dimecres, 31 d’octubre del 2018

Aresta de la Coma de Gelis a Sant Llorenç de Montgai. La Noguera. 29-10-2018..

Des del pont mateix l'aresta.
Ara que estàvem acostumats a buscar raconades a l'ombra i a escalar poc abrigats, ens ha arribat l'hivern de sobte! El cap de setrmana no podia sortir, tanmateix la pluja constant no ha deixat fer res... però dilluns apunta que sortirà el sol i jo tinc festa ! "enganyo" al Jordi i al Salvador per anar cap a Sant Llorenç de Montgai; l'objectiu havia de ser quelcom senzill, ja que el Salvador fa poc temps que ha tornat a escalar des de la juventut en que se n'havia fet un tip. Triem l'aresta de la Coma de Gelis, que no havíem fet ni el Jordi ni jo, portant a la reserva altres possibilitats, la Cresta Tio Maria, la paret de la Formiguera...
El corriol que voreja el llac ens deixa a peu de via.
De camí ens aturem a Cubells a fer un bon esmorzar, no tenim pressa, està núvol, fa fred i bufa un ventet emprenyador, vaja combinació ideal ha ha ha. Amb la panxa plena tot es veu millor i amb calma fem via cap a Camarasa i d'allà a Sant Llorenç de Montgai; al pont de l'Escalera, davant la Paret del Pont deixem el cotxe. Abans de creuar-lo a la dreta hi ha una bona esplanada. D'allà mateix surt el corriol que voreja el pantà. Tot el cap de setmana ha estat plovent i aquí la humitat és arreu...dubtem, però tot i estar encara tapat el cel i fer ventet ens animem i sortim.
La primera tirada té el pas mes "extrany" de l'aresta.
El camí és ben enfangat i relliscós, voreja tot fent petits sifonades, el pantà; en una bretxa ben marcada, allà comença l'aresta. Ens equipem i comencem: veig un pitó i mes amunt un pont de roca, bé! la roca és freda i relliscosa i d'entrada, ben vertical. Trobo bons agafadors que dónen confiança i m'enfilo fins la baga de la que flanquejo a la dreta tot cercant el mes senzill. A partir d'aquí la dificultat està en no trepitjar res mullat ni enfangat. La reunió a uns 20 m. de dues Sabines, la de l'esquerra un pel perjudicada.
Inici de la segona tirada.
Recupero els companys, al Salvador li patina un peu quan està per sobre el clau i es colpeja la ma que li queda ben adormida! tanmateix es recupera i supera el pas. Amb aquesta humitat aquest és el pas més exigent de l'aresta. Ja tots tres reunits, continuo: l'aresta es redreça i esmola, l'aspecte és seriós, però es deixa fer prou be malgrat la mullena ambiental. Algun pitó de tant en tant així com bagues, fan que no pateixis per equipar res. He perdut de vista els companys i m'avisen que resta poca corda, al davant tinc dues Sabines ben fermes, a banda i banda amb el que decideixo aturar-me i muntar reunió.
Segona reunió en dues Sabines.

Sortint a buscar la reunió i continuant la tercera tirada.
Continuo amb la tercera tirada, passo un tram llisot i entro en un replà on trobo la reunió que hauria d'haver fet...segueixo amunt superant l'anomenada primera Torre i entrant en un tram d'aresta horitzontal ben esmolada i aèria: passos ara a una banda, ara a l'altre banda fan divertida la progressió. Llaço algun merlet per a donar seguretat a la progressió. Em tornen a avisar que resta poca corda amb el que m'aturo i faig reunió d'una altra Sabina, ben ferma ella. d'aquí veig els companys i penso que serà millor.
Els companys a la nostra segona reunió.

De la tercera reunió, els companys i el tram d'aresta més esmolat i aeri.

Cavalcant l'aresta.


A la quarta reunió.
La quarta tirada segueix la mateixa tònica, aèria i esmolada, però amb menys continuïtat o és que ja ens estem acostumant a l'ambient. Passo La Gepa per l'esquerra en un bonic flanqueig a mig aire, també he llegit que es podia anar a tota cresta i sí, ja tornarem! serà mes divertit. Abans d'entrar a la reunió un altre tram ben esmolat ens fa fer de funambulistes.
A la entretinguda quarta tirada.

Passos estrets i amb ambient, per gaudir!


