dissabte, 9 de gener de 2021

Via Renom - Olmedo a la Paret de Les Gaites. Sant Llorenç del Munt. 19-10-2020

La paret de les Gaites amb la cova i fissura al bell mig.



                             Ara que estem confinats aprofito per recordar aquesta escalada que vam fer amb en Jordi Ceballos a la paret de Les Gaites, i que us recomano.
La Paret de Les Gaites és entre el Cavall Bernat i l'Esquirol, orientada a llevant, a pocs minuts de l'aparcament;   la seva curta aproximació i la roca prou bona van fer que fos solcada per molts itineraris, inicialment clàssics per a ser de caràcter esportiu mes endavant.

Per arribar a l'aparcament heu d'anar a Matadepera i d'allà cap a la Urbanització Cavall Bernat, agafeu el carrer de mateix nom fins dalt de tot, aparqueu on us siugui permès i en pocs minuts sereu a peu de paret.

Començant a pujar a la cova.


                                                   Hi anem una tarda d'octubre, comença a fer fresca i a sobre la canal és força exposada a les ventades...anem a peu de la cova, ben evident, i ens preparem.  Dubtem de per on anar, el Jordi ja ha pujat a la cova en una altra ocasió i aproxima per allà....altrament sembla que també es pot anar per l'exterior, essent mes exposat, però assegurat amb parabolts.
A la cova la progressió és complicada, la pedra patina com el sabó, el que obliga a progressar en artificial de burí, A-0, sense plaquetes, preveïene un bon grapat o escanya burins.
Arribar a la cova s'ha de fer en artifo de burins sense plaqueta.  Detall de la cova de Les Gaites.

                                     A la cova hi trobem una bona reunió preparada per rapelar, allà ens reunim i continua cap a la verdadera primera reunió al costat d'una gran Savina penjada.
Cal fer uns passos de flanqueig horitzontal a buscar la línia de l'artificial, re-equipada amb bolts ( peçaxpeça);  el tema és quan cal sortir en lliure, com sempre costa.   La roca és molt bona i dóna confiança, així com un Càmalot del 4 que protegeix l'entrada a la reunió.
Se surt de la cova fent un flanqueig espectacular.


Es progressa amb estreps fins que cal fer-ho en lliure fins la reunió de la Savina.

                           
                                          La reunió és ben penjada, al costat d'una ferma Savina que podem aprofitar per a assegurar mes còmodament.  L'ambient aeri i vertical .   
Recuperant la tirada, el Cam 4 protegeix l'entrada a la reunió.

Sortint de la reunió penjada al costat de la gran Savina.


                          Continua el Jordi, que jo avui no tinc el dia, surt en artifo per a mesura que guanya metres anar progressant en lliure sortint del tram vertical s'ajeu per anar a buscar un diedre-fissura ampla que cal remuntar, ara ja sempre en lliure.   Cal sortir de la fissura a la dreta quan aquesta es tanca, trobant la reunió sota el cim, la segona.    Està preparada per a rapelar, ja que aquestes vies actualment es solen fer en estil "esportiu", els darrers metres fins a cim es negligeixen, però a o nosaltres si que ens interessen i sortim a buscar el Pla dels Escorpins, uns 10 metres senzills, sense protegir.
A la canal després de l'artifo.

Sortint al Pla dels Escorpins amb l'Esquirol darrera.

Ressenyes, la de dalt del butlletí UES nº47 (1978), a sota de la Web
  • Santllors.com


  • Per baixar no cal mes que anar a la capçalera de la Canal de Les Gaites i fer una desgrimpada fins a peu de via i tornar per on hem vingut.   Nosaltres ho fem a la llum de la frontal doncs s'ens ha fet fosc.

    Una via històrica oberta l'any 1974 per Enric Renom i Manuel Olmedo restaurada l'any 1991 amb molt d'encert ja que no li treu gens el seu caràcter inicial.
    A l'Enric el coneixia i fins i tot vaig arribar a escalar amb ell quan ja l'afectava la malaltia neurodegenerativa que ens el va arrabassar, per això m'ha fet molta il.lusió que el Jordi m'hagi portat a repetir la seva línia i a la que hi penso tornar per a gaudir-la millor, amb bon sol i temps.
    Si us animeu a repetir-la el Jordi al seu Blog
  • Roca Calenta
  • recomana: 12 cintes, friend Cam #0.75 (#4 opcional), 3 xapes recuperables, 2 escanya-burins, tricams, 1 baga, estreps
     

    dijous, 31 de desembre de 2020

    Transtalós al Serrat del poll ( Alòs de Balaguer) 17-10-2020

    El Serrat del Poll amb el Pic de Castellàs i a la dreta el massís secundari per on va la via.


