 |
| A l'inici del Torrent del Migdia a l'indret del coll de l'Ajaguda, La Cajoleta a primer terme. Foto Salvador Berdajín. |
Escalar a la Cajoleta val molt la pena, ja que a l'haver de fer una bona caminada, gaudirem d'una tranquil.litat assegurada, tanmateix cal vigilar amb les regulacions per nidificació d'aus que sovint ens impedeixen d'anar-hi, enguany la prohibició ja s'ha aixecat. ( Consulteu però abans de fer la caminada la web del Patronat de Montserrat.
 |
| Aspecte frontal des de peu de via i visió lateral, les aparences enganyen... |
APROXIMACIÓ:
Cal anar a l'aparcament que hi ha habilitat abans d'arribar a la Vinya Nova, millor que fer-ho al del restaurant, estarem més tranquils; del final de l'aparcament surt un corriol que ens du cap a Can Jorba, abans d'arribar-hi seguim la pista que voreja la base de la muntanya cap a la dreta, després d'una pujada, baixem i ja altre cop al pla veurem uns rètols i pals indicadors , és el camí dels Francesos.
El seguirem en progressiva pujada fins al Coll de l'Ajaguda; ara baixem a buscar el Torrent del Migdia, quan som a la seva llera al davant ja tenim la base de la Cajoleta. El peu de via és a l'esquerra de l'aresta Brucs mentre q ue una mica més amunt i a l'esquerra trobem el de la via Aran.
 |
| El primer llarg és una bonica grimpada. |
Primer llarg: Escalada ajaguda que s'anirà redreçant, cal vigilar d'anar recta amunt i no derivar a la dreta car és l'aresta Brucs. Escalada tranquil.la i plaent. |
| El segon llarg ja es posa més dret i gaudim d'una roca excepcional ! Fotos Josep Maria Mallofré. |
Segon llarg: Continuem recta amunt amb, ara, una mica més de trempera....bona roca i mica en mica agafem ambient. Trobarem algun ressalt que superarem pel mig. |
| Recuperant el segon llarg. |
 |
| El tercer llarg comença flanquejant a l'esquerra. |
Tercer llarg: Ara toca escalar flanquejant cap a l'esquerra, hem d'evitar La Bola cimera, d'aquí el nom de la via ! Mentre l'aresta Brucs ho fa per la dreta, nosaltres pel vessant contrari. La roca esdevé fabulosa i l'escalada cada cop més vertical, per gaudir. Un mur ben trempat és la cirereta final, una vegada superat grimparem per terreny ajagut a buscar la reunió cimera. |
| Per enfilar resta amunt més endavant. Foto Joan Pera. |
Descens: Ho fem en dos ràpels, un primer curt, d'uns 15 m. el trobem al vessant nord una mica per sota del cim i un de 50 des d'un arbre fins als pedrissos per on desgrimparem fins a tornar al peu de via.  |
| Un muret final ben vertical i amb roca per gaudir ! |
 |
Foto Cajoleta
|
Material: És una via de placa equipada on amb 8 cintes exprés farem. |
| Ressenya dels autors, gràcies ! |
Una via oberta per Luís Alfonso i Josep Solé el 2010, recomanable ! Per aprofitar la caminada fins aquí pot anar be i aprofitar per a fer alguna cosa més, com la via
Jaume Ferràndez Rubio al Serrat de la Cajoleta i que trobem a l'acabar el segon ràpel, o be la via Aran, per l'estil de la ja feta o l'Aresta Brucs. Pel vessant sud est la Pluja d'Idees, Juan Rayo Saltarín o la Christmas Race....
