dilluns, 17 de juny de 2019

Una de canaleres: Ullets d'Esmeralda. Coll Roig. La Cubil. 15-06-2019.

Des de Coll Roig,  a baix,  la Paret de la Cubil.
Aquest dissabte que ja comença a fer calor decidim pujar a Coll Roig una bona colla, jo tinc ganes de fer la Ullets d'Esmeralda de quan vam venir a fer la Alicorn, el Joan li te ganes ja que la te a mitges i el Josep Maria i el Manel ens seguiran en la nostra dèria. El Toni i el Quique que serà la seva primera visita aquí trien la Malalts de Roca, a l'altra punta de paret. Per arribar a les vies podem fer-ho per Vic o per l'eix del Ripollès depenent d¡on vinguem; nosaltres ho hem fet per Vic fins a Campdevànol i d'aquí a Gombrèn fins a trobar el trencall de Castellar de N'Hug i Montgrony, abans del Coll de Merolla. En un marcat revolt ja tenint el Santuari de Montgrony a la vista agafem el trencall a l'esquerra direcció el Refugi de La Planella; la carretera encimentada s'acaba i continua una pista avui prou en bon estat, però amb profonds trenca-aigües que posaran a prova el vostre mestratge amb el cotxe si és que no és massa alt. Una explanada de terra rogenc és on deixem els cotxes, és el Coll Roig d'on ja podem albirar les parets i les vies. L'aproximació la comencem en baixada, fixeu-vos en una fita petita a l'esquerra del rètol indicador que ens marca un desdibuixat corriol al principi. Trobarem el camí tallat per un filat, no el travessem, continueu amunt fins apropar-vos a les parets; el Toni i el Quique segueixen a buscar la paret, nosaltres anem a la dreta a buscar una tartereta estabilitzada amb parpelines i sica pel principal aperturista de la zona en Santi Sanz. Moltes gràcies per la teva feina !
A peu de via de la Ullets d'Esmeralda i la Tall d'Oca.
Al capdamunt del camí començem a flanquejar, primer trovem la via de l'Alicorn i a continuació, al costat de la paret, la nostra via; aquí hi ha dues línies de químics, les de la dreta són de la Tall d'Oca, les nostres van unamica mes a l'esquerra per unes plaques discontínues.
El Joan començant la primera tirada i fent el flanqueig per entrar caminant a la 1ª reunió.

El Joan comença la via, estem a l'ombra, ahir va ploure, la roca de moment no es nota masa adherent...però aquí hi trobem prou canto, vigilant de no trepitjar cap herba però! Quan comença a posar-se la via interessant, la gresca s'acaba, cal fer un flanqueig brusc a l'equerra, un químic ens ho confirma, per entrar en un camí i entrar caminant a la primera reunió, com la de la seva via veïna, ben còmoda sota el gran ressalt on mor la gran placa que resta truncada de cop.
Ressalt de sortida de la llarga segona tirada, de fondes canaleres i placa.

La segona tirada té un inici vertical, amb bon canto i mirant de buscar la postura, s'assoleix la gran placa acanalada, molt semblant a la Alicorn, potser menys dreta. Amb tècnica "canalera" es va guanyant alçada ràpidament, no s'hi val a badar, ja que és amunt o amunt, poc t'ho pots pensar ! a mitja placa a l'alçada d'uns arbrets desapareixen les canaleres i també les assegurances, lapropera és a uns quinze metres! bufa! tanmateix es veu la placa prou foradada amb el que et vas enfilant amb seguretat i uns metres mes amunt un gran forat amb una columna on hi munto un magnífic pont de roca ! d'aquí cal seghuir els forats que proporcionen unes preses d'escàndol fent la progressió amable i estimulant. Tot s'acaba i els forats també...ara les assegurances, aquí sí! van cap a l'esquerra; tornem a les finures d'adherència en una placa ja més tumbada.
Al capdamunt la via deriva molt a l'esquerra; el Joan, a sota, entrant a reunió i el Josep Maria començant el flanqueig.

Segona reunió.

De tant en tant uns bons forats ens fan gemegar de plaer !!!

Compacte i seriós aspecte de la tercera tirada.
La segona reunió, com totes, és ben còmoda, des d'aquí miro la continuació, unes canaleres poc fondes i dretotes... Quan ja som les dues cordades a la segona reuió, continuem amunt: bones preses per abastar la canalera i ja hi som ! a fer la sargantana, ben espatarrat i agafant els tallants cantells amb les mans amb força cap dins i els peus cap enfora! a l'alçada del segon bolt em sembla que serà millor per la dreta, abandono la cnalaera i ho probo...vaja, error! estic venut de mans i cal desgrimpar altre cop al segon químic, m'ho miro i evidentment cal continuar la minsa canalera, en un parell de moïments arribo a l'alçada del químic, buff!! penso que aquí hi ha el pas de 6a....continuo amunt fins abastar un cantell en condicions que em permet flanquejar a la dreta; l'arribada a la reunió és molt maca i senzilla després del tram superat, aèria i espectacular, la reunió un balconet arranjat amb floretes, un regal !
El Joan al pas clau, enganxat per sobre i per sota...

