Roc de Ponent al Barranc de Castellfollit. Via Aresta G.E.R. 25-03-2025. Muntanyes de Prades.

El Roc de Ponent tot aproximant, l'aresta de la dreta és la nostra via.

         A les Muntanyes de Prades hi tenim un reducte de granit, talment el Pirineu!  Aprop del Monestir de Poblet, concretament al barranc de Castellfollit. Sempre hi havia volgut anar, però no l'encertàvem...la primera vegada amb el Toni, el fred intens ens va desanimar, és un lloc fred tot i estar al sud, no ens enganyem !

L'any passat hi vam tornar, però no vam acabar la via, apunt d'encetar el cinquè llarg una tempesta ens va fer abandonar, amb la dissort que el ràpel es va encallar i no vam poder recuperar les cordes...una de les cordades l'endemà hi va tornar recollint el material abandonat...i jo seguia sense poder acabar aquesta via.   Vaig convencer l'amic Joan Pera per tornar-hi i finalment vaig poder fer l'aresta G.E.R.

Via oberta l'any 1972 per Ramon Bruno i Quim Miralles membres del Grup d'Escalada en Roca de l'Associació Excursionista Catalunya de Reus, d'aquí el nom de la via ( informació treta del Blog Roca Calenta) tantmateix d'altres autors li dónen l'autoria de la via a Toset i Blanchart l'any 1970 (?).

 

De la carretera baixem a trobar aquest camí paralel al torrent de Castellfollit

APROXIMACIÓ

Si venim del Nord anirem per l'autopista AP-7 que deixarem per agafar l'A2 direcció Lleida, la deixem a la sortida 193 direcció Montblanc - L'Espluga de Francolí fins al Monestir de Poblet, allà seguim la T-700 direcció Prades fins a entrar al Barranc de Castellfollit a l'esquerra, creu de Terme.  Seguim la carretera de Castellfollit, passem de llarg l'àrea de lleure Roca de l'Abella aparcant passada una barraca de pedra, aparcfament per a tres o quatre cotxes a l'esquerra;  ja veïem el Roc de Ponent, una mica mes endavant surt de la carretera un corriol que baixa al riu, indicacions d'itinerari Geològic.   El seguim fins a haver de travessar el torrent de Castellfollit, que baixava prou crescut obligant-nos a descalçar-nos.  Una vegada travessat el camí comença a enfilar-se, deixem l'itinerari geològic a l'esquerra per continuar enfilant-nos, trobem tartera i ens hi enfilem anant a buscar l'aresta evident on comença la via.

Toca travessar el torrent, que ens el trobem amb força aigua !

Pugem per l'itinerari geològic fins a deixar-lo i remuntar una tartera fins a peu de via, evident esperó.

Primer llarg:     Una vegada localitzada la fissura vertical ens hi posem;   comença per grades senzilles que ens acosten a la fissura xemeneïa, aquesta és franca i atlètica, un merlet ens deixa col.locar una baga i més amunt podem posar algun tascó.   Superat aquest primer tram anem a l'esquerra per un replà encarant un nou mur amb fissura tancada on hi trobem alguns claus, és un dels pasos potents de la via.   Una vegada superat anem a la dreta per un flanqueig horitzontal protegit per claus fins a la reunió al peu d'una xemeneïa ben interessant.  Reunió en arbrets.

Primer llarg, diedre - xemeneïa per anar a l'esquerra a buscar una placa fissurada.

Un cop superat el mur més difícil anem a l'esquerra, entrant a la reunió per un pas ben airós.

Segon llarg:     Estem al peu d'un diedre xemeneïa per on hem de continuar;   passos atlètics en diedre o be empotrat segons es vegi, el tram més "divertit" és superar uns blocs empotrats que alhora podem llaçar com assegurança.  Una vegada superat aquest tram la xemeneïa sobre fent l'escalada més relaxada, gaudint de la progressió en diedre;  al capdamunt un caos de blocs ens durà a un esperó del que flanquejarem a l'esquerra, tram espectacular, fins arribar a la reunió en un arbre.   És recomanable posar alguna assegurança al flanqueig per al segon de corda.

Començant el ferm diedre del segon llarg. Foto Joan Pera.

Escalada atlètica i espectacular de bon protegir.  Foto Joan Pera.

Des de dalt el diedre, la primera reunió.

Per entrar a la segona reunió trobem un flanqueig amb ambient.

