La Navarro de Roca dels Arcs deu anys després. 14-01-2023.

Majestuosa Roca dels Arcs

   Un dissabte de gener aprofitant l'anticicló d'aleshores ens apropem altre cop a Roca dels Arcs.   Fa una mica mes de deu anys vam anar amb el Toni a fer la via Navarro i de tornada ens vam enfilar de nou a fer la Tàrrega;   aquest cop anem mes tranquils i l'objectiu és repetir la Navarro.

A peu de via on hi ha gravat "Navarro"

Aproximació

Roca dels Arcs és al peu de Vilanova de Meià, nosaltres ens hi acostem per Artesa de Segre d'on per la L-312 travessem el Pont d'Alentorn per poc després en una recta girar a l'esquerra direcció Vilanova LP 9132;  entrem al poble de Vilanova de Meià que travessem per continuar per la carretera local L-913 a Llimiana.    Aparquem passat el pont  del Pilar del Segre en un dels pocs i petits eixamplaments de la carretera.   Baixem a travessar el torrent pert enfilar amunt a buscar el camí que travessa a mig aire tota la Roca dels Arcs;  com que la nostra via és al costat dret de la paret quan veïem un corriol que s'enfila amunt el seguirem finms a la base de la paret, aleshores identificarem la via per l'esperonet que la enmarca i el nom Navarro picat a la paret, actualment molt esborrat.

Interessant primer llarg , a sota superant el diedre.

La primera tiradacomença ben vertical com acostuma en aquesta paret, presenta les seves característiques franges que ens ajuden a anar amunt.  Ens enfilem a sobre una "entosta" de la que flanquegem a buscar un diedre de superació atlètica.   L'entrada a la reunió és finota. 

Atlètica segona tirada ( Foto de fa deu anys)

El segon llarg és espectacular, va a superar un desplom que sembla impossible però que amaga unes preses d'escàndol que fan que ho gaudim.   Trobarem amagat un pitó amb un cordino, abans podrem posar alguna assegurança flotant.   sortint del sostre entrem en una placa fins la reunió.

Segona reunió.

Feixa per la que es fa el canvi de reunió i el Nandi a la Savina que fa de reunió 2 accessòria.

De la segona reunió fem un aeri i senzill flanqueig a l'esquerra a buscar una gran Savina;  aquí hauríem d'haver anat  a la dreta, però un llaminer espit ens crida i com fa deu anys ens enfilem per la via Tom Sawyer que és la de l'espit, la Navarro actualemnt no te cap expansió.

Superar aquest tram és potent però no obligat, unes preses cantellues ajudem a superar el pas del que sortim a una placa en direcció a l'esquerra per tornar aleshores a la dreta a buscar un muret amb una Savina sobre de la que trobarem la reunió.

Anant a buscar l'espit de la Tom Sawyer.

Tercera reunió a l'ombra d'una gran Savina.

De la tercera reunió, a l'ombra d'una gran Savina tenim tota la paret per nosaltres...anirem enfilant-nos per on millor ho trobem, posant algun flotant de tant en tant fins al capdamunt anar a buscar per on mes tiba, cap a la dreta, que és on les preses són millors, tram vertical i espectacular amb l'afegit de l'autoasegurament, una passada !

Darrer llarg, completament net on navegarem tot buscant els passos mes divertits.

Reunió cimera en una Savina.

La vall als peus.....

Darrers passos al cim.

La reunió cimera la fem en una altra Savina força lluny de la vertical amb el que perdrem el contacte visual amb el company.

Baixarem caminant per un corriol que s'endevina a la carena i que va anat en direcció est;  actualment se n'ha variat el recorregut per evitar un tram perillós.

Ressenya de la via dels seus autors.

Via imprescindible de la zona, completament sense expansions, trobarem algun clau, amb el que millor anar ben proveit:  nosaltres vam dur Àliens i Camalots fins al dos, els Tacons poden ser útils, així com bagues savineres.

El grau de dificultat és assumible fins al V/V+ amb algun cop de gas entre mig, sobretot a la segona tirada i la última.

 

Via Sendero Límite a la Paret de Bones. Arguis. Hoya de Huesca.

