diumenge, 31 de desembre del 2017

Via LIebe Claudia al Serrat de Coniller, Tossal de la Feixa.

Pics de Coniller a la Serralada del Tossal de la Feixa
Dissabte 30 de desembre, això s'acaba! avui tornem a quedar el Toni i jo i el Josep Maria i el Joan, ens agrupem a l'Hotel del Bruc d'on marxem cap a les parets, inicialment volíem anar a Abella de la Conca, però el vent ens fa decidir per dirigir-nos cap a l'alt Urgell, concretament a repetir la via Liebe Claudia que amb el Toni ja havíem fet, però d'això ja fa cinc anys...pel Joan i Josep Maria serà una descoberta.
Arribats a Coll de Nargó cal deixar la carretera que puja a la Seu per agafar direcció a Isona i coll de Boixols (L511) a uns tres quilòmetres i just acabar de travessar un pont gir a la dreta indica Sallent; carretera local, asfaltada que comença en un engorjat. Deixem enrrera un gran mas i quan la carretera arriba a un coll on immediatament després baixa, a l'esquerra hi ha una petita explanada on aparquem, travessant la carretera surt una pista que seguirem fins entrar a un prat, el travessem i continuem per un corriol poc marcat que va giragonsant en direcció esquerra, seguim una carena, fites de tant en tant per començar a pujar fort decantant-nos ara, a la dreta; mes amunt gir sobtat a l'esquerra i forta pujada entre bosc per anar a buscar un pas natural per superar el graó sota la paret. Si no volem anar fent el senglar cal fer una gran diagonal, altra cop a l'esquerra, ens allunyem de la via, fins apropar-nos a una collada que ara sí, tornem a la dreta fins assolir el peu de via, ens guiarà la vertical fissura de la primera tirada, fletxa picada a peu de via.
La vall de Sallent des de la paret.
Apropant-nos a peu de via.
Primera tirada, fàcil d'identificar per la fissura vertical que ressegueix.
Avui començo jo, l'anterior vegada ho va fer el Toni. D'entrada un ressalt en que has de vigilar per la humitat i els gats bruts, però de seguida la roca es torna adherent i entrem en un replà, encarem la fissura primer ampla, a sota, per fer-se vertical. Ben assegurada amb possibilitats de cosir-la. S'ajeu per redreçar-se abans d'entrar a reunió, en un còmode replà.
El Josep Maria sortint del tram vertical.
Sortida de la segona tirada, molt fina, i al flanqueig.

La segona tirada es veu amb molt de molsa, el pas de cordades l'ha anat definint; sortir ja demana un cop de gas, mans de petits relleus i peus minsos, aleshores superat el pas cal flanquejar a la dreta fins el segon bolt i d'aquí amunt a trobar un altre muret que superem per l'esquerra del tot, cal trepitjar un pa de terra abans...el que fa que la feina sigui netejar les preses i els gats abans d'encarar la placa, el Toni en fa una bona escombrada. Continua amb adherència fins a un diedre vertical abans d'entrar a reunió.
Diedre de la tercera tirada, del que surts a la dreta, on trobem un bon pitó.
La tercera tirada surt per unes plaques fissurades molt verticals i de bon canto, dalt de tot un diedre on tenim dues assegurances. Al capdamunt podem anar a dreta o esquerra, dubto fins que veig un pitó a la dreta; passos atlètics per sortir a una placa ajaguda i terrosa que seguim cap a la dreta a buscar una gran sabina que aprofito per llaçar i superar el brut ressalt, quan mes a la dreta mes net.
Darrer resalt d'aquesta tirada.

