dijous, 17 de gener de 2019

Acabem l'any a Malanyeu: via dels Culers i via Aina. 31-12-2018.

Al marge esquerra de la paret del Devessó trobarem les nostres vies.
Darrer dia de l'any! hi ho volem celebrar, com no! escalant pel matí i una bona revetlla el vespre. Avui ens reunim una bona colla, el Jordi (Cuc) i l'Àngels, el Joan Pera i el Manel i jo i el Toni que puja directament a Cal Rosal. El destí Malanyeu, un lloc on hi trobem vies per a tots els gustos i temperatura ideal per aquests dies d'inversió tèrmica. Ens agrupem en diferents cordades, el Jordi i l'Àngels es posen a la via Aina, el Joan Pera i el Manel a la Badalona i nosaltres anem a la Culés.
Gairebé esborrat, el nom de la via.
Deixem el Jordi i l'Àngels a la seva via, una plaqueta pintada de blau ens confirma el destí i nosaltres anem a localitzar la dels Culers, oberta per en Joan Baraldés i el Toni Alarcon  el març de 2014;  continuant la paret cap a ponent primer trobem la via Malalts de Roca, després la Tarannà domèstic i la següent és la nostra.  Dubtem una mica però una pintada mig esborrada ens confirma que anem be.
Divertida primera tirada on surten uns passos prou atractius.

Comença el Toni, un esperó d'aspecte trencat i sorrenc, però en realitat prou sòlid, amb un parabolt al capdamunt. Ja sobre aquesta mena d'agulla anem a buscar les plaques del davant, força amunt un altre bolt en marca el camí. La placa és més divertida del que pot semblar des de baix i et fa treballar. Alguns ponts de roca ens indiquen el camí entre la vegetació, que hi és molt present, però no fa nosa. La reunió d'un parabolt, reforçable.
La segona tirada acaba en aquesta ombrívola reunió.
La segona tirada comença fent un flanqueig brut cap a la dreta a buscar una ferma planxa fissurada que permet fer uns passos ben bonics deixant-se protegir a pleret. Reunió sota una grossa Alzina ben a l'ombra, avui hagués preferit el solet...Una baga a l'alzina i un bloc encastat a l'arbre ens confirma la reunió.
Sortint per una placa ben maca a l'inici de la tercera tirada.
Continua la tercera tirada el Toni, una placa compacta, marmòria, que es fa curta, aleshores cal flanquejar a l'esquerra per terreny indefiniti i trencat, al davant un diedre a la dreta i una placa fissurada al davant, el Toni sense pensar-hi massa resta atret per l'atractiva placa, és desequipada, però com la majoria de la via...havíem decidit que enllaçaria les dues darreres tirades i va fent via fins arribar a un terreny indefinit i trencat, se n'adona que és fora de la via, però continua amb cura fent un flanqueig trencat i inestable fins trobar la linia de la via i la reunió cimera.
Diedre per on hauríem d'haver anat...i placa fissurada per on va obrir el Toni.


Foto cresta.
Una vegada al cim anem a buscar la reunió de la via Aina on tenim el Jordi assegurant l'Àngels al darrer tram. Una vegada tots dalt aprofitem per baixar plegats, tres ràpels, els dos primers simples i el darrer amb doble corda.
L'Àngels a l'última tirada de la via Aina i entrant a reunió.


Una bona parella escaladora, l'Àngels i el Jordi.

El Joan a la divertida primera tirada de la via Aina.

Una vegada al terra el Toni ens diu adeu, ha de ser d'hora a casa. Encara no sabem res del Joan i Manel, amb el que el Jordi m'assegura a la primera tirada de la via Aina, prou divertida. Rapelo la tirada i mentre estic baixant arriben els companys...li dic al Joan si vol fer aquesta via i ens hi posem; aquest cop comença el Joan, que puja esperitat. Continuo amb la segona, a la mitat de via una placa prou fina que supero per la dreta aprofitant el cantell de l'esperó.
A la tercera tirada, prou ben trobada.
Acaba la via el Joan, surt en tendencia a la dreta a buscar un sostre que se supera amb passos divertits per seguir després una escletxa diagonal inclinada a la dreta. Abans d'arribar al cim cal entrar a la placa per l'esquerra.
Als darrers metres de la via Aina.