La paret de Bones des de l'aparcament

       Tercer dia de l'estada a Osca, amb aquest any tant sec resulta que nosaltres hem triat els dies que més molla està la comarca, sembla ser que la setmana anteiror se la va passar plovent cada dia....sortosament avui fa bon dia i decidim tornar a intentar la Paret de Bones, el primer dia ens hi vam arribar i la boira era tant espessa que no vèïem ni la paret.

APROXIMACIÓ

Anem a Osca per l'A-23, nosaltres ens aturem a esmorzar al Restaurant Monrepós.

continuem per l'autovia sortint-ne a la sortida 381 direcció N330 Arguís centre de contorl del túnel.  Travessem Arguis iseguim la carretera, en un revolt marcat a la dreta girem a l'esquerra en direcció a Bentué de Rasal;  la carretera planeja en direcció oest fins a trobar a ma esquerra una esplanada prou gran amb un tancat, aquí aparquem.

Per anar a la paret que ja veïem des d'aquí, travessem la carrtera i seguirem fites.

És important no perdre-les ja que el camí fa força giragonces i camp a travers no arribaríem.  Calculeu una hora anant tranquils.

La via triada és ben molla, vaja baixa un riu per la línia !

El camí et deixa al vessant dret de la paret, justament el que està més moll i justament la via que ens fèia peça, la Blue velvet és un riu !, des de sota ens ha semblat que per l'esquerra era més eixut i així és, després d'un puja i baixa arribem al peu de via de la Sendero Límite que sortosament es deixarà fer.

Finalment la via Sendero Límite es deixarà fer parcialment.

A peu de via, sortejant la mullena.

El primer llarg ens presenta l'adherència de la zona.

La primera tirada és curiosa, sembla senzilla però serà el primer contacte amb aquesta arenisca sorrenca i de no massa adherència, anem amb cura.  A mesura que ens adaptem anem agafant confiança.  Lllarg divertit i variat.

El segon llarg ja entra de ple en le splaques d'adherència, on has d'anar de forat en forat o de regleta en regleta, recordant prou la paret de Narieda sud, amb pitjor roca.   A la meitat un ressalt ens fa apretar les dents, sort d'un boix que es deixa engrapar.

Segona reunió ( Foto JosepSanz) i el Josep recuperant la tirada.

Cal refiar-se dels peus i de les petites rugositats de la placa.

Començant el tercer llarg, flanqueig i ressalt divertits.

El tercer llarg surt en flanqueig a l'esquerra per anar a buscar un ressalt fissurat, de lluny impresiona però te bon canto i es deixa fer prou be, una vegada superat ja afluixa fins la reunió.

Aquesta és sota un gran bloc per on comença el quart llarg.

Impresiona, però es deixa fer gràcies a la tècnica de bavaresa i a que aquí la roca és pou adherent.   Després d'uns exercicis contorsionistes es supera el bloc entrant en una aresta per la que ens anirem enfilant superant diferents ressalts prou interessants i que ens faran treballar.

Després de superar la bavaresa del quart llarg. Foto Josep Sanz.

Superada la bavaresa resten un seguit d'esperons prou interessants.

Adherència en majúscules al cinquè larg.

La quarta reunió és ben còmoda sota una planxa ben llisa que mor al mur vertical de sortida.   El cinquè llarg és la tirada d'adherència per excel.lència!   Sembla mentida que es pugui anar pujant i sí ara una fissura, ara un foradet i els peus en adherència i ja som sota la muralla final.

L'embassament d'Arguis des de la paret i recuperant els Slabs.

Fins aquí ens ha deixat jugar la paret, però el tram final és ben moll, sobretot el pas clau d'entrada a la sisena reunió, amb el que decidim que rapelem.

Els companys amb els que hem coincidit pensen el mateix amb el que en dos ràpels de seixanta assolim altre cop la base de la paret.

Ha estat una llàstima ja que les tirades que restaven es veïem espectaculars, ja hi tornarem tanmateix !

La part de dalt té els trams clau ben molls amb el que decidim rapelar.

Amb els companys que vam coincidir a la via, ella és l'Elena, d'ell no recordo el nom disculpa.

En dos ràpels podem baixar a l'anar amb cordes de seixanta.

Ressenyes del blog

Escalando

de X. Larretxea

 Via molt recomanable si us agrada l'adherència, completament equipada amb unes 14 cintes fareu, l'equipament és complet però obliga a escalar.

Molt recomanable si us atreu l'adherència.