Via Josep Fatjó i Gené al Sòcol de Narieda Oest, un ferm homenatge a una gran persona.

Des de l'aparcament el sòcol de Roca Narieda oest.

                       Darrerament busquem llocs a l'ombra, el temps mana !  i on millor que el sòcol de Narieda per fer-ho amb aproximació còmoda i vies amables?    doncs cap allà que fem cap i aquest cop a repetir una via equipada pels amics de la Seu: Pilar Perales, Miquel Garrell i Ramon Rubio dedicada al seu gran amic Josep Fatjó i Gené.   El Josep és un erudit especialitzat sobretot en la Història de l'Escalada a Montserrat, d'això la seva publicació, ja reeditada: Història de l'Escalada a Montserrat. 100 anys d'ascensions a la Muntanya.  d'ofici Fisioterapeuta va acompletar els seus estudis acadèmics ja de gran llicenciant-se en Ciencies de la Comunicació.   Una malaltia "rara" ara farà més de deu anys el va afectar fins al punt d'haver de fer ús de la cadira de rodes...tanmateix la seva lluita contra la malaltia el va portar a no deixar l'activitat a la que presentava una millora, i ajudat pels seus companys de cordada i autors de la via que l'hi han dedicat, la Pilar, el Miquel i el Ramon, actualment torna a escalar i ha gaudit repetint la seva via juntament amb els companys.  Un exemple de resiliència que ens ha d'encoratjar.   Per moltes més escalades Josep.
 

Peu de via entre la nova via Espigoladors i la Baron Rojo.

APROXIMACIÓ:

Anem a Oliana, passem de llarg Coll de Nargó per girar a la dreta travessant la cua del Pantà pel Pont d'Espià, només travessar el pont girem a l'esquerra en direcció Fígols;  veurem a la poca estona, una esplanada a l'esquerra on hi caben força cotxes, immediatament després surt una pista que baixa al panta.  Aquí aparquem i travessem la carretera, cadenes per ajudar a superar el primer tram dret,  corriol fitat.   Arribarem a un camí horitzontal que seguirem cap a l'esquerra;  les fites ens duran cap amunt a buscar la paret on ja trobem les vies, la primera la PIlichan, la resta a la seva dreta, noms retolats a peu de via.

Primer llarg:     És una tirada tota per placa travessada de tant en tant per algun relleix que li dóna caràcter;   escalada plaent.

Primer llarg, una bonica placa amb ressalts.

Acabant de superar un dels relleixos.

Recuperant l'interessant primer llarg. Fotos Josep Maria Mallofré.

Segon llarg:    Comença recta amunt de la reunió, segueix la mateixa tònica que les vies veïnes amb la diferència que el grau és molt homogeni i semblant al del primer llarg, a diferència de la majoria de vies en les que el segon llarg és més difícil.   Podríem dir que és de les vies més amables del sector, per gaudir del gest !

Al segon llarg, de caràcter molt semblant al primer.  Fotos Josep Maria Mallofré.

Descens:   En dos ràpels per la mateixa via o be pujar una mica fins a trobar fites de la feixa superior, tot caminant cap a l'esquerra fins passar per sota peu de via de la Xelo-Bam i la pista d'accés a trobar el corriol de la Ferrada, una mitja horeta fins el cotxe.

Placa tècnica d'entrada a la reunió cimera.

Material:   Via completament equipada, els autors recomanen 13 cintes + reunions.

Ressenya dels autors i panoràmica "tunejada"

Nova via al sòcol de Narieda oest : Via dels Espigoladors i coneixent una de les primeres vies de la zona: Via Baron Rojo. 20-06-2026.

Des de l'aparcament l'ombrívol sòcol de Narieda.

 

       Si la primavera va ser molt plujosa, aquest inici d'estiu està resultant molt sec i calorós !   cal cercar l'ombra si volem continuar escalant sense deshidratar-nos...el sòcol de Narieda és una molt bona opció ja que gaudirem d'ombra ben be fins la una del migdia.   Aquest sector ha estat re-descobert pels amics de la Seu d'Urgell PIlar Perales, Miquel Garrell, Ramon Rúbio i Òscar Fernàndez que han obert un seguit de molt bones línies i reequipat algunes d'antigues com la Baron Rojo.

