dimecres, 19 de juny del 2024

La Talaia de Les Espases i la Veïna del Ciri a Sant Salvador de Les Espases. Via Secció de Geografía i Ciències Naturals del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà i via Normal a La Veïna del Ciri de Sant Salvador.

Tot remuntant el torrent de l'Afrau, les espectaculars Espases de Sant Salvador.



De tota la vida que havia sentit parlar de Sant Salvador de Les Espases i Sant Pere Sacama, fins i tot hi havia fet excursions amb la colla de Muntanya de la UES ja fa molts anys, però mai hi havia escalat...!  No va ser fins l'octubre passat que l'amic Sergi Villar que ja hi ha escalat em fa d'amfitrió descobrint-me aquest paradís geològic.    No és tant el fet de l'escalada sinó el lloc en sí...un caprici de la natura que m'arrepenteixo d'haver tardat tant en descobrir.


APROXIMACIÓ   

Cal anar a Olesa de Montserrat i sortir direcció Monistrol de Montserrat per la C-55.  Passat el Km 7 i abans de travessar el Riu Llobregat agafem un trencall a la dreta, és el camí de Can Tobella.   Just deixar la C-55 ja podem aparcar;  seguim la pista amunt direcció Can Tobella, a la dreta tenim un corriol que s'enfila primer costerut per després flanquejar per sobre la pista.   Anem pujant, en un punt passem per sobre el túnel de la via dels FFCC.  Anem direcció el Torrent de l'Afrau al que baixarem fins a seguir-lo per la seva llera.   Abans haurem gaudit de la panoràmica de les Agulles, Les Espases de Sant Salvador.   Les sobrepassarem per anar guanyant alçada fins estar gairebé a l'altura de la Talaia, aleshores agafem un sender amagat i embrossat que recula i ens va acostant a les parets.

La veritat que el camí és perdedor, cal fer servir l'instint boscater i anar ben tapat en previsió d'esgarrapades i ferides per l'espessa vegetació.   Sortim al vessant nord de l'agulla i hem de baixar al vessant sud aprofitem una assegurança per fer un curt ràpel fins a peu de via.

Poc després de passar per sobre el Túnel de La Puda (FFCC) ja admirem el nostre objectiu.

Inici de la via al peu d'un bonic gendarme. Foto Sergi Villar.


Primer llarg
    Comença al peu d'un gendarme ben característic i que farem servir per a protegir-nos fins a la primera assegurança fixa.   El primer contacte amb aquest típus de roca, conglomerat de pedra foguera, és curiós....tot es trenca i notes com els peus s'esmicolen...ai ai ai....però no !  és una mala impressió ja que passada la fase d'adaptació la progressió esdevé segura.   Cal aprofitar molt be el que ens proporciona la roca:  el coll entre el gendarme i la paret és un peu immillorable, el mateix merlet un bon punt d'assegurança.    Ja abastat el primer bolt l'escalada es trona vertical i la progressió es fa amb molt de tacte.

El Gendarme ens serveix de punt d'assegurança i de punt de recolzament. Foto Sergi Villar.



A mitja tirada cal anar a la dreta i deixar la carena per la que progressàvem, és aquest un passet interessant i que amb calma acaba sortint.    Ja retornem al fil de l'esperó que s'anirà tombant fins a la reunió;   aquesta és al mur del davant d'una bretxa que fa el carener.
Mai havia escalat en un substrat de Pedra Foguera i és especial Sí !  Foto Sergi Villar.



Arribant a la primera reunió. Foto Sergi Villar.


Primera reunió.

Segon llarg     Inici potent i vertical, si anem una mica a la dreta es pot forçar el lliure i sinó un pas d'estreps que ens deixa ja altre cop al caire de la paret esdevenint una escalada aèria i emocionant, emocionant sobre tot per evitar els trams amb molsa i anar trepitjant els espais nets.

Una vegada al cim on no hi ha reunió resseguim l'aresta per la que és la via normal que la desgrimpem fins al replà somital.

El Sergi arribant a la reunió i començant el segon llarg.


Superat el desplom inicial la progressió esdevé més "tranquil.la" sense abaixar gens la guardia.


Nínxol de la primera reunió.  Foto Sergi Villar.



