diumenge, 30 de desembre del 2012

Traca i Mocador al Serrat d'en Muntaner est. Montserrat sud.

La cara est del Serrat d'en Muntaner, raconada ideal pels matins d'hivern.
Quan estàvem en plena "època" de pluges, no com ara, el dissabte vint d'octubre ens trobem al Bar Muntanya de Collbató amb el Toni, fa un matí ennuvolat i tot és moll, ahir va estar plovent; no sabem com trobarem la pedra ni si el dia aguantarà, amb el que ens decidim pel Serrat d'en Muntaner on encara que trobem la roca humida tenim vies ajagudes on poder almenys, estirar les cames.
A l'Alberto Gonzàlez tastem la roca que és prou eixuta.
Comencem per la via Alberto Gonzàlez, que hem fet en diferents ocasions, però que en dies com el d'avui, val prou la pena. Faig la primera tirada amb precaució, la roca és humida i sembla relliscosa, però són només els primers metres llavors millora gràcies a l'acció del vent. El Toni farà el segon que cap al final té un ressalt prou interessant, llàstima que s'ajeu de seguida. Rapelem mirant de no molestar els companys que ens segueixen, en Joan Pere acompanya a un il.lusionat veterà-novell. Altra cop al terra baixem una mica per decantar-nos mes a la dreta de la paret, volem fer la via que hi han obert els germans Masó i que és uns metres a la dreta de la via Desmemoriats.
Començant la segona tirada de la Traca i mocador
Fem una mica el senglar, millor baixar i tornar a pujar que flanquejar pel peu de la paret, i som al peu de la via Traca i mocador. Com mana l'orientació de les plaques aquí també anirem escalant en diagonal a la dreta; Em torna a tocar el primer llarg, la roca és escamosa i l'humitat d'aquests dies la fa poc agradable, vaig amb molt de compte tot i que la dificultat és baixa i sort, ja que se m'arrenca una llastra que semblava bona...sortosament ni caïc! sense més entrebancs sóc a la reunió, m'ha recordat les típiques plaques Masonianes, de presa petita i equilibri, no m'ha desagradat.
Canvi de placa i remuntant l'esperó s'arriba a la carena.
És el torn del Toni, surt per placa ajaguda fins a una zona trencada, de mal aspecte, però que serà millor del que sembla, la voreja i s'enfila a sobre, d'allà va a buscar una sabina que pot llaçar per assegurar el canvi de placa, és un pas bonic on cal no refiar-se ja que de la sabina surt força terra solta...ja a la placa el rocam és d'aquells bons de Montserrat, llàstima que s'acabi tan aviat!
Humit "llibre" de via dels germans Masó.
A la reunió el minimalista pot de registre on apuntem la nostra ascensió; ara toca baixar caminant, carenem el serrat fins trobar fites que ens deixen al capdamunt del camí que va a la Plantació just per sota de les plaques de l'Urquiza.
Ressenya de la via que trobarem a
  • La Noche del Loro
  • Finalment el dia s'ha aguantat, hem fet dues vies sense pretensions, però prou boniques, on no patirem, ideals per dies rúfols. Assegurades les dues amb alegria, però correctament, ja que la roca hi és bona i la dificultat baixa. Tanmateix no hi aneu expressament sinó sou uns enamorats del trescar per Montserrat sense pretensions.

    dilluns, 3 de desembre del 2012

    Drac gos al Joc de l'oca. Agulla de Can Jorba. Montserrat.

