dilluns, 19 de febrer del 2024

Via Farigola Climb a la Paret de les onze hores. Sant Llorenç del Munt. 18-05-2023.

A la pilastra central, a l'esquerra de la Cannabis flam trobem la via.


                   Volem aprofitar una tarda amb el Ricard i tot i que ja han canviat l'hora triem anar a Sant Llorenç, a la Paret de les onze hores que te poca aproximació i ens agrada molt.   Mentre  repetíem la Cannabis flam ja ens vam fixar en els espits que anaven per l'esquerra de la línia... i quan en Sergi Villars la va piular així com en Manel i la Ita, doncs que l'enigma es va resoldre: la via oberta per en Pere Dinarès en solitari anomenada Farigola Climb és l'objectiu doncs.

APROXIMACIÓ

Anem a Matadepera a buscar la Urbanització Cavall Bernat, d'allà pel carrer de Vista Alegre a l'alçada del Camí Moliner aparquem el cotxe, és la zona coneguda com els dipòsits i d'on surt el camí dels Monjos;  a la dreta hi ha una gran torre;  pugem per un camí asfaltat que voreja la part nord de la finca per arribar al Camí dels Monjos, el seguim fins l'alçada de la Paret de les Onze hores, la que tenim al davant, aleshores resseguim la seva base fins a peu de via.

Trobarem una línia de bolts molt evident en un pany de paret molt trencal,  es la via Tercera República, nosaltres continuarem flanquejant i no baixarem, pujarem a un coll on hi ha una gran alzina, allà dalt comença la Cannabis Flam;  continuarem flanquejant a l'esquerra fins a trobar una cordeta que ens ajuda a superar els darrers metres fins a peu de via;   aquest és una mica incòmode.

La primera assegurança és força amunt, cal escalar atent....


El primer lllarg és una placa d'aspecte brut i trencadís, vaja que gens engrescador! a sobre el primer espit és força amunt, cal escalar ben concentrat fins abastar-lo, aleshores ens relaxem i l'escalada esdevé menys tensa tot i que fins al segon espit no afluixa.   Anirem a buscar un mur-diedre pel que ens haurem d'enfilar, mig en ramonage-empotrament fins a situar-nos a la placa vertical de la dreta, aquí es concentren les dificultats, anant per la dreta la roca és bona i permet forçar el pas;   som a un replanet del que superat un graó som a la primera reunió.
Seguim la placa en tendència a la dreta per anar a buscar el mur.


Mig en diedre, mig en ramonage abastem el capdamunt del mur  on hi ha el pas clau.


El Ricard ben content a la primera reunió.

El segon llarg és per una placa-esperó que alterna franges de fang amb roca sòlida.    Esdevé una escalada plaent i segura ja que aquí els espits no allunyen tant com a la primera tirada.
Des de la primera reunió el recorregut d'aquest llarg. Foto Ricard Rofes.

Interessant segon llarg amb franges terroses i franges bones.Foto Ricard Rofes.


Segona reunió de dos espits que reforcem amb el primer de la tirada.

Una placa per gaudir al segon llarg.Foto Ricard Rofes.


Recuperant el segon llarg.


El tercer llarg surt per l'esquerra a buscar un muret, aquest és més senzill de superar quan mes a l'esquerra vas, es supera un primer graó i després un segon que ens deixa en una placa ajaguda desequipada, facilment protegible si portem algun friend mitjà/petit o Àliens.   La reunió és a la dreta comuna amb la de la Cannabis Flam o si volem la podem negligir i arribar-nos fins al replà cimer i fer-la en un arbre.
Inici del tercer llarg amb un muret inicial exigent.


Encarant el final del tram vertical, a sota placa ajaguda per arribar al cim. Foto Ricard Rofes.



Des del pla somital la raconada de la tercera reunió.

El sol ja s'ha amagat darrera Montserrat, tardes SantLlorençanes amb encant !

Foto Cinglera de les Onze Hores.
Una vegada al replà de la Cinglera de les Onze Hores baixarem caminant anant a buscar el camí dels Monjos, per això haurem de pujar una mica en tendència a la dreta, ja al camí els seguirem baixant el graó de la primera cinglera fins a l'aparcament.
Ressenya dels amics
  • Manel i Ita.

