Els Senyors de les Pedres al Puig de Queralbs, una gran descoberta a la Serra de Rodes. Alt Empordà. 11-12-2025.

L'evident esperó-aresta per on va la via des de la baixada del Puigsaquera.

                           A l'alt Empordà i concretament sobre la badia de Roses a la Serra de Rodes l'equip Rumba Team ( Jordi Tapia, Bernat Jover i Jordi Quellos ) i van obrir el 26 de gener de 2025 una línia atractiva a un lloc on semblava que no hi havia res per escalar...i no !  als esperons sud del Puig de Queralbs hi ha roca i prou bona per gaudir d'una escalada diferent.   Advertits per les piulades dels amics i companys Manel i Ita, Joan Prunera, Sergi Villar, etc ens animem a fer-hi una visita.

APROXIMACIÓ:

Hem d'anar a Roses a buscar la carretera de Cadaques on trobarem la urbanització Mas Fumats, pugem fins al carrer Menorca on aparquem abans d'entrar-hi, carrer sense sortida i sense aparcament, al revolt hi ha espai per a dos o tres cotxes.   Ja a peu anem fins al final del carrer Menorca, a l'esquerra un corriol s'enfila fins a sobre la casa, marques grogues que anirem seguint, el nostre primer objectiu és assolir el Puigsaquera, el corriol puja ben dret, ens haurem de fixar en les pintades.   Ja al cim, continuem el carener, trobem una barraca metàl.lica, molt bruta, no apta per a vivac;  encara no veïem el Puig de Queralbs, flanquejarem pel vessant oest fins a baixar a un coll, Coll de la Jacona, tot baixant ens haurem fixat amb els esperons per on va la via.   Del coll anem a l'esquerra, corriol, passem per una cova amb una imatge budista pintada, continuarem baixant a buscar un tarteram, fites, ja al capdavall planegem fins a arribar a un esperó ajagut on una fletxa picada a la roca ens confirma que la via comença allà.  Una hora a hora i mitja fins a peu de via.

 

El Puigsaquera, cim que hem d'assolir per arribar a la via des de la urbanització.

En aquest ample revolt deixem el cotxe, abans del final del carrer Menorca.

Primera fita, el Puigsaquera ( 471m.) amb la senyera.

Passat el cim hi trobem aquesta barraca metàl.lica no apta per a vivac.

Hem de continuar carenejant direcció nord-oest, al fons ja s'albira l'objectiu. Fotos Josep Maria Mallofré.

Arribant al Coll de la Jacona, on girem a l'esquerra.  A sota grafiti tot aproximant.

Primer llarg:     Estem a la base dels esperons que vèïem tot baixant;  comença amb una placa ajaguda que arriba aun mur on ja es posa vertical, encarem el mur per la seva esquerra amb bones preses, un pitó ens confirma que anem be.   Ja al mur anem progressant amb petites regletes que dónen confiança.   Ja a la placa  trobem un parabolt i més amunt un altre, enrem a un petit relleix, aquí cal flanquejar horitzontalment a l'esquerra per trobar la reunió, sota del següent esperó, jo vaig continuar recte primer i vaig haver de desgrimpar.

Primer llarg, a l'inici rampós per trempar més amunt . Foto Josep Maria Mallofré.

Arriba un punt que cal anar a l'esquerra flanqueig horitzontal per entrar a la primera reunió.

Segon llarg:     Comença recta amunt per la placa que esdevé un esperó, amb algun ressalt més picantó, ben protegit.   Tirada d'uns 55 m ben maca de fer.

Tercer llarg:      És una tirada de canvi de reunió per enllaçar un altre esperó tot buscant la millor roca;  hem de baixar i flanquejar cap a l'esquerra, si ens hi fixem veurem la propera reunió.  Ens ajudaran algunes fites.  És senzill però exposat.

El segon llarg continua per un esperó ben interessant.

Quart Llarg:   Després del flanqueig ens trobem als peus d'una placa, primer ajaguda per després trempar, però plena de forats que fan la seva escalada un gaudi.   Al capdamunt la placa es converteix en esperó i després d'un bolt haurem de fer un flanqueig descendent a la dreta per situar-nos sota una placa interessant.  Tirada també prou llarga aprox 55 m.

