El Bacallà o l'Enclusa. Directa Manresa a la via Bages. Frares. 31-09-2024.

A l'extrem de Frares encantats destaca l'Enclusa o el Bacallà.

           A sobre Coll de Port, al vessant de Frares, exel.leix una agulla de forma característica, tant que se la anomenat de moltes maneres: Aleta de Tauró, el Correcavalls, l'Enclusa, el Bacallà...destaca per ser gairebe´inexpugnable, amb parets molt verticals per tots costats excepte l'aresta sud-oest o aresta Brucs que s'assoleix grimpant.     Arran de la obertura per part d'en Carles Llovet i David Hita de la via Directa Manresa a la cara Nord, que s'uneix amb l'antiga via Bages que entra a mitja paret per resoldre el desplom final, oberta l'any 1968 pels germans Joan i Josep Lleonart del Centre Excursionista de la Comarca del Bages (CECB), ens animem amb el Jordi Ceballos a anar-hi una tarda.
 

L'enclusa o el Bacallà des del Frare gros, hi destaca la feréstega cara Nord.

Aproximació:

Hem de pujar a Coll de Port, nosaltres triem fer-ho per Can Massana, coll de Guirló, pas de les portelles, refugi Vicenç Barbé i collada del Pas del Príncep;  també s'hi podria anar pel vessant Nord passant per sota la Cadireta GR-172.   Trobarem a ma dreta el trencall a Coll de Port que voreja tota la muralla de Frares.

Del Coll de Port seguim l'alta ruta de Frares que s'enfila sense treva amb l'ajuda d'algunes cordes , passamans i cadenes, superats aquestes graonades segueix la forta pujada enmig de la vegetació fins a passar pel coll entre el Frare Cirili a la dreta i l'Enclusa a l'esquerra;   ens enfilem sense traça a buscar la base de la paret,

Aspecte gens engrescador del primer llarg que correspon a la Directa Manresa.

Placa compacta, plena de molsa al començament, per millorar més amunt. Foto Jordi Ceballos.

Primer llarg:     Aquest progressa aprofitant la compacta placa del vessant nord, quan hi arribem l'aspecte és zero engrescador, molta molsa i aspecte prou compacte de la placa amb les assegurances alegres...coneixent els aperturistes, no podíem esperar menys!

La progressió és lenta cercant les millors preses i millors peus, ben concentrat fins a xapar, aleshores baixa la pressió fins a la següent....passat el primer mur trobem un tram amable i un pel ajagut on la roca canvia a millor i anima a encarar el proper mur, potser més vertical però amb molt bona roca;  ens anem decantant a l'esquerra fins a gairebé el llavi amb la paret sud-est.   Després d'aquest tram s'ajeu i s'arriba a la reunió gairebé caminant.  La reunió és ben còmoda de dos parabolts inox i ens permet empalmar amb la via Bages que comença al costat dret, en un replà terrós.

Des del replà de la primera reunió admiro les tres puntes del Frare Cirili.

Segon llarg:      Va a buscar la via Bages, enfilem amunt a buscar el primer clau, original, a una fissura un pel a sobre i a la deta, d'aquest punt fem un flanqueig ascendent a la dreta fins a trobar el segon clau, també original, la vertitat que no inspiren gaire confiança...a més la roca no és de la bona...el Jordi progressa amb molt de compte i supera una barra per stiuar-se a sobre un tram de roca  per la que progressarà, ara cap a l'esquerra tot anant a buscar una fissura vertical que forma una gran llastra, que millor acaronar...abans de la llastra trobem la primera expansió, fantàstic !   baixa la tensió de tots dos....en trobem dues més, aquestes restaurades (parabolt inox) a càrrec del Carles i el David.

Es supera la fissura vertical fins a posar-nos a sobre de la llastra aprofitant l'escletxa superior per agafar-nos i protegir la progressió abans d'encara el mur desplomat final on hi trobarem dues expansions restaurades.   La sortida al cim és de les de sortir de la piscina....res però que el mestratge del Jordi no resolgui amb solvència!

