Via Josep Barceló al Dàtil. Agulles de Montserrat. 12-05-2025.

Al capdamunt de la Canal del Cirerer i abans d'arribar a La Filigrana, el nostre objectiu,

 

           A Agulles sempre és un plaer escalar-hi, quin regal de la natura!   Per dies calorosos o amb vent de Nord, el Dàtil és ideal ja que queda amagat i arrecerat al fons de la Canal del Cirerer.   Amb el Josep Maria Mallofré i el Ricard Rofes ens hi vam acostar a fer-hi la via Josep Barceló que fa un parell d'anys va ser restaurada.

APROXIMACIÓ:

Per anar a Agulles deixarem el cotxe a Can Massana on hi ha un espai habilitat com a aparcament per la Fundació Catalunya La Pedrera : Els vehicles que facin servir l’aparcament del punt d’informació (amb una capacitat màxima de 100 vehicles) han de fer una aportació de 6€ que es destinen en la seva totalitat a les despeses de conservació de l’espai. Per a entitats associades (FEEC i Amics de Montserrat, prèvia presentació acreditació) el preu és de 4€ i amb gratuïtat pels veïns dels municipis propers (presentant document acreditatiu).

De l'aparcament agafem la pista que s'enfila cap a Coll de Guirló, GR 172 o camí de la Foradada, poc després de travessar el coll i després d'una baixada trobem un trencall a la dreta que ens porta al refugi Vicenç Barbé, el seguim, passem el pas de les Portelles on haurem de grimpar una mica,   continuarem el sender fins a trobar un torrent que baixa de la Canal del Cirerer, deixem doncs el camí que va al refugi per entrar a la Canal esmentada, la remuntem fins al seu final, quan comencem a veure la Filigrana a l'esquerra tenim l'agulla del Dàtil, deixem el corriol i ens enfilem fins la seva base, ja a peu de parets resseguim la canal de la dreta, est, fins a trobar un replà amb uns arbres, ja veurem la rastallera de parabolts que ens confirmen que som a la via.

El primer llarg comença en artificial. Foto Josep Maria Mallofré.

Primer llarg:     Tenim al davant un mur vertical i compacte que superarem gràcies als parabolts en tècnica d'artificial, passats un bon grapat de passos ens decantarem a l'esquerra per entrar a una fissura oblícua que des de sota gairebé no es veu i per la que, ara ja en lliure, anirem progressant fins la primera reunió.

Arriba un punt que deixem l'artificial per progressar per una fissura. Foto Josep Maria Mallofré i Ricard Rofes ( sota).

Punt on s'entra a la fissura que resseguim fins la reunió.

Segon Llarg:     Tenim al davant la continuació de la fissura, que ara es posa més vertical, sortosament les preses hi són bones i permeten anar progressant en lliure ara en tècnica de diedre, ara en tècnica de placa.    El darrer tram per entrar a la reunió s'ajeu però guanyem alguns ressalts.

El Ricard estudiant la sortida del segon llarg.

Progressió en diedre i placa anar alternant.

Recuperant el segon llarg. Foto Josep Maria Mallofré.

Tercer llarg:    som al llom sud del Dàtil i l'escalada esdevé plaent, amb molt bon rocam, les assegurances espaiades, on toca.  Progressem amb tendència a l'esquerra tot i que podem triar...superat el primer tram vertical, la paret s'ajeu fins a la reunió.  

Des de la segona reunió estudiant la continuació.  Al darrera la Miranda de les Bohïgues.

Darrer llarg amb una roca sublim, escalada plaent !

Descens:  Anirem a buscar el vessant Nord on farem un ràpel d'uns 25 metres

Foto Dàtil's

Material:     14 cintes exprés, Estreps (2)

Amb un ràpel d'uns 25 metres baixem de l'agulla.

Ressenya dels amics Manel i Ita, gràcies.

Una via que des que es va restaurar el març de 2023 ha estat prou visitada i la veritat que s'ho val.   Un inici d'artificial equipat amable amb un segon tram que ressegueix una fissura on gaudirem del lliure, no pas senzill !  Un segon llarg on la fissura permet continuar en lliure amb moïments molt interessants i atlètics, no obligats.   I un tercer llarg on haurem de saber navegar per aquests mars de còdols i anar trobant alguna assegurança aquí i allà, no per senzill de grau deixa de tenir la seva gràcia.

Agrair als seus aperturistes Pere Josep i Ramón Barceló l'apertura de la via ( anys 80) i el seu posterior reequipament març 2023.

