Integral del Camell: Esperó de la Martina al Morro, Aresta sud a La Roca Estreta i Esperó del Sàlzer a La Roca Ampla. La Mora Comdal. 10-12-2024.

Remuntant els camps cap a l'Elefant, abans trobarem la nostra "integral".

                        La Mora Comdal és una raconada amagada al nord de la Serra de Les Canals prop d'Oliana però depenent d'Odèn al Solsonès;  a l'Oest el Panta d'Oliana en barra l'accés, al Nord una muralla d'agulles i monolits i un bosc espés fins Les Anoves i el Cogulló de Turp. A l'est una nova muralla separa la pregona depressió de Cambrils.    Ja hi hem escalat diferents monòlits gràcies a la difusió i equipament de vies que ha fet en Joan Vidal "Indi" un bon amic.

APROXIMACIÓ:

D' Oliana, seguim la C-14 direcció La Seu i passat la rotonda per on aniríem a la Valldan agafem el primer trencall a la dreta que mena a la ferrata de la Serra de les Canals, seguim la carretera fins a trascollar la Serra i començar a baixar direcció l'embassament , s'acaba l'asfaltat i comença pista de terra.  Immediatament després de passar un pont girem per la pista de la dreta que continuarem uns 5kms, aleshores trobem un trencall a l'esquerra: La Mora Comdal;  també hi podem anar per la Valldan, càmping de la Valldan fins a una collada i baixar fins El Sàlzer;   continuem recta fins a trobar una granja i uns grans prats, aleshores aparquem mirant de no destorbar el pas de la maquinària agrícola.

També podem anar-hi per Solsona :  carretera asfaltada de Solsona - Montpol - Cambrils (pel pont del Clop). A 4,6 km de Montpol i 6,4 km de Cambrils es troba el coll Pregon, a la carena de Serra Seca (42° 06′ 31″ N, 1° 23′ 09″ E). D'allí surt la carretera que deriva cap a ponent en direcció Oliana que s'ha de prendre. Als 2 km s'arriba a la collada del Sàlzer (42° 06′ 25″ N, 1° 22′ 24″ E) on s'agafa la pista de la dreta.

Deixarem el cotxe, si venim de la VallDan abans d'un revolt marcat a l'esquerra, allà mateix surt una pista que va a un camp, per anar a la via seguirem una pista que hi ha just a sota i que ens durà a un gran camp, el revoltarem per la dreta fent una llaçada en direcció al final dels camps, cap a l'esquerra, sense mai travessar el Torrent Mal.   Des del camp ja podrem veure.l'agulla del Morro el que ens ajudarà a orientar-nos, la via comença a la dreta d'uns balmats,  parabolts visibles.

Començant la primera via al Morro: Esperó de la Martina. Foto Josep Maria Mallofré.

Esperó de La Martina:

Aquesta via té dues tirades, la primera comença per terreny una mica trencat per anar encarant recta amunt cada cop més vertical, a la meitat un parell de passos que s'han d'estudiar i que es resolen be gràcies a la roca ben sanejada.

Reunió en un relleix còmode.

El segon llarg comença flanquejant cap a la dreta per encara amunt per un tram amb còdols ben grans, molt ben trobat!   continua potent però amb millor cantell que l'anterior tirada fent reunió al capdamunt de l'agulla. 

Darrers passos abans de la primera reunió.

Desde la primera reunió el company recuperant la tirada.

Començant el segon llarg, al fons l'Elefant.

Tirada vertical i atractiva.

A la segona reunió, al fons l'agulla reina.

Caminarem per fer un canvi de reunió i començar la segona agulla:

Aresta sud a La Roca Estreta:

Itinerari d'un sol llarg amb roca a controlar i baixa dificultat, hi trobarem dues expansions als dos ressalts que hem de guanyar.    De la reunió cimera ens passarà com a l'anterior agulla, que haurem de caminar un tram per anar a buscar un curt ràpel (10m) fins al peu d'una estreta carena on comença la darrera agulla de la Integral:

Esperó del Sàlzer a la Roca Ampla:

De la reunió al peu del ràpel caminarem a buscar la propera agulla, aquesta és ben airosa i divertida, amb rocam generós i prou sólid fins al cim, aquí hi ha la possibilitat de fer una reunió, però preferim continuar;   el pas al mur final s'ha de mirar i una vegada enfilats l'escalada esdevé plaent fins al cim.