El Josep Maria treballant les minses canaleres.

Tercera reunió molt ben arranjada per l'aperturista.


El Manel al darrer tram de la tercera tirada.

Un bon parell a la reunió !

La quarta tirada surt a l'esquerra, supera un ressalt i caminant a buscar un diedre vertical massa curt ! al superar-lo veurem a sota la reunió de l'Alicorn, podem optar per anar-hi si volem rapelar, o fer com nosaltres continuar per la cresteta desequipada fins a on s'acaba, un gran pi ens serveix per muntar reunió i ja estem encarats al camí de baixada.
Quarta tirada, flanqueig horitzontal a buscar un bonic diedre vertical.

De baixada a buscar el tram equipat.

A Coll Roig fem la Foto finish ! gràcies Jordi !

La baixada cal seguir unes pintades fucsies descolorides, travessarem un prat en baixada i passarem al costat de la via Malalts de Roca en veurem la seva darrera tirada; uns cables i graons ajuden a baixar. Ja a on hem començat ens resta desfer el camí fins a Coll Roig on ens esperen el Toni i el Quique que fa estona que han acabat la seva via. Ja que al Josep Maria i el Manel els va millor tornar per l'eix del Llobregat decidim baixar tots plegats cap a la Pobla de l'illet on farem un mos a la fonda, un dia complert !
Boníssima ressenya de

  • Espai de Llibertat ( Kim Gil)
  • Escalada peculiar aquesta de les canaleres, ideal per entrenar la sud del Pedra ! equipament de luxe, només hem posat un pont de roca, però es pot acompletar a pleret. Roca excel.lent. Cal escalar entre assegurances i refiar-se de l'adherència. Molt recomanable. Ara ja hi pot començar a fer calor, la zona és ideal per a dies d'hivern anticiclònic o tardes estiuenques. Recomanable.

    divendres, 31 de maig de 2019

    Gratant les entranyes de la Castellassa de Can Torres, via Matalonga. 30-05-2019.

    La Castellassa de Can Torres, un monòlit singular del Massís de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Vessant Nord-oest.
    La Castellassa de Can Torres és un monòlit que de sempre m'ha captivat, la seva forma i situació encapçalant la carena de l'Illa i el Sot de Matalonga m'enamoren. Tant és així que quan el Ricard em proposa d'anar-hi per a escalar la via Matalonga no m'ho penso dos cops. Hem quedat a Matadepera després de la feina, ara les tardes ja es poden aprofitar; deixem el cotxe al carrer de Vista Alegre als anomenats dipòsits i comencem a caminar direcció els Plecs de Llibre i el Gurugú, passem el Mal pas de la Castellassa i ja som al davant de la via normal.


    Arribant a la Castellassa des del camí del Mal Pas
    L'escletxa que ratlla de dalt a baix la Castellasa entre la Torre i la Cabreta
    Una vegada al davant de la Castellassa hem de continuar fins a tocar la roca, d'allà a l'esquerra surt la via normal, al davant tenim una fissura vertical variant de l'entrada; nosaltres resseguim la base de la paret per la dreta, vessant est fins a trobar l'escletxa per on va la via "X", nosaltes anirem per la mateixa xemeneïa però per l'altre vessant. Acabem de voltar l'agulla, deixem enrera la cara Nord i entrem al vessant oest, l'inici de la via és mes que evident.
    Primers metres per anar a trobar la xemeneïa i a la segona burinada.
    Aquesta primera tirada és impressionant, a tots dos ens fa gràcia però avui el Ricard està molt animat i es decideix a començar ell. Per una canal de fons terrós, millor progressar en diedre, s'acosta a la xemeneïa. D'entrada costa habituar-se al típus d'escalada, posa un Càmalot al fons de l'escletxa i cap amunt! Oh! un cap de burí! això anima i anima a progressar per fora de l'escletxa, el que fa la progressió mes àgil, tot i que mes exposada.
    Amb paciència es van trobant foradets o escletxes on entaforar algun Tri-Cam o Friend...

    La progressió es fa prou enfora de la xemeneïa.

