diumenge, 10 de novembre de 2019

Una via que no deixa indiferent. l'Ossel a les Plaques de Cal Barricó. 2-11-2019.

La muralla calcària des del prat de Cal Barricó.
Les parets calcàries de Cal Barricó vistes de lluny no impressionen, l'esponerosa vegetació sembla que les vulgui amagar, però qui hi fa un tast, repeteix. Re-descobertes i equipades pel Komando Ripollès ara farà uns deu anys, ha esdevingut una zona d'escalada prou reexida. Tanmateix la bona caminada que hi ha pot desanimar a alguns, millor ! ja que un dels punts forts de la zona és la seva tranquil.litat i la bellesa de l'entorn. A mí em te enamorat! Després de fer les vies Cotaca, Aigua i Tabac i l'Adeu a l'Scènic, ara fèia dos anys que no m'hi acostava, i la piulada de l'amic

  • Joan Asin
  • m'en va fer entrar ganes de tornar-hi quan va fer la via de l'Ossel. Amb el Joan i el Josep Maria fem la pensada d'anar-hi, per arribar-hi anirem per la C-16 cap a Ripoll, continuem cap a Campdevànol; abans de Ribes de Freser, en un pont que travessa el Freser hem de deixar el cotxe, de pujada és prohibit girar a l'esquerra, amb el que cal continuar fins l'aparcament d'Aigües de Ribes i allà fer un canvi de sentit. Abans d'entrar al pont cal desviar-se a la dreta i aparcar allà mateix, sota uns murs verticals on hi ha les vies d'esportiva de Coves de Ribes. Si trobeu el petit aparcament ple podeu sortir a la carretera i aparcar pocs metres mes endavant a l'esplanada de l'ermita. Seguim la pista de terra fins a un trencall a ma dreta barrat per una cadena, la saltem i sortim a una esplanada de la que al fons neix una pista que s'enfila, la seguim, trobem una altra cadena abans de fer un marcat revolt, aleshores arribem als prats de Cal Barricó. Aquí no feu cas d'unes pintades vermelles, heu de continuar pel prat, marge dret, per anar a trobar una feixa (fites) que us han de dur a un corriol mig perdut que cal seguir fins a peu de via. Tram final feixuc i tarterós.
    A la primera tirada, que ja et posa a to, sobretot l'entrada a reunió !
    Ens trobem tot el bosc i la fullaraca del terra ben molla, ha estat plovent la matinada...els primers metres de la via també són humits...vaja! la via és la primera que trobem quan arribem al peu de paret, una placa amb el nom gravat ho confirma. La primera assegurança és prou amunt, amb el que col.loco un tascó abans d'arribar-hi, avui amb la mullena millor prendre precaucions. Ja en matèria, la verticalitat és omnipresent, sort de les escletxes i bons forats que anirem trobant; la placa es redreça a l'entrada a reunió, s'estructura en canaleres poc fondes i arrodonides, serà el pas clau de la tirada.

    Superat el sostret, un flanqueig interessant...
    La segona tirada és curta i ben divertida. Surts de la reunió a buscar un sostret, a la dreta, al seu punt mes amable, un espit al caire. Ja superat, flanqueig a l'esquerra amb els peus al marge del sostre fins trobar un altre espit. Continuarem flanquejant a buscar uns petita olleta amb un bon forat al marge superior, llàstima que trobo mullat una part del tram. Ja assolit el forat toca anar amunt amb passos atlètics a abastar una llastra desenganxada a la que ens enfilarem per ja a dalt flanquejar a la dreta i entrar a un tram de bosquet penjat on hi ha la reunió gairebé a la vertical de l'anterior. Aquesta essa ens ajuda a salvar el mur que tenim a sota, ben compacte, sense possibilitats de ser escalat en lliure...
    El Joan entrant a la segona reunió, el Josep Maria, ben concentrat.

    Segona reunió en un còmode replà.

