Via LIebe Claudia al Serrat de Coniller, Tossal de la Feixa.

Pics de Coniller a la Serralada del Tossal de la Feixa

Dissabte 30 de desembre, això s'acaba! avui tornem a quedar el Toni i jo i el Josep Maria i el Joan, ens agrupem a l'Hotel del Bruc d'on marxem cap a les parets, inicialment volíem anar a Abella de la Conca, però el vent ens fa decidir per dirigir-nos cap a l'alt Urgell, concretament a repetir la via Liebe Claudia que amb el Toni ja havíem fet, però d'això ja fa cinc anys...pel Joan i Josep Maria serà una descoberta.
Arribats a Coll de Nargó cal deixar la carretera que puja a la Seu per agafar direcció a Isona i coll de Boixols (L511) a uns tres quilòmetres i just acabar de travessar un pont gir a la dreta indica Sallent; carretera local, asfaltada que comença en un engorjat. Deixem enrrera un gran mas i quan la carretera arriba a un coll on immediatament després baixa, a l'esquerra hi ha una petita explanada on aparquem, travessant la carretera surt una pista que seguirem fins entrar a un prat, el travessem i continuem per un corriol poc marcat que va giragonsant en direcció esquerra, seguim una carena, fites de tant en tant per començar a pujar fort decantant-nos ara, a la dreta; mes amunt gir sobtat a l'esquerra i forta pujada entre bosc per anar a buscar un pas natural per superar el graó sota la paret. Si no volem anar fent el senglar cal fer una gran diagonal, altra cop a l'esquerra, ens allunyem de la via, fins apropar-nos a una collada que ara sí, tornem a la dreta fins assolir el peu de via, ens guiarà la vertical fissura de la primera tirada, fletxa picada a peu de via.

La vall de Sallent des de la paret.

Apropant-nos a peu de via.

Primera tirada, fàcil d'identificar per la fissura vertical que ressegueix.

Avui començo jo, l'anterior vegada ho va fer el Toni. D'entrada un ressalt en que has de vigilar per la humitat i els gats bruts, però de seguida la roca es torna adherent i entrem en un replà, encarem la fissura primer ampla, a sota, per fer-se vertical. Ben assegurada amb possibilitats de cosir-la. S'ajeu per redreçar-se abans d'entrar a reunió, en un còmode replà.

El Josep Maria sortint del tram vertical.

Sortida de la segona tirada, molt fina, i al flanqueig.

La segona tirada es veu amb molt de molsa, el pas de cordades l'ha anat definint; sortir ja demana un cop de gas, mans de petits relleus i peus minsos, aleshores superat el pas cal flanquejar a la dreta fins el segon bolt i d'aquí amunt a trobar un altre muret que superem per l'esquerra del tot, cal trepitjar un pa de terra abans...el que fa que la feina sigui netejar les preses i els gats abans d'encarar la placa, el Toni en fa una bona escombrada. Continua amb adherència fins a un diedre vertical abans d'entrar a reunió.

Diedre de la tercera tirada, del que surts a la dreta, on trobem un bon pitó.

La tercera tirada surt per unes plaques fissurades molt verticals i de bon canto, dalt de tot un diedre on tenim dues assegurances. Al capdamunt podem anar a dreta o esquerra, dubto fins que veig un pitó a la dreta; passos atlètics per sortir a una placa ajaguda i terrosa que seguim cap a la dreta a buscar una gran sabina que aprofito per llaçar i superar el brut ressalt, quan mes a la dreta mes net.

Darrer resalt d'aquesta tirada.

Errem la continuació a la quarta tirada sortint recta en comtes de flanquejar a la dreta.

La quarta tirada surt en diagonal ascendent a la dreta a buscar una baga passada per un boix, nosaltres no ens n'adonem i tirem amunt per la placa del davant, neta d'assegurances, no pas de pedretes soltes que la corda farà rodolar...trobem una corda fixa que seguim a la dreta fins trobar la reunió sota un mur trempat.

El Josep Maria a la cinquena tirada, ben trobada.

La penúltima tirada comença a la vertical de la reunió, bones preses ens menen recta amunt fins a topar amb un extraplom que obliga a anar a l'esquerra, una sabina s'aprofita per assegurar el flanqueig. Un darrer tram vertical i de bon canto, a controlar, ja que algun bloc es mou...ens deixa a un tram de caminar, aquí dubto, dreta o esquerra...jo vaig a la dreta i no! cal anar a l'esquerra on trobem un pas molt maco per entrar a la placa de reunió, desploma hi tot, però hi ha uns cantos d'escàndol! Jo m'haig de conformar amb un divertit flanqueig per anar a trobar la instal.lació.

Darrer ressalt de la sisena tirada

Si no volem fer cim podem començar a rapelar d'aquí mateix, a l'esquerra una corda fixa marca la desgrimpada fins a la instal.lació venint del cim. Acaba el Toni, primer gairebé caminant, per encarar una placa trempada, protegida a l'inici per un bolt. Passos de finura fins abastar bon canto i a dalt.

Encarant aquest ressalt.

Satisfets al cim, amb la Serra de Sant Joan i el poble de Montanissell al fons.

Reunió cimera

Al cim fem la Fotocim! i fins l'any 2018 !!

Ens agrupem tots quatre al cim, bona cloenda d'escalades 2017 , avui no teníem clar que ens deixaria fer el temps i al final gairebé acabem en màniga curta, quan a peu de cotxe, sota zero, ens faltava roba! Escalada plaent i en bona companyia, que mes es pot demanar! Dubtem si baixar caminant, és un passeig molt ferm, però avui les obagues són ben nevades, amb el que decidim desgrimpar fins a la reunió cinquena, ja trepitjant neu, per fer tres ràpels que s'enllacen prou be; a l'anar quatre podem encadenar-los passant-ne prou via.

Ressenya pròpia i dels autors

Joan Asín

Una raconada amable, tranquil.la, avui érem sols, bona roca, aproximació llarga, això sí! depenent del que gambeu preveure una hora vint minuts fins a peu de via, sinó mes...vista per a no perdre el camí. Si hi ha vàries cordades per sota vostre, millor baixar caminant, una excursió ben maca per aquesta serra que amaga al seu darrera la Serra de Sant Joan. Bon 2018 ! Salut i bones escalades a tothom!!!