divendres, 3 de juliol de 2020

Escalada al Morral del Llop, vies Parera-Cuevas o Heures i Via Manyos. La Serra de l'Obac. Parc Natural Sant Llorenç del Munt i l'Obac. 01-07-2020.


Panoràmica del Morral del Llop ( Web Santllors.com)


                                      Aquest dimecres quedem amb el Jordi Ceballos per reprendre les tardes a Sant Llorenç que el confinament ens havia estroncat, les trobàvem a faltar.  Hem proposa anar al Morral del Llop, una curta paret actualment oblidada però que havia tingut molta activitat pels anys 70's/80's a la Serra de l'Obac.
          Com anar-hi:  Ens arribem a Matadepera on agafem la crtra comarcal BV1221 a Coll d'Estenalles /Mura fins al revolt de l'Alzina del Sal.lari ( aparcament senyalitzat per la Diputació.  Deixem el cotxe i agafem el camí dels graons de Mura/Coll de Boix, immediatament trobem un corriol a la dreta que baixa a travessar el torrent. l'agafem i aleshores en forta i constant pujada ens acostarem al nostre objectiu;    arribem al Morral del Llop per la seva esquerra, aleshores flanquegem la base de la paret fins a ser al peu de la via, inconfusible amb la seva xemeneïa.
A peu de la fissura de la via Heures...
Xemeneïa que es va estrenyent...

L'aproximació ens toca el sol, però ara estem a l'ombra, la paret és orientada a llevant.  Malgrat tot la xafogor és intensa, sort que bufa aire.   
La via és clàssica i en xemeneïa, poc material de protecció trobarem, per sort un dels aperturistes, en Jordi Cuevas, conegut i amic del Jordi, n'ha fet una restauració acurada, peça per peça amb material Kopdegas, gràcies per la feinada!
No sóc massa de xemeneïes, però m'en vaig sortint, abans de la primera expansió aprofito una roca encastada per llaçar-la.   
La xemeneïa s'estreny, dubto si continuar per dins o anar per fora...finalment la prudència em porta per l'estretor, sortosament assequible.   Em barallo amb els esbarzers secs abans del tercer i darrer bolt;  d'allà  la fissura s'obre mig en oposició, mig en placa entro a la reunió.
A la meitat un tram estret que ens farà reptar.
Primera reunió.
La Mola des del Morral del Llop.
Començant a recuperar la primera tirada i al darrer tram.

És el torn del Jordi, la segona tirada sembla millor assegurada, almenys a l'inici, però també la dificultat és més alta...comença suau per anar complicant-se: s'ha de sortir enfora i de mans no tenim res bo, un tac de fusta serà la darrera assegurança, però sortir del tac...ens costarà Deu i ajuda com díuen els Amics de les Arts!!
Començament de la segona tirada.

Els aperturistes són de renom i segur els hi va costar menys...però és que costa saber com posar-s'hi.   El Jordi ho prova del dret i del revés i es va petant !  Finalment amb un espagat digne de la millor ballarina aconsegueix anar superant el balmat tot equilibrant-se a poc a poc.  L'escolto esbufegar quan ja l'he perdut de vista i és que ha hagut de fer un potent cop de gas!
El Jordi demostra que això dels diedres ho te per ma !

El sento cridar, reunió! després d'una estona en que no ens veïem, la corda ha anat corrent molt a poc a poc i noto que no ha pogut posar cap assegurança...m'alegro molt quan ho escolto.
Recuperar aquesta tirada m'ha costat, jo ja no tinc l'elasticitat del Jordi i tot i que ho he intentat, el meu maluc s'ha queixat! així que m'ha calgut agafar-me del tac per ajudar-me a superar el pas, aleshores veig la continuació, un diedre amb, per sort, bona roca on és difícil posar cap protecció fins la reunió cimera.  Felicito el Jordi per haver resolt tant be aquesta tirada.
Reunió cimera, rapelable.
Molt contents, no sempre es repeteix una via on un dels autors és en Fredi Parera.

