dilluns, 29 de gener de 2018

Esportiva Als Graus: Sector Síoux, Patge de Collbató i Totxo de la Nela. Collbató. Montserrat sud.

L'Agulla dels Marges, sector Síoux i Poma als Graus.
Dissabte 27 de gener 2018, un altre dia que no sabem on dar-la...divendres pluja i neu a dojo, que ja tocava i benvinguda sigui, ara, a nosaltres ens ha trencat els plans...amb la muntanya ben xopa i freda decidim que deixarem la via llarga per un altre dia; avui doncs toca esportiva amb el Joan B., Juanillo, Xavi i Pere F. Trobada al forn Alemany del Bruc on gaudim de la llar de foc i de les magnífiques vistes sobre el Montserrat nevat. La xerrada es va allargant car el cel és tapat i fa una mica d'aire...després d'escalfar molta cadira ens decidim a sortir: Pla B, C, D....doncs sí cap a Collbató.
Als Graus la roca és eixuta i sembla que vol sortir el sol!
Aparquem al començament del carrer Els Graus, avui és permès, per caminar cap a les parets, aquestes són força molles, però coneixent la zona sabem que s'eixugaran. Ens decidim per la zona de l'Agulla dels Marges que és més airejada i exposada al sol, sector Síoux. Faig cordada amb el Juanillo i el Joan amb el Xavi, el seu germà.
El Joan a Tsunami sobre Bono 5c

La primera via que fem és: Rhinoceroscript 5c : via punyetera, molt nyapera i rentada de tantes cordades que la repeteixen, pas clau sortir del segon bolt. continuem amb Maleida alergia 5c a l'esquerra de la primera i excepte l'inici força mes assequible que l'anterior. Tsunami sobre Bono 5c és la següent, via de passos atlètics amb bona ganda, les assegurances allunyen en aquests trams. Molt bonica: Reunió comuna amb Poma poma. Apugem el llistó, és el torn de Poma poma 6a+ aquesta la faig en top rope, ja la tinc encadenada de fa anys i actualment és molt patinosa...surt amb una caiguda...molt tècnica i de saber on t'has d'agafar, tira enrrera i se't menja les piles!

Al Patge de Collbató, via Crema 6b+/6c


El dia ha millorat, ha sortit el sol i la temperatura és molt agradable, decidim canviar de zona, els companys volen mes tralla! baixem una mica i ens decantem a la dreta a l'altra banda de l'agulla dels Marges a la via Crema a l'agulla del Patge. Crema 6b+/6c; s'hi posa el Juanillo, sortida molt vertical amb les preses justes a buscar pujar peus per aguantar-li i xapar el segon bolt, d'aquest foradets petits i peus delicats per superar el mur...un tram de trancisió i nou desplom on cal apretar de nou fins la reunió, sort que és curta!! l'encadena!! enhorabona. Jo la faig de segon i sorprenentment la trec sense haver de tibar de cap cinta! com m'anima el Joan, avui m'ho haig de prendre com un entrenamen! gràcies Joan !
El Juanillo encadenant la "Crema" curta i intensa via a Bloc.

A Jefe Ouray al Totxo de la Nela 6b+
Ara que ja l'hem fet tots tres anem més a l'esquerra, al Totxo de la Nela, aquí tenim tres vies prou llargues, la primera V+, la que farem 6b+ i la de la dreta del tot 6b. Jefe Ouray 6b+. També comença el Juanillo, l'inici és molt a bloc, aquella roca rentada en la que costa trobar peus...superat el segon bolt és anar fent fins sota un mur desplomat, aquí trobem moïments molt estètics i potents, cal no equivocar la seqüència....després del Joan i per donar el dia per acabat la faig amb corda per dalt i també surt! bé no és el mateix que fer-la de primer, però m'ha deixat content.


