dimecres, 12 de setembre de 2018

Festival eròtic al Montsec de Meià. 10-09-2018. La Noguera.

La punta oriental del massís és per on va la Festival Eròtic.
Aquest dilluns aprofitem per anar a Rubies, al Montsec de Meià, també conegut com lo Peladet. Jo tenia la paret com una zona d'hivern, però la baixada de temperatures d'aquest inici de setembre, permet escalar-hi sense passar calor. Avui fem colla amb el Joan Boter i en Xanadú, ells aniran a la Guineu Lliure, nosaltres a la Festival Eròtic, que fa temps que tant jo com el Joan Pera tenim a la llista de pendents. Esmorzem a Cal Cirera, a Vilanova de Meià que cal posar "benzina"; avui fem l'aproximació, no pel poblet de Rubies, sinó que per la pista que et deixa prop de la Portella Blanca. Cal continuar la carretereta que mena a Llimiana i Toló; en una recta just deixar enrera unes naus ramaderes agafem un trencall a l'esquerra que indica cap a la Portella Blanca; la pista està en prou bon estat, però, atenció! deixeu el cotxe abans d'una forta baixada, ja s'intueix la Portella, ja que hi ha molta pedra solta i sense tracció 4x4 us hi quedareu atrapats, vam veure-hi rescatar dos cotxes!
Superat el pas clau, sota la bavaresa, i flanquejant el sostret a la segona tirada.

Una vegada a la Portella Blanca baixem pel camí a Rubies, direcció sud; força avall, ja veurem la paret ben alta, agafem un trencall a la dreta, de pujada és més evident, nosaltres ens vam precipitar i vam haver de recular. Deixem enrera l'esperó per on va la nostra via i continuem un tram, ens acomiadem dels companys i nosaltres reculem tot grimpant a buscar el peu de via. Passem per sota la impressionant placa de la via Cabra Boja 6b i poc després, en un bosc penjat comencem a grimpar amunt fent el que serà la primera tirada fins a un relleix on hi ha una alzineta i un espit ens confirma que som a la via.
Entrant a la "nostra" primera reunió.
Començo la tirada: m'enfilo a sobre un relleix on hi ha el rpimer espit i flanquejo còmodament fins encarar un diedre vertical al capdamunt del que hi ha la segona assegurança. Puc llaçar un pont de roca, tot i que la bonior de les preses fa que t'enfilis molt segur. El pas de la tirada és sortir del tercer espit per engrapar una bavaresa, pas finot finot i que acabo de resoldre tibant de cinta....m'ha faltat confiança. La continuació és prou atlètica fins sota el sostre que flanquejo cap a la dreta per entrar a una placa de franges Vilanovines excel.lent! Quan la paret s'ajeu miro amunt i veig unes plaquetes a la dreta que m'enganyen i entro a una zona de feixa on hi ha una reunió de dos parabolts i que xapo. Mentre estic recuperant al Joan m'adono que la nostra reunió és més a l'esquerra, doncs veig dos espits amb un gran mailló. Tanmateix estem a la mateixa altura, aquesta és més còmoda, és la de la via David Duaigües, i li comento al Joan que ja flanquejarà i utilitzarà la reunió com a primer punt d'assegurança, i ens va prou be.
Començant la tercera tirada i última per a nosaltres.
I així ho fem, flanqueig senzill fins la reunió, de la que s'enfila a sobre cap a l'esquerra per trobar un espit força a l'esquerra, on la roca és millor. D'aquí amunt a buscar el sostret que tenim al damunt i que superarem per l'esquerra. A aquesta alçada troba un pitó i el perdo de vista ja que va per un diedre-placa que queda amagat des de la reunió. Aquesdta placa és de molt bona qualitat, de franges bones, no tant la part esquerra; continua amunt per les plaques no trobant cap assegurança fins sota la reunió de dos espits en una franja horitzontal sense peus, ben incòmoda, tant que el company continua amunt! supera el pas de 6a inferior de l'inici de la darrera tirada, m'avisa, atenció que tinc un pas dur...??? l'aviso que està fent la següent tirada, però ja hi és posat i continua...ja em veig sortint a l'ensamble...avança lentament fins que m'avisa Reunió!! M'han quedat dos metres escassos de corda, buff. Ara això em fa adonar que les ressenyes que havíem consultat no són gaire riguroses amb el metratge, ja que sóc a una reunió uns cuatre metres a la dreta de la nostra i encara ens ha sobrat corda, poca, enllaçant les dues tirades que en teoria eren de 35 i 40 metres respectivament. I sense gaire fregadís de corda.
Foto "Eròtic Cim "
Quan ens retrobem el felicito per la tirada que s'ha fotut, tot i que m'ha deixat sense el meu tram, punyetero haha ha, d'aquí podríem sortir caminant per una feixeta a la dreta fins la Portella Blanca, però acabem d'arribar al cim en una tirada de 60 metres de caminar fins al mur somital d'uns 15 metes i que pujo equipant-lo fent una escaladeta de IV molt agradable. Al cim esperem als companys que ja estan sortint de la Guineu lliure.
Ressenya dels autors

