Aresta Brucs a l'Agulla dels set coneguda erròniament per La Carnavalada. Montserrat. 29-02-2024.

L'Agulla dels set, erròniament Carnavalada, és a la dreta de la Bessona inferior.

 

         Agulles a Montserrat és un paradís pels escaladors, hi trobem tot típus de vies per a tot típus de temps segons la orientació que triem, a l'hivern les arestes Bruc són ideals, assolellades i arresserades del vent.    Anem a una agulla que coneixem per La Carnavalada, nom erroni que s'ha perpetuat en el temps, quan el seu nom original és Agulla dels set.

APROXIMACIÓ

Per anar a Agulles deixarem el cotxe a Can Massana on hi ha un espai habilitat com a aparcament per la Fundació Catalunya La Pedrera : Els vehicles que facin servir l’aparcament del punt d’informació (amb una capacitat màxima de 100 vehicles) han de fer una aportació de 6€ que es destinen en la seva totalitat a les despeses de conservació de l’espai. Per a entitats associades (FEEC i Amics de Montserrat, prèvia presentació acreditació) el preu és de 4€ i amb gratuïtat pels veïns dels municipis propers (presentant document acreditatiu).

De l'aparcament agafem la pista que s'enfila cap a Coll de Guirló, GR 172 o camí de la Foradada, poc després de travessar el coll i després d'una baixada trobem un trencall a la dreta que ens porta al refugi Vicenç Barbé, el seguim, passem el pas de les Portelles on haurem de grimpar una mica,   continuarem el sender fins arribar al refugi Vicenç Barbé o d'Agulles, just arribar-hi surt a l'esquerra un corriol cap amunt, és el camí de Les Bessones, quan siguem a l'alçada de la Bessona inferior, ja veurem al davant la nostra agulla.  La via comença a la dreta al peu d'un gran Pi.

Aspecte del primer llarg des del peu de via.

Primer llarg:     Típica aresta Brucs, mar de còdols en el  que haurem de saber navegar per trobar els pocs burins que hi ha, tres en 35 m.   La progressió serà sempre per on trobem les millors preses, aleshores anem be.

Primera reunió amb 5 burins amb plaqueta i un burí sense.

Recuperant el primer llarg.

Segona reunió amb dos burins amb plaqueta i tres sense, restaurada amb dos parabolts.

Segon llarg:       Similar a l'anterior però cada cop més dret, bona roca, hi trobarem un burí i dos bolts en 35 metres també.    Per evitar la primera reunió que és tota amb burins, molts, moltes cordades opten per anar directament a la segona, aleshores ens tocarà sortir en ensamble.

Recuperant el segon llarg.  A la dreta primera reunió de la via Zen.

Entrant a la segona reunió.

Tercer llarg:        És el més espectacular, a sobre tenim un ressalt vertical que evitarem decantant-nos a la dreta;    surt recta amunt de la reunió per situar-se sota el ressalt, allà trobarem un pitó, continuarem cap a la dreta i ens enfilarem a sobre d'una berruga, per seguir decantant-nos a la dreta i col.locar-nos sota un mur vertical amb preses bones que li dóna caràcter a la tirada, una vegada superat la paret s'ajeu i arribem a la reunió, a l'avantcim.

Tercer llarg, pujant a la base de la berruga i flanqueig a buscar la placa final.

Descens:     Acabem de pujar al cim i baixem a buscar el vessant oposat on podem optar per fer un curt ràpel d'una expansió o be baixar  desgrimpant per la canal de la via Normal.

Després del flanqueig, enfilat-se a la berruga per a entrar a la dreta i maca placa final.

Material:    Unes quatre cintes, si sou de posar algun flotant ( Merlet, Tricam etc) agafeu fins a sis.   Pot anar be agafar unes plaquetes recuperables per a les reunions, hi ha burins sense plaqueta.

Reunió cimera, al fons l'Agulla de l'Arbret i l'Agulla dels Ossos.

Ressenya de l'Eduard de l'enyorada Web: Escalatroncs.

Croquis de la guia d'Agulles de Joan Miquel Dalmau, on corregeixo l'error de nomenclatura.

Aquesta aresta Brucs va ser oberta  el 18-05-1959 per un grup : Jaume Cerdà, Joan Cerdà, Isabel Ricart, Úrsula Willis, Jordi Riera, Manel Cervera i Anna Cerdà.

Varen batejar l'agulla com a Agulla dels set ja que era el nombre de persones del grup d'aperturistes.

A causa d'una confusió històrica però, es va començar a anomenar com a agulla de la Carnavalada, error transmès en moltes guies de muntanya i escalada.   Així l'agulla dels set se la va situar per sobre del camí de l'alta ruta d'Agulles i per sota del camí, la Carnavalada al costat de La Bessona inferior.