Ressenyes que trobareu a

  • Kpujo
  • Els Graus són un bon recurs per aquests dies en que la méteo no està clara, bona roca i poca aproximació, d'aquí que la roca començi a estar llimada en algunes vies de passos obligats; tanmateix si teniu sort i no hi trobeu massa penya, s'hi està molt be. Agraïr que la pàgina de l'amic Francesc Salvador que tant s'estimava Montserrat encara estigui operativa, és una font imprescindible d'informació Montserratina.

    dilluns, 22 de gener de 2018

    Grimpi qui pugui a l'Agulla Antoni Rosich, Frares encantats. Montserrat sud.

    L'agulla Antoni Rosich és amagada a l'inici del Torrent del Lloro.
    La primera via de l'any 2018, modesta, però atractiva, ha estat com no! dels germans Masó. Fa cinc anys ja vaig fer la seva veïna

  • Anhels Petrificats
  • i avui amb el


  • Joan A.
  • i la companyia del Toni i el Joan P i el Josep Maria hi torno per acabar deures pendents.
    Esperem torn mentre el company fa el tram comú amb l'Anhels petrificats.

    Per arribar a la via cal aparcar com si anèssim al Vermell del Xincarró, superada la primra pujada just on hi ha un rètol de regulació de l'escalada agafem un trencall a la dreta en direcció Cova de l'Arcada, la superem i continuem travessant el Torrent de les grutes per entrar al torrent del Lloro, a l'altra banda tenim la nostra via, pe`ro a vegetació no ens deixarà veure res...cal seguir el camí i just quan comença a pujar fort i gira a la dreta trobem un trencall, ara hi ha una fita, que ens poerta al peu del torrent, d'aquí amunt per onm millor pugueu fins a trobar la paret: una placa a la dreta on si ens hi fixem veurem un pitó i un espit.
    El Joan arribant al final d'aquesta magnífica placa de Vè sostingut i jo traïent el nas .

    Els primers metres de via són comuns a l'Anhels petrificats, amb el que deixem passar els companys...quan li toca el torn al Joan aquest s'ha quedat fred i li costen els primers metres amb les mans sense tacte, es trenca una presa de ma i relliscada amb dit ensangonat...comencem be! Aquesta placa és de preses menudes i peus punyeteros i demana concentració. Per fí el Sol! les mans es refan i la roca millora, també els ànims i aviat arriba a la reunió.
    Al bonic, però curt diedre de la segona tirada.
    La segona reunió es pot muntar a les Alzines de la dreta, però abans trobem un ferro casolà que també pot fer de reunió. Ara és el meu torn, cal anar al bosquet i encarar-se a un diedre vertical, sembla complicat d'inici, però coneguent els aperturistes...faig escalada arborícola posant-me en diedre entre la paret i l'alzina, ja abasto el cordino del pont de roca i continuant en diedre xapo l'espit. Ja situat al cim d'aquest cal vigilar amb la terra solta, el company pot amagar-se sota el desplom ja que segur que l'acribillarem. Trobo dos arbrets que es poden llaçar i entro altre cop a la roca just on hi ha un pitó rovellat. La ressenya parla de fer reunió aquí, però penso que és millor continuar: al davant unes plaques amb ressalts, sobretot la final que es posa vertical. No veig possibilitats de posar res amb el que aprofito un merlet gegant que llaço, aleshores veig a la dreta un pitó a la fissura i també l'aprofito per a fer els darrers passos verticals fins a cim, descompost com ell sol. Reunió cimera en una Sabina seca que l'encerclarem tota.
    Potet amb mini-llibre de piulades dels germans Masó.
    La corda no para de fer caure còdols i terra, és inevitable...massa temps sense ploure! Ja al cim veïem uns companys fent esportiva; la placa on són es impressionant! Intentem escriure al llibret de piulades però és ben moll...el tornem a deixar al seu lloc.
    Foto cim-agulla.
    Del cim aprofitant una baga amb mailló fem un curt ràpel (7m.) al collet, d'allà una altra baga a un arbre ens permet rapelar (30m) entre aritjols fins un replà d'on tornem a rapelar fins al torrent ( corda simple de 60). Arribem a peu de via i ja només queda baixar al llit del torrent i buscar el camí de pujada.
    Des de l'agulla uns coneguts del Joan fent esportiva en una magnífica placa.