A la interessant placa de forats del quart llarg després del tram d'ensamble del tercer.

Quarta reunió, a la que s'hi arriba en un flanqueig descendent a la dreta.

Entrant a la quarta reunió i escrivint al llibre de registre. Fotos Josep Maria Mallofré.

Cinquè llarg:    A la quarta reunió hi trobarem una capsa amb el llibre registre de la via.   Aquest cinquè llarg presenta un caire més potent, ja només sortir de reunió ens trobem amb un pas d'apretar per situar-nos a la placa, aleshores progressem pel costat del diedre de l'esquerra que ens permet posar alguna assegurança fins arribar al primer parabolt;  seguim remuntant graonades per un diedre-placa anant a buscar el mur que tenim a la dreta i per on ens enfilarem;  escalada d'anar amb compte ja que hi ha molsa i sorreta amb força aire.  Ja al mur les preses són millors i es progressa sense tanta tensió fins al final de les cordes que trobem la reunió d'un bolt i un pitó.

Aquesta tirada ens farà escalar !  Una sortida potent i una continuació picantona. Fotos Josep Maria Mallofré.

Acabant el tram de placa per començar un mur divertit. a la cinquena tirada Foto Josep Maria Mallofré.

Des de la cinquena reunió aspecte del que resta, ambient d'aventura.

Sisè llarg:    És un canvi de reunió altra cop per anar a buscar bona roca i escalable:  anem a la dreta i suprem un petit ressalt, el bixem i encarem un alte que grimparem fins al peu d'un mur vertical on veurem una bonica fissura a la seva dreta.

Fent el sisè llarg, mig caminant, mig grimpant.

Fissura diedre vertical del setè llarg.

Setè llarg:   Som al peu de la fissura vertical, es veu ben interessant, desequipada, amanirem a plaer amb els Tòtems, llàstima que és tant curta !  un cop superada anem a un mur d'aspecte trencat amb una cova que evitarem per l'esquerra fins assolir la reunió d'un bolt.   Som gaierebé dalt, resta un tram divertit.

Entrant a la setena reunió i fent el senzill i divertit vuitè llarg. Fotos Josep Maria Mallofré.

Vuitè llarg:    Sortim caminant de la reunió per anar a buscar uns blocs que gaudirem grimpant-los fins que s'acaben i haurem de remuntar entre blocs i terra fins a la reunió en un bloc, d'un bolt.

Acabant el vuitè llarg i ja al cim. Fotos Josep Maria Mallofré.

Descens:     Acabem de pujar al cim del Puig de Queralbs, gaudirem de les boniques vistes sobre la badia de Roses i la Serra de Rodes.    Es baixa caminant, primer anem resseguint el carener en direcció nord, fites que ens desviaran a la dreta tot naixant pel vessant est a trobar un corriol ben marcat que ara seguirem en direcció sud, dreta.    Ens porta al coll de la Jacona del que ja encararem el camí de pujada cap al Puig Saquera i la urbanització.

Recuperant el darrer llarg.

Foto satisfets !

Material:   Unes 10 cintes exprés, bagues savineres i un Joc de Friends i, o Tascons fins a C-3 segons els aperturistes.

Baixem carenejant direcció Nord  fins que trobem a la dreta corriol que baixa a trobar el camí de pujada.  Al fons la Creu de Les Palomeres i el Castell de Verdera.

Des del cim, la badia de Roses, als peus la urbanització Mas Fumats.

Tot baixant, el Port de la Selva.

Ressenya dels autors Rumba Team i de Joan Prunera ( Col.leccionista de vies ) Gràcies.

                     Una via diferent al que estem acostumats, en un entorn encara més inhabitual....els aperturistes han tret petroli d'un vessant poc agraït, anant a buscar els millors esperons i plaques, amb el peatge de dos trams d'enllaç que a mí no m'han desagradat.   Una escalada típus cresta Pirinenca a trams i a trams d'escalada on concentrar-se...i això gràcies a l'equipament minimalista que han sabut oferir-nos els seus autors.   

Pot desanimar l'aproximació, però no és tant feixuga quan ja saps on vas, l'esforç per a mí be va valdre la pena.

La seva orientació Sud la fa ideal per a l'hivern en dies assolellats.

Gràcies Rumba Team per descubrir-nos aquestes contrades.