Al diedre de la Torre de la cinquena tirada.
El Jordi frisa per encapçalar la cordada, ell doncs, ens traurà d'aquí. Fem canvi de cordes i continua a buscar la segona Torre, primer per un tram de caminar. Ja el veïem tréure el cap pel diedre característic i d'allà a la dreta s'enfila dalt la Torre, la reunió és a sota la Torre, però ell prefereix fer-la al cim així ens recupera millor i visualment ens pot controlar.
La Gran Torre de la Coma de Gelis com a colofó!

A la darrera reunió abans del cim, en un còmode replà sota el diedre final.
La sisena tirada la partim, el Jordi ens assegura mentre desgrimpem la segona Torre i caminem fins al basament de la Gran Torre on fem reunió d'un pont de roca gegant. El Jordi continua fins la reunió que és en un nínxol sota el diedre final.
El Jordi gaudirà d'aquest espectacular diedre d'aspecte trencat però de bon escalar.

La darrera tirada per si sola ja mereix la visita, un diedre vertical d'aspecte tenebrós, però res mes lluny de la realitat car els còdols són ferms talment fòssim a Riglos. Un pont de roca i un pitó protegeixen l'entrada, aleshores un estretament posa la questió difícil, almenys això sembla, però no, mig en diedre, mig en oposició, la progressió és franca. Posa un Camalot en un forat abans de trobar el següent pitó i ja arriba a l'alzina que és llaçada; aquesta la voreja per l'esquerra entrant en una placa graonada on cal anar amb compte per la mullena, almenys avui.
El Montroig ens fa de teló de fons i ens recorda que ja és aquí! 
El Salvador gaudint d'allò mes !



Ben contents dalt del cim de la gran Torre

Ha estat una escalada, grimpada molt agradable. l'Aresta m'ha sorprès, aèria, esmolada i tècnica, amb cap pas on et quedis venut i sempre amb possibilitat d'acompletar la protecció si ens cal. La roca amb la humitat i fred d'avui ens ha fet escalar concentrats i abrigats. Al cim el vent bufa fort amb el que fetes les fotos baixem de pressa. El ràpel és al costat oposat per on hem arribat en una soca de Sabina ben arrelada, voltada per una ferma cadena i un mailló sobredimensionat. Amb una corda simple en tindrem prou, són 25 metres escassos.
Es rapela pel vessant contrari on hem arribat, 25 m.

Sant Llorenç de Montgai....bellíssim!

Arrecerats del vent gaudim del solet, el dia ha estat  rúfol: ventós i fred.

Pel vessant que mira a Sant Llorenç trobem la sendera que baixa de pet a buscar el camí.

Ressenya de Jordi Marmolejo i Benabarre arran del reequipament de la cresta.

Escalada- grimpada recomanable. Havia estat prohibida i actualment és regulada : PROHIBIT ESCALAR DE L'1 DE GENER AL 31 DE JULIOL.
La tirada de La Torre Gran de la Coma de Gelis, va ser la primera via oberta a Sant Llorenç de Montgai per companys de Badalona l'any 1960, la cresta va ser oberta per gent del Centre Excursionista de Lleida. Cortés, Farré i Mallol el setembre de 1960.
 Com a material una dotzena de cintes expres, bagues per a sabines i, o, merlets, algun Camalot fins al 2 sobretot per a la darrera tirada. Roca sanejada, però cal anar-hi amb compte. Senzilla per a gent avesada en aquest terreny d'aventura, no tant per a debutants, compte!
Obligada fins arribar a La Gepa on si ens cal es pot abandonar baixant al vessant est, a partir d'aquí trobem força escapatòries.

Fotos en que surto autor Salvador Berdajín

dilluns, 15 d’octubre del 2018

Una de Beatles a l'Escut, via Paul Mc Cartney. 28-07-2018

Al cor de Frares, al davant de la Monja, l'Escut.
A Montserrat, quan hi fa força calor sempre hi ha alguna via orientada adeqüadament per a fer-hi una escapada; a finals de Juliol vam aprofitar un matí per anar a buscar l'agulla de l'Escut, al cor de Frares. Nosaltres hi vam aproximar per Can Massana, on pagàrem la taxa d'aparcament amb el descompte de federats. Per Coll de Guirló vam fer cap al Refugi d'Agulles d'on vam continuar cap al Pas del Príncep, força abans de baixar cap al Torrent del Lloro ens desviem a l'esquerra per un corriol que ens mena al Torrent de La Nina d'on amb intuició i llambregades a les fotos que dúïem vam trobar l'agulla i la via...!! a vegades pot costar mes trobar l'agulla que fer la via, ja ho sabeu.
Pany de paret ben compacte de la primera tirada.
Ja a peu de via, una rastallera de bolts ens confirma que anem be, ens preparem per començar; em demano la primera tirada. La roca és compacta i típica dels peus de vies d'agulles, humit i molsós...a més força trempat. Passos delicats, avui sortosament ben eixuts, i de presa petita on cal anar buscant el gest per a no patir massa. L'equipament generós ajuda, però si es vol progressar sense tocar ferro, cal anar ben amatent, algun pas de mitja tirada ben be podria ser considerat un bon 6a... a mesura que ens acostem a la reunió, la dificultat es relaxa. Una tirada que et deixa ben satisfet, amb el premi d'albirar La Nina ben esbelta.
Roca típica de cara nord, rentada i humida...

