dilluns, 30 de desembre del 2013

La Pastereta vessant "calent" vies Pacho Hidalgo i Petit Four, per quan el fred apreta.

Deixem enrrera el 2013 i amb ell la darrera entrada d'enguany.  Aquesta aventura internauta va començar el 15 de juliol del 2006, amb un canvi motivat per Blogger, de Jaumegrimp a Jaumegrimp2 ja que vaig esgotar l'espai virtual....han estat fins ara 285 entrades en les que he intentat explicar les meves vivències en aquest mon de la vertical i la Muntanya. Espero que hagi pogut ésser útil per a algú. 
Ens continuarem llegint i veïent aquest 2014, Salut i Roca.

Excel.lent roca a la primera tirada de la Pacho Hidalgo.
Fa un fred que pela, el sol surt tard i es pon prou aviat, aquest dissabte 21 de desembre, vigilia de reunions familiars i grans àpats, ens trobem a Collbató amb el Mingo i el Qique. El Toni que és molt matinador ens ha fet quedar a les vuit, al Muntanya encara no hi ha arribat cap grimpaire, el Sol tot just es treu les lleganyes! No duem un pla definit i passem l'estona mirant de decidir-nos i després d'uns bons i calents cafès ens decidim: pujarem a La Pastereta, al seu vessant Est.
El segon llarg va a buscar la Sabina per enfilar-se al mur de l'esquerra.
El Mingo i el Quique es posen a la Vèrtic i nosaltres a la Pacho Hidalgo; jo ja l'havia fet amb el Joan Buxó el setembre de l'any passat, però la segona tirada s'em va resistir i li tenia ganes. Avui doncs comença el Toni, un muret vertical amb una roca de luxe, la primera assegurança una mica alta, aprofita el llavi de sobre el sòcol per posar un Camalot. Al tram central un moment de dubte, no es veu el següent espit, la roica et porta a fer una essa a la dreta i amunt cap a la reunió.
A la primera reunió i iniciant el flanqueig.  Al marge superior de la foto, el Lluís Nadal que és a la Barcelonets.
Encaro el segon llarg, cal flanquejar a l'esquerra fins aun espit, a partir d'aquest recta amunt i a l'alçada de la Sabina la vaig a buscar, el mur d'entrada tira enrrera, és ben assegurat amb tres espits a tocar, del darrer cal llençar-s'hi! i mai millor dit, calia anar a l'esquerra i superar-se fins un relleix...però la indecisió, i el que tira enrrera, em fan penjar-m'hi! és un pas més de decisió que difícil, també però cal tibar de dits. Una vegada a la fisura horitzontal cal continuar flanquejant a l'esquerra, hi ha un bon forat per un Càmalot 0,5 però no el duc...m'ho miro, baixo peus i és més espectacular que res ja que de seguida engrapes un bon forat i entro a la reunió. Renoi amb el pas! altre cop no ha sortit...be, un motiu mes per tornar-hi, que és molt interessant el pas.
Al potent flanqueig.
Ara ja mes tranquil puc saludar l'amic Lluís Nadal que també ha pujat a buscar l'escalforeta del vessant est de la Pastereta, són a la Barcelonets, una altra via prou interessant. És el torn del Toni, també ho intenta, però aquest pas ens ha tombat als dos...ens hi haurem d'esforçar mes jejeje.
Segona reunió, dos espits reforçables.
La segona reunió és ben còmoda i et permet controlar el company al flanqueig, es pot reforçar amb una baga prou llarga a un bloc de l'esquerra on hi queda molt be el Camalot de l'1.
Divertida i treballosa darrera tirada, on cal buscar-se la vida...
L'anterior vegada, el Joan va fer reunió a l'aresta, amb el que no vam fer aquesta tirada, és equipada amb dos espits, dos epsits que no vàrem trobar, ni buscar, pensàvem que estava a pel, i el Toni va pujar assegurant-se amb el que va anar trovant. Sembla que els espits són més a la dreta i ell ho va agafar recta amunt. La dificultat no és elevada, però el fet de protegir-te-la l'hi posa "pebre". Anem a buscar la reunió de la via Petit Four on ens esperen el Mingo i el Quique.


