divendres, 19 de maig de 2017

Una via desitjada, Esperó Màgic a la Prenyada.

Cara Nord-Est per on va l'Esperó.
Aquest dilluns passat és festa a Sabadell, el Toni treballa amb el que aniré amb el Joan i l'Arseni; em proposen anar a l'Esperó Màgic...d'entrada arrufo el nas...però de seguida li dic que sí! fa molt de temps que la tenia apunt, fins i tot amb el Toni ens hi vam arribar:  localitzat el peu de via, aquell dia no ens vam enfilar car feia força fred i vent, i des d'aleshores que no trobàvem mai el moment,  la seva fama de via exposada ens tenia una mica frenats.
Al flanqueig de la primera tirada ( Foto Arseni)
Avui no ens llevem gaire d'hora ja que aquesta paret és molt punyetera amb el vent i hi sols passar fred, sobretot a les tardes que és a l'ombra. Enfilem les escales dels pobres cap al Pla de Santa Anna, allà trenquem a la dreta fins al refugi de Sant Benet, abans d'entrar-hi trenquem a la dreta i remuntem la vall, travessem un marc d'una antiga porta. Després del trencall que va a Flautats, a la dreta, continuem amunt, quan el camí arriba a la Xirimoïa on hi ha un munt de vies d'esportiva aleshores nosaltres vam anar pel mig del bosc en direcció a l'esquerra a buscar les parets del fons, a mesura que ens hi acostem veurem la fissura de la Cerdà-Pokorski, nosaltres anirem mes a l'esquerra a buscar una canal que grimparem ajudats per unes bones arrels fins un replanet amable on comença la via.
El Joan acabant-lo i acostant-se a la fissura.
Fa un bon sol, i això anima, no fa calor ni tampoc fred, em canvio la suada samarreta després de l'aproximació i ens comencem a preparar, ens hem dividit la via entre el Joan i jo, l'Arseni s'està recuperant d'una aturada tècnica i prefereix seguir-nos. La roca inspira confiança i tot i que la primera assegurança està amunt s'hi arriba prou be. Aleshores s'enceta un flanqueig horitzontal fins que trobes la segona, d'aquí cal enfilar-se ja tot anant a buscar el començament de la fissura.
A la tètrica i alhora agraïda fissura.
Trobem un petit tram una mica trencat per assolir el diedre i ja hi som, un pitó ben ferm i amunt. Mig en diedre mig per la placa s'arriba a una Alzina que ja té un cordino posat. Continuo amunt, el diedre es va redreçant, trobo l'altre pitó, antigament n'hi havia un tercer; a la placa hi ha un bolt que assegura el flanqueig per entrar a reunió. Jo segueixo tota la fissura fins que s'acaba i l'aprofito per posar un parell d'Àliens, tot i l'aspecte trencat la roca és sòlida. Això em permet passar a la placa amb bons peus i amb passets finots m'acosto a la reunió. Aquesta és equipada amb un parell de bolts del deu amb plaqueta, tot "inox".
Començant la segona tirada. ( Foto Arseni)
Recupero els companys i aviat estem apunt de continuar, els ha sorprès aquesta tirada, que de fet no te res a veure amb el que ens trobarem a partir d'ara: placa vertical amb roca d'escàndol i d'escalada obligada. La reunió per anar tres no és massa còmoda amb el que no m'ho penso i surto a per la segona tirada, la més difícil, vertical i sorprenent ( J.E. Castellnou díxit ). No m'adono que a la vertical tinc una assegurança de la que puc flanquejar a buscar la següent, surto cap a la dreta aprofitant uns bons rocs de peus i m'aturo a llaçar un petit merlet, cuadrat i rabassut, d'aspecte prou sòlid. Renoi amb l'excursió fins la per mí primera assegurança fixe ! ara comença el festival de verticalitat i fins i tot desplom.... sort que els còdols són grans i cantelluts i tranquilitzen l'ànim. Sorprenent-ment aquí trobo les assegurances aprop! el problema està en veure-les !!! m'aturo a una xapa i descanso intentar trobar la següent....la buscava més lluny i la tenia ben a prop...si ho sé no m'aturo ha ha ha.
Arribant a la primera assegurança, abans un petit merlet per calmar l'esperit.

