dilluns, 6 de febrer de 2017

Alta Fidelitat nou anys després...Serrat dels Monjos.

Serrat dels Monjos, la nostra via és a la dreta del tot.
Per fí un dissabte amb una mica de bon temps...malgrat el vent. Avui hem quedat força colla, el Toni, la meva filla Núria, el Joan i el PereJoan, finalment el fill del Toni, el Carles no ha pogut venir. Fem cap al Bar Muntanya on ens aplegarem una bona colla, Joan Baraldés i Antonio Alarcón, Vicenç, David i colla, El Ricard Rofes i el Joan Prunera...era d'esperar ja que el temps no deixava altres alternatives. Decidim anar cap al Serrat dels Monjos a repetir l'Alta Fidelitat i el Joan i Pere a la Planetes transparents, totes dues dels germans Masó. Deixem el cotxe a l'àrea d'esbarjo La Salut i mentre ens preparem trobem l'amic Pere Forts i el Juanillo, ja hi som tots!
Aquesta placa desenganxada és la clau per trobar la via.
Per anar al Serrat dels Monjos agafem la drecera que s'enfila recta amunt; continuem cap a les escales de les coves, abans d'arribar, en un revolt surt un camí a la dreta que inicialment planeja per baixar poc després, és el camí de les Feixades. Passada l'Aranya es queden el Pere i el Juanillo a la via del Xavi, nosaltres continuem flanquejant fins baixar a travessar el Torrent Fondo a partir d'on deixem enrera el Serrat de les Garrigoses per encarar el dels Monjos. Quan el camí es comença a separar de la paret primer es queden el Joan i el Perejoan i nosaltres continuem fins a trobar un corriol que s'enfila a buscar la paret. Una llastra desenganxada i trencada de la base és el que ens farà adonar que ja som a peu de via.
A l'agosarat començament, on agraeixes que la llastra encara hi sigui...
Anem tres, avui la Núria s'estrena en vies d'aventura amb el que la deixem al mig; començo com fa nou anys, l'espit solitari és prou amunt, però la bavaresa que permet la llastra és cantelluda i dóna confiança. Fet el xapatge, es flanqueja aèriament a buscar la dreta de l'esperó, per on és més senzill i per diferents graonades em vaig enfilant. Ara es torna a posar seriós, arribo a un mur amb una franja vermellosa i amunt un diedre cec...no se veure cap assegurança, sembla ser que el primer pitó ha volat...i pensant que havia de flanquejar faig una deriva per terreny delicat a buscar el següent diedre...aquest és una mica brut però es deixa fer i protegir. Aquí l'hi he complicat l'ascensió a la Núria, que no està acostumada a aquestes peripècies...però ara ja l'he errat.... Aconsegueixo superar el diedre i vaig amunt no sense un bon fregadís de corda a causa de la essa que he fet.
Al darrer tram de la primera tirada, on em marco un erroni flanqueig, obrint una variant!

Ja a la reunió recupero la colla, la meva filla s'enrecordarà de mi al flanqueig!!! sort del Toni que la va orientant de com anar-ho fent. Ja tots tres a la reunió, continuo amb la segona tirada, ens hem partit la via amb el Toni i ell farà els dos darrers. D'entrada cal flanquejar a buscar uns blocs que superarem amb passos atlètics, no feu cas d'un parabolt del vuit que és de la Bikini. passades dues graonades ens trobem dins una canal que deixem per encarar un diedre d'aspecte lleig i trencat, però millor que no aparenta, un pitó i un espit ens orientaran. Al capdamunt cal decantar-se a la dreta a buscar un espit, som en una placa vertical i compacta, abastar el següent i sortir-ne, és el pas clau. Quan s'agafa la llastra desenganxada ja estem salvats ! aleshores pots triar entre posar algun trasto o continuar que ja és fàcil fins a la reunió.
A la segona tirada entrant al diedre trencat que em deixa a la placa.

Segona reunió.

Treballant la placa i al pas clau, un bon sisè.

La Núria il.lusionada.

La tercera tirada comença per placa vertical i acaba amb un diedre encara més vertical!