El muret dóna per autoassegurar-se amb imaginació.

Un ràpel de seixanta ens deixa altre cop a peu de via.
Un altre cop a baix decidim que anirem a la Petit Four, passtisset que va obrir l'amic Joan Asin en solitari; el Toni li té ganes al segon llarg, amb el que sense esperar que els companys acabin de baixar, ja m'estic enfilant.
El Mingo a la primera tirada de la Petit Four  que vàrem fer l'any passat.
Aquest primer llarg aprofita les debilitats del diedre, el pas més forçat és el de la Sabina, on una tibadeta vegetal fa que en passi mes via. La resta segueix per la placa de la dreta, ara més lluny, ara mes aprop del diedre.
Entrant a la reunió.
Les assegurances són espaiades, però la baixa dificultat no fa patir. Aprofita l'espit de la Pacho i ja recta amunt, fins l'entrada a reunió que haurem de flanquejar a la dreta.
A la segona tirada, un mur vertical on cal apretar amb tècnica.
El Toni s'hi posa, d'entrada fa recança tocar el mur fangós de la dreta, però tot i les aparences és millor del que sembla i cal ajudar-s'hi per anar progressant, el pas clau és quan s'ha d'abandonar i entrar a la placa, aquí cal anar amb decisió i buscar una bona nança que hi ha a l'esquerra.
El Toni havent superat el pas clau, ha disfrutat de valent!
Passat aquest punt resta un mur tècnic i vertical, el cansament el fa descansar a mirar-s'ho, ja ha fet el pitjor, però encara no afluixa. Continua amb cura i ben concentrat i amunt! a mesura que baixa un xic la dificultat desapareixen les assegurances, havent de fer una bona excursió fins la reunió.
Ressenya que trobareu a

  • El Balcó de la Lluna

  • Ressenya de la Petit Four, oberta per en

  • Joan Asín
  • Dues vies divertides per aprofitar dies freds però assolellats, el vent del Nord no hi entra i malgrat estar força amunt s'hi sol estar molt be. Divertides i amb "pebre" en forma de passos on caldrà apretar les dents sino porteu el 6a molt assolit, tanmateix el grau obligat no passa de Vè. Recomanables.

    divendres, 20 de desembre del 2013

    Deu n'hi dó amb la Neusnidó! Malanyeu on l'hivern s'atura.

    Fa fred, però abans d'arribar a la Paret del Devessó ja suarem!
    Aquest diumenge 15 de desembre canvio de companys, el Toni avui no pot i he quedat amb el Jordi i la Glòria i l'Anselm. Ningú es decideix per on anar i al final proposo Malanyeu on podrem disfrutar de temperatura agradable i vies per tots els gustos i estats de forma!
    Arribem prou d'hora, el sol tardarà encara, amb el que decidim recular i anar a Ca l'Anglada a fer un cafè, mentre donem temps al sol. Fèia dies que no m'hi aturava i em sorprèn la reforma del local, mes aviat em decep: ha perdut tot l'encant, ara és un local fred i asèptic com tants d'altres...aquell encant de la llar de foc, la taula de l'entrada amb la barra del bar, les fotos de la familia...què hi farem, espero que els vagi be amb la reforma.
    l'Anselm disfrutant a la primera tirada de la Badalona
    A les onze en punt el sol ja escalfa la base de la paret i nosaltres som apunt. Avui comença el Jordi, no sabíem quina via triar per escalfar, dubtàvem entre la Epirimountains i la Badalona, però no hi ha opció la Epirimountain és ocupada.
     La primera tirada és la més interessant, comença rara, amb un mur que s'aboca a una feixa que hem de rodejar per anar cap els murs superiors, aquí trobem una placa dreta i compacta on l'escalada esdevé de foradets i peus a triar, escalada que fa pensar i sovint et descoloca. El Jordi hi disfruta i també l'Anselm.
    A l'inici del segon llarg Badalona.
    Ara em toca a mí, començament senzill per unes plaques divertides, però que s'acaba de sobte, un jardinet intermig fa que hagi d'anar molt en compte de no relliscar fins abastar la nova placa; aquesta és divertida i et regracia després del tram herbós, passos tècnics i adherència.
    L'últim llarg és senzill.
    Per acabar la via resta un llarg, curt i discontinuu, no és que sigui lleig, però no paga la pena, tanmateix és l'excusa per sortir dalt la carena. Fa un dia fantàstic, fins i tot caloreta que fa que agraïm l'airet que de tan en tan s'aixeca. Estarem una estona dalt esperant els companys i quan ja trèuen el nas comencem a rapelar la via, calen tres ràpels, llàstima no haber agafat les sabatilles, ja que hauríem pogut baixar caminant.
    Esperem l'Anselm i la Glòria tot gaudint la bellesa de l'entorn.