Al tram més vertical i sostingut de tota la via. (Fotos Arseni)
Els moïments són per xalar ! els companys m'anímen i gairebé sóc a la reunió, abans uns súper còdols als que t'hi enfiles a sobre de manera acrobàtica, el darrer l'aprofito per posar-hi una baga que gairebé ho demana !
Segona reunió.
He quedat ben content ! aquesta reunió és incòmoda ja que recolzes els peus en els còdols sobresortint de la verticalitat absoluta, res de replanet, i això anant tres es paga! quin mal de peus.
Joan i Arseni recuperant la tirada.

És el torn del Joan, aquí a l'inici de la tercera tirada. (Foto Arseni)
El Joan no arriba massa animat, això d'escalar de segon no és lo seu! però de seguida surt a fer la tirada; la sortida és compromesa com a tota la via, sempre patint pel factor 2. Comentem de posar una baga a un merlet, però quan hi arriba les preses són tan franques que s'enfila buscar el bolt. Progressa ràpid i li marxa "la tonteria" de seguida, això és una passada diu content! venint de la segona tirada aquesta la troba senzilla amb totes les preses amb canto positiu, potser és que el positiu és ell ha ha ha
Després de suar a l'anterior, aquesta és un plaer !

L'Arseni controlant la situació.

Mostra dels nombrosos merlets, llàstima que no són sempre a on un voldria...

Tercera reunió, mes còmoda que l'anterior.
En passem via de fer aquesta ja mes curta tirada i pensem, bé això s'acaba ! però mai es pot dir blat abans d'hora ! Aquesta darrera tirada torna a ser mes vertical i el pont de roca que marca la ressenya no hi és...i anar a pel fins el bolt, que és molt a la dreta...així que puja i amb dificultat passa com pot un cordino; desgrimpa altra cop a la reunió, descansa una mica i amunt, però no troba la manera, nova desgrimpada....vaja com que ja érem dalt...he he he. A la tercera va la vençuda, amunt, posa el peu en aquest cigronet que es veu bo li dic, així ho fa i quan recolza el peu amb força per aixecar-se a buscar una ma, "crack" i avall....sort del cordino que l'aguanta però tot i això em cau a sobre colpejant-me el braç, quina sentida!!
Fent un repòs a la sortida de la darrera tirada, on hi ha el pas mes obligat de la via i buscant "xapes"... ( Foto Arseni)
Bé, tranquil.litat, estem be; torna amunt i troba una altra manera de pujar aconsegint estabilitzar-se...unes passes amb bons peus i és al bolt buff, ara sí que ho tenim respirem alleujats amb l'Arseni. Torna a ser molt físic aquest tram, verticalitat extrema amb bones preses. El sol toca a la cara i dificulta veure per on progressar, tanmateix no cal buscar xapes, que ja només n'hi ha una tan sols portar força bagues i amanir uns quants merlets al gust.

A partir d'aquí el mur perd una mica de verticalitat. l'Arseni entrant a reunió. ( Foto superior Arseni.)


Cim! un bon mirador de Gorros.
Ja tots tres a la reunió cimera resta caminar a buscar la instal.lació de ràpel al vessant Nord, costat oposat al de la Gomez-Xalmet. Ja que anem amb cordes de seixanta aprofitem per fer un ràpel llarg fins al collet, si es vol es pot fer mes curt i baixar per una canal arbrada, recomanable sobretot si fes molt vent, ja que aleshores les cordes cauen al vessant Nord-est. Del collet anem cap a l'oest, vessant de Gorros, trencant a l'esquerra enmig d'un bosc, hi ha una fita. Ara es flanqueja i es puja un collet. Passarem pel peu de via de la Gómez i mes endavant flanquejarem un roquissar fins a trobar el senderó que ens deixa altre cop a Sant Benet.
Satisfets ja a peu de ràpel.

El refugi és tancat, llàstima la cervesa haurà d'esperar.

