A l'esquerra de tot del sector Els Graus, els Totxos CAM Nou Barris. |
Ara fèia dies que no tornava a aquesta zona, em porta molts records d'hiverns fanàtics fent-hi esportiva, tatxant gairebé totes les línies...fins i tot enfilant-me, de segon, a un 7a+....però ha passat molt de temps, això és història. Tanmateix sempre em sento acollit en aquests topants. Avui aprofitant que fa molt de fred i tenim poc temps ens apropem al sector CAM Nou barris a fer quelcom tranquil ja que els companys/nyes no han escalat gaire i estan "rovellats".
Aproximació:
Ens arribem a Collbató, si veniu en diumenge com és el cas, cal aparcar a la zona habilitada al costat del Parc de Bombers, la resta de dies podreu aparcar al carrer d'Els Graus. Si ho feu aquí, continueu el carrer cap amunt per trobar de seguida un trencall a ma esquerra que us porta al sector, si veniu de l'aparcament dels Bombers millor anar pel carrer Pau Bertran que quan s'uneix al carrer dels Graus, corba a la dreta, agafeu un senderó que s'enfila directament a buscar el sector. Aquest sector és prou gran, a la dreta tenim la placa del Jardinet i placa Ghandi per anar cap a l'esquerra passant per la Placa Poma, PLaca Sóiux, Totxo de l'Estel i totalment a l'esquerra el nostre objectiu: Totxo CAM Nou Barris.
Els companys a la veïna via Imma. |
El Toni i l'Àngels comencen per la via Imma, nosaltres triem la via Ester que ja li toca el sol; la primera tirada ja t'escalfa però! bona roca i cantelluda primer per una rampeta que es va redreçant, al capdamunt fa un canvi a buscar l'agulla de la dreta, aquí tenim el tram clau de la via, que cal saber encarar, fins i tot tira enrera hi tot! Surt prou be entrant a reunió ben content tot i tenir els dits ben freds.
Des de la primera reunió de la via Ester, el Quique apunt de començar. |
A la Somni de Tardor i recuperant la tirada. |
Una tirada on cal apretar ! |
Amb una temperatura mes agradable rapelem la somni de tardor per baixar caminant a buscar la segona reunió de Somni de Primavera/ Somni de Tardor, de la que amb un ràpel de seixanta som a peu de via.
Encara ens queda una estona i anem a una viu amagada i poc coneguda, d'una tirada, prou maca, la via Nerea situada entre el Totxo de l'Esperó, el de més a l'esquerra i el Totxo de l' Óscar.
A la dreta del Totxo de l'Esperó aquest ressalt per acabar el dia, via Nerea. |
Ara és quan hi ha mes gent i quan nosaltres marxem, no ens agraden les aglomeracions.
Una zona ideal per aprofitar tardes de primavera o matins d'hivern tot cercant la millor orientació, bona roca i equipament, un bon recurs per quan no podem anar lluny.
Via Nerea. |
Ressenyes d'internet. |
Llegint-te, m'he adonat que aquí encara no hi he escalat mai.... Potser no ho hauria de confessar!! La roca es veu bona, no? O està molt polida?
ResponEliminaJoan, no m'extranya que no hi hagis anat mai ja que és una zona poc atractiva d'entrada, però hi ha molt bona roca i itineraris prou divertit. Excepte les zones d'esportiva pura la roca està prou be, gens relliscosa. Ideal per a l'hivern ja que hi fa molt bon clima, ara amb la calor que ve millor esperar.
Elimina