Errem la continuació a la quarta tirada sortint recta en comtes de flanquejar a la dreta.
La quarta tirada surt en diagonal ascendent a la dreta a buscar una baga passada per un boix, nosaltres no ens n'adonem i tirem amunt per la placa del davant, neta d'assegurances, no pas de pedretes soltes que la corda farà rodolar...trobem una corda fixa que seguim a la dreta fins trobar la reunió sota un mur trempat.
El Josep Maria a la cinquena tirada, ben trobada.
La penúltima tirada comença a la vertical de la reunió, bones preses ens menen recta amunt fins a topar amb un extraplom que obliga a anar a l'esquerra, una sabina s'aprofita per assegurar el flanqueig. Un darrer tram vertical i de bon canto, a controlar, ja que algun bloc es mou...ens deixa a un tram de caminar, aquí dubto, dreta o esquerra...jo vaig a la dreta i no! cal anar a l'esquerra on trobem un pas molt maco per entrar a la placa de reunió, desploma hi tot, però hi ha uns cantos d'escàndol! Jo m'haig de conformar amb un divertit flanqueig per anar a trobar la instal.lació.
Darrer ressalt de la sisena tirada
Si no volem fer cim podem començar a rapelar d'aquí mateix, a l'esquerra una corda fixa marca la desgrimpada fins a la instal.lació venint del cim. Acaba el Toni, primer gairebé caminant, per encarar una placa trempada, protegida a l'inici per un bolt. Passos de finura fins abastar bon canto i a dalt.
Encarant aquest ressalt.

Satisfets al cim, amb la Serra de Sant Joan i el poble de Montanissell al fons.

Reunió cimera

Al cim fem la Fotocim! i fins l'any 2018 !!

Ens agrupem tots quatre al cim, bona cloenda d'escalades 2017 , avui no teníem clar que ens deixaria fer el temps i al final gairebé acabem en màniga curta, quan a peu de cotxe, sota zero, ens faltava roba! Escalada plaent i en bona companyia, que mes es pot demanar! Dubtem si baixar caminant, és un passeig molt ferm, però avui les obagues són ben nevades, amb el que decidim desgrimpar fins a la reunió cinquena, ja trepitjant neu, per fer tres ràpels que s'enllacen prou be; a l'anar quatre podem encadenar-los passant-ne prou via.
Ressenya pròpia i dels autors

  • Joan Asín


  • Una raconada amable, tranquil.la, avui érem sols, bona roca, aproximació llarga, això sí! depenent del que gambeu preveure una hora vint minuts fins a peu de via, sinó mes...vista per a no perdre el camí. Si hi ha vàries cordades per sota vostre, millor baixar caminant, una excursió ben maca per aquesta serra que amaga al seu darrera la Serra de Sant Joan. Bon 2018 ! Salut i bones escalades a tothom!!!

    dilluns, 25 de desembre del 2017

    El Gerro i el Cartutxo, vies Àfrica i aresta Brucs. El Bruc 23-12-2017

    El Gerro amb la seva Nansa característica
    Aquest dissabte primera escalada hivernal, cronològica, d'enguany, que meteorològica fa dies que les estem fent! i avui tot i fer un dia esplèndit, el vent ens ha fet una mica la guitza. Com és habitual quan anem a Montserrat quedem tota una bona colla al Bar Muntanya de Collbató: en Joan, Josep Maria i Manel, i en Toni i jo. Tot esmorzant acabem de decidir on anirem, avui només amtinal i curta que després volem fer un aperitiu de Nadal tot veient el Barça.
    Panoràmica de la zona del Timbaler.
    Ens decidim per anar al Gerro, allà hi tenim diverses vies i possibilitats. Amb el que no comptàvem és amb l'airet gelat que ens bufarà. Per arribar-nos-hi anem cap al Bruc, que travessem pel carrer principal per al capdamunt girar a la dreta cap a Can Salses i el Castell. Travessem a la barriada de torres on comença la pista al Vermell del Xincarró aparcant al final en un eixamplament de la pista. Cal, ara ja caminant, pujar per una pista molt trencada, fèia anys s'hi podia pujar amb cotxe...arribem a una plaça, a la dreta surt el camí cap a la Cova de l'Arcada, nosaltres continuem rectes i al capdamunt d'un collet seguim un corriol estret a l'esquerra direcció als Pallers i Agulles.
    Ens ajuntem una bona colla;  el Toni apunt de recuperar la fina primera tirada.
    Voregem la base del Gerro amb la seva característica nansa per anar al vessant oest, a peu de via encara hi tenim ombra. La via que hem triat és la via Àfrica, equipada el 2005 per J. Moragas i P. Garcia, just al costat de la via d'en Picazo. Fem dues cordades, com que el Toni ja l'havia fet, començo: escalada fina de peus i amb preses escadusseres de mans, sobretot les tres primeres assegurances, avui això s'accentua amb com n'està de freda la roca. Mes amunt les mans són millors, amb mes canto i anem trobant grans preses que ens faran xalar. La llàstima és que es fa curta , ja sóc a la reunió, en un còmode replà al costat de la nansa.
    Superades les tres primeres assegurances la paret perd llisor i s'omple de còdols amables.