    Altre cop a peu de via, pensem en fer l'Epirimountains, però hi ha una cordada que tot just comencen...com que li tinc força ganes, li proposo al Jordi d'anar a la Neusnidó; ens hi havíem enfilat amb el Wolfgang ara fa tres anys i a la segona tirada em vaig encallar i vàrem baixar....el peu de via es troba fàcilment, ens situem al pany de paret esquerra de la gran V de la Paret del Devessó, i en un sòcol marcat hi trovem la via, actualment un grafiti amb el nom ens confirma que ja hi som. Avui començo jo. El mur és tècnic, amb mans en forats prou bons i peus també si els saps trobar, un joc d'equilibri buscant sempre la mínima despesa, primer amunt, després dreta i esquerra en un flanqueig sota un desplomet. Amunt i tornem a dreta, aquí és on per mí hi ha el pas clau, dubto, no encerto el forat bo i m'haig d'aturar a descansar...m'ho miro i renoi ara localitzo la ma esquerra, Jordi que hi torno, i ara sí supero el pas i segueixo, xapo la reunió intermitja, ara resta un tram menys vertical, però on has d'anar ben concentrat.
    El Jordi treu el cap un cop superat el tram vertical de la primera tirada, a la Neusnidó.
    La reunió es fa sobre una gran Sabina, comuna amb la de la via Sabinot feréstec; l'equipament aquí són ponts de roca i un cordinillo curiós, talment un cordó de sabata abans d'entrar a reunió. Aquesta es pot reforçar amb la mateixa sabina i, o un càmalot 0,5.
    Segona tirada, fina, fina i rarota, rarota, en conjunt mes treballosa que la primera.
    La següent tirada és molt llarga 55 mtrs, malgrat la incomoditat de la reunió de la Rock suave, val la pena partir-la; comença flanquejant a l'esquerra per poc després enfilar amunt per unes plaques fines, anirem trobant ponts de roca i un bolt, a partir d'aquest cal anar a la dreta a buscar un tronc de sabina seca i enfilar cap a una marcada fissura. Reseguim aquesta amb passos finots i rars fins un bolt que ens protegeix l'entrada a la penjada reunió. Aquest tram és per mí sicològicament força exigent i tècnicament potent, amb el Jordi vàrem comentar que en conjunt és més escalada que l'anterior, on tot és més intuitiu, els forats són els que són, mentre aquí cal treballar més en tots els sentits.
    Tercer llarg ja que partim el segon, vertical, espectacular i físic!

