dilluns, 5 de novembre de 2018

Via d'en Pitu als Graus. Collbató.

Panoràmica dels Graus, la nostra via és a l'esquerra dels escaladors que es veuen.
Aquest dissabte tinc poc temps, amb el que ens decidim per anar a Collbató, als Graus, a fer una via que ja hem fet, però que pot ser una bona opció per un dia com avui. Anem amb el Jordi ( Cuc) i el Toni (Tim); avui el Toni ve amb moto ja que anirà a una concentració, i ens ve "disfressat" de Llenyataire-motero ha ha ha. Per no perdre els bons costums comencem amb un bon esmorzar al Muntanya, avui estem sols, tothom deu haver marxat a fer coses mes importants aprofitant el pont.
A la primera reunió.  El Toni avui equipat de llenyataire, motero....
Encara podem pujar el cotxe a prop de la zona, al carrer dels Graus. Per corriols enboscats i ben molls a aquesta hora, es apropem a la PLaca de la Poma, remuntem una canal on hi trobem una corda per ajudar en la progressió, atenció però! el darrer tram la corda te la funda trencada i s'exposa l'ànima un bon tros, compte! Avui comença el Jordi, la primera tirada comença en un forat de la vegetació davant un muret protegit per un bolt, després continua en flanqueig a la dreta per anar trempant fins la reunió, en una escalada de presa petita i peus escadussers, tanmateix és un IV ben trobat.

El Jordi es treballa la dura segona tirada, on ens caldrà tibar de cinta a tots.
La segona tirada ja son figues d'un altre paner! només sortir ja cal posar-se be a la paret, trempa, un bon canto ajuda a xapar la segona assegurança i d'aquí a tibar de cinta, i això que un s'ha d'estirar eh! que no s'arriba fàcilment d'una xapa a l'altre. El Toni de segon pràcticament aconsegueix trèure a seqüència però finalment sucumbeix al darrer bolt del tomàquet.
Sortint del tram desplomat per encara la fissura d'entrada a reunió, rara, rara!

Pas molt tècnic d'entrada a reunió.
Però no s'ha acabat el bròquil, no! per entrar a reunió cal fer un pas fissurat i desplomat que al Jordi li costarà. POt anar be posar un àlien al que va de primer però no el dúia...
Després d'un tram de caminar encaro el muret de 6a
Ara és el meu torn, avui el Toni ve d'espectador ha ha ha, i és que amb aquesta fila qui el deixa anar de primer! caminar primer per encarar un mur vertical, la primera assegurança és prou amunt i m'enfilo per l'esquerra a xapar-la, aleshores baixo altra cop a peu de mur i tiro amunt. Passos de foradets i cantos bons on cal tibar però amb aquesta roca tan ferma surt tot!
Roca per gaudir i tibar a gust!

Entrant a la darrera reunió després de fer una divertida i curta quarta tirada.
La tercera i la quarta tirades es poden fer en una de sola, però prefereixo aturar-me doncs la corda ja tiba força. Aquesta darrera tirada és curta però intensa, una entrada en que has de superar un petit balmat i aleshores anar a l'equerra per superar un tram d'aspecte trencat però prou ferm.
Curiosa forma pètria, un crocanti de còdols que no saps com s'aguanten...



Baixem en un parell de ràpels.

Ressenya molt acurada, amb els graus prou encertats de l'amic

  • Joan Asín
  • Una via oberta fa deu anys per en Josep Moragues,Joan Abril, Ramon Majó,Montse Collado, Glòria Llavador i Enric Sales. Prou ben trobada en aquest mar de vies d'esportiva. Recomanable per una tarda o un matí curt com aquest que ens vindran. Dificultat fins a 6b o A-0, A/1 depenent del que vulgueu patir. Un Àlien pot ajudar per superar el diedre bombat d'entrada a la segona reunió.

    dimecres, 31 d’octubre de 2018

    Aresta de la Coma de Gelis a Sant Llorenç de Montgai. La Noguera. 29-10-2018..