    Espectacular i vertical segona tirada
    La segona tirada te un aspecte magnífic! surt el Toni, primer un ressalt ben protegit per entrar a un mur vertical que cal agafar per l'aresta amb una escalada espectacular i no pas fàcil.
    En aquest muret ens hi haurem de col.locar be!

    Un gran merlet ajuda a sortir del tram delicat, més amunt la cosa afluixa i l'entrada a cim és bonica. Cal anar amb cura a la reunió cimera amb la corda per evitar bombardejar els companys amb còdols juganers.
    En Joan al tram vertical apunt d'arribar al cim.

    Reunió intermitja "momificada"

    Placa dels Cartutxos a la dreta l'agulla dels Cartutxos.
    Rapelem i una vegada baix altra cop anem a investigar altres vies, com la Pamapamadictes dels germans Masó, que ens apuntem per un altre dia menys fred; decidim acostar-nos al solet i arrecerar-nos del vent a la placa-agulla dels Cartutxos al costat del Timbaler: allà a la paret sud hi ha un seguit de vies d'esportiva prou atractives, nosaltres però avui anem a "lo clàssic" i ens enfilem a l'aresta brucs.
    La colla apunt de marxa, malgrat el sol el vent ens ha fet la guitza!
    Bona roca i bon equipament, un pitó a l'inici, parabolts i espits més amunt. Arribat a un replà trobo un parell de bolts al mur vertical de l'esquerra, nosaltres hem d'anar a la dreta a buscar un espit que ens porta al fil de l'aresta que ja no deixarem fins dalt. Fem reunió d'una ferma Sabina tot i el seu aspecte. Baixarem caminant com si ho fèssim del Timbaler: cal acabar de pujar una mica per flanquejar per terreny indefinit anant a buscar la canal de l'esquerra on trobarem restes de marques de pintura.
    Traçat per on va l'aresta Brucs (IV+/Vè) prou ben assegurada, a la dreta un bon grapat de vies esportives.

    Un bon matí d'escalada relaxada, llàstima de vent fred! sinó hauria estat ja rodó. Marxem a fer l'aperitiu de Nadal al Sant Jeroni on trobem l'amic Jordi.

    dijous, 21 de desembre del 2017

    Via 1 d'octubre acabant amb un "Canto por soleares" Alòs de Balaguer. 16-12-2017.

    El Toni i el Lluc a la primera tirada
    Aquesta tardor ens ho està posant difícil, renoi quin fred estem passant! però hi ha ganes de roca i aquest dissabte fem una colleta: el Toni porta el fill d'un amic, el Lluc i jo aniré amb el Josep Maria, que el Joan el tenim engripat. Pensem que a Alòs s'hi podrà escalar, ja que ha de fer sol i quan és així allà s'hi està molt be, amb el que ens agrupem al Bruc, el Josep Maria ve de Vilafranca, i autovia direcció Cervera. Ens aturem a esmorzar al Forn Serra on tenim dolç i salat alhora fent temps per a que la boira que avui senyoreja La Noguera s'aixequi. Avui però no és boira baixa, són núvols baixos i arribarem a lloc sense sol.
    Esperant torn, mentre el Toni ha baixat a recuperar els dits, ben glaçats!
    Fem dues cordades, comença el Toni amb el Lluc, la primera tirada té dos murs, el primer senzill i el segon mes exigent; però el fred que fa avui, sense sol, fa que al primer mur el Toni es despengi a recuperar els dits...sembla que anem massa d'hora. Gràcies a uns guants sense dits pot tornar a la paret, ara sí! amunt. Al segon mur cal refiar-se de petits forats per anar progressant; una fisssura vertical ens marca el camí, hi trobem un tac de fusta. Avui amb el fred és delicat aquest tram, mes amunt la presa ja és més generosa fins la reunió.
    Amb els dits recuperats, al tram clau .

