Via Joan Armengol i Comas a l'aresta nord de la Miranda dels cavalls. La Mola de Sant Llorenç del Munt. 30-05-2024.

Vista de l'aresta nord de la Miranda dels cavalls des del camí dels Monjos.

      Amb el canvi d'hora les tardes ja són prou llargues i el Ricard em proposa d'anar a fer una via dels germans Masó dedicada al malaguanyat Joan Armengol    ( Baró).   

La via és a l'aresta Nord de la Miranda dels Cavalls amb el que tocarà una bona caminada,  tanmateix al ser tres, també ve la Mar, doncs ens podrem repartir el pes.   Una bona suada no ens la traurà ningú però!

APROXIMACIÓ:

Ens trobem a Matadepera i d'allà fem cap a la Urbanització Cavall Bernat com si anèssim a Can Robert, deixem enrrera el trencall per enfilar-nos al carrer Granera on en un revolt marcat a l'esquerra deixem el cotxe, aquí comença el camí que s'enfila per la canal de les Bruixes, hi ha una fita de la Diputació, Servei de Parcs. Entronquem després de la canal amb la pista a Can Pobla, passat uns dos cents metres la deixem per continuar un corriol perdut a l'esquerra; senyal d'Abelles,  puja a un llom per anar a parar al carener que ja no deixarem tot travessant dues pistes. Flanquegem la Cinglera del Bolet de Can Poble fins arribar a la canal de la Querosa que remuntem anant a sortir al  Bolet,   Agafem un corriol que va a l'esquerra i passa per sota l'aresta dels Cavalls, és el camí del Mal Pas de Can Pobla.   El seguim i quan ja hem pasat la canal dels Cavalls ens enfilem a buscar la base de la Miranda que flanquegem cap al nord oest fins a travessar una clapa de boixos trobant el peu de via, característic mur amb grans blocs sota l'aresta Nord.

 

Després d'una bona caminada ja som al peu de via. Foto Ricard Rofes.

Foto Mar.

Primer llarg:         Comença grimpant a buscar el mur de grans blocs als que ens haurem d'enfilar, escalada típica dels germans Masó aprofitant totes les facilitats que proporciona la paret...al caire un únic espit que ens protegirà la sortida.   Aquest pas a la ressenya li posa Vè, però em va ser impossible de sol.lucionar havent de treure els estreps per superar-lo...de mans no hi ha cap presa bona i potser és de col.locació o és que jo sóc molt "patata" ;  continuo ja sobre un relleix enfilant-me cap a la dreta buscant la millor roca per a travessar una altra franja dreta però menys que l'anterior, amb molt de cura ja que no hi ha cap assegurança ni possibilitat de reforçar.   Entro en un codolar que em porta al peu de l'aresta on busco la millor Alzina per muntar reunió.

Curt però trempat mur del primer llarg. Foto Ricard Rofes.

La Mar recuperant el primer llarg. Foto Ricard Rofes.

Aresta del segon llarg i primera reunió en unes alzines.

Segon llarg:       l'aresta s'agafa pel seu caire, el Ricard quan és una mica amunt llaça un abret que té aprop ja que la roca és delicada i fa patir, la via no es repeteix gaire....superades unes graonades troba un mur vertical que, ara sí, és protegit per dos espits.   Una Savina ens proporciona seguretat i ens aboca a una fissura vertical, l'A1 de la ressenya, a tal fet portem claus i Pitons, però quina no és la nostra sorpresa al veure que els pitons hi són clavats !

Quan s'acaba la fissura toca sortir cap a la dreta, trobarem un espit, el darrer. Ara un mur vertical que acaba amb una sortida de piscina ben divertida, per sort aquí la roca és de la bona i la dificultat més agraïda. !

Començant el segon llarg amb roca a controlar. Foto Mar.

En aquest pany vertical trobem les dues úniques expansions

Per sobre la Savina hi ha dos claus ! no ens ho esperàvem, per això havíem dut el martell.