    A la part superior va millorant la roca
    Amb molt de calma i explorant totes les possibles debilitats, aconsegueix anar amanint la progressió, ara un TriCam, ara un TòtemCam, ara un Càmalot...la roca no sempre és fiable, cauen sovint trossos de paret, es nota que la via no es repeteix gaire i que estem a Sant Llorenç, fang compactat, no roca com diria un bon amic !

    Anant a travessar el Forat del Diable
    Superat un tram prou vertical i estret s'entra a un replà on la dificultat baixa, al davant l'immens forat del Diable; cal travessar-lo i posar-nos al vessant oposat, l'est. Trobem un espit que s'agraeix després de tanta aventura...ara cal enfilar-se a buscar la reunió que és sobre un gran bloc encastat, l'anomenat Cigró.
    Ja a l'altra banda de la xemeneïa, encarant l'estreta entrada a la reunió.
    Aquest empotrament final és curiós i tècnic, el company el protegeix amb un Càmalot del 4 que hi queda prou be.
    Primera reunió sobre el bloc anomenat " Cigró" i visió del foart que resta, millor no us caigui res...
    La reunió és equipada amb dos bons químics i maillons per rapelar. Al gran bloc hi destaquen dos claus vells que l'any 1960 hi va col.locar el conegut escalador Castellarenc d'adopció Josep Maria Torras Homet i que serveixen per a guiar les cordes al rapelar i així evitar que s'enganxin a les escletxes que hi ha a banda i banda.
    Claus col.locats per en Josep Maria Torras Homet el 1960 ( eren claus d'un somier ) al bloc anomenat Cigró.

    La segona tirada continua la fissura amunt, tram comú amb la mes tardana via "X"
    La segona tirada ja no és en xemeneïa, és més airosa, tot i que cal progressar en X sovint. De sortida el tram mes exigent. La roca és bona però cal tastar-la....la fissura ens permet protegir-nos prou be, els tascons hi quedem a caldo!
    Superant el darrer ressalt abans d'entrar al coll entre la Torre i la Cabreta.
    La fissura acaba en un petit desplom que cal superar, aquí millor progressar per fora on trobarem bons agafadors. Escalada ben espectacular, tenim un bon pati sota els peus. Entrem al collet ente la Torre i la Cabreta, terreny amable, per conegut, l'he fet manta vegades per la normal, i la roca, aquí espectacular. Un muret dret amb bons agafadors on antigament hi havia hagut un espit, ara net, ens deixa a l'avantcim. Es grimpa per sobre els blocs i per l'esquerra del tot s'entra al curiós replà somital: una gran esplanada esquarterada pel mig en forma de creu. Aquí dalt els Minyons de Terrassa aixequen un pilar de quatre l'any 2009, impressionant!
    A la reunió Cimera

    Entrant al coll i sortint de la magnífica placa abans del cim.
    Dalt l'agulla ens felicitem ! ha estat una ascensió que ens ha omplert, mitificada durant molts anys i que finalment he pogut tastar. Tant el Ricard com jo vam començar a escalar a Sant llorenç i això marca....
    Cim de La Torre.


    Ben satisfets al cim, la via s'ho val !
    Hem anant amb cordes de cinquanta, aleshores ens toca baixar en dos ràpels, si aneu amb seixantes es pot fer d'una tirada al terra. Sobretot l'últims ha de fr baixar el nus per sota l'avantcim així facilitarem recuperar la corda. Amb corda simple fem a la reunió del Cigró i d'aquí amb doble corda fins baix, si aneu amb seixantes podeu fer-ho amb corda simple.
    Fent el primer ràpel, anem amb cordes de 50.

    Els claus són per a guiar les cordes i que no s'enganxin a les fissures del Cigró.

    L'ombra de la Castellassa es projecta sobre la carena de l'Illa

    Segon ràpel cap al terra ( corda de seixanta en simple)


    Per arribar a peu de via hem de resseguir el vessant est i revoltar la punta Nord per anar a buscar la fissura

    Orella d'ós ( Ramonda miconi ) planta que ens recorda la flora de l'era terciària.

    Escalada mítica de la Castellassa, la primera escalada documentada és de l'any 1935, el 16-09-1935 per Joan Font, Francesc Pujol i Ricard Mompel de Sabadell segons consta al Llibre Sant Llorenç Pam a Pam de Josep Barberà i Suqué, posteriorment Òscar Masó refencia en el seu llibre La Castellassa de Can Torres Història, tradició i llegenda, l'ascensió d'en Francesc Enrich i n'Enric Novell socis del CEC el 23-06-1935, tot i que se sap que la dècada dels anys 20 ja s'havia assolit. Escalada de dificultat moderada però exposada, on cal escalar amb molta seguretat i acaronant les preses. Una línia d'una lògica evident i natural, que explica el fet d'haver estat assolida ja fa tants anys. Recomanable!