Escalada molt bona, intensa i curta. Amb una primera tirada que no ho és, una segona de les millors que he fet aquí, una tercera bonota malgrat el trencat del terreny fins al diedre vertical i una quarta amb un començament cinc estrelles!! Si se li ha de posar alguna pega és que quan t'has escalfat ja s'ha acabat. A tenir en compte el fet d'enllar la tercera i la quarta tirades, ja que la reunió tercera a part d'íncòmoda, fa por amb un parell d'espits tan sols...i és que ens estem mal acostumant he he he oi Joan?

dimecres, 29 d’agost de 2018

Retir Espiritual a Sant Honorat; illa de còdols al regne del Calcari. 27-08-2018

La impressionant Mola de Sant Honorat, conglomerat d'agulles capricioses,  des de prop del coll de Mu.
Fa molta calor, enguany no m'acabo d'aclimatar...però les ganes d'escalar poden mes que la calor! On anar que no ens fregim? doncs a l'ombra de Sant Honorat. Sortim tard, vaig treballar diumenge i avui no estic lliure fins a quarts de deu; ens trobem doncs amb el Joan Pera abans de els deu i fem via cap a Oliana. Avui ja anem esmorzats amb el que deixem enrera Oliana per anar a Peramola, entrem al poble i agafem el camí, senyalitzat, cap a Cortiuda. La pista, estreta, és asfaltada fins molt amunt en que es converteix en pista de terra en molt bon estat. Arribats a una collada, a la dreta surt un corriol transitable que indica Mas Torrent; podem deixar el cotxe a la cruïlla o si tenim cotxe alt arribar fins la masia on just abans hi ha un eixamplament on podrem aparcar
El Sentinella dels Tres Ponts i la Paret de Mu a l'esquerra.
´ Al davant d'on deixem el cotxe un rètol ens indica el camí: aquest passa pel costat del Mas Torrent i el seu gran dipòsit d'aigua per de manera progressiva acostar-nos al coll de Mu. Del coll anem a voltar l'Agulla cònica tot resseguint els barrancs fins arribar al barranc de Sant Honorat poc després de deixar enrrera l'agulla dels Tres Ponts i la seva afamada via aresta idílica.
De la primera reunió, l'agulla i Mola del Corb.
El peu de via és senzill de localitzar, just travessar el torrent, a la paret del davant veurem a l'esquerra, força amunt dos parabolts. Un tronc que pot servir de seïent és el punt de partida. Avui començo jo, al Joan no li entusiasma el conglomerat. Comença amb una bonica excursió per grans còdols, avui sortosament ben secs, però acostuma a estar aquesta tirada molt humida. Una vegada superades les dues úniues assegurances, és una grimpada fins a la reunió sota un bon balmat.
Sortint del tram dret i humit.

A l'artificial de la segona tirada, amb algun pas que et fa estirar.

Traïem els estreps, la segona tirada comença en artifo, amb el segon pas on t'has d'estirar tot usant les millors tècniques que tinguem. El tercer ja és bufar i fer ampolles, però ep! sortida en lliure a buscar un quart i adeu, excursió fins a un nou mur vertical, aquest no desploma; el resolem amb un bons A-0, tot i que hi ha qui diu que és 6a...a mí no m'ho va semblar...
Començant la tercera tirada travessant primer una canalera.
De la còmoda segona reunió surto caminant a l'esquerra, a travessar una canalera, aleshores en diagonal ascendent a l'esquerra, per anar a la dreta a buscar la canalera i acabar recta amunt. Tirada senzilla on les assegurances m'han costat de localitzar, millor no enbarcar-se ja que si us sortiu de via la roca no garanteix res...
Navegant per la placa, costa veure les assegurances.

