Via Glòria a la Miranda de Can Jorba, una "clàssica" amb rebava...

Amb el Josep i el Toni apunt de començar

Aquest dilluns a la tarda s'han congriat els astres i quedem amb el Josep, que fa dies que no coincidim i el Toni per fer una escapadeta; a l'haver treballat dissabte tenia dilluns festa i malgrat haver tirat la canya a tothom conegut no havia trobat qui pugués sortir....però mira per on al final serem tres! No tenim massa clar on anar i tot fent camí cap a Collbató decidim finalment anar a Can Jorba per fer la via Glòria. Fa anys, tants com vuit ja la vaig

fer

i en tenia molt bon record, i recordava que deu n'hi dó com tivaba....

Inici per la placa menys dreta del costat, d'on passarem a la placa.

Avui es demana començar el Toni, cap problema, ja que així canviem les tirades. L'inici és divertit pel mur lateral no tan dret com la placa a la que ens enfilarem. Les assegurances justes i molt ben posades, que et fan escalar.  Escalada tècnica i física, amb les preses que comencen a estar una mica gastades.

Pas clau de canvi de mur i enfilant la placa.

Cap a la meitat es redreça i es fa estudiar...les preses hi són, però cal treballar-s'ho, per gaudir!!! La reunió no és còmoda per anar tres amb el que surto ràpidament a buscar un magnífic pitó que ja es veu de la reunió estant. Aquí l'escalada és menys física i de grau mes baix, però la roca és un pel trencada i t'ho fa mirar...al ser més senzill també les xapes allunyen, tanmateix però pots acompletar l'equipament a discreció. Tinc la impresió d'anar sempre de canto i és que la configuració de les plaques t'obliga a flanquejar sempre cap a l'esquerra, sensació un pel "desagradable".

Començament de la segona tirada, sempre en diagonal a l'esquerra.

Recuperant la tirada, força aventurera i que podrem complementar amb flotants a demanda.

L'arribada a la segona reunió és força trencada i costa de posicionar-te...una bona Sabina et fa sortir cap a l'esquerra però en compensació és de bon engrapar hahaha.

Anirem salvant diferents ressalts al tercer llarg.

Hi torna el Toni, aquesta és una tirada extranya, que va saltant diferents replecs fins situar-se sota un desplom, desplom que no afrontem, sinó que la via esquiva amb mestratge amb un altre magnífic flanqueig, arrrrggggg, punyeteros flanquejos!

El quart i darrer llarg ens guarda una sorpresa en forma d'apretada al mur final.

Surto pel darrer llarg, és curiós, sembla trencat, però no, la roca hi és franca i cantelluda, de peus sempre ben posicionat, això sí, has d'anar sortint cap al buit; una llastra "expanding" és clau per entrar a la part vertical del final, jo aprofito per posar-hi un Àlien, tot i que no sé si serviria de gaire en cas de caiguda...potser seria pitjor ja que a la caiguda hi hauríem de sumar la llastra....però el cert és que després de tant de temps aturat, el meu coco em demana això hehehe....engrapada a la llastra i altre cop a la placa, placa que ara es redreça fins a la vertical, donant, el pas més dur de tota la via, Cinquè superior díuen...però per mi potser és un 6a. Haig de fer un repòs ja que no veig clar per on sortir...però hi torno, baixo a la repiseta i repeteixo el pas, ara sí, amb un cop de gas supero la cinta i ja cap amunt....bufff com tiba això. Veig la reunió molt amunt i surto a buscar-la per la dreta, gens recomanable ja que tot baixa!

Ressenya de
l'Escalatroncs

Ha estat una molt bona tarda, en bona companyia, com fèia temps! la via la recordava molt bona i ho segueix sent, recomanable però per anar-hi amb el grau ben consolidat, sinó millor dur material per acompletar la protecció, sobretot al segon i tercer llargs, els més senzills; Agrair als seus aperturistes J.C. Peña, J.Escofet i I. Notivoli (2005) aquesta línia.  A les tardes i comença a fer calor, millor pels matins.

Drac gos al Joc de l'oca. Agulla de Can Jorba. Montserrat.

Des de l'engorjat del Joc de l'Oca el fantàstic mur per on va la via

El dilluns 29 d'octubre tinc festa i hem quedat amb l'Ivan per a fer la Drac gos, a la capçalera del torrent del Joc de l'Oca; aquesta via la van obrir l'any 1993 en David Aloy i P. Ridao en un mur compacte i vertical. Fa molt temps que li tenia l'ull posat, ames el David és un bon amic i em fa molta il.lusió repetir la seva via.

l'inici és un pel rarot, per millorar a mesura que t'enlaires.

