dimecres, 18 d’octubre de 2017

El Roget, Directa del Senglar. Pedraforca Sud. 07-10-2017.

El Roget, la nostra via és al marge de la dreta.
Han estat dies molt intensos per al futur del nostre país, dies de molta tensió...desitjava relaxar-me un xic de tot plegat i què millor que fer una escapada al Pedraforca: el Joan proposa anar a fer la Directa del Senglar al Roget, fa uns anys varen baixar-ne per fred...em falta temps per apuntar-m'hi.
De peu de via estant, la paret es veu monolítica.
Farem cap a Saldes, on al forn esmorzem. Aleshores agafem la pista del mirador de Gresolet per trencar a l'esquerra poc després abans d'unes barbacoes, on s'intueix una gravera. Seguim un petit tros de pista i abans del tram costerut aparquem. Ens caldrà continuar a peu fins a un dipòsit d'on surt de la seva dreta un corriol que ens permetrà tallar la pista que fa una bona marrada. Entronquem amb ella a uns prats on hi trobem un monòlit commemoratiu; d'aquí surt un corriol que s'enfila cap a la paret. Un moment donat ens dirigirem a la dreta seguint alguna fita anant a buscar quan podrem el peu de paret, que resseguim fins a trobar la nostra va, quan la paret fa un gir. Un bolt de la via Dorian i el pont de roca i una fletxa picada a la paret ens confirmen que ja hi som.
Samarretes eixugant-se, avui pensàvem que faria fred...el Joan preparant-se per començar.
Com que anem tres, ens partim la va, començarà el Joan, després el Juanillo, li reservem el "bacallà" per a ell i jo que l'acabaré.
Cal vigilar amb la roca al començament.

La primera tirada t'agafa en fred, però aquest se't passa de seguida ha ha ha, són 45 metres ben intensos, primer amb roca a controlar tot fent alguna ziga-zaga fins a una placa fina, fina, primer 6a i que t'aboca a un monolític mur on entrar-hi ja demana mirar-s'ho. La placa és de 6a mantingut, ben verical fins la reunió, reunió incòmoda per a tres, havent-me de quedar jo esperant a sota...
A la segona placa de 6a prou mantinguda fins entrar a reunió.

Recuperant la primera tirada.
Espectacular bavaresa-diedre entrant a la quarta reunió.

Placa tècnica de l'inici de la tercera tirada.

De la segona tirada ni en tenim fotos, es manté la verticalitat de la primera, amb una reunió ara sí mes còmoda. La tercera tirada comença anant a buscar per terreny trencat i herbós un mur tècnic ple de forats. Un únic bolt fa que s'hagi d'acompletar amb flotants.
Entrant a la tercera reunió.

Espectacular flanqueig de la quarta tirada

La tercera reunió torna a ser incòmoda, amb el que ens quedem al replà d'abans mentre el Joan surt cap al flanqueig; aquest és aeri i elegant, amb bona i cantelluda presa que has d'anar tastant i endevinant. Ens protegeix la travessia amb una peça i el perdem de vista.
Assegurant el flanqueig per als segons, gràcies Joan !

Entrada trencada a la cinquena reunió.

Canvi de cap de corda, ara surt el Juanillo ! al pas clau de la tirada.

Agafa el cap de corda el Juanillo, la cinquena tirada és molt vertical i mantinguda en el Vè grau, amb un pas a l'inici protegit amb un clau que be podria ser 6a .. la qüalitat de la roca al diedre del mig es dolenta, per mí va ser la tirada mes desagradable...
La setena és la tirada clau, encarant un tram de petites canaleres de 6a+.

Després d'un tram de trancisió i una tirada de IIIer grau que empalma, som a la placa de la tirada clau: un parells de bolts anuncien que aquí ja suarem...és un tram de petites canaleres verticals de 6a+, passat el qual ens decantem a l'esquerra a buscar un diedre herbós que mena a la placa clau de 6b/6b+ amb un pas de 6c+... Gràcies a tenir les cintes passades i anar de segon aconsegueixo superar aquest tram! bravo Juanillo. Altrament abastar el primer bolt de la placa ja demana concentració, després de bolt a bolt, hi ha un pont de roca a equipar que pot ajudar, tot fent A-0 i si cal ajudant-se d'un estrep.
Al capdamunt la placa de 6b amb el pas de 6c+

El tram que ens farà "suar" 6c+ trampejable....el Joan acabant de superar-lo.

