diumenge, 28 de desembre del 2014

Malanyeu, un bon recurs per un dia rúfol.

La Paret del Devessó un bon recurs per l'hivern, si fa solet...
Aquest dissabte entre tants compromisos familiars finalment hem pogut coincidir per anar a grimpar. No fa massa bon dia, però poden mes les ganes que el fred i a les vuit em passa a buscar el Toni, avui anem amés el Jordi i l'Irwing. Malanyeu és l'objectiu, si surt el sol l'haurem encertat ja que el seu microclima el fa ideal per a dies freds però assolellats. El termòmetre del cotxe va cap avall cada cop més ! fins el grau sota zero...Bbrrruuuu!!! quin fred ! però anant amb el Toni la moral sempre alta, fred? que és això.
Avui hem fet colla, ja a peu de la Doraemon.
Quan aparquem després d'una aturada a fer un mos ja trobem dos cotxes amb els seus ocupants ja preparats que marxen cap a la paret ! el Toni ens retreu que no anem prou d'hora hahaha! La veritat que fot un fred que pela, però a Malanyeu ja se sap, si surt el solet pot estar tot nevat i escalar amb màniga curta. l'Irwing no ho veu massa clar, però ens veu decidits....la caminada fins a peu de paret és tranquil.la, sense presses, a veure si donem temps a que surti el sol. Avui jo estic convalescent encara i amb aquest fred...l'Irwing ha d'acabar de consolidar això de les tirades i reunions, alumne avantatjat. Decidim que farem la Doraemon, començaran el Toni i el Jordi i nosaltres al darrera a la mateixa via.
El Toni i el Jordi han començat, l'Irwing els segueix. 1ª tirada Doraemon.
El Toni no l'havia fet aquesta i jo em pensava que tampoc i repassant fotos veig que ja l'havia fet, i amb el Jordi, el setembre de 2013, fa una mica mes d'un any. Deixo que passi de primer l'Irwing, el Toni l'esperarà a la reunió per a assesorar-lo si li cal a l'hora de muntar reunió. Puja sense cap problema i això que l'estil d'escalada a Malanyeu no és gens intuitiu i molt tècnic de peus.
Tercer llarg, trencat i discontinu.

Rapelant, una de les tècniques que avui ha consolidat l'Irwing.
De la Doraemon només val la pena la primera tirada les altres dues són discontínues i sense cap ambient, amb el que ja som dalt i cal fer uns quants ràpels, l'Irwing no ho domina això ja que només n'ha fet un quan vam fer la Gorra Marinera i d'això ja fa temps; però aprèn ràpid i ho disfruta. Per evitar embolics de cordes en farem tres amb corda simple, com que som quatre en passem força via.
Entrant a la primera reunió de La Carla.
Ens retrobem tots a baix, el Toni vol fer la via Independència, recent obertura del

  • Joan Baraldès
  • i que al començament hem trobat ocupada, ara els companys ja han baixat i ens hi posem; comença el Toni, està força bruta, i veïent que ens haurem d'esperar i jo tampoc estic encara amb massa "grip" prefereixo anar amb l'Irwing a fer alguna cosa mes tranquila, penso en fer la Montse Curto que ja la conec i és força maca, però llei de Murphy quan ens hi acostem veig una cordada, la única que hi ha per aquí que l'estan fent...doncs a la Carla que també l'he feta, tot i que no la recordo gens.
    Darrera tirada de la variant ràpel, més espectacular que difícil.
    Quina disfrutada de primera tirada, quina roca! disfruto de valent. La següent li toca a l'Irwing, jo recordo que en un lloc cal caminar per "la selva" cap a la dreta a buscar la reunió, però ell no ho veu i el que si veu és un bolt recta amunt i cap allà que va, ens acabem de posar a la variant del ràpel.
    S'ho ha passat "pipa"
    Aquesta variant no l'havia fet i és interessant, el començament per la placa rentada és divertit i el mur final em sorprèn, més fàcil del que sembla des de baix! però cal posicionar-se be per travessar les plaques i acostar-se a la cadena; recta li veig color, però avui flanquejo per entrar a la reunió ràpel.
    Reunió cimera de la variant ràpel.
    Baixarem també en tres ràpels simples, com que ja ha practicat abans, el deixo a dalt no sense preguntar-li abans si ho té clar. Avui s'ha graduat en ràpels sis en total i sembla que els ha disfrutat.
    "enigamàtic" tub a la via....

    Si, sí, jo també hi era....

    El Jordi i el Toni plegant "ferralla" després de fer la via Independència.
    Sense entrebancs fem els tres ràpels, ja som a baix i anem a veure si la resta de la colla són a baix; quan arribem al peu de via encara no hi són, però els escoltem, i aviat apareix el Toni fent el darrer ràpel. Hem aprofitat prou el dia, ha estat ennuvolat, ha sortit un moment el solet, ens ha plovisquejat...i ara torna a estar ben tapat, però ens ho hem passat prou be.


    Ressenyes que trobareu a


  • Sisbemesanapren

  • Malanyeu, zona d'escalada ideal per l'hivern quan l'anticicló apreta el fred a la vall i escalfa la paret, avui les vies han estat senzilletes, la Doraemon i la Carla molt ben equipades, sobretot el primer llarg de la Carla, i mes aventurera la Independència, semiequipada amb bolts i ponts de roca. La Carla, ideal per a començar en via llarga, amb reunions còmodes, excepte la cimera. Si hi aneu tingueu molt de cura amb l'entorn i amb els seus habitants, deixeu els vehicles ben aparcats i no molesteu el bestiar, estem en una zona privada i hem de conviure tots amb respecte si hi volem continuar escalant molts anys.

    dilluns, 15 de desembre del 2014

    Ja hi tornem a ser ! l'esperat retorn.