APROXIMACIÓ

Anem a Oliana, passem de llarg Coll de Nargó per girar a la dreta travessant la cua del Pantà pel Pont d'Espià, només travessar el pont girem a l'esquerra en direcció Fígols;  veurem a la poca estona, una esplanada a l'esquerra on hi caben força cotxes, immediatament després surt una pista que baixa al panta.  Aquí aparquem i travessem la carretera, cadenes per ajudar a superar el primer tram dret,  corriol fitat.   Arribarem a un camí horitzontal que seguirem cap a l'esquerra;  les fites ens duran cap amunt a buscar la paret on ja trobem les vies, la primera la PIlichan, la resta a la seva dreta, noms retolats a peu de via.

Peu de via  ( Foto Àngels Cullell)

VIA DELS ESPIGOLADORS

Primer llarg:      La via comença una mica a l'esquerra de la via Josep Fatjó, al costat d'uns arbres i per terreny d'aspecte trencat, salva unes esquerdes per entrar a la gran placa comuna amb totes les vies d'aquest sector esquerra.   Progessió agradable amb bon equipament fins la reunió.

Recuperant el primer llarg de l'Espigoladors.

Primers metres de la via Espigoladors ( Foto Àngels Cullell )

Segon llarg amb uns bons ressalts.

Segon llarg:  Surt vertical per la dreta a buscar un ressalt que atacarem per la seva dreta amb passos ben bonics, una tibada i ens situem al seu damunt, aleshores entrem a un tram que s'ha netejat molt, amb trams amb terra, compte si ha plogut recentment...ara superarem un seguit de ressalts verticals que ens demanaran estudiar be els passos si en volem sortir airosos.  Els anem superant, ara per la dreta, ara per l'esquerra fins situar-nos sota la reunió on un darrer ressalt ens demanarà atenció i saber-ne treure l'entrellat, molt interessant tot plegat.

Al darrer ressalt abans de la reunió cimera.

Foto Espigolats.

Corona de Rei ( Saxífraga longifòlia )

Rapelem per arrodonir el matí a la Baron Rojo.

Descens:  Un ràpel de 60 m o dos de trenta.  També podem sortir caminant per la feixa superior, molt llarg però.

Material:  via completament equipada, amb dotze exprés passeu.   Possibilitats d'acompletar l'equipament si ens cal, sobretot al segon llarg.

VIA BARON ROJO

Primer llarg de la Baron rojo.

Primer llarg:     el trobem entre la via Josep Fatjó i la via El Nostre Amic.   Aquesta via va ser re-equipada el 2023 per F. Garcia, M. Lavaquiol, Òscar Fernàndez, Miquel Garrell i PIlar Perales.   Com tots els primers llargs d'aquest pany de paret trobem placa mes o menys ajaguda fins a la primera reunió amb la diferència que l'equipament és força més alegre que les vies més recents.   Per sort la roca és cantelluda i adherent.

El Camilo treballant-se molt be el bonic segon llarg.

Segon llarg:   Surt vertical de la reunió a buscar un ressalt vertical, aquest és ben bonic de fer, entrar a la vertical és el qüid i a continuació gestionar un diedre vertical esquerra del que se'n surt per la dret per placa compacta fins la reunió.  Una tirada molt ben trobada i que no ens decebrà.

Superar aquest muret és tècnic i divertit.

Descens:   En un ràpel de 60 m o be en dos de trenta.   Possibilitat de sortir per dalt caminant cap a l'esquerra per feixa fitada.

Material:  Via completament equipada, amb alegria, sobretot al primer llarg, passarem amb dotze expres.  Material adicional de protecció per si es va just de grau.

Ressenyes dels autors i d'el Joan Asín, treta del seu blog, gràcies a tots.

Croquis facilitat pels amics i aperturistes: Pilar Perales, Miquel Garrell, Ramon Rubio i Òscar Fernàndez.

Via del Castor al Roc del Capó. Alta vall del Ter. 01-07-2026.

Visió parcial del Roc del Capó des de l'aparcament, a la dreta de la paret que es veu, per on va la via Vaca bruna.