    Passos espectaculars a l'inici de la tercera tirada.
    La tercera tirada és la mes dura de totes, 6c en lliure...o artificial amb equilibris i alguna ajuda en forma de "canya". Comença amb un flanqueig horitzontal que impresiona, sobretot perquè no es veu la següent assegurança...tanmateix quan t'hi poses hi ha forats de vores cantelludes que ajuden a l'aèria progressió. Peus en adherència ! Passats uns metres horitzontals cal anar recta amunt a buscar el sotre, ara ja amb estreps. La sorpresa és al sostre, ja que cal fer un flanqueig horitzotal i descendent, implicant una "divertida" sortida en lliure. El tram mes obligat, però, és ja superat aquest, a la compacta placa abans de reunió. Passos en artificial molt llargs i que oblíguen a sortides en lliure entre espits (6a) a no ser que pesqueu amb canya... Abans d'entrar a reunió cal equipar un tram prou exigent gràcies a una fissura on els Àliens hi queden prou be. Reunió penjadota, potser la mes incòmoda i amb ambientasso !
    Ens caldran els estreps si no fem 6c...6a obligat però!


    Superant el sostre abans de la placa compacta d'entrada a reunió.

    Mes espectaculars que no pas complicats primers metres de la darrera tirada.
    El temps està canviant, comença a ennuvolar-se i a bufar fort el vent...ens abriguem. Vaja, a veure si encara no podrem acabar la via ! Sortosament el vent afluixa i continuem cap amunt: cal anar a buscar uns blocs cantelluts que ens ajuden a flanquejar a l'esquerra fins a sota un sostre fissurat. Passos mes espectaculars que no pas difícils; entre les dues primeres assegurances hi ha un pitó amagat rera unes herbes i que no vam veure.
    Ja superat el desplom s'entra a un estètic esperó.
    Ja a sota el desplom, caldrà tibar fort d'unes preses d'escàndol i barallar-se amb un esbarzer, que s'entestarà en marcar-nos...superada la "gruta" ens situem al caire d'un esperó que seguirem amb preses cantelludes i tallants fins la reunió, amb algun tram mes picantó de tant en tant.
    Airosa quarta reunió.

    Els companys entrant a l'esperó i al pas clau.

    Foto tardorenca, espectaculars els colors de la tardor...
    Una vegada tots dalt, el temps aguanta encara, fem dos ràpels per tornar al terra, un fins la reunió de sota, la tercera i d'aquesta fins al terra. (30 i 55m.)
    Ressenya aproximada de l'itinerari.

    Una via molt interessant, intensa i atlètica. Si anem justos de grau caldran un parell d'estreps i ganes de posar-se a últims o dur algun estri per a pescar xapes...els Àliens ens seran útils a l'entrada a la tercera reunió. Si us trobeu l'inici humit o moll, els tascons entren molt be, ah hi no oblideu les bagues sabineres.

    dimecres, 6 de novembre de 2019

    Vies Laietana 18 d'octubre a la Cova Gran i via T'estimo al Torrent de la Font seca. Collbató. 26-10-2019.

    Començant la Via Laïetana 18 d'octubre.
    Darrerament estem tornant a la joventud...quan corríem davant els grisos; ai làs! estem igual o pitjor que aleshores, ens crèiem que estàvem en democràcia quan realment estem sotmesos per un estat hereu directament del franquisme, no hi ha hagut trancisió, no s'ha fet net! i direu que a que be tot això? doncs que tenim feina a defensar el país...aquest dissabte tenim manifestació a la tarda, s'ha d'anar a Barcelona a exigir la llibertat dels empresonats. Aquest fet condiciona l'objectiu. que serà matinal, tampoc estem massa animats, amb el que fem cap a Collbató on el el sector de la Cova Gran hi ha una via que no hem fet. El Toni en te referències amb el que aparquem a l'àrea de pic-nic de la Salut a les Coves del Salnitre. D'allà com si anèssim a La Codolosa, just entrar al torrent veurem a la dreta un camí molt desbrossat, és el que puja a la Cova Gran, netejat recentment per l'ajuntament de Collbató per facilitar l'accés a la Cova Gran.
     Abans d'arribar a la cova, en un esperó a l'esquerra,  trobem la nostra via: són tres tirades curtes molt senzilles.
    Flanquejant per entrar a reunió.
    El Toni comença, la via solca diferents rebots assegurats al seu punt. Una vegada dalt, un flanqueig trencat a buscar un altre esperó a la dreta.
    Curta i relaxada segona tirada.
    La segona tirada la fa el Josep Maria, un esperó tranquil on escalar amb atenció, ja que la roca encara està tendre.
    Un flanqueig interessant per entrar a una fissura diedre.

