Terra de Nòmades al Pollego Est, una via llargament desitjada ! 08-11-2023.

L'imponent Pollegó Est tot remuntant la canal de l'Artiga Alta.

 

Terra de Nòmades és el nom que els aperturistes,  Joan Rovira i  Ricard Darder varen posar a aquesta magnífica i espatarrant línia que ratlla de dalt a baix el perfil sud oest del Pollegó est.   Hi varen treballar cinc dies fins acabar la via ( 02-09-1990) i explica en Ricard Darder ( extret del llibre La Quimera d'una primera de Josep Jané Valley) que quan va arribar dalt de tot va deixar anar un crit salvatge, que hi havia un sol rogenc immòbil en l'horitzó que semblava anunciar el presagi d'alguna cosa que no podia desxifrar....i és que no n'hi havia per menys, quin orgull solcar per primer cop aquelles plaques i verticals fissures.

Enamorat d'aquesta línia hi vaig fer diferents intents, un el 2016 amb l'Ivan Lorca i l¡altre el 2017 amb el mateix Ivan i el Pep...en ambdues ocasions no vam passar del segon llarg per diferents motius i no ha estat fins el novembre del 2023 que vam cuadrar agendes amb el Jordi Ceballos per tornar-hi, ell també hi tenia alguns intents i em vaig comprometre a fer la primera tirada que ja havia assolit anteriorment.

APROXIMACIÓ:      

Cal anar al restaurant de la Vinya Nova i deixar el cotxe a l'aparcament Nubiola;   d'allà seguim la pista direcció Collbató, passem una tanca metàl.lica ( dreta) i arribem a uns pilons de fusta per evitar l'aparcament, aquí agafem un corriol a l'esquerra que ressegueix la vall fins entrar a la canal de l'Artiga alta, trobarem abans que el camí comenci a enfilar-se un trencall a la dreta que va a la ferrata de les Dames per l'Artiga baixa, nosaltres continuem remuntant el torrent direcció a la Roca de la Palleta i el Pollegó est evident des d'alguns trams del camí, quan som a l'alçada del Pollegó remuntem un torrent cap a la dreta fins a la base de la paret, peu de via evident en una clariana sota alzines i algun bloc gran a terra, ja veureu els primers bolts.

Primer llarg en un intent anterior.

Primer llarg:     Comença en una placa compacta amb alguns forats i una fissura a la seva dreta, aquesta fissura ens permet assegurar-nos abans de xapar el primer bolt, prou amunt!  Aquí hi entra un tòtem,Àlien groc a caldo, tant a caldo que va aguantar quan abans d'abastar la primera assegurança el peu esquerra va patinar hi vaig anar avall....per sort només un ensurt, tot i que el Jordi en va sortir mal parat ja que el vaig arrossegar contra la paret colpejant-se el genoll amb l'únic bloc que hi ha a peu de via...moments d'incertesa, el Jordi està prou adolorit...penso, vaja un altre intent...però el company és de ferro colat i pàssats uns minuts m'anima a continuar, aquest cop me n'en surto!   progresso amb cura de bolt a bolt, el darrer és a sobre d'un llavi vermellos on hi entra molt be un Tòtem de l1, però avui no hi arribo...els anys no passen en va....tanmateix col.loco un ganxo i m'hi penjo d'estrep....cap avall altre cop! sort que al ser tan vertical no em faig res, ho torno a intentar i ara sí, aguanta i puc posar el friend i arribar a xapar el darrer bolt;  continuo,  cal flanquejar i passar sobre la branca d'una alzina per entrar a la pregona fissura que ja no abandonarem.   Aquí la progressió és més senzilla, però cal autoassegurar-se.  Al capdamunt la fissura s'estreny i cal pasar al marge dret per entrar a la reunió en un replà ben amable després d'uns passos ben distrets !

Arribant al llavi on aquest cop ens va costar mes.

Ja superat el llavi, enguany vam haver de fer un pas de ganxo...Foto Jordi Ceballos.

Recuperant el primer llarg al tram de fissura i apunt de flanquejar per entrar a reunió ( a sota)

Inici del segon llarg amb flanqueig a retrobar la fissura que havíem deixat.