Darrer tram de l'aresta, ara cal superar un altre mur abans de la reunió cimera. Foto Mar.

Superant el darrer tram. Foto Ricard Rofes.

Satisfets dalt la Miranda tot plegant material. Foto Mar.

Foto Miranda ! Foto Ricard Rofes.

Descens:     Del cim anem a buscar el costat oposat al que hem pujat on tenim una bona graonada que gràcies a una ferma Alzina ens ajudarà a tot fent el mico baixar a la canal;  una vegada a aquesta  la seguim direcció sud  anant a sortir a la canal dels Cavalls i al camí de pujada.

Material:      Unes sis cintes exprés, bagues per llaçar i estreps.   En principi els claus hi eren, però no està de mes dur un martell i alguns claus al fons de la motxilla, mai se sap....

Baixada a buscar la canal fent el Mono per unes Alzines. Foto Mar.

Una via per enamorats de Sant Llorenç on malgrat els pocs metres escalats quedareu ben satisfets, no us refieu del grau de la ressenya, la roca de Sant Llorenç canvia i si salta una presa clau el pas pot resultar molt difícil, penso que és el que deuria passar al primer llarg.  Nosaltres ja no teníem mes temps, la tarda és curta, però si voleu aprofitar un matí, podeu escalar mes, a la dreta trobareu la via del Bragató dels Cavalls i encara més a la dreta la 87-2000.

Ressenya dels Germans Masó i Croquis de vies que podreu trobar, com la ressenya a la web Satllors.com

Integral del Camell: Esperó de la Martina al Morro, Aresta sud a La Roca Estreta i Esperó del Sàlzer a La Roca Ampla. La Mora Comdal. 10-12-2024.

Remuntant els camps cap a l'Elefant, abans trobarem la nostra "integral".

                        La Mora Comdal és una raconada amagada al nord de la Serra de Les Canals prop d'Oliana però depenent d'Odèn al Solsonès;  a l'Oest el Panta d'Oliana en barra l'accés, al Nord una muralla d'agulles i monolits i un bosc espés fins Les Anoves i el Cogulló de Turp. A l'est una nova muralla separa la pregona depressió de Cambrils.    Ja hi hem escalat diferents monòlits gràcies a la difusió i equipament de vies que ha fet en Joan Vidal "Indi" un bon amic.

APROXIMACIÓ:

D' Oliana, seguim la C-14 direcció La Seu i passat la rotonda per on aniríem a la Valldan agafem el primer trencall a la dreta que mena a la ferrata de la Serra de les Canals, seguim la carretera fins a trascollar la Serra i començar a baixar direcció l'embassament , s'acaba l'asfaltat i comença pista de terra.  Immediatament després de passar un pont girem per la pista de la dreta que continuarem uns 5kms, aleshores trobem un trencall a l'esquerra: La Mora Comdal;  també hi podem anar per la Valldan, càmping de la Valldan fins a una collada i baixar fins El Sàlzer;   continuem recta fins a trobar una granja i uns grans prats, aleshores aparquem mirant de no destorbar el pas de la maquinària agrícola.

També podem anar-hi per Solsona :  carretera asfaltada de Solsona - Montpol - Cambrils (pel pont del Clop). A 4,6 km de Montpol i 6,4 km de Cambrils es troba el coll Pregon, a la carena de Serra Seca (42° 06′ 31″ N, 1° 23′ 09″ E). D'allí surt la carretera que deriva cap a ponent en direcció Oliana que s'ha de prendre. Als 2 km s'arriba a la collada del Sàlzer (42° 06′ 25″ N, 1° 22′ 24″ E) on s'agafa la pista de la dreta.

