Via Èlia al sector La Vinya. ( Solell del Santuari de Queralt) 18-01-2020

Al centre la zona de La Vinya on hi ha la via Èlia, al darrera, La Muralla , al davant zona esportiva.

Un altre dissabte que no tenim clara la méteo...avui som poca colla, només el Manel i jo, la resta ténen altres compromisos...disposo només del matí ja que l'endemà ens toca estar per la Marató La LLanera que organitza el meu club, amb el que decidim que anirem a fer la via Èlia que de fa temps que li tinc ganes i no trobava mai el moment ni el company. El Manel s'apunta a un bombardeig ! i cap allà que fem. Avui introduïm una variant al lloc d'esmorzar, anem a Puigreig al restaurant Cal Marçal on ens tracten molt be i ens alimenten millor, us ho recomano! Per fer cap a la via, que és al solell del Santuari de Queralt hem d'anar fins a Berga per la C-16, no entrem a la ciutat sinó que passem de llarg i sortint d'un petit túnel trobem el trencall cap a Rasos de peguera i Sant Llorenç de Morunys per la BV4241, trobarem el trencall que puja a Rasos i Queralt a la dreta, nosaltres continuarem recta i a uns 300 metres veurem una esplanada a l'esquerra i una pista a la dreta, podeu optar per pujar per la pista uns cent metres i deixar el cotxe en una esplanada, cura però, que aquesta pista està molt desnivellada i millor anar amb cotxe alt o millor deixar el cotxe a l'esquerra de la carretera. Quan arribem, just comença a pujar un excursionista ben carregat, ens espera i ens pregunta si anem a escalar...oi tant! i on aneu? a la via Èlia...doncs jo sóc un dels dos autors de la via i de moltes mes d'aquest topant, és en Francesc Peregrina, i mes amunt trobarem el seu company en Jaume Cotrina que està fent neteja de noves línies.

El camí està molt ben marcat, detall d'on cal trencar cap a les vies i cartellet que hi trobarem.

Avui hem tingut sort ja que tenim guia per trobar la via ! tanmateix us ho explico: cal seguir la pista fins enllaçar amb el corriol que ve de Cal Fumanyà; la seguirem cap a l'esquerra fins a trobar un trencall a la dreta molt ben marcat per uns reguerots de pedres, aleshores amunt fins a trobar la zona d'esportiva, no hi arribem, anem a la dreta i superem un coll del que ja planegem fins a trobar els peus de via, ben marcats amb petits escuts de fusta amb el nom pintat. Agraïr al Francesc la seva tasca i l'haver-nos esperat ensenyant-nos el camí.

Mur inicial de la primera tirada i acabant de superar el pas clau.

Ja trobada la via, ens hi posem; fa força fred i justament ara uns núvols alts entrenyinen el cel...l'entrada no es veu pas gaire maca, però quan m'hi poso, m'agrada, roca sorrenca, arenosa...cal escalar estudiant be els passos, no és una escalada gens intuitiva. Un pitó amb una baga marca un dels passos punyeteros, mes de col.locació que res...i de refiar-se de l'adherència d'aquesta roca extranya.

Primera reunió, en un còmode replà.

Superat aquest primer mur una zona trencada per anar cap a un altre, a l'esquerra un bonic diedre i a la dreta uns esperons trencats...d'entrada la lògica m'aboca al diedre però quan sóc a mig, ai làs! s'acaben les preses i hauria de fer un pas per entrar a l'esperó amb l'assegurança prou lluny...m'ho miro i remiro per acabar desgrimpant i tornar a començar, arasí pel mig de l'esperó trencat; esdevé una escalada atlètica i agosarada, molt gratificant sinó fos que tinc els dits sense tacte. Satisfet entro a reunió en un replanet des del que veig a la dreta la canal per on es baixa i la "Muralla" on els companys estan equipant noves línies.

Recuperant la primera tirada i entrant a reunió.

Curiós i espectacular flanqueig de la segona tirada.

És el torn del Josep Maria, la segona tirada comença amb un flanqueig horitzontal de preses petites de mans i peus acceptables fins un punt on cal anar cap dalt, aquí és on apreta mes la cosa...ja a la vertical l'escalada és agradable amb passos ben divertits i amb ambient, bonica entrada a reunió.

i fotogènic....

Entrant a la segona reunió, també ben còmoda.

Tercera tirada, molt millor que no aparenta.  

La tercera tirada sembla que ja s'hagi acabat, pe`ro resulta sorprenentment bona en l'esperó que es veu, passos que cal saber llegir per no complicar-se i ambient d'esperó ben aeri...un gaudi. La llàstima és que superat el ressalt es converteix en una grimpada entre arbustos i a trams per l'esquerra. Se'm fa curt i inadvertidament m'adono que estic enllaçant la quarta tirada, no he vist la reunió. Un darrer ressalt i entro a la reunió cimera, una reunió sorprenent, una "flipada" dels autors : un banc reciclat de l'ajuntament de Berga, que van pujar a peces per convertir-lo en la reunió més còmoda del Berguedà i part del mon ha ha ha ! Així ens ho va explicar el Francesc. Mentre recupero el Josep Maria arriba una cordada que ha pujat per la via Súper amics, són el Xavi Pereira i el seu fill, Terrassencs amb els que tenim amics comuns i que em va fer molta gràcia conèixer, i el que són les casualitats, l'endemà torno a trobar el Daniel a la Marató de La LLanera !

Arribant a la reunió cimera on tenim un sorprenent Descans!

Foto 50è anniversari Unió Excursionista Sabadell

La familia Pereira, ens els trobem dalt després de pujar la via Súper amics.

Itinerari aproximat i esquema de la zona.  Ressenya dels amics

Manel i Ita

Una via curta, però intensa, val la pena tastar-la i opinar un mateix, ja que per les xarxes ha tingut opinions de tota mena i no m'esperava que m'agradés tant! equipada completament, no ens caldrà res, tanmateix s'ha d'escalar, no està regalada. Ideal per a combinar amb les seves veïnes Súper amics i Xavi de Borredà, que tot i tenir un grau de dificultat més alt no són obligades. Tornarem a La Vinya per acabar al feina.