 |
| La Roca Vilella. |
Els hiverns anticiclònics, no com l'actual, són ideals per pujar a Abella de la Conca, bona roca i bona temperatura. A la Roca Vilella ja hi havia fet del pany central les vies Lo Gall Pintó i la Gutierrez lo Puto Amo, però no se per quin motiu havia deixat la via d'avui: Aberronchaos Punt Extrem, oberta per Miguel Àngel Garcia i David Dominguez el 06-04 de 2013. Via semiequipada amb una roca excepcional i un itinerari molt ben trobat, totes les tirades excepte la quarta, que és un canvi de reunió, valen la pena.
APROXIMACIÓ
Hem d'anar a Abella de la Conca, si venim del sud ho farem per l'A-2, Artesa de Segre cap al Port de Comiols fins a Isona d'on per la L-511 fem cap a Abella, un trencall ens porta a girar a l'esquerra per anar cap a Abella de la Conca, deixant aquesta que ens porta a Boixols i Coll de Nargó que és per on podem anar si venim del nord sempre i que no ens espantin els revolts.
Abans d'arribar a l'aparcament d'Abella, en un tram de recta trobarem un marcat trencall a l'esquera, pista asfaltada, per on anirem fins a aparcar a la vertical de la Roca Vilella aprox en un petit eixamplament de la pista prop d'un Ametller. Sobretot mireu de no molestar ni tapar cap entrada als camps.
Del cotxe anirem a buscar una pista de terra reculant uns metres, la seguim cap a l'esquerra fins a trobar una fita i resta de camí, superem una graonada i ja trobem restes de sender i alguna fita de tan en tan, revoltem un parell de camps pel vessant esquerra fins encarar el corriol fitat que ja ens adreça recta amunt fins a la Roca Vilella tot passant per un tarteram que travessarem cap a la dreta per anar a la base de les vies, passats els primers grans diedres, en una zona de plaques ja veurem a l'esquerra l'esperó adiedrat característic del segon llarg; una mica més a la dreta tenim el peu de via de la Gutierrez i després d'un bosquet la "Lo Gall Pintó".
 |
| Al peu de via, just abans de la via Gutierrez lo Puto Amo. |
Primer llarg
Molt curt i discontinuu, supera unes plaques i fa reunió sota una gran placa, per entrar en matèria.
 |
| Començant el segon llarg. Foto Josep Maria Mallofré. |
Segon llarg comença recta amunt per placa graonades fins a trobar una gran placa compacta i vertical....aquí la via entra en una lleixa, pas delicat per abastar-la, i deriva a l'esquerra a buscar el desafiant diedre, primer escalarem en diedre per a la meitat anar a la placa central i acabar entrant a la reunió pel bell mig, atlètic i espectacular tot plegat, una disfrutada !
De l'aeri pedestal de la segona reunió comença vertical amunt per placa anant a buscar diferents diedres prou divertits. No tan senzill com sembla des de la reunió.
 |
| Començant el tercer llarg, més interessant del que pot semblar. |
 |
| Inici del segon llarg captats pels companys de la Gutierrez. |
Quart llarg
És el més senzill de la via, es pot considerar un canvi de reunió que farem però, encordats.
 |
| Enllaçant diedres al tercer llarg. |
 |
| A la quarta reunió. |
Cinquè llarg
Som als peus de la gran placa cimera per on van totes les altres vies, aquesta ressegueix la placa des del seu costat esquerra fent un arc ascendent a la dreta fins assolir el punt culminant. Aprofita la generositat en fissures per a donar-nos una escalada molt poc equipada, algun parabolt puntual a zones compactes, la resta a protegir i a triar l'itinerari que millor ens sembli.
 |
| Magnífica placa fissurada del cinquè llarg. |
 |
| Va resseguint un arc a la dreta tot enllaçant fissures fins al cim ! |
Descens
Del cim anirem a la dreta, nord-est, per baixar una cresteta, abans que aquesta arribi al coll, passem al vessant nord on anirem desgrimpant entre vegetació, compte que sol estar moll, o nevat ! Trobarem una cordeta que ens ajudarà a fer els darrers metres fins al tarteram, d'aquí anirem seguint un corriol prou marcat que ens durà direcció ponent, oest, sense baixar gaire, travessant el pas de Finestres que ens aproparà al camí de pujada que desferem fins al cotxe.
 |
| Fotocim Roca Vilella |
Material
Unes dotze cintes exprés, bagues savineres i joc de Tascons i Tòtems fins al dos
 |
| Després d'una desgrimpada per la cresta anem a buscar el pas de Finestres d'on retrobem el camí de pujada. |
Una via molt agradable de fer, amb alguna tirada fluixa que s'oblida davant la disfrutada del segon i cinquè llargs, molt bons ! Es deixa equipar molt be amb flotants trobant parabolts a trams clau i per marcar l'itinerari. Recomanable.
 |
| Ressenya dels amics Manel i Ita del seu blog homònim. Gràcies. |
