Com passar-ho "Chachi Piruli" sense caminar gaire. L'Elefantet al Monestir de Montserrat. 07-09-2022.

L'Elefantet resta amagat sota les grans agulles de Sant Benet.

            El mes de setembre encara fèia força calor i tot buscant per aprofitar una tarda escollim la zona de l'Elefantet amb aproximació gairebé nul.la i amb una orientació poc assolellada.

Aproximació:

                        Cal anar al Monestir de Montserrat, be amb cotxe, bé amb funicular/Cremallera.  Una vegada al recinte caminem fins al final de l'esplanada per enfilar les escales dels pobres direcció l'ermita de Santa Anna;  travessem la torrentera per un pont i de seguida trobem l'esplanada de la que ja tenim le sparets a la dreta, la nostra via: Chachi Piruli, comença entre dos esperons, per unes plaques d'aspecte trencat i de poca dificultat, sense cap assegurança;  hi ha la possibilitat de començar per l'esperó de l'esquerra, equipat amb un grau una mica més elevat i empalmar amb la meitat de la segona tirada.

Via oberta el 1984 per el malaguanyat Francesc Salvador, creador de la web Kpujo i gran coneixedor del massís i Isidre Jané.  Va ser reequipada el 2005 per Marcel Millet i Nando Dalmases amb Parabolts inox ( 205 mtrs 6a obligat.)

Recuperant la primera tirada, una mica rostollera i la primera reunió en un Boix.

Avui començo jo, fa dotze anys la vaig fer amb l'amic Wolfgang i ho va fer ell, així avui encapçalaré les tirades que vaig fer de segon.

Comença per terreny desagradable, brut i rentat per l'aigua, es  superen unes grades verticals per sortir a una rampa de la que caminem fins a trobar de nou la paret, ens assegurarem en uns boixos.

Inici del segon llarg, el tall a la roca és per aprofitar l'aigua de la pluja....

El segon llarg és dels macos, macos, comença finot, superant un canal excavat a la pedra per anar enlairant-se fins un punt que les assegurances ens decanten a l'esquerra, travessem un diedre per enifar pel de l'esquerra, aquí trobarem passos potents on caldrà apretar per sortir-ne airós.   Superat aquest tram clau, no afluixa gaire fins la reunió, en una lleixa inclinada no gaire còmoda.

Una tirada de dificultat mantinguda que et fa treballar !

Foto de fa dotze anys amb l'amic Wolfgang  a la sortida de l'espectacular i "exposada" sortida del tercer llarg.

El tercer llarg surt en flanqueig horitzontal a la dreta per superar una panxeta, l'asegurança la xapem còmodament, però la superació del pas és compromesa i obligada, no s'hi val a fallar.  Jo ho vaig resoldre per la dreta del bolt tot cercant la menor dificultat;  com que el company es va oblidar de fer fotos, el pas és molt fotogènic, poso les de l'anterior pujada en que l'amic Wolfgang s'ho va fer fàcil.

Superat el llabi entrem en una placa de roca excel.lent que ens fa oblidar la llunyania de les assegurances.

Tercera reunió i el Josep recuperant el llarg, el Monestir als peus.

Nosaltres patint i la Cabra baixant escopetejada !

La quarta tirada entra en un bosquet per superar uns ressalts que cal treballar.

El quart llarg surt  gairebé caminant cap a la dreta a buscar la canal entre l'Elefantet i la nostra placa;  sembla de tràmit, però no el regàlen, el fet de pujar per diferents ressalts molt rentats per l'aigüa el fa divertit i millor encertar els forats...

S'arriba a la reunió sota el mur de la via...un mur vertical que d'entrada gairebé extraploma.

Aquesta cinquena tirada per si sola ja justifica l'escalada:  hi entrem pel diedre de la dreta fins força amunt, les assegurances aquí sí que manen...un moment donat cal passar a l'esquerra i abandonar la protecció del diedre, aquest pas costa decidir-se, però les preses són boníssimes i és decisió.

