dimecres, 16 de maig de 2018

Fent "La Pepa" a la Torre Xica d'Abella de la Conca. 7 de maig 2018.

La Torre Xica, l'objectiu d'avui.
Torno a tenir el dilluns lliure, quedem amb el Joan Pera per sortir a grimpar; el temps no està clar, però quan ho ha estat aquesta temporada...? així que decidim que tenim ganes de calcari i cap a Abella de la Conca falta gent. Nosaltres hi anem per l'autovia A-2 i Artesa de Segre, d'on pugem pel Port de Comiols per entrar a la Conca de Dellà. A Isona ens aturem a esmorzar, l'amo del bar ens diu que plourà...vaja! la veritat que venint cap aquí era tot emboirat i ara el cel és prou clar. D'Isona agafem el trencall cap a Abella deixant el cotxe a l'aparcament de l'entrada del poble. Tenim les parets al davant.
La primera tirada es prou atractiva

Caminem pels carrers del poble fins enfilar-nos a l'esglèsia de Sant Esteve que deixem enrera i poc després ja pugem a buscar la paret, l'inici és evident, car comença en un esperó característic. Avui comença el Joan, en te ganes; d'entrada et posa a tò...pilastra curta i contundent que et fa buscar el millor pas, tot flanquejant aquí i allà. Una vegada superat aquest baixa la dificultat i s'entra en un laberint de vegetació i pedruscall que fa que no trobem la reunió, un bon arbust fa el fet.
Inici de la tercera tirada, placa ben trobada i divertida. 
Continuo jo flanquejant a l'esquerra i trobo dos ponts de roca, sembla ser que són la reunió, els supero i continuo per un muret senzill entrant en un terreny indefinit poc atractiu que va superant diferents ressalts fins una gran placa ja amb mes entitat. La reunió és en un petit ressalt a la placa, abans d'enfilar-nos-hi trobarem un pont de roca al terra.

És el torn del Joan, això s'engresca, adherència i regletes. Un pas delicat on cal tibar a mitja tirada hi posa el pebre. La placa es redreça mes, fins la vertical, però la bonior de preses fa que sigui senzill i espectacular.
Mur vertical d'entrada a la tercera reunió.

Recuperant la tirada

Tercera reunió.

Al davant ponts de roca de la Serra dels Arçs

Ara toca la tirada "clau", se surt de la reunió cap a la dreta, dos passos tècnics i encaro la placa; un pas llarg a buscar un bon forat d'esquerra, l'engrapo i quan vaig a superar-me, es trenca un bloc on tinc recolzat el peu esquerra caïent i rascant-me tot el pulpell al canto...repeteixo la jugada, ara el recolzament de peu ha quedat viu i cantellut, però mes petit. Supero aquest tram i m'encallo al següent: tinc una orella d'esquerra boníssima, però em falten peus, per la dreta ho veig trencat i no ho intento, posteriorment m'han comentat que per allà es puja millor...acabo posant una baga a la cinta que m'ajuda a abastar una bona regleta de la que ja puc passar la cinta. A partir d'aquí la dificultat baixa i m'arribo a la reunió cimera.
Potent inici de la quarta tirada

Ja som gairebé dalt ! avui ha aguantat el dia, ja tocava.

Amb l'amencaça de la tempesta, al darrera, fem cim.
Ens retrobem al cim amb el Joan, la via malgrat el peatge de la segona tirada, ens ha agradat. Ara anem a buscar la instal.lació de ràpel i baixem caminant fins a peu de via. El dia s'està torçant, núvols negres i amenaçadors s'acosten, amb el que tot i quedar amb gust de poc, decidim anar cap al cotxe. Fem be, metres abans d'arribar es posa a ploure amb gotes grasses que aviat esdevenen una pluja torrencial! ens ha anat de ben poc ha ha ha
Ressenya dels autors que trobareu a

  • sisbemessanapren
  • Via recomanable, ben equipada, un pel perdedora a l'inici, amb possibilitats de fer-la tota en lliure i sinó el grau obligat Vè.
    Ideal per a fer-ne més d'una i així aprofitar els quilòmetres.

    diumenge, 6 de maig de 2018

    Via plaquetes blaves a la Roca de les onze hores. Sant Llorenç del Munt.