Aresta Brucs de la Piràmide, una agulla amagada al vessant de Frares de la Canal Ampla. 05-05-2024.

La Piràmide resta amagada per la boscúria de la Canal Ampla, al darrera l'Agulla d'en Charlie i el Cap d'en Calventus

 

     Ara que comença a apretar la calor, aquestes agulles són ideals, inspirats per la piulada del Manel i La Ita anem a fer aquesta agulla per a nosaltres completament desconeguda, i no és extrany, ja que queda amagada dins la frondositat de la Canal Ampla i sol passar desapercebuda.

APROXIMACIÓ:

Per anar a Agulles deixarem el cotxe a Can Massana on hi ha un espai habilitat com a aparcament per la Fundació Catalunya La Pedrera : Els vehicles que facin servir l’aparcament del punt d’informació (amb una capacitat màxima de 100 vehicles) han de fer una aportació de 6€ que es destinen en la seva totalitat a les despeses de conservació de l’espai. Per a entitats associades (FEEC i Amics de Montserrat, prèvia presentació acreditació) el preu és de 4€ i amb gratuïtat pels veïns dels municipis propers (presentant document acreditatiu).

De l'aparcament agafem la pista que s'enfila cap a Coll de Guirló, GR 172 o camí de la Foradada, poc després de travessar el coll i després d'una baixada trobem un trencall a la dreta que ens porta al refugi Vicenç Barbé, el seguim, passem el pas de les Portelles on haurem de grimpar una mica,   continuarem el sender fins arribar al refugi Vicenç Barbé o d'Agulles,   Seguim el camí cap a Coll de Port , primer trobem una canal, és la de l'Ou de Colom i las següent és la nostra: Canal Ampla ( Rètol indicador)  La remuntem fins cap a la meitat, que trobem un replà, aquí, abans de tornar a enfilar-nos anirem pel mig del bosc, sense camí, fins a topar amb la paret oest de la Piràmide, en resseguim la base cap a la dreta fins a l'aparició de la bonica aresta Brucs.

Tot venint del refugi Vicenç Barbé trobem la Canal Ampla, que divideix Agulles i Frares.

Després d'una estona pujant, trobem aquest replà, aquí anirem a la dreta a buscar la PIràmide.

Quan arribem a la paret la resseguim cap a la dreta trobant l'aresta Brucs.

Primer i segon llargs:         El primer llarg són uns quinze metres de grimpada, nosaltres decidim empalmar els dos;  després d'una grimpada i posar una cinta a una Alzina, encarar el muret, aquest presenta molt bona roca, anem amb tendència a l'esquerra, manen les preses i quan ja som força amunt trobem la primera.   Passat el mur inicial la paret perd inclinació i arribarem tanquil.lament a la reunió havent xapat un altre burí abans.

Enllacem primer i segon llargs. Foto Josep Maria Mallofré.

       

La nostra primera reunió.

El company a peu de via i entrant a la reunió.

Segon llarg ( Tercer):      Surt de la reunió per l'esquerra resseguint el marge de la berruga o agulla del Patufet.   Al començament és força dret amb bona roca;  ens podrem assegurar a la fissura i també llaçar alguna Savina.   Reunió en un lloc airós, restaurada.

El nostre segon llarg ( Tercer si no empalmes 1 i 2 ).

Tercer llarg ( 4art):    Comencem resseguint la berruga per l'esquerra, aquí també hi trobarem lloc per a col.locar flotants i Savines.  Roca ja a controlar fins al cim de l'agulla.

Segona reunió amb un bon ambient.

Descens:  Del cim baixem pel vessant contrari a l'ascens fins a trobar una Alzina de la que farem un ràpel d'uns 15 metres pel vessant est fins a una canal per al que arribarem a peu de via.

Tercer llarg ( 4art) on aprofitem per llaçar arbustos i la fissura de la dreta.

       Foto Josep Maria Mallofré.

Material: Unes set cintes exprés, Friends mitjans, bagues savineres.

Cim de la Piràmide amb la desafiant Caputxa just al davant.

Ressenya dels amics Manel i Ita i a sota de la guia d'en Labraña, gràcies.

Una agulla ben interessant  on gaudirem de tranquil.litat i aquella escalada de concentració de les arestes Brucs, amb trams "exposats" però on la qualitat de la roca no fa patir.   Escalada on haurem d'acompletar l'equipament sobretot als trams superiors de fissura, porteu una mica de tot, Friends, Tricams, bagues etc  

Podem aprofitar l'excursió per fer alguna de les agulles properes, l'Ànec, La Sens Nom, el característic Caputxó d'en Semir etc.

