Via La Calderilla a la Paret de la Formiguera. Sant Llorenç de Montgay.

A la paret de la Formiguera hi destaca aquesta fissura per on va la via d'avui.

 

                La paret de la Formiguera a Sant Llorenç de Montgai és un paradís per a hiverns anticiclònics o dies amb vent fort de nord.    A evitar en cas de boirades a la zona o en dies de forta calor i gens d'aire.     Aquest hivern hi hem anat sovint, el que ens ha permès d'anar tatxant vies com és el cas de la d'avui :  La Calderilla, oberta l'any 1979 per Josep Godoy i Jordi Muñoz i reequipada el 2017 pels mateixos autors amb l'ajuda de A. Sans.     Amb el Josep Maria  hi fem cap un 13 de gener d'enguany.

APROXIMACIÓ

Si venim del sud farem cap a Balaguer d'on agafarem la LV-9047 cap a Gerb i Sant Llorenç de Montgai;   passem el poble i abans de travessar un pont agafem un trencall a l'esquerra, camí de terra que ens deixa a un ampli aparcament on deixem el cotxe.   Si venim per la C-13  abans d'arribar al poble de Camarasa girem a l'esquerra i anem per la LV- 9047 ara en sentit contrari, passada la paret de l'Ós i abans de travessar un pont entrem al mateix aparcament a la dreta.

De l'esplanada de l'aparcament surt un corriol que seguirem fins a trobar un trencall a l'esquerra, travessem el torrent del Barranquet del Mas del Cinto per enfilar amunt cap a remuntar la via de tren de Lleida a La Pobla de Segur;  la travessem amb cura, passen pocs trens però en passen, i continuem planejant el camí a la Paret de La Formiguera, Abans d'arribar a la via Normal ja veurem la característica fissura en arc on comença la via, una pedra enganxada amb el nom ens confirma que som a la via.....potser no calia.

Per si tenim algun dubte....

Primer llarg:   Som davant la fissura que hem de recórrer, abans trobem un curt ressalt, ens hi enfilem i ja som dins l'escletxa, aquesta és ampla a baix i s'anirà tancant a mesura que ens enfilem;  escalem pel llavi de l'esquerra amb roca que et fa malfiar, però que és molt ben sanejada i és prou sòlida i franca.   Després del segon bolt ens toca passar a la placa, pas espectacular i bonic.  Una vegada situats, seguirem escalant per placa amb passos ben bonics fins a trobar la reunió sota el mur del segon llarg que es veu ben ferm.    El pas de la fissura a la placa sembla pitjor del que resulta en realitat, ara, prohibit caure, ja que aquesta seria lletja....

Cal enfilar-se a un sòcol per assolir la fissura. Foto Josep Maria Mallofré.

Arribant al tram clau, passar a la placa de l'esquerra. . Foto Josep Maria Mallofré.

Ja a la placa i arribant a l'airosa reunió. Foto Josep Maria Mallofré.

El company abans d'entrar a la primera reunió.

El Tren de la Pobla o Tren dels Llacs ens saluda !

Segon llarg:      Surt recta amunt de la reunió, primer en tendència a la dreta per anar variant a mesura que ens enfilem i les preses manin.   Escalada de finura, de les d'anar cercant la millor presa per anar progressant, i no sempre les trobem a la vertical de l'assegurança.   Cap a la meitat de la tirada trobem un tram més finot, haurem de serrar les dents !  l'arribada a la reunió ja és més tranquil.la.   Molt ben equipat !

Començant la imponent placa del segon llarg.

Cal progressar amb calma tot estudiant cada pas.

Cap a mitja tirada trobem els passos més exigents.

Tercer llarg:     De la segona reunió anirem cap a la dreta seguint una mitja feixeta, flanqueig pràcticament horitzontal fins al final, en que trobem una placa de forats que hem d'encarar cap amunt;  travessem un diedre i per ell ens enfilem amb passos senzills i ben macos fins a la reunió, el tram final és superar un seguit de ressalts on la paret ja s'ajeu i la dificultat afluixa molt, tot un plaer.

Després de l'apretada de l'anterior llarg, gaudint del flanqueig. Foto Josep Maria Mallofré.

Material:     Via completament equipada on només necessitarem unes 14 cintes exprés + reunions.

Acabat el flanqueig  hem d'enfilar amunt amb passos ben divertits. Foto Josep Maria Mallofré.

Descens:     Podem rapelar per alguna via veïna o baixar caminant : anirem en direcció est, fites i punts de pintura verda;un corriol ens deixa a les vies del tren, travessem un túnel  hi sortim al barranc per el que hem pujat, d'allà a l'aparcament.

Tram vertical amb bona roca tot un plaer d'escalar. Foto Josep Maria Mallofré.

Sant Llorenç de Montgai enamora....

Darrers metres per entrar a cim !

Foto Formiguera un cop mes !

Ressenya de l'amic Joan Asín del seu Blog homònim, gràcies.

