 |
| El nostre primer objectiu al peu de les escales de Jacob. |
Abans d'acabar l'any quedo amb l'Eduard per acompanyar el Xisco de la federació Mallorquina de Muntanya a visitar Montserrat, ell no hi ha escalat mai encara. També vindrà en Carles Olivella, potent escalador Sabadellenc que per l'edat ha decidit deixar la vertical, ens farà fotos ha dit.
Anem tranquils, en Xisco arriba al Prat i ha de llogar cotxe...l'esperem tot esmorzant dalt el Monestir.
Tot i ser un dilluns, això és ple de turistes, tants que farem una bona cua per agafar el funicular de Sant Joan, en Carles que s'ha avançat ens guarda la tanda....que sinó!
 |
| Grimpada de la primera tirada i la còmoda primera reunió. ( Fotos Carles Olivella) |
Hem triat aquesta via ja que és una bona manera d'introduïr algú que no ha escalat mai a Montserrat al seu ambient, no pas per la tranquilitat sinó per la roca i verticalitat. En pocs minuts som al peu de les escales de Jacob, quan aquestes s'acosten a la paret, ja hi som. Aquesta tirada és ajaguda, ramposa, es podria anar directament per les escales a la reunió, però preferim acaronar la roca ja.
Havia llegit que hi havia una expansió a mitja tirada, però no l'he pas vist, tanmateix no cal.
 |
| Potent pas per començar la segona tirada ( Foto Carles Olivella) |
Començar la segona tirada concentra la màxima dificultat, superar un llabi amb preses escadusseres, 6a+/6b...gairebé surt però s'escapa un A-0. La continuació és d'anar-s'ho mirant tot buscant la presa mes cantelluda i els millors peus dins un marc de verticalitat sorprenent, un gaudi tot plegat.
 |
| Ja a la segona reunió, recuperant els companys. Foto sup Carles Olivella) |
Aquí el Xisco ja veu el pa que hi donen a l'escalada Montserratina, ell que està mes acostumatat al calcari abrasiu...
 |
| Segona reunió. Foto inferior Carles Olivella) |
La tercera tirada és semblant a l'anterior però amb menys verticalitat, assegurances a una distància raonable, que et fan escalar concentrat; en Carles des de la Roca Christian Dios, a la barana de l'antic restaurant ens fa fotos: Jaume separat mes de la paret! fes veure que et costa...ha ha ha, és un excel.lent fotògraf i l'hi haurem d'agraïr un bon reportatge.
 |
| Progressant per la fantàstica tercera tirada. Fotos Carles Olivella. |
 |
| Entrant a la tercera reunió. |
 |
| Al cim de l'agulla de la Font de Jacob. Foto Carles Olivella. |
La quarta tirada és per arribar dalt de l'agulla; petita grimpada amb un ressalt al mig, neta.
Al cim no hi ha reunió, amb el que asseguro els companys a cos.
Dalt, tenim ja bones vistes cap a la zona de Sant Benet, el Xisco no es perd detall!
 |
| Mentre anem a buscar el ràpel la vista s'ens envà... |
Per baixar seguim la carena cimera en direcció contrària a la que hem pujat, quan comencem a baixar, en una petita Alzina trobem un cordino per rapelar, amb compte també es podria desgrimpar, però preferim fer un curt ràpel; hi deixo un mailló que les bagues no en tenien.
Una vegada al terra, ens barregem entre la munió de turistes d'arreu del mon per pujar al peu de la normal de la Magdalena inferior, a la seva esquerra amb bolts pintats de vermell hi trobem l'altra via que volem fer, la Garcia Lorca, que jo no havia fet i aprofito l'ocasió.
 |
| Primera tirada de la Garcia - Lorca a la Magdalena Inferior. |
Ara fa de primer l'Eduard, comença amb un tram vertical de roca típica de cara Nord, però amb unes preses d'escàndol. Quan la paret perd verticalitat li cal flanquejar horitzontalment a l'esquerra per anar a buscar un diedre, al fons del qual hi ha la reunió.
 |
| A partir d'aquí cal flanquejar a l'esquerra a buscar la reunió. |
 |
| La segona tirada comença flanquejant, el Xisco controlant l'Eduard. |
La segona tirada travessa el diedre i va a buscar la placa del davant, ben airosa i vertical, hi trobem uns passos de mirar-s'ho amb bona presa, llàstima que s'acaba aviat ja que toca flanquejar per evitar un camp de patates que cauria tot...en aquest flanqueig també cal vigilar amb la roca, possibilitat de que caiguin pedres, això ens ha resultat anguniós amb tots els turistes a sota badant...
Superat aquest tram trencat, la paret perd força i arribem gairebé caminant a la reunió.
Restarem una bona estona dalt del cim gaudint de la vista de Gorros i Sant Benet, el company de Pollença al.lucina, i és que no n'hi ha per menys, aquesta zona és d'una bellesa màgica.
 |
| Els primers metres d'aquesta tirada són prou bons. |
 |
| Foto 50 anniversari de la Unió Excursionista Sabadell |
 |
| Panoràmica de la zona amb la primera via, la segona és darrera mateix, al costat de la normal a la Magdalena inf. |
Dues vies que són fàcilment enllaçables, la primera més Montserratina i agraïda, la segona amb un itinerari rebuscat i sobreequipada, no ens ha agradat tant. Només cintes i ganes de grimpar.
Acabem a Monistrol fent unes tapes que ja no ens donen dinar, una jornada de descoberta per en Xisco que segur repetirà.