    El diedre final molt ben trobat.
    La darrera tirada em toca a mí, comença enfilant un tram vertical i trencat per anar a l'esquerra a buscar una placa inicialment ajaguda que anirà trempant; al capdamunt un diedre amb passos elegants que ens farà apretar.
     D'aquí baixem amb un ràpel de seixanta fins a peu de via; tornem per on hem vingut fins al torrent, que remuntem, car al seu punt mes estret tenim una altra via que no hem fet, la Tèstimo.
    A la via Tèstimo del Torrent de la Font seca.
    Un pany de paret prou compacte i vertical, atractiu si senyor. Li torna a tocar al Toni, que gaudirà prou amb aquesta tirada, via de foradets i regletes, prou ben assegurada tot i algun allunyament.
    A partir d'aquí es flanqueja a l'esquerra i reunió.
    La reunió cimera és en un replà d'on surt un altre tram de via prou curt, donat que puja gent al darrera decidim donar per acabada l'escalada, un ràpel curt i a terra.
    Ressenyes manllevades del Blog

  • Sisbemesanapren<7li>
  • Una zona tranquila, d'escalada relaxada, completament equipada. tiva per aquells dies que es te poc temps o poques ganes de tibar, per nosaltres dues vies noves.

    diumenge, 3 de novembre de 2019

    Guebon Boludo sortint per Piratas en família. Pas Nou. Vilanova de Meià. 12-10-2019.

    El Pas Nou, verticalitat i bona roca.
    Aquest dissabte dotze d'octubre que alguns commemoren el mes gran genocidi de la humanitat, nosaltres decidim anar a escalar tota una colla: el Toni i la Laura, el Joan i el Josep Maria i jo amb la meva filla Núria. Com que a la tarda tenim feina, fem una nova visita al Pas Nou, al sector Xulo piscines. Aquesta zona ens proporciona escalada de qüalitat en l'ambient de verticalitat de Vilanova de Meià. Vies de dues tirades amb la possibilitat de fer-ne mes d'una. Avui teníem por de no poder escalar, ja que de camí a Vilanova ha estat ben núvol i no s'ha aixecat fins força tard.
    Escalfem a la via "El Sueño Eterno"
    Aparquem una mica mes endavant que quan vas a Roca dels Arcs, en petits eixamplaments de la pista, mirant de no dificultar la circulació. Amb la vista posada al característic sostret del sector enfilem per l'inestable marge fins al sector d'escola, on decidim començar a escalfar, i alhora donem temps a que el sol esvaeixi la boira.
    La Núria sempre diu que escala millor de primera, amb el que li toca començar: fem la Sueño Eterno, que va be per anar agafant comfiança a la roca, practicar això de les reunions i recuperar al segon,  bàsicament es mou per esportiva i rocòdrom.
    La Núria a Guebon boludo, o no? verticalitat amb roca excel.lent.
    De la reunió continuo jo fins a sota la feixa del sector, em caldrà que surti un tros a l'ensamble, tot és practicar ! Una vegada a peu de via, els companys s'han posat a la Perfiles de Luz i a la Corsarios, amb el que tan sols ens queda una línia a l'esquerra que es veu ben ferma, la Guevon Boludo, les assegurances no són a tocar, però es decideix a anar de primera i se'n surt molt be.
    Per fer poc que fa de primera s'ho treballa prou be;  entrant a reunió.