    L'Esquirol i la Gran Diagonal, amb Montserrat de fons.
    D'aquesta escapada de dilluns aviat farà un mes, nou d'abril 2018; com és habitual enguany el temps no és tranquil i decidim quedar-nos aprop, tan aprop que convenço el Joan per anar a Sant Llorenç del Munt. En principi ens apropem a la via Clerc de la punta de les onze hores, però fa molt de vent i recordo que mes a ponent de la paret hi ha una via que no he fet: la sense nom o via de les plaquetes blaves, via d'autors desconeguts oberta a principis dels noranta inicialment amb spits i que actualment ha estat restaurada amb parabolts amb molt d'encert; també es desconeix els autors de la restauració...vaja, una via misteriosa...
    La paret de les onze hores, l'esperó cetral per on va la via.
    Pels que no coneixeu massa el massís, per acostar-vos-hi heu d'anar Matadepera i d'allà cap a la urbanització Cavall Bernat on pujareu fins a peu dels primers cingles deixant el cotxe al carrer de Vista Alegre; quan s'acaba l'asfalt surt un carrer a la dreta que s'enfila a trobar la carena, la seguim tot acostant-nos a la paret, quan el camí comença a pujar agafem algun corriolet que ens hi acosti.
    Primera tirada discontinua, amb ressalts verticals, feixes i roca "crocanti"
    Efectivament, aquí hi fa menys vent. La via comença en uns pendents ajaguts entre herbes i matolls, però la visió d'un parabolt ben blau ens confirma que som a lloc. Començo, aquesta roca o fang compactat no entusiasmen el Joan; sense complicacions fins al primer muret on ja cal filar prim per la roca. tirada discontinua però amb uns ressalts que hi posen el pebre! abans del muret final en que l'assegurança és prou alta trobareu un cap de rebló on amb una plaqueta recuperable podem protegir-nos. Aquest rebló podria se de la veïna Grimpal.
    El Joan negociant els ressalts.

    Primera reunió, en un còmode replà.
    Ens retrobem a la còmoda primera reunió, en un replà que sembla la Plaça Catalunya! el que ve ara ja sembla més seriós: ben vertical amb còdols grans i poca cosa mes...les assegurances  airoses...
    l'Amadeu Pagès em va comentar que aquí hi va succeir un accident mortal: poc després de l'apertura, una cordada de Rubí que repetia la via, el primer de corda va fer baixar un gran còdol que l'assegurador no va poder evitar esdevenint el tràgic desenllaç.... Per sort m'ho va dir després de fer-la...i com a reflexió, en reunions tan còmodes millor no lligar-se curt  i sempre restar amatent al company, així ens podrem moure i evitar els possibles projectils.
    Reposant i observant el pas clau de la segona tirada, el Joan a la reunió.
    Començo la tirada, aquesta deriva a la dreta anant a buscar un gran bloc encastat, l'haurem d'engrapar i superar-lo per posar-nos hi a sobre, ara comença el tram clau, desapareixen els còdols grans i tot esdevé mes fi, també les assegurances, que fan escalar. Sóc davant el pas de la via...em penjo i m'ho miro tot estudiant els passos a fer....parlo amb el Joan, estigues a l'agüait que això és fi de collons! potser volo...! un bon forat m'ajuda a posicionar-me cap a l'esquerra tot cercant un gran bloc, l'assoleixo i respiro, però encara no arribo al bolt, amb precaució un pas mes i xapat! buff s'ha fet gruar el pas...he pensat fins i tot en baixar...però ja està fet i tot i que encara no és regalat escalo amb confiança fins la reunió on foto un crit d'alegria!! Un bon 6a amb exposició, a la que hi sumem la malfiança amb la roca, esdevé adrenalític, objectivament no n'hi ha per tant però el que fa el coco!
    Apretant fort recuperant aquesta sublim tirada, dura i compromesa.

