divendres, 9 d’abril de 2021

l'Esperó del Vent a La Roca Vella ( La Proa) Ecos. Montserrat. 29-03-2021.

El perfil de la Roca vella o Proa demana ésser visitat.



                                És dilluns, tinc vacances, aprofitem que no estem confinats i amb el Josep anem a fer una via que fèia anys tenia ganes de fer: l'Esperó del Vent a La Proa.
Ell ja l'ha fet, però fa força temps i no li reca acompanyar-me, gràcies Josep!

Anem al Bruc i fem el cafetó al forn, avui poca gent arreu...d'allà aparquem al darrer carrer de la urbanització Mas Grau, just abans de la barrera que avisa que no es pot circular mes enllà.
Comencem a caminar, deixem a l'esquerra la masia de Can Rovira, al primer trencall anem a la dreta direcció Can Salses, Can Xicó que deixem enrrera per baixar al clot, a la dreta, més amunt, la Masia del Castell.   

Ja al Clot del Tambor, veurem un camp d'Oliveres mig abandonat, anirem pel mig del mateix en tendència a la dreta, al final anem per dins d'un torrent sec;  el seguirem tot trobant alguna pintada vermella de tant en tant, en tendència ala dreta fins arribar a una bassa i un rètol del Parc sobre la regulació de l'escalada, aquí continuem pel corriol de l'esquerra que s'anirà enfilant tot fent giragonses i grimpades fins al llom que ens deixa als peus de la imponent Tonsura, sòcol de La Roca Vella ( la Proa).
Del Bruc, aproximem fins al clot del Tambor, al fons el nostre objectiu.

Bassa que trobem tot remuntant el Clot, d'aquí corriol a l'esquerra.

La Proa destaca, la Tonsura encara mig amagada.

La Tonsura ara a primer terme, la voregem per l'esquerra per assolir la base de la Proa.


Sota La Tonsura tenim la Cova del Cabrit, nosaltres no hi arribem, anem per l'esquerra a buscar una canal equipada, la canal Nubiola, que ens deixarà a la base del nostre objectiu.

La canal és prou dreta i ens ajudarem d'unes cordes amb nusos i dalt de tot d'unes grapes  com si fos una ferrada, vaja que arribes a peu de via ben content !
A la canal Nubiola, arranjada amb cordes i grapes.

El nostre objectiu, i placa a peu de via.



Ja som a peu de via, una placa a la paret ens ho confirma.   Estic ben suat, ara entenc el perquè de no trobar company després de tant de temps de demanar per venir aquí, i és que per fer dues tirades ens hem mamamt una caminada del quinze !  

Tanmateix l'excursió val molt la pena, les agulles que se'ns ofereixen a la vista be vàlen una bona suada.

Ens preparem per pujar, la roca sembla franca, malgrat alguna escrostonada, 
El primer espit és força amunt, però la roca es deixa fer amb seguretat, sobretot després de la percepció que duc a sobre després de tant de temps només escalant al fang Sant Llorentí, avui em sembla que toco preses de ferro !

Superar un llabi et fa mirar-t'ho, però les preses són bones i es deixa escalar.  Bones excursions entre espits, però que no et fan patir ja que les preses són cantelludes i fins i tot les arrodonides són adherents....flipo!  Amés en cas de caiguda, la verticalitat del mur faria que no toquessis paret.
El company recuperant la magnífica primera tirada.

Primera reunió

Del darrer espit, algunes plaquetes es mouen i xapar a vegades costa, a més que el forat és petit, compte si porteu mega mosquetons, no us entraran...doncs això, del darrer espit anirem en tendència a la dreta amb bons peus fins la petita lleixa de la primera reunió, ben aèria i ventada, tot fent honor al nom de la via.
Acabant el tram mes mantingut i entrant a reunió, darrer ressalt.


Aspecte de la segona tirada i el Josep treballant-la.




