Via Reina - Montesinos al Cavall Bernat de Montserrat. 25-06-2024.

La característica cara oest del cavall amb la berruga per on passa a la seva esquerra la via normal i a la seva dreta la GAM, pel perfil esquerra la Reina Montesinos.

 

        La via Reina Montesinos es va començar a obrir l'any 1971 a càrrec de Gabriel Reina i el seu company Allende, era encara l'època de les directíssimes a cop de burí i així es va fer;  tanmateix inicialment va quedar inacabada i no va ser fins l'any 1983 que es va finalitzar amb la col.laboració de Josep Montesinos . A l'actualitat el material estava prou deteriorat, per això l'any 2000 en David Palmada ( Pelut) en va fer la restauració, retirant el material deteriorat i col.locant burins nous, sense plaqueta, i de tant en tant algun parabolt inox.

APROXIMACIÓ:

La via comença al mateix punt que la via normal, aleshores per arribar a aquest punt ho podem fer per la Canal del Cavall, actualment sense cordes fixes o pel vessant oest que és el que nosaltres vam triar.

De l'aparcament del Monestir anem al final del mateix a buscar les escales dels pobres, arribem a l'ermita de Santa Anna i continuem enfilant-nos per escales que ens menen al peu de la Panxa del Bisbe i el Pla dels Ocells, d'aquí surt un corriol per sota el Serrat de Les Lluernes a la dreta que porta al coll del Cavall, nosaltres preferim remuntar el torrent de Santa Anna per a l'alçada del Cap de Mort anar a cercar el corriol que ens deixa al coll del Cavall.

Aspecte de la imponent placa per on passa la via a cop d'expansió.

Reunió 0 després de la grimpada;  punt d'inci també de la normal.

Començant el primer llarg íntegrament en artificial : burins sense plaqueta i algun parabolt intercalat de tant en tant.

Primer llarg:      Situats sota el Cavall fem la grimpada fins a la reunió 0 al mateix punt que per anar a fer la Normal.   L'inici de la nostra via és al costat mateix de les plaques que hi ha, magnífica la del XXVè anniversari de la primera escalada.

Costa localitzar els burins ja que són sense plaqueta i es mimetitzen amb la foscor de la roca i l'ombra d'aquesta cara oest els matins. Podem dir que la màxima dificultat va estar en localitzar-los !  Els passos són llargs però res que no es pugui sol.lucionar amb una bona tècnica d'estreps.   Algun burí fa patir ja que és prou sortit i ens va fer vibrar....calen moltes cintes i no en vam dur tantes, amb el que el cap de corda anava retirant-ne algunes per anar progressant.

La reunió és en una lleixa còmode per a tres tot i que impressionant !

A part dels passos prou llargs, la dificultat està en anar localitzant els caps de burí....

Arribant a l'airosa primera reunió.

Segon llarg:          surt cap a l'esquerra de la reunió fent un flanqueig horitzontal resseguint una balma fins que al seu marge esquerra comença altre cop recta amunt;   nosaltres,  no vam continuar la via, vam seguir uns parabolts que continuaven recta amunt possiblement d'una via d'esportiva moderna.    Fent-ho així aviat vam poder deixar els estreps i progressar en lliure fins a la segona reunió sota el mugró cimer, comú amb la via Normal.

Continuem per una línia de parabolts d'una via d'esportiva, la Reina fa un flanqueig cap a l'esquerra. Foto Nandi Salas.

Ja progressant en lliure. Foto Nandi Salas.

Tercer llarg:          És comú amb la via normal, senzilla grimpada d'un muret que de seguida ens deixa al cim fent reunió a la base de la Moreneta.

Darrers metres abans de cim. Foto Nandi Salas.

Ben contents al cim del Cavall Bernat.

Descens:      Amb dos ràpels, el primer de la Moreneta fins al damunt de la berruga ( 20 m.) i el segon d'uns 50 metres pel vessant que mira a la paret de Diables i per on puja la via normal, molta cuira a no errar-la i anar cap al vessant contrari per on puja la GAM......això ja ha causat un accident mortal !

Espectacular el segon ràpel amb tota la Paret de Diables al darrera. Foto Nandi Salas.

Material:    Unes 25 cintes exprés, 14 plaquetes recuperables i un parell d'estreps.  Un Friend 0,5 per al flanqueig del segon llarg.

Magnífica ressenya de Robert Corell del seu Blog Montserrat endins, gràcies 

Via La Calderilla a la Paret de la Formiguera. Sant Llorenç de Montgay.

A la paret de la Formiguera hi destaca aquesta fissura per on va la via d'avui.