Ja a la placa, aquesta no permet badar, millor no aturar-se massa i llegir be la roca que de bolt a bolt hi ha bones excursions....tanmateix en cas de sacar, no tocaríem paret !

Haig de reposar a mitja tirada i estudiar la continuació, algun xapatge m'ha costat ja que les preses de cop es fan petites i els peus escadussers, aleshores és quan t'entren els dubtes...però no hi ha opció amunt sí o sí.

Superada la meitat perd verticalitat i la progressió perd tensió, he he he tanmateix no et pots relaxar massa ja que la distància entre xapes augmenta proporcionalment a la minva de dificultat.

Xapo la reunió ben content i satisfet !

Cinquè llarg, on cal escalar i molt !  Ja no recordava com apreta.

Cinquena reunió, detall i panoràmica gràcies al Josep.

Regals Montserratins......

Sortint del tram vertical del cinquè llarg.

Darrer llarg on haurem de navegar 

El darrer llarg després de l'anterior sembla banal, i res d'això, cal fer una bona excursió per bona roca això sí fins al ressaltd e sortida on hi trobem dues assegurances, fis allà amb imaginació el company posa alguna peça.

Superar el bombet és bonic, vertical amb preses que creen afició, un bon final de festa.

Plaent fins el darrer ressalt, ben bonic i amb preses d'escàndol !

Amb enginy es pot anar amanint la tirada

Darrera reunió des del cim i Fotomirador dels Ermitans.

Magnífica ressenya del Pere Forts que trobàvem a la desapareguda Onaclimb

Via molt recomanable, bona roca, trams excel.lents i trams mes clàssics, de caire esportiu, el grau apreta i les assegurances fan escalar.   Amb deu cintes fareu i potser un joc d'Àliens i, o Tricams per la primera i darrera tirades poden ser útils.

Al costat una altra clàssica, la Colorantes Permitidos, més obligada potser en el grau però tambe molt maca.

Tornem a l'imprescindible Monòlit Groc a l'Esperó d'Olesa. ( Càmping de Montserrat )

Aquest marcat sostre per la seva esquerra, és per on transcorre la via tot travessant unes monolítiques plaques.

Aprofitem una tarda per fer una escapada, el dijous sis de juliol, quedem amb l'Eva, la Gemma i el Toni per escalar a Montserrat; la zona del Càmping és un molt bon lloc per a les tardes d'estiu. Hem triat la via Monòlit Groc que van obrir l'any 1992 Marcel Millet, Àlex, Jose Guerrero, Susana i Nando Dalmases a l'Esperó d'Olesa Jo ja l'havia fet però la resta no i això mes la bona roca que trobarem a la part superior de la via ens fa decidir.

Primera part  per unes plaques poc interessants, peatge a pagar per gaudir més amunt.

L'aproximació és ben curta, cal anar cap a Sant Miquel i deixar el Càmping enrrera, just a la primera porta amb tanca ja ens podem enfilar a buscar l'inici de via, desdibuixat i trencat, aquí tothom ho fa com vol o pot... nosaltres, ens equivoquem i passem la porta enfilant-nos cap al Drú...quan ens n'adonem flanquegem tot fent el cabra apareixent a mitja segona tirada del tram inicial. Aquest primer terç de via és poc interessant i sovint es fa desencordats o sense els gats, nosaltres ens encordem ja que a dalt tampoc hi ha massa espai per ana equipant-se.

La Gemma començant a xalar i apunt d'arribar a la primera reunió.

Mentre la Gemma i el Toni comencen la primera tirada "seriosa" jo m'espero a l'inici del flanqueig, això em permet poder fer-li un bon grapat de fotos a la Gemma en aquest estètic mur. Una corda fixa ajuda al flanqueig que sovint es pot trobar relliscós, sobretot a l'hivern.

L'Eva al flanqueig entrant a la reunió on l'asseguro.

Ja ens toca, comença l'Eva; entrada molt ben assegurada, suposo que per compensar la roca trencadissa, més amunt les assegurances es van distanciant fent que t'hagis de concentrar. Escalada plaquera de preses petites i peus tècnics, vaja que no pots córrer....

