Via Mateu - Botella a la Miranda de Santa Magdalena en record dels Metges Alpinistes Manuel Mateu i Ratera i Javier Botella De Maglia. 135 m. 6b+/A1

Cara Oest de la Miranda de Santa Magdalena des del Coll amb el Mirador de Sant Joan.

 

Cara sud de la Gorra Frígia, Magdalena Superior i Miranda de Santa Magdalena amb el vessant per on va la nova via.

               Una nova via a Montserrat sempre és desitjada i sobretot si és orientada a ponent ara que tenim aquestes calors...però especialment em fèia gràcia per ser dedicada a dos metges alpinistes, un, en Manuel Mateu i Ratera el coneixia per ser el metge de la primera expedició Catalana a l'Éverest l'any 1982;  l'altre no tan conegut per mí però també un bon referent com a metge i com a Alpinista.

Us en deixo dos enllaços per si els voleu conèixer més a fons:

Manuel Mateu i Ratera:  https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EMJI

Javier Botella De Maglia  https://societatexcursionistadevalencia.org/en-memoria-de-javier-botella-de-maglia/

Algunes de les publicacions del Dr Javier Botella De Màglia

Llibre del Dr Manel Mateu i Ratera commemorant la primera expedició Catalana a l'Éverest l'any 1982.

APROXIMACIÓ:

És força complexa tot i semblar molt fàcil tal i com ho expliquen els autors a l'article de Desnivel ( https://www.desnivel.com/escalada-roca/nueva-via-en-montserrat-en-recuerdo-a-los-medicos-javier-botella-y-manel-mateu/)

Ells expliquen l'aproximació així:

 desde la parte superior del funicular de St Joan, nos dirigimos a las ruinas de la ermita de Sta Magdalena, desde ahí tomamos un camino ascendente hacia la cima de la miranda de Sta Magdalena y nos dirigimos hacia abajo en dirección a la ermita de St Martí, bajamos por la canal de la izquierda enganchados a la izquierda de la canal, cuando intuimos unas paredes ascendemos entre arbustos unos 10 metros, seguimos la pared hasta ver las primeras chapas y una placa con el nombre de la vía.

Nosaltres no ho vam fer així, avisats per la piulada del Joan Asín, vam aproximar per Sant Joan, passada l'ermita a la darrera corba a la dreta seguim un corriol a l'esquerra, trobem uns graos tallats a la roca que seguim, anem trobant restes de corriol fins enfilar-nos a unes codines camp a travers fins assolir el coll entre la Miranda de Santa Magdalena i la de Sant Joan;  baixem com si anessima  fer la via Núria, però abans d'arribar a peu de via continuem baixant sense camí, per on millor es pugui.  Si continuem baixant entroncarem amb el camí que va a l'ermita de Sant Martí, abans ens decantem a la dreta tot baixant fins a trobar una muralla rocosa;  ens hi enfilarem i orientant-nos amb un desplom de la paret del davant anirem grimpant fins a caminar i tenir la paret al davant.  La seguim cap a l'esquerra baixant una mica i trobant el peu de via marcat amb una plaqueta i destacant la línia de bolts.

Aspecte de l'imponent mur per on comença la via. Foto Pere Ibarz i la plaqueta de peu de via..

Primer llarg:      És amb diferència el més difícil de la via.   Mur vertical amb forats i bons còdols.  Es deixa anar fent amb algun repòs i algun A-0 a l'inici per ràpidament millorar deixant-se escalar, també la distància entre bolts és més gran i obliga sí o sí !  Fem una diagonal a l'esquerra per a evitar una gran llastra que millor no tocar...superat aquest tram l'escalada esdevé tranquil.la fins la reunió, en un petit relleix.

La colla apunt d'enfilar-nos. Foto Joan Pera.

Potent primer llarg, que demana algun repòs als primers metres. Foto Pere Ibarz.

Recuperant la tirada tot esquivant la llastra .

Primera reunió. Foto Pere Ibarz.

Segon llarg:   Comença recta de la reunió cap amunt, en tendència a la dreta;   ara la dificultat és més amable tot i que la roca ja no hi és tant cantelluda i les assegurances són més alegres.  Encara la fem a l'ombra, just per sobre la segona reunió ja ens tocarà.

Començant el segon llarg, més suau que el primer. Foto Pere Ibarz.

Recuperant el segon llarg, més amable ja.

Segona reunió, el sol ja ens vol "escalfar". Foto Pere Ibarz.

Tercer llarg:  Sortim del ninxol de frescor de la segona reunió per encarar una aresta tumbada mig grimpant mig caminant, 20 metres.  Ara cal fer un canvi de reunió per encarar la darrera tirada, Es pot fer aturant-se tot fent reunió o continuar caminanta buscar la quarta reunió, que és com ho fem.

