Integral a les Agulles de Solius: Agulla de baix - Agullola - Agulla de Dalt i Agulla del Pi. Baix Empordà.

Panoràmica de les Agulles, cara oest ( Treta de web Cinc Peus al Gat) i des de les Agulles Bessones cara est.

 

                 A Solius hi trobem un seguit d'Agulles o Doms granítics ben peculiars on destaca la Roca Ponça i les seves agulles veïnes, també les Roques Besones com a conjunt més aïllat.  Ens trobem a la Serra de l'Ardenya i concretament al Massís de Cadiretes, a la Vall del Ridaura a Santa Cristina d'Aro.   

Fa molts anys que ho conec, primerament fent-hi només esportiva, hi vam portar a fortça grups quan fèiem els cursos d'iniciació a l'Escalada amb la UES així tastaven aquesta roca diferent per nosaltres els Vallesans.    L'any passat el Manel i La Ita i el Sergi Villar van publicar als seus blocs una Integral que unia quatre Agulles sortint un itinerari molt complet i divertit, tant que poc després hi vam anar a fer aquesta línia tant ben trobada i ara fa poc hi em tornat amb el Paco, el Josep i el Josep Maria repetint amb alguna variació l'itinerari de l'any passat.  

Al peu de la primera agulla i via: Normal a l'Agulla de Baix.

APROXIMACIÓ:

Nosaltres vam agafar l'AP-7 fins la sortida 9AB direcció Palamós entrant a la C-35 i continuem per C-65.   passat Llagostera a l'altura de Mobles Mula agafem la via de Servei i passat el pas soterrat girem a la dreta direcció Mas Patxot i abocador de runes;  continuem la carretera fins a l'aparcament.  A Google Maps teniu el punt d'aparcament senyalat.   Ja a l'aparcament de l'esquerra anem per un camí de terra, el seguim deixant de banda alguns tencalls, fins a trobar una plaça amb tres corriols, agafem el del mig que seguirem tot baixant fins a veure l'Agulla del Pi, Pi característic al cim.   Aquí anem ala dreta per un corriol que ressegueix la base de les Agulles;  anirem fins a baix de tot, aleshores cap a l'esquerra planejant a buscar el peu de l'Agulla de Baix.

Agulla de baix via normal:       Via d'un sol llarg.  Comença per terreny ajagut, de color fosc i bàsicament amb adherència, assolida la segona assegurança travessem una canal cap a l'esquerra per encarar un esperó, al davant un ressalt amb una fissura, aquí les assegurances allunyen i hi queda molt be un Friend 0,5 o similar.  Superat aquest graó ens trobem a l'inici d'un diedre vertical d'escalada mig empotrat mig en diedre amb roca a controlar, al final d'aquest trobem una reunió d'esportiva que farem així controlem millor els companys.

Als primers metres de la via normal cal agafar confiança al Sauló.

Comencem pel mur negrós per flanquejar a l'esquerra. Fotos : Paco Garcia Quilis i Josep Maria Mallofré.

Després del flanqueig anem a buscar un diedre, abans podem posar un Friend 0,5.  Foto Josep Sanz.

Encarant el diedre. Foto Josep Maria Mallofré. Reunió a sota.

Treballant el diedre-empotrament.

Una vegada recuperat el company, aquest va a buscar el cim de l'agulla de la que baixem desgrimpant-caminant fins al coll, una vegada al mateix anem a l'esquerra i baixem per la cara oest fins a l'inici de la paret, veurem una assegurança.   Podríem baixar més però aleshores tenim un tram desequipat i amb força molsa.

Entrant al diedre.

Via Síntesi a l'Agullola:     Via de dues tirades, la primera comença amb un flanqueig per encarar un ressalt, pas de bloc per a superar-lo on ens haurem de refiar de l'adherència, a continuació anem salvant ressalts fins entrar a un diedre de bon fer;  entrem a la reunió fent un flanqueig a l'esquerra.

Baixem caminant a la via Síntesi de l'Agullola. El Paco a un pas de bloc a l'inici.

Entrant a la primera reunió.

Recuperant el primer llarg. Foto Josep Maria Mallofré.

Primera reunió.