Recuperant la vuitena tirada, amb una entrada vertical i trencada, però ben assegurada.

Després dels esbufegs la vuitena tirada comença en flanqueig a buscar una placa d'adherència on costa colocar-s'hi però que acaba sortint, després ja es suavitza però també empitjora la roca, sort que és ben assegurada.
És el meu torn, novena tirada.  Anirà tempant fins a la vertical.
Un altre tram de feixa ens deixa al peu de l'últim terç de via, el meu torn! Surto a l'aventura ja que no hi ha cap assegurança, quan es redreça trobo un clau, be! anem per la via, mes amunt haig de flanquejar per sobre una llastra que sona buida...i l'assegurança és per sobre...cal apretar les dents i amunt! entro a una canal vertical a buscar un bolt que assegura el pas mes explosiu, que et deixa davant d'unes canaleres fondes i tallants, espectaculars. Abans de la reunió s'ajeu per redreçar-se tot seguit; un pas atlètic et deixa dins un nínxol on hi ha la reunió. Per protegir-lo poso el Càmalot del tres que hi queda a caldo.
Divertides canaleres emergint del tram de 6a.

Vertical inici de la desena tirada.
La penúltima surt vertical per canaleres per mes amunt fer una ziga-zaga revoltant un desplom amb passos agraïts i divertits; per superar el desplom cal fer acrobàcies ha ha ha !
Revoltant el desplom amb un pas extrany i atlètic.

Acabant de superar el pas.

Recuperant la desena tirada.

Canaleres de la darrera tirada, neta a protegir al gust.
Ja som gairebé dalt, resta la darrera tirada que és neta: és un tram de canaleres ajagut on gairebé puges corrents, jo no hi vaig posar res, però es pot posar alguna peça entre canaleres. No veig el bolt de reunió i continuo fins a un arbre just on ja hi ha les marques verdes i les fites que indiquen el camí de baixada cap a la tartera.
La vall de Saldes i Maçaners des de pràcticament l'acabament de la via.

Fotocim.



Ha estat una escalada atlètica i mantinguda, si obviem els trams de feixa. Hem gaudit tots tres de la via, totes les tirades tenen el seu què! Cal acompletar l'equipament amb un joc de tascons i de friends, des del joc d'Àliens al Càmalot del tres. Pot ser útil un estrep per la tirada clau. Els passos per sobre de 6a els trobarem protegits, grau obligat 6a. Molt recomanable.






Ressenyes de la via: d'en Lluís Parcerisa ( Romàntic Guerrer), Ressenyes del Berguedà i dels autors Joan Vidal i Anton Garcia.


Itinerari aproximat





divendres, 29 de setembre de 2017

Les Roques d'Aguilar a Les Arenes, una escola renovada.

Les Roques d'Aguilar presideixen el veïnat de Les Arenes sota la mirada de La Mola
Les Roques d'Aguilar és un modest Cingle al davant del vessant solei de Sant Llorenç del Munt, just a sobre d'un conjunt de cases, el veïnat de Les Arenes. Fa molts anys que ja s'hi escala, les primeres vies són dels germans Masó i del Joan Paré i Josep Sanz, amb respectivament : Diedre de Mitjanit i La Bruixa, La Ruta de la Seda i la Bonati. Un vei de les Arenes també hi va obrir el Sostre i en Savall la via Escola Mireïa. Des d'aleshores ençà ha quedat en el oblit, però l'amic Jordi, que viu a Sant Feliu del Racó, molt aprop, es va il.lusionar amb la paret i va començar o equipar noves línies; aquesta primavera estiu ha estat quan s'ha gestat la feinada amb vuit noves vies de dues tirades, una de tres tirades i tres d'una sola. En total a l'actualitat tenim vint-i-dues línies diferents per escalar, entre IV i 6b+, predominant el grau de V+/6a. Totes les vies estan equipades amb parabolts del 12 i amb anelles a les reunions per rapelar. La roca és conglomerat prou bo per la zona en que ens trobem, ara sempre hi trobareu llastretes i còdols ballarins. L'escalada és a trams vertical amb bona presa i a trams ajaguda i d'adherència. Trobarem balmes que comportaran passos de bloc prou potents, ara, molt ben protegits i gens obligats.
Des del Turó de Les Arenes, la Cinglera.

Les Cases de Les Arenes, amb construccions neogòtiques i Modernistes



Totes les vies del Cingle, en negre, les antigues.

