Una de Beatles a l'Escut, via Paul Mc Cartney. 28-07-2018

Al cor de Frares, al davant de la Monja, l'Escut.

A Montserrat, quan hi fa força calor sempre hi ha alguna via orientada adeqüadament per a fer-hi una escapada; a finals de Juliol vam aprofitar un matí per anar a buscar l'agulla de l'Escut, al cor de Frares. Nosaltres hi vam aproximar per Can Massana, on pagàrem la taxa d'aparcament amb el descompte de federats. Per Coll de Guirló vam fer cap al Refugi d'Agulles d'on vam continuar cap al Pas del Príncep, força abans de baixar cap al Torrent del Lloro ens desviem a l'esquerra per un corriol que ens mena al Torrent de La Nina d'on amb intuició i llambregades a les fotos que dúïem vam trobar l'agulla i la via...!! a vegades pot costar mes trobar l'agulla que fer la via, ja ho sabeu.

Pany de paret ben compacte de la primera tirada.

Ja a peu de via, una rastallera de bolts ens confirma que anem be, ens preparem per començar; em demano la primera tirada. La roca és compacta i típica dels peus de vies d'agulles, humit i molsós...a més força trempat. Passos delicats, avui sortosament ben eixuts, i de presa petita on cal anar buscant el gest per a no patir massa. L'equipament generós ajuda, però si es vol progressar sense tocar ferro, cal anar ben amatent, algun pas de mitja tirada ben be podria ser considerat un bon 6a... a mesura que ens acostem a la reunió, la dificultat es relaxa. Una tirada que et deixa ben satisfet, amb el premi d'albirar La Nina ben esbelta.

Roca típica de cara nord, rentada i humida...

Sortint del tram mes fi, que be podria considerar-se 6a...

Primera reunió.

La segona tirada perd trempera i també assegurances, a sota el Toni arribant a la primera.

Quan arriba el Toni a la primera reunió em confirma la "duresa" del tram; cal continuar cap al cim, la continuació és de caire ben diferent, un pel ajaguda i de roca menys compacta. L'assegurament en conseqüència canvia radicalment, restant la primera expansió força metres mes amunt, sota uns bons còdols que albiro de la reunió estant.

Al ressalt la roca hi és bona i amb bon ambient.

A l'inici cal escalar ben concentrat ja que la roca ja no és tan sòlida, quan comença a posar-se dret trobem un bolt, d'aquí cal decantar a l'esquerra a buscar un petit ressalt, deixant les alzines a la dreta; no cal anar a llaçar-les ja que podem posar una cinta just abans de superar el llabi. Ja al pany de paret cimer, una altra expansió ens protegeix el flanqueig a l'aresta cimera on cal progressar amb cura per la gran quantitat de pedretes soltes que hi ha.

La Nina, espectacular des de l'Escut.

Els tres al cim.

Al cim hi trobem el pot amb la Llibreta-registre dels germans Masó.

La reunió cimera és en una vella alzina, tant vella, que ja és ben morta, just al vessant oposat per on hem pujat; abans trobarem un pedró amb el pot i llibre de registre posat pels germans Masó.

Reforçant la instal.lació del ràpel, que l'alzina és ben morta.

La instal.lació del ràpel surt del tronc de l'alzina, però aquest és buit i sec...qualsevol dia es trencarà sense avisar; nosaltres aprofitant un tros de corda que el Toni ha pujat ja pensant en el que ens trobaríem, hem reforçat la instal.lació ancorant la corda a una Sabina propera i viva. Un ràpel de 25 metres ens deixa a peu d'agulla d'on baixem a buscar l'alta rura de Frares a Agulles fins al Portell Estret per on tornem a Coll de Guirló i el cotxe.

Ràpel pel vessant oposat que hem pujat.

Ressenya dels germans Masó

Una escalada plaent, on pot costar mes trobar el peu de via que escalar l'agulla. Es passa amb l'equipament fix, no cal posar res, ni possibilitat de fer-ho, excepte a la segona tirada on podríem llaçar algun arbre. La primera tirada si us la trobeu molla patireu! ideal per dies calorosos o migdia-tarda assolellat. Ideal trobar algun altre objectiu per aprofitar l'excursió, n´hi ha molts aprop.