 |
| Al capdamunt de la Canal del Cirerer i abans d'arribar a La Filigrana, el nostre objectiu, |
A Agulles sempre és un plaer escalar-hi, quin regal de la natura! Per dies calorosos o amb vent de Nord, el Dàtil és ideal ja que queda amagat i arrecerat al fons de la Canal del Cirerer. Amb el Josep Maria Mallofré i el Ricard Rofes ens hi vam acostar a fer-hi la via Josep Barceló que fa un parell d'anys va ser restaurada.
APROXIMACIÓ:
Per anar a Agulles deixarem el cotxe a Can Massana on hi ha un espai habilitat com a aparcament per la Fundació Catalunya La Pedrera : Els vehicles que facin servir l’aparcament del punt d’informació (amb una capacitat màxima de 100 vehicles) han de fer una aportació de 6€ que es destinen en la seva totalitat a les despeses de conservació de l’espai. Per a entitats associades (FEEC i Amics de Montserrat, prèvia presentació acreditació) el preu és de 4€ i amb gratuïtat pels veïns dels municipis propers (presentant document acreditatiu).
De l'aparcament agafem la pista que s'enfila cap a Coll de Guirló, GR 172 o camí de la Foradada, poc després de travessar el coll i després d'una baixada trobem un trencall a la dreta que ens porta al refugi Vicenç Barbé, el seguim, passem el pas de les Portelles on haurem de grimpar una mica, continuarem el sender fins a trobar un torrent que baixa de la Canal del Cirerer, deixem doncs el camí que va al refugi per entrar a la Canal esmentada, la remuntem fins al seu final, quan comencem a veure la Filigrana a l'esquerra tenim l'agulla del Dàtil, deixem el corriol i ens enfilem fins la seva base, ja a peu de parets resseguim la canal de la dreta, est, fins a trobar un replà amb uns arbres, ja veurem la rastallera de parabolts que ens confirmen que som a la via.
 |
| El primer llarg comença en artificial. Foto Josep Maria Mallofré. |
Primer llarg: Tenim al davant un mur vertical i compacte que superarem gràcies als parabolts en tècnica d'artificial, passats un bon grapat de passos ens decantarem a l'esquerra per entrar a una fissura oblícua que des de sota gairebé no es veu i per la que, ara ja en lliure, anirem progressant fins la primera reunió. |
Arriba un punt que deixem l'artificial per progressar per una fissura. Foto Josep Maria Mallofré i Ricard Rofes ( sota).
|
 |
| Punt on s'entra a la fissura que resseguim fins la reunió. |
Segon Llarg: Tenim al davant la continuació de la fissura, que ara es posa més vertical, sortosament les preses hi són bones i permeten anar progressant en lliure ara en tècnica de diedre, ara en tècnica de placa. El darrer tram per entrar a la reunió s'ajeu però guanyem alguns ressalts.
Una via que des que es va restaurar el març de 2023 ha estat prou visitada i la veritat que s'ho val. Un inici d'artificial equipat amable amb un segon tram que ressegueix una fissura on gaudirem del lliure, no pas senzill ! Un segon llarg on la fissura permet continuar en lliure amb moïments molt interessants i atlètics, no obligats. I un tercer llarg on haurem de saber navegar per aquests mars de còdols i anar trobant alguna assegurança aquí i allà, no per senzill de grau deixa de tenir la seva gràcia.
Agrair als seus aperturistes Pere Josep i Ramón Barceló l'apertura de la via ( anys 80) i el seu posterior reequipament març 2023.
