Via Miguel Àngel Garcia a La Formiguera. Sant Llorenç de Montgai. 11- 01 - 2026.

La Paret de la Formiguera des de l'aparcament i la zona d'abans de travessar la via.

 

A la Formiguera tenim dues parts ben diferènciades, la primera i la més popular és la de després de travessar la via del tren on hi ha la via Normal i les conegudes Martinetti i Garrets Eusebi....i la d'abans de travessar la via, que és on decidim anar avui i concretament a una via dedicada a un dels amics del Juan Gutierrez : Miguel Àngel Garcia.   El dia que hi anem ens trobem al mateix Juan Gutierrez, el protagonista de la via, Miguel Àngel i a Jaume Dasas, Lo Txaume, que estan acabant d'obrir una nova via , la Laura Novo a l'esquerra de la nostra.

APROXIMACIÓ:

Si venim del sud farem cap a Balaguer d'on agafarem la LV-9047 cap a Gerb i Sant Llorenç de Montgai;   passem el poble i abans de travessar un pont agafem un trencall a l'esquerra, camí de terra que ens deixa a un ampli aparcament on deixem el cotxe.   Si venim per la C-13  abans d'arribar al poble de Camarasa girem a l'esquerra i anem per la LV- 9047 ara en sentit contrari, passada la paret de l'Ós i abans de travessar un pont entrem al mateix aparcament a la dreta.

De l'esplanada de l'aparcament surt un corriol que seguirem, indicacions a la ferrada Càgate Lorito, fins a trobar un trencall a l'esquerra, travessem el torrent del Barranquet del Mas del Cinto per enfilar amunt cap a remuntar la via de tren de Lleida a La Pobla de Segur;   aquest cop no la travessem sinó que anem per un corriol a la dreta que s'enfila a buscar la paret.   Abans d'arribar a una cova trobarem el peu de via, una placa vertical ratllada per una fissura on hi ha un clau artesanal i una mica més amunt un parabolt.

Peu de via, un pitó casolà i un pel més amunt un bolt ens confirmen que ja hi som.

Primer llarg:     Amb el pitó que ens confirma que som a la via enfilem recta amunt a superar un pas potent, balmeta,  si busquem trobarem bones mans, però no us entretingeu que apreta!, ja sobre el relleix anem a la dreta a encarar un diedre vertical que superarem i ja començarem a decantar-nos cap a l'esquerra fent una diagonal ascendent tot cercant els millors passos.  Abans d'entrar a la reunió tornarem a anar una mica a la dreta trobant la reunió en un bon replà.

Primer llarg després de superar el pas de bloc inicial. Foto Josep Maria Mallofré.

Entrant a la primera reunió, força a l'esquerra.  Foto Josep Maria Mallofré.

Recuperant el primer llarg i entrant a la reunió.

Segon llarg:        De la reunió comença anant a la dreta a buscar una evident placa inclinada que flanquejarem horitzontalment uns bons metres, i al final haurem de baixar una mica, per encarar una fissura/placa vertical ;   el pas és entrar a aquest tram, no obligat.   L'escalada fins a la segona reunió és ben vertical amb molt bona roca.

Segon llarg, un bonic i espectacular flanqueig a la dreta.

En aquest punt la via s'encara recta amunt, hi trobem uns trams exigents !

Tercer llarg:      comença anant cap a l'esquerra enfilant un mur vertical amb bones preses que una vegada superat podem dir que la via s'ha acabat, tanmateix els aperturistes per a fer-la durar allarguen el flanqueig tot cercant algun pas maco.

Ja al cim de la Formiguera trobem la reunió.

Inici del tercer llarg, trempat a l'inici, llàstima que es fa curt.  Foto Josep Maria Mallofré.

Recuperant el darrer llarg.

Descens:     Del cim anem direcció oest fins a trobar el sender amb marques verdes que baixa cap a l'aparcament tot passant per sota la via del tren.

Foto Formiguetes !

Material:   Via completament equipada.  12 cintes exprés + reunió.

Ressenyes dels amics Manel i Ita i, a sota, del Joan Asín, dels seus blogs homònims, gràcies.

                          Una via molt ben trobada, amb un primer llarg que ens farà apretar sobretot al començament, un segon amb un flanqueig molt estètic amb una arribada a reunió potent i un darrer que es fa curt.   Ideal per a fer-ne alguna mes de les seves veïnes, com la darrera apertura via Laura Novo immediatament a la seva esquerra o la Cabras Locas encara més a l'esquerra.  A la seva dreta trobem dues vies de dues tirades: la Verd Glas i la Catefer de l'estil de la que hem fet.

Via Paqui Castella al Barranc Fondo de La Formiguera. Sant Llorenç de Montgai. 29 - 11 - 2025.

El Barranc Fondo vist des del seu final.