     Una via de caire esportiu, per l'equipament, que ressegueix una fissura evident i quan aquesta es tanca passa a la placa, aquesta esdevé monolítica, amb les preses justes per a deixar-se fer en lliure.  El tram final decanta a la dreta per evitar uns murs desplomats, fent un flanqueig estètic que va a buscar un diedre canal de molt bon escalar, per gaudir !   Se'ns pot fer curta, aleshores podem rapelar i  anar a fer qualsevolde les moltes vies properes:  Isaac-Gabriel, Martinetti , normal etc.

Via Miguel Àngel Garcia a La Formiguera. Sant Llorenç de Montgai. 11- 01 - 2026.

La Paret de la Formiguera des de l'aparcament i la zona d'abans de travessar la via.

 

A la Formiguera tenim dues parts ben diferènciades, la primera i la més popular és la de després de travessar la via del tren on hi ha la via Normal i les conegudes Martinetti i Garrets Eusebi....i la d'abans de travessar la via, que és on decidim anar avui i concretament a una via dedicada a un dels amics del Juan Gutierrez : Miguel Àngel Garcia.   El dia que hi anem ens trobem al mateix Juan Gutierrez, el protagonista de la via, Miguel Àngel i a Jaume Dasas, Lo Txaume, que estan acabant d'obrir una nova via , la Laura Novo a l'esquerra de la nostra.

APROXIMACIÓ:

Si venim del sud farem cap a Balaguer d'on agafarem la LV-9047 cap a Gerb i Sant Llorenç de Montgai;   passem el poble i abans de travessar un pont agafem un trencall a l'esquerra, camí de terra que ens deixa a un ampli aparcament on deixem el cotxe.   Si venim per la C-13  abans d'arribar al poble de Camarasa girem a l'esquerra i anem per la LV- 9047 ara en sentit contrari, passada la paret de l'Ós i abans de travessar un pont entrem al mateix aparcament a la dreta.

De l'esplanada de l'aparcament surt un corriol que seguirem, indicacions a la ferrada Càgate Lorito, fins a trobar un trencall a l'esquerra, travessem el torrent del Barranquet del Mas del Cinto per enfilar amunt cap a remuntar la via de tren de Lleida a La Pobla de Segur;   aquest cop no la travessem sinó que anem per un corriol a la dreta que s'enfila a buscar la paret.   Abans d'arribar a una cova trobarem el peu de via, una placa vertical ratllada per una fissura on hi ha un clau artesanal i una mica més amunt un parabolt.

Peu de via, un pitó casolà i un pel més amunt un bolt ens confirmen que ja hi som.

Primer llarg:     Amb el pitó que ens confirma que som a la via enfilem recta amunt a superar un pas potent, balmeta,  si busquem trobarem bones mans, però no us entretingeu que apreta!, ja sobre el relleix anem a la dreta a encarar un diedre vertical que superarem i ja començarem a decantar-nos cap a l'esquerra fent una diagonal ascendent tot cercant els millors passos.  Abans d'entrar a la reunió tornarem a anar una mica a la dreta trobant la reunió en un bon replà.

Primer llarg després de superar el pas de bloc inicial. Foto Josep Maria Mallofré.

Entrant a la primera reunió, força a l'esquerra.  Foto Josep Maria Mallofré.

Recuperant el primer llarg i entrant a la reunió.

Segon llarg:        De la reunió comença anant a la dreta a buscar una evident placa inclinada que flanquejarem horitzontalment uns bons metres, i al final haurem de baixar una mica, per encarar una fissura/placa vertical ;   el pas és entrar a aquest tram, no obligat.   L'escalada fins a la segona reunió és ben vertical amb molt bona roca.

Segon llarg, un bonic i espectacular flanqueig a la dreta.

En aquest punt la via s'encara recta amunt, hi trobem uns trams exigents !

Tercer llarg:      comença anant cap a l'esquerra enfilant un mur vertical amb bones preses que una vegada superat podem dir que la via s'ha acabat, tanmateix els aperturistes per a fer-la durar allarguen el flanqueig tot cercant algun pas maco.

Ja al cim de la Formiguera trobem la reunió.

Inici del tercer llarg, trempat a l'inici, llàstima que es fa curt.  Foto Josep Maria Mallofré.

Recuperant el darrer llarg.

Descens:     Del cim anem direcció oest fins a trobar el sender amb marques verdes que baixa cap a l'aparcament tot passant per sota la via del tren.

Foto Formiguetes !

Material:   Via completament equipada.  12 cintes exprés + reunió.

Ressenyes dels amics Manel i Ita i, a sota, del Joan Asín, dels seus blogs homònims, gràcies.

                          Una via molt ben trobada, amb un primer llarg que ens farà apretar sobretot al començament, un segon amb un flanqueig molt estètic amb una arribada a reunió potent i un darrer que es fa curt.   Ideal per a fer-ne alguna mes de les seves veïnes, com la darrera apertura via Laura Novo immediatament a la seva esquerra o la Cabras Locas encara més a l'esquerra.  A la seva dreta trobem dues vies de dues tirades: la Verd Glas i la Catefer de l'estil de la que hem fet.