El punyetero diedre d'entrada a la tercera reunió.
Bé, ara li toca al Toni, surt a fer la tercera tirada, més curta que les altres, comença per un mur de forats vertical i maco a buscar una fissura oberta de la que ja s'ajeu a buscar un diedre on hi ha un clau. L'anterior vegada, aquesta tirada em va tocar a mi i no vaig saber veure el clau amb el que vaig continuar per placa a buscar un espit, de la Bikini, passat aquest em vaig adonar que la reunió era sota meu i vaig arribar desgrimpant a la mateixa. Aquest cop el Toni s'hi fixa i fa el diedre, i quin diedre, vertical i punyetero, gens fàcil.
Quarta tirada, sinuosa i divertida.
La darrera tirada és prou llarga: cinquanta metres, i sinuosa, cal parar cura amb les cintes per evitar un fregadís excessiu. Comença enfilant per sobre mateix de la reunió, terreny esmicolat, atenció, per de seguida entrar a una magnífica placa i unes graonades atlètiques.
Superant les atlètiques graonades

Superar els murets és més tècnica que força, passos divertits, estètics, ben trobats, cal dir que la via m'agrada? ha ha ha. Tornem a trobar un pas clau: superar un diedre per posar-se sota una ferma placa; aquest pas és espectacular i t'aboca al buit...a veure la Núria... Ja a la graonada cal derivar a la dreta a buscar un diedre obert on per placa fina et pots anar enfilant, d'aquí ja afluixa i perd verticalitat fins a la placa final on ens espera el Toni.
La cordada veïna a La Grafitti i una altra a la Guateque.

Acabant la via, molt bé Núria.

La Núria lluita fins el final, però avui la via és molta via! li dic que es deixi de punyetes i que tibi de cinta sense manies...ho agraeix. Arriba al cim ben satisfeta i cansada, cansada no pas físicament, que està fortíssima, sinó mentalment. Ens apartem de la paret i preparem la baixada, que encara no s'ha acabat tot, resta el ràpel, que és ben airós.
L'espectacular ràpel de baixada, on millor no badar...
El corriol és ben marcat, tanmateix no s'hi val a badar. Sobretot a l'arribada a la instal.lació. Baixa primer el Toni i després la Núria, són cinquanta metres de baixada en part volats...avui Núria t'ho has currat!
Satisfets anem a fer una beguda a l'Àrea d' esbarjo La Salut.

De tornada al cotxe la Núria ens fa gruar el camí, i és que ara s'ha alliberat dels nervis i deixa anar tota la seva energia, que no és poca! Avui li ha tocat patir una mica, però de ben segur que aviat ens encapçalarà les vies i serà ella que ens ajudarà a nosaltres, és llei de vida! Gràcies Toni i Núria per la companyia i fer-m'ho passar tant be, és un goig poder compartir les teves il.lusions amb la gent que estimes.
Ressenya dels germans Masó que es trobava a "El Balcó de la Lluna".
Una via molt recomanable, d'aventura, amb l'equipament just, on haurem d'escalar i on ens caldrà intuició per no perdre'ns. La roca prou bona, sobretot si no et surts de línia...amb gran varietat de passos, diedres, plaques, bavareses...tan sols ens hi faltaria una xemeneïa com a la Planetes Transparents, també dels germans Masó. Nou anys després puc dir que m'ha agradat potser més que quan la vaig fer per primera vegada. Agrair als germans Masó aquestes línies tan ben trobades.