El Josep arriba ben content a la reunió, quina tirada mes ferma! i sí, un queda molt content amb la línia i la roca;   ara és el seu torn, la segona tirada contnua verticalota, però menys que l'anterior, tanmateix a l'inici et fa anar ben concentrat.   El perdo de vista, però la tirada és llarga  i encara li tocarà un bon tros fins dalt;   ara la paret s'ajeu i es redreça en dues ocasions, les assegurances són als trams drets, amb el que les excursions són maques, però plaents-
A pàrtir d'aquí la via perd verticalitat .

Reunió cimera.

Quan recupero la tirada gaudeixo de la roca que és d'escàndol, la reunió cimera és a l'avantcim i d'allà m'arribo al cim mateix, que és ben pla i gran.   Allà trobem el potet de piulades on no hi ha llibreta només un paper que és ple per totes bandes, amb el que hi deixo una ressenya de la via Tropicana que dúia, així queda espai per a propers companys.
Tot rellegint les anotacions trobem la d'en Manel Guasch, pare de la Sònia, amb qui vam escalar fa poc, aperturista de vies emblemàtiques com la Mas Guasch al Puntal de l'Albarda i malauradament traspassat no fa massa temps.
Llibre de piulades, hi trobem l'anotació del malaguanyat Manel Guasch de novembre 2013

Al cim de La Roca Vella, amb un teló de fons incomparable.

Amb dos ràpels serem a peu de via.


Restem una bona estona admirant la zona de frares i Ecos que se'ns apareix al fons, munió d'agulles assolides i moltes mes per assolir, projectes i il.lusions futures....

Toca baixar, que volem ser a dinar a casa, en dos ràpels ho enllestim.   Compte amb le smaniobres de corda a la primera reunió que és ben penjada i compte amb el vent que s'endú les cordes al costat que mai toca amb les enganxades en els múltiples merlets....

Fantàstiques formacions: l'Agulla de l'Aritjol i l'Agulla fina dels Naps de Baix !


Ja a peu de via, ens felicitem, quina via, quina roca, quin entorn....només un petit pero....els espits porten posats uns 40 anys, estan prou rovellats i tot i que a la reunió n'hi ha quatre, no estaria malament canviar-ne alguns per bolts amb plaques petites....suposo que si no s'ha fet mai deu haber estat per la polèmica amb la coincidència amb la segona tirada amb ll'Aresta Brucs, oberta cinc anys abans.
Ressenya de l'amic Joan Prunera
  • Col.leccionista de vies

  •  

     Via que he tardat massa a fer, és una imprescindible si t'agrada escalar a Montserrat.
    Amb l'equipament actual només amb cintes passes, en cas de necessitar-ho sempre trobareu algun merlet per llaçar, però cal anar-hi amb el grau consolidat ja que les assegurances hi són però espaïades, cal escalar entre elles.  
    Si en teniu ganes a l'esquerra trobareu la via Tropicana, pica mes de grau però també immillorable, i perquè no l'aresta Brucs, però aquí s'hi ha d'anar amb mentalitat tranquil.la i amb martell i pitons i molta traça, xapó als aperturistes.

    dimecres, 31 de març de 2021

    Via Wolfgang Amadeus Mozart a l'agulla d'en Salvat Papasseit o Cua del Bacallà. 27-03-2021. Frares Encantats. Montserrat

    Aproximem per Coll de Port, la boira juga amb la Cadireta...

    Tornem a Montserrat, de moment no volem anar massa lluny ja que anem cada un amb el seu cotxe;  avui serem una bona colla, el Josep Maria i el Joan volen fer la Bavària a la Cua del Bacallà i nosaltres amb l'Àngels i el Quique farem la via W. Amadeus Mozart també a la mateixa agulla però al vessant oest.  Ens acompanyaran el Toni i la Salo fins a peu de via.