Foto cim Aina

Malanyeu m'encanta !

Un parell de vies tranquiles, la primera semiequipada amb parabolts i ponts de roca, on haurem d'acompletar l'equipament, sobretot si com el Toni, perdeu l'itinerari. Un joc d'Àliens i Camalots mitjans us poden servir. Algun tascó sempre es pot posar. La via Aina, és tota equipada amb bolts i algun pont de roca. Divertida i més homogènia que la seva veina. Tanmateix són vies discontínues i curtes, com la majoria d'aquest extrem de paret, no us espereu gaire cosa, la paret no dóna per mes. Aneu-hi amb un bon esquema de les vies si no voleu sortir marejats; la zona està saturada.

Ressenya dels autors

  • Joan Baraldés i Toni Alarcon
  •                                        Ressenya de l'amic Prunera

  • Coleccionista de Vies


  • dissabte, 5 de gener de 2019

    Los Reyes del Mambo a Cap del Ras, o com escapar de la boira ! 29-12-2018

    La boira ens ha portat aquí dalt on hem gaudit la caloreta...
    El dissabte abans de cap d'any quedem una bona colla per anar al Montroig, ens reunim a Bellcaire, al Bar Sport, on fem un bon esmorzar; la boira baixa esdevé alta, pensem que arribant a Les Avellanes l'haurem deixat enrrera...però no és així, a Vilanova de la Sal som encara sota una espessa capa de boira, no pas baixa, sinó alta. El termòmetre per sota zero, brrrr! ens aturem, dubtem, parlem amb els companys....després d'alguna que altra marrada involuntària s'imposa allò evident: cap al Port d'Àger. Sí!! el sol acarona la serralada de Cap del Ras, la boira resta a la vall. Entrant a Àger, girem a l'esquerra per la pista asfaltada que puja a l'observatori astronòmic i al cap d'Àger, gairebé al capdamunt, al final d'una llarga recta agafem el trencall cap a l'ermita de Colobó; la pista està perfecta, sense ni tan sols fang. Aparquem sota la via en un eixamplament de la pista.
    Cap del Ras, tram per on discorre la Reyes del Mambo.
    Un corriol ben marcat surt d'allà mateix, cal seguir-lo en tendència a la dreta fins a sota els sostres visibles, per decantar-se a l'esquerra al final. Grimpem el sòcol que ens deixa a la feixa d'on comencen les vies, passem pel peu de la Redrum, Alkhaid i Memòria zero, just al costat d'aquesta hi trobem un doble burí, és la nostra via.
    Començant la primera tirada i arribant a la reunió.

