la dreta la via del Jomi d'una sola tirada.

Recuperant la primera tirada de la Nil Marín

Com ens té acostumats el principal aperturista de la zona, Santi Sanz, l'equipament és de luxe.  La primera tirada és plaquera amb alguns ressalts i es pot fer d'una tirada de 50 metres o fer reunió intermitja que és que fem nosaltes, aleshores el company segueix per un espectacular i tècnic diedre que s'ha de saber llegir...,

Segona tirada per un diedre molt ben trobat.

Ja a la reunió, fem un ràpel amb cordes de seixanta fins a peu de via, retrobem el material i ara sí agafem la motxilla ja que acabarem per dalt.

La primera tirada ara sí la farem llarga, empalmant primera i segona que és curta.

Cal anar dosificant forçes ja que és una placa implacable que et va castigant, abans d'entrara  reunió un pas curiós.

Primera tirada de la Patxaran Litrako, enllaçarem les dues primeres.

La nostra primera reunió, en realitat la segona.

Caminem uns metres a buscar la paret de la dreta, la primera línia és la Nil Marín que ja havia fet amb l'amic Joan Asín el juliol de 2017. La nostra és una mica més a la dreta en un bosquet penjat, hi ha un tronc que estabilitza el terra, ja a les "últimes"....

Comença amb un flanqueig de forats per entrar en un diedre vertical que se'ns acabarà sortint-ne per la dreta amb uns pasos divertits.

Segona tirada ( 3era) molt bona !

Començant la quarta tirada, la mes potent !

La quarta tirada és la més potent de la via, comença amable, es deixa fer, però el mur es redreça i compacta, la única sortida una fissura vertical on caldrà equipar alguns pas d'artifo per a poder assolir les xapes, el grau se'ns escapa...

Superada la fissura afluixa, però arribes amb els braços tan cansats que sembla més potent del que és realment.

Reunió prou còmoda de la que sortirem caminant a buscar la darrera tirada, un seguit de ressalts divertits de negociar.

Anant a buscar la fissura vertical que haurem de superar en artificial....

Acabant la treballosa quarta tirada tirada

Espectacular i divertida cinquena tirada.

Vies de caire esportiu però amb "pebre" si no feu 6c/7a aleshores millor que porteu estreps i alguna peça petita/mitjana per a la quarta tirada.

També hi ha la possibilitat d'acabar de pujar per la Nil Marín no tan obligada i molt interessant també.

Baixarem de l'agulla on hem arribat cap a la dreta a buscar un coll d'on un curt ràpel ens deixa al corriol de baixada d'aquestes vies tot passant per el sector K/Tardor calenta abans d'arribar al Coll.

Ara a l'estiu no és recomanable ja que hi toca el sol tot el matí, però si és ennuvlat o bufa airet encara podreu escalar.

Ressenyes del Manei i Ita i d'en Miquel Sabadell