En plena feina, presa petita i fina de peus, escalada tècnica.

El Toni començant la segona tirada, on la sortida és el pas clau.

L'Eva en passa via però, aquestes mosses escalen molt be, els setens se'ls puleixen com res ! Ara és el meu torn i recupero la tirada, la gaudeixo.

Què ferma és aquesta tirada !

Passat el "crux" de la segona tirada, cap a la meitat un altre punt a filar prim...

És el meu torn, surto a fer la segona tirada: aquesta sortida és molt fina i abastar la primera xapa ja et posa a lloc...ara però la feina és trobar la manera de continuar...poc canto i peus escadussers, flanquejo a l'esquerra i amunt! és un inici psicològic, d'equilibri amb presa molt petita...superades aquestes dues peces ja millora, però no em puc relaxar que no afluixa, cap a la meitat un tram finot de peus em fa treballar a fons, a sobre comencen a caure algunes gotes...superat aquest tros molt vertical la paret perd trempera, entrant a reunió ben content.

L'Eva acostan-se al sostret de la tercera tirada i resolent-lo amb solvència. 

Els companys ja han sortit i els perdem de vista quan l'Eva comença la següent tirada, la del sostre. Comença tranquil, per anar fins sota un mur vertical que arriba a extraplomar, aquí l'Eva lluita el pas assolint la reunió ben contenta. Jo hauré de tibar de cinta a la segona xapa del mur, però gairebé l'he tingut! Ara dubtem de per on continua la via, jo ja no recordo res, fa mes de cinc anys que la vaig fer, no veig cap assegurança, però com que és fàcil....sortosament encertem a mirar la ressenya: continua flanquejant a la dreta! i sí! veig , ben rovellat, un parabolt. aquest flanqueig és trencat així com la continuació, però és molt ben assegurat com a compensació. Un altre muret, més senzill que l'anterior, però que et fa anar atent per xapar la primera assegurança, força alta.

Reunió cimera, baixarem caminant, una bona opció.

Els companys han continuat amunt, doncs baixarem caminant, amb el que passo la reunió cimera cap al bosquet on en unes alzines faig reunió. Es pot baixar rapelant, però a l'hora que és millor no jugar-se-la en aquest incòmodes ràpels.

L'Eva arribant dalt amb el Monestir als peus.

Contentes i contents dalt el cim, quines craks!

No hi ha camí, sí corriols a dojo, amb el que fem servir la intuició i després d'alguna esgarrinxada som al capdamunt del Camí amb Sant Joan a la vista. Finalment no ha plogut, però la calor i la humitat han estat ben presents. Tranquil.la baixada aprofitant la drecera per escurçar pista i que ens deixa a la bassa abans de Sant Miquel.

Ressenya de l'enyorada Ona Climb

Una via molt interessant amb un filtre: les tres tirades inicials, de tràmit, la gresca comença a la qüarta tirada, amb un mur compacte, vertical i de presa petita, 6a de continuïtat, que et deixa ben satisfet! De caire esportiu però amb les assegurances no pas a tocar, et fa escalar i força. Millor baixar caminant, sobretot si teniu cordades al darrera, tot i que en una altra ocasió vàrem baixar en dos ràpels: el primer de la reunió cimera a l'anterior, i d'aquesta en un llarg ràpel de seixanta metres a la corda fixa, pels pels....i d'allà un altre fins baix.

Apretant-li a l'Elefantet, Colorantes permitidos. 10-03-2013.

Sorprenent i tècnica placa per començar a enfilar-se a l'Elefantet.

Diumenge, fa bon dia, per fí! amb l'Ivan enfilem cap a Montserrat, anem d'hora doncs volem anar a l'aresta Ribas del Puntal, sembla que avui l'encertarem, però a mesura que ens acostem a Monistrol ja ens adonem que bufa força vent...merda! hem llegit que a l'aresta millor anar-hi en dies que no bufi! ens desinflem una mica i anem donant-li voltes sobre que fer...ja al Monestir al sortir del cotxe la ventada ens fa decidir, canvi de plans i la segona opció avui és una via que als dos ens fa força gràcia, jo perquè no l'he fet i l'Ivan que sí l'ha fet, per probar de fer-ne mes trams en lliure!

