dimarts, 12 de desembre de 2017

Gaudint les arcades pètries d'Abella de la Conca: Bon Voyage Parmis Les Anges.

Abella de la Conca entremig de les Roques de Magaró i la Serra de Carrànima
Aprofitant que encara tinc vacances el dilluns quatre de desembre quedo amb el Joan per anar a Abella de la Conca; em proposa anar a fer la Bon Voyage Parmis Les Anges, fa dies que la te a la llista de pendents i jo també, ja tenim objectiu. Oberta el 2014 pel guarda del refugi d'Abella, Nicolàs Durand i company, Doug Douglas.
A les Roques de Magaró amb els seus tres arcs trobem la via.
Ens trobem a l'Hotel del Bruc d'on per l' A-2 fem cap a Artesa de Segre on esmorzem tot donant temps a que la temperatura s'enfili...remuntant el Port de Comiols el fred apreta, però és al baixar a la Conca de Dellà, a Isona, que fem el ple! -8º. Sortosament a la que ens anem acostant a Abella sembla que s'atempera: el sol peta de ple a la paret i no bufa pràcticament el vent. Aparquem a l'entrada del poble i ja des d'allà podem veure la línia que s'enfila a buscar l'espectacular arcada.
Sant Esteve d'Abella data del SXI
Hi ha una drecera que puja des de l'aparcament, però no val la pena, seguim per la carretera que entra al poble i va a buscar l'esglèsia de Sant Esteve, hi passem pel costat per continuar per un corriol que planeja i s'acosta a la paret, després d'un tram de pujada on ens ajuntem amb la drecera que neix a l'aparcament, comencem a veure línies de bolts. La nostra via és la de més a l'esquerra del primer grup de vies; un gravat BV al peu ens confirma que ja hi som.
Inici de la via amb BV gravat al peu i al pas clau de la tirada.

Pel que ja havia llegit, la tercera tirada és la mes compromesa, li comento al Joan que li cedeixo, ell hi està d'acord, tanmateix em diu que jo faci el primer. Aquesta tirada t'escalfa de cop i volta: comença per una placa amable que es va enfadant! just al tercer bolt, en que has de refiar-te de l'adherència i de mans escasses. Deixo enrera la quarta peça, al davant un muret fissurat a protegir que t'aboca en una feixeta, la travesso per encarar una nova placa amb un bolt al capdamunt, la ressenya marca dos ponts de roca que no estan equipats; en munto un i m'arribo al bolt amb passos bonics i atlètics. Però ara recta amunt es veu tot molsós i llis...miro a dreta i esquerra i veig a la dreta un replà amb la reunió. Un flanqueig divertit i ja hi sóc.
El Joan a la segona part de la primera tirada.

La primera reunió és un bolt amb anella que reforço amb un fissurer. Miro la continuació, renoi! és ben dret i net, tan sols al capdamunt una assegurança.
Segona tirada vertical i d'aspecte trencat, a protegir.

Continua el Joan, els Tòtem trèuen fum! és ben vertical i fins i tot desploma un pel, cal fer-ne via per no desgastar-se. Amb col.locació va trobant la manera de protegir la tirada fins al bolt. Sortir-ne és finot i aleshores trobem un tram d'adherència que ens farà anar a l'agüaït. S'entra caminant entre matolls a la reunió.
Tram de feixa per entrar a la primera reunió.
Quan arribo a la segona reunió, surto amunt a buscar una gran Sabina just on s'acaba el bosquet i comença la placa de la tercera tirada, així aquesta no resulta tan llarga i la corda frega menys.
Pas del sostret de la tercera tirada, caçar la segona expansió és el pas clau!
Hi torna el Joan amb la tercera: comença senzilla per una placa ajaguda i fissurada  de bon protegir, hi trobem un pont de roca i podem llaçar una bona Sabina; d'aquí s'entra en "matèria", cal guanyar un sostret per situar-se a la placa superior; un bolt es deixa xapar abans de fer el pas. Ja a la placa cal anar a buscar un segon bolt...els peus patinen i les mans són ínfimes...ens costarà molt passar i hem de tirar de recursos en forma de canya per pescar el segon bolt! jo de segon ni ho vaig olorar tampoc! sembla que cal baixar força per trobar una mica d'adherència...sinceramen un pas molt forçat que no vam saber resoldre. La continuació és per anar a buscar una Sabina amb una baga ja posada, d'allà remuntar sobre d'ella i amunt, tot equipant un bon tram delicat fins un altre bolt del que gràcies a unes Sabines farem Sabina - tracció fins entrar a reunió. Amb diferència és la tirada més dura i compromesa en relació a la resta de via.
Tram delicat, a protegir, superada la Sabina, i caçant un bon canto.

