 |
| Cara Est i Nord-Est de la Gorra Frígia. La cara Est de la Gorra Frígia presenta una escalada atractiva, amb força verticalitat i alguns ressalts, la majoria de vies les havia fet, però aquesta havia quedat oblidada fins que l'agost del 2023 els seus aperturistes amb l'ajuda d'un company la van restaurar amb bolts. Aquesta encertada restauració la va trèure de l'oblit i molts vam "córrer" a repetir-la. Via Equipada per dalt l'any 1987 per en Felip Mateu i Jordi Fornés i restaurada l'agost 2023 amb l'ajuda de Quim Prats. APROXIMACIÓ Per assolir la zona de la Gorra Frígia i Magdalenes sortim del Monestir , tenim l'òpció descansada agafant el funicular de Sant Joan del que continuem pel camí de Sant Jeroni o be anem per les escales dels pobres i Pas dels Francesos o be per Sant Miquel...amb aquesta darrera opció evitem les escales tot i que allarguem la caminada una mica. Nosaltres vam triar pujar per les escales fins a Santa Anna, aquí el camí continua pujant o be cap a Sant Benet a la dreta o recta amunt cap a la Panxa del Bisbe...nosaltres anem a l'esquerra per un camí que baixa a travessar el torrent de Santa Maria i pugem pel PR C-19 fins al peu de la Gorra Marinera; entroquem amb el camí de Sant Jeroni fins la canal abans de la Gorra Frígia; ens enfilem per la canal, superem el tram llis amb corda fixa i anem a buscar la paret, a l'alçada d'un arbe caigut veurem la sageta picada a la pedra i amunt una xapa amb un punt verd; no confondre, més amunt amb la via Liberty amb punts o pintura vermella. |
 |
| Sageta a peu de via. |
 |
| Primers metres delicats per la humitat de la canal ( Fotos Josep Maria Mallofré) |
 |
| La progressió és per roca adherent i ben concentrat per la distància entre xapes. ( Fotos Josep Maria Mallofré) Primer llarg en un replà entre arbres ajaguts veurem prou amunt la primera xapa, l'escalada comença relliscosa com sol passar als peus de les agulles amb vegetació...anem progressant amb atenció trobant bons cantells i bons peus assolint l'assegurança; l'equipament és correcte però prou espaïat, el que ens farà escalar concentrats. La roca mana i anem evolucionant segons la trobem, ara a l'esquerra ara a la dreta, sempre amb preses agraïdes quan cal. Són quaranta metres de tirada fins a fer reunió en una balmeta còmoda. |
 |
| Bonica panoràmica amb La Mòmia de fons gràcies a l'amic Josep Maria. A sota primera reunió. |
 |
| Darrers metres abans d'entrar a la primera reunió. |
 |
| Potent sortida del segon llarg Segon llarg Surt a la dreta de la reunió, va a buscar un gran còdol al que ens hi haurem d'enfilar; la progressió continua molt vertical però amb els cantells adeqüats quan calen. Superem un abalmament que sembla més complicat que no pas és i ja fem cap a la reunió més tranquil.lament. |
 |
| Darrer tram abans de la segona reunió, a sota. |
 |
| Començant el tercer i darrer llarg i anant a buscar el sostret. ( Fotos Josep Maria Mallofré) Tercer llarg comença per una franja llisa a la dreta de la reunió, la paret aquí s'ajeu una mica esdevenint senzilla la progressió. Un mur vertical abans del desplom ens ho fa mirar, però com a la majoria de la via les preses cantelludes hi son si es saben trobar....ems situem sota el sostre que està equipat per ser pujat en artificial, no calen els estreps, amb uns quants A-0's en en sortirem. Ja sobre el desplom la dificultat afluixa arribant gairebé caminant a la reunió. |
 |
| El sostre el superem en A-0. ( Fotos Josep Maria Mallofré) |
 |
| Arribant al cim amb la Magdalena superior observant-nos. ( Fotos Josep Maria Mallofré) |
 |
| Esquema de les vies del vessant Est i Nord-Est de la Gorra Frígia. Material La via es pot considerar com a esportiva amb el que amb unes deu cintes farem. Pel desplom final pot ser útil un estrep. Descens Des que es va desequipar la ferrada per on anava la via Estasen doncs haurem de rapelar: Ho fem pel descens de la via Guzman-Silva, el primer ràpel d'uns 25m i el segon d'uns 45m |
 |
| Ressenyes dels amics Joan Asín i Manel i Ita a sota. |