Estem mes que satisfets, són vies curtes sí, però intenses de debò!  amb un equipament que et fa treballar.  La qüalitat de la roca és molt bona tenint en compte que som a Sant Llorenç.
La reunió cimera és de dos bolts, un d'ells amb anella, el que fa que el ràpel sigui d'una sola peça;  les plaquetes són petites i no permeten un cordino per unir els bolts...
Baixem amb dos 50's ja que pensem que amb un sol 50 no arribaríem a baix, però després veurem que amb una de sola ja n'hi ha prou.
Rapelem la cinglera i anem per a la via del costat la Manyos.  A sota primer pas d'artifo.

La segona via és mes antiga de l'any 1967 i és tota en artificial, poca gràcia té a no ser que s'ha restaurat amb molta cura posant alguna peça nova molt de tant en tant i mantenint els burins amb anella artesanals que per cert fan prou bona cara hores d'ara.
Artificial d'expansió, pitonises i reequipada amb algun bolt amb plaqueta petita


Entrant a la primera reunió.



Burins amb anella casolana semblant a Pitonises
Artificial d'expansió de la segona tirada, moltes pitonises

Darrer mur de roca excel.lent i fent el ràpel d'una sola corda a peu de via (50`s)

Una via ideal per iniciar algú a l'artificial, assegurances aprop, amb algun tram de lliure senzill a la primera tirada, o A-0 i un petit desplomet a la segona que hi posa un pel de pebre a la simple mecànica de l'artificial.   Sorprenent el ben conservades que estan els burins antics, amb filferro sembla d'inoxidable.

Via Heures o Parera-Cuevas, oberta el 1977 i restaurada per Jordi Cuevas el 2019 recuperant el seu estat original.
Via Manyos, oberta el 1967 per Alfred Martínez, Francesc Martínez Troya, M.Pérez i restaurada el 2020 per Jordi Cuevas.
La primera demana saber-se moure be en xemeneïa i diedres, l'equipament és el necessari, tres expansions a la primera tirada i la possibilitat de posar un pont de roca a l'inici de les "dificultats" i la segona una expansió, un tac i un pont de roca, tirada on cal donar la talla al pas del tac.
Malgrat ser curtes, poden omplir una bona tarda a l'ombra, o un bon matí d'hivern.
Ressenyes del Morral del Llop 
  • ( Santllors.com)
  • dilluns, 22 de juny de 2020

    Una d'arestes Bruc, saltant de la Bitlla a la Bola de la Partió. Agulles. Montserrat. 20-06-2020.


    La Bitlla i la Bola de la Partió, senyoregen el serrat.

    Mica en mica tornem al que ens agrada, sense horaris, sense presses....avui la colla s'ha dispersat, nosaltres volem ser a dinar a casa i ens decidim per Agulles, que mai decep.
    Esmorzem al Bruc i d'allà a Can Massana on encara trobem un forat per deixar el cotxe.
    Enfilem cap al coll de les Portelles i just arribar al refugi Vicenç Barbé, a l'esquerra surt un corriol que agafem.   És el camí que va a l'avenc dels Pouetons, abans d'arribar-hi girem a la dreta en un tram de roca nua i amunt en tendència a l'esquerra, deixem enrrera el Cap de Guerrer i aleshores ja intuïm la BItlla.
    La primera tirada de la Bitlla, amb roca agraïda que fa escalar.