Consultat en Joan Cerdà per part de Pau Tomé confirma l'error , l'agulla per sota l'alta ruta és l'agulla dels set i la de sobre la Carnavalada.

Informació obtinguda del blog Tot Montserrat de Jordi Lòpez ( https://totmontserrat.cat/narracio/toponimia/7110-2/) arran de la publicació del Blog Roca Calenta de Jordi Ceballos, gràcies a tots.

Via Esquivaboles a La Cajoleta. Els Ecos. Montserrat. 21-10-2023.

A l'inici del Torrent del Migdia a l'indret del coll de l'Ajaguda, La Cajoleta a primer terme. Foto Salvador Berdajín.

 

                 Escalar a la Cajoleta val molt la pena, ja que a l'haver de fer una bona caminada, gaudirem d'una tranquil.litat assegurada, tanmateix cal vigilar amb les regulacions per nidificació d'aus que sovint ens impedeixen d'anar-hi, enguany la prohibició ja s'ha aixecat. ( Consulteu però abans de fer la caminada la web del Patronat de Montserrat.

Aspecte frontal des de peu de via i visió lateral, les aparences enganyen...

APROXIMACIÓ:

Cal anar a l'aparcament que hi ha habilitat abans d'arribar a la Vinya Nova, millor que fer-ho al del restaurant, estarem més tranquils;  del final de l'aparcament surt un corriol que ens du cap a Can Jorba, abans d'arribar-hi seguim la pista que voreja la base de la muntanya cap a la dreta, després d'una pujada, baixem i ja altre cop al pla veurem uns rètols i pals indicadors , és el camí dels Francesos.

El seguirem en progressiva pujada fins al Coll de l'Ajaguda;  ara baixem a buscar el Torrent del Migdia, quan som a la seva llera al davant ja tenim la base de la Cajoleta. El peu de via és a l'esquerra de l'aresta Brucs mentre q    ue una mica més amunt i a l'esquerra trobem el de la via Aran.

El primer llarg és una bonica grimpada.

Primer llarg:      Escalada ajaguda que s'anirà redreçant, cal vigilar d'anar recta amunt i no derivar a la dreta car és l'aresta Brucs.   Escalada tranquil.la i plaent.

El segon llarg ja es posa més dret i gaudim d'una roca excepcional ! Fotos Josep Maria Mallofré.

Segon llarg:    Continuem recta amunt amb, ara, una mica més de trempera....bona roca i mica en mica agafem ambient.  Trobarem algun ressalt que superarem pel mig.

Recuperant el segon llarg.

El tercer llarg comença flanquejant a l'esquerra.

Tercer llarg:     Ara toca escalar flanquejant cap a l'esquerra, hem d'evitar La Bola cimera, d'aquí el nom de la via !   Mentre l'aresta Brucs ho fa per la dreta, nosaltres pel vessant contrari.    La roca esdevé fabulosa i l'escalada cada cop més vertical, per gaudir.   Un mur ben trempat és la cirereta final, una vegada superat grimparem per terreny ajagut a buscar la reunió cimera.

Per enfilar resta amunt més endavant. Foto Joan Pera.

Descens:   Ho fem en dos ràpels, un primer curt, d'uns 15 m. el trobem al vessant nord una mica per sota del cim i un de 50 des d'un arbre fins als pedrissos per on desgrimparem fins a tornar al peu de via. 

Un muret final ben vertical i amb roca per gaudir !

Foto Cajoleta 

Material:    És una via de placa equipada on amb 8 cintes exprés farem.

Ressenya dels autors, gràcies !

Una via oberta per Luís Alfonso i Josep Solé el 2010, recomanable !   Per aprofitar la caminada fins aquí pot anar be i aprofitar per a fer alguna cosa més, com la via

Jaume Ferràndez Rubio al Serrat de la Cajoleta i que trobem a l'acabar el segon ràpel, o be la via Aran, per l'estil de la ja feta o l'Aresta Brucs.  Pel vessant sud est la  Pluja d'Idees, Juan Rayo Saltarín o la Christmas Race....

El Bacallà o l'Enclusa. Directa Manresa a la via Bages. Frares. 31-09-2024.

A l'extrem de Frares encantats destaca l'Enclusa o el Bacallà.

           A sobre Coll de Port, al vessant de Frares, exel.leix una agulla de forma característica, tant que se la anomenat de moltes maneres: Aleta de Tauró, el Correcavalls, l'Enclusa, el Bacallà...destaca per ser gairebe´inexpugnable, amb parets molt verticals per tots costats excepte l'aresta sud-oest o aresta Brucs que s'assoleix grimpant.     Arran de la obertura per part d'en Carles Llovet i David Hita de la via Directa Manresa a la cara Nord, que s'uneix amb l'antiga via Bages que entra a mitja paret per resoldre el desplom final, oberta l'any 1968 pels germans Joan i Josep Lleonart del Centre Excursionista de la Comarca del Bages (CECB), ens animem amb el Jordi Ceballos a anar-hi una tarda.
 