 

                La paret de la Formiguera a Sant Llorenç de Montgai és un paradís per a hiverns anticiclònics o dies amb vent fort de nord.    A evitar en cas de boirades a la zona o en dies de forta calor i gens d'aire.     Aquest hivern hi hem anat sovint, el que ens ha permès d'anar tatxant vies com és el cas de la d'avui :  La Calderilla, oberta l'any 1979 per Josep Godoy i Jordi Muñoz i reequipada el 2017 pels mateixos autors amb l'ajuda de A. Sans.     Amb el Josep Maria  hi fem cap un 13 de gener d'enguany.

APROXIMACIÓ

Si venim del sud farem cap a Balaguer d'on agafarem la LV-9047 cap a Gerb i Sant Llorenç de Montgai;   passem el poble i abans de travessar un pont agafem un trencall a l'esquerra, camí de terra que ens deixa a un ampli aparcament on deixem el cotxe.   Si venim per la C-13  abans d'arribar al poble de Camarasa girem a l'esquerra i anem per la LV- 9047 ara en sentit contrari, passada la paret de l'Ós i abans de travessar un pont entrem al mateix aparcament a la dreta.

De l'esplanada de l'aparcament surt un corriol que seguirem fins a trobar un trencall a l'esquerra, travessem el torrent del Barranquet del Mas del Cinto per enfilar amunt cap a remuntar la via de tren de Lleida a La Pobla de Segur;  la travessem amb cura, passen pocs trens però en passen, i continuem planejant el camí a la Paret de La Formiguera, Abans d'arribar a la via Normal ja veurem la característica fissura en arc on comença la via, una pedra enganxada amb el nom ens confirma que som a la via.....potser no calia.

Per si tenim algun dubte....

Primer llarg:   Som davant la fissura que hem de recórrer, abans trobem un curt ressalt, ens hi enfilem i ja som dins l'escletxa, aquesta és ampla a baix i s'anirà tancant a mesura que ens enfilem;  escalem pel llavi de l'esquerra amb roca que et fa malfiar, però que és molt ben sanejada i és prou sòlida i franca.   Després del segon bolt ens toca passar a la placa, pas espectacular i bonic.  Una vegada situats, seguirem escalant per placa amb passos ben bonics fins a trobar la reunió sota el mur del segon llarg que es veu ben ferm.    El pas de la fissura a la placa sembla pitjor del que resulta en realitat, ara, prohibit caure, ja que aquesta seria lletja....

Cal enfilar-se a un sòcol per assolir la fissura. Foto Josep Maria Mallofré.

Arribant al tram clau, passar a la placa de l'esquerra. . Foto Josep Maria Mallofré.

Ja a la placa i arribant a l'airosa reunió. Foto Josep Maria Mallofré.

El company abans d'entrar a la primera reunió.

El Tren de la Pobla o Tren dels Llacs ens saluda !

Segon llarg:      Surt recta amunt de la reunió, primer en tendència a la dreta per anar variant a mesura que ens enfilem i les preses manin.   Escalada de finura, de les d'anar cercant la millor presa per anar progressant, i no sempre les trobem a la vertical de l'assegurança.   Cap a la meitat de la tirada trobem un tram més finot, haurem de serrar les dents !  l'arribada a la reunió ja és més tranquil.la.   Molt ben equipat !

Començant la imponent placa del segon llarg.

Cal progressar amb calma tot estudiant cada pas.

Cap a mitja tirada trobem els passos més exigents.

Tercer llarg:     De la segona reunió anirem cap a la dreta seguint una mitja feixeta, flanqueig pràcticament horitzontal fins al final, en que trobem una placa de forats que hem d'encarar cap amunt;  travessem un diedre i per ell ens enfilem amb passos senzills i ben macos fins a la reunió, el tram final és superar un seguit de ressalts on la paret ja s'ajeu i la dificultat afluixa molt, tot un plaer.

Després de l'apretada de l'anterior llarg, gaudint del flanqueig. Foto Josep Maria Mallofré.

Material:     Via completament equipada on només necessitarem unes 14 cintes exprés + reunions.

Acabat el flanqueig  hem d'enfilar amunt amb passos ben divertits. Foto Josep Maria Mallofré.

Descens:     Podem rapelar per alguna via veïna o baixar caminant : anirem en direcció est, fites i punts de pintura verda;un corriol ens deixa a les vies del tren, travessem un túnel  hi sortim al barranc per el que hem pujat, d'allà a l'aparcament.

Tram vertical amb bona roca tot un plaer d'escalar. Foto Josep Maria Mallofré.

Sant Llorenç de Montgai enamora....

Darrers metres per entrar a cim !

Foto Formiguera un cop mes !

Ressenya de l'amic Joan Asín del seu Blog homònim, gràcies.

     Una via de caire esportiu, per l'equipament, que ressegueix una fissura evident i quan aquesta es tanca passa a la placa, aquesta esdevé monolítica, amb les preses justes per a deixar-se fer en lliure.  El tram final decanta a la dreta per evitar uns murs desplomats, fent un flanqueig estètic que va a buscar un diedre canal de molt bon escalar, per gaudir !   Se'ns pot fer curta, aleshores podem rapelar i  anar a fer qualsevolde les moltes vies properes:  Isaac-Gabriel, Martinetti , normal etc.