    Avui tot i anar de segon no m'ha semblat gens fàcil aquesta tirada, arribo cansat a la reunió i quan veig la continuació li dic al Jordi que millor continui, ell encantat que té els peus calents de la incòmoda reunió i  li va la "marxa".
     Cal seguir un tram per dins la fisura fins que et demana sortir-ne, pas elegant i ja a la placa. Escalada mantinguda on cal concentració, en algun tram hi ha una bona excursió! quan ja les forces van justes, al final, un flanqueig a dretes prou fi ens posarà a prova.
    Dalt de tot la "cosa" es posa fina i cal apretar! 6a.
    Quan recupero la tirada no m'arrepenteixo d'haber-li cedit...m'haig d'esforçar per trèure'n l'entrellat, però m'en surto! ara caldrà tornar que estic mosca amb aquest segon llarg, tan llarg!
    Bufant sortint del tram clau.
    Per entrar a reunió travessarem un tros trencat i terrós, però que no desmereix per res l'obra d'art que acabem de recorrer, ara però, la continuació no sembla pas gaire atractiva, ja veurem.
    Darrera tirada, més interessant del que pot semblar des de baix.
    Començo intentant enllaçar plaques d'adherència en les que per sortir-ne has de fer equilibris amb la terra del replà...entro sota una gran placa, m'enfilo pel diedre de la dreta fins que quan es tanca passo a l'esquerra, a la placa. Tram indefinit on no se massa per on anar fins que a l'esquerra veig un pont de roca.
    El desplom abans del cim, sort de la Sabina-tracció!
    M'atabalo i no llegeixo be la via, em vaig enfilant fins que m'adono que a l'esquerra hi ha un bolt, flanquejo a buscar-lo i una vegada xapat m'adono que tinc mes bolts sobre meu i que no vèia....Un bon desplom tapa la continuació, però a l'esquerra tinc un diedre tapat per una gran Sabina, doncs serà per aquí. Aprofitant en bavaresa el canto de l'esquerra em puc anar aixecant fins abastar l'arbust. Sabina tracció i entro al diedre del capdamunt, passos estètics i aeris amb bon canto, al final la reunió, ben còmoda i al punt mes alt de la serra, ha valgut la pena.
    Treballant els darrers metres.
    El Jordi puja prou ràpid, el sol va de baixada i no ens hi podem entretenir, havent vist com m'he encigalat jo, passa per on cal i disfruta encara mes la tirada.
    El sol ja ens vol abandonar. Sector esquerra, millor del que sembla des d'aquí.
    Farem un ràpel fins la tercera reunió i d'allà a la Rock Suave d'on amb un altre ja som al terra. Encara queda gent penjada tot i que el sol ja s'ha amagat rera els Rasos; la Glòria i l'Anselm han fet la Doraimon i ja són al cotxe amb el que ens afanyem a plegar-ho tot.
    Malanyeu no ens deixa indiferents!
    Un bon recurs Malanyeu per quan el fred apreta! avui hi hem escalat gairebé en màniga curta. Ara si hi aneu no matineu que el sol no ha tocat la base de la paret fins les 11h.
     Ens ha sorprès gràtament la Neusnidó, felicito l'amic Baraldés per haber obert aquesta línia, fins i tot el darrer llarg té gràcia tot i que sembla que no val la pena. Exigent tan amb la dificultat com tècnicament, demana força, és prou continua, i la primera tirada a mí se'm menja les piles!!jajaja. Equipada de manera austera, cal anar-hi amb el grau consolidat, sobretot pel segon llarg. La Badalona ja l'havia fet altres vegades i té una primera tirada prou bona, llàstima que les altres dues desmereixen, tanmateix una bona línia, la paret és com és, gràcies al F Sunyol i al Joan Baraldés per la feina feta.

    Ressenyes, Badalona dels Mòmies i la Neusnidó del Joan

  • Sisbemesanapren


  • dijous, 12 de desembre del 2013

    Alkaid a Cap del Ras. Parets d'Àger. La Noguera.