L'enclusa o el Bacallà des del Frare gros, hi destaca la feréstega cara Nord.

Aproximació:

Hem de pujar a Coll de Port, nosaltres triem fer-ho per Can Massana, coll de Guirló, pas de les portelles, refugi Vicenç Barbé i collada del Pas del Príncep;  també s'hi podria anar pel vessant Nord passant per sota la Cadireta GR-172.   Trobarem a ma dreta el trencall a Coll de Port que voreja tota la muralla de Frares.

Del Coll de Port seguim l'alta ruta de Frares que s'enfila sense treva amb l'ajuda d'algunes cordes , passamans i cadenes, superats aquestes graonades segueix la forta pujada enmig de la vegetació fins a passar pel coll entre el Frare Cirili a la dreta i l'Enclusa a l'esquerra;   ens enfilem sense traça a buscar la base de la paret,

Aspecte gens engrescador del primer llarg que correspon a la Directa Manresa.

Placa compacta, plena de molsa al començament, per millorar més amunt. Foto Jordi Ceballos.

Primer llarg:     Aquest progressa aprofitant la compacta placa del vessant nord, quan hi arribem l'aspecte és zero engrescador, molta molsa i aspecte prou compacte de la placa amb les assegurances alegres...coneixent els aperturistes, no podíem esperar menys!

La progressió és lenta cercant les millors preses i millors peus, ben concentrat fins a xapar, aleshores baixa la pressió fins a la següent....passat el primer mur trobem un tram amable i un pel ajagut on la roca canvia a millor i anima a encarar el proper mur, potser més vertical però amb molt bona roca;  ens anem decantant a l'esquerra fins a gairebé el llavi amb la paret sud-est.   Després d'aquest tram s'ajeu i s'arriba a la reunió gairebé caminant.  La reunió és ben còmoda de dos parabolts inox i ens permet empalmar amb la via Bages que comença al costat dret, en un replà terrós.

Des del replà de la primera reunió admiro les tres puntes del Frare Cirili.

Segon llarg:      Va a buscar la via Bages, enfilem amunt a buscar el primer clau, original, a una fissura un pel a sobre i a la deta, d'aquest punt fem un flanqueig ascendent a la dreta fins a trobar el segon clau, també original, la vertitat que no inspiren gaire confiança...a més la roca no és de la bona...el Jordi progressa amb molt de compte i supera una barra per stiuar-se a sobre un tram de roca  per la que progressarà, ara cap a l'esquerra tot anant a buscar una fissura vertical que forma una gran llastra, que millor acaronar...abans de la llastra trobem la primera expansió, fantàstic !   baixa la tensió de tots dos....en trobem dues més, aquestes restaurades (parabolt inox) a càrrec del Carles i el David.

Es supera la fissura vertical fins a posar-nos a sobre de la llastra aprofitant l'escletxa superior per agafar-nos i protegir la progressió abans d'encara el mur desplomat final on hi trobarem dues expansions restaurades.   La sortida al cim és de les de sortir de la piscina....res però que el mestratge del Jordi no resolgui amb solvència!

Aspecte del mur del segon llarg per on va la via Bages.

Primera reunió.

El Jordi als darrers metres abans d'entrar a la primera reunió.

Material:  Cintes exprés ( 10)  Baguetes, estreps i joc de Tòtems o similar fins a l1.

Al segon llarg anant a buscar el segon clau tot fent una ziga-zaga.

Descens:    De la reunió cimera, aprofita la de la via del Joan Vidal 7 Nacions UTE, en dos ràpels ( 30 i 35) pel vessant Sud-est.

Acaronant la llastra.

Cal enfilar-s'hi a sobre i aprofitar l'escletxa superior per col.locar flotants al gust.

Al darrer mur extraplomat amb bona tècnica d'estreps.

Vam arribar al cim amb el sol ponent-se sobre un mar de boira!  Un bon regal per una escalada amb dues cares ben diferents, una primera d'escalada en placa i una segona amb placa, fissura i desplom atlètic enmig d'un ambient aeri impressionant 

Molt recomanable, tanmateix cal anar amb el grau assolit ja que s'ha d'escalar entre assegurances i no sempre amb la millor roca.

Recuperant el segon llarg, apunt de sortir al replà somita Foto Jordi Ceballos.

Apunt de fer el primer ràpel. Foto Jordi Ceballos.

L'esquena cimera del Bacallà amb les darreres llums, espectacular ! Foto Jordi Ceballos.

Dos Vallesans a la Bages.

Magnífica ressenya dels aperturistes de la Directa Manresa : Carles Llovet i David Hita, gràcies !