Via Toset - Toset a la Roca de la Mel o Torre del Moro. Barranc de Castellfollit.

La Torre del Moro o Roc de la Mel.

                    Després de tastar l'escalada al Roc de Ponent, ens va interessant la Torre veïna, la Torre del Moro o Roc de la Mel al mateix Barranc de Castellfollit a les Muntanyes de Prades, a la Conca de Barberà.   Ens hi vam acostar amb el Josep i l'Àngels i el Josep Maria, fent dues cordades i així ens vam fer companyia i fotos.
 

Peu de via i començant el primer llarg.

APROXIMACIÓ:

Si venim del Nord anirem per l'autopista AP-7 que deixarem per agafar l'A2 direcció Lleida, la deixem a la sortida 193 direcció Montblanc - L'Espluga de Francolí fins al Monestir de Poblet, allà seguim la T-700 direcció Prades fins a entrar al Barranc de Castellfollit a l'esquerra, creu de Terme.  Seguim la carretera de Castellfollit, passem de llarg l'àrea de lleure Roca de l'Abella aparcant al segon espai que trobem, ja veurem la Torre;  un rètol que indica Torre del Moro  marca el camí que hem de seguir i que en poca estona ens deixa a peu de via.

 

Fent el flanqueig per entrar al diedre de l'esquerra.

Primer llarg:   Comença en uns blocs als que ens hem d'enfilar com mes be ens vagi, anem cap a l'esquerra fins a un punt que uns murs ens barren el pas, els superem per la dreta i ens hi superem, aquí hi ha un burí.  Ara flanquegem a l'esquerra per entrar a un diedre canal i entrar a un replà sota una marcada xemeneïa.   Muntem la reunió entre les branques d'uns arbust i uns friends.

Recuperant el primer llarg. Foto Josep Maria Mallofré.

Des de la primera reunió començant el segon llarg.

Segon llarg:     La xemeneïa ens crida, aquí cada un s'ho fa com pot, però amb el que sí coincidim tots ens en penjar-nos la motxilla de l'arnés;  uns posem l'esquena al pany de la dreta i altres a l'oposat...tots hem pujat.  El pas més punyetero és a l'alçada d'un pitó, que una vegada resolt, sortim de l'estretament per entrar a una canal de blocs agradable fins a la reunió en una ferma alzina.

Xemeneïa del segon llarg.

Entrant a la xemeneïa, l'Àngels ja en surt.  Foto Josep Maria Mallofré.

Gran Alzina on fem la segona reunió.  Foto Josep Maria Mallofré.

Segona reunió i arribant-hi.

Tercer llarg:   Fem un curt canvi de reunió per a poder control.lar millor el company;  aquest s'enfila a buscar un diedre-xemeneïa, primer supera unes graonades fins a sota el tram vertical on mig en diedre, mig encastat guanya el pas

per entrar a una canal diedre on fa reunió en un replà de dos bolts.

Després d'un curt canvi de reunió començant el tercer llarg.

Tram de xemeneïa atlètica.

Entrant a la tercera reunió.  Foto Josep Maria Mallofré.

Quart Llarg:    Ja som a l'aresta final, la crestegem fins a trobar la Fita de cim. Muntem reunió amb algun merlet on ens sembli segons el fregadís de les cordes;  em de continuar crestejant un bon tros fins al coll, abans una instal.lació de ràpel per la que baixem a peu de la canal de descens.

Quart llarg, senzill i divertit.  Foto Josep Maria Mallofré.

Descens:    Per la tartera baixem a trobar el camí de pujada i en uns 20 minuts som altre cop al cotxe.

Cim de la Torre del Moro o Roca de La Mel.

Cresta cap al coll, abans fem un ràpel per entrar a la canal de baixada.

Material:   10 cintes exprés, Joc de Tòtems/Camalots fins al tres.

Ressenya de l'amic Joan Asín del seu blog, gràcies.

Una via pràcticament desequipada que es deixa protegir prou be, atlètica i variada, diedres, xemeneïes, placa...tot amb un granit diferent que el del Roc de Ponent, més arrodonit i menys cantellut segons com...això demana saber moure's be amb l'equipament flotant.   Molt recomanable.

Roc de Ponent al Barranc de Castellfollit. Via Aresta G.E.R. 25-03-2025. Muntanyes de Prades.

El Roc de Ponent tot aproximant, l'aresta de la dreta és la nostra via.

         A les Muntanyes de Prades hi tenim un reducte de granit, talment el Pirineu!  Aprop del Monestir de Poblet, concretament al barranc de Castellfollit. Sempre hi havia volgut anar, però no l'encertàvem...la primera vegada amb el Toni, el fred intens ens va desanimar, és un lloc fred tot i estar al sud, no ens enganyem !

L'any passat hi vam tornar, però no vam acabar la via, apunt d'encetar el cinquè llarg una tempesta ens va fer abandonar, amb la dissort que el ràpel es va encallar i no vam poder recuperar les cordes...una de les cordades l'endemà hi va tornar recollint el material abandonat...i jo seguia sense poder acabar aquesta via.   Vaig convencer l'amic Joan Pera per tornar-hi i finalment vaig poder fer l'aresta G.E.R.

Via oberta l'any 1972 per Ramon Bruno i Quim Miralles membres del Grup d'Escalada en Roca de l'Associació Excursionista Catalunya de Reus, d'aquí el nom de la via ( informació treta del Blog Roca Calenta) tantmateix d'altres autors li dónen l'autoria de la via a Toset i Blanchart l'any 1970 (?).

