dijous, 13 de gener de 2022

Re-descoberta a la Punta de les Onze hores, via Gustau Muñoz. 13-10-2021.

La paret de les Onze hores d'esquerra a dreta, la nostra via marcada.


La Roca o Paret de les Onze hores és curulla de vies, concretament al seu vessant sud n'hi trobem una vintena, algunes de molt repetides com la Clerc i d'altres que resten en l'oblit;  els amics Sergi i Christian es van fixar en l'esperó de mes a l'esquerra, gairebé on aquesta paret contacta amb la de la Gran Diagonal.   Per allà hi va la via Grimpal, que és d'aquelles que comentava, oblidades...i sembla que a la seva esquerra ni anava una altre segons sembla per material dispers trobat en la repetició de la via que ens ocupa, el cert que no està ressenyada enlloc i ningú n'ha sabut donar referències, amb el que la nova línia ocupa el seu lloc.
Via oberta en tres atacs fent-se la primera repetició el 06-10-2021 a càrrec de Christian Ruiz i Sergi Villar.  Equipada amb encert i alegria amb bolts del 10.

Aproximació:

Ens caldrà anar a Matadepera, d'allà pujar per la urbanització Cavall Bernat fins al final del carrer de Vista Alegre, aparcant al final del carrer o on puguem, és on solen aparcar els que van a la Soleïa. ( Aparcament dels dipòsits )
Deixem el carrer per enfilar per un camí inicialment asfaltat que entrona amb el camí dels Monjos, el seguim fins a l'alçada de les parets, quan gairebé hi som  entrarem al bosc per corriols i prop de la base de la paret anirem al seu costat de mes a l'esquerra, la via es troba a la part mes baixa on gairebé entronquem amb la paret de la Gran Diagonal.  Un petit replà sota els arbres és el punt inicial.
Des de peu de via el mur inicial.


A l'ombra i en un replà ben còmode ens preparem.

Grimpada delicada per la roca mediocre, salva dos ressalts abans de la reunió. Foto Ricard Rofes.

La primera tirada comença per una rampa on grimparem amb cura fins a trobar un muret, aquí trobem la primera expansió;  superar aquest tram ja demana confiança en aquesta roca, sobretot si no s'és habitual de Sant Llorenç, una vegada superat trobem un nou ressalt aquest mes punyetero i que ja ens posa en materia Santllorentina.   Arribem caminant a la reunió.
Primera reunió en una feixa, el Ricard sortint del darrer ressalt.


Potent sortida de la segona tirada, ho provem per la dreta, finalment per l'esquerra.


La segona tirada manté la tònica de la primera, només començar un ressalt vertical que d'entrada ens sembla millor d'encetar per la dreta, sembla que per allà va la Grimpal...però no és senzill i reculem i anem per l'esquerra, gairebé a la vertical de la reunió.  Una gran pedra ens ajuda.  Aquest primer pas és obligat i per mí el que té mes grau de tota la via.   Ja de peus al relleix i xapat el bolt, resta sortir de la vertical i arribar caminant a la reunió, llàstima que la paret fins aquí és molt discontínua.
Passat el mur continua rampos fins la segona reunió. Foto Ricard Rofes.

Sorprenent inici de la tercera tirada aprofitant uns blocs i reunió. Foto Ricard Rofes.

La tercera tirada ja ens apropa a un pany de paret mes vertical i mantingut;   comença de manera elegant anant a buscar un gran bloc al que ens hi haurem d'enfilar i des d'ell xapar la primera assegurança, tram espectacular i bonic.
 Deixem enrrera el bloc per escalar en placa en tendència a l'esquerra, anem trobant de tant en tant preses franques que ens ajuden a la progressió.
Quan es redreça mes la paret anem a buscar una canal diedre a la part dreta per on ens anirem enfilant fins a uns grans blocs, aquí ara, la paret esdevé rude i difícil, ens caldrà flanquejar a l'esquerra anant a buscar l'altra banda de paret. 
El flanqueig és bonic i agraït, unes pedres molt ben posades pels peus hi ajuden.
La reunió també còmoda en una feixeta.