Sortint del tram mes fi, que be podria considerar-se 6a...

Primera reunió.

La segona tirada perd trempera i també assegurances, a sota el Toni arribant a la primera.

Quan arriba el Toni a la primera reunió em confirma la "duresa" del tram; cal continuar cap al cim, la continuació és de caire ben diferent, un pel ajaguda i de roca menys compacta. L'assegurament en conseqüència canvia radicalment, restant la primera expansió força metres mes amunt, sota uns bons còdols que albiro de la reunió estant.
Al ressalt la roca hi és bona i amb bon ambient.
A l'inici cal escalar ben concentrat ja que la roca ja no és tan sòlida, quan comença a posar-se dret trobem un bolt, d'aquí cal decantar a l'esquerra a buscar un petit ressalt, deixant les alzines a la dreta; no cal anar a llaçar-les ja que podem posar una cinta just abans de superar el llabi. Ja al pany de paret cimer, una altra expansió ens protegeix el flanqueig a l'aresta cimera on cal progressar amb cura per la gran quantitat de pedretes soltes que hi ha.
La Nina, espectacular des de l'Escut.

Els tres al cim.

Al cim hi trobem el pot amb la Llibreta-registre dels germans Masó.
La reunió cimera és en una vella alzina, tant vella, que ja és ben morta, just al vessant oposat per on hem pujat; abans trobarem un pedró amb el pot i llibre de registre posat pels germans Masó.
Reforçant la instal.lació del ràpel, que l'alzina és ben morta.
La instal.lació del ràpel surt del tronc de l'alzina, però aquest és buit i sec...qualsevol dia es trencarà sense avisar; nosaltres aprofitant un tros de corda que el Toni ha pujat ja pensant en el que ens trobaríem, hem reforçat la instal.lació ancorant la corda a una Sabina propera i viva. Un ràpel de 25 metres ens deixa a peu d'agulla d'on baixem a buscar l'alta rura de Frares a Agulles fins al Portell Estret per on tornem a Coll de Guirló i el cotxe.
Ràpel pel vessant oposat que hem pujat.

Ressenya dels germans Masó

Una escalada plaent, on pot costar mes trobar el peu de via que escalar l'agulla. Es passa amb l'equipament fix, no cal posar res, ni possibilitat de fer-ho, excepte a la segona tirada on podríem llaçar algun arbre. La primera tirada si us la trobeu molla patireu! ideal per dies calorosos o migdia-tarda assolellat. Ideal trobar algun altre objectiu per aprofitar l'excursió, n´hi ha molts aprop.

dilluns, 1 d’octubre del 2018

Via d'en Martí al Cingle Roig de les Costes de Rebalç. Esperó de Cal Fité. Serra del Verd. 29-09-2018.

El Cingle Roig de Cal Fité amb l'evident esperó.
Aquest dissabte finalment puc anar i acabar aquesta via: la via d'en Martí va ser oberta el 1997, 24 de Març, per en Francesc Sunyol, Manolo Quevedo i Jordi Gonzalvez, ara fa ja 21 anys! quan vaig tenir a les meves mans el llibre El Plaer de l'escalada d'en Ramon Majó ja me la vaig mirar i des d'aleshores que per un all o una ceba restava a la llista de pendents. Va passar una època de fama quan tot el mon dels Blogs la van anar a fer i ha passat una mica a l'oblit internaútic. Ara fa tres setmanes buscant vies on la calor no apretés hi vam anar amb el Toni, per fí! però ai làs, arribant a la primera reunió el company es va ressentir d'una lesió i cap avall...tanmateix a tots dos ens va impressioar tant la zona i la paret que no hem tardat a tornar-hi i és que val la pena.
Camí d'aproximació que vam fer
Per anar a la via cap pujar a Sant Llorenç de Morunys i d'allà fer cap als nuclis de la Pedra i la Coma, just passar el trencall de les Fonts del Cardener, en una recta, a la dreta hi ha un rètol que indica Cal Fité, Camí Particular. Molta cura en pujar-hi la pista, encimentada, és molt estreta i el creuament amb d'altres vehicles sols es pot fer en trams concrets. Respecte pel veinat i aparqueu en llocs on no molesteu. Nosaltres la primera vegada ho vam fer abans de la penúltima casa en un bon eixamplament d'on surt un corriol fins la paret, però aquest cop ho hem fet millor i hem seguit amunt fins sobrepassar Cal Fité aparcant en un marcat revolt a la dreta, a aprtir del qual no es pot continuar, senyal de direcció prohibida. La pista mor en una casa on guarden gossos, i que deixarem a sota quan aproximem.
Admirant les Cingleres
Abans d'arribar a la casa dels gossos hi ha a l'esquerra un corriol amb marques grogues, el seguim ben amunt fins una collada, aleshores el deixem per flanquejar entre feixes a la dreta fins a trobar la capçalera de la tartera, evitant-la gairebé tota i apareixent al peu de les parets; la via és al final i ens caldrà enfilar-nos una mica. Un arbust característic que sobresurt en marca i "dificulta" l'inici.
A peu de via, per la fissura diagonal comença.