dilluns, 9 de gener de 2017

Via del Niu i via de la Canal al costat esquerra de la Codolosa

A la via del Niu, primera tirada.
La vigilia de Nadal fot un fred que pela, i després de deixar córrer altres destins acabem a la Codolosa, ara fèia temps que no hi anàvem. Triem inspirats pel Toni el vessant esquerra on hi a unes vies curtes i poc mantingudes que ens aniran molt be per aprofitar el matí. En aquesta zona hi ha un seguit de vies d'esportiva i a la canal de la seva dreta les vies triades: la del Niu i la de la Canal.
A la via d'esportiva del costat.
Començo jo per la via del Niu: és tota protegida amb ponts de roca i a diferència de com sembla des de sota, és prou interessant; la roca millora a mesura que guanyem metres. La reunió la fa aprofitant la de la via d'esportiva del costat, de la que en desconec el nom. Puja el Toni i rapelem, la segona tirada no té massa interès. Altre cop a peu de via, baixem una mica i ens posem a la seva veïna, via esportiva equipada amb bolts. És una via atractiva, senzilla i amb bona roca, la disfrutem.
A la variant de la segona tirada de la via de La Canal.
Ja altre cop a baix, ens posem a la de La Canal; comença el Joan, que avui ens acompanya. D'entrada es veu molt bruta i discontinua, però té la seva gràcia, superant blocs i relleixos fins assolir el carener per on va la segona tirada de la del Niu. La segona tirada de La Canal anava per com be diu el seu nom, per la canal, però hi ha una variant per un esperó d'aspecte trencat i fràgil, que resulta molt millor del que semblava. Un muret de roca a controlar li dóna interès. La reunió en un còmode replà.
A la tercera tirada, neta, de la via de la Canal.
El Toni es demana la darrera tirada que és perdedora si no saps per on has d'anar, ell ja l'havia fet; neta a l'inici. Cal vigilar al travessar el roquisser abans del nou relleix, ja que el que caigui va a parar a la canal...millor no tenir cap cordada al darrera.
Reunió cimera.
Una vegada al muret, s'enfila pel llavi amb possibilitats de posar Tri-Cams o algún Àlien petit, es segueix flanquejant amb bona roca fins un muret on trobareu al peu una baga en un Romaní i més amunt un pont de roca més que res per marcar la via. Es fa reunió al capdamunt on en una fissura hi ha una falca i un tros de corda encastats, es pot reforçar amb un Camalot mitjà.
Vies Codolosa esquerra.
Unes vies sense història, ideals per dies en que no saps on dar-la...malgrat la seva aparent senzillesa, no són per a aprenents...la roca hi és delicada i cal saber on t'agafes i com t'agafes, especialment les dues tirades de la via de La Canal. Cal advertir que la caiguda de pedres i, o, blocs de la part superior és molt fàcil, simplement amb la corda...ho vam poder comprovar, en aquest cas les roques escombren tota la via; millor triar un altre lloc si us trobeu alguna cordada al davant.

divendres, 23 de desembre de 2016

Al Timbaler del Bruc per la Ivan, una via prou trempada !

El Timbaler és la punta mes alta d'aquest grup d'agulles.
Fèia molt de temps que teníem aquesta via a la llista de pendents, i finalment aquest dissabte deu de desembre, passat el pont-aqüeducte per a alguns, ens hi hem acostat. Avui anem amb el Toni i el Jordi i com és costum esmorzarem al Muntanya; cal agafar forces que la via és exigent! Ja havia fet la seva veïna Francesc Sardans, prou interessant, i aquesta ens crida l'atenció, amés és obra del Jordi, un bon amic.
De dreta esquerra: El Timbal, el Timbaler, l'agulla dels cartutxos i el Tambor gran.
Per arribar a peu de via, abans hem d'acostar-nos al Bruc on agafem la pista que va al Vermell del Xincarró; ens enfilem per un corriol per on abans s'hi pujava en cotxe fins a una plaçeta on hi ha un rètol del parc, aquí continuem per l'esquerra deixant a la dreta el camí que baixa a buscar el torrent i la Cova de l'Arcada. Si heu fet la Francesc Sardans no us costarà trobar el peu de via de la Ivan, és a la dreta; comença en unes feixes vermelloses, un burí i la bavaresa d'entrada ens confirmarà que som a lloc.
A la primera tirada, bavareses per disfrutar.