Tercera reunió, una tirada en forma de qüatre, amb final de Sabina-tracció.

Trempat inici de la quarta tirada


La quarta tirada es veu maca, inici ben dret amb bons agafadors a buscar un parell d'alzines que aprofitarem per llaçar; un cop superades ens col.loquem al mig de la placa de la que ja sortirem a l'esquerra tot flanquejant, al fons ja s'endevina la placa per on continuarem. Travesso un bosquet i trobo un bolt amb anella, la quarta reunió.
Magnífica travessia en placa de la cinquena tirada, ja gaudint de l'arc que enfilarem.

Torna a ser el torn del Joan, al davant un planxer que comença ajagut per anar trempant. Es flanqueja tot cercant el millor pas, la roca mana i ara a dreta ara a esquerra! Al capdamunt hem de salvar un graó per entrar a una placa superior on ja trobarem la reunió, a les envistes de l'esperó.
Entrant a la reunió.

Sortint a buscar l'esperó i aquest des de la reunió.

La cinquena tirada continua per la placa, cal anar a l'esquerra i amunt a cercar el pilar on hi trobarem un bolt, aleshores tenim dues opcions, tirar per l'esquerra de l'assegurança, mes vertical i difícil o tirar pel dret revoltant l'esperó per unes canaleres mes amables que és el que faig jo. Aquest tram és a l'ombra i fot fred, ni m'ho plantejo!
Espectacular l'ascens de l'esperó, amb un tram inicial delicat...
L'esperó és inicialment atlètic, amb roca d'aspecte trencadís que et fa anar amb molt de cura; enfilat ja al fil mateix entro a un tram airós on cal espavilar-se a protegir-lo si no vols que sigui "expo" com referencia la ressenya...superat aquest tram el relleu es torna alegre i menys vertical esdevenint un plaer si no fos pel fregadís de les cordes!! quin tip de tibar...a més no veig la primera reunió i esgoto la corda havent de sortir a l'ensamble per assolir la instal.lació amb dues anelles d'una via esportiva.
Fent la darrera tirada solcant l'arc.

La darrera tirada és pel Joan, resta poc tram d'aresta i ja és al cim de l'arcada que travessa per sortir a l'altra banda en uns passatges ben ferms i estètics.
A l'altra banda de l'Arc.  La reunió prèvia és espectacular!

Exultants dalt d'aquest caprici geològic!

Ens reunim tots dos a l'altra banda de l'arc ben contents; l'espectacle geològic eclipsa tot el demés, al davant una grallera fenomenal, la primera arcada, al costat la que acabem de travessar, la segona i al fons el tercer arc o Cova dels Lladres des d'on s'albira el poble... Encara podríem fer dues tirades mes, obertes pel Luichy i que ens deixarien al cim, però la veritat que hem quedat ben satisfets i tampoc es veu la continuació engrescadora...decidim anar avall, que el dia és curt. desgrimpem direcció ponent passant a l'altra banda de l'arcada que acabem de travessar fins passar-la per sota, seguint corriol arribem a la Cova dels Lladres, la deixem enrera per anar per un corriol dins el bosc que ens porta a l'inici del tram equipat amb grapes, no precisament una ferrada ja que no disposa de línia de vida. Aquesta itinerari es va equipar per a pujar a fer les vies d'esportiva d'aquesta zona. Acabat el tram vertical anem a l'esquerra per un corriol que ens deixa al capdamunt d'una vall, podem baixar directament o remuntar fins un collet que revolta la Torre Xica i ens porta cap a un turó amb una estelada, abans d'arribar-hi anirem a la dreta a buscar l'ermita seguint restes de corriol prou visibles.
Foto-Arcada

La primera Arcada

L'arcada segona, la que hem travessat!