Aresta Brucs a l'Agulla dels set coneguda erròniament per La Carnavalada. Montserrat. 29-02-2024.

L'Agulla dels set, erròniament Carnavalada, és a la dreta de la Bessona inferior.

 

         Agulles a Montserrat és un paradís pels escaladors, hi trobem tot típus de vies per a tot típus de temps segons la orientació que triem, a l'hivern les arestes Bruc són ideals, assolellades i arresserades del vent.    Anem a una agulla que coneixem per La Carnavalada, nom erroni que s'ha perpetuat en el temps, quan el seu nom original és Agulla dels set.

APROXIMACIÓ

Per anar a Agulles deixarem el cotxe a Can Massana on hi ha un espai habilitat com a aparcament per la Fundació Catalunya La Pedrera : Els vehicles que facin servir l’aparcament del punt d’informació (amb una capacitat màxima de 100 vehicles) han de fer una aportació de 6€ que es destinen en la seva totalitat a les despeses de conservació de l’espai. Per a entitats associades (FEEC i Amics de Montserrat, prèvia presentació acreditació) el preu és de 4€ i amb gratuïtat pels veïns dels municipis propers (presentant document acreditatiu).

De l'aparcament agafem la pista que s'enfila cap a Coll de Guirló, GR 172 o camí de la Foradada, poc després de travessar el coll i després d'una baixada trobem un trencall a la dreta que ens porta al refugi Vicenç Barbé, el seguim, passem el pas de les Portelles on haurem de grimpar una mica,   continuarem el sender fins arribar al refugi Vicenç Barbé o d'Agulles, just arribar-hi surt a l'esquerra un corriol cap amunt, és el camí de Les Bessones, quan siguem a l'alçada de la Bessona inferior, ja veurem al davant la nostra agulla.  La via comença a la dreta al peu d'un gran Pi.

Aspecte del primer llarg des del peu de via.

Primer llarg:     Típica aresta Brucs, mar de còdols en el  que haurem de saber navegar per trobar els pocs burins que hi ha, tres en 35 m.   La progressió serà sempre per on trobem les millors preses, aleshores anem be.

Primera reunió amb 5 burins amb plaqueta i un burí sense.

Recuperant el primer llarg.

Segona reunió amb dos burins amb plaqueta i tres sense, restaurada amb dos parabolts.

Segon llarg:       Similar a l'anterior però cada cop més dret, bona roca, hi trobarem un burí i dos bolts en 35 metres també.    Per evitar la primera reunió que és tota amb burins, molts, moltes cordades opten per anar directament a la segona, aleshores ens tocarà sortir en ensamble.

Recuperant el segon llarg.  A la dreta primera reunió de la via Zen.

Entrant a la segona reunió.

Tercer llarg:        És el més espectacular, a sobre tenim un ressalt vertical que evitarem decantant-nos a la dreta;    surt recta amunt de la reunió per situar-se sota el ressalt, allà trobarem un pitó, continuarem cap a la dreta i ens enfilarem a sobre d'una berruga, per seguir decantant-nos a la dreta i col.locar-nos sota un mur vertical amb preses bones que li dóna caràcter a la tirada, una vegada superat la paret s'ajeu i arribem a la reunió, a l'avantcim.

Tercer llarg, pujant a la base de la berruga i flanqueig a buscar la placa final.

Descens:     Acabem de pujar al cim i baixem a buscar el vessant oposat on podem optar per fer un curt ràpel d'una expansió o be baixar  desgrimpant per la canal de la via Normal.

Després del flanqueig, enfilat-se a la berruga per a entrar a la dreta i maca placa final.

Material:    Unes quatre cintes, si sou de posar algun flotant ( Merlet, Tricam etc) agafeu fins a sis.   Pot anar be agafar unes plaquetes recuperables per a les reunions, hi ha burins sense plaqueta.

Reunió cimera, al fons l'Agulla de l'Arbret i l'Agulla dels Ossos.

Ressenya de l'Eduard de l'enyorada Web: Escalatroncs.

Croquis de la guia d'Agulles de Joan Miquel Dalmau, on corregeixo l'error de nomenclatura.

Aquesta aresta Brucs va ser oberta  el 18-05-1959 per un grup : Jaume Cerdà, Joan Cerdà, Isabel Ricart, Úrsula Willis, Jordi Riera, Manel Cervera i Anna Cerdà.