Ressenya del blog

  • Escalatroncs

  • Abans de començar teníem planejat baixant de l'Esperó anar a fer una altra via...si si....hem quedat més que satisfets ! són cent metres i escaig de via, però són intensos...no s'hi pot córrer, cal buscar el millor camí, el millor còdol...localitzar els punts d'assegurança...i perquè no? gaudir amb calma de la roca i l'espai...que ben trobat el nom !!! Una via cinc estels: esplèndida escalada, la millor de Montserrat en placa ( Montserrat Rock Climbs. J.E. Castellnou - Xavier Riera) Un dels mes preciosos itineraris de Sant Benet, així que no té aquest màgic nom en va...( Antonio Garcia Picazo. Ascensiones de Leyenda.) Què més dir que no hagin expressat ja aquest bons coneixedors de Montserrat....doncs que és imprescindible. Per disfrutar-la millor anar-hi un bon dia, sense fred, sense romanços al cap, amb el grau ben assolit, que les poques assegurances no ens preocupin, que puguem disfrutar llaçant merlets i acaronant les cantelludes preses. Tan sols un però: les sortides de reunió són exposades, amb possible factor 2 . Aneu-hi atents, no us faci mandra posar merlets. Felicitar els aperturistes, Víctor Viciana i Emma Mora que el juliol de 1982 van saber dibuixar aquesta línia i felicitar els restauradors per com d'acurada ha estat la seva feina: peça per peça, bolts i plaquetes ínox del vuit (?) i del deu a les reunions. Sense anelles per no trèure compromís i mantenir l'esperit dels aperturistes.

    diumenge, 7 de maig de 2017

    Aigua i Tabac a Cal Barricó. Ripollès.



    Les plaques de Cal Barricó
    Aquest dissabte d'una primavera com les d'abans, decidim anar al Ripollès, repetint a les plaques de Cal Barricó. No fa massa vaig tornar-hi amb la Núria, la meva filla, i el Josep i el Toni, aleshores repetirem la via Cotaca i al fer el ràpel ens van quedar moltes ganes de fer l'Aigua i Tabac. Avui amb el Jordi i el Guille tornem a enfilar Coves de Ribes amunt.

    El Guille a la primera tirada d'Aigua i Tabac 5+/6a
    L'aproximació és una pujada constant per una pista tancada al trànsit de vehicles fins als plans de la Masia de Cal Barricó ( en runes) i d'aquí seguint unes fites per sobre unes marques vermelles que no haurem de seguir, ens atansem a peu de paret; al final una forta pujada per tarteram i corriol. Pel Jordi i el Guille és la primera vegada a Cal Barricó, amb el que trio via...com no l'Aigua i Tabac. Començo la primera tirada: aquesta es caracteritza per dos desplomets i unes plaques d'adherència intermitges; el primer és espectacular i es supera en bavaresa, el darrer ben be sota la reunió sembla inabastable...fins que es troba una bona presa que et deixa tibar i a refiar-te de l'adherència per sortir-ne.
    Sota el pas clau i superant-lo.

    La primera reunió és molt incòmoda, sobretot si aneu tres com ha estat el nostre cas: els peus reposen en el canto d'un gran forat amb el que t'has de penjar de l'arnés i posar els peus en adherència de tant en tant.
    El Jordi a l'inici de la fantàstica segona tirada i el Guille recuperant-la.

    Ara continua el Jordi, aquesta tirada és més plaquera, comença finota però sense apretar, sempre trobes el canto que t'ajuda a progressar i la disfrutem molt tots! han sabut trobar un itinerari que salva molt be la vegetació.
    Tram central mes espectacular que complicat...

    Sortint de la segona reunió amb passos aeris
    Ara és el torn del Guille, la tercera tirada és molt curta pe`ro no ens pensàvem que ho fos tant! per sort la sortida és espectacular i aèria, llàstima que de seguida s'acaba i s'entra en un jardí...oi Guillè?
    Superada aquesta panxeta, llàstima! s'acaba la tirada com a tal....
    Reunió! ja? doncs sí que és curt això sí...fem broma amb el Guille quan arribem a la feixa....vaja quina tirada que t'hem reseervat eh? la Millor!!!
    Ja a la feixa ens cal abrigar-nos i el Guille segueix ja que l'anterior tirada era curta....
    Ja a la feixa continua el Guille per raons obvies...una tirada que farem tots tres, senzilla i divertida amb bon canto i elegants passos.
    Ara és el torn del Jordi, fa fresca i amenaça pluja....

