dilluns, 29 de gener del 2018

Esportiva Als Graus: Sector Síoux, Patge de Collbató i Totxo de la Nela. Collbató. Montserrat sud.

L'Agulla dels Marges, sector Síoux i Poma als Graus.
Dissabte 27 de gener 2018, un altre dia que no sabem on dar-la...divendres pluja i neu a dojo, que ja tocava i benvinguda sigui, ara, a nosaltres ens ha trencat els plans...amb la muntanya ben xopa i freda decidim que deixarem la via llarga per un altre dia; avui doncs toca esportiva amb el Joan B., Juanillo, Xavi i Pere F. Trobada al forn Alemany del Bruc on gaudim de la llar de foc i de les magnífiques vistes sobre el Montserrat nevat. La xerrada es va allargant car el cel és tapat i fa una mica d'aire...després d'escalfar molta cadira ens decidim a sortir: Pla B, C, D....doncs sí cap a Collbató.
Als Graus la roca és eixuta i sembla que vol sortir el sol!
Aparquem al començament del carrer Els Graus, avui és permès, per caminar cap a les parets, aquestes són força molles, però coneixent la zona sabem que s'eixugaran. Ens decidim per la zona de l'Agulla dels Marges que és més airejada i exposada al sol, sector Síoux. Faig cordada amb el Juanillo i el Joan amb el Xavi, el seu germà.
El Joan a Tsunami sobre Bono 5c

La primera via que fem és: Rhinoceroscript 5c : via punyetera, molt nyapera i rentada de tantes cordades que la repeteixen, pas clau sortir del segon bolt. continuem amb Maleida alergia 5c a l'esquerra de la primera i excepte l'inici força mes assequible que l'anterior. Tsunami sobre Bono 5c és la següent, via de passos atlètics amb bona ganda, les assegurances allunyen en aquests trams. Molt bonica: Reunió comuna amb Poma poma. Apugem el llistó, és el torn de Poma poma 6a+ aquesta la faig en top rope, ja la tinc encadenada de fa anys i actualment és molt patinosa...surt amb una caiguda...molt tècnica i de saber on t'has d'agafar, tira enrrera i se't menja les piles!

Al Patge de Collbató, via Crema 6b+/6c


El dia ha millorat, ha sortit el sol i la temperatura és molt agradable, decidim canviar de zona, els companys volen mes tralla! baixem una mica i ens decantem a la dreta a l'altra banda de l'agulla dels Marges a la via Crema a l'agulla del Patge. Crema 6b+/6c; s'hi posa el Juanillo, sortida molt vertical amb les preses justes a buscar pujar peus per aguantar-li i xapar el segon bolt, d'aquest foradets petits i peus delicats per superar el mur...un tram de trancisió i nou desplom on cal apretar de nou fins la reunió, sort que és curta!! l'encadena!! enhorabona. Jo la faig de segon i sorprenentment la trec sense haver de tibar de cap cinta! com m'anima el Joan, avui m'ho haig de prendre com un entrenamen! gràcies Joan !
El Juanillo encadenant la "Crema" curta i intensa via a Bloc.

A Jefe Ouray al Totxo de la Nela 6b+
Ara que ja l'hem fet tots tres anem més a l'esquerra, al Totxo de la Nela, aquí tenim tres vies prou llargues, la primera V+, la que farem 6b+ i la de la dreta del tot 6b. Jefe Ouray 6b+. També comença el Juanillo, l'inici és molt a bloc, aquella roca rentada en la que costa trobar peus...superat el segon bolt és anar fent fins sota un mur desplomat, aquí trobem moïments molt estètics i potents, cal no equivocar la seqüència....després del Joan i per donar el dia per acabat la faig amb corda per dalt i també surt! bé no és el mateix que fer-la de primer, però m'ha deixat content.


Ressenyes que trobareu a

  • Kpujo
  • Els Graus són un bon recurs per aquests dies en que la méteo no està clara, bona roca i poca aproximació, d'aquí que la roca començi a estar llimada en algunes vies de passos obligats; tanmateix si teniu sort i no hi trobeu massa penya, s'hi està molt be. Agraïr que la pàgina de l'amic Francesc Salvador que tant s'estimava Montserrat encara estigui operativa, és una font imprescindible d'informació Montserratina.

    dilluns, 22 de gener del 2018

    Grimpi qui pugui a l'Agulla Antoni Rosich, Frares encantats. Montserrat sud.