Fa un bon sol i també un bon vent que ens deixa l'horitzo ben net, al fons brilla el mar!

Anem massa d'hora, el bar és tancat encara i la dosi de cafè avui no serà possible! tanmateix som els primers d'arribar a peu de via i sort, ja que mentre anem traïent el material apareixen dues cordades!! ens saludem, són de Badalona, vaja com els aperturistes de la via, però força mes joves!

La primera tirada ja ens posa a lloc!

Miro d'afanyar-me, que no els volem fer esperar massa,  començo jo que així els llargs mes durs els farà l'Ivan que els hi te ganes! Mènfilo per un tram trencat i vegetat fins una placa ajaguda, no veig un burí a la dreta i vaig directe a buscar el primer bolt ja a la placa vertical; renoi que és fi això! cal mirar-s'ho i anar navegant per no tibar mes del comte. Disfruto la tirada, vaig ben concentrat i no me n'adono que sóc a la reunió.

Continua l'Ivan, ara afluixa una mica, però l'excursió apreta.

És el torn de l'Ivan, ara la placa perd verticalitat i amb ella perd assegurances, vaja quina excursió! sort que la roca és bona; fins no fa massa la via era encara amb burins i espits, avui la trobem amb parabolts inoxidables del 10 el que no fa patir tant en aquestes excursions on altrament millor no caure. El tram final es redreça i va a l'esquerra tot buscant la millor zona i les millors preses. La reunió és a un tram molt ajagut d'on la placa continua fins a un bosquet seguint recte amunt, on es veu una fisura molt marcada al mur del davant, inconfusible. Aquesta tirada es pot allargar fins la propera, però nosaltres no ho fem, així podem mirar de no llençar massa pedres als companys.

La tirada clau, ja superat el tram mes dur, intentant sortir de la balma!

Som a la tercera reunió, al peu del mur que ens dóna accés a la trompa de l'Elefant! raconada amable, ben protegida d'on fa mandra sortir i més veïent el que ens espera: un mur ben vertical i desplomat. Aquí la ressenya parla de 6b...o pujar a l'arbre i 6a+....doncs haurem de menjar moltes mes sopes que això és molt dur, però que molt DUR! Una alzina permet abastar la primera xapa, però aquí no s'ha acabat, xapar el següent costa i l'Ivan acaba tibant d'A-0. A partir d'aquí segueix en lliure, el veig concentrat i amb ganes, entra a la balma i fent malabarismes dignes d'un contorsionista aconsegueix aixecar-se i quedar dret davant del mur de sortida, una estirada i ja te el següent bolt; li cal una bona tibada de cinta per aixecar-se i col.locar-se a la paret, d'aquí ja pot negociar no sense lluitar molt el que li resta; el perdo de vista i noto que la corda corre força, Reunió!

Ja enfilats al darrer mur, la dificultat afluixa molt a poc a poc!

M'he fixat força com pujava l'Ivan, però no vull cremar-me i agafo la fi-fi, m'enfilo a l'Alzina que comença a estar una mica perjudicada, no sé com passarem quan definitivament es trenqui...intento aguantar-me però m'haig de penjar, ara però la questió és abastar la següent cinta i no és a tocar, duc a la motxila els estreps i estic temptat...finalment fent un pas al límit engrapo la cinta i amunt, buff...arribar a la balma encara, però aixecar-se anant de segon costa, sortosament el company m'ha deixat una baga llarga i m'ajudo d'ella per entrar al mur de sortida. Cal treballar molt en aquesta tirada, tan si es va de priemr com de segon, evidentment molt mes el primer eh! sobretrot si no es te el grau com jo; un estrep us facilitarà molt les coses no deixant de banda que cal escalar entre peces.
Durant le smaniobres per aixecar-me una expres cau al bosquet de peu de via...dubto si despenjar-me a buscar-la però el que m'ha costat pujar fins aquí em fa decidir ràpidament!