    Fabulós mur passada l'antena, zona esquerra del Cap del Ras per on va la nostra via,
    Aquest dissabte, enmig del "Pont" hem quedat amb l'Ivan i el Jordi per aprofitar aquest anticicló tan potent, ja tocava una mica de roca calenta i Cap del Ras en aquestes condicions és aposta segura. Trio una via curta però intensa, haig de ser d'hora a casa, la Alkaid, al costat mateix de la Rèdrum.
    En un petit eixamplament de la pista al peu d'un con de dejecció aparquem.
    Ens aturem a fer un mos al Bar d'Àger, després de la boirada de la plana és un goig aquest sol que ens rep a l'Alta Noguera; al marxar coincidim amb la Lú que ha pujat a fer esportiva.
    Enfilem la pista que passa pel costat del cementiri, al capdamunt agafem el trencall a Colobor,  pista sense asfaltar avui ben eixuta;   passades les antenes i al segon barranc deixem el cotxe, no som els primers:  No ho sabíem però a l'arribar a peu de via descobrim que són el Joan
    Muntanyenc
    i el Josep

  • Banalitats
  • que estan a la Tercer Hombre, ens saludem contents de retrobar-nos.
    Agradable coincidència amb el Joan (Gatsaule) i el Josep (Mohawk) que els tenim a el tercer Hombre.
    Del cotxe a peu de via és poca estona però intensa com la via, jajaja   per no errar-la cal fixar-se en el gran sostre vermellós;   grimparem un sòcol, la via és a l'esquerra dins un bosquet d'Alzines.
    El primer burí és força alt i demana un pas d'esqueneta o similar!
    Artificial treballós, avui sortosament eixut!
    Donat que avui som tres i la via curteta, ens la repartim: els dos primers llargs per a mí, al Jordi li adjudiquem el tercer que segur que l'encadena, vaja Bou està fet! i l'Ivan acabarà la via.
     Començar ja té la seva gràcia, un burí hiperrovellat força amunt...per sort fent un bloqueig amb ma dreta a un bon relleix s'hi arriba, però sempre va bé un porter que et protegeixi l'esquena oi Ivan? m'afanyo a xapar el següent clau, desplaçat a la dreta, que aquesta xapeta no sembla per a masses alegries! la tercera peça un clau que mira cap avall!! Olé!! amb precaució amunt i burí, salvat!! ara em toca un pas llarg a buscar un burí per poder sortir del sostre...mentre faig filigranes per xapar-lo amb el peu a l'estrep, Zas!! derrapada del peu i en decanto de costat caïent....aquest burins aguanten eh! sort que l'Ivan estava amatent, que el terra éra aprop encara. Enllesteixo la grimègia posant dos estreps i amunt.
    Curt tram en lliure on cal mirar on posem els peus
    La roca és ben seca però plena de molseta polsosa que no inspira gens de confiança...ja dret i amb bons peus m'atanço al següent mur, més senzill que l'anterior, però que desploma encara, amb el que faig tranquilament amb l'estrep.
    Ja a la reunió, el Jordi puja a força de braços!

    L'entrada a la reunió és divertida, ja hi ha bon cantarro, com al primer llarg de la Redrum, també en diagonal a la dreta. Dos espits i un burí, fantàstic! llàstima que la feixa és estreta per estar-s'hi tres. Recupero els companys i el Jordi ja fa de les seves, pujant mig en lliure mig tibant de cintes, l'estrep ni l'ha tret.
    Panoràmica de l'aventurer segon llarg i entrant en matèria, bonic, bonic!
    Com que estem estrets, surto ràpid cap al flanqueig, agafo tot el material, s'ha d'equipar, senzill però t'ho has de mirar, flanquejo tota la lleixa i col.loco un tascó amb una cinta ben llarga a l'altre costat, miro per on passar, i sí amunt per una fisureta on l'Àlien gris queda a caldo, pas punyetero que et fa sortir enfora, amb peu aleatori...mes senzill del que sembla, sóc sobre la reunió i ara cal flanquejar a l'esquerra, hi trobarem dos claus un a l'inici i l'altra a la meitat, no cal més, bons peus i mans fins la reunió.
    Curta però intensa tercera tirada, 6b. El Jordi encadena!