Segon llarg de l'Aresta sud a La Roca Estreta. Foto Josep Maria Mallofré.

Els companys a l'Agulla Estreta.

Anant a buscar el ràpel de l'agulla Estreta, els companys ja pujant a la Roca Ampla.

Fent l'Esperó del Sàlzer a La Roca Ampla.

Empalmem les dues tirades anant a retrobar els companys.

Descens:

Del cim de la Roca Ampla conmtinuarem en direcció Nord fins a un collet, baixarem cap al vessant est, dreta, per una canal prou trempada, hi trobarem una corda per ajudar-nos, acaba amb una xemeneia de bon fer.    Ja al peu de la xemeneïa anirem baixant per on millor veïem fins a trobar la pista per on hem pujat, però una mica més amunt, si tenim ganes de més "gresca" passem pel costat de l'Elefant i les seves vies: Bombardeig Sant Felip Neri, Quico Sabater, Aires de Primavera, Cèrvol Salvatge i Atrapasomnis.

Cim de la Roca Ampla.

Una canal que acaba amb una xemeneïa  ens deixa aprop d'on hem començat. Foto Paco Garcia Quilis.

Material:

Via completament equipada.  9 cintes, alguna Baga per Savina.

De retorn al cotxe no podem deixar de fotografiar aquesta raconada. Foto Josep Maria Mallofré.

Molt bones ressenyes dels amics Joan Prunera ( Col.leccionista de vies) i Lluís Parcerisa ( Romàntic Guerrer)

Una integral molt divertida i que ens ajudarà a conèixer aquesta bonica raconada que és La Mora Comdal.  Les majors dificultats les trobarem a les dues primeres tirades, la resta és prou divertit, sense complicacions.  Ens ho vam passar molt be als trams de cresta, et sents una mica explorador!  com deuria xalar l'amic Joan quan la va obrir.

Roca conglomerada de prou bona qualitat i ben "sanejada", gràcies.

Agulla Tombada o de Sant Jordi o del camí de Can Pobla i de postres via Brocamoll al Morralet de la Querosa. Sant Llorenç del Munt. 06-03-2024.

L'agulla Tombada amb la creu i el Sant Jordi que també li dóna nom des de la pista de Can Pobla.

       Amb el Ricard Rofes teníem ja molt mirada aquesta agulla des que la va piular el Manel i la Ita al seu blog;  hi vam anar un dia amb el Paco amb la mala sort que ens va ploure i encarar aquesta placa inicial molla, doncs que no motivaba...unes setmanes mes tard aprofitem una tarda i hi tornem amb un bon sol.

APROXIMACIÓ:

Anem a Matadepera fins al Pavelló primer d'octubre remuntem la riera de Les Arenes, a la primera rotonda girem pel passeig del Pla que seguim fins a una gran rotonda , la de l'escola Montcau La Mola, aquí seguim l'avinguda de Can Marcet fins al seu final al carrer de les Boixaderes, que seguirem fins que s'acaba aparcant al final;  continua una pista de terra que remunta la vall, la seguirem, baixarem a travessar el Torrent de La Querosa i abans de sortir a la pista de Can Pobla anirem a la dreta flanquejant, passem per la base del Morralet de la Querosa continuant flanquejant fins entrar en un clot enboscat on al final hi ha la base de l'agulla, la via va pel vessant sud, evident.
 

Remuntant el torrent de la Querosa, abans d'atravessar la pista a la dreta trobem l'agulla tombada que també podria ser l'agulla amagada...

Primer i únic llarg:

De la primera visita ja teníem controlat un cap de burí que ajuda a entrar a la placa, es troba bastant a la dreta, comprensible si pensem que la via es va obrir en artificial, actualment sembla més senzill entrar-hi per l'esquerra i ho és però renoi!

Una vegada passada la plaqueta o escanya burins ens hi penjem d'estreps, ara cal anar a buscar un altre burí, aquest amb plaqueta al llavi dret d'una balmeta al mig de la placa.   Cal deixar l'estrep i fer algun pas delicat abans de xapar-lo;   d'aquí anirem ja amb millors preses a buscar la fissura de l'esquerra.   Ens hi assegurem amb un Tòtem groc i un Càmalot vermell que no queda gaire a caldo...avisats pels amics Manel i Ita clavem una U llarga que aquesta sí queda a caldo !  tan a "caldo" que el company no podrà trèure, amb el que queda per a futurs repetidors.