Segon llarg:   De la reunió sortim cap a l'esquerra a buscar la fissura, aquesta comença tranquil.la per ràpidament trempar a la verticalitat absoluta.  Escalada de molta col.locació ben assegurada i que podem acompletar amb friends si ho necessitem;  ja superat el tram balmat la progressió esdevé mes amable arribant a la reunió, que torna a estar a la dreta de la fissura;  entrar-hi torna a demanar cura i tremp.  

Reseguim tota la fissura fins l'entrada  a la segona reunió que tornem a la dreta.

Sortint de la segona reunió altre cop a buscar la fissura.

Tercer llarg:      Tornem a flanquejar a l'esquerra per reprendre el fil de la fissura que anem seguint gairebé des del terra.   La seguim d'entrada sense complicacions, per salvar un primer ressalt del que arribem al punt més estret on haurem de progressar en diedre i autoprotegir-nos.    Una vegada deixem enrere aquest tram arribem a la tercera reunió en una bona lleixa sota un mur ben vertical.                

Començant el quart llarg i ja superat el tram de 6b.

Quart llarg:       De la reunió tenim al davant un mur compacte i ben vertical, una mica a la dreta el mur presenta una fissura estreta que ens permetrà superar el tram més fort, 6b + díuen..., en artificial que equiparem amb Tòtems petits ( negre i blau) que ens permeten abastar els primers claus fins a sortir a reunió en lliure.

Sortida del cinquè llarg, on no s'hi val a badar.

Cinquè llarg:      Gairebé som dalt de la paret, resta un curt tram per sortir-ne;   comencem per la dreta a buscar un esperó de roca d'aspecte sospitós, amb grans còdols.     Passat un curt tram vertical la paret s'ajeu i es progressa amb facilitat i cura fins la reunió, cura sobretot ja que malgrat la poca dificultat de la tirada, aquesta és neta i de difícil protecció.  

                          

Cinquena reunió en un còmode replà.

Sisè llarg on haurem de navegar per provar d'autoprotegir-nos.

Sisè llarg:          Aquesta tirada torna a ser neta, de completa autoprotecció, amb el que decidim partir-la aprofitant la reunió de la via Sorpresa, ben a sota de la placa final.   Primer flanquegem per terreny trencat aprofitant alguna arrel per llaçar-la i protegir-nos.

Ja al tram final ens trobem amb una placa que haurem d'anar superant amb cura buscant com autoprotegir-nos: hi podem posar un Tòtem blau a mitja placa i a sota el llavi cimer un Àlien groc i un Tòtem negre,per acabar d'arribar al cim pel diedret de la dreta on també podrem posar quelcom abans de sortir al cim.

Tirada psicològica, ja no queda res, però cal escalar fi i segur.

Al cim no hi ha reunió, anem a buscar unes Savines per a fer-la.

Diedre final on haurem de controlar la roca.

Reunió cimera en unes Savines.

Descens:      Caminem uns metres en direcció est, seguint el carener fins a trobar una graonada que baixem, trobant els ràpels de la via Son de la Llarga.   Cal fer dos ràpels el primer de 50 m i el segon de 55 m.

Si preferiu baixar caminant, aleshores caldrà carenejar tot el serrat del Pollegó fins a la capçalera de la vall de l'Artiga Alta, hi trobarem alguna fita.  La canal demana algun pas equipat.

Ressenya de l'amic Josep Santasusanna i d'Ona Climb de l'enyorat Pere Forts.

Una gran via llargament desitjada!  molt agraït al company Jordi Ceballos per la seva tossuderia, sense, encara seguiria a la llista de pendents, i és que després dels saques i un intens dolor als peus que em va anar apareixent passada la segona tirada, jo hagués abandonat...el mal de peus va fer que no m'atrevís a fer cap mes tirada de primer donada la manca de seguretat que em comportava.

Material:      Una dotzena de cintes exprés, Joc de Tòtems fins al 2 i algun Tascó, bagues Savineres .   Nosaltres vam utilitzar un ganxo i un estrep al primer llarg.

Sector esquerra de la Codolosa: vies Any de Traspàs, 29 de febrer i anònima. 19-01-2019.