Aspecte del mur del segon llarg per on va la via Bages.

Primera reunió.

El Jordi als darrers metres abans d'entrar a la primera reunió.

Material:  Cintes exprés ( 10)  Baguetes, estreps i joc de Tòtems o similar fins a l1.

Al segon llarg anant a buscar el segon clau tot fent una ziga-zaga.

Descens:    De la reunió cimera, aprofita la de la via del Joan Vidal 7 Nacions UTE, en dos ràpels ( 30 i 35) pel vessant Sud-est.

Acaronant la llastra.

Cal enfilar-s'hi a sobre i aprofitar l'escletxa superior per col.locar flotants al gust.

Al darrer mur extraplomat amb bona tècnica d'estreps.

Vam arribar al cim amb el sol ponent-se sobre un mar de boira!  Un bon regal per una escalada amb dues cares ben diferents, una primera d'escalada en placa i una segona amb placa, fissura i desplom atlètic enmig d'un ambient aeri impressionant 

Molt recomanable, tanmateix cal anar amb el grau assolit ja que s'ha d'escalar entre assegurances i no sempre amb la millor roca.

Recuperant el segon llarg, apunt de sortir al replà somita Foto Jordi Ceballos.

Apunt de fer el primer ràpel. Foto Jordi Ceballos.

L'esquena cimera del Bacallà amb les darreres llums, espectacular ! Foto Jordi Ceballos.

Dos Vallesans a la Bages.

Magnífica ressenya dels aperturistes de la Directa Manresa : Carles Llovet i David Hita, gràcies !

Via Reina - Montesinos al Cavall Bernat de Montserrat. 25-06-2024.

La característica cara oest del cavall amb la berruga per on passa a la seva esquerra la via normal i a la seva dreta la GAM, pel perfil esquerra la Reina Montesinos.

 

        La via Reina Montesinos es va començar a obrir l'any 1971 a càrrec de Gabriel Reina i el seu company Allende, era encara l'època de les directíssimes a cop de burí i així es va fer;  tanmateix inicialment va quedar inacabada i no va ser fins l'any 1983 que es va finalitzar amb la col.laboració de Josep Montesinos . A l'actualitat el material estava prou deteriorat, per això l'any 2000 en David Palmada ( Pelut) en va fer la restauració, retirant el material deteriorat i col.locant burins nous, sense plaqueta, i de tant en tant algun parabolt inox.

APROXIMACIÓ:

La via comença al mateix punt que la via normal, aleshores per arribar a aquest punt ho podem fer per la Canal del Cavall, actualment sense cordes fixes o pel vessant oest que és el que nosaltres vam triar.

De l'aparcament del Monestir anem al final del mateix a buscar les escales dels pobres, arribem a l'ermita de Santa Anna i continuem enfilant-nos per escales que ens menen al peu de la Panxa del Bisbe i el Pla dels Ocells, d'aquí surt un corriol per sota el Serrat de Les Lluernes a la dreta que porta al coll del Cavall, nosaltres preferim remuntar el torrent de Santa Anna per a l'alçada del Cap de Mort anar a cercar el corriol que ens deixa al coll del Cavall.

Aspecte de la imponent placa per on passa la via a cop d'expansió.

Reunió 0 després de la grimpada;  punt d'inci també de la normal.

Començant el primer llarg íntegrament en artificial : burins sense plaqueta i algun parabolt intercalat de tant en tant.

Primer llarg:      Situats sota el Cavall fem la grimpada fins a la reunió 0 al mateix punt que per anar a fer la Normal.   L'inici de la nostra via és al costat mateix de les plaques que hi ha, magnífica la del XXVè anniversari de la primera escalada.

