Via Ester acabant per Somni de Tardor i via Nerea a CAM Nou barris. Els graus. Collbató. 20-02-2022.

A l'esquerra de tot del sector Els Graus, els Totxos CAM Nou Barris.

                   Ara fèia dies que no tornava a aquesta zona, em porta molts records d'hiverns fanàtics fent-hi esportiva, tatxant gairebé totes les línies...fins i tot enfilant-me, de segon, a un 7a+....però ha passat molt de temps, això és història.    Tanmateix sempre em sento acollit en aquests topants.   Avui aprofitant que fa molt de fred i tenim poc temps ens apropem al sector CAM Nou barris a fer quelcom tranquil ja que els companys/nyes no han escalat gaire i estan "rovellats".

Aproximació:

                     Ens arribem a Collbató, si veniu en diumenge com és el cas, cal aparcar a la zona habilitada al costat del Parc de Bombers, la resta de dies podreu aparcar al carrer d'Els Graus.  Si ho feu aquí, continueu el carrer cap amunt per trobar de seguida un trencall a ma esquerra que us porta al sector, si veniu de l'aparcament dels Bombers millor anar pel carrer Pau Bertran que quan s'uneix al carrer dels Graus, corba a la dreta, agafeu un senderó que s'enfila directament a buscar el sector.  Aquest sector és prou gran, a la dreta tenim la placa del Jardinet i placa Ghandi per anar cap a l'esquerra passant per la Placa Poma, PLaca Sóiux, Totxo de l'Estel i totalment a l'esquerra el nostre objectiu: Totxo CAM Nou Barris.

Els companys a la veïna via Imma.

El Toni i l'Àngels comencen per la via Imma, nosaltres triem la via Ester que ja li toca el sol;   la primera tirada ja t'escalfa però!  bona roca i cantelluda primer per una rampeta que es va redreçant, al capdamunt fa un canvi a buscar l'agulla de la dreta, aquí tenim el tram clau de la via, que cal saber encarar, fins i tot tira enrera hi tot!  Surt prou be entrant a reunió ben content tot i tenir els dits ben freds.

Des de la primera reunió de la via Ester, el Quique apunt de començar.

La segona tirada mes amable va a buscar la base del mur per on van les vies Ester, Imma i Somni de Tardor més a l'esquerra.   Nosaltres buscant un grau mes amable tirem cap a l'esquerra i fem la Somni de Tardor, una tirada vertical i monolítica que sempre m'ha agradat.  L'inici eñ mes delicat, la resta cal apretar però amb mes possibilitats de triar presa, l'arribada a la reunió torna a apretar.

A la Somni de Tardor i recuperant la tirada.

Una tirada on cal apretar !

Amb una temperatura mes agradable rapelem la somni de tardor per baixar caminant a buscar la segona reunió de Somni de Primavera/ Somni de Tardor, de la que amb un ràpel de seixanta som a peu de via.

Encara ens queda una estona i anem a una viu amagada i poc coneguda, d'una tirada, prou maca, la via Nerea situada entre el Totxo de l'Esperó, el de més a l'esquerra i el Totxo de l' Óscar.

A la dreta del Totxo de l'Esperó aquest ressalt per acabar el dia, via Nerea.

Curiosament aquesta via no l'havia fet encara amb el que ens anem turnant per fer-la de primer;  prou amable amb algun punt on cal mirar-s'ho, un gaudi per acabar el matí, ara sí amb una temperatura ben bona.

Ara és quan hi ha mes gent i quan nosaltres marxem, no ens agraden les aglomeracions.

Una zona ideal per aprofitar tardes de primavera o matins d'hivern tot cercant la millor orientació, bona roca i equipament, un bon recurs per quan no podem anar lluny.

Via Nerea.

Ressenyes d'internet.

 

Gaudint la pluja a Agulles, escalant al sol a Collbató. Via Somni de Tardor.

Pujant cap a La Torta admirem la Boleta del Portell estret.

Aquest diumenge el temps ens la torna a jugar, havia de passar un front i cap a les deu escampar...com que no l'encerten primer a fer un bon esmorzar al Muntanya, allà trobem bona teca i bons companys: l'amic Joan Prunera, Joaquim i company, que tampoc tenen massa clar cap on anar...tinc el goig també de poder saludar la Núria, l'Albert i el seu fill Marc, companys fins no fa massa de Campaments d'estiu i que avui estan fent un curset d'escalada.

Hem pujat per la Canal Ampla i ara baixem per l'altre vessant, ens sorpren una nevadeta!

Avui vaig amb l'Irwing i tornarem a Agulles, l'anterior vegada ell no va veure res ja que vam estar engolits per la boira tot el dia, avui sembla que no serà així, tot i que les boires no ens abandonen, ara però, altes. i força vent. De can Maçana enfilem amunt cap a Coll de Guirló i d'allà al pas de les Portelles; remuntem cap el refugi d'Agulles, on ja vaig tenint clar que l'objectiu d'avui tampoc serà possible...penso doncs anar a la Torta i gaudir de la impresionant vista que ens proporciona i així que el company disfruti d'ella. Enfilem canal Ampla amunt fins al coll, d'allà a l'esquerra per l'altra travessa d'agulles fins alpeu de la Torta, hi pugem per la dreta, per una canal descarnada, encara sense pluja, i quan traïem el cap al peu la ventada ens tomba! be, li ensenyo per on va la normal a aquesta agulla tan curiosa i cap avall, avui tampoc...ja de retorn al coll decidim que farem la travessa per la muralla nord, amb el que fem canal avall, a mitja baixada ens sorpren una forta nevada de neu granulada, fantàstic!! quin espectacle, ni ens tapem de la il.lusió que ens fa. Arribarem però al cotxe ben xops.

Tornem a Can Maçana, el cel es vol obrir ia cabarem escalant oi tant!

Ha deixat de ploure i la tempesta el vent l'empeny cap a mar, avui Irwing escalem !! li dic. Tornem a Collbató i aparquem al carrer dels Graus, trobem el Joan Prunera i companyia que remullats s'en van a fer-la petar al Bar, no els animo a tornar-hi que sí que sortirà el sol veniu...endebades, no em fan cas.

A la zona dels Totxos CAM Nou Barris, pujant per la Somni de Primavera.

Les parets són xopes, però la meva esperança és que una ullada de sol i el ventet faran la seva i l'encerto, quan som a peu de via una ullada de sol ens saluda. Ens equipem i començo amb la roca ben molla, per altres vegades sé que no patina i amunt, faré les dues tirades en una fins sota el fantàstic mur supèrior.

Murs verticals i de bona roca, és el premi d'avui!

Arribant a la reunió el sol ja apreta i la roca s'ha eixugat! tenia raó ! ara l'Irwing disfrutarà amb la tirada que li deixo, la darrera de la Somni de Trador, tècnica i potent, se la treu com un campió!

La roca és ben seca ja !

Disfrutant la verticalitat de la tirada i el solet!

Darrers metres abans del desplom final.

Ha estat un dia rarot, en el que hem caminat mes que no escalat, però ens ho hem passat be i finalment hem aconseguit traure les cordes a passejar. Llàstima de no tenir temps per mes, hem de ser a dinar a casa, ja que una vegada aquí dalt, dóna per fer vàries tirades excel.lents, com la Somni de Primavera , la Mal Pas, l'Ester etc.

Ressenya de la desapareguda Ona Climb.