                                                         Abans de que ens confinèssim encara vam poder acostar-nos a Alòs de Balaguer amb el Josep a fer la via que van obrir la Isabel Notivoli i el Joan Asín   la tardor/hivern de l'any passat ;   tots els companys ja l'han feta però l'amic Josep no i m'acompanya!
    Una vegada aparcats a peu del Serrat anem a buscar el peu de via, aquest és força a la dreta en un pic secundari independent separat del Serrat per una petita vall amb la seva tartera penjada.  Comencem per la zona de "misteris" entre alzines per anar a buscar una tartereta que mor als peus dels primers ressalts, aquí és on trobem la via, a l'esquerra deixem la Olga Frontera, Lo Nick i la Misteris.                                   
    Per aquest pic secundari va la via, ben aprop de la Cabró de Bloc a l'esquerra.

    El Josep a peu de via i les inicials TT que confirmen que l'hem trobat.

                                        Dues T's picades a la pedra ens confirmen que som a peu de via, a l'esquerra hi la una fletxa que correspon a la via Cabrò de bloc.
    Començant la primera tirada i al diedre.

                                   Comença el Josep amb un muret que et porta a una feixa ascendent anant a buscar un diedre, d'entrada terrós,  i que millora amb els metres.  
    El diedre és millor del que sembla...

    A la segona tirada des de la reunió.

                                           La segona tirada comença senzilla per terrent indefinit amb força vegetació, que no molesta, anat a buscar un mur vertical que encara de dret;  roca de la bona ens farà gaudir !  Alguns moïments ja demanen atenció abans d'entrar a la reunió.    Aquesta és ben penjada al fil d'una llesca de pedra que impresiona.   De tan prima m'ho miro dues vegades abans de muntar-la;  puc refporçar amb un pont de roca a travers del mur.
    El mur vertical d'entrada a reunió li dóna caràcter...

    Com també li'n dóna l'esmolada aresta de la tercera tirada.

    La tercera tirada és ben especial, acaba de remuntar la "llesca" amb passos divertits, ben aeris, amb ambient.   La roca hi és sanejada, però cal anar amb cura.   De tant en tant e spot acompletar la protecció.  La reunió és al final de la Llastra ja a mur sòlid...
    Al tram horitzontal i a la tercera reunió.


    A la canal de la quarta tirada on millor no posar els peus al fons i progressar en diedre.

                             La quarta tirada surt en diagonal ascendent a l'esquerra, va a buscar una canal prou ampla i vegetada...actualment prou neta i que es pot escalar molt en diedre evitant tocar-ne el fons i fer baixar algun bloc dels que hi ha, sortosament el company està protegit a la reunió.  Al tram final cal passar a la placa del vessant esquerra i així entrem a reunió tocant roca bona i sòlida.
    Quarta reunió i el company abandonant el diedre per entrar per la placa a la reunió..


    Bonic inici de la curta cinquena tirada.

                                     La cinquena tirada es veu atractiva, una placa vertical que aboca a una feixeta per encara la segona placa, aquí l'escalada de placa demana saber llegir la roca per sortir-ne airòs, el Josep s'ho treballa molt be !  La reunió passada una gran Sabina.
    Reunió cimera després de fer la sisena tirada amb una cresta també ben aèria.

                            La sisena i darrera tirada fa un flanqueig a la dreta per anar a buscar un diedre xemeneïa que ens deixa a una altra aresta esmolada i plana;  la progressió és senzilla però hi ha ambient, tampoc es pot assegurar fàcilment, amb el que millor anar-hi amb company de corda solvent.   Reunió al final de la cresta en una bona savina on hi trobem un cordino.
    Buscant el ràpel per baixar a la tartera.

    Curios arc pel que hem passat molt aprop i fent el ràpel.


                          De la reunió cimera continuem la cresta baixant a buscar el ràpel que ens deixa al peu d'una tartera penjada sobre la valleta que separa els dos pics:  Pic de Castellàs i el nostre.   Ja a la tartera la baixem fins a trobar unes fites que ens indiquen que hem de pujar a travessar cap al Serrat del Poll, aleshores podrem baixar caminant o rapelant per les moltes vies que trobem aprop, Olga Frontera, Misteris...nosaltes vam baixar per la Misteris en dos ràpels, tot i que segurament amb un de 60 haguèssim arribat baix.
    Ressenyes del
  • Joan Asín
  • , un dels aperturistes juntament amb Isabel Notivoli.


