Burí erràtic a La Nineta ( Sant Benet - Trinitats ) Montserrat. 10-07-2024.

Panoràmica de la Nineta treta del Blog del Manel i Ita.  Gràcies !

 

            A la zona de Sant Benet hi trobem agulles emblemàtiques per tots conegudes, com la Mòmia, l'Elefant i la seva Trompa, la Momieta, la Trumfa, El Gat, mes allunyada la Panxa del Bisbe....però resta una zona més baixa i amagada on hi trobem el Sereno, el PIto del Sereno, la Quarta de Trinitat, la Carota, el Pebrot i excel.lint enmig de totes elles : La Nineta.

Els Germans Masó ja s'hi van fixar obrint-hi el 2010 la via Burí erràtic per la seva cara Sud.   El nom ve donat per un burí que s'hi van trobar obrint el primer llarg, burí únic i que no presenta continuïtat amb cap possible via, d'aquí el nom....

Una tarda de juliol animat per en Jordi Ceballos que coneix la meva debilitat per les vies Masó ens hi acostem.

APROXIMACIÓ:      

Nosaltres vam pujar per la canal del Pou del Gat, aparcant el cotxe en un petit tram de la carretera que va a Can Maçana;   superada la costeruda i entretinguda canal entronquem amb el GR que seguirem en direcció al Monestir ( Sud).   Arribats a l'Ermita de la Trinitat anem a buscar la paret de la Quarta de Trinitats i la resseguim per la seva base tot enfilant una canal costeruda fins a desviar-nos a l'esquerra a buscar el peu de via sobrepassat el Pito del Sereno.

Es pot pujar pel Monestir direcció Sant Benet i baixar a Trinitats.

Després d'una bona suada ja som a peu de via !

Primer llarg:      Som davant una típica rampa de tercer/quart Montserratina que pujarem per on la roca ens agradi mes;   trobarem algun lloc on posar Tòtems/Àliens petits abans de la primera assegurança que protegeix un primer ressalt, en trobaremj un segon on també hi ha un bolt i el darrer abans d'iniciar un flanqueig horitzontal per arribar a la reunió.   La roca en aquest flanqueig és una mica trencada i ens farà escalar atents.

Primer llarg, placa de quart amb algun ressalt protegit. Fotos Jordi Ceballos.

Des de la reunió, el Jordi començant.

Recuperant el primer llarg i apunt d'iniciar el flanqueig horitzontal d'entrada a reunió.

Mur del segon llarg.

Segon Llarg:       Surtim en tendència a la dreta a buscar el mur desplomat abastant la primera assegurança, la segona ens farà estirar, l'Òscar és prou alt i un mestre en l'artifo ! el Jordi s'ho fa prou be, però això no s'acaba....cal flanquejar a l'esquerra i deixar els estreps, la roca aquí és cantelluda amb preses petites però bones, una bona tibada fins a situar-se i agafar el fil del lliure, sempre costa després d'una tibada d'artificial.    L'escalada és vertical fins al llavi superior quan ja s'ajeu i per una rampa anem a una Alzina on es fa reunió.

Començant l'artificial, amb un pas curiós del primer al segon bolt.

Continuació en lliure, amb bona roca i bon cop de gas !

Sortint del tram vertical del segon llarg, amb el Pito del Sereno de fons.  Foto Jordi Ceballos.

Tercer llarg:        Aquesta tirada ja no forma part de la via dels Masó, és la via Normal per arribar al cim;   completament desequipada haurem de dur alguns friends fins a l'1.

Comença amb una grimpada on cal controlar la roca, anem guanyant ressalts fins a situar-nos sota la berruga del cim.   Ens protegim a la fissura de la llastra de la dreta, que fa una mica de por....acabem d'enfilar-nos mirant d'anar cap a l'esquerra evitant sobrecarregar la zona delicada.

El cim gaudeix d'unes vistes impressionants ! Des del Serrat del Moro a La Mòmia, no ens cansem de fer fotos i admirar l'espectacle.

El tercer llarg és de la via Normal, desequipat.

Descens:      Un ràpel d'uns 25 metres pel vessant Sud a buscar una canal arbrada que ens deixa a peu de via.

Superar la berruga final demana una escalada delicada i atenta.

Material:    5 cintes exprés, Estreps i Flotants fins al 1 

Foto cim de la Nineta.

Preparant el descens admirem la contrada....

El Pito del Sereno

El Pito del Sereno i el Sereno.

Al davant la Carota i trèuen el cap els Flautats a la dreta i la Mòmia a l'esquerra, Aeri i Serrat del Moro al fons.

La Momieta i La Mòmia amb la Llastra característica.

Agulles de Trinitats. La Cara de la Vella, La Punxa i La Porra

Bona ressenya dels autors: Germans Masó Garcia.

Una via molt ben trobada en un entorn fantàstic.   Que no ens enganyi el grau amable de la ressenya, l'escalada hi és obligada amb poques possibilitats d'acompletar l'assegurament, escalada Montserratina total.

La Trompa de l'Elefant per la Boy-Roca-Gancedo, una línia per gaudir! Sant Benet. Montserrat. 22-10-2022.

No cal gaire imaginació per posar-li el nom de Trompa de l'Elefant !

  L'escalada de la Trompa de l'Elefant a Sant Benet per qualsevulla de les seves línies és un repte i un gaudi alhora, tan sols veure la trompa entren ganes de pujar-la.   Avui després d'un altre intent frustrat per la pluja anem a la via Boy-Roca-Gancedo;  jo la darrera vegada que la vaig pujar farà uns deu anys i en vaig quedar molt satisfet.   Avui amb el Josep Maria i el Manel hi anem amb el propòsit d'entrenar el Manel de cara a l'ascensió de la Punsola al Cavall, una gran il.lusió per a ell.