    Segona tirada, mes maca que no pas sembla.
    De la primera reunió tenim una feixa que ens separa del nou mur, es pot anar fins a la paret, aleshores cal assegurar-se en uns arbrets, nosaltres fem la reunió original. Aquesta tirada sembla poc atractiva amb força herba i matolls, però quan t'hi poses és prou maca i trobes passos per gaudir. Quan nosaltres hi arribem la fem ja amb sol, per fí la boira ha marxat!
    Final de la segona tirada ara ja amb un bon sol, recuperem el tacte!
    La tercera tirada segueix la mateixa tònica, placa entremig de vegetació, però tampoc es nota. La reunió és a la cresta, amb bones vistes als espadats de l'altre costat.
    A la boira li costa acabar de marxar...

    Cresta de la quarta tirada, comuna amb la Minyons de Terrassa.
    Ara toca fer un tram de cresta comuna amb la Minyons de Terrassa, surt el Josep Maria i mentre el perdo de vista sento una remor de pedres, tenim una cordada a la Minyons i el que la encapçala arrenca un gran bloc en un tram vertical! aquest aconsegueix trèure-se'l de sobre i va avall, aleshores se li esllavissa el bloc que tenia als peus i el veig baixar uns metres aconseguint però equilibrar-se restant immòbil...i immòbil m'he quedat jo ja que la pluja d'electrodomèstics està a la trajectòria del Toni i el Lluc. Crido per saber si estan be i sortosament és així, sembla ser que els hi ha anat de poc però...
    El Josep Maria a l'atractiu diedre de la darrera tirada, que acaba en una placa menys amable.

    La darrera tirada comença amb un atractiu diedre, tant, que el Josep Maria se'l demana. De fàcil protecció i progressió, en diedre o per la placa al gust, acaba a l'extrem de la de la via Canto por Soleares, en una placa ja més fineta i compromesa.
    El Toni a la via Montserrat i jo a La Canto por Soleares.
    Amb un ràpel amb corda simple som a la feixa d'on podem triar el que fer: continuar per la Misión Imposible o be fer les darreres tirades de la Canto por Soleares, La Montserrat, La Mola, o la Dia de la Prostitució. El Toni fa la Montserrat, ben interessant i jo repeteixo la Canto, bon i vertical mur que et protegeixes al gust.
    Rapelem la magnífica placa, els companys ens esperen per baixar caminant.
    Donem el dia per acabat prou satisfets encara d'haver pogut grimpar, ja que el matí la boira ens ha fet prou la punyeta. Un ràpel llarg fins a on dóna la corda així ja podem baixar caminant fins el cotxe. Les fites ens ajuden a trobar els passos de baixada, actualment protegits amb unes cadenes.
    Fem unes birres al Bar Glops i Tapes de la Plaça del Mercadal d'Agramunt i ens animem acabant amb una cargolada farcida...

    Per com havia començat la jornada estem contents, també per la sort de no prendre mal després de la pluja de meteorits...ho anem a celebrar a Agramunt a la Plaça del Mercadal, on comencem per fer unes cerveses i veïent i olorant el que teníem pel voltant acabem  quedant-nos-hi a dinar: Amanida, Cargols i Parrillada de carn...que us haig d'explicar! si les fotos fessin olor!!
    Ressenya dels autors



  • Sisbemessanapren
  • Una via amable que aprofita el marge esquerra del massís, i molt ben aprofitat. Felicitar el Toni Alarcon i el Joan Baraldés per la feinada. Atenció, via a evitar amb cordades a la Minyons de Terrassa.

    dimarts, 12 de desembre del 2017

    Gaudint les arcades pètries d'Abella de la Conca: Bon Voyage Parmis Les Anges.

