Jubilats a Malanyeu, on gaudir l'escalada en placa ! 12-11-2023.

Al capdamunt de la piràmide central, entre les vies Sac d'impaciència i Francesc Sunyol tenim la via Jubilats.

                   

                             Malanyeu és sempre una aposta segura i si a més i anem a la tardor, encara més ja que a l'espectacle de colors i afegim que de baixada sempre aplegarem algún bolet !  Avui com a bons Jubilats anem a la via homònima oberta el Març de 2023 per en Joan Baraldés i Francesc Panyella;  oberta en el pany de paret esquerra del cúlmen de la piràmide que presenta la serralada gairebé al mig i visible des de ben lluny.  Sembla mentida però encara hi ha cabut aquesta línia entre les vies Sac d'impaciència i la Francesc Sunyol.

Aproximació:       Anem fins a Berga per l'eix del llobregat, passada la central tèrmica de Cercs  i poc després d'un túnel trobem el trencall a la dreta cap a Malanyeu;  carretera estreta i que podem trobar amb neu o gel, cura.   Al final de la carretera som al poble, mirem d'aparcar al costat de les escoles vigilant de no molestar els veïns.

Una pista encimentada voreja l'esglèsia, o si volem, travessem pel mig de les cases, anem baixant deixem a l'esquerra la masia de Cal Frare, a mitja recta cap a La Casanova agafem un camí a l'esquerra, primer planeja per baixar a travessar un torrent i pujar cap a la masia de cal Sastre;  no anem cap a Cal Vinyeta sinó que baixem una mica per ara travessar el Torrent de Malanyeu.   Com que anem al marge central de la paret, ens enfilarem per corriols poc evidents fins acostar-nos a la paret, hem d'enfilar-nos fins gairebé el cim de la piràmide pel seu vessant esquerra, si encara hi és trobarem el nom pintat a peu de placa.

Nom dibuixat a peu de via.

A la mantinguda i interessant placa del primer llarg.

Primer llarg:   solca la magnífica placa de foradets típica de Malanyeu amb una inclinació acusada i mantinguda sense arribar mai a la verticalitat absoluta com en altres vies ve més a la dreta.  Escalada d'anar fent, sense córrer, tot buscant peus i el millor forat entre les moltes possibilitats.   Al capdamunt la dificultat augmenta a V+ tornant a afluixar abans d'arribar a la reunió.   La continuació és l'excusa per arribar al cim, però ja no té l'elegància d'aquesta placa.

Molt tècnic de peus, placa de forats amb millor cantell al capdamunt.

Segón llarg:    Surt de la reunió a buscar una placa de forats  en tendència a la dreta amb un ressalt inicial i que una vegada superada per terreny trencat i brut arribem a la reunió.

Segona reunió.

Al tercer llarg ( Foto Josep Sanz)

Tercer llarg:     Surtim de la reunió flanquejant cap a l'esquerra i així encarar una placa inicialment potent per aleshores anar fent per placa fissurada que resseguim pel seu costat dret fins al cim on munto reunió d'un gran bloc carener.

Reunió al camí carener d'un bloc.

La bellesa de Malanyeu, captiva....

Descens:    Nosaltres vam baixar caminant pel carener en direcció a la casa de La Solaneta ( Est), també es podria baixar direcció ponent si tenim intenció de fer alguna altra via del sector esquerra.   Una altre possibilitat és rapelar per la via Francesc Sunyol en dos ràpels sempre que no hi hagi més cordades a la paret.

Ressenya del bloc Manel i Ita, uns bons amics.

Material:    Amb 14 cintes exprés passarem.   

Tornem a acabar la feina a la Cinglera dels Esqueis, Santuari de Corbera. Espinalbet. Vies Aresta de Corbera, del Sostre, Arrossada i Bona Feina. 04-07-2020.

Costat dret de la paret  i peu de via.

Avui després de fer un bon esmorzar a Cal Marçal de Puig-reig acabem a Espinalbet, al Santuari de Corbera,la nostraidea inicial resta oblidada davant la impossibilitat de poder aparcar el cotxe al mirador de Gresolet, la gent està boja per sortir després del confinament....

Ja havíem estat aquí el febrer Primera visita amb molt de fred i ens quedàrem amb ganes de mes.  Els detalls de com arribar-hi els trobareu a l'enllaç de la primera visita.

A l'aresta de Corbera i el Toni a la CEB

                             Avui anem al costat dret de la paret i comencem amb la via Aresta de Corbera nosaltres i el Toni i el Quique, escalfen a la via CEB d'una sola tirada, de caire esportiu.