La primera arcada, la Cova dels Lladres.


Ressenya del

  • Luichy    i itinerari aproximat.
  • Via recomanable, molt ben trobada i que ens permetrà gaudir dels capricis geològics de la zona; molt homogènia excepte la tercera tirada que fa de filtre, preveure recursos per si no hi voleu patir...

    dijous, 7 de desembre de 2017

    Aprofitant l'escalf de la Codolosa: Reincidents fins a l'Àtic. Montserrat.

    La Codolosa, bon terreny de joc per a dies freds i rúfols.
    Dissabte passat, dia dos de desembre, fa un fred que pela! aleshores pocs recursos tenim per a poder escalar sense patir massa...cap a la Codolosa falta gent! he quedat amb el Toni i ens aturem al Bar Muntanya a fer un mos i donar temps a que el sol escalfi les parets. Allà coincidim amb el Joan Pera i el Josep Maria Mallofré com ja comença a ser habitual, també amb el Dani, Vicenç i company. Quan sortim bufa vent...sort que el microclima de la Codolosa és especial. Aparquem al carrer Pau Bertran ( els diumenges no es pot aparcar i cal deixar el cotxe a l'aparcament dels Bombers)
    El Josep Maria recuperant la primera tirada de Reincidents.
    Quan arribem a peu de via no fa vent i el sol ja ha escalfat la roca. Avui repetirem la Reincidents i la intenció és de continuar amunt per l'Àtic. Començo per la pilastra de blocs enganxats, ben curiosa.   Hi trobarem dos espits amb un pont de roca entremig. Més amunt, ja suavitza i anem escalant per on millor roca trobem, un altre pont de roca i res mes fins la reunió.
    Entrant a la primera reunió.
    Entrant a la xemeneïa de la segona tirada i sortint-ne.

    La segona tirada la fa el Toni, comença entrant a una xemeneïa de la que es passa a la placa, veig que de la darrera vegada en que vaig fer aquesta via (2015) ha aparegut un bolt enmig de la placa...no ho entenc! la via LLoveras - Martín no va per aquí sinó més a la dreta i tanmateix no tenia cap expansió de via només espits a les reunions...ara el "jovent" tira pel dret i no fa la xemeneïa original de la via, amb el que es perden l'aprenentatge d'aquesta tècnica.
    Ja a la magnífica placa on ens haurem de protegir amb ponts de roca, pitons i un espit.
    Els ponts de roca de la placa han estat renovats i fins hi tot han augmentat en nombre...l'aventura i desafiament d'aquesta superba placa s'ha minimitzat, aquí l'escalada és de finura i d'anar a dreta i esquerra buscant el millor passatge; força a la dreta trobem un espit, l'únic de la tirada, del que la pedra t'encara a l'esquerra i recta amunt fins la reunió, que nosaltres fem dalt de tot en uns arbusts. Recta del replà de reunió encara resta un ressalt que quan recupero la tirada m'engresco a grimpar restant una tirada mes que ens permet guanyar temps per a que arribin el Joan i el Josep Maria i anar tots plegats cap a l'Àtic.
    A la ferma primera tirada de l'Àtic
    Pleguem cordes i ens posem les sabatilles, passem pels peus de la via Teulades de Collbató a l'Agulla de la Balconada, entrant a una "vall" que remuntem decantant-nos a l'esquerra al capdamunt tot trobant el peu de via de l'Àtic.
    El Toni al pas clau.
    No recordava aquesta tirada, comença amb uns passos verticals seguint una fissura protegits per un bolt, poc després s'ajeu i gairebé caminant a l'esquerra entrem a una canal que es va redreçant; escalo  primer en tècnica de diedre per a mesura que t'enfiles passar a la placa de l'esquerra; aquesta és prou bona amb forats cantelluts, però trempa enrera i aquí  mal col.locat em cal agafar-me a la cinta...i això que només és un V+! l'entrada a reunió és aèria i bonica. Atenció amb la corda que fa força ròssec per les giragonses i la llargada de la tirada gairebé 50 m.
    A la darrera tirada de l'Àtic

