dimecres, 5 de maig de 2021

Via Grup a la cara sud de l'Esquirol. Sant Llorenç del Munt. 12-04-2021

El vessant sud-oest de l'Esquirol

              Des que les tardes s'han allargat mirem d'aprofitar-les tant com podem i la feina ens deixa...després de quedar amb el Ricard a La Pastereta tot baixant parlem d'aquesta via ( Via Grup)  i ens falta temps per buscar una tarda per a fer-la...curiosament a l'Esquirol també vam fer junts la via Estaques de la cara oposada.

Aproximació:

Per arribar a l'Esquirol ens caldrà anar a Matadepera i entrar a la Urbanització Cavall Bernat;  del Poliesportiu Municipal, on al Bar podeu fer un bon dinar a preu econòmic, seguiu el c/d'Enric Genescà i Cortès fins una rotonda, allà continueu pel Passeig del Pla fins una gran rotonda de la que sortireu per la tercera sortida, avda de Can Marcet;  ara gireu a la dreta al tercer trencall pel carrer Cavall Bernat que seguireu primer ben recta amunt i després d'un parell de revolts arrivareu on s'acaba l'asfaltat, veureu ja l'Esquirol a la dreta i al davant mig tapat el Cavall Bernat.  Aparqueu al c/ de Vista Alegre i abeu a buscar la fí de l'asfaltat per començar a trescar per un corriol amunt fins al coll del Cap de Mort, allà aneu a la dreta a buscar l'evident Esquirol, no acabeu d'arribar al peu decanteu-vos a la dreta a buscar la cara sud on trobareu un evident fissura vertical i ja veureu les assegurances.

Artificial d'expansió en roca pèssima....F. R.Rofes.


Avui començo jo, la primera assegurança és força aprop, la progressió és divertida tot aprofitant en diedre la fissura, llàstima que  la roca no acompanya.

El Ricard s'ha d'anar apartant de la vertical ja que la caiguda de pedres és una constant!  sortosament les assegurances han estat restaurades amb bolts de plaqueta petita prou mimètics, fet que fa que no pateixis massa veïent com s'esmicola tot el que toques...al llibre d'en Josep Barberà i a la resenya original marca aquesta tirada com a Vè....potser sí, però jo ho he fet en artifo...amb alguna sortida en lliure.

En aquest punt fem una sortida en lliure per entrar a una altre fissura. F. R.Rofes.


A mitja tirada arribem a una feixeta on cal sortir en lliure, aleshores es pot pujar un tros pel fons de la fissura fins que tornar a posar-se dret, en aquest tros hi han deixat força escarpes originals que encara fan el seu fet, tot i que una se'm va quedar a les mans.....

Espectacular arribada a la reunió que és un gran bloc on a la seva punta superior hi ha la reuió original.   Aquestes reunions fan molta por, ja que tot i que el bloc sembla ben ancorat, de tant en tant cauen....mentre muntava la reunió em venia al cap l'accident del proper Cap de Mono on va baixar la reunió sencera instal.lada en un bloc també...quin mal rollo....m'ho vaig quedar per mi i no li vaig comentar res al company.

Reunió sobre un gran bloc i l'antiga reunió.


El Ricard recuperant la primera tirada i iniciant la segona.


La segona tirada és tota en artifo, supera primer el sostret de sobre la reunió per travessar en lleugera diagonal a la dreta un franja terrosa de molt mal aspecte...tanmateix aquí no va caure res !

El company es va aixecant per anar derivant a la dreta a buscar una evident cresta  rogenca que salva així el sostre.  Interessant el flanqueig que va a buscar l'esperó i divertida l'entrada al replà on hi ha la segona reunió.

La qüalitat de la roca no permet el lliure...


Estètic flanqueig a buscar l'esperonet per evitar el sostre.


Muntant la segona reunió en un còmode replà.

Observant les pitonisses que encara queden a la via.


Aquest abril enganyós ens fa abrigar-nos...segona reunió.

La tercera tirada sembla mes senzilla del que en realitat és, sortida vertical en lleuger flanqueig a l'esquerra on cal vigilar prou les preses, només començar se'm trenca un presa de peu...això ja em condiciona i avanço potser massa tenallat per la qüalitat de la roca, o millor dit, la mala qüalitat....arribat al final del flanqueig ascendent una bona ma permet sortir a un replanet ajagut que em porta al peu de la fissura de sortida, una placa fantàstica amb roca d'ensomni.

L'asegurament permet fer-ho en lliure o be en artificial, jo avui trio l'artifo, el Ricard en canvi ho fa per la bavaresa i se'n surt molt be, un V+ dur, dur !  sobretot l'entrada a reunió que és plana i sense peus. 