    Des de l'engorjat del Joc de l'Oca el fantàstic mur per on va la via
    El dilluns 29 d'octubre tinc festa i hem quedat amb l'Ivan per a fer la Drac gos, a la capçalera del torrent del Joc de l'Oca; aquesta via la van obrir l'any 1993 en David Aloy i P. Ridao en un mur compacte i vertical. Fa molt temps que li tenia l'ull posat, ames el David és un bon amic i em fa molta il.lusió repetir la seva via.
    l'inici és un pel rarot, per millorar a mesura que t'enlaires.
    Dubtem de si ens tocarà el sol a peu de via, sortosament quan la vam fer no fèia tan fred com aquests dies! No sabem si escalar alguna via de la Miranda de Can Jorba abans, però preferim pujar caminat, que hem llegit que la via és molt mantinguda i millor arribar-hi amb els braços frescos...enfilem el camí dels Francesos fins al coll de l'Ajaguda d'on baixem a trobar el torrent; resseguim avall el mateix fins que passades unes cordes en un estretament veig les assegurances a la paret.
    Penjat a la primera reunió.
    El segon llarg és el mes dur amb el que començaré, ja m'agrada! entrada punyetera amb la roca pulida per l'aigua, un burí atrotinat a poc d'enfilar-te, força mes amunt la rastallera de bolts...renoi hi ha una bona excursió fins el primer, en una escletxa poso un àlien que tranquilitza per xapar, ja que el burí no serveix de res. Es posa vertical i mantingut, sorprèn així en fred,tan que em penjo a estudiar-m'ho, que els bolts hi son però no a tocar; superat l'esbufec inicial vaig agafant confiança i entro a reunió ben satisfet.
    Francs primers metres de la segona tirada.
    Fa sol i sortosament aquest arriba ben be fins a peu de via, a la reunió però ja hi bufa una mica de vent, res molest per ara. L'Ivan disfruta la tirada i surt per la propera: começa amb bona roca i les xapes allunyades, es puja be en tendencia a l'esquerra per posar-se a la vertical d'una gran llastra.
    Acostant-se al tram mes vertical i fi.
    Aquí no es pot córrer, però tampoc adormir-t'hi ja que és molt dret i la presa hi és però cal trobar la bona...el veig apretar tot colocant-se i equilibrant-se, gairebé és a la llastra, comenta que hi ha bon canto i en uns passos ja el veig sobre la mateixa xapant el bolt d'entrada a reunió.

                                                              Vídeo del pas clau
    Just abans d'entrar a reunió desploma!
    L'entrada a reunió és punyetera, vens amb els braços inflats i precisament és on desploma mes...ara, les preses hi son molt bones i grans, tan sols és qüestió de Pila!
    De la segona reunió, el llit del torrent del Joc de l'Oca.
    Felicito l'Ivan, ha encadenat la tirada sense ni un repòs! em toca, el començament és divertit, plaent, per posar-se seriós a mesura que m'acosto a la llastra, trobo el tram mes compromes just abans d'engrapar-la, un tram molt dret i amb peus escassos i forats per anar triant...amb calma surt, i sí, la llastra té un canto genial, en un parell de passos sóc a sobre d'ella, però ara toca anar a la dreta i entrar a la reunió, renoi aquí faig figa i haig de penjar-m'he a descansar, com comentava abans les preses hi son, però tira enrrera i els braços no estan per romanços.
    La tercera tirada amb una sortida picant.
    Aquesta segona reunió és un niu d'àligues, quin ambient! la roca aquí és de les millors que puguem trobar per Montserrat. Ara em toca, tinc els braços cansats però li veig color, un flanqueig a la dreta per situar-me a la vertical d'un còdol que fa de fantàstica presa, l'engrapo i ho probo...noto el braç buit...sense força...estic pagant l'esforç del segon llarg! canvi de plans i l'Ivan tira amunt sense cap problema, és qüestió de força! de seguida munta reunió, que aquesta tirada és curta.
    Al flanqueig abans de reunió del quart i darrer  llarg.
    Quina llàstima, potser hauria d'haber esperat una mica més, ara estic disfrutant, els braços responen...he llegit que no sóc el primer que s'hi troba, un consell, si voleu fer-lo deixeu una bona estona de relax abans de posar-vos-hi, val molt la pena. Ara és el meu torn, la darrera tirada comença prou vertical també, després de tres bolts s'ajeu una mica i hi ha una bona excursió fins l'altra xapa, amb traça, el que fa la por, llaço un merlet i col.loco un Àlien tot fent ziga-zagues. Del bolt recta amunt es veu descompost i cal fer un flanqueig aeri a l'esquerra fins sortir a una terrassa on gairebé a peu pla trobo la reunió.
    Molt satisfets al cim.
    Ja fa una estona que l'airet que bufava s'ha fet mes intens, a l'Ivan ja no li toca el sol i puja enfredolicat, per sort a la reunió encara escalfa. Ens felicitem, una via de les que deixen bon regust, amb cap tirada negligible, curta però INTENSA.
    Ressenya aproximada
    Mentre anem a buscar el ràpel, baixarem altra cop al torrent i el remuntarem per baixar pel camí, comentem que és una via que segur repetirem, grau obligat V+ o mes...potser 6a..la dificultat li posa mes que el grau mateix, lo mantingut d'aquest. La roca excepte l'inici és de la que sempre voldríem, molt ben assegurada, el que no vol dir a tocar, cal escalar entre xapes i a l'inici i al final si no us agrada fer molts metres a pel millor pujar un joc d'Àliens. Ah! no hi aneu amb fred, ideal amb solet matins d'hiverns suaus o tardes d'estiu, apa a disfrutar-la.

    dilluns, 26 de novembre del 2012

    Mariola motors a la Pala Alta. Montroig.