El Toni sortint del tram vertical i entrant al flanqueig de la següent fissura 

En passem via fins l'inici, ja ho coneixem de l'anterior excursió, ens preparem i...el Toni s'ha deixat el casc! sortosament el te al cotxe i no és lluny. Mentre l'espero i per no refredar-me vaig a buscar les altres vies que hi ha obertes, mes a la dreta, trobo una línia de pitons que suposo és la Ful d'Istambul, fa bona pinta, tot i que la roca no sembla tan franca, caldrà buscar-ne la ressenya, algú la té? Ja amb Casc del Toni començo la primera tirada, ja coneguda de l'anterior vegada, intento vendre-li al Toni però no compra ha ha ha Comença enfilant un muret amb bones mans i peus, et decantes a l'esquerra per sobre un desplomet, espectacular, bones mans et permeten enfilar a buscar el primer espit a la base del diedre fissura, aquí trobem un pas gorilero d'unes llastres d'aspecte fràgil però que aguanten! s'engrapa la seguent assegurança i se surt a una feixeta, aquí en teoria hauria d'haver-hi un tercer espit, jo no el vaig trobar, ni buscar, el terreny és franc i senzill, enfilant per unes grades trencades a buscar un nou diedre, ben camuflat hi trobem un pitonet rovellat que dona moral per superar-se i encetar l'extrany flanqueig d'entrada al segon diedre; un darrer espit aquí. Ara ja fàcil per grades s'entra al replà de reunió, una Sabina llaçada ho protegeix.
Vertical inici de la segona tirada
Primera reunió ben còmoda, al davant un diedre vertical que l'anteiror vegada pensava que era per on continuava la via, el Toni s'hi va posar i se li trencava tot...tanmateix sanejat ha de ser una variant espectacular! avui ja sabem que la via continua flanquejant a la dreta de la reunió estant, passos atlètics amb una roca a contorlar a l'inici. No trobem un pitó de via, però ho complementem amb un bon Tòtem. El priemr espit no es veu, és amagat ben aprop, el que sí que vèiem era el segon. La tirada decanta a la dreta fent-se cada cop mes fina de mans fins arribar a una fissura vertical on a més desapareixen les assegurances, fins aquí prou ben assegurat. A la fissura hi entra tot, Fissurers o Friends, al gust. Aquest tram sense ser difícil et fa escalar ben atent ja que de peus no vas sobrat...sort que a la que t'enfiles trobes uns bons cantos i sorprenent també quan ens adonem que la placa acaba en una llastra separada de la paret! em va recordar els estrats del Serrat del Poll. Trobem un darrer espit abans d'entrar a reunió, que es fa en unes alzines, concretament a la de mes a l'esquerra.
No trobem el pitó inicial, però es protegeix be.

Equipant la fissura abans d'entrar a les Alzines.

Tercera reunió, un comodíssim replà amb vistes!