              L'Aresta de Corbera és prou mantinguda en el Vè amb un pas que demana atenció, V+ o mes...o ets molt llarg i xapes abans o te l'has de guanyar, fins que no t'has aixecat no xapes...superat aquest pas la via s'endolceix decantant-se a l'esquerra per una placa on les assegurances allunyen, però tens fissura a la dreta si cal.

Havent passat el pas clau la via es decanta a l'esquerra.

Primera reunió i bretxa que s'ha de salvar per continuar la via.

                                                                   La reunió es fa per sobre de la de la via CEB;  la continuació és curiosa ja que una pregona bretxa ens fa fer un flanqueig a l'esquerra per a poder continuar amunt;  el primer tram molt assegurat ja que la roca hi és sabonosa i trencada, mes amunt, travessat un jardí, es trona vertical i amb cantos d'escàndol, espectacular.

Després de flanquejar la bretxa, anem a buscar un tram espectacular.

Els companys recuperant la segona tirada i al ràpel pendular per evitar la bretxa...

Companys de Mollet a la veïna Bona Feina .

Recuperant la via del sostre, sorprenent per com n'és de bona.

                                              Mentre els companys fan la Joan Francesc nosaltres anem a la del sostre que havia llegit que era molt bona, més espectacular que difícil, i la veritat que el sostre és el de menys...ja de sortida tenim un pas atlètic per trobar mes amunt revoltantun pinet, una zona tècnica.   Col.locar-se sota el sotre és potser el mes bonic, quan hi ets aleshores aixeques els braços i les preses t'acaronen demanat que facis una bona tibada!  Els peus cal vigilar i buscar algun recolzament sinó volem tibar mes del comte.

Passos tècnics fins arribar sota el sostre...

Una vegada sota el mur cal una bona tibada de grans cantos amb peus en adherència.

El Toni i el Quique a la Bona Feina i a la del Sostre.

A la interessant primera tirada de la Bona Feina

Per acabar el matí anem a fer la primera tirada de la Bona feina, que des de sota no sembla atractiva, i que resulta molt interessant, vas progressant per l'estreta placa ara en diedre, ara per la mateixa...abans d'entrar a reunió la via sembla que marxa a l'equerra i no!  cal reprendre la pilastra amb unes passes tècniques i divertides que li dónen caràcter, tot dins un grau amable, em sorpren agradablement.

De la reunió estant els companys començant-la.

Ressenya de l'amic Joan  Muntanyenc

                         Unes vies divertides per un matí relaxat, amb equipament de luxe, trams mes nets per a poder equipar si ens cal i roca prou bona després de la feinada dels equipadors.  

La situació de la paret al peu d'una pista prou freqüentada per caminadors i cotxes ens farà parar molta cura en la caiguda de pedres, ja que aquestes van de pet a la pista, vigileu !

Via Èlia al sector La Vinya. ( Solell del Santuari de Queralt) 18-01-2020

Al centre la zona de La Vinya on hi ha la via Èlia, al darrera, La Muralla , al davant zona esportiva.

Un altre dissabte que no tenim clara la méteo...avui som poca colla, només el Manel i jo, la resta ténen altres compromisos...disposo només del matí ja que l'endemà ens toca estar per la Marató La LLanera que organitza el meu club, amb el que decidim que anirem a fer la via Èlia que de fa temps que li tinc ganes i no trobava mai el moment ni el company. El Manel s'apunta a un bombardeig ! i cap allà que fem. Avui introduïm una variant al lloc d'esmorzar, anem a Puigreig al restaurant Cal Marçal on ens tracten molt be i ens alimenten millor, us ho recomano! Per fer cap a la via, que és al solell del Santuari de Queralt hem d'anar fins a Berga per la C-16, no entrem a la ciutat sinó que passem de llarg i sortint d'un petit túnel trobem el trencall cap a Rasos de peguera i Sant Llorenç de Morunys per la BV4241, trobarem el trencall que puja a Rasos i Queralt a la dreta, nosaltres continuarem recta i a uns 300 metres veurem una esplanada a l'esquerra i una pista a la dreta, podeu optar per pujar per la pista uns cent metres i deixar el cotxe en una esplanada, cura però, que aquesta pista està molt desnivellada i millor anar amb cotxe alt o millor deixar el cotxe a l'esquerra de la carretera. Quan arribem, just comença a pujar un excursionista ben carregat, ens espera i ens pregunta si anem a escalar...oi tant! i on aneu? a la via Èlia...doncs jo sóc un dels dos autors de la via i de moltes mes d'aquest topant, és en Francesc Peregrina, i mes amunt trobarem el seu company en Jaume Cotrina que està fent neteja de noves línies.