    De la reunió cal caminar horitzontalmen fins entrar a la primera canal que trobem enfilant-nos per ella, un bon diedre protegit amb dos bolts ens deixa a una placa ajaguda que ens porta a la reunió. D'aquesta caminant a la dreta i en tendència ascendent trobem el darrer mur, de lluny ja s'albiren els bolts. Aquí hi trobem tres línies de xapes, nosaltres triem la de mes a la dreta que sembla la mes lògica: ressegueix un llabi que es va enfilant fins un mur vertical. Un tac de fusta amb una baga ens en marca l'inici. Anar a buscar el primer bolt resta un pel "expo" pensar en un micro-tascó o micro-friend.
    Curiós mur final amb entrada a "la piscina".
    Aquesta darrera tirada se la demana el Toni, superat el primer mur cal anar a l'esquerra a buscar un ressalt vertical d'aspecte blanquinós. És prou bo i ens farà tibar de valent, sobretot per sortir-ne.
    Foto "catxondeiu"-Cim !


    Ressenya dels germans Masó i foto amb l'itinerari fet.

    La Codolosa si sabem triar l'objectiu, és un bon recurs per a dies que pensem que no escalarem! ( be per fred, be per vent) Atenció però que no és una zona d'iniciació, segons a quines vies ens posem haurem de tenir molta cura amb la roca, sovint trencada, i portar material per a acompletar l'equipament; per exemple, la segona tirada de la reincidents pots trobar-te-la sense els ponts de roca muntats, aleshores si no els sabem equipar, pot quedar una tirada "expo" ja que tan sols hi ha un pitó i un espit. Cura a rapelar les vies si tenim cordades a sota! la retirada natural és anant a l'esquerra a buscar la drecera de Fra Garí.

    dimecres, 29 de novembre de 2017

    TATOcao LO GALL al Talós, entrant per Somni Vertical. Alòs de Balaguer. 28-11-2017.

    La boira juga a cuit i amagar amb la paret i lo Segre.

    Amb el fred que apreta, ha arribat la temporada del Serrat del Poll, aprofitant que tinc uns dies de vacances, quedo amb el Joan Pera per tornar-hi; anem amb la intenció de posar-nos a la Somni Vertical i amb aquesta intenció anem ben carregats de "ferralla", però amb el que no comptàvem és amb que la segona part de la via és a l'ombra!!
    L'aigüa fumeja amb el contrast de l'aire gèlid.
    Sortim molt d'hora per evitar les cues dels dies laborables, a les set del matí encara fosc ja ens trobem a l'Hotel del Bruc on deixem un cotxe; amb calma seguim la A-2 fins Agramunt i a les envistres d'Artesa entrem a la boira, brrr quin fred. Fem un esmorzar ben llarg fent temps a que s'aixequi el dia i la boira, per anar cap a Vernet i Baldomar que travessem per arribar finalment a Alòs on al final del poble o si veniu de Foradada, al davant de la font surt un camí que ressegueix el curs del riu i que ens un cinc quilòmeteres ens deixa als peus de la paret.
    Entrant a la primera reunió.  Una tirada que ja t'escalfa !
    Quan arribem encara hi ha força boira, i tot i el fred que hi fa tenim una cordada que ja s'enfila ! Nosaltres fem una mica de temps fins que el solet ens acarona tirant amunt a buscar el peu de via: al final de l'explanada d'aparcament, abans de la pujada ja ens enfilem pel mig de l'alzinar, anem trobant sendera i la seguim en tendència a la dreta mirant de no enfilar-nos massa, cap al final comencem a trobar alguna fita i després d'una pujada mes pronunciada arribem al peu de via, marcat amb una fletxa a la paret. El Joan vol fer la primera tirada de la segona part amb el que em toca començar: d'entrada una placa ben maca, amb un bolt al mig, que ja et posa les piles! una grimpada per una feixa ascendent et porta a una Sabina amb una baga, per la dreta de la mateixa comences a enfilar la paret que es redreça i et fa escalar, la roca acompanya, una disfrutada. Flanqueig final per entrar a reunió, en un relleix ben còmode, i terrós...
    Divertida i plaent segona tirada.