Integral a les Agulles de Solius: Agulla de baix - Agullola - Agulla de Dalt i Agulla del Pi. Baix Empordà.

Panoràmica de les Agulles, cara oest ( Treta de web Cinc Peus al Gat) i des de les Agulles Bessones cara est.

 

                 A Solius hi trobem un seguit d'Agulles o Doms granítics ben peculiars on destaca la Roca Ponça i les seves agulles veïnes, també les Roques Besones com a conjunt més aïllat.  Ens trobem a la Serra de l'Ardenya i concretament al Massís de Cadiretes, a la Vall del Ridaura a Santa Cristina d'Aro.   

Fa molts anys que ho conec, primerament fent-hi només esportiva, hi vam portar a fortça grups quan fèiem els cursos d'iniciació a l'Escalada amb la UES així tastaven aquesta roca diferent per nosaltres els Vallesans.    L'any passat el Manel i La Ita i el Sergi Villar van publicar als seus blocs una Integral que unia quatre Agulles sortint un itinerari molt complet i divertit, tant que poc després hi vam anar a fer aquesta línia tant ben trobada i ara fa poc hi em tornat amb el Paco, el Josep i el Josep Maria repetint amb alguna variació l'itinerari de l'any passat.  

Al peu de la primera agulla i via: Normal a l'Agulla de Baix.

APROXIMACIÓ:

Nosaltres vam agafar l'AP-7 fins la sortida 9AB direcció Palamós entrant a la C-35 i continuem per C-65.   passat Llagostera a l'altura de Mobles Mula agafem la via de Servei i passat el pas soterrat girem a la dreta direcció Mas Patxot i abocador de runes;  continuem la carretera fins a l'aparcament.  A Google Maps teniu el punt d'aparcament senyalat.   Ja a l'aparcament de l'esquerra anem per un camí de terra, el seguim deixant de banda alguns tencalls, fins a trobar una plaça amb tres corriols, agafem el del mig que seguirem tot baixant fins a veure l'Agulla del Pi, Pi característic al cim.   Aquí anem ala dreta per un corriol que ressegueix la base de les Agulles;  anirem fins a baix de tot, aleshores cap a l'esquerra planejant a buscar el peu de l'Agulla de Baix.

Agulla de baix via normal:       Via d'un sol llarg.  Comença per terreny ajagut, de color fosc i bàsicament amb adherència, assolida la segona assegurança travessem una canal cap a l'esquerra per encarar un esperó, al davant un ressalt amb una fissura, aquí les assegurances allunyen i hi queda molt be un Friend 0,5 o similar.  Superat aquest graó ens trobem a l'inici d'un diedre vertical d'escalada mig empotrat mig en diedre amb roca a controlar, al final d'aquest trobem una reunió d'esportiva que farem així controlem millor els companys.

Als primers metres de la via normal cal agafar confiança al Sauló.

Comencem pel mur negrós per flanquejar a l'esquerra. Fotos : Paco Garcia Quilis i Josep Maria Mallofré.

Després del flanqueig anem a buscar un diedre, abans podem posar un Friend 0,5.  Foto Josep Sanz.

Encarant el diedre. Foto Josep Maria Mallofré. Reunió a sota.

Treballant el diedre-empotrament.

Una vegada recuperat el company, aquest va a buscar el cim de l'agulla de la que baixem desgrimpant-caminant fins al coll, una vegada al mateix anem a l'esquerra i baixem per la cara oest fins a l'inici de la paret, veurem una assegurança.   Podríem baixar més però aleshores tenim un tram desequipat i amb força molsa.

Entrant al diedre.

Via Síntesi a l'Agullola:     Via de dues tirades, la primera comença amb un flanqueig per encarar un ressalt, pas de bloc per a superar-lo on ens haurem de refiar de l'adherència, a continuació anem salvant ressalts fins entrar a un diedre de bon fer;  entrem a la reunió fent un flanqueig a l'esquerra.

Baixem caminant a la via Síntesi de l'Agullola. El Paco a un pas de bloc a l'inici.

Entrant a la primera reunió.

Recuperant el primer llarg. Foto Josep Maria Mallofré.

Primera reunió.

