dimecres, 22 de gener de 2020

Via Marta a la Roca dels Arços, Abella de la Conca. Una via amb sorpresa...4 de gener 2020.

La Roca dels Arços;  a l'extrem mes occidental, abans d'arribar a l'estret de la Coma, trobarem la nostra via.    Una mica mes amunt que la Llaç groc.

                                                          Ja hem canviat d'any, entrem als anys 20....però del segle XXI !!! per no perdre el costum el dissabte abans de reis ens fem el regal d'anar a escalar a Abella de la Conca; la boira persistent d'aquest anticicló ens deixa poques alternatives... tot i que hem de fer prou quilòmetres, l'excursió valdrà la pena.
 Avui fem dues cordades, el Toni i el Joan i jo amb la meva filla Núria, que està uns dies per casa.
Ens aturem a Isona a esmorzar, a l'antic Cinema,  on fan bona teca, llàstima que l'estufa que hi tenen és insuficient per escalfar la gran sala del que era abans un cinema de poble.
 Ja amb la panxa plena sortim d'Isona direcció Coll de Nargó, deixant la L511 per agafar un trencall a l'esquerra que ens porta a Abella.
El Toni i el Joan a peu de via i enfilant la primera tirada.
Aparquem abans d'entrar al poble en una esplanada, d'aquí continuem la carretera en direcció al refugi d'Abella, abans d'arribar a la font girem a l'esquerra per un costerut carrer que mena a l'esglèsia de Sant Esteve; el carrer mor en una esplanada on hi ha un dipòsit d'aigua, el voregem per l'esquerra i agafem un corriol que voreja a certa distància les parets anant a trobar el corriol que ve del mateix aparcament. Hem de seguir traces de camí sempre amunt com si volguessim fer cap al coll de La Coma. Abans d'arribar-hi trobarem les pintades de les vies Pantera Rosa i Llaç groc, aquesta darrera ben aprop del nostre peu de via. Anem dues cordades, comencen el Joan i el Toni i la Núria i jo els seguirem. Aquesta primera tirada és prou interessant amb plaques enllaçades prou divertides i que t'has de mirar, llàstima d'entrada a reunió amb força pedra solta.
Entrant a la primera reunió i començant la segona.
La segona tirada surt cap a l'esquerra a buscar un esperó, primer tram brutot per millorar després, llàstima que superat aquest primer mur la resta és molt senzill.
La Núria  a la segona reunió, el Toni fent el bonic mur de la tercera tirada.
La tercera tirada comença amb una bona placa per suavitzar al capdamunt, entrant a la tercera reunió gairebé camimant, aquesta reunió és de la Llaç groc, ara toca flanquejar a l'esquerra a buscar la nostra reunió. El Toni i el Joan van directament a la tercera reunió "bis" fent una mica d'ensamble, la Núria i jo fem reunió en uns arbustos ja que anem amb cordes de 50.
Segona reunió i pintada que desmereix....
La via fins ara, tot i la seva poca continuïtat, m'està agradant força, llàstima de pintades que embruten la paret , realment eren necessàries? penso que els aperturistes, bons amants de la muntanya, amb això l'han errat.
A l'Slab de la quarta tirada després del potent i ben trobat inici.
La quarta tirada te una sortida potent, molt ben assegurada, amb el que no és obligada. Hem llegit que surt en lliure i així ho provem....i sí, surt, te molt bon canto, malgrat un tram inicial mes finot i que si ets baixet pot costar mes...però aquí no s'acaba la gresca: després d'uns passos atlètics de gaudir, anem a l'esquerra on trobem una placa molt llisa de peus. Aquí cal decisió per anar a caçar una fissura al costat del bolt, que una vegada engrapes, ja ho tens.
Cinquena tirada, una grimpada com excusa per arribar a la fantàstica placa del davant.
Des de la quarta reunió no podem deixar de mirar la imponent placa vertical que tenim al davant...ens resta una tirada de trancisió, la cinquena, que és gairebé una grimpada, per arribar al peu de la mateixa.
A la sisena tirada, la "reina" de la via.
La sisena tirada és molt mantinguda i llarga, 40 metres, ressegueix una fissura vertical que es va fent fonedissa fins desaparèixer...aleshores és quan haurem d'apretar les dents o tibar de cintes...és prou ben equipada, però tampoc regalada, s'ha d'escalar! Ja per començar tenim una placa d'adherència, un slab, que ens traurà els colors...pas de refiar-se molt dels peus, la Núria, que m'ha demanat d'encapçalar aquesta tirada, se'l treu net ! jo de segon, no m'en refio i engrapo la cinta, i és que penso és mes delicada una relliscada de segon amb tanta corda desplegada, que de primer...
Al tram final on la dificultat se suavitza però no es pot baixar la guardia.