Tercer llarg:    Surt de la reunió cap a la dreta a buscar una rampa fins a un bloc fissurat de dalt a baix que s'ha de revoltar....també hi ha una variant que puja directa evitant el pas del bloc.   A aquest bloc hi trobem un espit al seu caire, estratègic!  Pas més espectacular que difícil.   Superat aquest unes grades fins al darrer ressalt per entrar a la reunió, un bosc d'alzines ben còmode.

Tercer llarg on trobem l'única expansió de la via, al pas del bloc, que s'abraça 

Replà arbrat de la tercera reunió. Foto Josep Maria Mallofré.

Començant el quart llarg, i recuperant els darrers metres per l'aresta.

Quart Llarg:     Del bosc d'alzines de la tercera reunió en sortim superant el mur de la dreta per entrar a unes plaques fissurades amb alguns ressalts fins a topar amb un mur vertical on anem a l'esquerra i en una bona però petita Savina fem la quarta reunió.   D'aquí vam haver d'abandonar l'anterior vegada.

Quarta reunió.

Cinquè llarg on hi trobem un dels passos potents de la via.

Cinquè llarg:   Podem fer un canvi de reunió anant una mica més a l'esquerra fins on comença el darrer llarg, aquest demana atenció, primer ens enfilem per placa compacta a buscar un diedre vertical que una vegada als peus demana una bona tibada per a superar-lo i protegir-lo, bravo Joan !  Superat aquest pas l'escalada es suavitza i fem reunió on més ens agradi, el Joan ho va fer d'un clau i un friend.

Al pas del llarg i ja a la cinquena reunió.

Sisè llarg:  Es pot dir que ja s'ha acabat la via, però resta encara un tram per assolir l'aresta cimera prou entretingut i bonic;  farem reunió a on la corda ens comenci a tibar d'algun merlet o fissura que trobem.

Una vegada al cim anem ja desencordats a buscar el final de l'aresta d'on surt el camí de baixada i via normal per assolir el Roc de Ponent.

Ja sortint a l'aresta cimera.

Material: Unes deu cintes exprés, Joc de Friens fins l'1, Tascons i bagues Savineres.   Via pràcticament desequipada.

Apunt de començar la baixada.

Descens:  Caminant des del final de l'aresta a un coll i pel camí de pujada, camí d'ascens de la ruta normal. Tartera i camí geològic.

Si ens desviem una mica del sender trobarem les restes de la pedrera d'on trèien les llambordes de granit pels carrers de Barcelona i altres ciutats.

Mirem tot baixant la bonica piràmide del Roc de Ponent, anomenat així per ser el darrer lloc il.luminat abans de pondre's el sol.

Bones ressenyes a agraïr al Príncep de les Maduixes i a Joan Asín.

Via Mateu - Botella a la Miranda de Santa Magdalena en record dels Metges Alpinistes Manuel Mateu i Ratera i Javier Botella De Maglia. 135 m. 6b+/A1

Cara Oest de la Miranda de Santa Magdalena des del Coll amb el Mirador de Sant Joan.

 

Cara sud de la Gorra Frígia, Magdalena Superior i Miranda de Santa Magdalena amb el vessant per on va la nova via.

               Una nova via a Montserrat sempre és desitjada i sobretot si és orientada a ponent ara que tenim aquestes calors...però especialment em fèia gràcia per ser dedicada a dos metges alpinistes, un, en Manuel Mateu i Ratera el coneixia per ser el metge de la primera expedició Catalana a l'Éverest l'any 1982;  l'altre no tan conegut per mí però també un bon referent com a metge i com a Alpinista.

Us en deixo dos enllaços per si els voleu conèixer més a fons:

Manuel Mateu i Ratera:  https://www.galeriametges.cat/galeria-fitxa.php?icod=EMJI

Javier Botella De Maglia  https://societatexcursionistadevalencia.org/en-memoria-de-javier-botella-de-maglia/

Algunes de les publicacions del Dr Javier Botella De Màglia

Llibre del Dr Manel Mateu i Ratera commemorant la primera expedició Catalana a l'Éverest l'any 1982.