Quart  llarg, amb un llavi ben maco a superar.

Quart Llarg:    Som en una placa ajaguda, cal enfilar-la, es va redreçant fins a un ressalt ben maco que li dóna interès, una vegada superat continua ajagut fins al tram de sortida en que trobem un mur ben interessant i maco de fer.   Som gairebé al cim de la MIranda, ens restarà una grimpada per sortir de la paret.  

Gestionant el mur amb solvència, bravo Pere !

Recuperant el darrer llarg.

Darrer ressalt abans del cim.

Recuperant aquest darrer muret.

El Pere ben satisfet després de dies sense poder escalar.

Descens:   Caminant cap a l'ermita de les Magdalenes d'on podrem baixar cap a Sant Joan o cap a les escales dels pobres.

Cim de la Miranda de Santa Magdalena. Foto Pere Ibarz.

Material:  Via completament equipada, amb 15 cintes exprés fem. Estreps o Fifi si ens cal.

Ressenya dels aperturistes, gràcies !

Ressenya de l'amic Joan Asín amb un croquis per a localitzar millor el peu de vies. Moltes gràcies.

Via Josep Fatjó i Gené al Sòcol de Narieda Oest, un ferm homenatge a una gran persona.

Des de l'aparcament el sòcol de Roca Narieda oest.

                       Darrerament busquem llocs a l'ombra, el temps mana !  i on millor que el sòcol de Narieda per fer-ho amb aproximació còmoda i vies amables?    doncs cap allà que fem cap i aquest cop a repetir una via equipada pels amics de la Seu: Pilar Perales, Miquel Garrell i Ramon Rubio dedicada al seu gran amic Josep Fatjó i Gené.   El Josep és un erudit especialitzat sobretot en la Història de l'Escalada a Montserrat, d'això la seva publicació, ja reeditada: Història de l'Escalada a Montserrat. 100 anys d'ascensions a la Muntanya.  d'ofici Fisioterapeuta va acompletar els seus estudis acadèmics ja de gran llicenciant-se en Ciencies de la Comunicació.   Una malaltia "rara" ara farà més de deu anys el va afectar fins al punt d'haver de fer ús de la cadira de rodes...tanmateix la seva lluita contra la malaltia el va portar a no deixar l'activitat a la que presentava una millora, i ajudat pels seus companys de cordada i autors de la via que l'hi han dedicat, la Pilar, el Miquel i el Ramon, actualment torna a escalar i ha gaudit repetint la seva via juntament amb els companys.  Un exemple de resiliència que ens ha d'encoratjar.   Per moltes més escalades Josep.
 

Peu de via entre la nova via Espigoladors i la Baron Rojo.

APROXIMACIÓ:

Anem a Oliana, passem de llarg Coll de Nargó per girar a la dreta travessant la cua del Pantà pel Pont d'Espià, només travessar el pont girem a l'esquerra en direcció Fígols;  veurem a la poca estona, una esplanada a l'esquerra on hi caben força cotxes, immediatament després surt una pista que baixa al panta.  Aquí aparquem i travessem la carretera, cadenes per ajudar a superar el primer tram dret,  corriol fitat.   Arribarem a un camí horitzontal que seguirem cap a l'esquerra;  les fites ens duran cap amunt a buscar la paret on ja trobem les vies, la primera la PIlichan, la resta a la seva dreta, noms retolats a peu de via.

Primer llarg:     És una tirada tota per placa travessada de tant en tant per algun relleix que li dóna caràcter;   escalada plaent.

Primer llarg, una bonica placa amb ressalts.

Acabant de superar un dels relleixos.

Recuperant l'interessant primer llarg. Fotos Josep Maria Mallofré.

Segon llarg:    Comença recta amunt de la reunió, segueix la mateixa tònica que les vies veïnes amb la diferència que el grau és molt homogeni i semblant al del primer llarg, a diferència de la majoria de vies en les que el segon llarg és més difícil.   Podríem dir que és de les vies més amables del sector, per gaudir del gest !

Al segon llarg, de caràcter molt semblant al primer.  Fotos Josep Maria Mallofré.

Descens:   En dos ràpels per la mateixa via o be pujar una mica fins a trobar fites de la feixa superior, tot caminant cap a l'esquerra fins passar per sota peu de via de la Xelo-Bam i la pista d'accés a trobar el corriol de la Ferrada, una mitja horeta fins el cotxe.

Placa tècnica d'entrada a la reunió cimera.

Material:   Via completament equipada, els autors recomanen 13 cintes + reunions.