    Abella de la Conca entremig de les Roques de Magaró i la Serra de Carrànima
    Aprofitant que encara tinc vacances el dilluns quatre de desembre quedo amb el Joan per anar a Abella de la Conca; em proposa anar a fer la Bon Voyage Parmis Les Anges, fa dies que la te a la llista de pendents i jo també, ja tenim objectiu. Oberta el 2014 pel guarda del refugi d'Abella, Nicolàs Durand i company, Doug Douglas.
    A les Roques de Magaró amb els seus tres arcs trobem la via.
    Ens trobem a l'Hotel del Bruc d'on per l' A-2 fem cap a Artesa de Segre on esmorzem tot donant temps a que la temperatura s'enfili...remuntant el Port de Comiols el fred apreta, però és al baixar a la Conca de Dellà, a Isona, que fem el ple! -8º. Sortosament a la que ens anem acostant a Abella sembla que s'atempera: el sol peta de ple a la paret i no bufa pràcticament el vent. Aparquem a l'entrada del poble i ja des d'allà podem veure la línia que s'enfila a buscar l'espectacular arcada.
    Sant Esteve d'Abella data del SXI
    Hi ha una drecera que puja des de l'aparcament, però no val la pena, seguim per la carretera que entra al poble i va a buscar l'esglèsia de Sant Esteve, hi passem pel costat per continuar per un corriol que planeja i s'acosta a la paret, després d'un tram de pujada on ens ajuntem amb la drecera que neix a l'aparcament, comencem a veure línies de bolts. La nostra via és la de més a l'esquerra del primer grup de vies; un gravat BV al peu ens confirma que ja hi som.
    Inici de la via amb BV gravat al peu i al pas clau de la tirada.

    Pel que ja havia llegit, la tercera tirada és la mes compromesa, li comento al Joan que li cedeixo, ell hi està d'acord, tanmateix em diu que jo faci el primer. Aquesta tirada t'escalfa de cop i volta: comença per una placa amable que es va enfadant! just al tercer bolt, en que has de refiar-te de l'adherència i de mans escasses. Deixo enrera la quarta peça, al davant un muret fissurat a protegir que t'aboca en una feixeta, la travesso per encarar una nova placa amb un bolt al capdamunt, la ressenya marca dos ponts de roca que no estan equipats; en munto un i m'arribo al bolt amb passos bonics i atlètics. Però ara recta amunt es veu tot molsós i llis...miro a dreta i esquerra i veig a la dreta un replà amb la reunió. Un flanqueig divertit i ja hi sóc.
    El Joan a la segona part de la primera tirada.

    La primera reunió és un bolt amb anella que reforço amb un fissurer. Miro la continuació, renoi! és ben dret i net, tan sols al capdamunt una assegurança.
    Segona tirada vertical i d'aspecte trencat, a protegir.

    Continua el Joan, els Tòtem trèuen fum! és ben vertical i fins i tot desploma un pel, cal fer-ne via per no desgastar-se. Amb col.locació va trobant la manera de protegir la tirada fins al bolt. Sortir-ne és finot i aleshores trobem un tram d'adherència que ens farà anar a l'agüaït. S'entra caminant entre matolls a la reunió.
    Tram de feixa per entrar a la primera reunió.
    Quan arribo a la segona reunió, surto amunt a buscar una gran Sabina just on s'acaba el bosquet i comença la placa de la tercera tirada, així aquesta no resulta tan llarga i la corda frega menys.
    Pas del sostret de la tercera tirada, caçar la segona expansió és el pas clau!
    Hi torna el Joan amb la tercera: comença senzilla per una placa ajaguda i fissurada  de bon protegir, hi trobem un pont de roca i podem llaçar una bona Sabina; d'aquí s'entra en "matèria", cal guanyar un sostret per situar-se a la placa superior; un bolt es deixa xapar abans de fer el pas. Ja a la placa cal anar a buscar un segon bolt...els peus patinen i les mans són ínfimes...ens costarà molt passar i hem de tirar de recursos en forma de canya per pescar el segon bolt! jo de segon ni ho vaig olorar tampoc! sembla que cal baixar força per trobar una mica d'adherència...sinceramen un pas molt forçat que no vam saber resoldre. La continuació és per anar a buscar una Sabina amb una baga ja posada, d'allà remuntar sobre d'ella i amunt, tot equipant un bon tram delicat fins un altre bolt del que gràcies a unes Sabines farem Sabina - tracció fins entrar a reunió. Amb diferència és la tirada més dura i compromesa en relació a la resta de via.
    Tram delicat, a protegir, superada la Sabina, i caçant un bon canto.

