dimecres, 1 de desembre de 2021

Via Xavi Sampietro a La Cara de Mico o agulla del Mirador. La Plantació. Montserrat. 06-09-2021.

La Cara de Mico a Agulla del Mirador, la via va pel perfil de la dreta.

        Aquest setembre, la calor encara apreta amb el que busquem zones altes i ventilades i d'orientació oest, la Cara de Mico és la opció triada;  decidim fer la via Xavi Sampietro, oberta Francesc Garcia, Joan Abril, Josep Navas i Josep Moragas el juliol de 2004, és la de més a la dreta de la paret i prou senzilla per retrobar-nos amb el conglomerat Montserratí.

Aproximació:

Sortim del Monestir per agafar les escales dels pobres que ens deixen al camí de Sant Jeroni, continuem en aquesta direcció fins deixar enrrera la Gorra Frígia, baixem unes escales i abans d'arribar al Mirador trobem un trencall a l'esquerra que baixa cap al Sentinella i La Campana.   A mitja baixada ens decantarem a l'esquierra a buscar la base de les parets, una gran llastra despresa ens confirma que ja som aprop;  haurem de remuntar tota la base deixant enrrera les vies del Guillem, Terestel per trobar el peu de via a mitja canal on just abans que aquesta s'enfili fent una grimpada vertical, ala seva esquerra trobarem una alzina després d'una grimpadeta, aquí comença.

Per sobre d'aquesta canal trobem un grimpada a l'esquerra, al peu de l'alzina comença la via.

Content de trobar el peu de via, que ens ha costat una mica...

El Josep començant i jo recuperant la tirada.

La primera assegurança ens costa de veure ja que un boix l'amaga, però la localitzem abans de posar-nos-hi, tanmateix haguèssim llaçat el Boix...

La tirada va en tendència a la dreta fins que troba el llavi de la dreta, allà hi ha una assegurança que el Josep no va veure, d'aquesta toca enfilar-se al llavi i poc després en un replà a la dreta troba la reunió.


A la trencada segona tirada, senzilla però amb roca a controlar.
La segona tirada és curta, amb roca d'aspecte trencat sense gaires complicacions mes que triar el millor tram per anar progressant.  Ben assegurada, hi trobo fins a tres expansions.   La reunió és a la base del mur que ara ens tocarà superar.

Segona reunió i el Josep començant la segona tirada, amb poc lliure i difícil.


La tercera tirada surt de la reunió cap a l'esquerra amb uns passos potents en lliure , lliure que segons la nostra habilitat i tècnica podrem apurar unes quantes xapes o no...ràpidament es posa prou dret i toca trèure els estreps.  Els passos són prou llargs però la roca hi és tan bona que admet algunes sortides en lliure per progressar.
Progressant amb artificial d'expansió, entretingut.  La reunió des de la tirada.


Apunt d'abandonar l'artificial, tirada llarga i mantinguda, amb passos prou llargs.


Entrant a la tercera reunió.

Bonica quarta tirada, a l'inici i al darrer pas.
La quarta tirada és un mur menys vertical que l'anterior amb roca d'escàndol, un gaudi de tirada !  Molt ben equipada.   Un bon final de festa.

Ressenya de la desapareguda Ona Climb ( Pere Forts)

Via completament equipada, tan sols ens caldran les cintes, unes 16 i els estreps.

Bon mirador de la capçalera de la Plantació, sobretot del Sentinella i Fusell.

Es baixa en un ràpel curt per la cara est d'on anem a buscar la canal que ens deixarà al camí de Sant Jeroni.
 

dilluns, 29 de novembre de 2021

Via Caipirinha a la Paret de Zarathrustra, intensitat i bona roca a La Noguera. 04-09-2021.

Part central de la Paret de Zarathrustra

        Ara fa molt de temps que no tornava a la Parte de Zarathrustra, després d'haver fet la Txubascos Bascos i la Mar de Núvols ens vam oblidar d'aquest pany de paret i aquest setembre, la seva orientació amb ombra  els matins va ser un bon recurs.

