dimarts, 12 de març del 2024

Vies Àfrica i Gran Diedre sortint per esperó dels Minairons a la Paret del Grau. 15 i 17 de febrer 2024

La majestuosa Paret del Grau vista des de coll Piquer.

  Aprofitant la bona climatologia i orientació de la Paret del Grau, aquest febrer hi tornem;   hi tenim molt bones vies que encara no hem fet amb el que triem la Gran diedre /Esperó Minairons i la clàssica via Àfrica.
En aquesta cara hi trobem la via Àfrica entre mig de la Jardí de les Mentides a la dreta i la Gallifantes a l'esquerra.

APROXIMACIÓ

Nosaltres venim del Vallès amb el que fem cap a Oliana on acostumem a fer l'esmorzar, d'allà continuem per la C-14 direcció la Seu d'Urgell fins a Coll de Nargó on girem a l'esquerra per la L-511 travessant tot el poble, a la sortida girem a la dreta direcció a Les Escoles per un carrer de forta pujada, trobarem indicacions de la zona d'escalada, girem alre cop a la dreta per enfilar-nos sobre el poble seguir fins al dipòsit d'aigües, passem pel costat d'una torre d'alta tensió al mig de la carretera per continuar la ara pista que flanqueja direcció sud-oest fins arribar en baixada a una collada, Coll Piquer, aquí deixarem el cotxe.

Per anar a peu de via seguim amunt fins a trobar un corriol que puja a la Paret del Grau, ben evident. Anirem al primer sector visible des de l'aparcament.




VIA ÀFRICA

La trobem al primer sector tot pujant de Coll Piquer, és la del mig de la placa, no hi ha dubte hi ha el nom gravat a peu de via.


Primer llarg  comença per una placa que es va redreçant, escalada fina en la que a l'inici ens ajudem del diedre de la dreta fins a abastar la primera xapa;   ja posats de ple a la placa ens enfilem a un primer ressalt del que ens situem sota un balmat, la superació d'aquest és el pas de la tirada, sortosament protegit per la segona assegurança.    Les preses clau comencen a perdre el bon grip de la roca d'aquí, ja que són les que hi ha i tothom s'agafa a les mateixes.   Una bona tibada i es supera el balmat, ara per grades anem a buscar, a la dreta una placa diedre per la que entrarem a la reunió.   Molt de compte ja que recta al nas hi ha un bolt de la Gallifantes que porta a confusió, com em va passar a mí, quan me'n vaig adonar em va tocar improvisar un flanqueig a buscar la reunió prdent-me l'atractiu i bonic diedre.


Potent inici en el que e3sn ajudem del diedre. Foto Santi Soler.

Primera reunió. Foto Santi Soler.

Traïent el cap després del tram vertical del primer llarg.

Segon llarg    comença lleugerament per l'esquerra de la còmoda reunió, anem a buscar un gran bloc que surt de la paret i al que ens hi  haurem de posar de peus a sobre...aquí comença el tram clau del llarg abans de la segona assegurança,  molt fi de peus i de mans.    Continuarem recta amunt a buscar un rebot que rodejarem per sota fins a situar-nos a una placa llisota per entrar a reunió.  El company la va encarar per la dreta podent així protegir-la, de segon és molt millor encarar-la recta, trobant bons agafadors que tranquiitzen davant l'adherència dels peus.
Començant el segon llarg on trobem uns passos molt fins....

Cal enfilar-se en aquest bloc per començar el llarg. 

Assolit el tram clau, xapar la segona assegurança, a sota apunt d'entrar a la placa.


Entrant a la tècnica placa abans de la segona reunió.  Foto Santi Soler.

Al tercer llarg, amb un inici en diagonal ascendent a la dreta.  Foto Santi Soler.

Tercer llarg   surtim de la segona reunió per la dreta seguint una fissura ascendent, molt bones mans i peus, un gaudi, entrem en una placa que es va redreçant fins a ser vertical, d'aparença fiera però prou amable gràcies als molt bons forats que anem trobant,   Ens deixa a una placa d'adherència prou amable gràcies als forats que anem trobant, després d'una zona trencada ens barra el pas un mur vertical  assegurat amb dues xapes, es veu potent i atlètic, per la dreta un diedre ben bonic i donat que duem material aprofito per sortir a cim pel diedre que s'assegura prou be amb ponts de roca i friends.   La sortida directa avui no m'ha fet el pes, però al rapelar i veure les bones preses de que gaudia, la deixo pendent per un altre dia, la veritat que el diedre també val molt la pena.

Tercer llarg abans de la placa final. Foto Josep Maria i Joan.

Entrant a la reunió cimera pel diedre de la dreta.

Baixem amb dos ràpels, amb cordes de seixanta potser s'arriba en un de sol, però avui anem amb 50's.