Sector esquerra de la Codolosa, 

Aquest gener està esdevenint poc agraït per grimpar...fred, pluja, vent...vaja que estem desmotivats....ens trobem una bona colla al bar Munyanta de Collbató amb ganes que el dia ens deixi fer alguna cosa, però primer fer una bona mossegada i fer-la petar. Amb el Joan, Josep Maria i Toni fem cap als cuarters d'hivern, he,he,he....La Codolosa és sempre un bon recurs ! Mentre ens hi apropem el Toni comenta d'anar al sector de més a l'esquerra ja que és el primer que li toca el sol. Ja hi havíem estat l'abril del 2012, com passa el temps!

Tècnica placa de la via any de traspàs.

Les vies triades són l'Any de Traspàs oberta per Glòria Llavador, Josep Moragues i Toni Gil i la "29 de febrer" oberta en solitari l'abril 2012 per Joan Baraldés. Amb el Toni ens posem a la primera mentre el Josep Maria i el Joan fan la 29 de febrer.

El Josep Maria havent fet el pas "clau"

Una placa vertical i obligada ens rep a l'Any de Traspàs, llàstima que sigui tant curta. Uns passos tècnics ens faran anar ben concentrats per sortir-ne airosos, la continuació és trencada i herbosa, passem de llarg una reunió i el Toni continua amunt per una placa que es va redreçant esdevenint divertida.

Les dues reunions cimeres, Any de Traspàs a l'esquerra i 29 de febrer

La segona tirada supera un bony per anar a raure a una ferma i ampla placa, llàstima que massa curta. Aquí hi trobarem tres línies, la nostra és la de mes a l'esquerra que en uns passos prou bonics ens deixa a la reunió.

A la bonica placa de la 29 de febrer i el Josep Maria arribant a la placa fissurada de la primera tirada d'una via sense nom...

Rapelem tots quatre per l'Any de traspàs i ara ens intercambiem les vies, nosaltes ens posem a la 29 de febrer, el Toni farà la via d'una tirada fins dalt, i encara ens sobra corda ( 60). Per la mitat hi ha un tram prou vertical i bonic, on cal cercar la seqüència per sortir-ne airós. A la placa final tot i que les assegurances semblen allunyar, els cantos són tan ferms que flipem.

El Toni al tram "divertit" de la 29 de febrer.

Mnetre fem la via ens mirem una línia que hi ha a la dreta, és una altra via poc equipada, amb tacs i algun pitó, i que desconeixíem. Ens hi posem, comença el Toni anant a buscar una placa fissurada diagonalment, allà hi troba una falca de fusta i mes amunt un pitó, co que no s'en refia, el tac es belluga, posa un bon Camalot.

El Josep Maria a la fissura protegida amb un tac i un pitó.

A la curiosa segona tirada de la via sens nom, amb llastres Pirinenques.

La segona tirada va per unes plaques verticals i desenganxades, esdevenint una escalada Pirinenca tot divertida. Sortir d'aquesta però és problemàtic ja que tot és sorra, els aperturistes ja ho han previst, però, i hi han deixat una corda fixa.

A la ferma placa cimera

Altre cop a la placa cimera, ara al seu vessant dret, ens enfilem ajudant-nos en diedre fins que ens cal passar a la paret, aleshores uns passo prou finots ens mènen al capdamunt, com si la via continués amunt, trobem un bolt que aprofito per xapar i aleshores flanquejar a buscar la reunió de la 29 de febrer.

Resenyes de l'amic

Joan Asín

Una raconada ben "explotada" i a la que hi anirem aquells dies que el fred, vent, mandra o el que sigui ens faci deixar objectius mes agosarats. Escalada exigent a trams, ben equipada, però amb roca a controlar, no és una zona d'iniciació. Es pot rapelar amb dos seixantes directa a terra. Mes a la dreta hi ha un sector d'esportiva que ens pot ser útil per a completar el dia, però amb les tres vies de la zona us quedarà un matí ben aprofitat. Per a col.leccionistes.

El Gerro i el Cartutxo, vies Àfrica i aresta Brucs. El Bruc 23-12-2017

El Gerro amb la seva Nansa característica

Aquest dissabte primera escalada hivernal, cronològica, d'enguany, que meteorològica fa dies que les estem fent! i avui tot i fer un dia esplèndit, el vent ens ha fet una mica la guitza. Com és habitual quan anem a Montserrat quedem tota una bona colla al Bar Muntanya de Collbató: en Joan, Josep Maria i Manel, i en Toni i jo. Tot esmorzant acabem de decidir on anirem, avui només amtinal i curta que després volem fer un aperitiu de Nadal tot veient el Barça.