    El torn del company, puja prou ràpid semba que s'està fent a la "roca".
    Segona reunió, també en un còmode replà.
    Ens retrobem i felicitem mútuament, sembla que això ja és nostre, portem pocs metres, però semblen molts mes! ara la roca  millora i la dificultat també, el Joan s'anima a sortir.
    Començant la darrera tirada i just després de patir un bon ensurt!

    Surt molt refiat, fins ara poca cosa s'ha trencat, enfila el primer muret decantant-se a la dreta per situar-se sota un altra mur ben vertical, el veig superar-se i col.locar-se sobre un immens còdol quan aquest es desprèn restant agafat només de mans i peus volats! el veig caure, però no! com un llangardaix resta agafat a la paret només per les mans....es restableix de peus i surt esperitat amunt a caçar el segon bolt que era prou amunt encara...per sort la tirada es separa de la reunió i el súper-topi no m'afecta....
    Esboranc que ha quedat després de despendres un gran bloc ! el Joan ha quedat agafat de mans amb peus volats...

    Encarant la darrera placa abans de la reunió.
    Després de l'ensurt, em sembla que m'he espantat jo mes que el Joan, continua amunt, una petita ziga-zaga i encara el mur final, de roca, ara sí, excelent; llàstima que és curt i arriba a la reunió.
    Reunió cimera

    Sortint de la paret i Fotocim !

    De la reunió cimera resta un curt tram fins al capdamunt de la cinglera, m'assec al bell mig del replà i asseguro el Joan que així surt de la paret, una paret curta, però que regala intensitat i concentració.
    Itinerari aproximat de la via

    Una via a tenir en compte, equipada amb alegria, però segura tanmateix. Obligada en el 6a. La segona tirada és la clau. Enguany amb tant de pluja és difícil aguantar-se, les ganes d'escalar ens poden, però millor no anar-hi després de pluges, la roca és més fràgil.   Les glaçades intenses d'aquest hivern també poden haver influit en la seva fragilitat.
    Si es va repetint esdevindrà una clàssica com la Clerc.
    Recomanable.

    divendres, 20 d’abril de 2018

    Torrent del Misser, vies Carles Lucas Giralt a l'agulla d'en Lucas i Aresta Brucs, entrada directa Patinet al Fraret. Collbató. Montserrat Sud.

    Aresta Brucs del Fraret
    Ara fa quinze dies, el dissabte 07-04-2018 torna a estar el dia "tonto" ennuvolat i amb ganes de pluja...per sort ja no fa fred. Quedem una bona colla al Muntanya per esmorzar i rumiar on anirem a grimpar...el temps inestable ens fa rebaixar molt les expectatives i finalment optem a suggeriment del Toni d'anar a descobrir les agulletes del Torrent del Mísser.
    Entrant a l'emboscat Torrent d'en Mísser
    Nosaltres per acostar-nos-hi optem per deixar el cotxe a l'aparcament de l'Hípica i continuar caminant cap al Serrat d'en Muntaner direcció La Pastereta, quan el camí gira a l'esquerra i encara la pujada ens decantem a la dreta i entrem a la torrentada, no hi ha camí i s'ha d'intuir per on passar millor tot buscant les parets del davant.
    A peu de la Directa Patinet al Fraret i marca "Masó" que confirma el peu de via.