Segon llarg via Síntesi:        Surtim de la reunió per l'esquerra resseguint un flanqueig ascendent;  arribats a l'aresta continuem per la mateixa amb passos de mans escadusseres i refiant-nos  de l'adherència, tram espectacular.   Reunió d'un parabolt + cadena llarga fins a la carena i ràpel.

Ràpel curt d'uns 20 metres que ens deixa a la canal amb l'Agulla de Dalt.

Al flanqueig ascendent del primer llarg. Foto Josep Maria Mallofré.

Després del flanqueig un mur vertical de presa petita i adherència de peus. Foto Josep Maria Mallofré.

Des de l'Agullola el proper objectiu, l'Agulla de Dalt.

Fem un ràpel d'uns 20 metres que ens deixa al peu de la següent via: Entranyable Roser.

Via Entranyable Roser a l'Agulla de Dalt:     Del coll on ens ha deixat el ràpel, grimpem un ressalt i ja som a peu de via, veurem uns químics;  és la via de més a l'esquerra.

Inici per terreny amable que ens adreça cap a un diedre evident, la via però va per l'esperó de la seva esquerra, vertical i amb boa presa, tot un gaudi !   Trobarem una reunió d'esportiva que no farem per continuar fins a uns grans blocs on hi ha la instal.lació de ràpel, l'any passat la vaig reforçar amb una cinta plana que encara fa prou bona pinta, però preveure bagues per a reforçar si no us fa el pes.

Ràpel d'uns 35 metres en direcció a la cara est, no cap al coll, així quedem al peu de la propera via.

A l'Entranyable Roser amb un mur final ben trempat !

A la reunió d'esportiva, que deixem per arribar-nos a la instal.lació de ràpel.

Recuperant la via. Foto Josep Sanz.

A la instal.lació de ràpel, que fem cap a la cara est de l'Agulla del Pi.  35 m.

Paisatge tranquil amb vistes al Mar.

Començant la darrera via a l'Agulla del Pi.  Futur Incert, la de més a l'esquerra.  Foto Josep Sanz.

VIa Futur Incert a l'Agulla del Pi:      En aquest pany de paret hi ha unes deu vies, nosaltres farem la de més a l'esquerra que va per unes plaques molt llises;  l'any passat vam pujar per la de la seva dreta, la "A quatre mans i quatre caps " que transcorre per un diedre vertical que també ens va agradar molt.

La Futur incert és molt plaquera, però té els relleixos necessaris per anar progressant amb comoditat, hi trobem a la meitat un tram més exigent que cal saber llegir si no voleu apretar de valent com em va passar a mí.....sembla que per l'esquerra es passava millor.    Anem a buscar la reunió de la via del costat i continuem ja per terreny més senzill però trencat fins al cim, anant a fer reunió en una Alzina suera sobre el Pi de l'agulla i d'on farem el darrer ràpel.  Uns 40 metres de tirada que podeu fraccionar fent la reunió a la d'esportiva.

Al pas clau de la via. Foto Josep Sanz.

Panoràmica de la línia. Foto Josep Maria Mallofré.

Cim de la darrera agulla i reunió en una Surera, a sota el Pi del que rapelem. Foto Paco Garcia Quilis.

Anem a buscar el Pi característic d'on fem un curt ràpel d'uns 15 metres , preveure bagues per a reforçar-lo.   De peu de l'agulla ja només ens queda pujar a buscar el camí pel que hem aproximat i seguir-lo amunt fins a l'aparcament.

Material: 10 cintes exprés  i algun friend optatiu per a la primera agulla.

Ressenya panoràmica i ràpels tret de la web Escalando de X. Larretxea, gràcies !

Ressenya detallada dels amics Manel i Ita que ens va animar a fer aquesta engrescadora travessa, gràcies !

Una escalada plaent però no tant si no estem acostumats al Sauló, escalada tècnica de peus i de mans petites, en alguns trams trobarem bones bústies....equipades amb bon criteri, passarem només amb cintes excepte a la normal de l'Agulla de baix, on un tòtem 0,5 pot ajudar-nos.

L'entorn és molt bonic i tranquil, podem coincidir amb escaladors d'esportiva donat que el que més abunda són vies d'aquest estil.

Per a més informació la guia dels Fils de Solius : Escalada a Solius us pot ser útil, ja van per la segona edició.

Apa, a gaudir del Sauló !