Aresta Brucs de la Piràmide, una agulla amagada al vessant de Frares de la Canal Ampla. 05-05-2024.

La Piràmide resta amagada per la boscúria de la Canal Ampla, al darrera l'Agulla d'en Charlie i el Cap d'en Calventus

 

     Ara que comença a apretar la calor, aquestes agulles són ideals, inspirats per la piulada del Manel i La Ita anem a fer aquesta agulla per a nosaltres completament desconeguda, i no és extrany, ja que queda amagada dins la frondositat de la Canal Ampla i sol passar desapercebuda.

APROXIMACIÓ:

Per anar a Agulles deixarem el cotxe a Can Massana on hi ha un espai habilitat com a aparcament per la Fundació Catalunya La Pedrera : Els vehicles que facin servir l’aparcament del punt d’informació (amb una capacitat màxima de 100 vehicles) han de fer una aportació de 6€ que es destinen en la seva totalitat a les despeses de conservació de l’espai. Per a entitats associades (FEEC i Amics de Montserrat, prèvia presentació acreditació) el preu és de 4€ i amb gratuïtat pels veïns dels municipis propers (presentant document acreditatiu).

De l'aparcament agafem la pista que s'enfila cap a Coll de Guirló, GR 172 o camí de la Foradada, poc després de travessar el coll i després d'una baixada trobem un trencall a la dreta que ens porta al refugi Vicenç Barbé, el seguim, passem el pas de les Portelles on haurem de grimpar una mica,   continuarem el sender fins arribar al refugi Vicenç Barbé o d'Agulles,   Seguim el camí cap a Coll de Port , primer trobem una canal, és la de l'Ou de Colom i las següent és la nostra: Canal Ampla ( Rètol indicador)  La remuntem fins cap a la meitat, que trobem un replà, aquí, abans de tornar a enfilar-nos anirem pel mig del bosc, sense camí, fins a topar amb la paret oest de la Piràmide, en resseguim la base cap a la dreta fins a l'aparició de la bonica aresta Brucs.

Tot venint del refugi Vicenç Barbé trobem la Canal Ampla, que divideix Agulles i Frares.

Després d'una estona pujant, trobem aquest replà, aquí anirem a la dreta a buscar la PIràmide.

Quan arribem a la paret la resseguim cap a la dreta trobant l'aresta Brucs.

Primer i segon llargs:         El primer llarg són uns quinze metres de grimpada, nosaltres decidim empalmar els dos;  després d'una grimpada i posar una cinta a una Alzina, encarar el muret, aquest presenta molt bona roca, anem amb tendència a l'esquerra, manen les preses i quan ja som força amunt trobem la primera.   Passat el mur inicial la paret perd inclinació i arribarem tanquil.lament a la reunió havent xapat un altre burí abans.

Enllacem primer i segon llargs. Foto Josep Maria Mallofré.

       

La nostra primera reunió.

El company a peu de via i entrant a la reunió.

Segon llarg ( Tercer):      Surt de la reunió per l'esquerra resseguint el marge de la berruga o agulla del Patufet.   Al començament és força dret amb bona roca;  ens podrem assegurar a la fissura i també llaçar alguna Savina.   Reunió en un lloc airós, restaurada.

El nostre segon llarg ( Tercer si no empalmes 1 i 2 ).

Tercer llarg ( 4art):    Comencem resseguint la berruga per l'esquerra, aquí també hi trobarem lloc per a col.locar flotants i Savines.  Roca ja a controlar fins al cim de l'agulla.

Segona reunió amb un bon ambient.

Descens:  Del cim baixem pel vessant contrari a l'ascens fins a trobar una Alzina de la que farem un ràpel d'uns 15 metres pel vessant est fins a una canal per al que arribarem a peu de via.

Tercer llarg ( 4art) on aprofitem per llaçar arbustos i la fissura de la dreta.

       Foto Josep Maria Mallofré.

Material: Unes set cintes exprés, Friends mitjans, bagues savineres.

Cim de la Piràmide amb la desafiant Caputxa just al davant.

Ressenya dels amics Manel i Ita i a sota de la guia d'en Labraña, gràcies.

Una agulla ben interessant  on gaudirem de tranquil.litat i aquella escalada de concentració de les arestes Brucs, amb trams "exposats" però on la qualitat de la roca no fa patir.   Escalada on haurem d'acompletar l'equipament sobretot als trams superiors de fissura, porteu una mica de tot, Friends, Tricams, bagues etc  

Podem aprofitar l'excursió per fer alguna de les agulles properes, l'Ànec, La Sens Nom, el característic Caputxó d'en Semir etc.

Via Sandra a la Mamelluda. Frares encantats. Montserrat. 11-05-2024.

La Mamelluda des de La Piràmide al fons el Bisbe, La Nana i El Morro Pla.

 

                       Arran de la piulada al Blog Manel i Ita d'aquesta via que desconeixíem, via Sandra a la Mamelluda, ens acostem a Frares a fer-hi una visita.