    Des del pont mateix l'aresta.
    Ara que estàvem acostumats a buscar raconades a l'ombra i a escalar poc abrigats, ens ha arribat l'hivern de sobte! El cap de setrmana no podia sortir, tanmateix la pluja constant no ha deixat fer res... però dilluns apunta que sortirà el sol i jo tinc festa ! "enganyo" al Jordi i al Salvador per anar cap a Sant Llorenç de Montgai; l'objectiu havia de ser quelcom senzill, ja que el Salvador fa poc temps que ha tornat a escalar des de la juventut en que se n'havia fet un tip. Triem l'aresta de la Coma de Gelis, que no havíem fet ni el Jordi ni jo, portant a la reserva altres possibilitats, la Cresta Tio Maria, la paret de la Formiguera...
    El corriol que voreja el llac ens deixa a peu de via.
    De camí ens aturem a Cubells a fer un bon esmorzar, no tenim pressa, està núvol, fa fred i bufa un ventet emprenyador, vaja combinació ideal ha ha ha. Amb la panxa plena tot es veu millor i amb calma fem via cap a Camarasa i d'allà a Sant Llorenç de Montgai; al pont de l'Escalera, davant la Paret del Pont deixem el cotxe. Abans de creuar-lo a la dreta hi ha una bona esplanada. D'allà mateix surt el corriol que voreja el pantà. Tot el cap de setmana ha estat plovent i aquí la humitat és arreu...dubtem, però tot i estar encara tapat el cel i fer ventet ens animem i sortim.
    La primera tirada té el pas mes "extrany" de l'aresta.
    El camí és ben enfangat i relliscós, voreja tot fent petits sifonades, el pantà; en una bretxa ben marcada, allà comença l'aresta. Ens equipem i comencem: veig un pitó i mes amunt un pont de roca, bé! la roca és freda i relliscosa i d'entrada, ben vertical. Trobo bons agafadors que dónen confiança i m'enfilo fins la baga de la que flanquejo a la dreta tot cercant el mes senzill. A partir d'aquí la dificultat està en no trepitjar res mullat ni enfangat. La reunió a uns 20 m. de dues Sabines, la de l'esquerra un pel perjudicada.
    Inici de la segona tirada.
    Recupero els companys, al Salvador li patina un peu quan està per sobre el clau i es colpeja la ma que li queda ben adormida! tanmateix es recupera i supera el pas. Amb aquesta humitat aquest és el pas més exigent de l'aresta. Ja tots tres reunits, continuo: l'aresta es redreça i esmola, l'aspecte és seriós, però es deixa fer prou be malgrat la mullena ambiental. Algun pitó de tant en tant així com bagues, fan que no pateixis per equipar res. He perdut de vista els companys i m'avisen que resta poca corda, al davant tinc dues Sabines ben fermes, a banda i banda amb el que decideixo aturar-me i muntar reunió.
    Segona reunió en dues Sabines.

    Sortint a buscar la reunió i continuant la tercera tirada.
    Continuo amb la tercera tirada, passo un tram llisot i entro en un replà on trobo la reunió que hauria d'haver fet...segueixo amunt superant l'anomenada primera Torre i entrant en un tram d'aresta horitzontal ben esmolada i aèria: passos ara a una banda, ara a l'altre banda fan divertida la progressió. Llaço algun merlet per a donar seguretat a la progressió. Em tornen a avisar que resta poca corda amb el que m'aturo i faig reunió d'una altra Sabina, ben ferma ella. d'aquí veig els companys i penso que serà millor.
    Els companys a la nostra segona reunió.

    De la tercera reunió, els companys i el tram d'aresta més esmolat i aeri.

    Cavalcant l'aresta.


    A la quarta reunió.
    La quarta tirada segueix la mateixa tònica, aèria i esmolada, però amb menys continuïtat o és que ja ens estem acostumant a l'ambient. Passo La Gepa per l'esquerra en un bonic flanqueig a mig aire, també he llegit que es podia anar a tota cresta i sí, ja tornarem! serà mes divertit. Abans d'entrar a la reunió un altre tram ben esmolat ens fa fer de funambulistes.
    A la entretinguda quarta tirada.

