 |
| L'agulla Antoni Rosich és amagada a l'inici del Torrent del Lloro. |
La primera via de l'any 2018, modesta, però atractiva, ha estat com no! dels germans Masó. Fa cinc anys ja vaig fer la seva veïna
Anhels Petrificats
i avui amb el
Joan A.
i la companyia del Toni i el Joan P i el Josep Maria hi torno per acabar deures pendents.
 |
| Esperem torn mentre el company fa el tram comú amb l'Anhels petrificats. |
Per arribar a la via cal aparcar com si anèssim al Vermell del Xincarró, superada la primra pujada just on hi ha un rètol de regulació de l'escalada agafem un trencall a la dreta en direcció Cova de l'Arcada, la superem i continuem travessant el Torrent de les grutes per entrar al torrent del Lloro, a l'altra banda tenim la nostra via, pe`ro a vegetació no ens deixarà veure res...cal seguir el camí i just quan comença a pujar fort i gira a la dreta trobem un trencall, ara hi ha una fita, que ens poerta al peu del torrent, d'aquí amunt per onm millor pugueu fins a trobar la paret: una placa a la dreta on si ens hi fixem veurem un pitó i un espit.
 |
| El Joan arribant al final d'aquesta magnífica placa de Vè sostingut i jo traïent el nas . |
Els primers metres de via són comuns a l'Anhels petrificats, amb el que deixem passar els companys...quan li toca el torn al Joan aquest s'ha quedat fred i li costen els primers metres amb les mans sense tacte, es trenca una presa de ma i relliscada amb dit ensangonat...comencem be! Aquesta placa és de preses menudes i peus punyeteros i demana concentració. Per fí el Sol! les mans es refan i la roca millora, també els ànims i aviat arriba a la reunió.
 |
| Al bonic, però curt diedre de la segona tirada. |
La segona reunió es pot muntar a les Alzines de la dreta, però abans trobem un ferro casolà que també pot fer de reunió.
Ara és el meu torn, cal anar al bosquet i encarar-se a un diedre vertical, sembla complicat d'inici, però coneguent els aperturistes...faig escalada arborícola posant-me en diedre entre la paret i l'alzina, ja abasto el cordino del pont de roca i continuant en diedre xapo l'espit.
Ja situat al cim d'aquest cal vigilar amb la terra solta, el company pot amagar-se sota el desplom ja que segur que l'acribillarem.
Trobo dos arbrets que es poden llaçar i entro altre cop a la roca just on hi ha un pitó rovellat. La ressenya parla de fer reunió aquí, però penso que és millor continuar: al davant unes plaques amb ressalts, sobretot la final que es posa vertical.
No veig possibilitats de posar res amb el que aprofito un merlet gegant que llaço, aleshores veig a la dreta un pitó a la fissura i també l'aprofito per a fer els darrers passos verticals fins a cim, descompost com ell sol.
Reunió cimera en una Sabina seca que l'encerclarem tota.
 |
| Potet amb mini-llibre de piulades dels germans Masó. |
La corda no para de fer caure còdols i terra, és inevitable...massa temps sense ploure! Ja al cim veïem uns companys fent esportiva; la placa on són es impressionant!
Intentem escriure al llibret de piulades però és ben moll...el tornem a deixar al seu lloc.
 |
| Foto cim-agulla. |
Del cim aprofitant una baga amb mailló fem un curt ràpel (7m.) al collet, d'allà una altra baga a un arbre ens permet rapelar (30m) entre aritjols fins un replà d'on tornem a rapelar fins al torrent ( corda simple de 60).
Arribem a peu de via i ja només queda baixar al llit del torrent i buscar el camí de pujada.
 |
| Des de l'agulla uns coneguts del Joan fent esportiva en una magnífica placa. |
 |
Ressenyes dels germans Masó, la primera treta del seu llibre: Escalades a Montserrat, el Cairat i Sant llorenç del Munt i l'Obac. Xè premi Vèrtex. i l'altra que trobareu a
La Noche del Loro
|
Una via per a col.leccionistes! com a nota pràctica comentar que pot ser millor començar fent la Grimpi qui pugui, rapelar, et deixa a peu de via i aleshores fer l'Anhels petrificats, quina baixada és caminant carenejant a buscar el Torrent del Lloro i molt mes llarga.
Via no recomanable per a gent que no estigui avesada a aquest terreny d'aventura i a aquesta roca delicada, tanmateix es pot anar protegint prou be. Recomanable la segona tirada de l'Anhels, amb sorpresa final.
Felicitats per la via! Una raconada que desconeixia... Sembla prou interessant per fer-li alguna visita.
ResponEliminaPer cert, saps alguna cosa de les vies d'esportiva que estaven fent els vostres coneguts? (nom de l'agulla, nombre de vies, ressenya? ...)
Ei Pere, si t'hi acostes fes-ho amb esperit d'aventura, ja díuen els Masó que no són vies per a "senyoritus" , amb això ja està tot dit ha ha ha.
ResponEliminaLes vies d'esportiva són allà prop però els amics del Joan A. tampoc en sabien el nom ni el grau de les vies, ben equipades amb sellaments químics, força llargues i potents...6b+ o més em va comentar el que escalava. Suposo que l'equipador ha de ser el mateix que a la desdentegada.
Si hi vaig ja hi aniré previngut, jaja! I pel que comentes, les vies d'esportiva deuen ser del J. Llasera, sí. Em sonava que hi havia fet alguna cosa a agulles...
ResponEliminaPere
Benvingut al blog Pere ! tot un honor un comentari teu. Aquestes dues vies són una mostra de la manera d'entendre l'escalada dels Masó. La paret d'esportiva es vèia molt interessant.
ResponEliminaA veure quan coincidim a la roca !
Veig que comences l'any amb vies modestes i esquerpes.... Aquí segur que no m'hi veuràs!!
ResponElimina