  •  Una via recomanable pels que us agrada escalar a Sant Llorenç, per a col.leccionistes i romàntics de la zona.   Ideal per aprofitar una tarda.

    De material amb unes deu cintes fareu, tan sols per la placa final pot ser adient portar un joc d'Àliens o Tòtems fins al 0,5.  La resta de via és per placa i equipada.

    Apa a gaudir-la!

    dimarts, 30 de gener del 2024

    Roca de l'Ermita a Sant Honorat; vies Diagonal del Corb i la Rampa. Peramola. Alt Urgell. Trobada Grup Cavall Bernat. 13-05-2023.

    La Mola del Corb des d'on hem aparcat els vehicles.


    Aprofitant la Trobada d'Escalada del Grup Cavall Bernat a Peramola, hi fem cap.   El temps és rúfol amb el que decidim fer alguna via de poc compromís i dificultat i què millor que dues vies de l'amic Joan Vidal ?  Les vies triades són la Diagonal del Corb i com que encara tenim temps fem la propera via La Rampa.

    APROXIMACIÓ

    Per arribar a Peramola hem d'anar a Oliana i d'allà travessar el pont sobre el Segre i seguir les indicacions cap al poble de Peramola, sortim en direcció a Cortiuda per pista asfaltada primer que esdevé pista de Terra, a l'alçada del Mas Torrent ens enfilem per una pista estreta i costeruda que ens deixa al carener del Tossal del Torrent, quan la pista comença a baixar, nosaltres aparquem ja que aleshores és millor un Tot Terreny i tampoc cal arribar amb el cotxe tant aprop del Coll del Corb.

    Hi ha la possibilitat de pujar per una pista que surt propera a l'Hosptal Can Boix però no la coneixem.

    Una vegada arribem a la collada del Corb anem a l'esquerra per una pista que rodeja tota la Mola del Corb, la resseguim pel seu vessant obac deixant a l'esquerra el trencall a Coll de Mu, al davant tenim la Mola de Sant Honorat i l'agulla dels Tres Ponts.   Seguim un bon tros la pista fins a travessar el torrent que baixa entre la Mola del Corb i la Roca de l'Ermita;   aleshores i abans de trobar el camí nomral que puja a l'ermita anirem bosc a travers a buscar la paret, en un tram de roca vertical i plena de molsa veurem força amunt un parabolt....ja hi som;  cal dir que a nosaltres ens va costar prou trobar el peu de via.

    Revoltem la Mola del Corb per pista ample fins a travessar el torrent entre La Mola i La Roca del Corb


    Primer llarg: inici per un tram vertical amb roca humida i amb molsa, cal buscar le preses netes per superar el primer tram, obligat, i que ens deixa ja en un replà on trobem la primera assegurança, aleshores farem un flanqueig horitzontal a la dreta, anirem veïent xapes que ens orienten i després d'un bosquet de boixos trobem laprimera reunió, ben còmoda.
    Primer llarg, ens costa una mica trobar peu de via.

    Des de la primera reunió, el Miquel assegurant en uns boixos per a controlar millor el company.

    Segon llarg.  Foto Pere Ibarz.


    Segon llarg: Comença su`perant una graonada amb bone spreses per anar a la dreta i superar un mur vertical d'aspecte seriós, però que quan t'hi poses trobes molt bones preses de mans i peus en adherència.   Superat aquest primer graó entrem en un caos de blocs del que haurem d'anar progressant sempre buscant la feixa més senzilla i en tendència ascendent a la dreta.
    Al tram clau de la segona tirada. Foto Miquel Garrell.

    Des de la segona reunió la tercera tirada.

    Tercer llarg:   de la còmoda segona reunió anem primer amunt per poc després derivar cap a la dreta seguint la tònica de la via, que és buscar la feixa amb millor roca i progressió millor, si ho feu així endevinareu l'itinerari, les assegurances són prou espaiades donada la senzillesa de l'itinerari, però la "qualitat" de la roca ens farà escalar atents.
    Arribant a la tercera reunió.