Deixarem el cotxe, si venim de la VallDan abans d'un revolt marcat a l'esquerra, allà mateix surt una pista que va a un camp, per anar a la via seguirem una pista que hi ha just a sota i que ens durà a un gran camp, el revoltarem per la dreta fent una llaçada en direcció al final dels camps, cap a l'esquerra, sense mai travessar el Torrent Mal.   Des del camp ja podrem veure.l'agulla del Morro el que ens ajudarà a orientar-nos, la via comença a la dreta d'uns balmats,  parabolts visibles.

Començant la primera via al Morro: Esperó de la Martina. Foto Josep Maria Mallofré.

Esperó de La Martina:

Aquesta via té dues tirades, la primera comença per terreny una mica trencat per anar encarant recta amunt cada cop més vertical, a la meitat un parell de passos que s'han d'estudiar i que es resolen be gràcies a la roca ben sanejada.

Reunió en un relleix còmode.

El segon llarg comença flanquejant cap a la dreta per encara amunt per un tram amb còdols ben grans, molt ben trobat!   continua potent però amb millor cantell que l'anterior tirada fent reunió al capdamunt de l'agulla. 

Darrers passos abans de la primera reunió.

Desde la primera reunió el company recuperant la tirada.

Començant el segon llarg, al fons l'Elefant.

Tirada vertical i atractiva.

A la segona reunió, al fons l'agulla reina.

Caminarem per fer un canvi de reunió i començar la segona agulla:

Aresta sud a La Roca Estreta:

Itinerari d'un sol llarg amb roca a controlar i baixa dificultat, hi trobarem dues expansions als dos ressalts que hem de guanyar.    De la reunió cimera ens passarà com a l'anterior agulla, que haurem de caminar un tram per anar a buscar un curt ràpel (10m) fins al peu d'una estreta carena on comença la darrera agulla de la Integral:

Esperó del Sàlzer a la Roca Ampla:

De la reunió al peu del ràpel caminarem a buscar la propera agulla, aquesta és ben airosa i divertida, amb rocam generós i prou sólid fins al cim, aquí hi ha la possibilitat de fer una reunió, però preferim continuar;   el pas al mur final s'ha de mirar i una vegada enfilats l'escalada esdevé plaent fins al cim.

Segon llarg de l'Aresta sud a La Roca Estreta. Foto Josep Maria Mallofré.

Els companys a l'Agulla Estreta.

Anant a buscar el ràpel de l'agulla Estreta, els companys ja pujant a la Roca Ampla.

Fent l'Esperó del Sàlzer a La Roca Ampla.

Empalmem les dues tirades anant a retrobar els companys.

Descens:

Del cim de la Roca Ampla conmtinuarem en direcció Nord fins a un collet, baixarem cap al vessant est, dreta, per una canal prou trempada, hi trobarem una corda per ajudar-nos, acaba amb una xemeneia de bon fer.    Ja al peu de la xemeneïa anirem baixant per on millor veïem fins a trobar la pista per on hem pujat, però una mica més amunt, si tenim ganes de més "gresca" passem pel costat de l'Elefant i les seves vies: Bombardeig Sant Felip Neri, Quico Sabater, Aires de Primavera, Cèrvol Salvatge i Atrapasomnis.

Cim de la Roca Ampla.

Una canal que acaba amb una xemeneïa  ens deixa aprop d'on hem començat. Foto Paco Garcia Quilis.

Material:

Via completament equipada.  9 cintes, alguna Baga per Savina.

De retorn al cotxe no podem deixar de fotografiar aquesta raconada. Foto Josep Maria Mallofré.

Molt bones ressenyes dels amics Joan Prunera ( Col.leccionista de vies) i Lluís Parcerisa ( Romàntic Guerrer)

Una integral molt divertida i que ens ajudarà a conèixer aquesta bonica raconada que és La Mora Comdal.  Les majors dificultats les trobarem a les dues primeres tirades, la resta és prou divertit, sense complicacions.  Ens ho vam passar molt be als trams de cresta, et sents una mica explorador!  com deuria xalar l'amic Joan quan la va obrir.

Roca conglomerada de prou bona qualitat i ben "sanejada", gràcies.