Via Joan Cervera i Batariu a l'agulla Salvat Papasseit o Cua de Bacallà. Frares encantats. Montserrat. 29-04-2023.

Des del Gorro una panoràmica d'Ecos i Frares encantats

         A l'abril, enguany ja fa força calor, decidim buscar una zona elevada i fresca i me'n recordo de la via Joan Cervera i Batariu a la Cua del Bacallà sobre la Font de l'Esllavissada al Coll de Port.   Fèia força anys que hi havíem anat amb el Josep i el Toni i en vam marxar amb la cua entre cames ja que no vam ser capaços de xapar la primera assegurança....van passar els anys, vaig tornar per a fer la via Bavària i la via Amadeus a la mateixa Agulla, però aquesta va quedar a l'oblit;   un dia llegueixo en una piulada que el peu de via sembla que s'ha erosionat i que cal una "canya" per a poder xapar-la.

Amb el Joan Pera i el Josep Maria Mallofré ben equipats amb una ferma canya del Joan decidim ananr-hi.

APROXIMACIÓ

Cal anar a la Font de l'Esllavissada i nosaltres triem fer-ho per Can Massana, coll de Guirló i Pas de les Portelles, en dies de molta calor és preferible fer-ho passant per sota la cadireta seguint el GR 172 i poc després de deixar-la enrrera en plena pujada trobem un trencall a la dreta, deixant el GR que va al Monestir.  Al següent trencall anem a l'esquerra per passar per sota el Bisbe, Lloro, Frare Gros...transcollant el Pas de Port o de Porc i d'aquí seguim el camí en direcció oest fins la Font de l'Esllavissada;  la via comença a la dreta de la Font enfilant una canal molt trencada que separa l'agulla dels Caporlas a la dreta de la nostra agulla.    Veurem ja els primers bolts a la placa.

A peu de via pescant la primera xapa ! Foto Josep Maria Mallofré.

                       Aquest cop anem previnguts i gràcies a una canya d'esportiva que ha dut el Joan xapem còmodament deixant ja posat l'estrep.   Fer-ho en lliure no ho veig factible a causa de com n'és de descomposta la paret.  A l'actualitat el peu de via és molt avall i la distància a la primera xapa cada cop és més gran.

Gràcies als estreps ens podem col.locar a la placa, el següent pas demana una tibada de cinta per estabilitzar-se a la paret, aleshores amb cura podem anar progressant ara ja en lliure, l'estrep es queda per als companys.

L'escalada esdevé molt tècnica i fina no perdent caràcter fins força amunt en que la paret s'ajeu resultant aleshores una escalada plaent en la que les assegurances són molt espaïades fins desaparèixer.   No tenia clar on calia fer reunió i la munto a l'esquerra de la canal que toca, els companys ja aniran directe a buscar la reunió bona, em tocarà desgrimpar un tros per a recuperar la línia.

Toca començar amb els estreps per aleshores alternar algun A-0 més.Foto Josep Maria Mallofré.

La placa apreta prou però ja ens deixa anar en lliure. Foto Josep Maria Mallofré.

Quan la paret perd verticalitat vaig a buscar la reunió en un arbre. Foto Josep Maria Mallofré.

Me ne'n vaig massa a l'esquerra i els companys van a buscar l'arbre de la canal central.

Ja tots tres reunits a la primera reunió correcta surt el Joan;  aquesta tirada tot i ser senzilla ( IIIer) no s'hi val a badar...a la dreta hi ha un bolt i després cal navegar fins a superar el llavi on trobarem la reunió de la Bavària a l'esquerra i la nostra mes a la dreta.

El Joan al segon llarg, senzill però millor no badar....

Segona reunió a la dreta de la de la via veïna: Bavària.

Començant el tercer llarg, superant un balmat acrobàtic.

El tercer llarg és el millor de la via i per ell mateix justifica la via...hi ha qui recomana començar per la Bavària i a la feixa anar a buscar aquesta tirada.

Avui l'hi ha tocat al Josep Maria, comença fent un flanqueig horitzontal a la dreta a buscar una canaleta que gràcies a uns grans blocs permet enfilar-s'hi a sobre.  Ja al diedre toca el tram més delicat, passar a la placa de la dreta, aquí cal apretar i fer alguna tibada de cinta , la continuació no desmereix i fa escalar i molt, sort que la roca hi és molt agraïda, aspra i generosa.  Un llarg que es recorda.

La reunió cimera es fa en unes Savines gairebè quan la partet ja s'ajeu.

Al tram clau de la tirada, passar del diedre a la placa de la dreta.

Treballant l'imponent i ben assegurada placa amb millor roca !

Al tram final on la paret comença a perdre força.

Reunió cimera en una Savina i foto bacallans !

Una vegada al cim el descens el farem caminant pel vessant oest anant a buscar el bosc on trobatrem rastre en una canal que ens deixarà al camí de Coll de Port.

Material:  de 14 a 16 cintes exprés.  Un joc d'Àliens i o Tòtems fins al 0,5, Un estrep i una Canya/Tramposa ( Imprescindible!).
 

Ressenyes de la via, a sobre la del

Jose Walero

, a sota la dels aperturistes, germans Masó.