Avui començo que les tirades parells són més fortes i el Jordi les disfrutarà, finalment el Toni prefereix no pujar i es queda baix, ens segueix i acaba pujant al cim on ens retrobarem. Començo enfilant unes grades senzilles per acostar-me a la bavaresa, franca i perfecta, es deixa protegir molt be. Un replà i encaro la següent mes vertical, amb un pas divertit per situar-te a la dreta d'on encaro un diedre tancat on m'hi mig empotro i ja sóc a la reunió; còmoda en un bon replà. Això sí, ple de còdols que volen sortir volant.
Començant la segona tirada i al punt "calent".

La segona tirada és molt maca, primer per la placa de la dreta, ben foradada, per més amunt aprofitar el diedre, trobem un bolt i un tac de fusta, més amunt un clau i ja s'esvera, amunt pel perfil de l'esquerra. Aquest tram és espectacular, però sempre tenim bones mans, havent de buscar be els peus, i sort ja que tira enrrera; superat aquest tram un flanqueig a esquerra per encarar un darrer mur vertical fins la reunió i on no et pos relaxar encara...una tirada de Deu!!
Tercera tirada i reunió arborícola.

Continuo amb la tercera tirada, senzilla i que és un canvi de reunió. Cal anar a buscar un bolt a l'esquerra del que desgrimpem baixant a la canal, ara cal enfilar-se a una bona Alzina que ens permet abastar la reunió, com aquesta és incòmoda i penjada el millor és fer-la a l'arbre.
Flanqueig de la quarta tirada i començant la "gresca"

La quarta és la tirada de la via, el Jordi comença: primer un flanqueig finot a buscar un tram més amable on hi trobem un burí, d'aquí ja cap amunt, per l'esquerra de les assegurances es va una mica millor...les assegurances no són a tocar i cal escalar, el grau un bon 6b. S'el treu amb solvència, jo li demano em deixi alguna cinta llarga per si de cas!! A la reunió arriba ben satisfet, quina tirada més ferma.
Al tram de 6b, apretant-li.

Recuperant la quarta tirada, foto Ivan Alabau des del Vermell.

Arribo a la qüarta reunió ben satisfet, tot i engrapar alguna cinta encara me n'he sortit prou be. El flanqueig per mirar-s'el i anar amb calma, surt be. Ara ens toca l'artifo, aquest comença amb un clau vellot que té uns filferros a l'ull dels que t'has de penjar! això fa que prou gent trii aquí per acabar la via sortint per l'esquerra. Jo acostumat a les equipacions de Sant Llorenç del Munt penso que no n'hi haurà per tant ha ha ha. Es flanqueja a la dreta, un clau protegeix l'arribada al diedre desplomat; col.locar-se al desplom és feina de contorsionista, i sí el clau no és per tirar coets, un cable primet és el que hem de xapar, fantàstic! però duc àliens i la fissura permet reforçar. Ja penjat una estirada i arribo a un altre clau, una Uve amb millor aspecte que l'anterior, d'aquí ja una tibada i pots agafar un bolt que et fa anar mes relaxat. Tanmateix la fissura continua permetent amanir-la al gust i un Camalot 0,5 i queda perfecte, i, o, sorpresa, un burí quan no esperava cap cosa mes! i mes amunt un altre bolt, fantàstic. Una tirada curta però que val la pena fer, si la voleu disfrutar porteu Àliens i algun càmalot o Tascó mitjà i pujareu ben segurs.
A l'artifo de la cinquena tirada i tots tres al cim. Gràcies Ivan.

Una comfortable reunió en un replanet a l'avantcim. Ja escolto el Toni que ha arribat dalt. Ara uns metres mes i som al cim. Ens felicitem la via val prou la pena !
Ressenya que trobarem a


  • La Noche del Loro

  • Una via amb un itinerari reexit, molt ben trobat per en Jordi Martínez i Enric Poblet l'any 1991 i restaurada l'any 2009 per en Jordi. Gràcies. Recomanable: bavareses, diedres, placa montserratina i un artifo curt però divertit en uns escassos cent metres de via. Fàcilment protegible, amb un grau obligat de 6a i A1. La roca molt bona excepte alguns trams previsibles. No sembla que escalis a Montserrat per com n'és d'atlètica.

    dimecres, 14 de desembre de 2016

    Esperó Freixas - Pérez als Plecs de Llibre de Sant Llorenç del Munt, curta però intensa escalada amb un senzill i gran escalador.