Segon llarg via Síntesi:        Surtim de la reunió per l'esquerra resseguint un flanqueig ascendent;  arribats a l'aresta continuem per la mateixa amb passos de mans escadusseres i refiant-nos  de l'adherència, tram espectacular.   Reunió d'un parabolt + cadena llarga fins a la carena i ràpel.

Ràpel curt d'uns 20 metres que ens deixa a la canal amb l'Agulla de Dalt.

Al flanqueig ascendent del primer llarg. Foto Josep Maria Mallofré.

Després del flanqueig un mur vertical de presa petita i adherència de peus. Foto Josep Maria Mallofré.

Des de l'Agullola el proper objectiu, l'Agulla de Dalt.

Fem un ràpel d'uns 20 metres que ens deixa al peu de la següent via: Entranyable Roser.

Via Entranyable Roser a l'Agulla de Dalt:     Del coll on ens ha deixat el ràpel, grimpem un ressalt i ja som a peu de via, veurem uns químics;  és la via de més a l'esquerra.

Inici per terreny amable que ens adreça cap a un diedre evident, la via però va per l'esperó de la seva esquerra, vertical i amb boa presa, tot un gaudi !   Trobarem una reunió d'esportiva que no farem per continuar fins a uns grans blocs on hi ha la instal.lació de ràpel, l'any passat la vaig reforçar amb una cinta plana que encara fa prou bona pinta, però preveure bagues per a reforçar si no us fa el pes.

Ràpel d'uns 35 metres en direcció a la cara est, no cap al coll, així quedem al peu de la propera via.

A l'Entranyable Roser amb un mur final ben trempat !

A la reunió d'esportiva, que deixem per arribar-nos a la instal.lació de ràpel.

Recuperant la via. Foto Josep Sanz.

A la instal.lació de ràpel, que fem cap a la cara est de l'Agulla del Pi.  35 m.

Paisatge tranquil amb vistes al Mar.

Començant la darrera via a l'Agulla del Pi.  Futur Incert, la de més a l'esquerra.  Foto Josep Sanz.

VIa Futur Incert a l'Agulla del Pi:      En aquest pany de paret hi ha unes deu vies, nosaltres farem la de més a l'esquerra que va per unes plaques molt llises;  l'any passat vam pujar per la de la seva dreta, la "A quatre mans i quatre caps " que transcorre per un diedre vertical que també ens va agradar molt.

La Futur incert és molt plaquera, però té els relleixos necessaris per anar progressant amb comoditat, hi trobem a la meitat un tram més exigent que cal saber llegir si no voleu apretar de valent com em va passar a mí.....sembla que per l'esquerra es passava millor.    Anem a buscar la reunió de la via del costat i continuem ja per terreny més senzill però trencat fins al cim, anant a fer reunió en una Alzina suera sobre el Pi de l'agulla i d'on farem el darrer ràpel.  Uns 40 metres de tirada que podeu fraccionar fent la reunió a la d'esportiva.

Al pas clau de la via. Foto Josep Sanz.

Panoràmica de la línia. Foto Josep Maria Mallofré.

Cim de la darrera agulla i reunió en una Surera, a sota el Pi del que rapelem. Foto Paco Garcia Quilis.

Anem a buscar el Pi característic d'on fem un curt ràpel d'uns 15 metres , preveure bagues per a reforçar-lo.   De peu de l'agulla ja només ens queda pujar a buscar el camí pel que hem aproximat i seguir-lo amunt fins a l'aparcament.

Material: 10 cintes exprés  i algun friend optatiu per a la primera agulla.

Ressenya panoràmica i ràpels tret de la web Escalando de X. Larretxea, gràcies !

Ressenya detallada dels amics Manel i Ita que ens va animar a fer aquesta engrescadora travessa, gràcies !

Una escalada plaent però no tant si no estem acostumats al Sauló, escalada tècnica de peus i de mans petites, en alguns trams trobarem bones bústies....equipades amb bon criteri, passarem només amb cintes excepte a la normal de l'Agulla de baix, on un tòtem 0,5 pot ajudar-nos.

L'entorn és molt bonic i tranquil, podem coincidir amb escaladors d'esportiva donat que el que més abunda són vies d'aquest estil.