               El Barranc Fondo de la Formiguera és un molt bon lloc per a dies freds d'hivern o que venti fort, ja que quedarem protegits del vent i per poc que surti el sol ens escalfarem aviat.   La via triada és de les del final del barranc abans de la Ferrada Càgate Lorito donat que és de les primeres on hi toca el sol.

APROXIMACIÓ:

 Si venim del sud farem cap a Balaguer d'on agafarem la LV-9047 cap a Gerb i Sant Llorenç de Montgai;   passem el poble i abans de travessar un pont agafem un trencall a l'esquerra, camí de terra que ens deixa a un ampli aparcament on deixem el cotxe.   Si venim per la C-13  abans d'arribar al poble de Camarasa girem a l'esquerra i anem per la LV- 9047 ara en sentit contrari, passada la paret de l'Ós i abans de travessar un pont entrem al mateix aparcament a la dreta.

De l'esplanada de l'aparcament surt un corriol que seguirem fins a trobar un trencall a l'esquerra, travessem el torrent del Barranquet del Mas del Cinto per enfilar amunt cap a remuntar la via de tren de Lleida a La Pobla de Segur;  la travessem amb cura, passen pocs trens però en passen, i continuem planejant el camí a la Paret de La Formiguera;  no ens hi arribarem quan puguem anirem baixant cap al fons del Barranc Fondo, mateix camí que per a la Ferrada "Càgate Lorito".   Ja al fons de la barrancada revolltem un morro rocallós, passat aquest comencem a pujar passem un tram de cadenes, al davant, veurem el pany de paret per on va la via Òscar, nosaltres haurem de continuar una mica mes en direcció a la ferrada, veurem una placa molt llisa i a l'esquerra una cova, doncs cap a buscar el peu de paret.   Per orientar-nos una mica, si identifiquem la via Òscar cap a l'esquerra tenim la Perot i Mandinga, el Peta, la Mariola Free i la Paqui Castella, a l'esquerra de la Paqui, Xavi el Guindilla i el Sinsentido de la vida.

 

El primer llarg começa enfilant aquesta piràmide. Foto Josep Maria Mallofré.

Primer llarg:    destaca una placa triangular, piramidal gairebé que acaba amb un canvi de roca, aquí començarem, parabolts visibles.   De la punta de la piràmide anem a l'esquerra superant un petit desplom, pas potent ! aleshores continuarem flanquejant a l'esquerra fins entrar a una placa que remuntarem, ara cap ala dreta fins a trobar la reunió enmig d'una gran placa grisosa.   A la dreta podem veure les escasses expansions de la Mariola Free que van per la placa.   

Acabant de superar un dels trams potents.  Foto Josep Maria Mallofré.

Entrant a la primera reunió.  Foto Josep Maria Mallofré.

Segon llarg:     La primera reunió és en un petit relleix no massa còmode per a cordades de tres com som avui;   el segon llarg surt recta amunt per una placa vertical de presa petita i prou tècnica, sobretot quan s'acaba i s'encara una lleixa.

Continua flanquejant a l'esquerra fins a sota un mur vertical de bon fer i que continua amb una placa llisa i compacte, aquí hi ha el pas del llarg, sortòsament no obligat; una vegada superat per placa es va a bucar la segona reunió sota les plaques fissurades del tercer llarg.

Recuperant la tirada.

Començant el segon llarg amb un potent mur inicial.  Foto Josep Maria Mallofré.

Sota el pas d'adherència pura i ja superat entrant a la segona reunió. 1ª  Foto Josep Maria Mallofré.

Al pas de la segona tirada i començant l'estètic i ben trobat tercer llarg.

Tercer llarg:     Surt recta de la reunió per una placa que s'ha d'anar estudiant fins a superar-la i empalmar-ne una altra fins que un desplom trencat ens obliga a flanquejar a l'esquerra;  aquest flanqueig és molt bonic i cal saber llegir-lo, ja que hi ha bones preses però s'han de trobar, sobretot al capdamunt on trobem un altre tram delicat on també cal buscar la presa per sortir-ne exitós com és el cas del Josep Maria,  bravo!

Flanqueig molt divertit amb final potent !

Material:    Via completament equipada.   Passarem amb deu cintes + reunió.

Descens:    Es pot rapelar la via o millor, com vam fer nosaltres, caminant cap a l'est, dreta, en direcció a La Formiguera i trobar el sender marcat amb punts verds que ens portarà a l'aparcament.

Via potent i exigent si la volem fer en lliure, per sort els passos clau no són obligats.   La roca comença com un calcari rar per anar convertint-se en una mena d'arenisca a la segona part.

Possibilitats d`acompletar la visita baixant amb ràpel i fent alguna de les moltes vies que té aprop.

Ressenya de Joan Asín i dels autors, gràcies.

Via Titan a la Paret de la Formiguera, entrant per Los Chichos.

Paret de la Formiguera, a l'esquerra del tot inici del Barranc Fondo.