Aproximació:

Del Monestir de Montserrat anem a buscar les escales dels pobres, passem pel pas dels Francesos cap a l'ermita de Santa Anna, allà girem a la dreta per pujar cap a l'ermita/refugi de Sant Benet, abans d'arribar al refugi travessem una porta de ferro que ens entra a la Vall de la Trompa, Mòmia i Momieta.   Poc després trobem el camí que puja de Trinitats.  continuem pujant, deixem enrrera la base de la Trumfa, a l'esquerra en un pany de paret hi ha força vies d'esportiva. Travessem un torrent a la dreta com si anèssim a La Mòmia, aquí ja veïem tota l'esplendor de la Trompa, podem començar aquí l'escalada o com vam fer nosaltres una mica mes amunt remuntant la canal cap a l'esquerra finsa trobar un mur on podem començar.

També podem fer l'aproximació per la Canal del Pou del Gat, així ens estalviem la gentada del Monestir, aparquem passat el rebolt en una zona d'esbarjo am taules  ( cal anar d'hora si no el trobareu ple)  Una vegada aparcats anem per la carretera en direcció Santa Cecília fins un altre rebolt del que surt el camí dels degotalls i de la canal del Pou de Gat.  Canal prou dreta i directa que al capdamunt seguirem direcció Monestir fins a Sant Benet.

S'intueix pel pas de cordades tota la línia de la via.

Preparant-nos a peu de via i aspecte del que ens espera.

Ja a peu de via comencem el primer llarg, aquest ho és molt sobretot si comencem a baix de tot.   Des d'on ho fem nosaltres hem de superar un muret vertical amb bona presa i possibilitats de posar alguna cosa;  una vegada sortim del mur ja entrem a la gran placa des de la que ja veïem el nostre objectiu.  Aquí l'escalada és senzilla i permet progressar amb calma tot cercant algun forat per a Tricam's o algun Àlien.  Algun bonmerlet també podrem posar.  Cal saber a on has d'anar ja que la placa és tan ampla que sovint no saps cap on anar.   El tram abans d'entrar a la primera reunió és vertical i just a l'inici trobarem la única expansió.   L'escalada canvia completament i ara cal escalar entre còdols verticals fins a la reunió.  Aquesta és penjada i gens còmoda.

Primer mur abans d'entrar a la gran placa.

Primera reunió.

Els companys traïent el cap després de superar el mur inicial i arribant a la reunió.

La segona tirada tot i ser graduada com a un "senzill" IV+ és la clau de la via, cal saber navegar per trobar les bones i cantelludes preses en un entorn cada cop mes vertical i airós, no la menyspreu.   Es surt de la primera reunió cap a la dreta a buscar l'esperó, trobarem dues expansions en els trams mes verticals i amb imaginació podrem posar alguna cosa més.  Hi ha dos merlets ben macos abans d'entrar a la segona reunió, per exemple.

La segona tirada va per l'evident esperó de la dreta.

Escalada de saber navegar.

Segona reunió, en un còmode nínxol.

Recuperant la segona tirada i entrant a la reunió.

Imponent pilastra del tercer llarg.

Anem a buscar la balmeta on hi trobarem un bon pitó.

El tercer llarg és l'estrella de la via, un pilar dret i airós que ens farà gaudir la verticalitat.  Obert en artificial es pot forçar molt en lliure o en A-0 i si no volem castigar els braços podrem progressar amb estreps, tot i que cal escalar entre assegurances.  Vaig trobar que les preses claus comencen a relliscar.

Gaudint la vertical !

El pitó inicial del tercer llarg.

Recuperant el tercer llarg amb la Mòmia vigilant-nos.

        De la tercera reunió continuem per terreny amable que va fent ressalts i permet assegurar amb merlets en trams on les poques expansions ens ho fan aconsellable.  El quart i cinquè llargs els fem en un, gaudint de valent el company que l'encapçala ja que aquí la roca és extraordinària.

Arribant al cim de la Trompa i fotocim gràcies a uns companys.

Del cim fem un curt ràpel fins la bretxa que uneix la Trompa amb l'Elefant, d'aquí una xemeneïa que baixem en ramonage i ja per corriol anirem a buscar el camí per tornar, quan puguem baixarem per una canal arbrada a l'esquerra que ens portarà a l'explanada de Sant Salvador i d'allà al Refugi de Sant Benet.

Nosaltres vam continuar cap a la dreta per corriols que ens dur al camí de Sant Jeroni i d'allà per l'ermita de Santa Anna baixem al Monestir.

Ressenya dels autors de la restauració de la via Anna Xicota i Pere Tutusaus.

Via molt recomanable, oberta l'any 1959 per Josep Lópex ( Boy), M. Roca i L. Gancedo l'any 1959 i reequipada per Anna Xicota i Pere Tutusaus el juny de 2008 gràcies a una ajuda de la FEEC, molt bona feina gràcies.

Tot i semblar una via senzilla, no ho és, cal assumir l'escalda de IV grau/Vè amb poques assegurances, saber autoprotegir-se i no menystenir-ne la dificultat malgrat el grau amable i els parabolts....us farà falta bagues per merlets, un joc d'Àliens i algun camalot mitjà i unes 14 cintes expres.

Que la gaudiu.