APROXIMACIÓ:

És força complexa tot i semblar molt fàcil tal i com ho expliquen els autors a l'article de Desnivel ( https://www.desnivel.com/escalada-roca/nueva-via-en-montserrat-en-recuerdo-a-los-medicos-javier-botella-y-manel-mateu/)

Ells expliquen l'aproximació així:

 desde la parte superior del funicular de St Joan, nos dirigimos a las ruinas de la ermita de Sta Magdalena, desde ahí tomamos un camino ascendente hacia la cima de la miranda de Sta Magdalena y nos dirigimos hacia abajo en dirección a la ermita de St Martí, bajamos por la canal de la izquierda enganchados a la izquierda de la canal, cuando intuimos unas paredes ascendemos entre arbustos unos 10 metros, seguimos la pared hasta ver las primeras chapas y una placa con el nombre de la vía.

Nosaltres no ho vam fer així, avisats per la piulada del Joan Asín, vam aproximar per Sant Joan, passada l'ermita a la darrera corba a la dreta seguim un corriol a l'esquerra, trobem uns graos tallats a la roca que seguim, anem trobant restes de corriol fins enfilar-nos a unes codines camp a travers fins assolir el coll entre la Miranda de Santa Magdalena i la de Sant Joan;  baixem com si anessima  fer la via Núria, però abans d'arribar a peu de via continuem baixant sense camí, per on millor es pugui.  Si continuem baixant entroncarem amb el camí que va a l'ermita de Sant Martí, abans ens decantem a la dreta tot baixant fins a trobar una muralla rocosa;  ens hi enfilarem i orientant-nos amb un desplom de la paret del davant anirem grimpant fins a caminar i tenir la paret al davant.  La seguim cap a l'esquerra baixant una mica i trobant el peu de via marcat amb una plaqueta i destacant la línia de bolts.

Aspecte de l'imponent mur per on comença la via. Foto Pere Ibarz i la plaqueta de peu de via..

Primer llarg:      És amb diferència el més difícil de la via.   Mur vertical amb forats i bons còdols.  Es deixa anar fent amb algun repòs i algun A-0 a l'inici per ràpidament millorar deixant-se escalar, també la distància entre bolts és més gran i obliga sí o sí !  Fem una diagonal a l'esquerra per a evitar una gran llastra que millor no tocar...superat aquest tram l'escalada esdevé tranquil.la fins la reunió, en un petit relleix.

La colla apunt d'enfilar-nos. Foto Joan Pera.

Potent primer llarg, que demana algun repòs als primers metres. Foto Pere Ibarz.

Recuperant la tirada tot esquivant la llastra .

Primera reunió. Foto Pere Ibarz.

Segon llarg:   Comença recta de la reunió cap amunt, en tendència a la dreta;   ara la dificultat és més amable tot i que la roca ja no hi és tant cantelluda i les assegurances són més alegres.  Encara la fem a l'ombra, just per sobre la segona reunió ja ens tocarà.

Començant el segon llarg, més suau que el primer. Foto Pere Ibarz.

Recuperant el segon llarg, més amable ja.

Segona reunió, el sol ja ens vol "escalfar". Foto Pere Ibarz.

Tercer llarg:  Sortim del ninxol de frescor de la segona reunió per encarar una aresta tumbada mig grimpant mig caminant, 20 metres.  Ara cal fer un canvi de reunió per encarar la darrera tirada, Es pot fer aturant-se tot fent reunió o continuar caminanta buscar la quarta reunió, que és com ho fem.

Quart  llarg, amb un llavi ben maco a superar.

Quart Llarg:    Som en una placa ajaguda, cal enfilar-la, es va redreçant fins a un ressalt ben maco que li dóna interès, una vegada superat continua ajagut fins al tram de sortida en que trobem un mur ben interessant i maco de fer.   Som gairebé al cim de la MIranda, ens restarà una grimpada per sortir de la paret.  

Gestionant el mur amb solvència, bravo Pere !

Recuperant el darrer llarg.

Darrer ressalt abans del cim.

Recuperant aquest darrer muret.

El Pere ben satisfet després de dies sense poder escalar.

Descens:   Caminant cap a l'ermita de les Magdalenes d'on podrem baixar cap a Sant Joan o cap a les escales dels pobres.

Cim de la Miranda de Santa Magdalena. Foto Pere Ibarz.

Material:  Via completament equipada, amb 15 cintes exprés fem. Estreps o Fifi si ens cal.

Ressenya dels aperturistes, gràcies !

Ressenya de l'amic Joan Asín amb un croquis per a localitzar millor el peu de vies. Moltes gràcies.