dimecres, 5 d’octubre de 2022

Agullòlegs al Xumet. Carena del Puntal de l'Albarda. 08-06-2022.

Cara sud est del carener del Serrat de l'Albarda i detall de per on va la via.

                 Continuem aprofitant les tardes, quedem amb el Ricard d'anar a fer una via que ens farà caminar una bona estona, a la Carena del Serrat de l'Albarda, la via Agullòlegs que cap dels dos hem fet.  El 2011 amb el Mingo hi vaig fer la via del costat, la Francesc Rubió i Palau a la Talaia de la Sardana, avui la punta que assolirem és el Xumet.

Aproximació:

Del Monestir de Montserrat agafem les escales dels pobres fins al pla de Santa Anna, d'allà continuem amunt fins al Pla dels ocells passant per la base de la Panxa del Bisbe, entronquem amb el camí que puja a Sant Jeroni, passat el Cap de Mort i baixem en direcció Sant Joan, a l'altura del Cigronet anem buscant a ma dreta un corriol per assolir el peu de via, les plaques es veuen ben evidents.


Sageta picada en un còdol, signatura dels germans Masó que ens confirma que som a la via.

Després de flanquejar per terreny trencat trobem el peu de via, un còdol amb una fletxa picada ens ho confirma, també un espit que veurem força amunt.   La via està assegurada amb alegria i ens farà escalar, tanmateix la dificultat és baixa, però no s'hi val a badar.   La dificultat es concentra al muret inicial per després perdre verticalitat a la vegada que augmenta la distància entre espits, que avui amb la boira ens costa de localitzar.


Primer mur trempat que ens fa escalar atents.


La dificultat és baixa, les assegurances costen de veure, escalada atenta...

Es tapa i comença a fer fresca tot i estar al mes de juny. Primera reunió.

La segona tirada comença amable fins a un ressalt que ens demanarà una tibada, una vegada superat, altra cop arrampat fins un segon ressalt protegit per un pitó i arribem caminant a la reunió, en un bosquet que hi ha abans del darrer tram, força més "fiero"
La boira ens arribarà a embolcallar.

Segona tirada, bonic muret protegit per un pitó. Fotos Ricard Rofes.


Pitó retorçat típic de la "factoria Masó" Foto Ricard Rofes.

La segona reunió enmig d'aquest bosquet aprofitant bones alzines.


La tercera tirada comença en unes alzines enganxades a la paret, com és costum en les vies dels germans Masó, s'aprofita aquest arbre fins força amunt fins a poder xapar la primera assegurança, i realment és prou enlaire !  d'aquí continuem en artificial fins a poder deixar els estreps i mig en A-0 mig en lliure superar la muralla;  ara toca un flanqueig a la dreta prou divertit i ja cap al cim a la carena on hi arribem també caminant.
Alzina prop de la paret i via Masó, escalada arborícola !


Mig en artificial mig en lliure per aquesta exigent placa.


Tercera reunió d'una migrada savina, i ben contents d'aquesta tarda !


Ha estat una sorpresa aquesta via, ens ha agradat prou i el fet de fer-la enmig de la boira l'hi ha donat una èpica ben maca.  

Assegurada amb espits posats a ma, nosaltres no hi vam afegir res mes, però com recomànen els autors pot ser bo portar el joc d'Àliens.  Escalada de placa on farem força metres entre assegurances, la roca hi és prou bona.   Estreps per a la darrera tirada i ganes de fer el mico per l'alzina.

Es baixa caminant pel Carener direcció est, una vegada al cim a la dreta, quan haguem carenat en un torrent ens hi posarem per baixar pel canal de desguaç fins a trobar el camí de pujada.

Resta seguir el carener fins a trobar la canal de desguaç. Fotos Ricard Rofes.


Ressenya de la web
  • Germans Maso Garcia
  • dimecres, 28 de setembre de 2022

    Vies noves a Narieda Oest, Pilichan, el Baron Rojo i el Nostre amic en companyia dels aperturistes. 21-05-2022.

    La Roca Narieda oest, ideal per matins calorosos.

                A finals de maig la calor apreta i cal buscar llocs a l'ombra, ens ha arribat que la colla de la Seu d'Urgell han obert unes vies a Narieda oest, es veuen interessants i els demano informació, la Pilar Perales i el Miquel Garrell, un dels aperturistes, ens en fan cinc centims i ens passen les ressenyes, tanmateix però decidim fer una trobada i anar-hi tota una colla amb ells d'amfitrions juntament amb el Josep Fatjó.
    Les vies són en un sòcol, tenen dues o tres tirades, la Baron Rojo ja era oberta, el Miquel i companys van obrir la Pilichan a l'esquera d'aquesta i la Nostre amic a la dreta.