VIA GRAN DIEDRE + ESPERÓ MINAIRONS


Per aquest evident diedre canal ens començem a enfilar.

   Fem aquesta via amb el Josep Sanz i amb el Llangardaix sord, resulta que quan aparquem ell estava apunt de sortir per anar a fer la Gallifantes en solitari, li comentem que anem a la Gran Diedre i ens demana d'unir-se a nosaltres, oi tant!

L'aproximació des de Coll Piquer és com la de totes les vies d'aquesta zona, i localitzar l'evident diedre és senzill, amés una inscripció ens ho confirma.


Primer llarg   com a algunes vies d'aquesta paret comença amb roca conglomerada prou sanejada, ens enfilem a un primer muret per continuar per terreny amable fins a on fa el canvi de roca, aquí tenim un pas que s'ha de llegir be, ja que s'ha de superar una canal que puja per sota, esdevenint un pas aeri i curiós a l'haver de sortir cap al buit, costa de llegir i de situar-se;   una vegada l'hem superat trobem diferents ressalts que anirem superant entrant cada cop més a l'esquerra com si enfilèssim una xemeneïa.    Abans d'entrar a la reunió al bell mig de l'esperó un mur vertical .   MIg en diedre, encastament i finalment per la placa de la dreta s'assoleix l'aresta...renoi amb el llarg, semblava senzill....


Fins aquí la progressió és molt amable.

Al canvi de roca de conglomerat a calcari hi trobem un pas de mirar-s'ho.


Entrant a la primera reunió per un ressalt vertical prou exigent. Foto Ramon Hernàndez.

Començant el segon llarg ja de l'Esperó Minairons.

Segon llarg    Comença just pel fil de l'esperó amb uns moïments aeris i atlètics molt estètics, superat el priumer ressalt trobem una placa ajaguda que ens acosta aun segon muret fissurat verticalment, aquí tornem a trobar un pas, que fins que no es troba la presa clau, costa de superar.  Aquí el company va continuar escalant pel fil de l'esperó passant de llarg una reunió intermitja i fent reunió gairebé al cim en unes Savines.
Passos atlètics i verticals en aquesta segona tirada. Foto Ramon Hernàndez.


El company ens caça a la primera reunió. Foto Josep Sanz.

Segona reunió en una Savina. Foto Ramon Hernàndez.

Recuperant els trencats darrers metres des de la segona reunió.

Tercer llarg    Som gairebé al cim, resta un ressalt i arribar a la reunió de la via Àfrica per la que rapelarem, aquest tram esdevé molt bonic i aeri, crestejant per sobre les arestes.
Resta una cresta senzilla i estètica fins el ràpel de la via Àfrica


A la reunió de la via Àfrica des d'on rapelarem. Foto Ramon Hernàndez.

Baixem en dos ràpels a l'anar amb cordes de 50.


Un parell de vies ben atractives d'aquesta paret !  Amb una dotzena de cintes expres fareu i recomanable un joc de Tòtems i bagues savineres/ponts de roca per a passos puntuals.  A tenir present que l'assegurament en general és el just i sovint haurem de fer el pas amb l'assegurança a sota, anar-hi amb el grau consolidat.
Ressenya de la desapareguda pàgina Escalatroncs i dels amics Manel i Ita.


 

divendres, 8 de març del 2024

Vies Cainejo i Jardí de Les Mentides a la sorprenent Paret del Grau, Calcari i Grau ! 10-06-2023.

La Paret del Grau

          Coll de Nargó és molt conegut com a zona d'escalada esportiva a l'indret de Coll Piquer i ja fa força anys hi havia pujat justament a fer esportiva, però mai a fer escalada clàssica i la zona s'ho val, tant és així que aprofitant que no fa massa calor aquest juny pugem tota una colla a fer-hi vies clàssiques a la Paret del Grau.
Passat el primer sector on trobem la Via Àfrica, tenim les plaques de la Cainejo.

APROXIMACIÓ

Nosaltres venim del Vallès amb el que fem cap a Oliana on acostumem a fer l'esmorzar, d'allà continuem per la C-14 direcció la Seu d'Urgell fins a Coll de Nargó on girem a l'esquerra per la L-511 travessant tot el poble, a la sortida girem a la dreta direcció a Les Escoles per un carrer de forta pujada, trobarem indicacions de la zona d'escalada, girem alre cop a la dreta per enfilar-nos sobre el poble seguir fins al dipòsit d'aigües, passem pel costat d'una torre d'alta tensió al mig de la carretera per continuar la ara pista que flanqueja direcció sud-oest fins arribar en baixada a una collada, Coll Piquer, aquí deixarem el cotxe.