    Amb el Joan comencem la Reyes del Mambo, surt ell a per la primera tirada, d'aspecte benèvol, ens sorprèn per com n'és de fina i com l'has de treballar. Els escadussers burins, amb molt bona pinta però amb vint-i-tres anys de solera fan que la progressió sigui atenta, mirant de reforçar quan és possible, la tirada. En flanqueig ascendent esquerra a buscar dues bones sabines, d'allà flanqueig horitzontal per quan la roca ho permet enfilar recta amunt per anar a buscar la reunió, just on la paret es redreça. Dos espits a la reunió, el Joan aprofita un burí proper per a reforçar-la.
    Recuperant la primera tirada, que sorprèn per com n'és de fina...
     n
    Superat el mur vertical de la segona tirada i entrant a reunió.
    La segona tirada apreta només començar: recta amunt sobre la reunió tot buscant els cantos, que a l'inici no són tot lo bons que voldria, per mí si es vol fer neta és un 6a+, jo vaig ajudar-me d'una tibadeta de cinta. La continuació ja millora de preses però es manté vertical, no afluixa. S'acaben els burins, també afluixa la dificultat, vaig progressant per franges Vilanovines agraïdes, no se per on haig d'anar: per l'esquerra sembla mes senzill, també mes trencat...a la dreta, mes vertical però la paret és ben ratllada i s'intueix agraida malgrat ser mes dreta; em decideixo per anar a la dreta i l'encerto, quan ja porto força metres poso un Àlien, per relaxar la progressió. M'acosto a una sabina i d'allà ja veig la reunió, bé l'he encertat! la llaço i per terreny senzill acabo de flanquejar cap a la segona reunió. He llegit que havia de trobar un pitó amb anella abans de la reunió, però no l'he pas vist...
    Segona reunió, dos espits i un burí.
    La reunió te tres peces, dos espits i un burí, aquest està inutilitzable per un cordino ressec, el retiro i puc triangular la reunió amb tot el que hi ha. El Joan ja pot pujar, ell es farà tota la tirada neta.
    Tècnic inici de la tercera tirada, que va a buscar la pilastra de l'esquerra amb passos agosarats.
    Tornar a sortir el Joan, aquesta tercera tirada és molt ferma, comença anant a l'esquerra a buscar una gran sabina de la que t'enfiles a un embut amb una pilastra just a l'esquerra. Aquest tram tot i tan sols estar considerat com a 6a/6a+ si no el llegueixes be esdevé força difícil, sobretot abastar el segon burí. Aprofitant la canal de l'esquerra es va pujant fins a un clau amb cordino ronyós, d'aquí la cosa millora fent un flanqueig agosarat i vertical que ens deixa a coll i be de la pilastra que pujarem ja mes relaxats amb millor presa; al capdamunt unes feixetes per anar cap a una placa llisa equipada per progressar en artificial. L'entrada a reunió és obligada, sembla que va saltar un burí, havent d'agafar-te a una franja plena de sorra.
    Elegant pujada pel pilar a buscar les plaques superiors.

    Quarta tirada, inici ben bonic per enfarigolar-se mes amunt
    Això s'acaba, en resta la quarta tirada, m'enfilo a buscar el primer burí, força amunt, però de bon abastar, aleshores no continueu amunt, cal anar a l'esquerra a buscar un altre burí que protegeix un petit mur-diedre. Aquí em costa mes del que pensava i m'haig d'agafar a la cinta per mirar-m'ho, tanmateix acaba sortint el pas...massa temps sense venir per aquí! A partir d'ara cal anar pujant per terreny trencat al costat de la vegetació, una gran placa permet pujar en bavaresa o com va fer el Joan, enfilant'hi a sobre. Un petit embut prou bonic amb un burí al capdamunt, una disfrutada de mans amb peus en adherència, i aquí s'acaba la via, que no el "patir",  terreny esmicolat i vegetat on millor no córrer gaire;     arribo al muret abans de la feixa fent reunió en una bona sabina al peu del mateix. 45/50mtrs. La tirada mes fluixa de la via, però amb trams prou bons.
    Entrant a la feixa, la boira vol pujar també...

    Foto feixa
    Una grimpada ens deixa a la feixa, ara tenim la possibilitat de sortir per una altra via al cim, però avui hem començat molt tard i anem colla, decidim esperar-los una estona per baixar a buscar la resta que ens espera al cotxe. Si al capdamunt hi trobem les restes d'un Sis-cents, aquí hi ha les d'una nevera!!?? anem resseguint la feixa, ben aèria a trams. Sort de les fites i d'algun pas barrat, en cas de boira, baixar pot ser divertit... Trobem un nombrós ramat de cabres domèstiques, atenció amb elles ! no us traïeu el casc !
    Gaudint del sol....

    Ressenya amb l'itinerari aproximat

    Via molt recomanable, oberta el 1995 per en Manuel Pedro i Felipe Oblanca amb burins i algun clau, espits a les reunions. Via mes exigent del que pugui semblar pel grau de la ressenya. Roca excel.lent excepte alguns trams sobretot de la quarta tirada. Aprofitar, si teniu temps, per arribar al cim per alguna de les vies properes, Alkhaid, Redrum, Memòria Zero... Malgrat l'aparent bon estat dels burins, potser li tocaria un canvi a les assegurances.

    diumenge, 30 de desembre de 2018

    Gaudint la inversió Tèrmica a la via Alarcon - Baraldés a Malanyeu. 24-12 -2018.