El camí està molt ben marcat, detall d'on cal trencar cap a les vies i cartellet que hi trobarem.

Avui hem tingut sort ja que tenim guia per trobar la via ! tanmateix us ho explico: cal seguir la pista fins enllaçar amb el corriol que ve de Cal Fumanyà; la seguirem cap a l'esquerra fins a trobar un trencall a la dreta molt ben marcat per uns reguerots de pedres, aleshores amunt fins a trobar la zona d'esportiva, no hi arribem, anem a la dreta i superem un coll del que ja planegem fins a trobar els peus de via, ben marcats amb petits escuts de fusta amb el nom pintat. Agraïr al Francesc la seva tasca i l'haver-nos esperat ensenyant-nos el camí.

Mur inicial de la primera tirada i acabant de superar el pas clau.

Ja trobada la via, ens hi posem; fa força fred i justament ara uns núvols alts entrenyinen el cel...l'entrada no es veu pas gaire maca, però quan m'hi poso, m'agrada, roca sorrenca, arenosa...cal escalar estudiant be els passos, no és una escalada gens intuitiva. Un pitó amb una baga marca un dels passos punyeteros, mes de col.locació que res...i de refiar-se de l'adherència d'aquesta roca extranya.

Primera reunió, en un còmode replà.

Superat aquest primer mur una zona trencada per anar cap a un altre, a l'esquerra un bonic diedre i a la dreta uns esperons trencats...d'entrada la lògica m'aboca al diedre però quan sóc a mig, ai làs! s'acaben les preses i hauria de fer un pas per entrar a l'esperó amb l'assegurança prou lluny...m'ho miro i remiro per acabar desgrimpant i tornar a començar, arasí pel mig de l'esperó trencat; esdevé una escalada atlètica i agosarada, molt gratificant sinó fos que tinc els dits sense tacte. Satisfet entro a reunió en un replanet des del que veig a la dreta la canal per on es baixa i la "Muralla" on els companys estan equipant noves línies.

Recuperant la primera tirada i entrant a reunió.

Curiós i espectacular flanqueig de la segona tirada.

És el torn del Josep Maria, la segona tirada comença amb un flanqueig horitzontal de preses petites de mans i peus acceptables fins un punt on cal anar cap dalt, aquí és on apreta mes la cosa...ja a la vertical l'escalada és agradable amb passos ben divertits i amb ambient, bonica entrada a reunió.

i fotogènic....

Entrant a la segona reunió, també ben còmoda.

Tercera tirada, molt millor que no aparenta.  

La tercera tirada sembla que ja s'hagi acabat, pe`ro resulta sorprenentment bona en l'esperó que es veu, passos que cal saber llegir per no complicar-se i ambient d'esperó ben aeri...un gaudi. La llàstima és que superat el ressalt es converteix en una grimpada entre arbustos i a trams per l'esquerra. Se'm fa curt i inadvertidament m'adono que estic enllaçant la quarta tirada, no he vist la reunió. Un darrer ressalt i entro a la reunió cimera, una reunió sorprenent, una "flipada" dels autors : un banc reciclat de l'ajuntament de Berga, que van pujar a peces per convertir-lo en la reunió més còmoda del Berguedà i part del mon ha ha ha ! Així ens ho va explicar el Francesc. Mentre recupero el Josep Maria arriba una cordada que ha pujat per la via Súper amics, són el Xavi Pereira i el seu fill, Terrassencs amb els que tenim amics comuns i que em va fer molta gràcia conèixer, i el que són les casualitats, l'endemà torno a trobar el Daniel a la Marató de La LLanera !

Arribant a la reunió cimera on tenim un sorprenent Descans!

Foto 50è anniversari Unió Excursionista Sabadell

La familia Pereira, ens els trobem dalt després de pujar la via Súper amics.

Itinerari aproximat i esquema de la zona.  Ressenya dels amics

Manel i Ita

Una via curta, però intensa, val la pena tastar-la i opinar un mateix, ja que per les xarxes ha tingut opinions de tota mena i no m'esperava que m'agradés tant! equipada completament, no ens caldrà res, tanmateix s'ha d'escalar, no està regalada. Ideal per a combinar amb les seves veïnes Súper amics i Xavi de Borredà, que tot i tenir un grau de dificultat més alt no són obligades. Tornarem a La Vinya per acabar al feina.