Per a més informació la guia dels Fils de Solius : Escalada a Solius us pot ser útil, ja van per la segona edició.

Apa, a gaudir del Sauló !

Via Sense Nom als Estalvis del Porró. La Plantació. Montserrat sud.20-11-2025.

Espectacular "plantació" d'Agulles, a primer terme els Estalvis del Porró amb la fissura per on va la Via Pell Roja, la nostra és a l'esquerra d'aquesta.

 

                           Ara fa temps que no pugem a La Plantació, vam fer-hi molt bona campanya coincidint amb la publicació de la guia del Joan Vidal, però, com tot, sembla que ha passat de moda...una nova via divulgada pels companys Manel i Ita i Joan Prunera ( Col.leccionista de Vies ) als Estalvis del Porró ens en torna a fer agafar ganes, així que anem dues cordades amb diferents objectius, nosaltres Josep i jo a fer la nova via i el Josep Maria i el Paco a fer la Pell Roja.

APROXIMACIÓ:

A la Plantació hi podem anar des del Monestir pujant a Sant Joan i pel camí cap a Sant Jeroni, passat el Mirador, agafar cap a l'esquerra el camí que baixa al Clot de la Mònica, marques blaves, o bé, com vam fer nosaltres, deixant el cotxe al capdamunt del Passeig Ronda abans del trencall amb el carrer Lleida;  d'aquí anem per camí de terra primer en direcció Collbató ( est) per agafar el trencall de l'esquerra, tot vorejant una finca tancada fins entroncar amb el camí de Collbató a la Vinya Nova;  al primer trencall a la dreta enfilem amunt, és el camí de Les Artigues que porta al Frare de Baix i la Pastereta.  El seguim fins dalt de tot, en una collada baixem per entrar a La Plantació;  ja dins la planada agafem el tencall de l'esquerra per sortir per sobre l'agulla Oblidada, ja albirant els Estalvis del Porro.

La gran fissura que ratlla tota la cara oest ens orienta.  La nostre via és a l'esquerra de la mateixa.

Placa vertical i compacte a l'inici del primer llarg.

Primer llarg:      Localitzat el peu de via, no hi ha dubte, ja veurem els parabolts.

El peu de via és curiós, ja que fa una rasa, com una petita rimaïa, per entrar a la paret.   Inici molt vertical i de petits foradets i preses cantelludes però petites.  A nosaltres que hi vam anar a finals de novembre i fèia fred, ens va costar trobar-hi el gest amb els dits glaçats, els primers metres són a l'ombra per aquestes dates.

Superats els primers metres potents ja afluixa la verticalitat arribant còmodament a la reunió.

El Mur inicial és exigent i més a l'ombra i amb fred. Foto Josep Sanz.

Des d'un gran còdol, el peu de via.

Sortint del mur vertical i entrant, per terreny més amable a la primera reunió.

Segon i Tercer llargs:      Comença recta amunt de la reunió, anar seguint els bolts.  Un ressalt amb dos bombos, hi posa la dificultat a la tirada, que es resolt prou be gràcies als bons còdols que hi trobem.   Decidim no fer la segona reunió i continuar fins a la reunió cimera, comuna amb la Pell Roja ( 15 metres).

Primera reunió. Foto Josep Sanz.

Començant el segon llarg i panoràmica feta pels companys des de la Pell Roja.  Foto Josep Maria Mallofré.

Placa amable que es "complica"

Superant el ressalt de la segona tirada.

Arribant a la segona reunió, que no farem, continuant fins el cim.

Reunió cimera i anant al capdamunt de l'agulla, baixarem caminant.

Descens:  Es pot rapelar des de l'aresta Brucs (60m.) o be fer dos de trenta des de la segona reunió.   Nosaltres decidim baixar a peu per la canal entre els Estavis i el Porró, que actualment és ben neta d'Aritjols i còmoda de baixar, no com fa 18 anys quan vam fer la Pell Roja que ens va costar unes bones esgarrinxades.

Els companys de la Pell Roja a la reunió comuna. i Foto Grup.

Material:    Via completament equipada, amb deu cintes exprés passarem.

Ressenya de Tricams a la Cazuela, gràcies.