    Som sota el mur de 6b, assegurat amb burins que es veuen prou sòlids; el Jordi tempteja la sortida i Amunt! ben concentrat va superant metres, les xapes són ben posades i no fan patir, al final una tibada on el veïem apretar i ja afluixa, Reunió! molt bé Jordi!! de segon la cosa ja és diferent, faig un A-0 per començar, però la resta també surt neta, la veritat que hi ha bones preses, el que permet tibar amb ganes, ara posant cintes i de primer, la cosa canvia i molt! arribant a reunió el darrer burí és esclafat i no permet assegurar-s'hi, amb la Sardineta vaig redreçar-lo i ara almenys pot llaçar-s'hi un cordino.
    És el torn de l'Ivan al quart llarg, esforçant-se per xapar el primer burí.

    Tornem a canviar de primer de corda, és el torn de l'Ivan: flanqueja a l'esquerra per tot seguit enfilar recta amunt a buscar la bavaresa característica de la via. Fins al primer burí hi ha una bona excursió, per sort els cantos per xapar són bons. Una Argelaga ben punxent fa la punyeta per progressar, després d'unes quantes punxades troba com entrar-hi,  és espectacular, una llastra fina, fina, que sona metàl.lic sord, d'allò no m'apretis massa que em trenco...sortosament no cal tibar-li sinó que amb tècnica de diedre es pot anar progressant. Al final  la gràcia està en que s'acaba i cal sortir en uns passos d'adherència que sorprenen.
    Curiosa i esmolada llastra que escalarem en bavaresa, amb una sortida amb pebre!
    Superada la placa llisa s'entra en una zona trencada on cal vigilar amb la corda ja que és ple de pedres soltes, al capdamunt la reunió al vèrtex d'un veritable con de dejeccció! raconet estètic a mes no poder.
    Cinquena tirada per un embut on treballarem l'adherència

    Segueix l'Ivan, primer és ajagut però relliscós si anem per l'esquerra, per anar posant-se dret, ben dret. Adherència típus Roca Narieda, amb burins i no pas aprop...per anar-hi ben concentrat, el grau per sort no apreta. Divertit anar descobrint el pas, ara a la dreta, ara a l'esquerra.
    Un darrer ressalt demana una apretada.
    L'Ivan munta reunió sota un petit ressalt, calia continuar uns metres mes però com que ha vist la feixa ben marcada per on haurem de baixar ha decidit acabar aquí, el que quedava era un tram de IV poc atractiu...ara si la vostra intenció és seguir amunt, cal deixar aquesta reunió i continuar.
    Si no arribes dalt del serrat com és el nostre cas passarem per la feixa, s'intueix sobre els arbres, no s'hi val a badar.
    Ens desencordem i seguim la feixa; és estreta i sovint ben penjada però no perillosa, cal només cura. Hem de remuntar un tram per entrar a la feixa superior, la que es veu ben marcada sobre la dels arbres; anirem creuant peus de via dels que continuen amunt, no us traïeu encara el casc! després d'una bona excursió, finalment entronquem amb el camí habitual que baixa del cim gairebé on ja es fa una canal ampla. Treballs a no caure en les pendents finals, ja gairebé no quéden pedres! Sortim a la pista que refarem direcció sud a buscar el cotxe, la paret és plena de cordades.
    El Jordi i l'Ivan,  bons amics que avui m'han acompanyat.
    Mentre anem endreçant el material arriben els veïns: Josep i Joan que també han enllestit la feina, la fem petar una estona mentre fem una beguda a Àger.
    Ressenya que hem d'agrair al Llorenç i l'Antxi

  • Kutrescaladors
  • Una via molt recomanable, a l'estil de la Redrum, amb més aventura, cal equipar-se el segon llarg, els burins hi dónen un plus tot i que es veuen ben sans! Hi trobarem artificial equipat, flanqueig desequipat, mur potent, bavaresa de pel.lícula i finalment adherència en un conus especialment estètic, amés podeu continuar amunt per la veïna Redrum o qüalsevol altre fent així cim. Tanmateix conèixer l'abandó per la feixa no va mai malament i té el seu què.