Inici de la segona tirada i bavaresa atlètica de sortida. F. R.Rofes.


Si volem fer cim fem la darrera grimpada fins la creu.

Ja tots dos a la tercera reunió ens queda fer cim, nosaltres som romàntics i ens agrada això de fer cim...surt el Ricard per una zona herbosa a buscar el bony cimer i ens hi enfilem.  Tornem a ser tots dos aquí dalt gairebé dos anys després de la via Estaques, bons records!

Del mateix cim fem un ràpel fins a peu de l'agulla, anem amb cordes de 50 i encara ens en sobrarà.   Si ho feu així el darrer haurà de fer baixar el nus força per facilitar la recuperació.

Amb cordes de 50 baixem del cim a peu d'agulla.

Una cordada a la via normal, la Grup va per l'esperó sud.

Ressenya original que trobareu a Santllors.com i la meva.


 Una via per a romàntics de Sant Llorenç, no m'atreveixo a recomanar-la, la roca és podrida sobretot a la primera tirada, me'n faig creus que els aperturistes puguessin pujar en lliure de Vè.  Completament equipada, no us caldrà mes que cintes i estreps i sobretot casc!  El que assegura la primera tirada haurà d'apartar-se a la mesura que pugui car la pluja és prou constant.

Oberta pels menbres del Centre Excursionista Sabadell Josep Girbau, Josep Monistrol i Carles Olivella el 04-10-1964.

Ha estat objecte d'una acurada restauració amb bolts de plaqueta petita mimètica, deixant trams amb l'equipament original per a que ens puguem adonar del que significava enfilar-se per aquí amb el material d'aleshores, em trec el barret !


dimecres, 28 d’abril de 2021

Via Josep Aspachs al Cingle de la Foradada del Coll de Tres Creus. Serra de l'Obac. Parc de Sant Llorenç del Munt. 07-04-2021

El Cingle de la Foradada del Coll de Tres Creus, pel perfil de la dreta va la via.


Tornant de fer el Diedre Estomacal encara ens queda llum i ganes, amb el que decidim fer la via Josep Aspachs que tenim al costat mateix, jo ja l'havia fet fa deu anys amb el Josep Sanz, aleshores vaig començar jo, avui ho farà el Sergi i així ja l'hauré feta tota de primer.

Aproximació: 
:
                      haurem d'anar a Matadepera i d'alla seguir la carretera a Coll d'Estenalles
aparcarem al km11 de la BV1221 a l'indret de l'Alzina del Sal.lari;   si venim del Bàges haurem de travessar el Coll i fer cap al revolt de l'Alzina del Sal.lari.
D'aquí per carrer inicialment asfaltat remuntem fins a Coll de Tres Creus.  Del coll anem a buscar el Cingle que tenim al davant fins a situar-nos sota la Foradada, la via comença allà mateix.

Començament de la via J Aspachs, foto treta de l'article dels germans Masó al Vèrtex nº 227.



El nostre inici, curios  i aeri flanqueig.


La primera tirada comença  sota ben be del coll que fa la Foradada per enfilar-se a la paret esquerra a buscar unes roques arrodonides que ens permetran fer un aeri flanqueig cap a l'esquerra agafant cada cop mes ambient, d'entrada no veurem cap protecció, però hi ha dos espits que ens trobarem a mesura que progressem. 

Quan som al perfil de l'aresta haurem de fer cap amunt, un bon pitó en una balmeta ens protegeix la pujada al replà de la reunió, ben còmoda.
                                                                               



Acabant de revoltar la base per enfilar cap a la reunió.

Fent el curiós voltadits i enfilant ja cap a reunió.


Començo la segona tirada, quan la vam fer fa deu anys, ens va semblar molt trencada i delicada, vaja ens va fer "por", però després de força repeticions i potser ha canviat la nostra percepció, actualment no la trobo pas tant delicada, això sí, s'ha de vigilar d'on t'agafes.   Surt cap a la dreta a buscar un esperonet de millor roca, aleshores vas fent ziga-zages tot cercant la zona mes sòlida.
Al capdamunt tenim un mur vertical protegit amb una expansió, però per assolir-lo hem de fer un tram delicat, millor llaçar una bona Savina que trobem a sota a l'esquerra.

La segona tirada surt a buscar la millor roca, al fons La Mola.


Tram de roca delicada on cal anar en comte


Al relleix vertical amb sortida de roca delicada.

Superat el relleix, en trobem un altre abans de cim, mes modest però amb sortida de mans delicades, vaja, que no et pots relaxar encara....ja dalt la cinglera anem a buscar una bona savina per assegurar el company.   