Costa localitzar els burins ja que són sense plaqueta i es mimetitzen amb la foscor de la roca i l'ombra d'aquesta cara oest els matins. Podem dir que la màxima dificultat va estar en localitzar-los !  Els passos són llargs però res que no es pugui sol.lucionar amb una bona tècnica d'estreps.   Algun burí fa patir ja que és prou sortit i ens va fer vibrar....calen moltes cintes i no en vam dur tantes, amb el que el cap de corda anava retirant-ne algunes per anar progressant.

La reunió és en una lleixa còmode per a tres tot i que impressionant !

A part dels passos prou llargs, la dificultat està en anar localitzant els caps de burí....

Arribant a l'airosa primera reunió.

Segon llarg:          surt cap a l'esquerra de la reunió fent un flanqueig horitzontal resseguint una balma fins que al seu marge esquerra comença altre cop recta amunt;   nosaltres,  no vam continuar la via, vam seguir uns parabolts que continuaven recta amunt possiblement d'una via d'esportiva moderna.    Fent-ho així aviat vam poder deixar els estreps i progressar en lliure fins a la segona reunió sota el mugró cimer, comú amb la via Normal.

Continuem per una línia de parabolts d'una via d'esportiva, la Reina fa un flanqueig cap a l'esquerra. Foto Nandi Salas.

Ja progressant en lliure. Foto Nandi Salas.

Tercer llarg:          És comú amb la via normal, senzilla grimpada d'un muret que de seguida ens deixa al cim fent reunió a la base de la Moreneta.

Darrers metres abans de cim. Foto Nandi Salas.

Ben contents al cim del Cavall Bernat.

Descens:      Amb dos ràpels, el primer de la Moreneta fins al damunt de la berruga ( 20 m.) i el segon d'uns 50 metres pel vessant que mira a la paret de Diables i per on puja la via normal, molta cuira a no errar-la i anar cap al vessant contrari per on puja la GAM......això ja ha causat un accident mortal !

Espectacular el segon ràpel amb tota la Paret de Diables al darrera. Foto Nandi Salas.

Material:    Unes 25 cintes exprés, 14 plaquetes recuperables i un parell d'estreps.  Un Friend 0,5 per al flanqueig del segon llarg.

Magnífica ressenya de Robert Corell del seu Blog Montserrat endins, gràcies 

Via La Calderilla a la Paret de la Formiguera. Sant Llorenç de Montgay.

A la paret de la Formiguera hi destaca aquesta fissura per on va la via d'avui.

 

                La paret de la Formiguera a Sant Llorenç de Montgai és un paradís per a hiverns anticiclònics o dies amb vent fort de nord.    A evitar en cas de boirades a la zona o en dies de forta calor i gens d'aire.     Aquest hivern hi hem anat sovint, el que ens ha permès d'anar tatxant vies com és el cas de la d'avui :  La Calderilla, oberta l'any 1979 per Josep Godoy i Jordi Muñoz i reequipada el 2017 pels mateixos autors amb l'ajuda de A. Sans.     Amb el Josep Maria  hi fem cap un 13 de gener d'enguany.

APROXIMACIÓ

Si venim del sud farem cap a Balaguer d'on agafarem la LV-9047 cap a Gerb i Sant Llorenç de Montgai;   passem el poble i abans de travessar un pont agafem un trencall a l'esquerra, camí de terra que ens deixa a un ampli aparcament on deixem el cotxe.   Si venim per la C-13  abans d'arribar al poble de Camarasa girem a l'esquerra i anem per la LV- 9047 ara en sentit contrari, passada la paret de l'Ós i abans de travessar un pont entrem al mateix aparcament a la dreta.

De l'esplanada de l'aparcament surt un corriol que seguirem fins a trobar un trencall a l'esquerra, travessem el torrent del Barranquet del Mas del Cinto per enfilar amunt cap a remuntar la via de tren de Lleida a La Pobla de Segur;  la travessem amb cura, passen pocs trens però en passen, i continuem planejant el camí a la Paret de La Formiguera, Abans d'arribar a la via Normal ja veurem la característica fissura en arc on comença la via, una pedra enganxada amb el nom ens confirma que som a la via.....potser no calia.