    Entrant a la tercera reunió. Foto Miquel Garrell.

    El Miquel fent el quart llarg.

    El quart llarg : Sortim de la reunió per la dreta superant un tram vertical que li dóna interès, per poc després entrar en unes terrasses ajagudes fins el cim, de tota la colla que anàvem em sembla que ningú va passar pel mateix lloc....la corda pot fer baixar força còdols, però la línia ja està pensada per a que això no sigui un problema, va sempre en diagonal i esquivant les reunions.

    Molt bona pensada obrir aquestes línies en aquest mar de còdols joganers !

    Una vegada al cim de l'agulla de l'ermita és prou d'hora i baixem pel camí normal a la pista per anar a buscar les altres dues vies de la zona, La Senzilla i La Rampa.

    VIA LA RAMPA

    desfem el camí d'anada fins a trobar la canal entre les dues agulles, la de l'Ermita i la del Corb;  trobem un corriol que s'enfila cap al coll, abans d'arribar-hi anirem a l'esquerra a buscar la paret, primer trobem la línia de la Via La Senzilla i a la seva esquerra la via La Rampa, que triem ja que és tota en lliure, l'altra calen uns passos d'estreps.

    Tot baixant a per l'altre via admirem l'Ermita del Corb.

    Des de peu de via de La Rampa, uns companys a la segona reunió.

    Primer llarg:  superem un sòcol d'aspecte tètric: molsa, còdols ballarins...per entrar en una ampla terrassa que es va redreçant...amb ulls d'esplorador podrem albirar alguna xapa que ens orienta de per on anar, suposo que a l'actualitat si ja s'ha repetit mes la via, l'itinerari serà més evident.   Quan la paret comença a redreçar-se hauríem de trobar la primera reunió, que no trobem, sembla ser que és força a l'esquerra.    Decidim continuar amb el que seria el segon llarg, aquest tram ja té la seva gràcia, més vertical i amb millor roca.    Entrem a la reunió fent un flanqueig horitzontal ben estètic.   Reunió en un còmode replà sota un mur que sembla interessant.
    Des de la primera reunió nostra ( segona de la via) el company a La Rampa.


    Flanqueig d'entrada a la nostra primera reunió, enllaço les dues primeres tirades.

    El Miquel començant la via i el company entrant a la reunió. Foto Pilar Perales.

    Segon llarg: cal anar a l'esquerra a buscar la debilitat de l'abalmament amb uns passos ben elegants, una vegada som a la placa havent superat el llavi, toca anar recta amunt per una placa amb les preses justes per a superar-la, ho gaudirem !  Només per aquest tram val la pena fer la via !
    Potent i estètic flanqueig ascendent de la darrera tirada.


    Tram ben maco per sortir de la vertical.

    Recuperant l'última tirada. Foto Miquel Garrell.

    Darrers metres a cim de la Roca de l'Ermita.
    L'arribada a cim és derivant a l'esquerra, tot i que podrem anar per on ens agradi mes tot cercant el còdol que ens faci mes gràcia.  Fem reunió d'unes savines deixant la reunió cimera molt més a la dreta, no la trobem....
    La Pilar recuperant els darrers metres de la Rampa


    Encinglerada ermita de Sant Salvador del Corb. L'ermita Romànica més petita de Catalunya-


    Ara ja sí és hora de baixar per anar a la trobada del Grup Cavall Bernat on un bon arròs ens espera !  Baixada caminant fins a la pista desfent el camí d'anada sense problemes.

    Dues vies plaents, a l'ombra, on amb un grapat de cintes exprés fareu.   Dificultat molt assequible, però atenció, donat els continus flanquejos amb conglomerat juganer, millor anar-hi amb gent que controli el grau i llegueixi be els itineraris, les assegurances hi són però espaiades als trams ajaguts i no és rar embarcar-se, aleshores trobarem roca encara més a controlar.

    Trobada del Grup Cavall Bernat a Peramola com a fi de Festa !

    L'amic Manel nomenat Cavallista molt ben apadrinat per en Xavier Perez Gil, Patrice de Bellefont i Josep Manuel Anglada.

    Ressenyes de l'autor Joan Vidal.