dilluns, 26 de març del 2018

Via encara hi som a temps (Cingle de Xaloc ) Collbató. Montserrat sud.

Al fons es veu el diedre per on transcorre la via
Fa dos dissabtes, concretament el 17-03-2018, quedem amb el Toni per anar a escalar, d'entrada les intencions són d'anar lluny, però altre cop el temps ens fa dubtar, i finalment ens quedem a Montserrat, concretament a Collbató, on farem una via dels germans Masó, curta però intensa. Oberta el 18-02-2001 al Cingle de Xaloc, a l'indret conegut com a Totxos CAM Nou Barris, sector d'esportiva equipat per aquest club on hi trobem l'agulla dels capitells.
Comencem per la Somni de Primavera, enllaçant les dues tirades en una.
La via s'enfila per una fonda canal, allà comença la via Imma. Nosaltres preferim començar per la Somni de Primavera enllaçant les dues primeres tirades. També es pot escollir fer l'inici per la via Imma.
Pont de roca - Merlet 

Fem una altra tirada aprofitant un tram de la via Imma fins la primera reunió a reforçar.
A l'anar per la Somni de Primavera no comencem la via per on toca, ben a la dreta del cingle on hi ha dos espits, sinó que triem enfilar-nos per la via Imma per arribar a la primera reunió.
Entrant a la primera reunió venint de la Imma.
Aquesta primera reunió s'ha d'acompletar l'equipament donat que tan sols hi trobarem un espit. Els autors recomanen reforçar-la amb un Universal, que nosaltres no portem, però amb un àlien blau queda a "caldo".
Emergint del tram de placa vertical 
Ens toca el diedre, amable de progressar, amb roca molt bona; el fons del diedre permet flotants grans i al capdamunt hi trobem un clau, tant entrat que haureu de llaçar amb una baga, no hi entra el mosquetó. Continuem enfilant-nos a buscar una Sabina morta al capdamunt del diedre, d'on ja entrem a la placa final, vertical i granalluda. Un espit a l'inici ens marca el camí, la resta, per on vulgueu o pugueu...resta un bon grapat de metres fins la reunió amb un rocam cantellut que dóna confiança per seguir amunt, però, Atenció!, prohibit caure!!
Reunió cimera, que costa de veure amagada entre els còdols.

En vermell la via original i en marro el nostre itinerari.

Ressenya del
  • Joan Asín
  • Una via oberta fa disset anys, poc equipada, per gaudir posant trastos i per concentrar-se als trams obligats. Curta, sí, però que et deixa bon regust. Recomanable com a torna. Anar-hi amb el grau consolidat que el tram de sortida, és obligat.

    dimecres, 14 de març del 2018

    Vies Directa Prèmium i Odissea Matinal al Cingle de l'avenc de Can Pobla i Cent Llorenç del Munt al Roc Colom. Sant Llorenç del Munt.

    La Mola de Sant Llorenç del Munt des del peu de la Cinglera del Roc Colom
    Som dilluns 19 de febrer, he quedat amb el Jordi (Cuc) per fer una escaladeta, ell fa dies que vol sortir i jo avui tinc festa; com no, anem a Sant Llorenç del Munt, a tots dos ens agrada aquesta roca/fang. Avui havia de fer bon dia, però aquest hivern no ens dóna treva! malgrat tot ens enfilem gairebé dalt la Mola, al Cingle de l'avenc de Can Pobla on hi tinc unes vies dels germans Masó que fa temps que tinc ganes de fer.
    A primer terme la cinglera de l'avenc de Can Pobla i a sobre la del Roc Colom
    Per anar-hi ens arribem a Matadepera pujant per la urbanització Cavall Bernat fins als Dipòsits, concretament al final del carrer de Vista alegre on continuarem pel Camí dels Monjos. A les envistes de la Roca del Roc Colom trobarem un corriol a l'esquerra que travessa la muntanya, el seguim una estona fins a trobar l'avenc; la primera via comença a la dreta d'aquest.
    Mur vertical de la Directa Prèmium i fletxa indicadora.

    El Jordi està fent el rodatge d'un genoll "biònic" amb el que em deixa començar: som a la Directa Prèmium, una fletxeta gravada en un bloc ens ho confirma. Avui fa força fred i la boira ens remulla l'ambient...però poden mes les ganes que la humitat. L'entrada és delicada i estranya, costa trobar-hi el que...fins faig un petit saque! finalment trobo la seqüència i puc enganxar el primer espit. Continua un mur vertical amb passos delicats i potents. Tres espits seguits i a buscar-se la vida...
    Després de passar molt fred i el mur trempat, toca riure !
    Superat el tram mes dret, només cal vigilar amb la roca, molt juganera fins un replà on hi fem reunió, hi ha una alzineta prou ferma.
    Prtimera reunió en una Alzina.

