Escalada plaent al PIc Negre d'Envalira : Donde vas Jorgito?. 18-08-2023.

Des del Clot de Les Abelletes, el Pic Negre d'Envalira.

                         Quan apreta la calor cal començar a buscar llocs alts i frescos, així que aprofitant el retro-equipament que va fer en Xavi Bonatti d'aquesta via que va obrir el 2019 , fem cap al Pas de la Casa a Andorra per assolir el PIc Negre d'Envalira.

Gràcies al generós equipament aquesta zona s'ha posat de moda, primer amb la via Dame mas Gasolina i darrerament amb la Donde vas Jorgito?  oberta per en Xavi Bonatti, Roselyne Sirvent i Joan Benet (12-10-2019)

Hem deixat a l'esquerra el Coll dels Isards per on baixarem i ja som prop del Clot de les Abelletes.

APROXIMACIÓ

Cal anar al Pas de la Casa ( Andorra), nosaltres vam pujar pel coll de Puimorens;  deixem el Pas per continuar la carretera del Coll d'Envalira, a la llarga recta que hi ha la mega-gasolinera al final revolt pronunciat a la dreta i uns aparcaments, és el remuntador de Costarodona de l'estació d'esquí.  Aquí deixem el cotxe, compte que els aparcaments solen ser de pagament, millor buscar un racó lliure.

Travessem el remuntador de Costarrodona per una pista que remunta la vall de la Coma de Les Abelletes, passarem per sobre l'estany de Les Abelletes i seguint el remuntador fins a l'última pilona que deixarem enrrera arribant al Clot de les Abelletes des d'on ja podem veure el Pic Negre d'Envalira.  En una explanada entrarem a la tartera anant a buscar l'evident esperó, el que baixa més de tots, aleshores remuntarem aquest per la seva dreta trobant poc després la filera de parabolts i pintat a la roca el nom de la via.   Estarem a l'ombra els dos primers llargs, preveïeu roba ja que som molt amunt i pot fer-hi fresca fins i tot a ple Agost.

Anem a buscar la primera barra rocallosa que remuntem fins a trobar el peu de via amb la seva pintada.

A l'inici del primer llarg. Foto Eva Zurera.

Primer llarg:

Comença remuntant unes plaques poc dretes per anar derivant a la dreta fins la reunió.

Primera reunió.

Interessant flanqueig del segon llarg. Foto Eva Zurera.

Segon llarg :

Surt en diagonal a la dreta amb passos tècnics fins encarar un diedre que remuntarem fins un esperó.  La dificultat va disminuïnt a mesura que ens enfilem, també la qüalitat de la roca, estem en territori Alpí i cal vigilar on t'agafes, sortosament està tot sec.  En cas de mullena el generós equipament ens ajudarà.

Segona reunió.

Tercer llarg, un esperó que anirà perdent potència. Foto Eva Zurera.

Tercer llarg :

Tirada curta i senzilla en la que fem com un canvi de paret per encarar els murs del davant.  Ambient ja d'alta Muntanya.

Al quart llarg amb ambient d'alta muntanya.

Un ressalt posa una mica de pebre a la tirada.

Quart llarg :

De la reunió anem a buscar una placa per la que ens enfilarem a buscar un diedre que acaba amb un ressalt vertical molt fissurat, amb blocs escairats que fan la seva superació agradable, tram dels mes bonics de la via.

Cinquè llarg :

De la reunió aneñ a buscar una vira-canaleta ascendent a la dreta que va agafant ambient amb l'alçada, senzilla i bonica.

Al cinquè i darrer llarg, albirant el cim.

Recuperant la darrera tirada i ja al cim.

De la cinquena reunió resta una grimpada fins al cim a 2.818 m.  Fa il.lusió fer un cimal d'aquests.

Del cim podem veure el Pas de la Casa i les muntanyes de l'Arieja.

Assegurant els darrers metres fins al cim.

Des del cim els Clots de la Menera i el Bony d'Envalira

Descens :

Del cim baixem direcció sud-est per corriol fitat a buscar el Coll dels Isards passant abans pel port de Fontnegra.    El coll dels Isards és el pas natural per passar de la vall de Campcardós a la del Pas de la Casa, no té pèrdua però en cas de boira important no perdre les senyals.

Ressenya del blog de l'amic Joan Asín.

 Una escalada relaxada gràcies al generós equipament en un ambient d'alta muntanya del que mai ens en hem de refiar !  De dificultat molt assequible, el Josep es va deixar els gats i va pujar amb "wambes"....amb això ho dic tot.

De material amb una dotzena de cintes farem.

La Talaia de Les Espases i la Veïna del Ciri a Sant Salvador de Les Espases. Via Secció de Geografía i Ciències Naturals del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà i via Normal a La Veïna del Ciri de Sant Salvador.

Tot remuntant el torrent de l'Afrau, les espectaculars Espases de Sant Salvador.

De tota la vida que havia sentit parlar de Sant Salvador de Les Espases i Sant Pere Sacama, fins i tot hi havia fet excursions amb la colla de Muntanya de la UES ja fa molts anys, però mai hi havia escalat...!  No va ser fins l'octubre passat que l'amic Sergi Villar que ja hi ha escalat em fa d'amfitrió descobrint-me aquest paradís geològic.    No és tant el fet de l'escalada sinó el lloc en sí...un caprici de la natura que m'arrepenteixo d'haver tardat tant en descobrir.