Crestejant la via Normal.  Foto Sergi Villar.



Ben contents després de l'experiència d'escalar Pedra Foguera !


VIA NORMAL A L'AGULLA VEÏNA DEL CIRI


Més que contents després d'aquesta via, ens queda temps i el Sergi ha portat material per a fer una altre via, la Veïna del Ciri;   un modest agullot d'escassos sis metres d'alçada però ben trempat.

La seva via normal aprofita una fissura vertical que ratlla la cara nord per a enfilar-s'hi.    Comencem clavant un pitó ben ferm que ens permet ja penjar-nos d'estreps i anar triant la peça següent, hi entren micros i Tòtems mitjans més amunt, abans d'arribar al merlet de la dreta hi clavem una V mitjana.  Aleshores es pot llaçar el merlet i penjar-hi una baga, fet aquest pas ja sortim en lliure fins al cim;   aquest és bífid i ho aprofitem per rodejar-lo amb una baga molt llarga que el Sergi havia dut per aquesta ocasió, ja que aquesta agulla no tenia reunió cimera i calia baixar per l'altra vessant.   Ara ja no cal.

Decidim encarar l'escalada de l'agulla Veïna del Ciri.  Foto Sergi Villar.



Via desequipada i clavem un bon pitó i seguim amb flotants.  Foto Sergi Villar.



Aprofitem el merlet cimer per passar-hi una baga.  Foto Sergi Villar.


Ja al cim hi passem una baga rodejant-lo, i així poder baixar.  Foto Sergi Villar.



Ben contents al cim de la Veïna del Ciri, a l'esquerra l'esbelt Ciri.  Foto Sergi Villar.



Ressenya dels aperturistes Germans Masó.

Material
 La via de la Talaïa és completament equipada, només us caldrà una baga pel merlet inicial, per a la veïna del Ciri un parell de claus, Universal i V i un joc de tòtems fins el verd així com bagues per merlets.


Descens

De la Talaïa es baixa caminant o fent un curt ràpel d'un arbret direcció sud.

De la Veïna del Ciri vam deixar una baga rodejant el cimal i un maillò, curt ràpel de sis metres.  Preveure mailló per si han passat els pobres.


Agraïr els amics Masó per la feina feta i pel magnífic llibre : Catàleg de Roques i Agulles Monolítiques del Massís de Sant Salvador de Les Espases.

Albert Masó Garcia i Òscar Masó Garcia

Col.lecció Premi de Recerca Vila d'Esparreguera núm 2.  Nova Casa Editorial.

dilluns, 10 de juny del 2024

Via Montsiciana a la Paret de la Xurulla. Àger. octubre 2023.

Panoràmica de la Paret de la Xurulla, la via va a l'esquerra del bosquet que talla la paret.


             A les parets d'Àger hi hem anat prou, la roca hi és molt bona i la llargada de les vies agradable...sempre al fer el descens passàvem a prop d'una bona colla de línies però mai ens hi vam aturar per a fer-les;   avui hi anem com a primer objectiu i triem la via Montsiciana a la Paret de la Xurulla o de Colobó, via oberta per  Marcos Díaz i Olga Serna l'any 2007 .

APROXIMACIÓ

Hem d'arribar-nos a Àger, municipi de la Noguera, agafem la pista asfaltada que puja al Parc Astronòmic del Montsec, la seguirem fins al capdamunt, quan fa estona que anem planejant direcció  nord-est trobem a la dreta una pista de terra que baixa al refugi de Colobor, l'agafem i la seguim deixant a la dreta el ramal que porta al refugi.   Aparcarem sota l'evident canal de Colobor en algun dels eixamplaments de la pista havent deixat enrrera les vies dels pany central de la paret.
Agafem el corriol que solem fer al baixar remuntant-lo fins a les parets, aleshores quan aquest fa un tomb a l'esquerra nosaltres anirem a la dreta a buscar la base de la paret, sota unes alzines trobem el peu de via amb una M picada que ens ho confirma així com veurem força amunt alguna xapa.
Primer llarg, grau amable i assegurances on cal. Foto Josep Sanz.

Primera reunió.