    Un gran escalador i millor persona.
    Aprofitant que dimarts tenim festa i no tenim res a celebrar, quedo amb el Jordi per anar a fer una grimpada...el Jordi no està en els seus millors moments, l'esquelet està dient prou i s'ha decidit a passar pel "mecànic"...això vol dir que estarem una llarga temporada sense poder escalar plegats. On millor per fer el comiat que al nostre estimat Sant Llorenç. Jo fa dies que vull repetir l'esperó Freixas-Pérez a Plecs de Llibre, i al Jordi també li està be. Aquesta via va ser oberta per uns grans escaladors de l'època en Santi Marzo Freixas, un dels primers escaladors de Sabadell en fer vuitè grau i en Francesc Pérez Pellicer l'any 1978; un altre escalador molt actiu en Xavi Grané va reequipar-la amb molt d'encert l'any 1992 amb l'ajuda de l'Oriol Argemí.
    Vessant sud-oest dels Plecs, la nostra via va per l'esperó de la dreta.
    Amb el meu mestre i amic Pep Graells vaig fer aquesta línia l'any 2000, ara fa setze anys i la recordava molt interessant, sobretot la tirada de sortida, pràcticament desequipada i que vaig disfrutar molt. Arribar a Plecs de llibre és senzill, cal anar cap a Matadepera i d'allà entrar a la Urbanització Cavall Bernat; deixem el cotxe al final del carrer de Vista Alegre. D'aquí pugem cap al camí dels Monjos, quan siguem dalt la carena i abans de començar la pujada trobarem un corriol a la dreta poc evident a l'inici i que s'anirà eixamplant fins arribar a un torrent, aleshores continuarem per l'esquerra de la vall fins pujar als peus dels Plecs. Ja aquí anem a la dreta, la nostra via és on la paret canvia de vessant fent-se completament est i assolellada.
    Mur fangós de la primera tirada, escalada "virtual"
    L'aproximació avui és curta, deixem el corriol que va cap a la Castellassa a l'altura del turó del Gurugú per pujar sense camí, entre matolls a buscar la paret, ens caldrà grimpar i esgarrinxar-nos una mica. Fa tants anys que no tornava aquí, que d'entrada dubto de quina és la línia...però recordo que calia enfilar-se a uns grans blocs que ja identifico. Som a la via. Ens equipem, i començo a testar la roca: el primer bolt és prou amunt...la roca...no és roca!! és una franja terrosa amb incrustacions de petits còdols...per sort de mans tenim bona presa, sobretot una pedra plana molt sortida...tant, que fa por no es trenqui! aleshores galeta segura. No m'acabo de decidir, pujo, baixo, trenco unes quantes pedretes amb els peus...ho intento per mes a la dreta...però no hi ha manera, cal la confiança per recolzar els peus en el fang i superar-se fins la franja bona. El cap pensa massa i és que ahir va ploure i la roca encara és humida i em fa por que no peti res.
    Des dels Plecs, la Paret de la Carda fins la Castellassa de Can Torres.
    Finalment em decideixo i m'aixeco fins a poder posar l'expres, visca! això ja ho tenim. Ara cal flanquejar a buscar un altre bolt i el següent és ja força amunt, entre mig una altra franja terrosa, buff. Algú ha deixat una baga llarga penjada del bolt i la veritat que l'aprofito, la trinco i amunt, que la roca no està per massa alegries, amés la ressenya ja parla d'A0/A1.
    De la primera reunió estant, el Jordi apunt d'iniciar la tirada.
    Aquí s'acaba l'equipament fixe, cal flanquejar cap a l'esquerra a buscar un gran bloc; unes pedres sobresortint permeten anar canviant peus fins abastar-loc. Aquí un Càmalot del dos hi queda molt be i ajuda a fer amb tranquil.litat la superació.
    Després de l'aeri flanqueig ja al primer gran bloc.
    Un nou tram de còdols permet arribar a l'immens bloc on farem reunió, abans però ens hi haurem d'enfilar: ho provo per la dreta i es veu factible, però no em refio dels peus, a l'esquerra una sabina permet llaçar-la i ja que estic aquí decideixo continuar per l'esquerra, una mica brutot, però prou senzill i ja sóc a la reunió.
    A la primera reunió setze anys abans.