    Ressenyes dels germans Masó, la primera treta del seu llibre: Escalades a Montserrat, el Cairat i Sant llorenç del Munt i l'Obac. Xè premi Vèrtex. i l'altra que trobareu a
  • La Noche del Loro



  • Una via per a col.leccionistes! com a nota pràctica comentar que pot ser millor començar fent la Grimpi qui pugui, rapelar, et deixa a peu de via i aleshores fer l'Anhels petrificats, quina baixada és caminant carenejant a buscar el Torrent del Lloro i molt mes llarga. Via no recomanable per a gent que no estigui avesada a aquest terreny d'aventura i a aquesta roca delicada, tanmateix es pot anar protegint prou be. Recomanable la segona tirada de l'Anhels, amb sorpresa final.

    diumenge, 31 de desembre de 2017

    Via LIebe Claudia al Serrat de Coniller, Tossal de la Feixa.

    Pics de Coniller a la Serralada del Tossal de la Feixa
    Dissabte 30 de desembre, això s'acaba! avui tornem a quedar el Toni i jo i el Josep Maria i el Joan, ens agrupem a l'Hotel del Bruc d'on marxem cap a les parets, inicialment volíem anar a Abella de la Conca, però el vent ens fa decidir per dirigir-nos cap a l'alt Urgell, concretament a repetir la via Liebe Claudia que amb el Toni ja havíem fet, però d'això ja fa cinc anys...pel Joan i Josep Maria serà una descoberta.
    Arribats a Coll de Nargó cal deixar la carretera que puja a la Seu per agafar direcció a Isona i coll de Boixols (L511) a uns tres quilòmetres i just acabar de travessar un pont gir a la dreta indica Sallent; carretera local, asfaltada que comença en un engorjat. Deixem enrrera un gran mas i quan la carretera arriba a un coll on immediatament després baixa, a l'esquerra hi ha una petita explanada on aparquem, travessant la carretera surt una pista que seguirem fins entrar a un prat, el travessem i continuem per un corriol poc marcat que va giragonsant en direcció esquerra, seguim una carena, fites de tant en tant per començar a pujar fort decantant-nos ara, a la dreta; mes amunt gir sobtat a l'esquerra i forta pujada entre bosc per anar a buscar un pas natural per superar el graó sota la paret. Si no volem anar fent el senglar cal fer una gran diagonal, altra cop a l'esquerra, ens allunyem de la via, fins apropar-nos a una collada que ara sí, tornem a la dreta fins assolir el peu de via, ens guiarà la vertical fissura de la primera tirada, fletxa picada a peu de via.
    La vall de Sallent des de la paret.
    Apropant-nos a peu de via.
    Primera tirada, fàcil d'identificar per la fissura vertical que ressegueix.
    Avui començo jo, l'anterior vegada ho va fer el Toni. D'entrada un ressalt en que has de vigilar per la humitat i els gats bruts, però de seguida la roca es torna adherent i entrem en un replà, encarem la fissura primer ampla, a sota, per fer-se vertical. Ben assegurada amb possibilitats de cosir-la. S'ajeu per redreçar-se abans d'entrar a reunió, en un còmode replà.
    El Josep Maria sortint del tram vertical.
    Sortida de la segona tirada, molt fina, i al flanqueig.

    La segona tirada es veu amb molt de molsa, el pas de cordades l'ha anat definint; sortir ja demana un cop de gas, mans de petits relleus i peus minsos, aleshores superat el pas cal flanquejar a la dreta fins el segon bolt i d'aquí amunt a trobar un altre muret que superem per l'esquerra del tot, cal trepitjar un pa de terra abans...el que fa que la feina sigui netejar les preses i els gats abans d'encarar la placa, el Toni en fa una bona escombrada. Continua amb adherència fins a un diedre vertical abans d'entrar a reunió.
    Diedre de la tercera tirada, del que surts a la dreta, on trobem un bon pitó.
    La tercera tirada surt per unes plaques fissurades molt verticals i de bon canto, dalt de tot un diedre on tenim dues assegurances. Al capdamunt podem anar a dreta o esquerra, dubto fins que veig un pitó a la dreta; passos atlètics per sortir a una placa ajaguda i terrosa que seguim cap a la dreta a buscar una gran sabina que aprofito per llaçar i superar el brut ressalt, quan mes a la dreta mes net.
    Darrer resalt d'aquesta tirada.