Finíssima placa on cal levitar sobre peus ínfims i mans inexistents!!

Satisfet arribo a la reunió, encara no m'he encallat massa! ara em torna a tocar, haig de fer un flanqueig a la dreta, un espit només deixar la reunió i amb atenció xapo el primer bolt, però ves per on, com se surt d'aquí! peus en un cigronet relliscós i l'altre en adherència una ma bona i l'altra no troba res...ho probo i ho torno a probar, aguantem Ivan...serà mes a la dreta...no ho veig clar...finalment noto una escletxa infima a la vertical del bolt per  a la ma dreta i m'aixeco amb força por pels peus, pèrò aguanten! i em supero el necessari per abastar la única presa bona que hi ha, tibo d'ella i amb precaució xapo el bolt, m'hi penjo a descansar i a assaborir la victòria, m'ha costat molt trobar com superar el primer tram! continua fi, però ara ja hi sóc. Faig un repòs abans de sortir cap a reunió, un pas de bloc també amb mans precaries.
 Una tirada curta però intensa que m'ha deixat ben content...i això era V+???

Comença la gresca al darrer llarg, on cal negociar un lleuger i mantingut desplom amb bones preses, però escasses!

Som ja al darrer llarg, l'Ivan el recorda com a força dur, aleshores el va fer de segon i ell escala molt millor de primer, s'hi posa, un sòcol no tan senzill com sembla i ja de cop es posa dret i redret, a la dreta un macroforat permet enlairar-se i xapar el segon bolt;   d'aquí cal no adormir-s'hi ja que les piles es fonen ràpid! s'ha de decantar-se a l'esquerra, hi ha poques preses bones però quan les trobes no s'hi val a dubtar, amunt!
cap dalt afluixa el desplom i la dificultat; Continua fins el cim per un tram trencat on cal vigilar amb la roca fent reunió en una alzina. Potser el millor és aturar-se abans d'aquest tram trencat ja que així pots controlar millor el company i t'evites com em va passar a mí que escalis amb força corda penjant!!

Contents al cim de l'Elefantet, una via amb grau Sant Benet 100%

Ja al cim ens felicitem, una via de tall esportiu amb graduació Sant Benet power!! llàstima no tenir el grau per haber-la fet amb més elegància, però disfrutar l'hem disfrutat molt. Molt ben equipada amb bolts inox de la FEEC i les mans d'en Pere Forts i companyia, gràcies! Una mica exposada en graus baixos i molt ben equipada la resta, ara sí amb un grau obligat de 6a entre xapes.

Els companys de Badalona a la quarta reunió.

Volíem esperar els companys de Badalona, però estan força enrrera, els hi havia comentat que m'havia caigut una expres i me la pujàven, com que segur que ens tornarem a trobar ja me la pasaran, gràcies amics.

L'Ivan en vol mes i s'enfila al primer llarg del camí de l'Alsina.

Dubtem si enfilar-nos a la Momieta o anar a la Panxa del Bisbe ja que és prou d'hora, però la via m'ha deixat cansat i tinc mal de cap, haurà sigut el vent...amb el que baixem, com que se que el company s'ha quedat amb gust de poc li comento de fer el primer llarg del camí de l'Alsina i li falta temps per dir-me que endevant! S'el treu amb solvència malgrat algunes relliscades i és que la via està quedant polida polida. Una via recomanable oberta l'any 1985 per F. Panyella, F. Sunyol i E. Camacho, Badalonins de pro! reequipada amb bon criteri amb bolts ínox de la FEEC per en Pere Forts i companyia. Mantinguda, tècnica, potent, obligada 6a, trams de força alternats amb trams de placa fina, fina, recomanable i mentre aguanti l'alzina per no patir-hi per sortir per dalt.

Ressenya  clàsssica, amb els graus "clàssics" que trobem a

La noche del loro