Via Miguel Àngel Garcia a La Formiguera. Sant Llorenç de Montgai. 11- 01 - 2026.

La Paret de la Formiguera des de l'aparcament i la zona d'abans de travessar la via.

 

A la Formiguera tenim dues parts ben diferènciades, la primera i la més popular és la de després de travessar la via del tren on hi ha la via Normal i les conegudes Martinetti i Garrets Eusebi....i la d'abans de travessar la via, que és on decidim anar avui i concretament a una via dedicada a un dels amics del Juan Gutierrez : Miguel Àngel Garcia.   El dia que hi anem ens trobem al mateix Juan Gutierrez, el protagonista de la via, Miguel Àngel i a Jaume Dasas, Lo Txaume, que estan acabant d'obrir una nova via , la Laura Novo a l'esquerra de la nostra.

APROXIMACIÓ:

Si venim del sud farem cap a Balaguer d'on agafarem la LV-9047 cap a Gerb i Sant Llorenç de Montgai;   passem el poble i abans de travessar un pont agafem un trencall a l'esquerra, camí de terra que ens deixa a un ampli aparcament on deixem el cotxe.   Si venim per la C-13  abans d'arribar al poble de Camarasa girem a l'esquerra i anem per la LV- 9047 ara en sentit contrari, passada la paret de l'Ós i abans de travessar un pont entrem al mateix aparcament a la dreta.

De l'esplanada de l'aparcament surt un corriol que seguirem, indicacions a la ferrada Càgate Lorito, fins a trobar un trencall a l'esquerra, travessem el torrent del Barranquet del Mas del Cinto per enfilar amunt cap a remuntar la via de tren de Lleida a La Pobla de Segur;   aquest cop no la travessem sinó que anem per un corriol a la dreta que s'enfila a buscar la paret.   Abans d'arribar a una cova trobarem el peu de via, una placa vertical ratllada per una fissura on hi ha un clau artesanal i una mica més amunt un parabolt.

Peu de via, un pitó casolà i un pel més amunt un bolt ens confirmen que ja hi som.

Primer llarg:     Amb el pitó que ens confirma que som a la via enfilem recta amunt a superar un pas potent, balmeta,  si busquem trobarem bones mans, però no us entretingeu que apreta!, ja sobre el relleix anem a la dreta a encarar un diedre vertical que superarem i ja començarem a decantar-nos cap a l'esquerra fent una diagonal ascendent tot cercant els millors passos.  Abans d'entrar a la reunió tornarem a anar una mica a la dreta trobant la reunió en un bon replà.

Primer llarg després de superar el pas de bloc inicial. Foto Josep Maria Mallofré.

Entrant a la primera reunió, força a l'esquerra.  Foto Josep Maria Mallofré.

Recuperant el primer llarg i entrant a la reunió.

Segon llarg:        De la reunió comença anant a la dreta a buscar una evident placa inclinada que flanquejarem horitzontalment uns bons metres, i al final haurem de baixar una mica, per encarar una fissura/placa vertical ;   el pas és entrar a aquest tram, no obligat.   L'escalada fins a la segona reunió és ben vertical amb molt bona roca.

Segon llarg, un bonic i espectacular flanqueig a la dreta.

En aquest punt la via s'encara recta amunt, hi trobem uns trams exigents !

Tercer llarg:      comença anant cap a l'esquerra enfilant un mur vertical amb bones preses que una vegada superat podem dir que la via s'ha acabat, tanmateix els aperturistes per a fer-la durar allarguen el flanqueig tot cercant algun pas maco.

Ja al cim de la Formiguera trobem la reunió.

Inici del tercer llarg, trempat a l'inici, llàstima que es fa curt.  Foto Josep Maria Mallofré.

Recuperant el darrer llarg.

Descens:     Del cim anem direcció oest fins a trobar el sender amb marques verdes que baixa cap a l'aparcament tot passant per sota la via del tren.

Foto Formiguetes !

Material:   Via completament equipada.  12 cintes exprés + reunió.

Ressenyes dels amics Manel i Ita i, a sota, del Joan Asín, dels seus blogs homònims, gràcies.

                          Una via molt ben trobada, amb un primer llarg que ens farà apretar sobretot al començament, un segon amb un flanqueig molt estètic amb una arribada a reunió potent i un darrer que es fa curt.   Ideal per a fer-ne alguna mes de les seves veïnes, com la darrera apertura via Laura Novo immediatament a la seva esquerra o la Cabras Locas encara més a l'esquerra.  A la seva dreta trobem dues vies de dues tirades: la Verd Glas i la Catefer de l'estil de la que hem fet.