    L'agulla Antoni Rosich és amagada a l'inici del Torrent del Lloro.
    La primera via de l'any 2018, modesta, però atractiva, ha estat com no! dels germans Masó. Fa cinc anys ja vaig fer la seva veïna

  • Anhels Petrificats
  • i avui amb el


  • Joan A.
  • i la companyia del Toni i el Joan P i el Josep Maria hi torno per acabar deures pendents.
    Esperem torn mentre el company fa el tram comú amb l'Anhels petrificats.

    Per arribar a la via cal aparcar com si anèssim al Vermell del Xincarró, superada la primra pujada just on hi ha un rètol de regulació de l'escalada agafem un trencall a la dreta en direcció Cova de l'Arcada, la superem i continuem travessant el Torrent de les grutes per entrar al torrent del Lloro, a l'altra banda tenim la nostra via, pe`ro a vegetació no ens deixarà veure res...cal seguir el camí i just quan comença a pujar fort i gira a la dreta trobem un trencall, ara hi ha una fita, que ens poerta al peu del torrent, d'aquí amunt per onm millor pugueu fins a trobar la paret: una placa a la dreta on si ens hi fixem veurem un pitó i un espit.
    El Joan arribant al final d'aquesta magnífica placa de Vè sostingut i jo traïent el nas .

    Els primers metres de via són comuns a l'Anhels petrificats, amb el que deixem passar els companys...quan li toca el torn al Joan aquest s'ha quedat fred i li costen els primers metres amb les mans sense tacte, es trenca una presa de ma i relliscada amb dit ensangonat...comencem be! Aquesta placa és de preses menudes i peus punyeteros i demana concentració. Per fí el Sol! les mans es refan i la roca millora, també els ànims i aviat arriba a la reunió.
    Al bonic, però curt diedre de la segona tirada.
    La segona reunió es pot muntar a les Alzines de la dreta, però abans trobem un ferro casolà que també pot fer de reunió. Ara és el meu torn, cal anar al bosquet i encarar-se a un diedre vertical, sembla complicat d'inici, però coneguent els aperturistes...faig escalada arborícola posant-me en diedre entre la paret i l'alzina, ja abasto el cordino del pont de roca i continuant en diedre xapo l'espit. Ja situat al cim d'aquest cal vigilar amb la terra solta, el company pot amagar-se sota el desplom ja que segur que l'acribillarem. Trobo dos arbrets que es poden llaçar i entro altre cop a la roca just on hi ha un pitó rovellat. La ressenya parla de fer reunió aquí, però penso que és millor continuar: al davant unes plaques amb ressalts, sobretot la final que es posa vertical. No veig possibilitats de posar res amb el que aprofito un merlet gegant que llaço, aleshores veig a la dreta un pitó a la fissura i també l'aprofito per a fer els darrers passos verticals fins a cim, descompost com ell sol. Reunió cimera en una Sabina seca que l'encerclarem tota.
    Potet amb mini-llibre de piulades dels germans Masó.
    La corda no para de fer caure còdols i terra, és inevitable...massa temps sense ploure! Ja al cim veïem uns companys fent esportiva; la placa on són es impressionant! Intentem escriure al llibret de piulades però és ben moll...el tornem a deixar al seu lloc.
    Foto cim-agulla.
    Del cim aprofitant una baga amb mailló fem un curt ràpel (7m.) al collet, d'allà una altra baga a un arbre ens permet rapelar (30m) entre aritjols fins un replà d'on tornem a rapelar fins al torrent ( corda simple de 60). Arribem a peu de via i ja només queda baixar al llit del torrent i buscar el camí de pujada.
    Des de l'agulla uns coneguts del Joan fent esportiva en una magnífica placa.

    Ressenyes dels germans Masó, la primera treta del seu llibre: Escalades a Montserrat, el Cairat i Sant llorenç del Munt i l'Obac. Xè premi Vèrtex. i l'altra que trobareu a
  • La Noche del Loro



  • Una via per a col.leccionistes! com a nota pràctica comentar que pot ser millor començar fent la Grimpi qui pugui, rapelar, et deixa a peu de via i aleshores fer l'Anhels petrificats, quina baixada és caminant carenejant a buscar el Torrent del Lloro i molt mes llarga. Via no recomanable per a gent que no estigui avesada a aquest terreny d'aventura i a aquesta roca delicada, tanmateix es pot anar protegint prou be. Recomanable la segona tirada de l'Anhels, amb sorpresa final.