Per si tenim algun dubte....

Primer llarg:   Som davant la fissura que hem de recórrer, abans trobem un curt ressalt, ens hi enfilem i ja som dins l'escletxa, aquesta és ampla a baix i s'anirà tancant a mesura que ens enfilem;  escalem pel llavi de l'esquerra amb roca que et fa malfiar, però que és molt ben sanejada i és prou sòlida i franca.   Després del segon bolt ens toca passar a la placa, pas espectacular i bonic.  Una vegada situats, seguirem escalant per placa amb passos ben bonics fins a trobar la reunió sota el mur del segon llarg que es veu ben ferm.    El pas de la fissura a la placa sembla pitjor del que resulta en realitat, ara, prohibit caure, ja que aquesta seria lletja....

Cal enfilar-se a un sòcol per assolir la fissura. Foto Josep Maria Mallofré.

Arribant al tram clau, passar a la placa de l'esquerra. . Foto Josep Maria Mallofré.

Ja a la placa i arribant a l'airosa reunió. Foto Josep Maria Mallofré.

El company abans d'entrar a la primera reunió.

El Tren de la Pobla o Tren dels Llacs ens saluda !

Segon llarg:      Surt recta amunt de la reunió, primer en tendència a la dreta per anar variant a mesura que ens enfilem i les preses manin.   Escalada de finura, de les d'anar cercant la millor presa per anar progressant, i no sempre les trobem a la vertical de l'assegurança.   Cap a la meitat de la tirada trobem un tram més finot, haurem de serrar les dents !  l'arribada a la reunió ja és més tranquil.la.   Molt ben equipat !

Començant la imponent placa del segon llarg.

Cal progressar amb calma tot estudiant cada pas.

Cap a mitja tirada trobem els passos més exigents.

Tercer llarg:     De la segona reunió anirem cap a la dreta seguint una mitja feixeta, flanqueig pràcticament horitzontal fins al final, en que trobem una placa de forats que hem d'encarar cap amunt;  travessem un diedre i per ell ens enfilem amb passos senzills i ben macos fins a la reunió, el tram final és superar un seguit de ressalts on la paret ja s'ajeu i la dificultat afluixa molt, tot un plaer.

Després de l'apretada de l'anterior llarg, gaudint del flanqueig. Foto Josep Maria Mallofré.

Material:     Via completament equipada on només necessitarem unes 14 cintes exprés + reunions.

Acabat el flanqueig  hem d'enfilar amunt amb passos ben divertits. Foto Josep Maria Mallofré.

Descens:     Podem rapelar per alguna via veïna o baixar caminant : anirem en direcció est, fites i punts de pintura verda;un corriol ens deixa a les vies del tren, travessem un túnel  hi sortim al barranc per el que hem pujat, d'allà a l'aparcament.

Tram vertical amb bona roca tot un plaer d'escalar. Foto Josep Maria Mallofré.

Sant Llorenç de Montgai enamora....

Darrers metres per entrar a cim !

Foto Formiguera un cop mes !

Ressenya de l'amic Joan Asín del seu Blog homònim, gràcies.

     Una via de caire esportiu, per l'equipament, que ressegueix una fissura evident i quan aquesta es tanca passa a la placa, aquesta esdevé monolítica, amb les preses justes per a deixar-se fer en lliure.  El tram final decanta a la dreta per evitar uns murs desplomats, fent un flanqueig estètic que va a buscar un diedre canal de molt bon escalar, per gaudir !   Se'ns pot fer curta, aleshores podem rapelar i  anar a fer qualsevolde les moltes vies properes:  Isaac-Gabriel, Martinetti , normal etc.