La Núria treballant la fissura
Superada l'adherència entrem a la fissura, bona presa i verticalitat, un festival ! però no s'hi val a badar que la dificultat és mantinguda i cal gestionar molt be les forces, tot buscant bons peus per a poder descansar els braços. Un tram de flanqueig per evitar una zona de roca trencada i tornem a la vertical de la fissura, escalada tècnica i de no errar els moïments; sota un petit desplom és on patirem: la fissura ja ha desaparegut i ens hem de refiar de foradets i les arestes verticals de petites canaleres, que també farem servir per recolzar, en adherència, els peus. Ai las! aquí toca tibar d'A-0 per arribar al sostret que es pot aprofitar com a presa invertida. Superat el llabi començem a trobar millors preses, però ja estem fosos ! Ara cal flanquejar a la dreta, flanqueig espectacular, no difícil, trobem un pont de roca i anem a buscar ben a la dreta un altre bolt, aquest tram li costa sicològicament a la Núria, que s'ha saturat i les veu cuadrades...jo des de sota tan sols puc animar.la....el Joan i el Toni que són a la reunió l'ajuden i tranquilitzen per a poder continuar pujant.
Acostant-se al tram clau
Superat el flanqueig, la resta és un tram espectacular, amb les assegurances justes i amb prou trams d'adherència. Al ser tan llarga, aquesta tirada, i fer aquest flanqueig, cal tenir molta cura en gestionar el xapatge tot posant cintes ben llargues, la Núria no ho va fer i el ròssec de la corda gairebé no la deixava continuar! Sorprenent i magnífica tirada, on trobem un slab inicial, fissura atlètica, flanqueig i un tram final de ressalts d'adherència amb aire entre assegurances per acabar de posar a prova la resistència!
Ben satisfeta després d'encapçalar, no sense dubtes finals, la Tirada de la via !

La boira no vol abandonar la Conca de Deià.
A partir de la sisena tirada, la via perd empenta i entitat, tanmateix els aperturistes van saber trobar uns panys prou divertits per allargar-la dues tirades mes. La setena surt cap a la dreta, abocant-se per uns ressalts inclinats divertits de gestionar, a la dreta una bona timba ! Hi trobarem les assegurances justes per guiar-nos, la resta al gust, entre sabines i Friends/Àliens.
Setena tirada i arribant a la reunió.

El Toni acabant la vuitena tirada i la Núria començant-la.
La setena reunió la faig en una Sabina prou ferma, no trobo el pont de roca, però tant li fa. Ens resta la darrera tirada, surt la Núria i gaudeix la placa, mes maca del que sembla, arribar a al segona expansió demana atenció...superada aquesta va a buscar un muret vertical, per la dreta es fa prou be, jo, de segon l'encaro per l'esquerra gaudint d'uns passos potents que em fan vibrar! Al capdamunt en un replà, la reunió cimera. Nosaltres donem l'ascensió per acabada aquí, però és possible continuar amunt tot grimpant fins a trobar el carener i baixar a buscar el ràpel volat que va pel vessant nord ( desaconsellable en dies de vent)
Treballant-se la placa i acabant la via.