    Tercera reunió, una tirada en forma de qüatre, amb final de Sabina-tracció.

    Trempat inici de la quarta tirada


    La quarta tirada es veu maca, inici ben dret amb bons agafadors a buscar un parell d'alzines que aprofitarem per llaçar; un cop superades ens col.loquem al mig de la placa de la que ja sortirem a l'esquerra tot flanquejant, al fons ja s'endevina la placa per on continuarem. Travesso un bosquet i trobo un bolt amb anella, la quarta reunió.
    Magnífica travessia en placa de la cinquena tirada, ja gaudint de l'arc que enfilarem.

    Torna a ser el torn del Joan, al davant un planxer que comença ajagut per anar trempant. Es flanqueja tot cercant el millor pas, la roca mana i ara a dreta ara a esquerra! Al capdamunt hem de salvar un graó per entrar a una placa superior on ja trobarem la reunió, a les envistes de l'esperó.
    Entrant a la reunió.

    Sortint a buscar l'esperó i aquest des de la reunió.

    La cinquena tirada continua per la placa, cal anar a l'esquerra i amunt a cercar el pilar on hi trobarem un bolt, aleshores tenim dues opcions, tirar per l'esquerra de l'assegurança, mes vertical i difícil o tirar pel dret revoltant l'esperó per unes canaleres mes amables que és el que faig jo. Aquest tram és a l'ombra i fot fred, ni m'ho plantejo!
    Espectacular l'ascens de l'esperó, amb un tram inicial delicat...
    L'esperó és inicialment atlètic, amb roca d'aspecte trencadís que et fa anar amb molt de cura; enfilat ja al fil mateix entro a un tram airós on cal espavilar-se a protegir-lo si no vols que sigui "expo" com referencia la ressenya...superat aquest tram el relleu es torna alegre i menys vertical esdevenint un plaer si no fos pel fregadís de les cordes!! quin tip de tibar...a més no veig la primera reunió i esgoto la corda havent de sortir a l'ensamble per assolir la instal.lació amb dues anelles d'una via esportiva.
    Fent la darrera tirada solcant l'arc.

    La darrera tirada és pel Joan, resta poc tram d'aresta i ja és al cim de l'arcada que travessa per sortir a l'altra banda en uns passatges ben ferms i estètics.
    A l'altra banda de l'Arc.  La reunió prèvia és espectacular!

    Exultants dalt d'aquest caprici geològic!

    Ens reunim tots dos a l'altra banda de l'arc ben contents; l'espectacle geològic eclipsa tot el demés, al davant una grallera fenomenal, la primera arcada, al costat la que acabem de travessar, la segona i al fons el tercer arc o Cova dels Lladres des d'on s'albira el poble... Encara podríem fer dues tirades mes, obertes pel Luichy i que ens deixarien al cim, però la veritat que hem quedat ben satisfets i tampoc es veu la continuació engrescadora...decidim anar avall, que el dia és curt. desgrimpem direcció ponent passant a l'altra banda de l'arcada que acabem de travessar fins passar-la per sota, seguint corriol arribem a la Cova dels Lladres, la deixem enrera per anar per un corriol dins el bosc que ens porta a l'inici del tram equipat amb grapes, no precisament una ferrada ja que no disposa de línia de vida. Aquesta itinerari es va equipar per a pujar a fer les vies d'esportiva d'aquesta zona. Acabat el tram vertical anem a l'esquerra per un corriol que ens deixa al capdamunt d'una vall, podem baixar directament o remuntar fins un collet que revolta la Torre Xica i ens porta cap a un turó amb una estelada, abans d'arribar-hi anirem a la dreta a buscar l'ermita seguint restes de corriol prou visibles.
    Foto-Arcada

    La primera Arcada

    L'arcada segona, la que hem travessat!

    La primera arcada, la Cova dels Lladres.


    Ressenya del

  • Luichy    i itinerari aproximat.
  • Via recomanable, molt ben trobada i que ens permetrà gaudir dels capricis geològics de la zona; molt homogènia excepte la tercera tirada que fa de filtre, preveure recursos per si no hi voleu patir...