 

       Fa molta calor i cal anar a llocs alts si volem escalar a gust.   A la vall del Ter, sobre Setcases, s'hi  han anat obrint línies ben interessants;  A la Coma de l'Orri, paret dels Marrans, Piràmide de la canal de l'Aigua, al Roc de l'Orri, un pel més amunt a les cingleres de la Xoriguera i a les Roques d'en Pera...però força més avall, a l'indret de la font del Viver de la Plana, als Rocs del Capó l'equip Rumba Team hi ha obert unes quantes línies: al Roc del Capó dret: la via del Castor, la via La Guillotina o la via Fa Fred...al Roc del Capó petit la via Vaca Bruna o la via Escalfa caps....Nosaltres avui com a primera visita a la zona triem la via del Castor.

APROXIMACIÓ

De Camprodon anirem a Setcases, agafem, la variant per fora del poble direcció a les pistes d'esquí de Vallter, travessem un pont sobre el ter i abans de trobar la pista forestal a Molló i Espinabell, a l'esquerra, hi ha un aparcament prou gran, al seu final la font del Viver de la Plana;   d'aquí surt una pista que va cap al riu.

Podem triar travessar el riu directament o be buscar una passera, la primera és un tronc que demana fer alguns malabarismes per a travessar i un pel mes amunt trobem dos troncs caiguts que permeten travessar còmodament.   Per arribar-hi abans d'arribar al Ter seguirem un corriol de marques blaves que en un tram segueix molt aprop la carretera, quan torna cap el riu buscarem la passera.

Una vegada travessat el riu Ter remuntem la seva riba, trobarem alguna fita, fins a un punt que una gran fita ens indica que hem de remuntar el pendent, traça feta, i en poca estona som al peu del mur on s'inicia la via, sageta i parabolt visible.

 

Font del Viver de la Plana, fresquíssima !

Diferents maneres de travessar el Ter.....

Aquesta és la més ràpida i refrescant !

Després de remuntar un curt tram de riu, una costeruda i curta pujada ens deixa a peu de via.

Primer llarg:     Comença ajagut amb força molsa que s'ha anat netejant fins a un primer bolt, aquí la paret es redreça, força bon cantell fins a un tram finot protegit per un altre bolt, aquí hi ha el pas de la tirada;  una vegada superat  anem travessant sostrets fins a situar-nos a la dreta d'un arbre llaçat, aquí es torna a trobar un mur trempat, que es supera primer per la dreta per tot seguir anar a l'esquerra entrant a una rampa fins a la primera reunió.

El Ricard protegint el pas abans de la primera assegurança.

Treballant el pas del primer llarg.

Anant a buscar el segon mur del llarg.

Inici del segon llarg. Foto Ricard Rofes.

Segon llarg:     comença per placa agraida fins a trobar un ressalt on hi ha la primera assegurança fixa de la tirada;  una vegada superat entrem a una placa fissurada que remuntem fins a una franja que permet flotants, d'aquí ja comencem a flanquejar a l'esquerra fins a un ressalt on trobem la segona assegurança fixa.   Una vegada fet aquest pas trobem la reunió a l'esquerra.

Els companys recuperant la tirada.

Muret abans d'entrar a la segona reunió. Foto Ricard Rofes.

Tercer llarg:     continua en diagonal a l'esquerra anant a buscar un muret, aquest es supera prou be gràcies a les bones preses que hi trobem, millors quan més a l'esquerra anem.   Continua per un esperó piramidal molt agradable fins la reunió.

Flanqueig inicial del tercer llarg. Foto Ricard Rofes.

Encarant el muret del llarg.

Entrant a la tercera reunió. Foto Ricard Rofes.

Tercera reunió.

Quart llarg:      Surt de la reunió a buscar una aresta molt divertida i senzilla fins que aquesta s'acaba.

El quart llarg és una cresteta ben agradable.

Descens:      De la reunió cimera anem a un coll del que per la canal de la dreta anirem baixant fins al camí de la llera del riu.  A l'inici ben dret i ple de fullaraca, cal anar amb compte.

Material: una dotzena de cintes exprés, joc de Tòtems o similar fins a l'1 i bagues per arbres.

Via oberta per l'equip Rumba Team : J. Tàpia, J. Quellós i B. Jover el 19-10-2024.

de caire semiequipat com ens ténen acostumats i amb trams on s'ha d'escalar.  De les més assequibles de la zona, tan sols el primer llarg ens pot donar feina, la resta són prou senzills i de bon equipar.   Com la majoria de vies d'aquesta zona, molt arbrades, eviteu anar-hi després de pluja recent.  Primer llarg a l'ombra.

Ressenya dels autors i del Manel i Ita, gràcies !