Superats els blocs anem a buscar un diedre vertical


Al final del diedre farem un flanqueig horitzontal a esquerra.


La quarta tirada continua per placa crostada i sanejada que va a buscar un diedre de molt mal aspecte...els aperturistes van dubtar...però sorprenentment esdevé prou bo !   cal però vigilar amb la roca, ben sanejada, però som a Sant Llorenç...si cau alguna cosa pot anar a la reunió...
Abans d'entrar al diedre tenim una Savina i podem posar algun Camalot gran ( 3)
A la quarta tirada anem a buscar un diedre d'aspecte trencat...


L'escalada del diedre és atlètica i franca,  Al tram superior hi trobarem unes expansions que s'agraeixen car esdevé trencat;  sortim a una terrassa herbosa que resseguim cap a l'esquerra, es pot protegir amb un Tòtem lila ( 0,5) .   Ens aboca a un muret foradat on hi ha un pitó per marcar la sortida, aquesta la podeu fer escalant-lo directament o be en diedre per la dreta, sortint ja a dalt la paret.  Fem reunió en una gran savina.
El diedre s'ha "sanejat" i és de bon fer, Espectacular !


Pitó que ens indica el muret de sortida després d'un tram brut.

Itinerari aproximat i ressenya acurada dels amics
  • Manel i Ita




  • Via de grau amable, que no vol dir fàcil, oberta per uns bons amics i dedicada a en Gustau Muñoz, jove antifeixista de 16 anys, mort per un tret de la policia que reprimia la manifestació de la Diada Nacional de Catalunya de l'any 1978 
  • Llibertat.cat     .                                                                                                                                                                                                                                                                                                        Ens   caldran unes vuit cintes expres, tòtems del 0,5 al 3 .   Escalada en roca poc sanejada però prou franca, per a escaladors acostumats a Sant Llorenç.  Compte amb l'escalada del diedre final, si cau quelcom el company de la reunió ha d'estar atent per a poder moure's i esquivar el regalet..Felicitar els amics per aquest regal.        
  • dilluns, 10 de gener de 2022

    Destapant el Tap de Xampany. via Petete i Via Normal. Sot del Bac. 07-10-2021.

    L'amagat Sot del Bac des del Tap de Xampany, al davant Les Germanes.

    Itinerari aproximat

                         El Sot del Bac és una de les zones històriques dels inicis de l'escalada a casa nostra;  el fet de poder fer l'aproximació en tren des de Barcelona al Figaró i d'aquí a peu la va fer molt popular, de tal manera que totes les seves parets i agulles són curulles de línies.   La gent del Vallès occidental no hi teníem massa tirada i jo personalment no hi havia escalat mai;  així que quan el Jordi Ceballos em va convidar a restaurar una via al Tap de Xampany no m'ho vaig pensar dos cops.

    Aproximació: 

    Fins a la població del Figaró, be en tren com abans, o bé per l'autovia de l'Ametlla ( C-17).  Si veniu del sud, sortint del túnel de Figaró entrem de seguida al poble per l'antiga carretera de Ribes, pasem sobre el pont de Montmany direcció l'estació de tren, girem a la dreta pel carrer de Ramon Mestre que seguim fins al final per girar a l'esquerra c/ Verge de Montserrat, tot seguit a la dreta encarant un camí que puja cap a La Masia Del Bac, deixem el trencall a la Masia a l'esquerra i continuem pujant per pista de terra en bastant mal estat, cura si ha plogut.   On ens aconselli la prudència deixem el cotxe, és una pista de desembosc, no la obstruïu.  Ara a peu direcció Nord fins que trobarem una fita i un costerut corriol que va a buscar l'agulla, hi ha fites de tant en tant.