    Fent la Cotaca i....plou...prou, s'ha acabat que plou ha ha ha
    El temps sembla que finalment es vol espatllar...després de fer tots tres la primera tirada del pany de paret, continuem amb la Cotaca, el Guille la fa i ja li cau alguna gota, al meu torn la cosa s'anima....a la mitat de la via hi ha una zona amb força allunyament perquè és fàcil, però ja que duc Àliens en poso un per salvar una relliscada...arribant dalt un parell de passos de flanqueig prou divertits, estètics i que li dónen gràcia a la tirada.
    El Ripollès està d'un verd que enamora !
    Plou ja! i el cel ben fosc, el Jordi es quedarà sense pujar....muntem el primer ràpel amb una sola corda a la reunió anterior i d'allà amb dos seixantes a peu de via. Millor així que s'evita la primera reunió, penjada i incòmoda. Tanmateix quan estic muntant el segon ràpel, de cop el cel s'obre i resta blau ! ni fet exprèssament, aquesta primavera...
    Resenya aproximada.

    Ressenyes dels autors

  • Escalades al Ripollès ( Komando Ripollès)
  • Una via molt ben trobada, molt mes homogènia que la seva veïna Cotaca i menys vegetal. La primera tirada, un deu i la segona, un dotze !! la tercera només té la sortida la resta es camina fins la feixa, feixa que és un Txiqui-parc de l'escalada amb sis vies entre el Vè i el VIè grau. Zona recomanable, però a tenir present que és zona d'hivern, si fa sol i no fa vent podeu quedar rostits! Només cintes, ja que l'equipament és de luxe. Amb força més vies per arrodonir l'excursió.

    diumenge, 23 d’abril de 2017

    Dos tontos muy tontos a Àger. Una via per xalar.

    Pany de paret amb marcats desploms per on va la nostra via.
    Quan vam fer la Memòria zero vam trobar-nos al Xavi i el Jordi que venien de fer la Dos Tontos muy Tontos, ens la van deixar com molt bona via, amb el que aprofitem amb el Joan el dilluns 10 d'abril per anar-hi. Avui al Bar Sport de Bellcaire no hi trobem escaladors, el fet de ser dilluns i principi de vacances de Setmana santa deu influir. De Balaguer cap al Port d'Àger, Àger i d'allà enfilem la pista asfaltada de l'observatori del Montsec; agafem el trencall a la dreta que indica refugi de Colobó per tot seguit deixar la pista que baixa i nosaltres continuar planejant per sota les parets. Aparquem ben be sota la via, uns marcats desploms ens ajuden.
    Aquest gravat i la pedra penjada fan que no dubtem que som a peu de via.

    Si ens hi fixem, quan som aparcats sota els sostres, una fita ens marca el camí per anar a peu de via, aquest segueix una canal de desaïgua, tot dret amunt ! renoi com puja! tanmateix gràcies a les fites anem directes a la via, i no en tindrem dubtes ja que hi ha gravades les inicials DTMT i una roca penja d'una branca d'alzina. Peu de via a l'ombra.
    El Joan arribant al llabi on trobarem el pas clau.

    La primera tirada és la mes potent, i se la demana el Joan, comença enfilant un pedestal fins a trobar la paret, al davant un llabi marcat, cap a ell que anem i el rodegem per a poder enfilar-nos-hi a sobre; som a una placa compacta i aquí trobem el pas clau, em va caldre un A-0 mentre que el Joan se'l treu net. Derivem amunt en tendència a l'esquerra a buscar un tram vertical i que desploma fins i tot, però les preses cantelludes ajuden a sortir-ne airós; anem a cercar una Sabina ja en diagonal-flanqueig a la dreta i així fins la reunió, ben penjada.
    Acabant de fer el pas clau i encetant el flanqueig d'entrada a reunió.

    És el meu torn, la segona tirada comença anant a l'esquerra a buscar una fissura-diedre, vertical i atlètica; poso un tasconet i engrapo un bon canto per aixecar-me i va i se'm trenca fent una petita volada, sort del tascó! Passat l'ensurt continuo amunt, aquesta tirada a diferència de la via és la menys assegurada, però és gràcies a les generoses fissures que permeten completar la protecció a demanda. Al capdamunt la fissura es tanca i un bolt a la dreta et recorda que ara hem de flanquejar i recta amunt a un replanet, d'aquí anem a buscar un pany de paret compacte que superarem en bavaresa potent. Ens deixa a un replà on dubto si llaçar una bona Sabina, però a la placa hi ha un bolt amb el que continuo; aquest tram abans de la reunió és d'adherència i finor, llàstima de la trencada i terrosa entrada sinó li donaria un deu a la tirada, sublim!
    Diedre espectacular de la segona tirada, molt estètica, per gaudir.