    Han estat molts mesos d'aturada....des del mes de Maig en que vaig tenir la lesió al retorn a la "vertical" gairebé set ! ja pensava que se m'hauria oblidat i tot.....

    El Jordi començant el primer llarg de Traca i Mocador.
    El sis de desembre va ser el dia, m'acompanya el Jordi Carreras "Cuc" i amb la il.lusió ens enfilem malgrat el fred cap a La Plantació, em fèia il.lusió tornar a la Canvi Climbàtic com l'anterior ocasió amb el Toni, però enguany és mes tard, fa fred, força i avui vent, malgrat tot i l'avís de l'amic Pere Forts i companyia, ens arribem a peu de via; al trascollar i començar a baixar cap a la Plantació una bufada gelada ens ha avisat...ha pogut mes les gabes que la raó i ja a peu de via m'ho miro, m'enfilo una mica, per notar sensacions, però no....avui no és el dia, ens mirem amb el Jordi i cap avall. Ha estat un bon escalfament oi Jordi!
    A la segona tirada, abans de canviar de vessant.
    Tot refent el camí de pujada encara farem alguns Fredolics i Llèngües de Bou, ens mirem el Serrat de Muntaner on tenim els companys fent esportiva i de cop al Jordi se li acut que hi ha unes vies dels Masó prou divertides per anar a fer.
    Foto retorn il.lusionat !!!!
    Comencem per la F.C.E. que ja havia fet una tarda fa temps i em sento tot extrany, sense confiança en els peus i les mans....sortosament aquesta sensació em dura poc i ja s'ha acabat la via, que és molt curta. En un ràpel ja tornem a ser a baix i ara ens acostem a la Traca i Mocador, que el Jordi em deixa fer sencera de primer; aquí ja em sento millor i escalo relaxat, disfrutant.




    Historiades ressenyes dels Germans Masó.
    He disfrutat molt, de la roca i de la companyia, gràcies Jordi ! Dilluns torna a ser festa i he quedat amb l'Irwing per tornar a fer via "llarga", el Maig el vaig acompanyar a la Gorra Marinera i l'endemà em lesionava....calia tronar a animar-lo a escalar clàssica, amb el que anem a l'Avi Joan, escalada senzilla, sense compromís i en la que es faria un tip de muntar reunions.
    L'Irwing a l'Avi Joan.

    Surt una via ideal pel retorn, tan per a mí com per a ell, ideal per a practicar via clàssica. Ens la fem com una cordada normal, acordant claus per a les reunions ja que no ens sentirem ni veurem. Tot rutlla perfecte i acabem ben satisfets.
    Foto encara m'en recordo !!

    No perdo el nas boletaire hehehe
    Aquest darrer diumenge hi tornem, ara amb el Josep que també fas dies que no toca roca...el dia no acompanya gaire, ben tapat el matí, amb el que el recurs de la zona d'Els Graus, Codolosa és al cap, finalment decidim anar als Esperons de Fra Garí.
    Amb el Josep als Esperons de Fra Garí

    Començo la via, ajaguda i amb bona roca a l'inici, d'entrada ens costa veure per on va, la lògica et fa entilarte pèl fil del llom, però no, la via va a l'esquerra suposo que defugint el que segurament ja s'havia fet en "clean".

    Es van succeïnt les tirades, aquesta via a diferència de la seva paralela, l'Avi Joan, és mes discontinua, però els ressalts tenen mes pebre! vaja que s'hi ha de tibar si es vol passar sense agafar-s'hi. Superem amb una bopna tibada de cinta el 6c final i ja som al Camí de les Bateries. Encara és d'hora relativament i li dic al Josep que tinc ganes d'enfilar-m'he per la via Directanna o Directissima del Llençol, un 6a+ de continuïtat que ja havia fet però de segon.
    Quina disfrutada ! la Directanna  Directissima del Llençol
    Això sí que és la tornada a la vertical, que la via ja és exigent!
    No m'ho penso gaire, agafo totes les expres que duem i amunt, vaig be, encaro la placa i a un punt dubto, veig el pas però les mans comencen a estar "calentes"...no vull volar i em penjo a descansar els avantbraços, una vegada recuperat el pas surt molt be, ole! això m'anima a continuar pujant; gairebé al mig cal decantar-se a l'esquerra i aleshores xapar, dubto un moment i agafo la cinta per xapar i ja està tibo d'ella i supero el pas...és el punt mes finot, passat aquest ja amb calma vaig enfilant-me fins en diagonal entrar a la reunió, em quedo sense cintes, en calen setze!

    Bona ressenya del Luychi (La Noche del Loro)
    Be, ja torno a donar-vos la tabarra hahaha, han estat tres dies de prova en que he disfrutat molt, caldrà continuar treballant que no està tot fet ni molt menys, però vaja començo a veure el final del túnel escalatòriament parlant, que altrament m'ho he passat molt be caminant com un boig i boletejant aquesta tardor. Pels que s'iniciin a l'ecalada aquestes vies ressenyades són ideals per anar agafant confiança en això de fer reunions i treballar en cordada, ah! i estan al solet que ara això va car.