Primer llarg          Guanyem el primer ressalt sota la brancada de les alzines per entrar a la placa que és d'entrada ajaguda i senzilla;  s'anirà redreçant tot superant ressalts, on hi trobarem alguna assegurança que protegeix el pas.   Al capdamunt farem un flanqueig a la dreta per entrar a la primera reunió ben còmoda.
Des de la primera reunió el company a peu de via i a baix apunt d'entrar.


Començant el segon llarg.


Segon llarg      Surt de la reunió per la dreta anant a buscar un diedre vertical que haurem de protegir, pas de 6a prou potent !  Una vegada superat anirem en tendència a la dreta per una placa que ens porta a un flanqueig aeri i espectacular quedant amagat de l'asegurador;  s'entra a la reunió per un tram recta amunt superat el flanqueig.
Assegurant el pas de 6a i ja superat.




Tercer llarg     De la segona reunió un pel incòmoda, haurem de fer un aeri flanqueig horitzontal, bons agafadors, per enfilar recta amunt a buscar el primer bolt, força amunt.....pas potent i espectacular, molt ben trobat.    Una vegada superat aquest primer tram l'escalada esdevé mes de placa i tranquil.la fins la reunió altre cop ben còmoda.
Arribant a la tercera reunió.

Espectacular començament del quart llarg enfilant-nos sobre la llastra.



Quart llarg      Som al davant d'una compacta placa calcària que té, a la dreta una llastra desenganxada, cap a ella haurem d'anar tot fent un flanqueig i enfilar amunt en bavaresa fins la punta, d'allà abandonem la seguretat dels tallants cantells per entrar a una magnífica placa d'adherència amb forats salvadors i regletes de dits on posarem a prova la goma cuita.   En cap moment et sents venut....quan ho sembla sempre surt el forat adient o la regleta salvadora, tirada sublim !  La gaudim.
Deixem enrrera la llastra per entrar en terreny d'adherència !


Ben contents al cimal i és que la via s'ho mereix !


Descens  Una vegada al cim de la carena ja podem plegar material i fer camí en direcció sud-est, primer tocarà pujar per després baixar a buscar la canal per on pujàvem i que és el descens habitual de les parets d'Àger.
Anant a buscar la canal de descens veïem aquest 600....quantes històries ens podria explicar !

Ressenya del Blog "Kutrescaladors". Gràcies Llorenç i Antxi.

Material     Amb una dotzena de cintes exprés passarem i com a via semiequipada que és un joc de Tòtems/Camalots fins el tres i  bagues savineres.

Aquesta paret de la Xurulla també és coneguda com a paret dels Sostres i gaudeix de molts altres itineraris per acompletar la jornada si és que com nosaltres ha estat el motiu de la visita, com la Supergosa, l'Estrella, la San Miguel, la Petit Mon etc.

Escalada atlètica i bastant potent en vies semiequipades la majoria, roca de la bona, animeu-vos !
 

dijous, 23 de maig del 2024

Conglomerat per gaudir a Sant Joan, via Sala-Baqués a l'Agulla de la Font de Jacob i via Benson a la cara Norest de la Magdalena inferior.

El perfil esquerra de l'Agulla de la Font de Jacob, el nostre primer objectiu.


Montserrat no ens l'acabarem mai !  avui triem la zona de Sant Joan- Magdalenes per a fruir del seu conglomerat  Volíem fer la integral Nietsche, però a la Gorra Marinera, la via Dústin, tenim la boira enganxada i decidim canviar l'objectiu i anem a la propera agulla de la Font de Jacob a fer l'estètic caire de la via Sala-Baqués.


APROXIMACIÓ 

                            Del Monestir de Montserrat hem d'anar a Sant Joan, ho podem fer caminant o be amb el funicular de Sant Joan.  Caminant ho podem fer per Sant Miquel, camí més amable, amb menys escales, o bé per les escales dels pobres i pas dels Francesos.  De l'estació superior del funicular cal anara l'oest, direcció ermita de Sant Joan;  anem per una pista de terra solta, sobrepassem la Gorra Marinera i abans de la forta pujada fins a l'ermita nova de Sant Joan ens enfilem per unes escales fins a peu de paret, a la dreta, evident.