    Continua el Joan, aquesta segona és plaent, bona roca, itinerari sinuós cercant les debilitats i la millor roca del tram. Per gaudir de l'escalada.
    A la collada d'entrada a la segona reunió.
    L'entrada a la segona reunió és ben curiosa, fa una collada i has de desgrimpar-la. Continua la tercera tirada per la dreta anant a buscar diferents ressalts que ténen la seva gràcia, tots amb el seu bolt per confirmar la direcció de la via. Com he llegit en algun altre blog, aquests ressalts no els pots menystenir, et fan treballar si ho vols fer net.
    A la primera tirada de la TATOcao, a sota lluitant la placa.

    Som a la feixa, ens posem la corda plegada en bandolera i anem caminant a buscar la continuació de la via, cal grimpar una mica i entres a un replà comodíssim però a l'ombra...tota la continuació és a l'ombra...entre que fa fred, bufa vent i aquí cal escalar amb cura i autoprotegint, decidim que ja hi tornarem amb millor temperatura. L'opció doncs és anar a la TATOcao LO GALL, via que li van dedicar a un GALL ilustre, el TATO, d'aquí el nom de la via.
    Lo Segre abelleix l'entorn.
    La primera tirada de la TATOcao és divertida, comença superant uns ressalts sorrencs, amb passos atlètics fins arribar a una placa de calcari que millora quan mes t'enfiles. Aquí cal escalar lleguint la roca i anar a dreta i esquerra tot buscant les debilitats de la apret no fent cas d'on són els bolts. Entrada a reunió un pel terrosa.
    Segona tirada, picantona! a sota al tram clau.

    Ara surt el Joan, un flanqueig a l'esquerra el deixa a les compactes plaques on li caldrà treballar de valent: un inici amable per anar trempant fins a l'alçada d'una escletxa vertical on trobem uns passos potents que fan apretar les dents; per mi aquest tram es un bon 6a si el comparem amb el de la següent tirada.
    A sota el desplom de la tercera tirada i ja superat a l'aeri flanqueig
     r

    El Joan gaudint la tirada.
    Per acabar, la via ens porta per uns ressalts fins a un mur amb un diedre barrat per un sostre, per entrar al diedre ens caldrà anar força a l'esquerra, preneu cura de deixar una cinta ben llarga per evitar el fregadís! Aquí trobarem uns passos molt bonics que costen de veure; atenció amb un bloc fisurat que es mou i al que cal posar-hi el peu dret... pugem fins al capdamunt del diedre, aleshores trobarem unes mans que ens permeten fer el canvi a la paret de la dreta, moïment clau!
    Superat el diedre-desplom, a la placa d'entrada al flanqueig.

    Ja a sobre l'esperó de la dreta cal anar pujant gràcies a bones i cantelludes preses, si continuem amunt la roca és trencada i bruta i és quan cal flanquejar; aquest flanqueig és ben aeri i divertit, bons peus i mans, que cal anar descobrint ens deixen a la reunió amb dues anelles, a sobre, un merlet ple de cintes d'on es rapela per baixar per l'altre vessant si no es vol rapelar la via, sovint cal fer això ja que tindrem cordades al darrera.
    Bagues de la instal.lació de ràpel i al capdamunt de la canal.

    Nosaltres avui fem la reunió de la via, més incòmode, però això et permet controlar millor al company i fer-li fotos si és el cas. Quan arriba el Joan acaba de pujar a l'aresta, esmolada i penjada de la que rapelem fins al canal. La baixada de la canal al principi és tranquil.la però quan s'arriba a la meitat a causa de l'erosió és relliscosa i cal baixar-hi ben atent per no fer algun cop de cul!

    Ressenyes dels amics
  • GALLS
  • Una via completament equipada en la que no us caldrà afegir-hi res si aneu amb el grau; roca excel.lent, esdevindrà una clàssica si ja no ho és. Queda una ascensió de sis tirades amb arribada a la cresta cimera que et deixa satisfet. Recomanable! aneu abans no estigui masa pulida.