 

De la carretera baixem a trobar aquest camí paralel al torrent de Castellfollit

APROXIMACIÓ

Si venim del Nord anirem per l'autopista AP-7 que deixarem per agafar l'A2 direcció Lleida, la deixem a la sortida 193 direcció Montblanc - L'Espluga de Francolí fins al Monestir de Poblet, allà seguim la T-700 direcció Prades fins a entrar al Barranc de Castellfollit a l'esquerra, creu de Terme.  Seguim la carretera de Castellfollit, passem de llarg l'àrea de lleure Roca de l'Abella aparcant passada una barraca de pedra, aparcfament per a tres o quatre cotxes a l'esquerra;  ja veïem el Roc de Ponent, una mica mes endavant surt de la carretera un corriol que baixa al riu, indicacions d'itinerari Geològic.   El seguim fins a haver de travessar el torrent de Castellfollit, que baixava prou crescut obligant-nos a descalçar-nos.  Una vegada travessat el camí comença a enfilar-se, deixem l'itinerari geològic a l'esquerra per continuar enfilant-nos, trobem tartera i ens hi enfilem anant a buscar l'aresta evident on comença la via.

Toca travessar el torrent, que ens el trobem amb força aigua !

Pugem per l'itinerari geològic fins a deixar-lo i remuntar una tartera fins a peu de via, evident esperó.

Primer llarg:     Una vegada localitzada la fissura vertical ens hi posem;   comença per grades senzilles que ens acosten a la fissura xemeneïa, aquesta és franca i atlètica, un merlet ens deixa col.locar una baga i més amunt podem posar algun tascó.   Superat aquest primer tram anem a l'esquerra per un replà encarant un nou mur amb fissura tancada on hi trobem alguns claus, és un dels pasos potents de la via.   Una vegada superat anem a la dreta per un flanqueig horitzontal protegit per claus fins a la reunió al peu d'una xemeneïa ben interessant.  Reunió en arbrets.

Primer llarg, diedre - xemeneïa per anar a l'esquerra a buscar una placa fissurada.

Un cop superat el mur més difícil anem a l'esquerra, entrant a la reunió per un pas ben airós.

Segon llarg:     Estem al peu d'un diedre xemeneïa per on hem de continuar;   passos atlètics en diedre o be empotrat segons es vegi, el tram més "divertit" és superar uns blocs empotrats que alhora podem llaçar com assegurança.  Una vegada superat aquest tram la xemeneïa sobre fent l'escalada més relaxada, gaudint de la progressió en diedre;  al capdamunt un caos de blocs ens durà a un esperó del que flanquejarem a l'esquerra, tram espectacular, fins arribar a la reunió en un arbre.   És recomanable posar alguna assegurança al flanqueig per al segon de corda.

Començant el ferm diedre del segon llarg. Foto Joan Pera.

Escalada atlètica i espectacular de bon protegir.  Foto Joan Pera.

Des de dalt el diedre, la primera reunió.

Per entrar a la segona reunió trobem un flanqueig amb ambient.

Tercer llarg:    Surt de la reunió cap a la dreta a buscar una rampa fins a un bloc fissurat de dalt a baix que s'ha de revoltar....també hi ha una variant que puja directa evitant el pas del bloc.   A aquest bloc hi trobem un espit al seu caire, estratègic!  Pas més espectacular que difícil.   Superat aquest unes grades fins al darrer ressalt per entrar a la reunió, un bosc d'alzines ben còmode.

Tercer llarg on trobem l'única expansió de la via, al pas del bloc, que s'abraça 

Replà arbrat de la tercera reunió. Foto Josep Maria Mallofré.

Començant el quart llarg, i recuperant els darrers metres per l'aresta.

Quart Llarg:     Del bosc d'alzines de la tercera reunió en sortim superant el mur de la dreta per entrar a unes plaques fissurades amb alguns ressalts fins a topar amb un mur vertical on anem a l'esquerra i en una bona però petita Savina fem la quarta reunió.   D'aquí vam haver d'abandonar l'anterior vegada.

Quarta reunió.

Cinquè llarg on hi trobem un dels passos potents de la via.

Cinquè llarg:   Podem fer un canvi de reunió anant una mica més a l'esquerra fins on comença el darrer llarg, aquest demana atenció, primer ens enfilem per placa compacta a buscar un diedre vertical que una vegada als peus demana una bona tibada per a superar-lo i protegir-lo, bravo Joan !  Superat aquest pas l'escalada es suavitza i fem reunió on més ens agradi, el Joan ho va fer d'un clau i un friend.

Al pas del llarg i ja a la cinquena reunió.

Sisè llarg:  Es pot dir que ja s'ha acabat la via, però resta encara un tram per assolir l'aresta cimera prou entretingut i bonic;  farem reunió a on la corda ens comenci a tibar d'algun merlet o fissura que trobem.

Una vegada al cim anem ja desencordats a buscar el final de l'aresta d'on surt el camí de baixada i via normal per assolir el Roc de Ponent.

Ja sortint a l'aresta cimera.

Material: Unes deu cintes exprés, Joc de Friens fins l'1, Tascons i bagues Savineres.   Via pràcticament desequipada.

Apunt de començar la baixada.

Descens:  Caminant des del final de l'aresta a un coll i pel camí de pujada, camí d'ascens de la ruta normal. Tartera i camí geològic.

Si ens desviem una mica del sender trobarem les restes de la pedrera d'on trèien les llambordes de granit pels carrers de Barcelona i altres ciutats.

Mirem tot baixant la bonica piràmide del Roc de Ponent, anomenat així per ser el darrer lloc il.luminat abans de pondre's el sol.

Bones ressenyes a agraïr al Príncep de les Maduixes i a Joan Asín.