    Els magnífics sostres per on passa la via!
    El diumenge catorze d'octubre anem amb el Josep cap al Montroig, li havia comentat mes d'una vegada que la Mariola motors es veia molt interessant i avui m'agafa la paraula i cap allà que anem;  esmorzem a Bellcaire envoltats de caçadors, quin personal!! sembla la guerra...de Balaguer cap a les Avellanes i Vilanova de la sal, la pista està prou be excepte el tram final que passa sota la paret, millor deixar-lo al darrer revolt, nosaltres vam passar, pero...
    Avui estarem sols i gaudirem de la tranquilitat.
    Estem sols, fa fesca i el sol és mig tapat, amb sorpresa veïem que el panta de Sant Llorenç és gairebé buit; agafem tota la ferralla i desfem un tram de camí fins anar sota els grans desploms per on va la Mariola motors, amb conya anem comentant aquella dita que diu: Si vols arribar a vell no et posis a vies del Marmolejo...!!! i és que es caracteritzen per estar únicament equipades on no es pot protegir, amb molt bon criteri, però això les fa treballoses i cal donar-hi la "talla", avui ho comprovarem.
    L'esperó per on comença la Miqueluchi i que triem nosaltres.
    Trobar el peu de via és fàcil, una grimpadeta per tereny enbrossat i som al peu, dubtem per on agafar-la però la lògica de l'esperó per on va la Miqueluchi guanya. Començo a pujar, força amunt un pont de roca primet i vell, poso un àlien una mica mes amunt, la paret permet amanair-la al gust, la roca d'aspecte sorrent, és molt abrasiva. superat l'esperó, una feixeta on dubto per on agafar-ho, a la dreta la placa es veu senzilla, però de pitjor assegurament, opto per continuar per l'esquerra on uns passos molt atlètics seguint la fisura em permeten enfilar amunt, primer en diedre per finalment entrar a la canal, dalt s'ageu i caminant en un eslab trobo els dos espits de reunió.
    Entrant a la primera reunió.
    He llegit en altres blogs que la via va per la placa, es veu molt evident, però l'estètica de l'esperó m'ha convençut mes, tanmateix la qualitat de la roca és fantàstica, potser per la placa hi trobarem més bruticia.
    Còmoda reunió a l'espera del diedre del segon llarg
    Mentre recupero el Josep em vaig mirant el que ens espera, renoi quin diedre, quin fisurot, es veu potent i sobretot l'entrada. Quan arriba, el Josep ni s'ho pensa, amunt, pero a poc a poc, que aquest primer tram del segon llarg rellisca força.
    El Josep treballant-se el diedre fissurat.
    Ja sota el diedre, s'ho mira i estudia, de sobte veig que agafa un baga llarga i hi emganxa un tascó gran, amb traça el llença amunt dins l'escletxa, amb el resultat que el tasco queda trabat assegurant-li el pas!!! d'això se'n diu tenir recursos! ja superat aquest primer tram, el camalot del tres fa el seu fet; mes amunt troba un bon pont de roca ja instal.lat i ara li queda anar al següent que és a la sortida, mig en diedre mig empotrat assoleix la fita.
    Al finot flanqueig abans d'entrar a reunió.
    Un darrer pont de roca per assegurar el flanqueig de sortida i és a la feixa on munta reunió d'un arbre. És el meu torn, ananat de segon tibo amb ganes i disfruto els passos, ara el flanqueig em costa, de peus és patinós i haig de refiar-me dels dits, suant per entrar a reunió.
    Negociant el primer tram de flanqueig
    Renoi quina de Merda! hi ha per aquí, la feixa és acollidora i es nota, els ocells s'hi explaïen! comença el flanqueig, la veritat que amb la de guano que hi ha i l'aspecte trencat que té és com per entornar-s'en...però m´hi poso i encara es deixa fer, ara lklaço una figuereta, ara un friend a un forat i sóc al trencat tram per entrar a la reunió, és mes sòlid que no semblava, sort i amb bona presa, munto reunió en un altre arbre i aquí encara hi ha més guano, sort que avui és sec!