    Graffitti via PeTeTe any 82, per sort gairebé desdibuixat !

    La via triada va pel tram mes llarg de l'agulla, una gran pintada a peu de paret, que per sort gairebé està esborrada pel temps, ens ho confirma.  Uns burins ens permeten progressar en artificial, cal portar força plaquetes.   Fets quatre passos de burí, posem el primer bolt per sobre del sostret.   Continuem pujant per burins i posem un altre bolt just abans de deixar l'artificial i passar a la trencada placa/mur de la dreta.
    Per la placa de l'esquerra va la via PeTeTe oberta per gent de Badalona l'any 82.

    Restaurem la placa canviant algun burí per parabolt, no tots.


    Entrant a la placa de la dreta.

    La via continua per un tram de roca trencada que no inspira confiança, hi clavem fins ados pitons per assegurar la progressió, tot i que si et refies de la roca poden no ser necessaris.  Alguna peça podrem posar mes amunt.  Aleshores la paret presenta uns desploms, la zona del Tap, en que haurem de fer una escalada atlètica i un pas d'estreps d'un Camalot del 4 .  l'arribada al cim és comuna amb la Normal, un curt tram prou dret i atlètic que cal saber llegir.
    Ja en lliure per un tram d'aspecte trencat on clavem algun pitó de protecció.


    Una vegada el Marc ha fet cim pugem el Jorid i jo tot fent neteja de la via que ha quedat molt mes segura conservant el seu esperit.  Rapelem i anem a tastar un bloc que hi ha al costat del Tap i que no en sabem el nom, jo l'anomenaria la Copa per continuar amb el tema Axampanyat....

    La placa és ben dreta i fina, equipada amb uns quants burins a l'inici per després continuar en lliure.  La roca no inspira confiança, humida per l'ombra pressitent de l'alzinar amb el que el Jordi la fa en artificial els primers passos, la continuació cal escalar fi ja que no presenta possibilitats de protecció, tanmateix la dificultat ja baixa.  El Marc de segon s'ho fa en lliure.

    Línia que descobrim al bloc del costat, La Copa de Xampany podria ser...


    Placa curta però intensa , el Marc l'apura en lliure.


    Acabem la tarda fent la Normal, tota equipada amb bolts, fins que se'ns fa fosc, som ja a l'octubre....

    Vies recomanables en el seu estil, la Petete necessitareu mitja dotzena de plaquetes recuperables, joc de Tòtems o similar fins al 4, estreps i 14 cintes. Opcional Pitons per un curt tram de difícil protecció.

    Trobareu més informació al blog del Jordi Ceballos

  • Roca Calenta
  •  
    Les tardes són curtes però aprofitem per fer la Normal, una línia ben trobada.

     

    dilluns, 27 de desembre de 2021

    Gran diedre al Pedraforca. 02-10-2021.

    La cara nord del Pedraforca des del Refugi, ja podem intuir la nostra línia.

                          El Jordi ha quedat amb el David per anar a fer aquesta gran clàssica de la Nord del Pedra...m'hi conviden!  És d'aquelles vies que fan il.lusió, vaja, la Nord del Pedra sempre fa il.lusió.
    El dia triat coincideix amb la Ultra Cavalls del Vent amb la presencia de Kílian Jornet que torna a córrer a casa...una mica mes i no podem aparcar !
     deixem el cotxe a l'alçada del munta càrregues del refugi, a Gresolet és ple a vessar.

    L'aproximació fins al refugi és curta per aquí, d'allà anem a buscar els corriols costeruts que ens deixen a la base de la Homedes, d'aquí flanquegem tot cercant una feixa on haurem de localitzar una placa prou gran en memòria de dos grans escaladors osonencs desapareguts en una hivernal al mateix Gran Diedre. 
    Buscant la feixa que ens porta a peu de via i la placa que ens ho confirma. 


    Des de la feixa, la placa que indica l'inici.

    Primera tirada de l'entrada original.