Som dues cordades, avui el Josep Coll m'acompanya i el Josep Maria Mallofré fa cordada amb el Manel Gomez, ens ho passarem molt be en aquest entorn solitari i frescal.

APROXIMACIÓ:         Aparquem a Can Maçana, entre setmana no es paga i els caps de setmana i festius són 6 euros o 4 si s'està federat.

Enfilem cap a Coll de Guirló agafant el trencall a la dreta al refugi d'Agulles, d'aquest continuem camí travessant la primera canal, la de l'Ou de Colom arribant a la segona canal, la Canal Ampla;  la remuntem passant per la balma d'en Herp fins a entroncar amb l'Alta Ruta d'Agulles i Frares al peu de l'aresta Brucs de l'agulla Sensenom;  seguim a la dreta cap a Frares i sense enfilar-nos anem a buscar la Caputxa, ens arribem al coll entre aquesta i el contrafort de la Mamelluda, resseguim la seva base fins al peu de l'aresta Brucs o via Anglada - Auqué;  revoltem l'agulla per anar a buscar el vessant sud, remuntem la canal fins a veure els primers parabolts sota una evident balma.

Primer llarg, que comença finot. Fotos: Josep Maria Mallofré dalt i Josep Coll sota.

Primer llarg:    L'entrada és potent i on es concentra la major dificultat com sol passar en aquests peus de via on la vegetació sempre hi manté humitat;   tanmateix la roca és molt bona i cantelluda permetent, no sense una bona apretada, superar els primers metres.     Deixem a l'esquerra  el balmat per anar enfilant la placa fins la reunió aprop del caire de l'agulla amb el vessant de l'aresta Brucs que podrem albirar.   Uns 20 metres intensos.

Escalada de placa amb la Piràmide de fons i l'agulla amagada al darrera.   Foto Josep Maria Mallofré.

Un pas més fort abans d'entrar a reunió.  Foto Josep Maria Mallofré.

Primera reunió i primers metres del segon llarg.

Segon llarg:       Comencem una mica a l'esquerra de la reunió tot cercant els millors còdols per anar aleshores recta amunt en tendència a la dreta anant a buscar la mamella dreta;  la supera amb uns passos d'artificial equipat per salvar el balmat continuant amb un lliure elegant fins el replà sobre el mamellam.

La reunió és a l'esplanada aprofitant unes minses Savines.

Apropant-se a la mamella dreta que superem en artificial.   A sota  Foto Josep Maria Mallofré.

Després de dos passos d'estreps ja se surt en lliure.

El Josep a la segona reunió i fent el darrer pas d'estreps tot recuperant la tirada.  Foto Josep Maria Mallofré.

Des de l'Agulla Encantada en Manel i la Ita ens fan aquesta perspectiva, gràcies amics !

El tercer llarg supera la bola cimera amb millor rocam del que sembla. Fotos Josep Coll.

Tercer Llarg:    Comencem caminant a buscar la bola cimera, podem protegir a la base ( Friend) per enfilar el mur que presenta molt bona roca malgrat l'aspecte, ens enfilem a poc a poc anant a buscar un burí a la dreta i a lesquerra sota un llabi hi tenim un clau, poseu cinta ben llarga per evitar el ròssec de la corda.

D'aquí anem cap a la dreta resseguint una fissura amb bones preses de mans fins assolir el cim, al caire hi trobem una bona reunió de bolts amb cadena, possible ràpel.    Nosaltres decidim fer la reunió més amunt al replà de l'agulla on hi trobem un espit.

Tercer llarg des de l'Agulla Encantada gràcies al Manel i la Ita.

Descens:    Es pot fer un ràpel des de la instal.lació que hem trobat cap al vessant sud per on hem pujat o baixar desgrimpant pel vessant est;  no és difícil però no s'hi val a badar, nosaltres vam preferir deixar la corda passada com a passamà per assegurar el descens.

Des del cim es pot desgrimpar amb molt de compte o fer com nosaltres i deixar la corda de passamà.
Fotos superior Josep Coll i sota  Foto Josep Maria Mallofré.
 

Material:  Set cintes exprés, Estreps,  joc de friends o Àliens per a la tercera tirada.

Panoràmica des de l'Agulla Encantada, gràcies Manel i Ita;  A primer terme a l'esquerra l'Agulla Sensenom, a la dreta la Caputxa o agulla Vicenç Barbé, al fons la Nana i el Morro Pla.

Ressenya dels amics Manel i Ita que ens van inspirar amb la seva piulada aquesta ascensió.

Via Joan Cervera i Batariu a l'agulla Salvat Papasseit o Cua de Bacallà. Frares encantats. Montserrat. 29-04-2023.