    Per arribar a l'agulla d'en Salvat Papasseit o Cua del Bacallà hem d'anar al coll de Can Massana, actualment no fan pagar, coses de la pandèmia...a veure quan dura.  
    D'aquí puguem a coll de Guirló, aleshores podem triar:  anar pel refugi d'Agulles fins al Coll del Pas del Príncep o be fer-ho per la cara Nord tot enfilant-nos a Coll de Port, tot prou llarg, però si fa calor evidentment millor l'opció de Coll de Port, estarem mes a l'ombra.
    A peu de via, just passada l'aresta Brucs una mica encarats a ponent, prop del camí.

    Abans del Coll passem per la Font de Coll de Port i poc després som al port;  toca baixar una mica i poc després trobem la font de l'Esllavissada, el Joan i Josep Maria es queden aquí.
    El Josep Maria ens acompanya a peu de via ja que ells van fer la via la setmana anterior.
    Quan el camí canvia de vessant ben be a l'aresta anem amunt pel mig de la vegetació a buscar una placa de roca amb una Alzineta prima però llargaruda, si mirem amunt, força amunt veurem la primera assegurança.

    Burins de l'aresta Brucs nosaltres passem de llarg per fer reunió mes amunt.

    La primera tirada comença delicada, l'alzina pot servir per ajudar-se si cal;  arribar a la primera xapa demana concentració, aleshores amunt sense veure res mes, les assegurances es mimetitzen amb la roca i avui no fa sol... es redreça i llaço un bon merlet, quan el tinc xapat veig uns metres mes amunt la xapa!  vaja,  i és que les excursions són bones, sort que la roca és excepcvional, o no tant, que vinc d'un estage Sant Llorentí que em distorsiona les percepcions....

    La paret va perdent verticalitat, segueix paralela a l'aresta brucs, molt mes a la dreta, però al capdamunt coincidim amb la primera reunió d'aquesta via, l'hem de passar de llarg i uns metres mes amunt a l'esquerra trobo la primera reunió de dos parabolts.
    Segona tirada amunt en tendència a l'esquerra.


    Ens reunim i segueix l'Àngels, aquesta tirada és senzilla , sempre en flanqueig a esquerres anant a cercar un muret a sobre del que farem la segona reunió.  Aquí el mes difícil és localitzar les expansions quatre en 45 metres i dues concentrades al muret.
    Entrant a la segona reunió després d'un muret i recuperant-nos.


    Acostant-se al muret amb roca prou bona.

    La tercera tirada és ben curiosa, comença pujant a sota la bola de pre-cim per aleshores començar a flanquejar i a baixar...sí, un flanqueig lleugerament descendent, tot buscant la millor roca.   Es fa prou be ja que trobes  sempre bons peus i mans, és un anar fent amb tranquil.litat.   Al tram final costa saber com continuar, som a sota un mur vertical i no veig les xapes...i sí toca anar amunt a buscar la base d'aquest mur per on sortirem la propera tirada.
    Curiós flanqueig en lleuger descens, l'Àngels apunt de baixar.


    El flanqueig sembla mes del que és en realitat, plaent!

    Tercera reunió

    Ja tots tres a la tercera reunió, ens resta la darrera apretada;  se surt per la dreta de la reunió a buscar la base del mur, aleshores gràcies a molt bones i cantelludes preses anem decantant-nos a l'esquerra per quedar a la vertical de la reunió.   Passos aeris i atlètics però amb molt bon canto, un gaudi.  Superat el primer tram molt ben assegurat, possibilitat de fer-lo en A-0, la paret perd una mica de verticalitat i les assegurances tornen a allunyar i són difícils de veure, sortosament quan no hi penses apareixen!  L'arribada a la reunió ja és una grimpada amable.
    Darrera reunió després d'una tirada magnífica.

    Sortint del tram vertical

    Al cim !

    Quan arriben els companys continuen fins el cim, resta un llabi i ja hi som.   S'ens presenta una panoràmica, no per moltes vegades admirada, menys espectacular!!!  Quin reguitzell d'Agulles i agulletes....quanta feina ens queda per fer encara !
    Un regal de paisatge !!!

    Foto retorn a Montserrat !