    Una vegada localitzada la placa, grimpem fins abastar-la.  Aquí comencen les quatre tirades que ens deixaran a la feixa amb cable on neix pròpiament el gran diedre.   La primera tirada va per terreny indefinit, humit i poc agraït, sempre a buscar el mes senzill.
    Reunió en un arbre.   Continuem la segona tirada superant un balmat atlètic, una vegada fet l'escalada esdevé grimpada, anant per on la intuició ens orienti, reunió en un altre arbre ( Pi negre).
    Inici balmat de la segona tirada.

    Tercera tirada, anant a buscar el Pi.


    La tercera tirada comença caminant, cal travessar una canal plena de tarteram per anar a buscar un esbelt i marcat Pi;  una vegada a l'altra banda de la canal ens enfilem per una placa fissurada a banda i banda tot cercant el mes sòlid i senzill, aquí comencem a escalar!
    Tram "delicat"

    Tercera reunió.

    Començant la quarta tirada.

    Una vegada abastat el gran Pi, es fa reunió en una de les seves potents arrels, la via continua per un canaló del que al sortir-ne anirem per plaques a buscar la feixa on trobarem el cable i l'inici del festival!
    A la cinquena tirada, primera del Gran Diedre.


    Una vegada identificat el diedre de la via, ens costa una mica decidir-nos...ens hi posem, comença vertical però amable de progressió.  La tònica serà la mateixa en les properes tirades, anar superant esperons verticals i anar buscant com protegir-nos.
    Cinquena reunió.

    Començant la sisena tirada.

    Bonic i vertical diedre de la sisena tirada.

    Setena tirada i reunió.


    Vuitena tirada, inici en xemeneïa.

    La vuitena tirada ja es complica una mica mes, hem de superar una xemeneïa on la motxilla farà prou nosa, per situar-nos sobre la mateixa al costat dret, d'allà continuem ja en tècnica de diedre que s'anirà complicant, trobarem aquí sí, algun pitó.


    Tram prou exigent a la part final 

    Vuitena reunió.

    Potent sortida de la darrera tirada, la novena.


    Les reunions estan molt ben equipades, es van restaurar i ara sempre hi trobarem dues expansions i anella per rapelar.  
    La darrera tirada no afluixa, som prou elevats, gran ambient i un inici on hauem de tibar exprimint la nostra tècnica de diedre, quan mes amunt la dificultat afluixa i ja som a la reunió cimera.
    Tenim dues opcions, acabar de pujar per la Pany o baixar rapelant fins la base de la Homedes i la Pany;   nosaltres decidim rapelar.   A la dreta mirant cap al refugi, trobarem les instal.lacions de ràpel;  el primer de 60 des de la darrera reunió, aleshores en fem dos mes que ens deixen en terreny desgrimpable fins al fons de la canal, quan aquesta es posa seriosa trobem una altre instal.lació que en uns 45 metres ens deixa a on hem arribat el matí, a peu de la Homedes i Pany.
    Ara toca desgrimpar trams que de pujada no semblaven tant drets ! 
    Això s'acaba....

    Reunió cimera, la novena.

    El pla del refugi sempre present.

    Ressenya de Lluís Parcerisa
  • Romàntic Guerrer 
  • i de la desapareguda Noche del Loro


     

    Escalada en un entorn seriós, d'alta muntanya, cal anar-hi ben preparat davant imprevistos canvis de temps i, o tempestes...de material, amb dotze cintes farem, un joc de Tòtems/Càmalots o el que tingueu fins el tres, també us seran útils els Tascons.
    El grau que indiquen les ressenyes és només un número, malfieu-vos, en aquest entorn de cara Nord, tot sembla mes difícil...l'aproximació és dura i en conjunt quan acabes l'aventura, et queda molt bon regust.
    Recomanable 100%.
    Oberta l'any 1957 per en Josep Manuel Anglada i en Paco Guillamon, una gran clàssica.