Varen batejar l'agulla com a Agulla dels set ja que era el nombre de persones del grup d'aperturistes.

A causa d'una confusió històrica però, es va començar a anomenar com a agulla de la Carnavalada, error transmès en moltes guies de muntanya i escalada.   Així l'agulla dels set se la va situar per sobre del camí de l'alta ruta d'Agulles i per sota del camí, la Carnavalada al costat de La Bessona inferior.

Consultat en Joan Cerdà per part de Pau Tomé confirma l'error , l'agulla per sota l'alta ruta és l'agulla dels set i la de sobre la Carnavalada.

Informació obtinguda del blog Tot Montserrat de Jordi Lòpez ( https://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/7110-2/) arran de la publicació del Blog Roca Calenta de Jordi Ceballos, gràcies a tots.

Via Esquivaboles a La Cajoleta. Els Ecos. Montserrat. 21-10-2023.

A l'inici del Torrent del Migdia a l'indret del coll de l'Ajaguda, La Cajoleta a primer terme. Foto Salvador Berdajín.

 

                 Escalar a la Cajoleta val molt la pena, ja que a l'haver de fer una bona caminada, gaudirem d'una tranquil.litat assegurada, tanmateix cal vigilar amb les regulacions per nidificació d'aus que sovint ens impedeixen d'anar-hi, enguany la prohibició ja s'ha aixecat. ( Consulteu però abans de fer la caminada la web del Patronat de Montserrat.

Aspecte frontal des de peu de via i visió lateral, les aparences enganyen...

APROXIMACIÓ:

Cal anar a l'aparcament que hi ha habilitat abans d'arribar a la Vinya Nova, millor que fer-ho al del restaurant, estarem més tranquils;  del final de l'aparcament surt un corriol que ens du cap a Can Jorba, abans d'arribar-hi seguim la pista que voreja la base de la muntanya cap a la dreta, després d'una pujada, baixem i ja altre cop al pla veurem uns rètols i pals indicadors , és el camí dels Francesos.

El seguirem en progressiva pujada fins al Coll de l'Ajaguda;  ara baixem a buscar el Torrent del Migdia, quan som a la seva llera al davant ja tenim la base de la Cajoleta. El peu de via és a l'esquerra de l'aresta Brucs mentre q    ue una mica més amunt i a l'esquerra trobem el de la via Aran.

El primer llarg és una bonica grimpada.

Primer llarg:      Escalada ajaguda que s'anirà redreçant, cal vigilar d'anar recta amunt i no derivar a la dreta car és l'aresta Brucs.   Escalada tranquil.la i plaent.

El segon llarg ja es posa més dret i gaudim d'una roca excepcional ! Fotos Josep Maria Mallofré.

Segon llarg:    Continuem recta amunt amb, ara, una mica més de trempera....bona roca i mica en mica agafem ambient.  Trobarem algun ressalt que superarem pel mig.

Recuperant el segon llarg.

El tercer llarg comença flanquejant a l'esquerra.

Tercer llarg:     Ara toca escalar flanquejant cap a l'esquerra, hem d'evitar La Bola cimera, d'aquí el nom de la via !   Mentre l'aresta Brucs ho fa per la dreta, nosaltres pel vessant contrari.    La roca esdevé fabulosa i l'escalada cada cop més vertical, per gaudir.   Un mur ben trempat és la cirereta final, una vegada superat grimparem per terreny ajagut a buscar la reunió cimera.

Per enfilar resta amunt més endavant. Foto Joan Pera.

Descens:   Ho fem en dos ràpels, un primer curt, d'uns 15 m. el trobem al vessant nord una mica per sota del cim i un de 50 des d'un arbre fins als pedrissos per on desgrimparem fins a tornar al peu de via. 

Un muret final ben vertical i amb roca per gaudir !

Foto Cajoleta 

Material:    És una via de placa equipada on amb 8 cintes exprés farem.

Ressenya dels autors, gràcies !

Una via oberta per Luís Alfonso i Josep Solé el 2010, recomanable !   Per aprofitar la caminada fins aquí pot anar be i aprofitar per a fer alguna cosa més, com la via

Jaume Ferràndez Rubio al Serrat de la Cajoleta i que trobem a l'acabar el segon ràpel, o be la via Aran, per l'estil de la ja feta o l'Aresta Brucs.  Pel vessant sud est la  Pluja d'Idees, Juan Rayo Saltarín o la Christmas Race....