Ressenya dels autors i panoràmica "tunejada"

Nova via al sòcol de Narieda oest : Via dels Espigoladors i coneixent una de les primeres vies de la zona: Via Baron Rojo. 20-06-2026.

Des de l'aparcament l'ombrívol sòcol de Narieda.

 

       Si la primavera va ser molt plujosa, aquest inici d'estiu està resultant molt sec i calorós !   cal cercar l'ombra si volem continuar escalant sense deshidratar-nos...el sòcol de Narieda és una molt bona opció ja que gaudirem d'ombra ben be fins la una del migdia.   Aquest sector ha estat re-descobert pels amics de la Seu d'Urgell PIlar Perales, Miquel Garrell, Ramon Rúbio i Òscar Fernàndez que han obert un seguit de molt bones línies i reequipat algunes d'antigues com la Baron Rojo.

APROXIMACIÓ

Anem a Oliana, passem de llarg Coll de Nargó per girar a la dreta travessant la cua del Pantà pel Pont d'Espià, només travessar el pont girem a l'esquerra en direcció Fígols;  veurem a la poca estona, una esplanada a l'esquerra on hi caben força cotxes, immediatament després surt una pista que baixa al panta.  Aquí aparquem i travessem la carretera, cadenes per ajudar a superar el primer tram dret,  corriol fitat.   Arribarem a un camí horitzontal que seguirem cap a l'esquerra;  les fites ens duran cap amunt a buscar la paret on ja trobem les vies, la primera la PIlichan, la resta a la seva dreta, noms retolats a peu de via.

Peu de via  ( Foto Àngels Cullell)

VIA DELS ESPIGOLADORS

Primer llarg:      La via comença una mica a l'esquerra de la via Josep Fatjó, al costat d'uns arbres i per terreny d'aspecte trencat, salva unes esquerdes per entrar a la gran placa comuna amb totes les vies d'aquest sector esquerra.   Progessió agradable amb bon equipament fins la reunió.

Recuperant el primer llarg de l'Espigoladors.

Primers metres de la via Espigoladors ( Foto Àngels Cullell )

Segon llarg amb uns bons ressalts.

Segon llarg:  Surt vertical per la dreta a buscar un ressalt que atacarem per la seva dreta amb passos ben bonics, una tibada i ens situem al seu damunt, aleshores entrem a un tram que s'ha netejat molt, amb trams amb terra, compte si ha plogut recentment...ara superarem un seguit de ressalts verticals que ens demanaran estudiar be els passos si en volem sortir airosos.  Els anem superant, ara per la dreta, ara per l'esquerra fins situar-nos sota la reunió on un darrer ressalt ens demanarà atenció i saber-ne treure l'entrellat, molt interessant tot plegat.

Al darrer ressalt abans de la reunió cimera.

Foto Espigolats.

Corona de Rei ( Saxífraga longifòlia )

Rapelem per arrodonir el matí a la Baron Rojo.

Descens:  Un ràpel de 60 m o dos de trenta.  També podem sortir caminant per la feixa superior, molt llarg però.

Material:  via completament equipada, amb dotze exprés passeu.   Possibilitats d'acompletar l'equipament si ens cal, sobretot al segon llarg.

VIA BARON ROJO

Primer llarg de la Baron rojo.

Primer llarg:     el trobem entre la via Josep Fatjó i la via El Nostre Amic.   Aquesta via va ser re-equipada el 2023 per F. Garcia, M. Lavaquiol, Òscar Fernàndez, Miquel Garrell i PIlar Perales.   Com tots els primers llargs d'aquest pany de paret trobem placa mes o menys ajaguda fins a la primera reunió amb la diferència que l'equipament és força més alegre que les vies més recents.   Per sort la roca és cantelluda i adherent.

El Camilo treballant-se molt be el bonic segon llarg.

Segon llarg:   Surt vertical de la reunió a buscar un ressalt vertical, aquest és ben bonic de fer, entrar a la vertical és el qüid i a continuació gestionar un diedre vertical esquerra del que se'n surt per la dret per placa compacta fins la reunió.  Una tirada molt ben trobada i que no ens decebrà.

Superar aquest muret és tècnic i divertit.

Descens:   En un ràpel de 60 m o be en dos de trenta.   Possibilitat de sortir per dalt caminant cap a l'esquerra per feixa fitada.

Material:  Via completament equipada, amb alegria, sobretot al primer llarg, passarem amb dotze expres.  Material adicional de protecció per si es va just de grau.

Ressenyes dels autors i d'el Joan Asín, treta del seu blog, gràcies a tots.

Croquis facilitat pels amics i aperturistes: Pilar Perales, Miquel Garrell, Ramon Rubio i Òscar Fernàndez.