Per anar a peu de via seguim amunt fins a trobar un corriol que puja a la Paret del Grau, ben evident.  Nosaltres anirem al primer sector visible des de l'aparcament.


VIA CAINEJO


Una vegada al peu de la Paret, trobem un primer sector on d'esquerra a dreta hi ha les vies Manelet, Gallifantes, Àfrica, Jardí de les Mentides i La Gran Diagonal entre d'altres....passem de llarg aquest sector, passem per uns panys de paret molt verticals i poc després, uns 100 metres, entrem a una altre placa de similars característiques on tenim el primer objectiu d'avui, la Cainejo, a la seva esquerra tenim d'altres propostes també ben interessants com la Si fa sol, la Ositos i la via l'Aplec.  La Cainejo, de les primeres vies que es van equipar a la part, en desconec els autors, rep el nom per la semblança d'alguns trams amb les canalres del Picu Urriellu compodreu comprovar quan hi aneu.

El Primer llarg   comença a un jardinet al que ens haurem d'enfilar fins arribar a peu de paret;  l'inici és per un esperó a l'esquerra que es supera flanquejant aleshores a la dreta pel capdamunt d'un diedre, ens situem sota un altre mur vertical d'aspecte sever, i ho és !   El pas sembla "impossible" cal obrir-se en diedre amb preses escadusseres fins a trobar una bústia a ma dreta que un cop engrapada sol.luciona la superació del mur.    Continuem uns metres amunt fins a entrar a una canal/canalera que haurem d'anar superant fins al capdamunt amb passos molt estètics, quan s'acaba anirem per una placa fina fins la reunió.

En aquest llarg ens ha sorprès l'ajustat equipament que està on cal però , i l'escalada que esdevé atlètica i agosarada.

Sota el pas clau del primer llarg i després de superar-lo.


Primera reunió.

Segon llarg    Surt recta amunt de la reunió per un mur fissurat tot vertical que poc després perd verticalitat, aleshores la progressió és més tranquil.la i plaent fins la reunió cimera.  

Descens    Nosaltres ho fem amb un sol ràpel de seixantes, també si anem amb cordes més curtes, en podrem fer dos, la primera reunió és preparada per a rapelar també.

El Joan i l'Ángels recuperant el llarg.

Vertical inici del segon llarg.


Reunió cimera.  Amb un sol ràpel de seixanta som baix.

Des de la reunió cimera recuperant l'Àngels i rapelant.


VIA EL JARDÍ DE LES MENTIDES


Després d'aquest bon escalfament reculem a l'inici de la Paret, ara la via triada està lliure i és que s'ha posat de moda després de la restauració que en van fer els amics Miquel Garrell, Óscar Fernàndez i Ramon Rubio el juny de 2023, la via va ser oberta pr Raül Àlvarez i Joan Enric Martí l'any 1994 i va passar gairebé a l'oblit.

Primer llarg       comença a la dreta de la via Àfrica, s'enfila per un diedre obert on la paret de la dreta és de conglomerat i la de l'esquerra calcari;  continua en tendència a la dreta seguint la canal fins a un diedre vertical que una vegada superat et deixa a una lleixa inclinada de la que cal superar un graó per entrar a la primera reunió.   Aquest pas és curiós i s'ha d'interpretar be,


Curiós i ben trobal primer llarg.


Superant el curiós flanqueig per entrar a reunió.

Recuperant el primer llarg, al pas de flanqueig.

Inici del segon llarg

Segon llarg      Del replà de la reunió se surt cap a l'esquerra a superar un primer muret, som molt aprop de la reunió de la via Àfrica, une spreses cantelludes ens ajuden a fer aquest tram, aleshores anem a la dreta a buscar una pilastra on farem uns passos molt ben trobats i aeris per enfilar-nos-hi;  una vegada dalt de la pilastra arribem sense dificultats a la segona reunió.


Tercer llarg     Comença a la vertical de la reunió per un mur fissurat i compacte que d'entrada sembla més senzill que no és....dalt del primer ressalt anem enfilant diferents ressalts fins sota la placa cimera que agafem pel seu vessant dret amb bona presa i escalada plaent.   Reunió cimera incòmoda.

A l'inici del tercer llarg, d'aspecte més trencat.


Descens   Totes les reunions són rapelables amb el que, depenent de les cordes que portem podrem fer dos o tres ràpels, amb seixantes potser s'arriba també però no ho puc assegurar.
El Joan a la reunió cimera mentre esperem per començar a pujar.




Material     Via completament equipada, amb unes 10 cintes exprés fareu sempre que el grau el tingueu assolit ja que com és habitual en aquesta paret, les assegurançes estan espaiades i fan escalar.   Un discret joc de Friends pot ser útil en aquest darrer cas.
Ressenyes dels Amics Manel i Ita i dels restauradors de la via.