    Errem la continuació a la quarta tirada sortint recta en comtes de flanquejar a la dreta.
    La quarta tirada surt en diagonal ascendent a la dreta a buscar una baga passada per un boix, nosaltres no ens n'adonem i tirem amunt per la placa del davant, neta d'assegurances, no pas de pedretes soltes que la corda farà rodolar...trobem una corda fixa que seguim a la dreta fins trobar la reunió sota un mur trempat.
    El Josep Maria a la cinquena tirada, ben trobada.
    La penúltima tirada comença a la vertical de la reunió, bones preses ens menen recta amunt fins a topar amb un extraplom que obliga a anar a l'esquerra, una sabina s'aprofita per assegurar el flanqueig. Un darrer tram vertical i de bon canto, a controlar, ja que algun bloc es mou...ens deixa a un tram de caminar, aquí dubto, dreta o esquerra...jo vaig a la dreta i no! cal anar a l'esquerra on trobem un pas molt maco per entrar a la placa de reunió, desploma hi tot, però hi ha uns cantos d'escàndol! Jo m'haig de conformar amb un divertit flanqueig per anar a trobar la instal.lació.
    Darrer ressalt de la sisena tirada
    Si no volem fer cim podem començar a rapelar d'aquí mateix, a l'esquerra una corda fixa marca la desgrimpada fins a la instal.lació venint del cim. Acaba el Toni, primer gairebé caminant, per encarar una placa trempada, protegida a l'inici per un bolt. Passos de finura fins abastar bon canto i a dalt.
    Encarant aquest ressalt.

    Satisfets al cim, amb la Serra de Sant Joan i el poble de Montanissell al fons.

    Reunió cimera

    Al cim fem la Fotocim! i fins l'any 2018 !!

    Ens agrupem tots quatre al cim, bona cloenda d'escalades 2017 , avui no teníem clar que ens deixaria fer el temps i al final gairebé acabem en màniga curta, quan a peu de cotxe, sota zero, ens faltava roba! Escalada plaent i en bona companyia, que mes es pot demanar! Dubtem si baixar caminant, és un passeig molt ferm, però avui les obagues són ben nevades, amb el que decidim desgrimpar fins a la reunió cinquena, ja trepitjant neu, per fer tres ràpels que s'enllacen prou be; a l'anar quatre podem encadenar-los passant-ne prou via.
    Ressenya pròpia i dels autors

  • Joan Asín


  • Una raconada amable, tranquil.la, avui érem sols, bona roca, aproximació llarga, això sí! depenent del que gambeu preveure una hora vint minuts fins a peu de via, sinó mes...vista per a no perdre el camí. Si hi ha vàries cordades per sota vostre, millor baixar caminant, una excursió ben maca per aquesta serra que amaga al seu darrera la Serra de Sant Joan. Bon 2018 ! Salut i bones escalades a tothom!!!