    Flanquejo a buscar el sostret i enllaçar amb la Piratas.
    Quan recupero la tirada felicito la Núria, renoi amb la tirada, te algun pas finot i les assegurances són prou alegres. Una vegada a la reunió flanquejo a buscar el sostre, ja superat trobo a la dreta un espit solitari i res mes...sembla que amb trastets es podria anar fent, però avui anem d'escola amb el que prefereixo anar a buscar la línia de la Piratas esdevenint una tirada molt maca, vertical i franca.
    Gaudint la via
    Recupera la tirada sense problemes, veig que els flanquejos no la posen nerviosa! En dos ràpels som a peu de via i d'aquí una bona desgrimpada amb algun altre tram on posem una corda per una anella usant-la de passamà, som altre cop a la pista i al cotxe.
    Commemorant el 50è anniversari de la Unió Excursionista de Sabadell (UES)

    Ressenya trobada al blog de


  • Domzalski ( Xavi Diez)
  • Una escalada doblement agradable, poder compartir corda, de tu a tu, amb una filla no te preu !i si amés és en un entorn com és Vilanova de Meià, el Pas Nou...no cal dir res mes. Recomanable de totes totes.

    dijous, 31 d’octubre de 2019

    Via Ferran Júnior al Cingle del Bolet de Can Pobla. Sant Llorenç del Munt, La Mola. 10-10-2019.

    La Cinglera del Bolet de Can Pobla, cara est.  La nostra via va entre els degotalls.
    Ja som a l'hivern, cronològic, que no meteorològic ! aprofitem la darrera tarda abans no ens canviin l'hora...fins quan ? ! Amb el Jordi pugem al nostre estimat Sant Llorenç, com objectiu una via curta a la cinglera del Bolet de Can Pobla, curta però no senzilla...ja ens l'havíem mirat baixant d'altres vies i la veritat que es veu seriosa, el muret inicial és ben dret i la roca s'hi endevina delicada. El primer espit prou amunt...
    Aquesta ferralla al peu del camí de Can Pobla, marca on ens hem de desviar per anar a peu de via.
    Nosaltres avui hem deixat el cotxe al carrer Granera de la urbanització Cavall Bernat de Matadepera; d'un marcat revolt a l'esquerra surt un corriol que puja tot de cop per passar per la canal de les bruixes, al seu vessant oest hi trobareu un seguit de vies esportives i al darrera, vessant est, Les Agonies amb vies de setè i vuitè grau ! El corriol supera la canal i ens aboca al camí ample que porta a Can Pobla; seguirem la pista fins abans d'entrar-hi, que trobarem una ferralla a peu de camí, aquí hem de trencar a l'esquerra i continuar per un corriol que amb intuició ens durà a la cinglera.
    Sageta picada a la roca que ens confirma que som a peu de via.
    Costa una mica endevinar on comença la via, el primer espit, posat a ma! és ben amunt. En una franja de blocs horitzontals una sageta picada ens confirma que som al lloc. La ressenya marca II/III amb el que no ens hem de complicar gaire la vida...entro al relleix ben per l'esquerra, fent aleshores un flanqueig horitzontal, senzill, però en el que vas agafant alçada a mesura que vas a la dreta. Una pas de decisió per guanyar un graó amb roca "secretiva" i entro a una olla de la que per terreny senzill vaig a buscar la primera expansió.
    Espit amb el potet - llibreta de registre a la segona tirada.
    Ja mes tranquil, amb la primera assegurança passada, comença aquest curt tram d'artifo que es pot fer en A-O, algun pas llarg però amb bones preses fan que la cosa no sigui tant senzilla...el tema és que ara toca un tram de grans còdols que haig de travessar fins a la propera expansió. La ressenya ja avisa de roca delicada a la primera tirada...buff!! doncs sí, acarono els còdols, algun va cap avall. amb precaució i talment un camaleó abasto un gran còdol rectangular que, aquest sí, inspira confiança com per tibar-li. Ara ja perd verticalitat la paret, flanquejo a buscar la gran Sabina que tanca el diedre.
    Panoràmica de la via, el Jordi al peu, al davant el primer tram fins la Sabina i el muret de sortida.
    D'entrada pensava fer reunió a la sabina, per a que així el Jordi fes la segona tirada, però la reunió no és gaire còmoda i la sabina tot i ser ferma, com que no m'acaba de convèncer per estar-nos-hi tots dos penjats d'ella... Li dic al Jordi que segueixo amunt.
    Roca de primera fins al cim !  
    La continuació se les porta...ho intento per sota l'espit que tinc a sobre, a la dreta i força amunt, però per aquí desploma i hauria de tibar d'una presa que sembla trencadissa...ho provo, m'enfilo...no ho veig clar, pendulaco sobre relleix en cas de trencar-se quelcom ! marxa enrera i a buscar la protecció de la sabina; m'enfilo ajudant-me de les seves branques fins a bastar-ne una altra que aprofito per llaçar, d'aquí flanquejo i xapo l'espit.
     Ara sí, roca de primera, punxent i abrasiva. Continuo flanquejant, xapo un pitó i a un esperonet vertical el darrer espit d'on penja enganxat amb filferro el potet de diapositives on els germans Masó coloquen la mini llibreta de registre.
    ;Malauradament, tot i estar ben tapat, trobem el paper xop d'aigua, la condensació potser...decidim endur-nos-el per eixugar-lo i veure si es pot aprofitar, malasort l'aigua ha esborrat tot el que hi havia escrit, no és recuperable, llàstima. Caldrà pujar-ne un altre.
    Mur per on hem pujat, al fons el Cavall Bernat.