    Passos estrets i amb ambient, per gaudir!


    Al diedre de la Torre de la cinquena tirada.
    El Jordi frisa per encapçalar la cordada, ell doncs, ens traurà d'aquí. Fem canvi de cordes i continua a buscar la segona Torre, primer per un tram de caminar. Ja el veïem tréure el cap pel diedre característic i d'allà a la dreta s'enfila dalt la Torre, la reunió és a sota la Torre, però ell prefereix fer-la al cim així ens recupera millor i visualment ens pot controlar.
    La Gran Torre de la Coma de Gelis com a colofó!

    A la darrera reunió abans del cim, en un còmode replà sota el diedre final.
    La sisena tirada la partim, el Jordi ens assegura mentre desgrimpem la segona Torre i caminem fins al basament de la Gran Torre on fem reunió d'un pont de roca gegant. El Jordi continua fins la reunió que és en un nínxol sota el diedre final.
    El Jordi gaudirà d'aquest espectacular diedre d'aspecte trencat però de bon escalar.

    La darrera tirada per si sola ja mereix la visita, un diedre vertical d'aspecte tenebrós, però res mes lluny de la realitat car els còdols són ferms talment fòssim a Riglos. Un pont de roca i un pitó protegeixen l'entrada, aleshores un estretament posa la questió difícil, almenys això sembla, però no, mig en diedre, mig en oposició, la progressió és franca. Posa un Camalot en un forat abans de trobar el següent pitó i ja arriba a l'alzina que és llaçada; aquesta la voreja per l'esquerra entrant en una placa graonada on cal anar amb compte per la mullena, almenys avui.
    El Montroig ens fa de teló de fons i ens recorda que ja és aquí! 
    El Salvador gaudint d'allò mes !



    Ben contents dalt del cim de la gran Torre

    Ha estat una escalada, grimpada molt agradable. l'Aresta m'ha sorprès, aèria, esmolada i tècnica, amb cap pas on et quedis venut i sempre amb possibilitat d'acompletar la protecció si ens cal. La roca amb la humitat i fred d'avui ens ha fet escalar concentrats i abrigats. Al cim el vent bufa fort amb el que fetes les fotos baixem de pressa. El ràpel és al costat oposat per on hem arribat en una soca de Sabina ben arrelada, voltada per una ferma cadena i un mailló sobredimensionat. Amb una corda simple en tindrem prou, són 25 metres escassos.
    Es rapela pel vessant contrari on hem arribat, 25 m.

    Sant Llorenç de Montgai....bellíssim!

    Arrecerats del vent gaudim del solet, el dia ha estat  rúfol: ventós i fred.

    Pel vessant que mira a Sant Llorenç trobem la sendera que baixa de pet a buscar el camí.

    Ressenya de Jordi Marmolejo i Benabarre arran del reequipament de la cresta.

    Escalada- grimpada recomanable. Havia estat prohibida i actualment és regulada : PROHIBIT ESCALAR DE L'1 DE GENER AL 31 DE JULIOL.
    La tirada de La Torre Gran de la Coma de Gelis, va ser la primera via oberta a Sant Llorenç de Montgai per companys de Badalona l'any 1960, la cresta va ser oberta per gent del Centre Excursionista de Lleida. Cortés, Farré i Mallol el setembre de 1960.
     Com a material una dotzena de cintes expres, bagues per a sabines i, o, merlets, algun Camalot fins al 2 sobretot per a la darrera tirada. Roca sanejada, però cal anar-hi amb compte. Senzilla per a gent avesada en aquest terreny d'aventura, no tant per a debutants, compte!
    Obligada fins arribar a La Gepa on si ens cal es pot abandonar baixant al vessant est, a partir d'aquí trobem força escapatòries.