Panoràmica de la zona del Timbaler.

Ens decidim per anar al Gerro, allà hi tenim diverses vies i possibilitats. Amb el que no comptàvem és amb l'airet gelat que ens bufarà. Per arribar-nos-hi anem cap al Bruc, que travessem pel carrer principal per al capdamunt girar a la dreta cap a Can Salses i el Castell. Travessem a la barriada de torres on comença la pista al Vermell del Xincarró aparcant al final en un eixamplament de la pista. Cal, ara ja caminant, pujar per una pista molt trencada, fèia anys s'hi podia pujar amb cotxe...arribem a una plaça, a la dreta surt el camí cap a la Cova de l'Arcada, nosaltres continuem rectes i al capdamunt d'un collet seguim un corriol estret a l'esquerra direcció als Pallers i Agulles.

Ens ajuntem una bona colla;  el Toni apunt de recuperar la fina primera tirada.

Voregem la base del Gerro amb la seva característica nansa per anar al vessant oest, a peu de via encara hi tenim ombra. La via que hem triat és la via Àfrica, equipada el 2005 per J. Moragas i P. Garcia, just al costat de la via d'en Picazo. Fem dues cordades, com que el Toni ja l'havia fet, començo: escalada fina de peus i amb preses escadusseres de mans, sobretot les tres primeres assegurances, avui això s'accentua amb com n'està de freda la roca. Mes amunt les mans són millors, amb mes canto i anem trobant grans preses que ens faran xalar. La llàstima és que es fa curta , ja sóc a la reunió, en un còmode replà al costat de la nansa.

Superades les tres primeres assegurances la paret perd llisor i s'omple de còdols amables.

Espectacular i vertical segona tirada

La segona tirada te un aspecte magnífic! surt el Toni, primer un ressalt ben protegit per entrar a un mur vertical que cal agafar per l'aresta amb una escalada espectacular i no pas fàcil.

En aquest muret ens hi haurem de col.locar be!

Un gran merlet ajuda a sortir del tram delicat, més amunt la cosa afluixa i l'entrada a cim és bonica. Cal anar amb cura a la reunió cimera amb la corda per evitar bombardejar els companys amb còdols juganers.

En Joan al tram vertical apunt d'arribar al cim.

Reunió intermitja "momificada"

Placa dels Cartutxos a la dreta l'agulla dels Cartutxos.

Rapelem i una vegada baix altra cop anem a investigar altres vies, com la Pamapamadictes dels germans Masó, que ens apuntem per un altre dia menys fred; decidim acostar-nos al solet i arrecerar-nos del vent a la placa-agulla dels Cartutxos al costat del Timbaler: allà a la paret sud hi ha un seguit de vies d'esportiva prou atractives, nosaltres però avui anem a "lo clàssic" i ens enfilem a l'aresta brucs.

La colla apunt de marxa, malgrat el sol el vent ens ha fet la guitza!

Bona roca i bon equipament, un pitó a l'inici, parabolts i espits més amunt. Arribat a un replà trobo un parell de bolts al mur vertical de l'esquerra, nosaltres hem d'anar a la dreta a buscar un espit que ens porta al fil de l'aresta que ja no deixarem fins dalt. Fem reunió d'una ferma Sabina tot i el seu aspecte. Baixarem caminant com si ho fèssim del Timbaler: cal acabar de pujar una mica per flanquejar per terreny indefinit anant a buscar la canal de l'esquerra on trobarem restes de marques de pintura.

Traçat per on va l'aresta Brucs (IV+/Vè) prou ben assegurada, a la dreta un bon grapat de vies esportives.

Un bon matí d'escalada relaxada, llàstima de vent fred! sinó hauria estat ja rodó. Marxem a fer l'aperitiu de Nadal al Sant Jeroni on trobem l'amic Jordi.

Esportiva al segon pis esquerra. Collbató. Montserrat.

Segon Pis Esquerra, amb la marcada fissura de l'extrem on començarem.