    Un parell de bolts fruit del reequipament fet per en Xaxi.
    Una baga resseca i descolorida uneix els dos bolts fruit de la feina del Xavi i l'Oriol, les plaquetes comencen a estar rovellades, i és que ja fa vint-i-quatre anys que són posades. La tirada és curta, però resulta intensa i et deixa satisfet a l'arribar a la reunió. No ha calgut trèure els estreps i penso que amb una mica de confiança amb la roca es pot fer pràcticament tota en lliure, animeu-vos.
    A la segona tirada, neta i que protegeixo amb merlets.
    El Jordi s'hi posa, puja ràpid, però al flanqueig, d'esquerres, el sento rondinar; la lesió de l'espatlla no el deixa tibar d'aquest braç, buff, penso que millor quan arribi ho deixem córrer. Passat el flnaqueig supera ràpidament els blocs i ja el tinc a la reunió, pleguem? i ell que és molt dur em diu que res de baixar, que continui jo i cap amunt. Bravo Jordi.
    El Pep Graells a la segona reunió l'any 2000.
    La segona tirada és curta i neta, neta d'assegurances, que el diedre per arribar a reunió és ben brut i fràgil...el pas més fort però és el de sortida de reunió, una rampa on cal anar a buscar les pedres que sobresurten ens apropa al diedre, aquí aprofito per llaçar alguns merlets i posar un Àlien, que mai se sap. Amb molt de cura i empenyent endins els còdols m'aixeco i supero el diedre.
    Tercera reunió i la placa original dels aperturistes.
    La tercera reunió és còmoda i molt ben arreglada, tres bolts, un amb l'espàrrec molt sortit...possiblement per això n'hi ha tres. Una placa d'alumini té gravat el nom de la via i dels seus autors, així com del grup al que pertanyien: UPS i CAS, sigles d'Unió Parteres Sabadell, com veïeu uns catxondos i Club Alpí Sabadell. Altres sigles: ZuruZuru i P si algú sap que volen dir aquestes darreres seria interessant.

    Sostre que hem de salvar amb l'ajuda d'aquest clau amb anella.
    Continuem cap a la millor placa de tot Sant Llorenç, placa ratllada per una fissura ideal per a l'auto-assegurament. Hi trobem un clau amb anella original, de fa trenta vuit anys...vaja que no sé si refiar-me de l'anella, i és que t'hi penges d'estreps...però com que la fissura és franca ho soluciono posant un Àlien mes amunt. això ja permet arribar a un altre clau, una Uve molt ben falcada. D'aquí cal amanir-s'ho al gust, avui ho cuso, fa setze anys recordo que amb un Àlien vaig passar. I és que la roca és escandalosament bona, cantelluda i aspre. Una delícia progressar-hi. Més a l'esquerra de la placa hi ha una variant que va obrir el Santi el mateix dia; se surt de la reunió a l'esquerra a fer un pas de sostre A2 per posar-te a la placa on t'assegures amb un merlet i cap amunt...jo encara ni l'he intentat, però crec que val la pena, ja teniu feina amics!
    L'any 2000 fent la tercerta tirada i el Jordi recuperant-la uns anys després !


    Diedre de sortida, Bravo Jordi !
    El Jordi ja s'ha escalfat i puja com mai, disfrutant! ha valgut la pena.
    Al carener satisfets i nostàlgics, estarem força temps sense poder escalar plegats.

    Ressenya original i panoràmica que trobareu a

  • Santllors.com


  • Una via més exigent del que sembla, sobretot si es vol intentar en lliure, amb un inici delicat fins a la primera assegurança. Bona roca a trams i sobretot una placa final que heu de tastar, recomanable. És curta i podeu aprofitar per fer alguna de les seves veïnes que trobareu a la web Santllors.com