    Al muret de sortida, on la roca ja fa honor al seu nom...

    Ara cal continuar amb tendència a la dreta per millor roca. Una escletxa vertical a l'equerra l'aprofito per posar un Àlien. Darrers metres divertits però sense badar que som a Sant llorenç.
    Reunió en una bona Sabina, el Pi que marca la ressenya, és mort !
    Al capdamunt de la cinglera ja no hi és el gran Pi que marca la ressenya, és a terra i ben podrit! sortosament una bona sabina serveix per  muntar la reunió cimera. Llàstima que quedes sense perspectiva per veure progressar el company.
    Entrant a la carena cimera.

    L'Aresta dels Cavalls,  amagada rera seu, treu el cap La Miranda, des del camí al Bolet de Can Pobla.
    Ja tots dos al cim, pleguem material i agafem un corriol a la dreta, segons mirem amunt,  ens acosta a l'última cinglera de La Mola; passem pel costat del Bolet de Can Pobla; admirem la roca del Salt dels Cavalls i al seu davant la Punta Serreta, un afamada escalada de la zona.
     Abans d'arribar-hi trobem un corriol, en principi poc marcat, a la dreta,que ens tornarà al punt de sortida, primer farem un tram en que no perdrem alçada allunyant-nos de la cinglera que hem pujat, per trobar un marcat corriol a la dreta, que agafarem i ens deixarà a Can Pobla. Pel camí podrem mirar altres vies properes com la Neoclàssics, o la Pere Nolasc, també dels mateixos autors.
    Ressenya dels germans Masó i que trobareu a



  • Santllors.com
  • Una via recomanable, curta i intensa, gens menyspreable malgrat el seu aparentment grau assequible. Cal saber moures per terreny "secretiu" com l'amic i gran escalador Arnau Renom, anomena a la "roca" que tenim aquí a Sant Llorenç...equipada on cal, com es nota que els espits són posats a ma ! no està de mes portar un joc d'Aliens i bagues sabineres.
     Felicitar els autors, germans Masó, per aquesta línia tant ben trobada. Oberta des de baix el 30-10-2004 i dedicada a Romàntics SantLlorentins crònicament empedernits i incondicionals. Molt bona dedicatòria que subscric plenament.