Aquest dissabte 11 de novembre abans d'anar a manifestar-nos per a l'alliberament del nostre govern legítim, fem cap altre cop a Collbató amb la intenció de fer esportiva al Segon Pis esquerra; el Toni ja hi ha estat i per mi serà una estrena; per donar temps a que el sol escalfi la roca, fem un mos al Bar Muntanya, allà ens trobem al Joan Pera i el Josep Maria com la setmana passada, i per segona vegada els "enganyem" i ens acompanyaran.

A la tècnica Cor de Tro 5c

Deixem el cotxe al carrer Graus, atenció que els Diumenges no es pot passar i s'ha de deixar el cotxe a l'aparcament dels Bombers. Agafem el camí que s'enfila cap al camí de les Bateries, deixem el trencall de la Codolosa i mes amunt el de la drecera de Fra Garí, nosaltres amunt fins a tenir a la vista la Senyera ( Taca Blanca), aleshores un corriol que baixa a l'esquerra ens porta al sector. Atenció que el camí és penjat i trencat; trobarem una corda abans d'arribar.

El Toni baixant de la Cor de Tro i el Josep Maria a Adicció vertical 5b.

Comencem d'esquerra a dreta: Cor de Tro 5c, ja ens posa a tò ! entrada finota i progressió tècnica que et fa pensar. T'escalfa aviat, presa petita, bavaresa i verticalitat, un deu de via. l'encadenem.

Adicció vertical 5b, una lliçó d'escalada en diedre.

Continuem amb l'Adicció vertical 5b, entrada comuna per continuar pel diedre, divertida i tècnica de diedre que et fa progressar còmode i tranquil, menys potent que la seva veïna, també encadenem.

Entrada d'Espiadimonis 5c, potent, potent!

Continuem per les teòricament senzilles...i anem a la Espiadimonis 5c, mentre el Joan i el Josep Maria fan Si te fots te fots 5b; l'entrada és de les que fa por...xapem la primera cinta i costa trobar el que...després d'alguns intents que han acabat penjat com una campana aconsegueixo la seqüència! Buff ! abastat el segon bolt la via perd fieresa i es deixa anar fent, tot i que com que vens inflat de l'entrada, cal prendre-s'ho amb calma.

El Joan Pera Tibant com un xaval !

Vist com les gasta la via els companys prefereixen fer-la amb les dues primeres cintes passades, amb el que millora tot! sobretot la confiança de no anar avall.

Repetim l'entrada per a fer la Nàtrix 5c

Tots tindrem una segona oportunitat al fer la Nàtrix 5c amb l'entrada comuna, i la veritat que al conèixer els pasos ja no ens sembla tan dura, ah! i el fet de tenir la segona cinta passada també hi fa he he he.

Superada la panxa inicial, la via es deixa fer...

A la Nàtrix 5c, que ens sembla mes senzilla que la veïna.

A la Nàtrix el flanqueig a la dreta és el mes delicat, la resta de via és menys continua i amb millors preses que la veïna. En baixant anem a fer la Si te fots te fots 5b, molt plaquera amb una entrada de mirar-s'ho i la resta d'anar fent, suau pel grau.

La via de mes a la dreta, sense nom, que té un pas d'entrada que ens tomba !

Mentre el Joan i el Josep Maria fan Paràsit Llastreru 5c nosaltres anem a un Vè que hi ha molt a la dreta; té un pas d'entrada duríssim per nosaltres, el Toni l'havia fet ajudant-se d'una tibada de la primera cinta...avui a veure: doncs que no hi ha manera! després de força intents tant d'ell com jo, no ens en sortim i decidim que no val la pena trampejar-la i la deixem per un altre dia, per sort la darrera via serà Paràsit Llastreru 5c que aconsegueixo encadenar i ens deixa un bon regust, molt tècnica i vertical.

Collbató des del segon pis, el sol avui no l'hem vist.

Hem fet un bon grapat de vies: Cor de Tro 5c Adicció vertical 5b Espiadimonis 5c Nàtrix 5c Si te fots te fots 5b Paràsit Llastreru 5c Per sort cal marxar, ja no tinc pel !! Un sector per tornar-hi i gaudir de la roca, prou cantelluda; escalada tècnica i vertical amb el grau concentrat en algunes vies com Nàtrix i Espiadimonis i en altres prou mantingudes com la Cor de tro o Paràsit Llastreru.

Ressenyes que trobarem a

KPujo