És MOLT IMPORTANT que deixeu el cotxe a l'explanada a dalt no hi ha lloc i no hem de molestar el veinat.
Per arribar a aquesta escola caldrà agafar la Carretera de Sabadell a Sant Llorenç Savall B-124, passat el punt Km 12 en una recta, heu de girar a la dreta per entrar a l'àrea d'esbarjo de Les Arenes. Cal continuar a l'esquerra i travessar un pontet, aleshores a la dreta una gran explanada que és el nostre APARCAMENT. Cal Sí o Sí deixar el cotxe aquí si no volem tenir problemes amb els veins de Les Arenes.
Una pista encimentada i mes endavant asfaltada ens puja a l'entrada del veïnat;  quan trobem la primera casa, a la dreta, agafarem un camí que puija a la dreta primer ample i que s'anirà tancant. A mitja pujada trobem una gran fita, és per anar a la via Aresta de la Sardana, sinó continuarem amunt fns al peu del cingle on trobarem a dreta i esquerra les vies.  La de més a l'esquerra és Orella d'Ós, equipada per mi, i que sortint de la reunió s'ajunta amb la seva veïna Carrero Blanco... i les de més a la dreta son la Bonatti i dues vies d'una sola tirada : Buscapeligru i diedre 27 d'agost de 40 metres amb reunió conjunta a dalt.
La "Brigada" preparada per a la "feina"

El Jordi, l'ànima de l'obra.

L'Anselm fent "neteja"

Equipant la meva via: "Orella d'Ós"

Un altre dia de "treballs verticals"

El "Cuc" repetint l'Aresta de la Sardana, segona tirada.

La Núria a Ratpenat

Començant la Jaume Camarasa.
La Via Jaume Camarasa és equipada per l'Anselm, fill del Jaume, i el Jordi; en Jaume Camarasa recentment traspassat, va ser un dels mítics TIM de Sabadell. Segur que li agradaria aquesta via Anselm ! Al seu costat el Jordi i dibuixa la Ratpenat, que comença tranquil.la però quan la paret es posa tiesa, aleshores no afluixa....no sabem si és 6a o V++++ vosaltres en repetir-la ja direu. La Via Arrancada de Cavall....és idea del Guille, un altre dels "treballadors" de la zona. Comença en un tram de roca rentada i compacta i que per arribar-nos-hi te ha una corda fixa per quan el terra és humit; comença prou fina i es va enfilant fins sota un tram vertical que impressiona, però té bons forats i es deixa fer, tanmateix a bloc! no afluixa fins arribar a reunió i la resta ja és arribada de burro, però no tant burro!
El Guille a la via Arrencada de Cavall, aturada de burro.

El David i l'Anselm al seu "rotllo"...

Al desplom de sortida de reunió de la Taca Blanca
La Taca Blanca deu el nom a l'evident regalim calcari que marca la paret, comença a l'esquerra de La Bruixa tot anant a buscar un desplom que supera per la dreta en uns passos fins, fins...ja m'ho direu, per aleshores enfilar recta amunt tot guanyant petits ressalts amb la dificultat concentrada. Mes a l'esquerra, la Cap de Fusta, nom que li posa el Jordi recordant paraules del seu pare. Escalada plaent i de finura amb dos ressalts que li posen el pebre, presa petita i peus en adherència.
Primera tirada de Taca Blanca

El Josep recuperant la primera tirada de Cap de Fusta.

Un bon punt per abastar-nos d'aigua, al peu de l'aparcament.



Renovació d'un vell pont de roca de la via Diedre de Mitjanit.
Els Germans Masó aprofiten un marcat diedre per obrir la seva via, la Diedre de Mitjanit, de les pioneres ! Equipada amb espits, posats a ma, on necessitarem algun "trasto" per a poder-la protegir tot aprofitant el diedre. A la seva esquerra hi trobem la Carrero Blanco campeon de salto, la via de mes dificultat en lliure i ja al final de la paret la meva via, Orella d'Ós en homenatge a les dues mates d'aquesta planta que hi trobem, un a peu de via i l'altra a la reunió. Aquí hi trobem una roca molt bona a la base. Amb algunes ziga-zagues va enfilant-se fins un tram vertical que salvarem amb un curiós flanqueig a la dreta. Penso que és difícil fer-la a vista, però una vegada coneguda es fa prou be; té les assegurances juntes a la dificultat i allunyades quan més senzill.
Barraca de pedra seca al Serradell, carena que puja al cim de Roques d'Aguilar.

Instal.lant la Senyera d'un nou país.