Recuperant la tercera tirada.

Començant la quarta tirada tot fent una essa divertida...

Novament la reunió és en un còmode replà; continua el Joan, li cal anar a la dreta a buscar un diedre fissurat on malgrat la sorreta i relliscós que sembla, es progressa prou be, molt bona presa al llabi de la fissura. També cal fer una bona Essa, primer dreta, després esquerra restant a la vertical de la reunió i finalment altra cop dreta. La quarta tirada és prou extranya, surt en diagonal a la dreta per sobre d'una cornisa herbada que ens serveix per a xapar la primera assegurança, altrament molt expo...arribo a una Sabina on hi ha unes bagues i maillon, continuo fins al coll però per a fer reunió d'una bona Alzina molt més còmode.
Superant el diedre de la darrera tirada, espectacular!!
Realment hauria d'haver continuat fins la reunió sota el diedre de sortida, pero aquesta és molt incòmoda i havia llegit que millor fer-ho així. Quan puja el Joan, l'indico, interpretant malament la ressenya, que pugi per la vertical de l'Alzina, all'a no hi trobem cap assegurança i quan és força amunt s'adona que hi ha uns parabolts a l'esquerra...es planteja flanquejar, però amb aquesta roca és molt riscós, amb el que l'animo a desgrimpar!! amb molt de cura aconsegueix desfer el fet, però amb els nervis calents...em deixa que continui jo.
Entrant a la reunió cimera.
Em poso a la vertical dels bolts, aquest són força amunt i trobo que és el tram mes punyetero de la via, prohibit caure. Al'alçada del llabi cal fer un flanqueig aeri de molta fe...espero trobar alguna cosa!! la reunió! no es veu fins que no hi ets a sobre, tres bons bolts. Toca continuar, la següent protecció és dins l'escletxa, costa de xapar, però et pots empotrar dins, salvant la motxilla....aleshores amb compte encaro l'esperó amb roca a vigilar per anar fent per l'esperó cap a l'esquerra agafant ambient! Es pot llaçar algun arbre. la dificultat ja baixa però la roca empitjora i la corda comença a fregar molt. Vaja que arribo a al reunió ben satisfet.

La plana d'Oliana i el panta de Rialb des del cim.

Cabra Catalana

En tres ràpels baixem a peu de via, avui amb la calor ho hem preferit.
Ara ja ens toca el sol, gairebé hem fet tota la via a l'ombra i aixòp que hem començat passades les dotze del migdia. Es pot baixar caminant, però avui i a aquesta hora fa una caloreta que no anima, de la reunió cimera a la reunió quatre, d'aquesta a la dos i al terra. No s'enganxa cap corda, ole!!
Foto això s'ha acabat !

Ressenya de l'Antonio Garcia Picazo "tunejada" pel Llorenç i l'Antxi

  • Kutrescaladors

  • Una via recomanable, amb un grau assumible, tot i que amb trams exposats si no es porta el grau assumit. La roca és bona o molt bona pel que ens te acostumats el conglomerat, excepte la darrera tirada i darrer tram on cal vigilar més, també hi han mes bolts. L'entorn idílic, no em canso d'admirar l'aresta idílica i el seu ràpel catedralici. Un bon lloc per perdre-s'hi espiritualment.

    dilluns, 30 de juliol de 2018

    El Puro i el Sabardó, dues agulles a l'ombra. Camarasa. 23-06-2018

    Lo Puro.  Elegant agulla adossada al cingle de Camarasa.

    Quan la calor apreta és el moment de cercar l'ombra i a Camarasa pel matí s'hi està prou be, sobretot si amés bufa airet  A finals de juny ens hi acostem amb el Joan i el Josep Maria. Sembla mentida, però jo no he escalat encara mai aquí! i ara puc dir que ha estat una llàstima no haver-hi vingut abans, val molt la pena. Donat que tot ens està be, triem dues clàssiques de la zona, la Jopuma al Puro i la Rupí-Garreta al Sabardó.
    Per anar a Camarasa heu d'anar fins al poble per la carretera que puja a Tremp i poc després de deixar Camarasa enrera, abans de travessar  un pont, surt una carretera a la dreta, la seguim fins al final on aparquem. En aquest punt fan l'aiguabarreig el Segre i La Noguera Pallaresa, essent punt de partida de caminades molt interessants, com la travessa del Congost de Mu.
    Mur on comença la variant directa a la via JOPUMA 
    Per assolir el peu de paret i les vies hi ha un corriol costerut que s'enfila directa a buscar-la. Ens deixa pràcticament al peu de la primera via, la Jopuma. El camí continua a dreta o esquerra on trobarem moltes vies més. A la nostra esquerra en una fissura a equipar comença la Aventafocs.
    Només sortir del terra ja trempa amunt.
    Avui comença el Joan, aquest primer tram és una variant directa que va a parar a la primigènia reunió zero i que ara serà la nostra primera reunió, hi ha qui enllaça amb la curta segona tirada.
    Tot i no ser difícil la verticalit.at del mur fa escalar atent