Al davant tenim el bonic Castellsapera i al'esquerra La Mola i la carena que va cap al Montcau, el sol ja comença a baixar destacant la silueta de Montserrat....moments màgics, tardes que no voldries que s'acabessin. 

Contents dalt la Cinglera de La Foradada del Coll de Tres Creus.


Via mes maca del que pot semblar, com a inconvenient, que és prou curta, però això té sol.lució, al costat tenim la via Manel Roviras i la recent apertura la via Jordi Anglès, al seu costat, i sinó al darrera el Diedre Estomacal, i més enllà la via Reyes i.....tant com vulgueu.
Per a repetir-la únicament us caldran bagues savineres, possibilitat de llaçar un bon merlet al començament si no us refieu de l'inici del flanqueig i a la segona tirada una savina abans del muret.


                                     Ressenya dels germans Masó que trobareu a
  • Santllors.com

  •  





    dilluns, 26 d’abril de 2021

    El diedre estomacal. Cingle del Pont de Roca del Coll de Tres Creus. Serra de l'Obac. 07-04-2021.

    La Cinglera de la Foradada del Coll de Tres Creus amb l'evident diedre a l'esquerra.



                       Tornant de fer la via Miquel Comes amb el Sergi, li dic d'anar a fer el Diedre estomacal, ell ja l'ha fet però no li sap greu repetir-la;  és una via completament desequipada, curta però intensa i que fa temps que volia fer.

    Aproximació: 
    :
                          haurem d'anar a Matadepera i d'alla seguir la carretera a Coll d'Estenalles
    aparcarem al km11 de la BV1221 a l'indret de l'Alzina del Sal.lari;   si venim del Bàges haurem de travessar el Coll i fer cap al revolt de l'Alzina del Sal.lari.
    D'aquí per carrer inicialment asfaltat remuntem fins a Coll de Tres Creus.   Al coll trobem cuatre corriols, nosaltres fem cap a l'oest a les envistes de Montserrat;  seguim pel camí Ral i just acabar de passar el Cingle de la Foradada ens enfilem cap al seu vessant oest, l'inici és evident al trobar el diedre i una placa ben neta.

    Base del diedre per on es comença.

    La vegetació que de lluny sembla ens molestarà, ni la trobarem.

    Malgrat el que pugui semblar, l'abundant vegetació que tapa la línia no ens molestarà, són dues fermes alzines de gran capçada que amaguen aquesta petita joïa oberta pels germans Masó amb tant bon nas per descobrir aquestes línies.
    D'entrada m'enfilo per placa fins a superar els primers arbustos, que no val la pena de llaçar, fins aleshores la dificultat és baixa i assumible tot vigilant la roca;  superada l'esquifida savina trobem una ferma branca d'alzina que aprofitarem com a primera assegurança, ben bona per cert!.
    Ara ja entren plenament en el diedre, aquest sembla brut, amb molta calça al fons, tanmateix es deixa fer en tècnica de diedre amb seguretat, per sobre la coveta de la Mare de Deu ja poso un bon Camalot de l'1 i prop de la següent alzina m'entra un 0,75.
    Superat el primer tram per la placa de l'esquerra anem a buscar el diedre.

    El diedre és ben vertical i net, autoprotecció total! al mig trobem la Cova de la Mare de Deu ( Font Ramon Suades)  foto Sergi .




    Llaçada la segona alzina, passem per sobre d'ella i continuem amb la segona part del diedre on podrem posar un 0,4 i jo vaig posar el Cam 3 per assegurar la sortida a la placa.
    Aleshores ja som dalt, aprofito una altra alzina cimera per a poder assegurar el company i poder-li fer alguna foto, que si alguna pega te la via és que no és gens fotogènica, la capçada de les alzines impideix gaudir de la línia.
    Com a pega d'aquesta via, doncs que s'acaba massa aviat !!!

    Visió des del punt mes alt de la via.

    Sortida del darrer tram de diedre i el Sergi passant per sobre l'alzineta.


    Ressenya dels germans Masó que trobateu a
  • Santllors.com
  •  
    Modesta i matona via de la factoria Masó,  Desequipada, per a repetir-la caldrà bagues per arbres, i Càmalots fins al tres i ganes de gaudir de l'autoprotecció i del diedre.
    Una altra joia de Sant Llorenç i l'Obac que si se li pot retreure quelcom és que és massa curta.
    Aprofiteu per a fer vies properes com la Manel Roviras, la Josep Aspachs o la recent  Jordi Anglès al costat mateix de la Manel Roviras.