Via Paqui Castella al Barranc Fondo de La Formiguera. Sant Llorenç de Montgai. 29 - 11 - 2025.

El Barranc Fondo vist des del seu final.

               El Barranc Fondo de la Formiguera és un molt bon lloc per a dies freds d'hivern o que venti fort, ja que quedarem protegits del vent i per poc que surti el sol ens escalfarem aviat.   La via triada és de les del final del barranc abans de la Ferrada Càgate Lorito donat que és de les primeres on hi toca el sol.

APROXIMACIÓ:

 Si venim del sud farem cap a Balaguer d'on agafarem la LV-9047 cap a Gerb i Sant Llorenç de Montgai;   passem el poble i abans de travessar un pont agafem un trencall a l'esquerra, camí de terra que ens deixa a un ampli aparcament on deixem el cotxe.   Si venim per la C-13  abans d'arribar al poble de Camarasa girem a l'esquerra i anem per la LV- 9047 ara en sentit contrari, passada la paret de l'Ós i abans de travessar un pont entrem al mateix aparcament a la dreta.

De l'esplanada de l'aparcament surt un corriol que seguirem fins a trobar un trencall a l'esquerra, travessem el torrent del Barranquet del Mas del Cinto per enfilar amunt cap a remuntar la via de tren de Lleida a La Pobla de Segur;  la travessem amb cura, passen pocs trens però en passen, i continuem planejant el camí a la Paret de La Formiguera;  no ens hi arribarem quan puguem anirem baixant cap al fons del Barranc Fondo, mateix camí que per a la Ferrada "Càgate Lorito".   Ja al fons de la barrancada revolltem un morro rocallós, passat aquest comencem a pujar passem un tram de cadenes, al davant, veurem el pany de paret per on va la via Òscar, nosaltres haurem de continuar una mica mes en direcció a la ferrada, veurem una placa molt llisa i a l'esquerra una cova, doncs cap a buscar el peu de paret.   Per orientar-nos una mica, si identifiquem la via Òscar cap a l'esquerra tenim la Perot i Mandinga, el Peta, la Mariola Free i la Paqui Castella, a l'esquerra de la Paqui, Xavi el Guindilla i el Sinsentido de la vida.

 

El primer llarg começa enfilant aquesta piràmide. Foto Josep Maria Mallofré.

Primer llarg:    destaca una placa triangular, piramidal gairebé que acaba amb un canvi de roca, aquí començarem, parabolts visibles.   De la punta de la piràmide anem a l'esquerra superant un petit desplom, pas potent ! aleshores continuarem flanquejant a l'esquerra fins entrar a una placa que remuntarem, ara cap ala dreta fins a trobar la reunió enmig d'una gran placa grisosa.   A la dreta podem veure les escasses expansions de la Mariola Free que van per la placa.   

Acabant de superar un dels trams potents.  Foto Josep Maria Mallofré.

Entrant a la primera reunió.  Foto Josep Maria Mallofré.

Segon llarg:     La primera reunió és en un petit relleix no massa còmode per a cordades de tres com som avui;   el segon llarg surt recta amunt per una placa vertical de presa petita i prou tècnica, sobretot quan s'acaba i s'encara una lleixa.

Continua flanquejant a l'esquerra fins a sota un mur vertical de bon fer i que continua amb una placa llisa i compacte, aquí hi ha el pas del llarg, sortòsament no obligat; una vegada superat per placa es va a bucar la segona reunió sota les plaques fissurades del tercer llarg.

Recuperant la tirada.

Començant el segon llarg amb un potent mur inicial.  Foto Josep Maria Mallofré.

Sota el pas d'adherència pura i ja superat entrant a la segona reunió. 1ª  Foto Josep Maria Mallofré.

Al pas de la segona tirada i començant l'estètic i ben trobat tercer llarg.

Tercer llarg:     Surt recta de la reunió per una placa que s'ha d'anar estudiant fins a superar-la i empalmar-ne una altra fins que un desplom trencat ens obliga a flanquejar a l'esquerra;  aquest flanqueig és molt bonic i cal saber llegir-lo, ja que hi ha bones preses però s'han de trobar, sobretot al capdamunt on trobem un altre tram delicat on també cal buscar la presa per sortir-ne exitós com és el cas del Josep Maria,  bravo!

Flanqueig molt divertit amb final potent !

Material:    Via completament equipada.   Passarem amb deu cintes + reunió.

Descens:    Es pot rapelar la via o millor, com vam fer nosaltres, caminant cap a l'est, dreta, en direcció a La Formiguera i trobar el sender marcat amb punts verds que ens portarà a l'aparcament.

Via potent i exigent si la volem fer en lliure, per sort els passos clau no són obligats.   La roca comença com un calcari rar per anar convertint-se en una mena d'arenisca a la segona part.

Possibilitats d`acompletar la visita baixant amb ràpel i fent alguna de les moltes vies que té aprop.

Ressenya de Joan Asín i dels autors, gràcies.