     

                            Una via, que després d'un any de la seva apertura ha quedat prou be.  Semiequipada, cal portar una mica de material, com indiquen els autors, joc de Friends fins el nº2.
    Recomanable que el segon de corda sigui solvent ja que tenim trams de cresta on no s'ha de caure...a estones sembla que siguem en una cresta !
    A mí m'ha agradat prou, animeu-vos!

    dimecres, 2 de desembre de 2020

    Vies A l'Alba i Normal sortint per variant Cots a la Paret del Pont. Sant Llorenç de Montgai. 10-10-2020.

    Sant Llorenç de Montgai amb el contrast de l'aigua i les parets, enamora.

                  Sant Llorenç de Montgai esn queda lluny als del Vallès, però aquest octubre decidim un dissabte fer una expedició a terres de l'amic Mingo, precisament ell avui no ens pot acompanyar, però ens recomana unes quantes vies de la paret del Pont a la que mai hem escalat...la gent de Lleida hi han bastit una munió de línies de totes menes, equipades, menys equipades i d'aventura total...vaja que podrem triar i remenar.

    La paret del Pont és senzill d'identificar, deu el nom al pont pel que s'arriba des de Camarasa al poble;  deixem el vehicle en un eixamplament abans de travessar-lo, per arribar a les parets tan sols hem de travessar el pont i enfilar-nos a la feixa d'on surten gairebé totes les línies.


    La primera serà la via "Al Alba", totes les vies tenen una pedra sicada amb el nom, el que s'agraeix per als no locals, ja que hi ha tantes línies que ens faríem un embolic.
    A la primera tirada de la via A l'Alba


     Comença per una rampa amb grades fins enfilar a buscar una fissura verticala l'esquerra, trobem alguna assegurança fixe i podrem acompletar al gust, mes amunt llaçarem savines.
    Roca no massa bona, ens farà escalar una mica mosques...tanmateix és la primera via i estem freds.
    Entrant a la segona reunió, hem fet la Còvid 19 per error...


    La  segona tirada fem un canvi de reunió en una ampla feixa que trenca la continuïtat, aquí no ens mirem la ressenya i per error no continuem per la nostra via sinó que agafem un esperó a l'esquerra que es va redreçant resultant prou interessant.  Calia continuar recta i jo he flanquejat, però és que l'esperó es veïa prou maco,  hauriem d'haver anat per una xemeneïa empotrament, un altre dia...

    A la primera tirada de la Normal.


    Ja dalt deixem la darrera tirada, un rostollet, i baixem caminant, una vegada dalt cal seguir fites que ens duran al marge esquerra de la paret fins la carretera.
    Allà decidim anar a fer la via Normal;  de sota estant sembla lletja, però en canvi aquí trobem molt bona roca, compacta i amb ressalts verticals, que ens fan gaudir.
    La segona tirada, curta però potent, el Josep a la primera reunió.

    La segona tirada és molt curta però te dos trams atlètics prou atractius, llàstima que demanaríem mes...aquí la via normal s'acaba sortint grimpant caminant per una canaleta de l'esquerra.   Tanmateix resta un molt bon pany de paret a la dreta per on s'hi han obert diferents línies, la Joe Pinto, la primera que trobem i a continuació la Variant Cots per on decidim continuar, més a la dreta ho podríem fer pèr la Neurònium.

    Espectacular tram de la variant Cots, recomanable.


    La variant Cots espanta d'entrada, desequipada fins força amunt on trobem la primera plaqueta...cal superar un mur vertical amb bona presa de mans i millors peus per entrar a una feixeta de la que es va  a buscar un diedre vertical amb un bloc sospitós....doncs no tant sospitós ja que acabem enfilant-nos-hi al damunt.    A partir d'aquí la línia trenca a l'altre costat de l'esperó perdent el company de vista.  S'ha superat el tram atlètic i resta una escalada divertida fins la reunió.
    Un dia rúfol en el que no veurem el sol, per sort no farà fred.


    Ressenyes que ens va passar el Mingo i una altra de la xarxa de qui no se l'autor.


    Una zona ideal per a dies en que la méteo no et permet anar a objectius mes agosarats...no és una zona d'escola tot i que ho pugui semblar, cal saber equipar les vies, ja que l'equipament, excepte als trams de placa és inexistent.   També cal un bon croquis ja que és fàcil passar-se de línia com ens va passar, a mí em va recordar unamica el "caos" de la Codolosa a Montserrat...
    Hi tornarem, ens falta tastar moltes altres línies que es vèïen prou atractives-