Dubtem de si ens tocarà el sol a peu de via, sortosament quan la vam fer no fèia tan fred com aquests dies! No sabem si escalar alguna via de la Miranda de Can Jorba abans, però preferim pujar caminat, que hem llegit que la via és molt mantinguda i millor arribar-hi amb els braços frescos...enfilem el camí dels Francesos fins al coll de l'Ajaguda d'on baixem a trobar el torrent; resseguim avall el mateix fins que passades unes cordes en un estretament veig les assegurances a la paret.

Penjat a la primera reunió.

El segon llarg és el mes dur amb el que començaré, ja m'agrada! entrada punyetera amb la roca pulida per l'aigua, un burí atrotinat a poc d'enfilar-te, força mes amunt la rastallera de bolts...renoi hi ha una bona excursió fins el primer, en una escletxa poso un àlien que tranquilitza per xapar, ja que el burí no serveix de res. Es posa vertical i mantingut, sorprèn així en fred,tan que em penjo a estudiar-m'ho, que els bolts hi son però no a tocar; superat l'esbufec inicial vaig agafant confiança i entro a reunió ben satisfet.

Francs primers metres de la segona tirada.

Fa sol i sortosament aquest arriba ben be fins a peu de via, a la reunió però ja hi bufa una mica de vent, res molest per ara. L'Ivan disfruta la tirada i surt per la propera: começa amb bona roca i les xapes allunyades, es puja be en tendencia a l'esquerra per posar-se a la vertical d'una gran llastra.

Acostant-se al tram mes vertical i fi.

Aquí no es pot córrer, però tampoc adormir-t'hi ja que és molt dret i la presa hi és però cal trobar la bona...el veig apretar tot colocant-se i equilibrant-se, gairebé és a la llastra, comenta que hi ha bon canto i en uns passos ja el veig sobre la mateixa xapant el bolt d'entrada a reunió.

                                                          Vídeo del pas clau

Just abans d'entrar a reunió desploma!

L'entrada a reunió és punyetera, vens amb els braços inflats i precisament és on desploma mes...ara, les preses hi son molt bones i grans, tan sols és qüestió de Pila!

De la segona reunió, el llit del torrent del Joc de l'Oca.

Felicito l'Ivan, ha encadenat la tirada sense ni un repòs! em toca, el començament és divertit, plaent, per posar-se seriós a mesura que m'acosto a la llastra, trobo el tram mes compromes just abans d'engrapar-la, un tram molt dret i amb peus escassos i forats per anar triant...amb calma surt, i sí, la llastra té un canto genial, en un parell de passos sóc a sobre d'ella, però ara toca anar a la dreta i entrar a la reunió, renoi aquí faig figa i haig de penjar-m'he a descansar, com comentava abans les preses hi son, però tira enrrera i els braços no estan per romanços.

La tercera tirada amb una sortida picant.

Aquesta segona reunió és un niu d'àligues, quin ambient! la roca aquí és de les millors que puguem trobar per Montserrat. Ara em toca, tinc els braços cansats però li veig color, un flanqueig a la dreta per situar-me a la vertical d'un còdol que fa de fantàstica presa, l'engrapo i ho probo...noto el braç buit...sense força...estic pagant l'esforç del segon llarg! canvi de plans i l'Ivan tira amunt sense cap problema, és qüestió de força! de seguida munta reunió, que aquesta tirada és curta.

Al flanqueig abans de reunió del quart i darrer  llarg.

Quina llàstima, potser hauria d'haber esperat una mica més, ara estic disfrutant, els braços responen...he llegit que no sóc el primer que s'hi troba, un consell, si voleu fer-lo deixeu una bona estona de relax abans de posar-vos-hi, val molt la pena. Ara és el meu torn, la darrera tirada comença prou vertical també, després de tres bolts s'ajeu una mica i hi ha una bona excursió fins l'altra xapa, amb traça, el que fa la por, llaço un merlet i col.loco un Àlien tot fent ziga-zagues. Del bolt recta amunt es veu descompost i cal fer un flanqueig aeri a l'esquerra fins sortir a una terrassa on gairebé a peu pla trobo la reunió.

Molt satisfets al cim.

Ja fa una estona que l'airet que bufava s'ha fet mes intens, a l'Ivan ja no li toca el sol i puja enfredolicat, per sort a la reunió encara escalfa. Ens felicitem, una via de les que deixen bon regust, amb cap tirada negligible, curta però INTENSA.

Ressenya aproximada

Mentre anem a buscar el ràpel, baixarem altra cop al torrent i el remuntarem per baixar pel camí, comentem que és una via que segur repetirem, grau obligat V+ o mes...potser 6a..la dificultat li posa mes que el grau mateix, lo mantingut d'aquest. La roca excepte l'inici és de la que sempre voldríem, molt ben assegurada, el que no vol dir a tocar, cal escalar entre xapes i a l'inici i al final si no us agrada fer molts metres a pel millor pujar un joc d'Àliens. Ah! no hi aneu amb fred, ideal amb solet matins d'hiverns suaus o tardes d'estiu, apa a disfrutar-la.