    Avui som tres, comença el Toni la primera tirada de la Bitlla, senzilla, però que és un gaudi de roca i passos per a superar aquest primer tram.  Hi trobarem dos espits tant sols, però si ens cal podrem posar-hi diferents assegurances, des de Tricams, a Àliens o Tòtems.
    Superada la balmeta, una fissura ajuda.
    Entrant a la reunió

    Assegurances que podrem posar

    Després de la variada i tècnica segona tirada


    La segona tirada em toca a mi, comença a la dreta de la reunió, enfilant un diedre vertical on ho podem protegir amb Càmalots o Àliens.   Es pot sortir abans de que acabi la fissura a l'esquerra per una terrasseta on hi trobarem un burí, jo aquest cop continuo amunt posant un Àlien en un forat de pitonatge just abans de sortir, hi trobarem uns còdols grans en un ambient ben vertical.   Entro a una feixeta on a sobre trobo un burí, d'allà cap amunt per on millor roca trobeu a buscar una franja terrosa on a mesura us hi acosteu veureu que hi ha un pitó.  d'allà es posa vertical, però amb unes preses d'escàndol, una ben escairada serveix per assegurar-nos amb una baga, d'aquí hi ha el tram mes delicat i finot, per anar a buscar a la dreta un atrotinat burí, per mí és el pas més difícil i exposat de la via...per sort d'allà ja afluixa i en diagonal esquerra i ascendent trobo la reunió a l'avantcim.   D'entrada l'anava a muntar allà, però veig al mur dos bolts nous, mes segur, deixarem la relíquia de mostra.
    El Quique després de superar el pas clau.
    Reunió clàssica i reunió actual.

    Resta una grimpada fins al cim i el ràpel del vessant oposat.

    Els companys fan la grimpada a buscar el cim i el ràpel del vessant oposat i que ens deixarà al peu del nostre proper objectiu:  La Bola de la Partió.
    La Bola sembla a tocar, però haurem de fer un ràpel encara.


    A la recerca del burí perdut a l'aresta Brucs.

    Torna a començar el Toni, la primera tirada surt del collet entre les dues agulles en tendència a l'esquerra finms trobar, força amunt un espit, d'allà ja s'enfila amunt tot navegant a la recerca del burí amagat.   Escalada d'anar a poc a poc tot acaronant els còdols i buscant el millor pas, la rampa quan mes amunt més dreta es va posant i demana atenció.   Als trams finots sempre hi trobarem alguna cosa que ens farà pujar relaxats.
                                        La reunió és una mica abans de la bola somital, prou incòmode pels peus ja que és en una rampa.    


    Assolim la bola per l'artificial d'expansió de la Sidharta, la reunió rapelable.

    Em poso a l'artificial, el Toni es queda a ajudar el Quique que en això de l'artifo té una pedra a la sabata....comença prou desplomat per anar afluixant...els passos són curts excepte a l'inici que et fan estirar.  Al final sortideta en lliure amb unes preses cantelludes que fan menys traumàtica la sempre difícil transcisió.
    Començant el tram de lliure
    La Boteruda del gra des del cim de la Bola
    En un sol ràpel baixem a peu de via.

                                           Al final el Quique decideix que encara no vol patir tant i  s'espera a la reunió.  És una llàstima però ja practicarem amb menys desplom.  El Toni que en això és un gat vell, puja sense ni fer força, amb tècnica, que és el que toca...
                                           Fem un ràpel directa a baix, que el Quique agafa primer i després ho fem nosaltres.
                                           Un parell d'Agulles que mai ens cansarem de pujar, elegants, amb roca de primera, no em digueu perquè...però l'auster equipament potser hi te molt a veure, i per molts anys...tot i que canviar algun burí de la segona tirada de la bitlla, estaria be.
                                            Us caldrà, apart de nas per trobar els emplaçaments, un joc d'Àliens, Càmalots fins el 2 i joc de Tricams poden ser útils.
                                            L'aresta Brucs de la Bitlla va ser oberta l'any 1944 per J. Montserrat i J.Vendrell un 18 de juny.  La de la Bola de la Partió l'any 1945 per Joan Boladeres, Jordi Prats i Manuel Esteve el 5 d'agost fins a la base de la Bola, la Siddharta es va escalar per primer cop l'any 1983 per S.Chacon, B. Sèculi, C. Correa, A. Garcia, J.C. Serrano i Xavi Vidal un 20 de febrer.