Per anar a la Paret de Zarathrustra haurem d'anar a Vilanova de Meià, d'allà continuar la carretera L-93 direcció Toló i Llimiana, passarem la Font de la Figuera, la carretera s'anirà enfilant fins estar a l'alçada de la Roca dels Arcs, aleshores ens hi anirem acostant, abans d'arribar al Pilar del Segre, trobarem una esplanada prou gran, una antiga gravera on aparcarem el cotxe.   De l¡aparcament ja tenim al davant la paret, ens enfilarem per uns corriols tot intuïnt cap on hem d'anar, deixem enrrera la placa de la Txubascos Baskos i la Mar de Núvols, uns 50 metres mes enllà trobarem el peu de via.  Un cable d'acer prou prim ens confirma que anem be.  Anem remuntant el cable sense refiar-nos-en ja que està pàrtit i després d'una bona grimpada arribem a la feixeta on trobem la reunió.

Cable que ens dirigeix per una grimpada trencada a la R0

El Josep a peu de via i primera reunió.

Recomanable equipar-se abans de remuntar el tram de cable ja que la feixa on comença la via és estreta, aleshores has d'anar molt en compte de que no et caigui res avall.
La primera tirada és prou fina i tècnica, de seguida t'adones del caire esportiu de la via.  Placa on t'ho has de mirar sobretot al fer un canvi de placa;  al capdamunt ens caldrà fer un flanqueig ascendent per roca d'aspecte trencat fins trobar la primera reunió.


Entrant a la primera reunió i començant la segona tirada.

La segona tirada comença en artificial, uns tres passos per continuar en lliure aeri i potent, abans de la reunió trobem una corda que ajuda a superar un tram terrós.
Tercera reunió
La tercera tirada surt per la dreta de la reunió superant unes formacions capricioses d'un calcari semblant a Collegats;  escalada molt atlètica amb bona presa i desplomets que se superen gorilerament !
Fet aquest primer tram espectacular,  progressem per terreny amb franges Vilanovines prou amable.
Recuperant la tercera reunió


Entrant a la tercera reunió

Potent quarta tirada

La quarta, és la "tirada clau" de la via, comença prou finota i dreta a superar un ressalt, a partir d'aquest comença una escalada molt vertical.   En un punt el grau ens supera i caldrà tibar de cinta, fins i tot pengem l'estrep, aleshores toca fer una sortida potent que costa, fent un altre pas d'un Tòtem groc sortint del tram mes potent...però la tirada no s'acaba, ara deriva a la dreta anat a buscar una Savina;    la superem per la seva esquerra i ara toca flanqueig ascendent a l'esquerra fins a l'entrada a reunió on hi ha un pas molt "burro"  que ens obligarà a tibar de cinta.
Tirada prou llarga i mantinguda que ens deixa molt contents a l'arribar a la reunió.
Al pas clau on si no tenim el grau haurem de tibar d'estrep.

Quarta reunió.

Recuperant l'espectacular quarta tirada,


Cinquena tirada amb un ressalt potent d'inici i final.
La darrera tirada comença flanquejant a l'esquerra a buscar un desplom, nosaltres, la veritat després de tantes tibantors a l'anterior tram hem escaquejat el desplom anat a buscar directament la segona expansió per terreny menys desplomat.  
La sortida a cim ens regala un altre tram prou dret i d'aspecte trencat, que tanmateix surt prou be.
Foto Caipirinhos....
Una via on no hi regalen res, grau i estil esportiu, que a nosaltres que som uns clàssics gairebé se'ns indigesta ha ha ha.   Tot i estar completament equipada no us faran nosa alguns Tòtems, nosaltres vam posat el groc, ah! i uns estreps.

Per baixar nosaltres ho vam fer acabant de pujar un ressalt que resta per ser a l'altiplà somital, aleshores anem en direcció sud tot seguint algunes fites que ens porten a una torre d'alta tensió, quan la trobeu aneu a buscar un pas que us pewrmeti baixar la cinglera i a la base de la paret que resseguirem camp a travers fins tornar a pasar per peu de via, nosaltres vam baixar mes avall fent cap a la carretera després d'algunes grimpades divertides, havent de remuntar a buscar el cotxe.
Acabem al Bar Cirera on per tard que arribis sempre et donen quelcom de menjar, gràcies amics !
De baixada després d'una bona trescada i enbardissada.

Itinerari aproximat de la via

Per celebrar la via un bon dinar a Cal Cirera !

Ressenya original i de l'amic
  • Joan Asín


  •  

    dimecres, 24 de novembre de 2021

    Cercle de Cambredaze, via a la recerca d'un estel a la Punta Cecile. Conflent. 24-08-2021.