Fem un primer ràpel, per desgrimpar a la 4arta reunió.
De la reunió cimera fem un ràpel de 60 a buscar una canal que veïem als peus; una vegada a la canal, hi baixem amb cura, deixem a la dreta tot mirant avall la sisena reunió. Per unes graonades, amb precaució, fem cap a la quarta reunió, aquí fem un altre ràpel que ens deixa a la feixa de la tercera reunió, una vegada a la mateixa anem a buscar la reunió de la llaç groc, a l'esquerra mirant avall. D'aquesta un altre ràpel en tendència a buscar la base de la paret i ja desgrimpada al camí de pujada....un descens prou entretingut.

Baixant de la quarta reunió i gaudint del paisatge.

Darrer ràpel de la tercera reunió i a la tartera cap al poble.

Abella adquireix un to molt bonic amb els rajos del sol ponent.
Refem el camí de pujada, estem a l'ombra i fa fresca, el sol està prou baix ja, i és que la via es fa prou ràpida fins a la sisena tirada, aquí ens hem entretingut força...i el descens demana temps, el fet d'anar dues cordades, que ens hem anat esperant també influeix....arribem a Abella amb els rajos de sol que li dónen aquells colors càlids que enamoren....quina tranquil.litat ! a baix, a la Conca, la boira no s'ha aixecat en tot el dia !
La raconada del refugi plenament bucòlica.

Punta de sageta medieval  trobada al peu de la tercera reunió, donada al museu d'Isona. 

Ressenya dels amics
  • Manel i Ita
  • Via oberta entre el desembre 2018 i el gener 2019 per Joan Baraldés i Francesc Panyella 320 m 6a+ (V/Ae obligat) es recomana dur 18 cintes exprés ( algunes de llargues) i un joc de Friends per si es vol completar algun tram. La sisena tirada és la mes obligada, recomanable un estrep si no es domina el 6b. Descens prou entretingut, tant si es fa pel vessant nord, com si ho fem per la via. Prou ben trobada, amb trams molt bons i altres de transició, sense ambient de paret, ideal per iniciar-se en via llarga. Primera, quarta i sisena són les tirades estrella, amb la sisena excepcional, i que per ella mateixa ja justifica l'escalada. Llàstima de l'empastifada de pintura que trobem per diferents trams de la via....desmereixen la mateixa i desmereixen la bona feina feta amb aquesta apertura.

    divendres, 17 de gener de 2020

    Via Sala - Baqués a l'agulla de la Font de Jacob i via Garcia Lorca a la Magdalena inferior, o com fer gaudir un amic. 30-12-2019.

    El nostre primer objectiu al peu de les escales de Jacob.
    Abans d'acabar l'any quedo amb l'Eduard per acompanyar el Xisco de la federació Mallorquina de Muntanya a visitar Montserrat, ell no hi ha escalat mai encara. També vindrà en Carles Olivella, potent escalador Sabadellenc que per l'edat ha decidit deixar la vertical, ens farà fotos ha dit. Anem tranquils, en Xisco arriba al Prat i ha de llogar cotxe...l'esperem tot esmorzant dalt el Monestir. Tot i ser un dilluns, això és ple de turistes, tants que farem una bona cua per agafar el funicular de Sant Joan, en Carles que s'ha avançat ens guarda la tanda....que sinó!
    Grimpada de la primera tirada i la còmoda primera reunió. ( Fotos Carles Olivella)
    Hem triat aquesta via ja que és una bona manera d'introduïr algú que no ha escalat mai a Montserrat al seu ambient, no pas per la tranquilitat sinó per la roca i verticalitat. En pocs minuts som al peu de les escales de Jacob, quan aquestes s'acosten a la paret, ja hi som. Aquesta tirada és ajaguda, ramposa, es podria anar directament per les escales a la reunió, però preferim acaronar la roca ja. Havia llegit que hi havia una expansió a mitja tirada, però no l'he pas vist, tanmateix no cal.
    Potent pas per començar la segona tirada ( Foto Carles Olivella)
    Començar la segona tirada concentra la màxima dificultat, superar un llabi amb preses escadusseres, 6a+/6b...gairebé surt però s'escapa un A-0. La continuació és d'anar-s'ho mirant tot buscant la presa mes cantelluda i els millors peus dins un marc de verticalitat sorprenent, un gaudi tot plegat.
    Ja a la segona reunió, recuperant els companys. Foto sup Carles Olivella)
    Aquí el Xisco ja veu el pa que hi donen a l'escalada Montserratina, ell que està mes acostumatat al calcari abrasiu...
    Segona reunió. Foto inferior Carles Olivella)
    La tercera tirada és semblant a l'anterior però amb menys verticalitat, assegurances a una distància raonable, que et fan escalar concentrat; en Carles des de la Roca Christian Dios, a la barana de l'antic restaurant ens fa fotos: Jaume separat mes de la paret! fes veure que et costa...ha ha ha, és un excel.lent fotògraf i l'hi haurem d'agraïr un bon reportatge.
    Progressant per la fantàstica tercera tirada. Fotos Carles Olivella.