    Aproximació:
    Anem a Oliana, passem de llarg Coll de Nargó per girar a la dreta travessant la cua del Pantà pel Pônt d'Espia, només travessar el pont girem a l'esquerra en direcció Fígols;  veurem a la poca estona, una esplanada a l'esquerra on hi caben força cotxes, immediatament després surt una pista que baixa al panta.  Aquí aparquem i travessem la carretera a buscar un corriol fitat, primer prou dret.  Arribarem a un camí horitzontal que seguirem cap a l'esquerra;  les fites ens duran cap amunt a buscar la paret on ja trobem les vies, la primera la PIlichan, la resta a la seva dreta.
    Aparquem en aquest eixamplament de la carretera a Fígols, abans d'un trencall a l'esquerra que baixa al riu.

    La primera via d'avui.  El Joan preparant-se.

    Ens dividim en diferents cordades, jo avui escalo amb el Joan Pera i decidim començar per la Pilichan, el Josep Maria i el Manel fan la Nostre amic i la Pilar, Miquel i Josep comencen pel Baron Rojo.

    La nostre via te dues tirades, la primera comença per un ressalt força brut encara per perdre trempera aviat i grimpar fins la reunió.  Les assegurances espaiades fan que escalem amb atenció, hi ha encara molta sorreta.
    La segona tirada comença arrampada per trempar tot seguit, un mur vertical ja ens fa esmolar els dits...aquí també les assegurances són alegres, però posades on cal.   Va superant diferents plaques on ens cal apretar; la final l'enaro pel mig i no m'en surto havent d'engrapar la cinta, el company de segon ho llegueix millor i va per l'esquerra on troba millor camí.  Felicitar els aperturistes ja que han tret petroli d'aquest sòcol.


    La primera tirada és poc mantinguda i discontínua.  Les assegurances alegres.


    La segona tirada guanya en intensitat, bon calcari on caldrà esmolar els dits.

    L'Alt Urgell amb lo Segre i la Muntanya de Nargó al davant, a la dreta la Muntanya de Santa Fè sobre Organyà.

    Recuperant la segona tirada.


    Els darrers metres són els mes exigents.

    La segona via del dia, entremig deixem la Baron Rojo que tenim ocupada pels companys.

    Baixem en un parell de ràpels, les reunions tenen anelles.   Anem per a la segona, volíem fer la Baron Rojo però està ocupada amb el que anem a per la Nostre Amic.     Torna a començar el Joan, la primera tirada és més exigent que l'anterior, presa petita i amb sensació escamosa, ben vertical fa un arc a la dreta per acabar trobant la reunió.
    La segona tirada, curta, travessa uns ressalts amb bona presa, és tot atlètica i l'arribada a la reunió és curiosa fent una ziga-zaga divertida.   Una cadena facilita el pas.
    Primera tirada mes tècnica que l'anterior, el Joan gaudeix.

    Miquel, Pilar i Josep que ens han fet d'amfitrions.

    Primera reunió.

    Segona tirada, curta i variada.

    Segona reunió.

    Entrada atlètica a la reunió.

    Tercera tirada, un inici per placa trempada i un diedre vertical que ens sorprendrà.

    La tercera tirada és la cirereta del pastís, d'entrada una placa vertical que hem de superar en travessia a l'esquerra, bona roca que permet apurar el grau segons es vegi.   Superat el flanqueig es perd de vista el company, la sorpresa és escoltar-lo bufant i xalant alhora, i és que troba un diedre vertical de llibre...vaja una tirada que paga la pena.  Aquí la roca és boníssima i les assegurances escasses, el que afageix un punt de pebre.    Felicitar els autors per haver sabut trobar aquesta línia.
    La reunió cimera és comuna amb la Baron Rojo, per la que es rapela de R3 a R1 de la Baron i d'aquí a terra.

    Ressenyes dels autors facilitades per Pilar Perales i Miquel Garrell.


     

    Un bon recurs per matins calorosos o tardes assolellades, roca calcària prou bona, en alguns llocs rentada, adherència, i de moment amb prou sorreta fins que no es vagi netejant.  Únicament cintes, tot i que un discret joc d'Àliens igual pot ser útil ja que les assegurances són espaïades.
    Felicitar a : Ramon Rubio, Òscar Fernandez i Miquel Garrell per aquestes dues noves línies obertes la primavera del 2022.

    dijous, 15 de setembre de 2022

    Via Garcia Vidal a La Miranda de Les Bohigues, ideal per a tardes caloroses. Agulles. Montserrat. 18-05-2022.

    La cara est serà ideal per una tarda, ombra i airet assegurat !


                   Enguany a mitjans de maig ja fa molta calor i no es pot escalar a la solana, amb el Ricard hem quedat la tarda de dimecres per fer una grimpada i on millor que a la Miranda de les Bohigues? al ser cara est estarem a l'ombra i l'aproximació tampoc és massa llarga.