 

Tornem a Sant Llorenç de Montgai a tastar una nova apertura a la Formiguera, obra de Josep Godoy i Agustí Sanz el febrer de 2024;   aquesta zona és ideal per l'hivern sempre que no hi hagi boira baixa, així que ens apleguem amb el Josep Maria Mallofré, l'Àngels Cullell i el Josep Sanz a fer-li un tast.

APROXIMACIÓ:

 Si venim del sud farem cap a Balaguer d'on agafarem la LV-9047 cap a Gerb i Sant Llorenç de Montgai;   passem el poble i abans de travessar un pont agafem un trencall a l'esquerra, camí de terra que ens deixa a un ampli aparcament on deixem el cotxe.   Si venim per la C-13  abans d'arribar al poble de Camarasa girem a l'esquerra i anem per la LV- 9047 ara en sentit contrari, passada la paret de l'Ós i abans de travessar un pont entrem al mateix aparcament a la dreta.

De l'esplanada de l'aparcament surt un corriol que seguirem fins a trobar un trencall a l'esquerra, travessem el torrent del Barranquet del Mas del Cinto per enfilar amunt cap a remuntar la via de tren de Lleida a La Pobla de Segur;  la travessem amb cura, passen pocs trens però en passen, i continuem planejant el camí a la Paret de La Formiguera;   deixem enrera la via normal i no ens enfilem sinó que comencem a baixar cap al Barranc Fondo en direcció al morrot que tenim al davant, ens situem a la seva base i ja trobem una petita explanada que és el peu de via, si seguim torrentera amunt hi trobem el peu de via de Los Aberronchaos.  Si dessitgem fer la via Titan sencera, aleshores no baixarem a l'inici del barranc fondo sinó que cercarem el començament de la via Savina wall, la Titan comença un pel més amunt i a 'esquerra¡, hi trobarem una baga en una Savina.

La colla a peu de via. Foto Josep Sanz.

Primer llarg abans del desplomet .

Primer llarg "Los Chichos":

De la base de la paret ens enfilem per terreny senzill fent un flanqueig a l'esquerra, veurem un parabolt al mig;  es comença a posar dret i quan tenim al davant la paret que trempa la via canvia de direcció fent un gir a la dreta a buscar el pas per superar un tram vertical;  sorprèn el pas ja que fins ara l'escalada era plaent i aquí caldrà tibar fort per superar el ressalt.   Una vegada passat anem a la dreta i ja trobem la reunió en un còmode replà.

El pas del primer llarg i començant l'aresta del segon. Foto Josep Maria Mallofré.

Segon llarg:   De la reunió flanquegem a la dreta a buscar un bonic esperó pel que ens enfilarem tot cercant el millor tram, la roca d'aspecte trencat és prou sòlida;  anirem trobant alguns bolts que ens marcaran la direcció.  La reunió la fem més amunt que la de Los Chichos, a un replà del que ja s'intueix el flanqueig descendent cap a la següent reunió.

Des de la segona reunió, el Tren dels Llacs i el Josep Maria que ja treu el cap !

Tercer llarg:

Fem un flanqueig en descens a buscar la tercera reunió, a la mateixa feixa que la via Òscar, més a l'esquerra.  Podem llaçar alguna Savina, 20 metres senzills.

Tercera reunió nostra, segona de la Títan. en lleugera baixada.

Començant el quart llarg, tercer de la Títan. Foto Àngels Cullell.

Quart llarg, tercer de la Titan:

Comença per la dreta de la reunió en tendència a la dreta i amunt;  llarg plaent on gaudirem de la roca.

Plaent tirada fins a sota el potent mur de sortida.

Aribant a la quarta reunió, tercera de la Títan. Foto Josep Sanz.

Recuperant el quart llarg.

Cinquè llarg, quart de la Títan:

És el llarg estrella, prou mantingut en el V+/6a que va in crescendo a mesura que guanyem metres, per sort la qüalitat de la roca també millora.  Passada una Savina trobem un mur trempat de foradets que ens farà apretar les dents.

Primers metres del darrer llarg, finot, finot ! Foto Josep Sanz.

Gaudint del mur final de la Formiguera, a la dreta el Josep a Los Chichos, a l'esquerra el Josep Maria a la Titan.

Fantàstic mur de sortida. Foto Àngels Cullell.

Arribant a la reunió cimera. Foto Josep Sanz.

Descens:   Podem rapelar per alguna via veïna o baixar caminant : anirem en direcció est, fites i punts de pintura verda,, un corriol ens deixa a les vies del tren, travessem un túnel sota la via hi sortim al barranc per el que hem pujat, d'allà a l'aparcament.

Foto Formiguera

Material:   Es tracta d'una via  completament equipada, si entrem per Los Chichos, aleshores un joc de tascons petits i o Friends fins a l'1 ens poden ser útils.

Amb dotze/catorze cintes exprés farem.

Ressenya a agraïr a Joan Escuer.