    Fotos en que surto autor Salvador Berdajín

    dilluns, 15 d’octubre de 2018

    Una de Beatles a l'Escut, via Paul Mc Cartney. 28-07-2018

    Al cor de Frares, al davant de la Monja, l'Escut.
    A Montserrat, quan hi fa força calor sempre hi ha alguna via orientada adeqüadament per a fer-hi una escapada; a finals de Juliol vam aprofitar un matí per anar a buscar l'agulla de l'Escut, al cor de Frares. Nosaltres hi vam aproximar per Can Massana, on pagàrem la taxa d'aparcament amb el descompte de federats. Per Coll de Guirló vam fer cap al Refugi d'Agulles d'on vam continuar cap al Pas del Príncep, força abans de baixar cap al Torrent del Lloro ens desviem a l'esquerra per un corriol que ens mena al Torrent de La Nina d'on amb intuició i llambregades a les fotos que dúïem vam trobar l'agulla i la via...!! a vegades pot costar mes trobar l'agulla que fer la via, ja ho sabeu.
    Pany de paret ben compacte de la primera tirada.
    Ja a peu de via, una rastallera de bolts ens confirma que anem be, ens preparem per començar; em demano la primera tirada. La roca és compacta i típica dels peus de vies d'agulles, humit i molsós...a més força trempat. Passos delicats, avui sortosament ben eixuts, i de presa petita on cal anar buscant el gest per a no patir massa. L'equipament generós ajuda, però si es vol progressar sense tocar ferro, cal anar ben amatent, algun pas de mitja tirada ben be podria ser considerat un bon 6a... a mesura que ens acostem a la reunió, la dificultat es relaxa. Una tirada que et deixa ben satisfet, amb el premi d'albirar La Nina ben esbelta.
    Roca típica de cara nord, rentada i humida...

    Sortint del tram mes fi, que be podria considerar-se 6a...

    Primera reunió.

    La segona tirada perd trempera i també assegurances, a sota el Toni arribant a la primera.

    Quan arriba el Toni a la primera reunió em confirma la "duresa" del tram; cal continuar cap al cim, la continuació és de caire ben diferent, un pel ajaguda i de roca menys compacta. L'assegurament en conseqüència canvia radicalment, restant la primera expansió força metres mes amunt, sota uns bons còdols que albiro de la reunió estant.
    Al ressalt la roca hi és bona i amb bon ambient.
    A l'inici cal escalar ben concentrat ja que la roca ja no és tan sòlida, quan comença a posar-se dret trobem un bolt, d'aquí cal decantar a l'esquerra a buscar un petit ressalt, deixant les alzines a la dreta; no cal anar a llaçar-les ja que podem posar una cinta just abans de superar el llabi. Ja al pany de paret cimer, una altra expansió ens protegeix el flanqueig a l'aresta cimera on cal progressar amb cura per la gran quantitat de pedretes soltes que hi ha.
    La Nina, espectacular des de l'Escut.

    Els tres al cim.

    Al cim hi trobem el pot amb la Llibreta-registre dels germans Masó.
    La reunió cimera és en una vella alzina, tant vella, que ja és ben morta, just al vessant oposat per on hem pujat; abans trobarem un pedró amb el pot i llibre de registre posat pels germans Masó.
    Reforçant la instal.lació del ràpel, que l'alzina és ben morta.
    La instal.lació del ràpel surt del tronc de l'alzina, però aquest és buit i sec...qualsevol dia es trencarà sense avisar; nosaltres aprofitant un tros de corda que el Toni ha pujat ja pensant en el que ens trobaríem, hem reforçat la instal.lació ancorant la corda a una Sabina propera i viva. Un ràpel de 25 metres ens deixa a peu d'agulla d'on baixem a buscar l'alta rura de Frares a Agulles fins al Portell Estret per on tornem a Coll de Guirló i el cotxe.
    Ràpel pel vessant oposat que hem pujat.

    Ressenya dels germans Masó

    Una escalada plaent, on pot costar mes trobar el peu de via que escalar l'agulla. Es passa amb l'equipament fix, no cal posar res, ni possibilitat de fer-ho, excepte a la segona tirada on podríem llaçar algun arbre. La primera tirada si us la trobeu molla patireu! ideal per dies calorosos o migdia-tarda assolellat. Ideal trobar algun altre objectiu per aprofitar l'excursió, n´hi ha molts aprop.