    Curta i amable segona tirada

    El Jordi rondina tot recuperant la tirada, s'ha quedat glaçat a peu de via! ara però, ens toca un tímid solet i el vent sembla que vol afluixar. Continua, supera un diedre per entrar a la paret del davant on en un gran còdol hi trobem un cap de burí. Superat aquest ja caminant fins a fer reunió en unes Sabines.
    Burí que cal equipar.

    Reunió als peus de la Cinglera del Roc Colom.

    Cara sud del Roc Colom per on passa el nostre proper objectiu.

    De baixada de la via ens trobem fit a fit la cara sud de la roca del Roc Colom, aquí els germans Masó hi van obrir la seva via número cent a Sant llorenç del Munt, anomenant-la Via Cent Llorenç del Munt. Jo fèia temps que la tenia apuntada i mai en trobava el moment, avui toca.  Ames ara ha sortit el sol i aquesta raconada està a recer del vent gelat.
    Recuperant la tirada de la Cent Llorenç del Munt.
    Comença ajagut per anar trempant fins la vertical, on hi trobem dos espits; superat el segon es manté dret amb una roca de la bona d'aquí! una fissura a l'esquerra admet un Tòtem gran (2) i amunt. Abans del muret final un bon pitó i grimpant al cim.
    Al cim del Roc Colom.

    Des de la punta cimera del Roc Colom contemplem les vies de la cinglera, vies esportives d'una tirada de grau mig, hi on vaig començar amb el mestre Jaume Olivé, culpable de que jo comecés a escalar, gràcies Jaume! Un curt ràpel d'una quinzena de metres, ben desplomat al començamwent ens deixa a terra. Com que el Jordi s'ha deixat la motxilla a l'avenc hi tornem.


    Tornem a l'avenc de Can Pobla on comença l'Odissea Matinal.
    En un moment som a peu de via, estem apunt de plegar, però em pica el cuquet i li dic al Jordi que ja que som aquí, fem la via que ens falta, l'Odissea Matinal, i ell que no sap dir que no....


    Per aquesta fissura desplomada comença la via.

    L'avenc de Can Pobla té una barana semicircular de ferro que el marca i delimita per evitar ensurts, és ben be al peu del camí. Per l'esquerra m'enfilo a un bloc que fa de sostre de l'avenc, al davant un mur molt descompost i a la dreta del tot un petit diedre desplomat i d'aspecte molt trencat...doncs per aquí va la via: m'acosto al diedre i a la que hi soc al peu puc veure un pitó ferm i recargolat típic de la "factoria" Masó. més amunt res, tan sols una fissura prou ampla. La ressenya marca dos passos d'Ae, però el cas és que tan sols hi a un pitó. Intento equilibrar-me amb l'estrep penjat del pitó, però costa...aleshores col.loco un Tòtem del 2 més amunt i hi penjo l'estrep, aguanta i m'ajuda a poder equilibrar-me i en diedre puc sortir del balmat.
    Aprofito la reunió de la via Pol-Nete
    Entro en un replà i al davant un mur vertical amb un espit. Per superar aquesta franja cal flanquejar a buscar la debilitat de la paret, a l'esquerra. Més amunt un altre balmat amb un altre espit i al darrer muret el darrer. Escalada molt delicada per la baixa qüalitat de la cinglera, ja ho adverteixcen els aperturistes a la ressenya. Entre mig puc posar alguna cosa: àlien i Tri-cam. Quan gairebé sóc dalt trobo la reunió de la via Pol-Nete i l'aprofito, així podré veure el company progressar. Aquesta via, resta pendent per un altre dia.
    Recuperant la tirada amb Can Pobla a l'esquena.
    S'ha tornat a tapar i estem enmig d'una boirada humida, tanmateix satisfets per la feina feta. Enfilem la baixada cap al cotxe ben satisfets, no sempre s'aconsegueix fer tres vies noves!
    Directa Prèmium a la dreta i Odissea matinal a l'esquerra

    Via Cent Llorenç del Munt al Roc Colom



    Ressenyes que trobareu a
  • Sant Llors.com
  • Escalada per a romàntics amants de Sant Llorenç del Munt i la seva peculiar roca...agraïr als germans Masó l'obertura aquests modestos itineraris, no absents d'emoció i gosadia enmig d'aquesta roca tan delicada. Acosteu-s'hi amb humilitat i amb il.lusió, trobareu unes rutes elegants i no absentes de dificultat ni risc; en un entorn incomparable, sigueu-ne curosos.

    divendres, 2 de març del 2018

    Esmolant els dits al Sector Acero. Cova de l'Arcada esquerra (La Desdentegada)