    Ressenya original i de l'amic Joan Prunera
  • Coleccionista de Vies


  •  

    Una via oberta bastant mes tard que totes les d'aquesta agulla, el 18 de febrer de 2006 per en Xavi Vidal i  Verena Masius, també autors de la via Bavària, així com d'altres el Xavi i companys.
    Potser una mica rebuscada, però es fa un lloc sense trepitjar cap altre línia, a la Normal només s'hi acosta a nivell de la seva primera reunió, però no la toca.  Sap buscar gràcies a un flanqueig gairebé constant la millor roca i una arribada al cim fantàstica.
    Recomanable,   De material nosaltres només vam posar cintes i un merlet, però pot ser útil anar proveït de cordinillos per merlets que en podrem llaçar prous.  
    Atenció amb la distància entre assegurances, sobretot a la primera tirada, cal anar-hi amb el grau consolidat.

    Via Normal al Setrill. Serra de l'Obac, Parc Natural Sant Llorenç del Munt. 24-03-2021.

    El Setrill el trobem passat el cingle de la Foradada de Coll de Tres creus anant pel camí ral.


    Quan vam anar a fer la via Estambul, ens quedava tarda, però no com per enbolicar-nos en altres objectius mes complicats...aleshores vam pensar en el Setrill, cap dels dos l'havíem pujat i ens vam posar d'acord de seguida.  L'aproximació va ser mínima ja que el teniem al costat del Cingle oest del Setrill, caminem una mica pel Camí ral de Terrassa a Manresa i ja veïem la cara oest de l'agulla, ens enfilem a buscar-ne el mànec del Setrill.




    Com arribar-hi: Per arribar-hi:  haurem d'anar a Matadepera i d'alla seguir la carretera a Coll d'Estenalles
    Aparcarem al km11 de la BV1221 a l'indret de l'Alzina del Sal.lari.  Si venim del sud anirem a Sabadell o Terrassa i d'allà a Matadepera on anirem direcció Coll d'Estenalles.  Si venim del Bàges haurem de travessar el Coll i fer cap al revolt de l'Alzina del Sal.lari.
    D'aquí per carrer inicialment asfaltat remuntem fins a Coll de Tres Creus.   Al coll trobem cuatre corriols, nosaltres fem cap a l'oest a les envistes de Montserrat;  seguim pel camí Ral fins a ensopegar a la dreta amb l'agulla, ben evident per la seva forma característica.
    És una curiosa agulla que demana ésser pujada.

    Per la cara oest s'intueix el mànec del Setrill per on ens enfilarem.


    La Normal és un itinerari molt evident, que podríem fer desencordats fins i tot, però donada la descomposició de l'agulla millor fer-ho equipats.  Trobem un seguit de Savines que ens permeten assegurar-nos si ens cal.
    El cim és ben petit i descompost, per assegurar el company prefereixo baixar una mica i assegurar des d'unes branques de Savina prou fermes.  Aneu amb cura amb no llençar còdols que van directe al camí .
    Inici de la via i el Sergi a l'avantcim.


    Fa il.lusió enfilar-s'hi.

    Des d'una Savina sota el cim, el camí ral.

    Algú hi ha deixat muntat un ràpel d'una Savina, sinó es pot desgrimpar .

    Per baixar ho podem fer desgrimpant la carena, el mes habitual, però nosaltres ens vam trobar que algú havia deixat instal.lat un ràpel d'una Savina, i el vam aprofitar.
    Una grimpada a una agulla ben interessant i emblemàtica que ens va fer molta il.lusió.
    Per la seva cara est hi ha una via de l'Amadeu Pagès i Joan Artmengol de l'any 1992 per si voleu aprofitar l'aventura.
    Dibuix-ressenya dels amics 
  • Manel i Ita

  •  Una agulleta per a romàntics enamorats de Sant Llorenç que podeu grimpar, si sou valents, sense cordes tot aprofitant una excursió per l'Obac, o com nosaltres, com a complement d'alguna altra escalada.  Amb unes bagues savineres en tindreu prou.

    A gaudir Sant Llorenç del Munt i l'Obac !