    De la tercera reunió, el Josep a la seva.
    De moment estic disfrutant, que ben trobada la via! i que espectacular...ara arrenca el Josep que sense problemes aviat és a la reunió.
    La raconada és feréstega i acollidora, vigileu amb el guano!!
    Hem decidit fer totes les reunions, hi ha qui el flanqueig el fa en una tirada, pero aleshores no et sents i el fregadís pot ser important...tanmateix si es fa de cop us estalviareu la reunió mes "emmerdada".
    Assegurant la quarta tirada, ara amb millor roca i mes neta!
    Continua el flanqueig, aquí la roca és aspra i neta, no és difícil, però tampoc e spot assegurar gaire, abans d'un clau es pot posar un friend, a partir d'aquí un altre clau i baixa la dificultat, es canvia de vessant amb el que la comunicació amb el company és precaria.
    Estètic flanqueig
    Continuo a trobar el Josep, ha fet reunió d'un bolt i un tascó, no ha trobat la nostra, però estem a la línia, que ja veig el darrer llarg amb el diedre vertical que m'espera. Agafo tot el que portem i m'hi poso, comença per placa prou bona on trobo algun bolt a la dreta i que xapo, més amunt un boix i un espit, ja sóc sota el diedre, un bombet fisurat en bloqueja l'entrada, hi col.loco un camalot i m'ho estudio, a l'esquerra s'ha de vigilar de no tocar un tram de pedra trencada que sembla apunt de caure i que li aniria sobre el company...així que amb atenció em supero i aconsegueixo abastar la fisura, m'ho miro i torno a baixar, trio un tascó i torno amunt, aconsegueixo entaforar-lo i m'hi penjo, mentre aprofito per posar-ne un altre mes amunt, ja ben assegurat i mes tranquil, m'adono que tinc molt bones mans a banda i banda, ho aprofito i ja estic dret al replà del diedre, ara és més senzill i ben obert m'hi vaig enfilant, però cal sortir-ne a la dreta, és un pas finot i que també puc assegurar amb un Alien petit, be ja he sortit del diedre, ara resten unes plaques on hi veig uns bolts que van a parar a un sostre, a l'esquerra ho veig mes senzill, però molt trencat i m'en vaig per les plaques, llàstima ja que m'estic sortint de via sense adonar-m'en; però el tram de les plaques és molt interessant, flanquejo sota el sostre i surto per la dreta al cim, la corda em fa un ròssec impresionant i l'haig de tibar amb força per poder arribar dalt.
    Sortint al cim
    En un bloc trobo un bolt i munto reunió, Josep ja pots pujar!! he quedat molt satisfet d'aquest llarg, llàstima de no acabar per la via, ja que ara el Josep s'ha de menjar un bon flanqueig desprotegit. Ens felicitem! ha estat una via curta però intensa, que no et deixa indiferent, enhorabona al Marmolejo per aquesta obra d'art.
    La via ens ha deixat ben satisfets.
    Mentre pleguem material encara ens farà un ruixat, però res, podrem baixar tranquilament, amb la calma, per avui hem quedat molt be i ara doncs cap a buscar on dinar, per temps es pot aprofitar i fer una altra via de les mes ràpides, però ens ha quedat tan bon regust.... Anem a Sant Llorenç a veure si ens dónen de dinar, però és ple i marxem, entrant a Camarasa on per casualitat ens aturem al Restaurant




  • Can Pere
  • on trobem un amic que ens diu que allà s'hi menja molt i molt be, i deu n`hi dó, no s'equivoca pas! la seva especialitat é sla cuina amb mel, la vedella amb mel va estar al nivell de la Mariola, un deu!
    Melós de vedella amb peretes....
    La millor ressenya que he trobat, agraíli a l'



  • Edunz (rocaineu)
  • Resumint, via molt recomanable, molt poc equipada, però que podeu farcir al gust, atlètica i variada, com inconvenient, que es pot fer curta si aneu sobrats de grau, tanmateix podeu baixar i fer la Miqueluchi, del mateix estil. No us la perdeu.