APROXIMACIÓ   

Cal anar a Olesa de Montserrat i sortir direcció Monistrol de Montserrat per la C-55.  Passat el Km 7 i abans de travessar el Riu Llobregat agafem un trencall a la dreta, és el camí de Can Tobella.   Just deixar la C-55 ja podem aparcar;  seguim la pista amunt direcció Can Tobella, a la dreta tenim un corriol que s'enfila primer costerut per després flanquejar per sobre la pista.   Anem pujant, en un punt passem per sobre el túnel de la via dels FFCC.  Anem direcció el Torrent de l'Afrau al que baixarem fins a seguir-lo per la seva llera.   Abans haurem gaudit de la panoràmica de les Agulles, Les Espases de Sant Salvador.   Les sobrepassarem per anar guanyant alçada fins estar gairebé a l'altura de la Talaia, aleshores agafem un sender amagat i embrossat que recula i ens va acostant a les parets.

La veritat que el camí és perdedor, cal fer servir l'instint boscater i anar ben tapat en previsió d'esgarrapades i ferides per l'espessa vegetació.   Sortim al vessant nord de l'agulla i hem de baixar al vessant sud aprofitem una assegurança per fer un curt ràpel fins a peu de via.

Poc després de passar per sobre el Túnel de La Puda (FFCC) ja admirem el nostre objectiu.

Inici de la via al peu d'un bonic gendarme. Foto Sergi Villar.

Primer llarg    Comença al peu d'un gendarme ben característic i que farem servir per a protegir-nos fins a la primera assegurança fixa.   El primer contacte amb aquest típus de roca, conglomerat de pedra foguera, és curiós....tot es trenca i notes com els peus s'esmicolen...ai ai ai....però no !  és una mala impressió ja que passada la fase d'adaptació la progressió esdevé segura.   Cal aprofitar molt be el que ens proporciona la roca:  el coll entre el gendarme i la paret és un peu immillorable, el mateix merlet un bon punt d'assegurança.    Ja abastat el primer bolt l'escalada es trona vertical i la progressió es fa amb molt de tacte.

El Gendarme ens serveix de punt d'assegurança i de punt de recolzament. Foto Sergi Villar.

A mitja tirada cal anar a la dreta i deixar la carena per la que progressàvem, és aquest un passet interessant i que amb calma acaba sortint.    Ja retornem al fil de l'esperó que s'anirà tombant fins a la reunió;   aquesta és al mur del davant d'una bretxa que fa el carener.

Mai havia escalat en un substrat de Pedra Foguera i és especial Sí !  Foto Sergi Villar.

Arribant a la primera reunió. Foto Sergi Villar.

Primera reunió.

Segon llarg     Inici potent i vertical, si anem una mica a la dreta es pot forçar el lliure i sinó un pas d'estreps que ens deixa ja altre cop al caire de la paret esdevenint una escalada aèria i emocionant, emocionant sobre tot per evitar els trams amb molsa i anar trepitjant els espais nets.

Una vegada al cim on no hi ha reunió resseguim l'aresta per la que és la via normal que la desgrimpem fins al replà somital.

El Sergi arribant a la reunió i començant el segon llarg.

Superat el desplom inicial la progressió esdevé més "tranquil.la" sense abaixar gens la guardia.

Nínxol de la primera reunió.  Foto Sergi Villar.

Crestejant la via Normal.  Foto Sergi Villar.

Ben contents després de l'experiència d'escalar Pedra Foguera !

VIA NORMAL A L'AGULLA VEÏNA DEL CIRI

Més que contents després d'aquesta via, ens queda temps i el Sergi ha portat material per a fer una altre via, la Veïna del Ciri;   un modest agullot d'escassos sis metres d'alçada però ben trempat.

La seva via normal aprofita una fissura vertical que ratlla la cara nord per a enfilar-s'hi.    Comencem clavant un pitó ben ferm que ens permet ja penjar-nos d'estreps i anar triant la peça següent, hi entren micros i Tòtems mitjans més amunt, abans d'arribar al merlet de la dreta hi clavem una V mitjana.  Aleshores es pot llaçar el merlet i penjar-hi una baga, fet aquest pas ja sortim en lliure fins al cim;   aquest és bífid i ho aprofitem per rodejar-lo amb una baga molt llarga que el Sergi havia dut per aquesta ocasió, ja que aquesta agulla no tenia reunió cimera i calia baixar per l'altra vessant.   Ara ja no cal.

Decidim encarar l'escalada de l'agulla Veïna del Ciri.  Foto Sergi Villar.

Via desequipada i clavem un bon pitó i seguim amb flotants.  Foto Sergi Villar.

Aprofitem el merlet cimer per passar-hi una baga.  Foto Sergi Villar.

Ja al cim hi passem una baga rodejant-lo, i així poder baixar.  Foto Sergi Villar.

Ben contents al cim de la Veïna del Ciri, a l'esquerra l'esbelt Ciri.  Foto Sergi Villar.

Ressenya dels aperturistes Germans Masó.

Material
 La via de la Talaïa és completament equipada, només us caldrà una baga pel merlet inicial, per a la veïna del Ciri un parell de claus, Universal i V i un joc de tòtems fins el verd així com bagues per merlets.

Descens

De la Talaïa es baixa caminant o fent un curt ràpel d'un arbret direcció sud.

De la Veïna del Ciri vam deixar una baga rodejant el cimal i un maillò, curt ràpel de sis metres.  Preveure mailló per si han passat els pobres.

Agraïr els amics Masó per la feina feta i pel magnífic llibre : Catàleg de Roques i Agulles Monolítiques del Massís de Sant Salvador de Les Espases.

Albert Masó Garcia i Òscar Masó Garcia

Col.lecció Premi de Recerca Vila d'Esparreguera núm 2.  Nova Casa Editorial.