    A Néfer se aleja 36m 6a+

    Amb aquest fred i vent que es concentra els caps de setmana, enguany no escalo el que voldria...ara fa 15 dies (17-02-2018) lligo corda amb el Joan per anar a escalar, el dia no pinta be, tenim pronòstic de pluja a mig matí...per sort no fa massa fred i ens acabem decidint per anar a fer esportiva a La Cova de l'Arcada esquerra, al final de la Desdentegada. Per acostar-nos al sector cal anar al Bruc, i girar  pel carrer de les escoles on travessem un torrent eixut girant cap a l'esquerra pel Camí de Can Salses, passat el trencall de Can Salses deixem el cotxe abans de l'aparcament del Vermell del Xincarró;    per la vora d'un camp d'Oliveres seguim el corriol que s'enfila a la cova de l'Arcada fins al trencall de la Fon del Xevret, que no agafem sinó que continuem recta fins al fons de la vall, ja veurem les plaques del sector Acero al fons.
     La pujada final és caòtica, amb molts corriols però sense pèrdua ja que cal anar a buscar les parets visibles.
    A Sr Acero 36 m. 6a+

    En aquest sector ja hi havia escalat fa força anys, tants com dotze, també va ser on vaig patir la meva segona luxació d'espatlla, cinc anys després de la primera, esquiant a La Molina, entrenant per al Ralli del CEC d'aleshores...vaja batalletes que ja tinc una edat! El sector m'agrada tanmateix. Però gat escaldat d'aigua freda fuig...i decideixo que tot i tenir-les encadenades, aquest cop aniré de segon i li deixaré al Joan la feina dura!. Són vies molt llargues, 36m, atenció amb la corda! mínim un 70. Ah! i feu un nus al final per si les mosques.... Escalada de placa, de finura, amb foradets i regletes, prou mantingudes en el grau i les assegurances amb alegria. El Joan se les treu sense problemes tot i haver de treballar-hi a fons, no regalen res, sobretrot al mur final on ja hi arribes "calent".
    A la Gran Tortuga  6b+ 30m

    Ja ben escalfats ens aquests, en principi, senzills 6a+....anem per la següent: La Gran Tortuga 6b+ de 30 metres amb la dificultat principal concentrada a la placa inicial, molt tècnica, de foradets i peus mínims. Aquí sí que cal bufar!! superada la tercera xapa, la dificultat afluixa un pel; la placa es va aprimant i enfonsant, les parets laterals s'enlairen mes i ens serviran per a progressar alguns passos en diedre ben atlètic i vertical, fins que cal tornar a la placa per entrar a reunió, compte amb una molt interessant presa marró, seria collonuda, però rellisca com ella sola....cal enginyar-se-les per a salvar el tram sense recolzar-hi el peu i ja som a la reunió, després de trenta metres sense pràcticament treva, una via de deu!
    Apunt d'entrar a reunió.

    El temps se'ns gira i acabarem remullats!
    S'ha tapat, el sol que ens havia animat i escalfat, fa estona que és de vacances...cada cop es tapa més i alguna gota escadussera es deixa veure, dubtem si anar a un altre sector, però preferim escurar el tema i continuar per la de mes a la dreta : Ignoramus un 6c amb una entrada molt estranya, difícil de llegir. Malgrat buscar-li la punta al final cau un A-0 fent honor al sector ha ha ha. Ja a la placa els següents passos  van sortint. El Joan a mitja via m'anima a que la desmunti de segon i jo, que per avui estic ben escalfat i content nogensmenys he aconseguit pujar les anteriors vies sense agafar-me enlloc, li dic que la desmunti que estic cansat i a més es posarà a ploure...què he dit! no ha passat un minut que comença a caure un esprai d'aigua fi però constant que en un moment deixa la roca ben xopa...resta encara un bon tros de via...dus algun mailló Joan? em diu que si, però que continua que de moment els peus no patinen, i mica en mica va aconseguint acabar-la fins arribar a la cadena, ole! Llàstima d'entrada sinó un 6c al sac! la tens apunt Joan, només cal estudiar millor l'entrada.
    A la potent entrada d'Ignoramus 6c/6b+  30m i que el Joan acabarà sota la pluja.

    Ressenya que trobareu a


  • La Noche del Loro
  • Arribarem al cotxe ben xops, ara que ben contents, sobretot el Joan i jo també que aquest sector és molt ferm i ens hem comportat, ara caldrà tornar-hi escalant de primer i a gaudir-les! Un bon entrenament en un sector molt tranquil i salvatge, no en va és el més llunyà de la zona. Recomanable. No abuseu del magnesi que la roca encara s'hi manté prou adherent i sigueu curosos amb l'entorn.