    Entrant a la tercera reunió.

    Al cim de l'agulla de la Font de Jacob. Foto Carles Olivella.
    La quarta tirada és per arribar dalt de l'agulla; petita grimpada amb un ressalt al mig, neta. Al cim no hi ha reunió, amb el que asseguro els companys a cos. Dalt, tenim ja bones vistes cap a la zona de Sant Benet, el Xisco no es perd detall!
    Mentre anem a buscar el ràpel la vista s'ens envà...
    Per baixar seguim la carena cimera en direcció contrària a la que hem pujat, quan comencem a baixar, en una petita Alzina trobem un cordino per rapelar, amb compte també es podria desgrimpar, però preferim fer un curt ràpel; hi deixo un mailló que les bagues no en tenien. Una vegada al terra, ens barregem entre la munió de turistes d'arreu del mon per pujar al peu de la normal de la Magdalena inferior, a la seva esquerra amb bolts pintats de vermell hi trobem l'altra via que volem fer, la Garcia Lorca, que jo no havia fet i aprofito l'ocasió.
    Primera tirada de la Garcia - Lorca a la Magdalena Inferior.
    Ara fa de primer l'Eduard, comença amb un tram vertical de roca típica de cara Nord, però amb unes preses d'escàndol. Quan la paret perd verticalitat li cal flanquejar horitzontalment a l'esquerra per anar a buscar un diedre, al fons del qual hi ha la reunió.
    A partir d'aquí cal flanquejar a l'esquerra a buscar la reunió.

    La segona tirada comença flanquejant, el Xisco controlant l'Eduard.
    La segona tirada travessa el diedre i va a buscar la placa del davant, ben airosa i vertical, hi trobem uns passos de mirar-s'ho amb bona presa, llàstima que s'acaba aviat ja que toca flanquejar per evitar un camp de patates que cauria tot...en aquest flanqueig també cal vigilar amb la roca, possibilitat de que caiguin pedres, això ens ha resultat anguniós amb tots els turistes a sota badant... Superat aquest tram trencat, la paret perd força i arribem gairebé caminant a la reunió.
    Restarem una bona estona dalt del cim gaudint de la vista de Gorros i Sant Benet, el company de Pollença al.lucina, i és que no n'hi ha per menys, aquesta zona és d'una bellesa màgica.
    Els primers metres d'aquesta tirada són prou bons.

    Foto 50 anniversari de la Unió Excursionista Sabadell

    Panoràmica de la zona amb la primera via, la segona és darrera mateix, al costat de la normal a la Magdalena inf.

    Ressenyes dels amics

  • Manel i Ita
  • Ressenya de l'amic Joan



  • Col.leccionista de vies
  • Dues vies que són fàcilment enllaçables, la primera més Montserratina i agraïda, la segona amb un itinerari rebuscat i sobreequipada, no ens ha agradat tant. Només cintes i ganes de grimpar. Acabem a Monistrol fent unes tapes que ja no ens donen dinar, una jornada de descoberta per en Xisco que segur repetirà.