Des del camí de l'estació superior del funicular de Sant Joan ja veïem la via i l'ermita de Sant Joan.


La primera tirada és una grimpada de tercer. Foto Josep Sanz.

Primer llarg:

En un replà de les escales des del que ja es veu la paret, en sortim cap a la dreta i comencem la grimpada fins a la primera reunió, potser trobem al 1/3 final un parabolt, jo no el vaig saber veure.  La reunió es munta en una còmoda feixa just on la paret es redreça.   També podem accedir a aquesta reunió caminant per les escales.
Des de l'inici del segonllarg, la primera tirada i les escales entre La Roca de Cristhian Dios i La Font de Jacob. Foto Josep Sanz

Potent inici del segon llarg, no obligat.


Segon llarg

Només sortir tenim un pas potent per superar una petita balma, ben assegurat però el que no el fa massa obligat.  Tanmateix  en lliure és un bon pas de 6a de bloc amb les preses cada cop més relliscoses.   Una vegada abastem el segon bolt la progressió és mes agradable i anirem progressant sempre tenint a la vista la propera assegurança, no pas propera, ens movem en un terreny ben vertical de Vè grau.
La segona reunió és en un altre llavi, aquest més petit i incòmode que l'anterior reunió.
Superat el llavi inicial els bons cantells fan gaudir la vertical.

El tercer llarg manté la verticalitat a l'inici per afluixar entrant a la reunió. Fotos Carles Olivella i Viguer.


Tercer llarg:

                      es manté la progressió amb molt bona roca i bons cantells, d'entrada ben vertical per fer un canvi radical abans d'entrar a la reunió a la que arribarem per un tram de tercer.
Al canvi de pendent del tercer llarg.

Quart llarg:

                    Sortim recta amunt de la tercera reunió per terreny amable de bones preses que assegurarem o no segons cada un, llarg desequipat de tercer grau.
Arribem al cim on fem reunió.

Descens:

                 Caminarem pel carener a buscar un arbust on hi ha una baga amb mailló del que farem un ràpel d'uns 15 metres fins a terra.  
Quart llarg de tràmit per assolir el cim.


VIA BENSON

Del ràpel anem caminant direcció est a buscar les escales de Jacob, molt curt.
La via comença als primers graons de les escales, al tercer per ser més exacte, entre les vies Augusta de plaquetes verdes, més avall i la Llibertat positiva a l'acabament just de les escales, doble burí a l'inici i plaquetes grogues..
Després d'un curt ràpel anem al nostre proper objectiu, la via Benson. Foto Josep Sanz.

Des dels darrers graons de les escales de Jacob comença el primer llarg. Foto Josep Maria Mallofré.

Primer llarg:
                  
                      comença amb roca llimada típica de cara nord, progressar amb cura els primers metres, primera assegurança força amunt, aleshores continua menys mantinguda i va a buscar el llavi dret de la gran balma que tenim al damunt.   Superar aquest ressalt és el més difícil de la tirada, sobretot els següents metres després del llavi, després ja arribem a la reunió més còmodament.

A la segona tirada que enllacem amb la següent. Foto Jordi Ceballos.


Segon i Tercer llargs:

                                      sortim de la reunió recta amunt, aquí la paret s'ajeu i perd verticalitat, també perd les assegurances que es fan molt escadusseres, podreu llaçar merlets, força bons i abundants.  aquest segon llarg és curt, però no en trobo la reunió i continuo fins el cim tot creuant-me amb assegurances de diferents vies, aquí dalt la paret s'estreny i tot s'ajunta.  Munto reunió sota el cim en una de les diferents instal.laciuons que hi trobareu. 
Arribant a la reunió cimera enbolcallats per la boira, màgia Montserratina !


Descens

                De la reunió anem al cim caminant i al vessant sud-oest trobem la instal.lació de ràpel , uns 35 metres fins al replà de l'antiga ermita de Sant Joan, per on puja la via normal.
Quan s'aixeca la boira gaudim de les agulles de Sant Benet.


Material

En ambdues vies passarem amb 6 cintes i bagues per merlets, 
Ressenya del blog dels amics Manel i Ita.

Ressenya original de la via Benson i la dels companys Manel i Ita.