    La segona reunió és més còmoda, sota els grans sostres i davant del flanqueig, quin flanqueig!
    Passada la bavaresa atlètica un tram d'adherència per fixar-s'hi.

    Fotogènic flanqueig de la tercera tirada i que li fa la competència al de la Rèdrum.

    Es veu finot aquest flanqueig, surt el Joan i avança prou be, a la meitat un tram delicat i abans de l'entrada a la reunió un altre, on cal treballar molt l'equilibri agafat d'ungles a petits cantells i peus en adherencia...buff però surt!
    Entrant a la reunió, uns passos finíssims, d'equilibri i ungles...

    La reunió és ben penjada i altre cop incòmoda, però l'alegria de superar la línia ho compensa tot !
    Aquí "gaudeix" tant el que va de primer com el que recupera la tirada...

    Havent vist com s'ho ha fet el Joan vaig ben concentrat, al començament cal enfilar-se una mica per poc després retornar a la línia horitzontal, una franja rugosa ajuda a recolzar els peus; hem tingut sort ja que una gran taca de mullena ratlla tota la paret, però sortosament mor just a on hem de passar, no dificultant la progressió, altrament pot ser complicat tot i l'abundant equipament.
    Curta i atlètica quarta tirada, amb un diedre-bavaresa per xalar! 

    Aconsegueixo fer la travessa sense pillar olé!! això m'anima a continuar amb la curta però intensa quarta tirada; tornem amb bavareses d'escàndol on unes bones tibades i posicionant be el cos t'aixeques i no pateixes gens. Be no pateixes excepte quan arribes a la gran Sabina, dubto si passar entre ella i la paret o per fora...finalment prefereixo passar entre la paret i la branca i m'enrecordo que duc motxilla ! Ja a sobre el Sabinot munto reunió, i els peus aprofiten el gruixut tronc, quan aquesta es trenqui...aleshores serà molt incòmoda.
    Una Sabina fa les vegades de reposapeus i de "toca-nassos"

    El Joan recupera ràpidament la tirada i es baralla també amb la Sabina. Ara un altre curt tram, hi ha cordades que enllacen aquestes dues, penso que si desapareix la Sabina serà una bona opció, ja que aturar-se ala reunió aleshores serà pesat.
    Flanqueig aeri del sostre de la cinquena tirada, sorprenent és poc...

    Després del flanqueig aquesta tirada és la més espectacular i fotogènica. D'entrada sobta que es pugui passar en lliure per sota els sostres, però sí! s'hi passa, i tot gràcies a uns bons cantells que milloren a mesura que avances com volen-te ajudar a sortir-ne exitós!
    Agafant el canto que et treu del "forat"
    A l'inici el canto és arrodonit i sabonós i penses, renoi...vols dir que ens en sortirem? però cal aguantar i anar derivant a la dreta, els peus en petits cantells o en adherència. Et sorprèn com va millorant el tema i el buit sota els peus...espectacular el canto que et permet traccionar enrera per sortir ja cap a la llum...!!
    Franges Vilanovines a la darrera tirada, llàstima que mes amunt canvia...
    He quedat molt content de poder superar els sostres, però els braços els tinc calents, calents...ens resta una tirada tan sols i li dic al Joan si la vol fer, estic ben satisfet jo. Aquesta comença per roca boníssima per anar empitjorant. Un tram vertical i trencador fa anar amb atenció, però no cau res. Ja som a la feixa i a la fi de festa.
    Això s'acaba....llàstima ! una via fantàstica.

    Dalt la feixa que seguirem direcció Nord fins trobar el camí de retorn.


    Ressenya dels autors


  • GALL'S

  • Ressenya aproximada

    Una línia molt ben trobada! amb trams espectaculars. Molt ben assegurada. Ens caldrà un joc de Tascons i Àliens i Camalots fins a l'1 per a la segona tirada, alguna baga sabinera. Reunions totes amb dos bolts amb anelles i algunes amb un tercer bolt per si es va en cordada de tres, tanmateix algunes reunions són prou incòmodes com per millor no anar tres. Es fa curta, sobretot si enllaceu quarta i cinquena, aleshores queda una tirada molt potent, on els braços se us cansaran segur. Molt divertida i recomanable, esdevindrà una clàssica. Gràcies als seus autors, que de tontos no en tenen un pel : Miguel Àngel Garcia i Juan Gutierrez.