Havent localitzat el cap de burí ens preparem per començar. Foto Ricard Rofes.

Cap de burí que costa de trobar.  Foto Ricard Rofes.

Ja a la placa ens acostem a la fissura on ens podem assegurar amb friends i on clavem un clau al capdamunt.  Fotos Ricard Rofes.

Amb el pitó ben posat és l'hora de fer el pas per entrar al replanet de l'esquerra, pas amb una roca molsosa gens agradable, sort de la seguretat que dóna el pitó !

Ja al replà, gaierebé sense estirar-se trobem un altre cap de burí, d'aquest cal escalar un tram vertical i amb roca sospitosa finsa poder abastar el darrer espit altram més vertical.   Aquest tram és de tensió fins que no es xapa l'espit, ja que el burí de sota és força avall i no crec que aguantés una caiguda...

Tram delicat per abastar un burí prou amunt.  Foto Ricard Rofes.

De l'espit trobem un tram amb bona roca que ens fa escalar amb més fluidesa i ja fins al cim per placa cada cop més suau i agradable.

La reunió cimera la fem d'una Savina amb un cordino nou posat pels companys Manel i Ita, gràcies.

Reunió a la Savina cimera. A la dreta la capelleta metàl.lica de Sant Jordi.

Descens:

Es pot fer una grimpada a buscar la cinglera del davant, tram força brut o rapelar de la Savina, baga i malló pel fet, d'uns 20 metres.  El ràpel és curiós ja que passa per un gran bloc encastat aterrant as la canal oest de l'agulla, si més no curiós. 

Al tram de lliure després d'un artificial precari....

Material:

Dues plaquetes recuperables o escanyaburins, Frienda/Tòtems, nosaltres vam posar el groc i el vermell, el Pitó, una U llarga s'hi va quedar, si no ha passat cap pobre doncs no us farà falta.  Un estrep i vuit cintes exprés.

Ben satisfets al cim de l'Amagada.

Aprofitem les bagues i el mailló que van deixar el Manel i la Ita.  Foto Ricard Rofes.

Ràpel d'uns 20m pel vessant oest ben curiós.

Ressenya dels amics Manel i Ita, gràcies.

Via Brocamoll al Morralet de la Querosa

Després de l'agulla tombada encara ens queda llum i el Ricard s'ha quedat amb ganes d'escalar amb el que baixem una mica anant a buscar el sòcol del Morralet, el flanquegem fins al costat esquerra on hi trobem una gran Savina, aquí comença la via Brocamoll.  Llacem la savina i ens enfilem per sobre d'ella, ara toca flanquejar a la dreta, aquí la via es posa seriosa, aquesta travessa es fa mirar i cal apretar i trobar les millors preses.   Ja al flanqueig progressem amb cura cap a la dreta abocant-nos cada cop més a la timba.    Al final toca anar amunt, ja hem vençut les principals dificultats, ara cal superar un parell de ressalts i arribar al cim per placa.  Una via curta però intensa !

En baixem caminant ja que s'arriba al cim de la cinglera al peu de la pista a Can Pobla.

Material:

Baga per Savines, sis cintes expres, la ressenya recomana un clau que nosaltres no vam necessitar.

Sòcol del Morralet de la Querosa, la via Brocamoll va pel costat esquerra.

Una gran Savina és la primera assegurança de la via i ens ajuda a localitzar-la.

Entrar al flanqueig i ell mateix és la clau de la via.

Després del flanqueig un parell de resalts i arribem a la placa cimera.  Foto Ricard Rofes.

Ressenya dels germans Masó que podreu trobar a Santllors.com

La Normal a l'Agulla Tombada va ser oberta per Josep Fígols i Joan Miquel Dalmau l'any 1971 i amb l'equipament actual demana una restauració.

La via Brocamoll va ser oberta el 24-10-2010 per Óscar i Albert Masó Garcia i és prou ben equipada.  El tram inicial és prou finot i ens deixarà ben satisfets per com n'és de curta la via.