Aquesta segona tirada ens ha sorprès, ens la pensàvem mes de tràmit i no! s'ha d'escalar. La que sí anàvem advertits que ens posaria les piles és la tercera, aquí hi ha el tomàquet de la via...comença flanquejant a l'esquerra tot buscant el camí més amable i lògic, els pitons que anem trobant ens confirmen la línia. El tema es va redreçant a mesura que ens acostem al perfil de l'esperó, fins a la verticalitat d'unes plaques que imposen. Aquí ja comença a tibar i trobo un pas que ni amb l'estrep m'en surto...suposo que no l'he sabut agafar però ja que porto una "tramposa" m'ajudo per xapar. Superat aquest pas que m'ha condicionat, trobem un parel de pitons ben aprop un de l'altre, el de sota es mou...els llaço tots dos per si de cas! Vaig amunt mig en lliure mig en artifo, poso en dos trams un parell de tascons que queden prou be. Abans d'entrar a reunió nova placa vertical molt ben protegida i que faré en A-0; l'entrada reunió se les porta, jo l'agafo decantant-me a l'esquerra on trobo millors peus, però de mans quedo venut havent de fer una bona estirada com qui surt de la piscina, el Toni al seu torn ho fa directa trobant millors mans però amb pitjors peus.
Sortint de la segona reunió en diagonal a esquerra ascendent.

Potents plaques ben assegurades amb feixeta intermitja per agafar alè!

L'entrada a reunió, cansadet com hi arribes et fa serrar les dents!

Curta, in.tensa i divertida quarta tirada

Aquesta tirada serà la única que fem al sol, ara canvia la orientació entrant als diedres a l'ombra. Surt el Toni a fer la quarta tirada, aquesta és curta, possiblement no arribi ni als quinze metres però és intensa i atlètica. Hi trobem només un espit al fons del diedre, abans de superar el desplom. Comença amb passos extranys per enfilar-te a la llastra vermellosa del davant, ens hi enfilem a sobre per baixar a buscar el fons del diedre, som sota un desplom que se supera per la dreta amb passos gens intuitius, cal posicionar-se molt be i buscar les preses que hi son, tot això autoassegurant-se. Vaja que per ser IV et deixa satisfet! amb raó ja comenten que la via és Dolomítica, allà els tercers desplomen ha ha ha !
Assegurant la sortida del sostre, on cal posar-s'hi be per sortir-ne.

La Vall del Cardener amb l'embassament de la Llosa del Cavall al fons.

Sortint del perfecte diedre vertical de la darrera tirada.
Ja som a la darrera tirada, aquesta díuen és la cirereta de la via, fem un diedre vertical i agraït d'escalar amb acabament espectacular, vaja un regal! superat aquest un tram trencat on caminem a buscar un altre diedre a l'esquerra, aquest amb roca coralina ben extravagant! La primera assegurança hi és força amunt amb el que poso un friend abans. Mig en placa mig en diedre assoleixo una reunió-ràpel, la via continua uns metres a la dreta per una curta xemeneïa.
Segon diedre amb roca coralina, que acaba a la dreta en una curta xemeneïa.

Entrant a la xemeneïa

Instal.lació de ràpel abans de la xemeneïa; la plaqueta indica 57m i 55m.
Donat que volem baixar pels ràpels que s'han arranjat per a poder baixar d'una sola anella gràcies a un enamorat d'aquest Cingle, en Peta, ens quedem aquí, aprofito la Sabina de sobre per restar-hi més còmode. La linia de ràpels són dues instal.lacions amb Bolts del 12 i anella que els uneix amb una sola anella que facilita que no s'enredin ni rissin les cordes, gràcies Peta! Els ràpels tanmateix són ben volats, no tocant paret un bon tros. Des d'una vira abans del desplom s'albira l'altra instal.lació molt ben assenyalada, i és que no sobra gaire corda no!
Sabina sobre la instal.lació del ràpel;  aquest és prou incòmode per fer les maniobres.

El Port del Compte el tenim ben present al darrera.

Des d'aquest esperó el ràpel es torna volat, al fons veurem la següent instal.lació ben visible.

Foto peu de via !

Tot tornant admirem l'esbelta línia amb els diedres finals.

Ressenya aproximada de la via.

Una via que ens ha sorprès, per l'entorn, salvatge i solitari i per l'escalada, ben atlètica i mantinguda sobretot a partir de la segona tirada. Assegurada per no patir, es pot complementar facilment als trams fissurats que s'han deixat nets. Ideal per dies de calor per la seva orientació sud-oest, ideal pel matí. Evitar en dies frescots o de vent, sobretot tenint en compte que la base es troba a 1400 metres en ambient d'alta muntanya. Si no domineu el 6b/6c agafeu estreps per la tercera tirada i uns quants tascons i friends mitjans per la quarta i final de la segona. Si no voleu baixar rapelant, es pot fer caminant: una vegada dalt de tot un corriol perdut baixa cap a la dreta, sud, fins a trobar una grossa Alzina amb bagues per rapelar (35m) Felicitar els aperturistes per aquest regal de línia tan ben trobada en una paret prou trencada i vegetada.