    Una agulla destaca amb un desplom vermellós, és el Fraret; ens hi acostem i trobem gravada una sageta, senyal inequívoca de que hem trobat la via, aquesta és la variant d'entrada de l'Aresta Brucs, la Directa Patinet oberta el 2012 pels Germans Masó. Avui el Toni demana començar, l'aspecte de la via no és engrescador, desequipada i amb roca a controlar. La progressió és lenta i acurada, força amunt pot posar un Àlien i al diedre de la dreta hi cap un friend petit. Entronca amb l'aresta Brucs i continua; superat un ressalt i sota la bola cimera pot posar un Càmalot del 4, anàvem ben "armats" sabedors de com les gasta aquest terreny.
    El Toni negociant algun flotant a l'aresta
    Quan l'hem perdut de vista i és apunt de superar el diedre final, ens regala amb un desprendiment de grans blocs que sortósament queden lluny de nosaltres ja que la via es decanta molt a l'esquerra, encara resta un bloc mes gran que farem caure avall.
    El Josep Maria i el Joan sota la reunió cimera, i l'espectacular ràpel.

    El Toni es queda assegut a la rampa cimera, la reunió és d'una ferma Sabina, però el lloc és incòmode. Aleshores hem quedo al replà previ a cim i els companys també, mentre ell reforça amb una baga nova el ràpel, que és llarg i volat a trams. Ja a peu de via, el dia s'està arreglant, ens acostem a una altra agulla, la del Lucas, on els germans Masó altra vegada, hi tenen oberta una línia prou maca, és la via Carles Lucas i Giralt.
    A primer terme l'agulla d'en Lucas amb el Serrat d'en Muntaner al fons.

    Primera tirada de la via Carles Lucas i Giralt, negociant el tram de cinquè.
    Ara em toca a mí, tinc al davant una agulleta, comença ajagut i es va redreçant fins la vertical, aquest tram és molt trencat i no es puja, aleshores flanquejo a la dreta anant a buscar un diedre vertical; al seu peu poso la primera assegurança un Càmalot de l'1, en tècnica de diedre em vaig enfilant i al capdamunt de la fissura hi entra el Tòtem-Cam del 2 a caldo! aquí la roca és molt bona i permet tibar sense recança amb passos atlètics. Ja al capdamunt del diedre me'n vaig a buscar la paret del davant.
    Des de la primera tirada els companys
    El Toni bufant al tram mes vertical, mentre el Joan s'hi acosta assegurat pel Josep Maria.
    Per entrar a la placa compacta, ara ens cal un pas divertit, trobo un espit que ajuda a fer el pas tranquil, ja a la placa un altre espit ens porta cap a la dreta. La placa gaudeix d'una roca aspra i cantelluda, aprofito un gran merlet per llaçar-lo i amunt, ara ja fins la reunió; trobo una Sabina i un Romaní que encinto abans.
    Curta i trencada segona tirada i al cim amb la fita cimera
    Resten uns 20 metres fins al cim, molt trencats i discontinus, amb el que faig reunió d'una alzina i me l'allargo per a poder controlar millor al company i també fer-los fotos. El Toni és l'encarregat ara de seguir fins al cim on hi troba un d'aquells potets que em fan tanta gràcia: un Pot amb llibreta registre.

    Llibreta de registre amb la ressenya de la primera dels germans Masó.

    El Joan assegurant el Josep Maria que surt del tram vertical.

    Desgrimpada, ajudats per unes Sabines de les que rapelem a un replà.

    Del cim fem una desgrimpada ajudats per un passamà amb la corda passada per una Sabina migrada, no us en refieu i d'aquí ja trobem un Sabinot mes ferm al que també hi passem la corda ajudant a la desgrimpada-rapel...quedem en un replanet del que se'n surt caminant a buscar la paret del davant , aleshores amb intuició anem a trobar el camí que baixa de la Pastereta.
    D'aquest replà ja podrem sortir caminant.

    Una zona per perdre-s'hi, en tots els sentits, ha ha ha, plena d'agulletes petites i curioses, amb vies majoritàriament desequipades o semi-equipades. Per romàntics de la muntanya que se sàpiguen moure per territoris inestables tot acaronant la roca. Els graus baixos de dificultat que no us confonguin, són escalades amb força compromís on millor ser conscient d'on et poses. Un bon recurs per anar coneixent la muntanya en dies com avui.