    Sant Sadurní de Malanyeu mig tapada per altres construccions, inclosa en l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
           
    A primer terme la Parte del Devessó amb les Taules de la Llei al marge drtet, al fons la Paret de l'Altar.
    Dilluns abans de Nadal torno a Malanyeu, aquest cop amb un altre Joan; no quedem massa d'hora ja que a la paret del Devessó li costa que li arribi el sol. Després d'un bon esmorzar a Cal Rosal, continuem passant Berga fins al trencall de Malanyeu on enfilem la costeruda carretereta fins aparcar davant les escoles.
    Un pont de roca i les inicials A B ens confirmen el peu de via
    Com és habitual fa un fred que pela sortint del cotxe, tot ben glaçat, però no cal patir que acabarem escalant en màniga curta. La via la trobem a la dreta de la piràmide rocallosa que es veu de lluny. Peu de via entre la Epirimountains a l'esquerra i la Independència a la dreta. Les inicials A B i un pont de roca ens confirmen que som a lloc.
    Inici protegit per bagues, alguna prou escarransida, però reforçable si ens cal.
    La primera tirada es veu potent, m'hi poso: senzill, amb bons forats primer, per anar trempant mes amunt, a aquesta zona ja hi trobem bolts. Abans d'entrar a reunió en un bon forat hi col.loco un friend. Una tirada prou bona sí senyor! Si no us refieu d'algun dels primets ponts dd roca, sempre es pot reforçar.
    Quan la paret es redreça trobem alguns bolts

    Entrant a la primera reunió

    La segona tirada creua la via Epirimountains, aprofitant-ne la reunió com assegurança de via.  A sota gaudint de la roca.
    L'entrada a la reunió és divertida: un diedre vertical però de bon fer. Còmoda reunió una mica per sota de la Epirimountains, a la dreta hi ha la de la via independència de la que penja una corda que ajuda a salvar un tram terrós. La segona tirada creua la primera reunió de la via Epirimountains....de la que aprofita la reunió per assegurar-se; això pot dur a conflictes si coincidim amb alguna cordada a la via veïna.
    Roca compacte, menys foradada, una disfrutada.
    El Joan la gaudeix! s'enfila sobre la reunió per passar a la placa de l'esquerra que seguirà primer en diagonal per redreçar-se mes amunt. Roca de luxe així com l'equipament,potser massa generós hi tot.
    Negociant el mur final de la via, tercera tirada.

    Continuo amb la darrera, inici senzill fins a trobar una fissura vertical on cal llegir be la roca per no complicar-se la vida...passos elegants permeten superar aquest muret i resta la placa final, d'aspecte trencat però mes solid del que sembla; ajudats en diedre delicat l'anem superant amb passos bonics i d'estar atent a la roca.
    Placa d'entrada a reunió de roca delicada on cal escalar ben atent

    Reunió cimera, rapelarem per l'Epirimountains.
    Ja a dalt anirem a buscar la reunió dd l'Epirimountains, a ponent, per baixar en tres ràpels amb corda simple de seixanta.
    De tornada una bossada de Fredolics i cap a La Nou Fonda Campruví a celebrar el Nadal !
    Ja a peu de via ens entretenim agafant uns qüants Fredolics omplint-ne una bossada. Decidim anar a fer-nos un homenatge per celebrar aquestes diades! Passem per La Nou on fem un bon menú a la Fonda Campruví. Excel.lent colofó per una curta però intensa jornada d'escalada i bolets.

    Ressenya dels autors

  • Antonio Alarcon i Joan Baraldés
  • Via interessant amb bona roca i dificultat prou homogènia en el V÷ i algun tramet mes picant. Com a crítica, el fet de creuar la via veïna pot generar conflictes en el cas de coincidir vàries cordades. Tot i que es va demanar permís per a fer-ho s'hauria d'haver evitat. Degut a la gran qüantitat de vies cal que aneu ben documentats si no voleu parar bojos intentant seguir una línia.