    Escalada típica de calcari, verticalitat constant, bones preses i ambient!
    Diedre de llibre a la curta segona tirada.
    Ja que anem tres, em toca la segona a mí; Un diedre de llibre, estètic i espectacular que ens farà xalar! llàstima que és curt!
    De la segona reunió, la primera.

    Recuperant la segona tirada.

    El Josep Maria a la tercera tirada, a l'inici i arrivant dalt.

    Li toca al Josep Maria acabar la via, ell escalarà mes metres, en principi mes senzills, però que a mesura que guanyes alçada també es posa seriosa la cosa, verticalitat i possibilitats d'embolicar-te....almenys així ens ho va semblar al Joan i a mí al recuperar la tirtada....enhorabona Josep Maria!
    El muret final t'ho fa mirar...

    Entrant al cim amb l'aiguabarreig al fons.
    Des del cim podem gaudir de l'espectacle de l'aiguabarreig: a la dreta l'aigua verdosa del Segre i a l'esquerra l'aigua verd-blau de la Noguera Pallaresa.
    Baixem amb un ràpel de seixanta pel vessant de la Directa.
    Rapelem amb seixanta doble pel vessant de la Directa i arribo be al terra, ràpel espectacular. També es pot rapelar pel vessant oest però és mes rampós i vam poder veure com s'els encallaven les cordes a uns companys.
    Resseguim el cingle direcció ponent fins a trobar el peu de via de la Rupí-Garreta al Sabardó. 

    Altre cop a peu de via, ara continuem el corriol direcció ponent fins a topar amb les inicials de la via R-P. Aquí també es pot pujar per la "ferrata" a una reunió just a sota del diedre que hem de seguir....però això no ho sabíem i encaro el tram desagraït per trencat i terrós que em deixa en el replà de l'esmentada reunió. Aquí comença a posar-se divertit, resseguint el diedre cap a l'esquerra primer per poc després encarar-lo directa amunt. Hi trobo passos molt estètics i atlètics, que et fan rumiar per on passar, i si t'equivoques millor desgrimpar, ja que et pots complicar bastant...com l'entrada a reunió que sembla que sigui millor anar a la dreta per unes grades i no....és pel diedre en uns passos atlètics i espectaculars.
    Lo Sabardó. Per tot el diedre va la via.

    Des de la primera reunió, els companys GALL's a Selenety Crack.
    Des de la reunió tinc a sobre meu els amics GALL's que estant a una via Marmolejo : Selenety Crack
    Recuperant la tirada i començant la segona.

    Retrobo els companys que els ha agradat molt la tirada; ara és el torn del Joan que continua diedre amunt per una zona espectacular i que sembla que patirem, però no! hi ha unes preses bones i ben posades.
    Passos atlètics i espectaculars al diedre.ll


    Ramonage per entrar a cim.

    Al final la via decanta per un muret en un pas de V+ o mes...nosaltres anem pel ramonage que és senzill i divertit
    Sabardó CIM
    Una vegada al cim del Sabardó fem un curt ràpel d'uns 15 metres a buscar una instal.lació penjada que en un sol ràpel mes ens deixa a peu de via. Allà la fem petar amb els GALL's que s'han enfilat altre cop, nosaltres ja en tenim prou per avi, que malgrat estar a l'ombra avui no ha bufat airet i hi ha molta humitat, com no!
    Ressenyes de l'Eduard


  • Escalatroncs
  • i dels
  • Gall's


  • Escalada atlètica, vertical, a la que t'hi has d'acostumar. Molt recomanable. Amb possibilitat de fer diferents vies per aprofitar el viatge. Zona d'esportiva a peu de carretera allà mateix. Llàstima no haver-hi vingut abans.