    Aproximació:

    Aparquem a Can Massana, entre setmana no cobren l'aparcament;   pugemcap a Coll de Guirló, ja fa molts anys, recordo haver pujat el cotxe fins aquí dalt ! no calia.    Anem a buscar el camí al refugi Vicenç Barbé o d'Agulles, fem el pas de les Portelles i continuem fins a trobar la canal del Cirerer, nosaltres entrem a la canal i quan podem ens comencem a enfilar per anar al vessant de mes a la dreta de la Miranda;  també es podria anar amunt abans d'entrar al torrent com s'hi anèssim a la Mompart.  Abans d'arribar al coll trobarem una grimpada prou divertida, sort que avui no és moll.



    L'aproximació per la canal dels Cirerers acaba en una grimpada punyetera.  (Foto R.Rofes.)


    Primera tirada, aquí comença  la gresca....(Foto R.Rofes)

    Escalada de placa tècnica per gaudir a poc a poc. (Foto R.Rofes)

    La primera tirada comença a l'alçada del coll, a la dreta veurem un tronc caigut, ja molt deteriorat, aviat desapareixerà....hem d'anar a la dreta fins a trobar la paret, trobarem un expansiu antic que aprofitem per assegurar l'entrada que puja a buscar un llabi que ens durà a trobar la línia d'expansions per un punt dèbil del ressalt que defensa la planxa.

    Escalada de placa tècnica on haurem d'apretar a estones i escalar lleguint la roca i no pas seguint les expansions.  A mesura que s'acosta a la reunió la dificultat baixa.


    Primera reunió.

    Recuperant la mantinguda primera tirada.


    Segona tirada, grau mes amable però amb exposició.

    Superat el primer ressalt, excursió a per el segon.

    La segona tirada te un grau més amable, però és molt poc assegurada, només sortir de la reunió tenim un mur vertical protegit al mig per un espit rovellat...surts a un replà del que anem a la dreta a buscar el segon mur, més llarg i potent.   El company al llabi de sota hi pot posar un flotant que l'anima per enfilar-se a buscar el parabolt del mig de l'altra muret...respirem!  per sobre hi pot posar un Àlien i ja surt a la feixeta inclinada que ara toca seguir flanquejant a l'esquerra;  trobarem una reunió de burins que aprofitem i aleshores toca continuar flanquejant fins la reunió, flanqueig vibrant tant per al primer com per al segon.
    Encarant el segon ressalt, mur que es pot protegir amb enginy.


    Acabant de superar el segon ressalt i començant el llarg flanqueig.


    Recuperant aquesta espectacular segona tirada. (Fotos R.Rofes.)


    Restes de la capsa del llibre de registre de la via a l'inici de la tercera tirada.

    La tercera tirada va per un esperó vertical majoritàriament en artificial, ara arribar a la primera expansió ja demana un cop de gas.  Entre estreps i algun A-0 i, o, tram, petit, en lliure arribem al final de les expansions...resta la sortideta en lliure que com sempre esdevé vibrant!  a sobre cal anar en diagonal cap a l'esquerra per abastar la reunió.  
    Tot fent la tercera tirada, el replà de la segona reunió.

    Artificial de la tercera tirada. (Foto R.Rofes)

    Sortida en lliure després dels estreps, com sempre, interessant...(Foto R.Rofes.)

    Tercera reunió.

    Emergint de la vertical tercera tirada i fent la sortida en lliure.


    Això s'acaba, una tarda ben fresquets a l'ombra de la MIranda.

    Foto Miranda de les Bohigues.

    Això d'escalar per la tarda ens regala aquests colors ataronjats.

    Ja tots dos a la tercera reunió ens cap assolir el cim, anar cap a la dreta i desgrimpar a buscar el camí alt d'agulles.  Hi vam trobar un parabolt amb argolla, amb el que vam aprofitar per fer un curt ràpel.

    Ja a l'alta rura d'agulles gaudim del capvespre que ens regala amb una posta de sol de mil colors.

    L'hem encertat avui, hem estat a l'ombra i ha bufat un constant airet fresc, aire condicionat natural!  No s'ha suat més que per les angúnies pròpies de la via.

    Únicament és recomanable dur un discret joc d'Àliens o Tòtems petis/mitjans  i Tricams per a la segona tirada on cal escalar amb prou exposició i aquest gadgets ens poden ajudar a minimitzar-ho.  Les altres dues tirades cintes i prou.  Estreps per a la tercera tirada. Plaquetes recuperables per algun cap de burí .

    Ideal per tardes caloroses o per matins freds.

    Via restaurada per en Josep Escoda ( Mohawk) l'agost de 2017. Gràcies !

    Ressenya de l'amic
  • Joan Asin

  •