    dilluns, 25 de desembre de 2017

    El Gerro i el Cartutxo, vies Àfrica i aresta Brucs. El Bruc 23-12-2017

    El Gerro amb la seva Nansa característica
    Aquest dissabte primera escalada hivernal, cronològica, d'enguany, que meteorològica fa dies que les estem fent! i avui tot i fer un dia esplèndit, el vent ens ha fet una mica la guitza. Com és habitual quan anem a Montserrat quedem tota una bona colla al Bar Muntanya de Collbató: en Joan, Josep Maria i Manel, i en Toni i jo. Tot esmorzant acabem de decidir on anirem, avui només amtinal i curta que després volem fer un aperitiu de Nadal tot veient el Barça.
    Panoràmica de la zona del Timbaler.
    Ens decidim per anar al Gerro, allà hi tenim diverses vies i possibilitats. Amb el que no comptàvem és amb l'airet gelat que ens bufarà. Per arribar-nos-hi anem cap al Bruc, que travessem pel carrer principal per al capdamunt girar a la dreta cap a Can Salses i el Castell. Travessem a la barriada de torres on comença la pista al Vermell del Xincarró aparcant al final en un eixamplament de la pista. Cal, ara ja caminant, pujar per una pista molt trencada, fèia anys s'hi podia pujar amb cotxe...arribem a una plaça, a la dreta surt el camí cap a la Cova de l'Arcada, nosaltres continuem rectes i al capdamunt d'un collet seguim un corriol estret a l'esquerra direcció als Pallers i Agulles.
    Ens ajuntem una bona colla;  el Toni apunt de recuperar la fina primera tirada.
    Voregem la base del Gerro amb la seva característica nansa per anar al vessant oest, a peu de via encara hi tenim ombra. La via que hem triat és la via Àfrica, equipada el 2005 per J. Moragas i P. Garcia, just al costat de la via d'en Picazo. Fem dues cordades, com que el Toni ja l'havia fet, començo: escalada fina de peus i amb preses escadusseres de mans, sobretot les tres primeres assegurances, avui això s'accentua amb com n'està de freda la roca. Mes amunt les mans són millors, amb mes canto i anem trobant grans preses que ens faran xalar. La llàstima és que es fa curta , ja sóc a la reunió, en un còmode replà al costat de la nansa.
    Superades les tres primeres assegurances la paret perd llisor i s'omple de còdols amables.

    Espectacular i vertical segona tirada
    La segona tirada te un aspecte magnífic! surt el Toni, primer un ressalt ben protegit per entrar a un mur vertical que cal agafar per l'aresta amb una escalada espectacular i no pas fàcil.
    En aquest muret ens hi haurem de col.locar be!

    Un gran merlet ajuda a sortir del tram delicat, més amunt la cosa afluixa i l'entrada a cim és bonica. Cal anar amb cura a la reunió cimera amb la corda per evitar bombardejar els companys amb còdols juganers.
    En Joan al tram vertical apunt d'arribar al cim.

    Reunió intermitja "momificada"

    Placa dels Cartutxos a la dreta l'agulla dels Cartutxos.
    Rapelem i una vegada baix altra cop anem a investigar altres vies, com la Pamapamadictes dels germans Masó, que ens apuntem per un altre dia menys fred; decidim acostar-nos al solet i arrecerar-nos del vent a la placa-agulla dels Cartutxos al costat del Timbaler: allà a la paret sud hi ha un seguit de vies d'esportiva prou atractives, nosaltres però avui anem a "lo clàssic" i ens enfilem a l'aresta brucs.
    La colla apunt de marxa, malgrat el sol el vent ens ha fet la guitza!
    Bona roca i bon equipament, un pitó a l'inici, parabolts i espits més amunt. Arribat a un replà trobo un parell de bolts al mur vertical de l'esquerra, nosaltres hem d'anar a la dreta a buscar un espit que ens porta al fil de l'aresta que ja no deixarem fins dalt. Fem reunió d'una ferma Sabina tot i el seu aspecte. Baixarem caminant com si ho fèssim del Timbaler: cal acabar de pujar una mica per flanquejar per terreny indefinit anant a buscar la canal de l'esquerra on trobarem restes de marques de pintura.
    Traçat per on va l'aresta Brucs (IV+/Vè) prou ben assegurada, a la dreta un bon grapat de vies esportives.

    Un bon matí d'escalada relaxada, llàstima de vent fred! sinó hauria estat ja rodó. Marxem a fer l'aperitiu de Nadal al Sant Jeroni on trobem l'amic Jordi.