Des del Gorro una panoràmica d'Ecos i Frares encantats

         A l'abril, enguany ja fa força calor, decidim buscar una zona elevada i fresca i me'n recordo de la via Joan Cervera i Batariu a la Cua del Bacallà sobre la Font de l'Esllavissada al Coll de Port.   Fèia força anys que hi havíem anat amb el Josep i el Toni i en vam marxar amb la cua entre cames ja que no vam ser capaços de xapar la primera assegurança....van passar els anys, vaig tornar per a fer la via Bavària i la via Amadeus a la mateixa Agulla, però aquesta va quedar a l'oblit;   un dia llegueixo en una piulada que el peu de via sembla que s'ha erosionat i que cal una "canya" per a poder xapar-la.

Amb el Joan Pera i el Josep Maria Mallofré ben equipats amb una ferma canya del Joan decidim ananr-hi.

APROXIMACIÓ

Cal anar a la Font de l'Esllavissada i nosaltres triem fer-ho per Can Massana, coll de Guirló i Pas de les Portelles, en dies de molta calor és preferible fer-ho passant per sota la cadireta seguint el GR 172 i poc després de deixar-la enrrera en plena pujada trobem un trencall a la dreta, deixant el GR que va al Monestir.  Al següent trencall anem a l'esquerra per passar per sota el Bisbe, Lloro, Frare Gros...transcollant el Pas de Port o de Porc i d'aquí seguim el camí en direcció oest fins la Font de l'Esllavissada;  la via comença a la dreta de la Font enfilant una canal molt trencada que separa l'agulla dels Caporlas a la dreta de la nostra agulla.    Veurem ja els primers bolts a la placa.

A peu de via pescant la primera xapa ! Foto Josep Maria Mallofré.

                       Aquest cop anem previnguts i gràcies a una canya d'esportiva que ha dut el Joan xapem còmodament deixant ja posat l'estrep.   Fer-ho en lliure no ho veig factible a causa de com n'és de descomposta la paret.  A l'actualitat el peu de via és molt avall i la distància a la primera xapa cada cop és més gran.

Gràcies als estreps ens podem col.locar a la placa, el següent pas demana una tibada de cinta per estabilitzar-se a la paret, aleshores amb cura podem anar progressant ara ja en lliure, l'estrep es queda per als companys.

L'escalada esdevé molt tècnica i fina no perdent caràcter fins força amunt en que la paret s'ajeu resultant aleshores una escalada plaent en la que les assegurances són molt espaïades fins desaparèixer.   No tenia clar on calia fer reunió i la munto a l'esquerra de la canal que toca, els companys ja aniran directe a buscar la reunió bona, em tocarà desgrimpar un tros per a recuperar la línia.

Toca començar amb els estreps per aleshores alternar algun A-0 més.Foto Josep Maria Mallofré.

La placa apreta prou però ja ens deixa anar en lliure. Foto Josep Maria Mallofré.

Quan la paret perd verticalitat vaig a buscar la reunió en un arbre. Foto Josep Maria Mallofré.

Me ne'n vaig massa a l'esquerra i els companys van a buscar l'arbre de la canal central.

Ja tots tres reunits a la primera reunió correcta surt el Joan;  aquesta tirada tot i ser senzilla ( IIIer) no s'hi val a badar...a la dreta hi ha un bolt i després cal navegar fins a superar el llavi on trobarem la reunió de la Bavària a l'esquerra i la nostra mes a la dreta.

El Joan al segon llarg, senzill però millor no badar....

Segona reunió a la dreta de la de la via veïna: Bavària.

Començant el tercer llarg, superant un balmat acrobàtic.

El tercer llarg és el millor de la via i per ell mateix justifica la via...hi ha qui recomana començar per la Bavària i a la feixa anar a buscar aquesta tirada.

Avui l'hi ha tocat al Josep Maria, comença fent un flanqueig horitzontal a la dreta a buscar una canaleta que gràcies a uns grans blocs permet enfilar-s'hi a sobre.  Ja al diedre toca el tram més delicat, passar a la placa de la dreta, aquí cal apretar i fer alguna tibada de cinta , la continuació no desmereix i fa escalar i molt, sort que la roca hi és molt agraïda, aspra i generosa.  Un llarg que es recorda.

La reunió cimera es fa en unes Savines gairebè quan la partet ja s'ajeu.

Al tram clau de la tirada, passar del diedre a la placa de la dreta.

Treballant l'imponent i ben assegurada placa amb millor roca !

Al tram final on la paret comença a perdre força.

Reunió cimera en una Savina i foto bacallans !

Una vegada al cim el descens el farem caminant pel vessant oest anant a buscar el bosc on trobatrem rastre en una canal que ens deixarà al camí de Coll de Port.

Material:  de 14 a 16 cintes exprés.  Un joc d'Àliens i o Tòtems fins al 0,5, Un estrep i una Canya/Tramposa ( Imprescindible!).
 

Ressenyes de la via, a sobre la del

Jose Walero

, a sota la dels aperturistes, germans Masó.