dimecres, 26 de febrer de 2020

Escalant al Santuari de Corbera, a Espinalbet (Berga) Vies Escaladors Bucòlics, Bona Feina i Joan Francesc. 08-02-2020

Roca calcària de prou qualitat malgrat l'aspecte...
El dissabte tornem a ser una bona colla, hem pensat fer una matinal pel Berguedà, que a una paret que no coneixem hem vist que l'amic Joan Baraldés hi ha obert un reguitzell de vies. Fem parada a Can Marçal de Puigreig per fer-hi un bon esmorzar i de pas aprofitar per celebrar l'anniversari del Toni que just avui es fa un any més expert! Amb l'estòmac ple i calent continuem cap a Berga, allà agafem la carretera que puja a Rasos de Peguera, per a l'alçada d'un càmping, just passat el Km 4 agafem una pista asfaltada que porta a Espinalbet i Santuari de Corbera, abans d'arribar al Santuario ens fan desviar per una pista a l'esquerra ja que al santuari hi fan obres; continuem la pista i passem just per sota la paret, la sobrepassem, aleshores aparquem al primer revolt on ens càpiga el cotxe, molta cura en no obstucalitzar la pista, car és prou freqüentada.
Aparquem el cotxe passada la paret en un racó que no molesti.

El Quique i el Toni preparant-se, a sota el Toni a la primera tirada d'escaladors Bucòlics.
Per sorpresa nostra, avui la boira ho envaïrà tot...almenys per aquí el Berguedà...quan sortim del cotxe, el termòmetre hi marca zero graus! Ens abriguem com si anèssim a fer quelcom...!!! sortrosament les vies no apreten! Aproximació inexistent gairebé, no ens hem pas ni cansat, ni suat que som al peu de la paret. El Toni amb el Quique i el Mingo comencen per la Escaladors Bucòlics, mentre que jo i el Josep Maria anem a l'altre extrem, a la JOan Francesc de recent apertura.
Començant la Joan Francesc amb guants ! fa un fred que pela...
La Joan Francesc, a diferència de la Escaladors bucòlics, molt agraïda i amb bona ganda, és potent d'entrada: una pilastra que cal superar de manera atlètica. Avui amb guants cal anar amb cura! superada la pilastra, un tram terrós a buscar altre cop la paret, flanqueig a l'esquerra i per unes plaques, amunt a buscar la reunió; potser pel fred m'ha semblat una mica delicada, sobretot al tram final d'entrada a reunió, que és prou trencat. Les vies són a peu de pista, i aquesta és molt concorreguda per excursionistes i diferents vehicles, molta cura amb fer caure pedres.
El Josep Maria recuperant la tirada i entrant a la primera reunió.

Primera reunió Joan Francesc.  Segona tirada és de la Bona Feina

Divertit esperó que ens deixa al capdamunt de la cinglera.
La Reunió és prou còmoda, tot i tenir prou pedretes que cal vigilar no fer caure...continua el Josep Maria: aquesta segona tirada és de la via Bona Feina i resulta prou maca resseguint un esperó agraonat.
Els companys que han fet reunió al Roure de la Escaladors Bucòlics.

Recuperant la seva segona tirada.

Rapelem enmig la boira, que vol aixecar-se...
Una vegada a dalt, fem dos ràpels amb corda simple, un del cim a primera reunió i un altra al terra, aquest darrer queda una mica just.
El Mingo a la curiosa Bona Feina, sota els dos a les vies paraleles.


Tots altra cop a la pista, la boira sembla que es vol aixecar, arribem a veure una mica de vista, díuen que és tan maca...decidim continuar, ja estem habituats a la fresca. El Mingo que no volia escalar amb tant de fred encara s'anima a pujar la Bona Feina, jo l'acompanyo per la Escaladors Bucòlics, que te una primera tirada molt agraïda, quines preses! Arribant a la reunió la cosa es posa mes tècnica i m'ho haig de mirar, ho provo per la dreta i m'adono que no, desgrimpo i a l'esquerra ara sí !

El Josep Maria començant l'agraïda Escaladors Bucòlics i entrant a reunió, on cal apretar mes.

Darrera el roure, una bavaresa elegant.  A sota els companys a la reunió primera de Bona Feina.
La segona tirada de la nostra via va a buscar un gran roure que rodegem per agafar una bonica bavaresa, aquesta ens fa gaudir! flanqueig a l'esquerra a superar un mur, que es resol molt millor que no sembla, la resta són ressalts prou divertits fins la reunió cimera.
Entrant en un tram que cal treballar;  a sota el Mingo a l'estètic esperó de Bona Feina.
Ressenyes gràcies a

  • Manel i Ita i 
  • Sisbemesanapren


  • Mentre estem preparant el ràpel ens saluda l'Anselm i la Glòria que han acabat aquí després d'ensacar boira al Santuari de Queralt! Ells ja conèixen la zona i van directament a la últia apertura, la Joan Francesc. Ha estat un matí divertit en una zona nova que amb millor temperatura segur haguèssim valorat mes. Vies sense pretensions, la paret no dóna per mes amb l'inconvenient que cal anar molt amb compte amb la gent que pugui passar per la pista, car les pedres hi van directe. Vies completament equipades. Encarada a sud, ideal per l'hivern, sense boira ! Recomanables per un dia d'escalada tranquil.la.

    7 comentaris:

    1. Així....., t'han agradat? Jo encara no hi he anat.

      ResponSuprimeix
    2. No està malament Joan, amb una tarda o matí curt pots fer-hi força feina, sis vies hi trobaràs.

      ResponSuprimeix
    3. Quina rasca nois, no mes faltaben els piolets!!
      Sempre que hi anaba a fer les esportives d'adalt me les miraba!!

      ResponSuprimeix
      Respostes
      1. Sort dels guants i d'anar ben abrigat ha ha ha! aquestes d'esportiva que dius quines són? les de la mateixa paret que mira a Nord o un altre topant?

        Suprimeix
      2. Molt mes amunt, sector tranquil i altres paredons del costat. Fa molts anys!!

        Suprimeix
    4. Collons quin fred. A lo bé que s’està quan fa solet!!!felicitats per les vies.

      ResponSuprimeix
    5. Gràcies Manel i Ita ! Vosaltres ho vau gaudir més oi? la vostra piulada ens va animar a conèixer la zona.

      ResponSuprimeix