    El cercle de Cambredaze un moment que s'aixeca la boira.

         A finals d'agost quedem altra cop amb el Josep per anar al cercle de Cambredaze, on s'han obert força línies a les seves granítiques parets, jo no hi he escalat mai,només hi he fet esquí de muntanya i la veritat que a l'estiu és una raconada molt interessant.
     Amb el Josep quedem a Ribes de Freser, davant del Bar Gusi, d'allà enfilem la collada fins a PLanès on fem drecera per Fornells i Toses per passar per La Molina i d'allà a Puigcerdà.  Travessem la frontera direcció Montlluis i Sallagosa, d'allà fem cap a La Cabanassa i Sant Pere dels Forcats on abans d'entrar al poblet ens posem per una pista, rue de la Foret que seguirem amb un cotxe alt fins al pla de Cambredaze on podrem aparcar.   
    De l'aparcament agafem una pista d'esquí que s'enfila en fort pendent fins on s'acaba, d'allà per fites i sender perdedor entarem al cercle;  aleshores haurem d¡anar amb cura de localitzar fites per anar pel millor país, caos de blocs, la via és al marge dret, en una evident punta piramidal, la Punta Cecile.
    Nosaltres ens hi haurem de fixar prou ja que tenim força boira enganxada als cims.
    Sort de tenir gravada la ruta al GPS...

    La Punta Cecile, el nostre objectiu.
    Després d'una bona caminada assolim el peu de via, ja veïem els parabolts.
    La paret tenyida de groc per líquens ens ajuda a trobar-la.
    La primera tirada comença amable per anar-se complicant, avui a més tenim la paret humida de la boira...el pas clau és un flanqueig que te l'has de guanyar, potser l'ambient fred i humit ha fet que m'hagi semblat mes seriós.  Per entrar a reunió uns passos d'adherència i trobem la instal.lació en un còmode replà.
    La primera tirada s'enfila senzilla fins a un aeri flanqueig


    Passat el flanqueig es munta reunió en un còmode replà.

    Començant la segona tirada, vertical i espectacular.
    La via continua per l'esquerra de la reunió per un tram ben vertical amb bones preses, impressiona més que no pas és difícil, gaudeixes d'unes bones "bústies".
    Arribats sota un sostre aquest es supera per la dreta en un tram aeri espectacular entrant a la reunió en un gran Pi negre.

    La boira no s'acaba d'aixecar, per sort no ens cubreix.

    Entrant a la tercera reunió després d'una tirada intensa !
    La tercera tirada comença potent, un diedre vertical d'aspecte trencat que ens fa apretar fort!  al final del diedre/placa entrem a una zona de sostres, cal enfilar-s'hi i passar per unes plaques ajagudes que avui trobem plenes de líquen humit....el que ens obliga a carenejar el sostre per superar-les.  
    Per terreny mes tranquil s'entra a la tercera reunió, còmoida i amb vistes al darrer tram on trobarem el regal final.
    Des de la quarta tirada la tercera reunió.

    Magnífica placa abans de tocar l'Estel.

    Sortim de la tercera reunió cap a l'esquerra gairebé caminant fins assolit un ressalt que podem rodejar o entrar-li de dret, alñeshores farem un pas ben atlètic.  Entrem a una placa ajaguda i d'aspecte llis des de lluny, però que disposa d'unes magnífiques franges per a mans i peus que fan l'escalada un plaer.  Trobem la reunió, incòmoda sota l'estel que han istal.lat els autors de la via  A. Place, Ph. Gerard i J.C. Montagne el juliol del 2017.
    Aquesta tirada la farem tots dos de primer ja que donat el temps decidim rapelar la via i no continuar per la paret del davant, itinerari mes d'aventura i prou interessant.
    Baixem des de la tercera reunió en dos ràpels, el primer fins a l'arbre de la segona reunió, on algún miserable s'ha endut el mailló, i d'allà al terra.
    Foto Cambredaze

    Ressenyes dels amics
  • Joan Asín
  •  Manel i Ita.


     Via de caire esportiu on passarem amb cintes i prou.   De bon fer tot i que als que no estem acostumats a escalar en Gneis i Granit ens costa d'entrada.

    Entorn magnífic, llàstima que sigui tant lluny.