Via del Castor al Roc del Capó. Alta vall del Ter. 01-07-2026.

Visió parcial del Roc del Capó des de l'aparcament, a la dreta de la paret que es veu, per on va la via Vaca bruna.

 

       Fa molta calor i cal anar a llocs alts si volem escalar a gust.   A la vall del Ter, sobre Setcases, s'hi  han anat obrint línies ben interessants;  A la Coma de l'Orri, paret dels Marrans, Piràmide de la canal de l'Aigua, al Roc de l'Orri, un pel més amunt a les cingleres de la Xoriguera i a les Roques d'en Pera...però força més avall, a l'indret de la font del Viver de la Plana, als Rocs del Capó l'equip Rumba Team hi ha obert unes quantes línies: al Roc del Capó dret: la via del Castor, la via La Guillotina o la via Fa Fred...al Roc del Capó petit la via Vaca Bruna o la via Escalfa caps....Nosaltres avui com a primera visita a la zona triem la via del Castor.

APROXIMACIÓ

De Camprodon anirem a Setcases, agafem, la variant per fora del poble direcció a les pistes d'esquí de Vallter, travessem un pont sobre el ter i abans de trobar la pista forestal a Molló i Espinabell, a l'esquerra, hi ha un aparcament prou gran, al seu final la font del Viver de la Plana;   d'aquí surt una pista que va cap al riu.

Podem triar travessar el riu directament o be buscar una passera, la primera és un tronc que demana fer alguns malabarismes per a travessar i un pel mes amunt trobem dos troncs caiguts que permeten travessar còmodament.   Per arribar-hi abans d'arribar al Ter seguirem un corriol de marques blaves que en un tram segueix molt aprop la carretera, quan torna cap el riu buscarem la passera.

Una vegada travessat el riu Ter remuntem la seva riba, trobarem alguna fita, fins a un punt que una gran fita ens indica que hem de remuntar el pendent, traça feta, i en poca estona som al peu del mur on s'inicia la via, sageta i parabolt visible.

 

Font del Viver de la Plana, fresquíssima !

Diferents maneres de travessar el Ter.....

Aquesta és la més ràpida i refrescant !

Després de remuntar un curt tram de riu, una costeruda i curta pujada ens deixa a peu de via.

Primer llarg:     Comença ajagut amb força molsa que s'ha anat netejant fins a un primer bolt, aquí la paret es redreça, força bon cantell fins a un tram finot protegit per un altre bolt, aquí hi ha el pas de la tirada;  una vegada superat  anem travessant sostrets fins a situar-nos a la dreta d'un arbre llaçat, aquí es torna a trobar un mur trempat, que es supera primer per la dreta per tot seguir anar a l'esquerra entrant a una rampa fins a la primera reunió.

El Ricard protegint el pas abans de la primera assegurança.

Treballant el pas del primer llarg.

Anant a buscar el segon mur del llarg.

Inici del segon llarg. Foto Ricard Rofes.

Segon llarg:     comença per placa agraida fins a trobar un ressalt on hi ha la primera assegurança fixa de la tirada;  una vegada superat entrem a una placa fissurada que remuntem fins a una franja que permet flotants, d'aquí ja comencem a flanquejar a l'esquerra fins a un ressalt on trobem la segona assegurança fixa.   Una vegada fet aquest pas trobem la reunió a l'esquerra.

Els companys recuperant la tirada.

Muret abans d'entrar a la segona reunió. Foto Ricard Rofes.

Tercer llarg:     continua en diagonal a l'esquerra anant a buscar un muret, aquest es supera prou be gràcies a les bones preses que hi trobem, millors quan més a l'esquerra anem.   Continua per un esperó piramidal molt agradable fins la reunió.

Flanqueig inicial del tercer llarg. Foto Ricard Rofes.

Encarant el muret del llarg.

Entrant a la tercera reunió. Foto Ricard Rofes.

Tercera reunió.

Quart llarg:      Surt de la reunió a buscar una aresta molt divertida i senzilla fins que aquesta s'acaba.

El quart llarg és una cresteta ben agradable.

Descens:      De la reunió cimera anem a un coll del que per la canal de la dreta anirem baixant fins al camí de la llera del riu.  A l'inici ben dret i ple de fullaraca, cal anar amb compte.

Material: una dotzena de cintes exprés, joc de Tòtems o similar fins a l'1 i bagues per arbres.

Via oberta per l'equip Rumba Team : J. Tàpia, J. Quellós i B. Jover el 19-10-2024.

de caire semiequipat com ens ténen acostumats i amb trams on s'ha d'escalar.  De les més assequibles de la zona, tan sols el primer llarg ens pot donar feina, la resta són prou senzills i de bon equipar.   Com la majoria de vies d'aquesta zona, molt arbrades, eviteu anar-hi després de pluja recent.  Primer llarg a l'ombra.

Ressenya dels autors i del Manel i Ita, gràcies !

Via dels Duis a la Dent d'en Rossell. 23-08-2025.

Tot aproximant pel camí vell de Núria ja podem veure la paret.

 

               Aquesta zona tant la podem escalar a ple hivern en dies d'anticiclò com a ple estiu si bufa vent o be si la temperatura no és alta, nosaltres hi vam anar a finals d'agost i prou be.

La via triada la dels Duis va ser oberta per Joan Jover i Joan Francesc Brusi l'abril de 1981 per posteriorment ser reequipada el maig de 2006 pel mateix Joan Jover, Josep Soler i Luís Alfonso;  els aperturistes ja ens fan pensar en una via interessant amb les assegurances allunyades i escasses, amb força trams d'autoprotecció.

APROXIMACIÓ:

La Dent d'en Rossell i el Roc del Dui són a la vall de Núria , al vessant dret orogràfic.   Hem d'anar fins a Queralbs per continuar per la pista que puja a Fontalba;  hi ha qui fa l'aproximació en descens des de la darrera curba a esquerres abans de Fontalba, nosaltres ho fem des del camí vell de Núria, pel que deixem el cotxe a l'aparcament habilitat.   Trobem un pal indicador cap al Roc del Dui que seguim fins a trobar un oratoi i poc després una font, aquí el camí planeja, a l'esquerra una fita ens indica que hem d'enfilar-nos per la tartera tot seguint rastre de fites que es van perdent...entrem als pendents herbosos i ja veïem el nostre objectiu amb el dau característic del primer llarg.

Després d'una font comencem a enfilar la tartera fins els herbeis i peu de via.

Del peu de via ja identifiquem l'entosta del primer llarg. Foto Ricard Rofes.

Començant el primer llarg

Primer llarg:    comença en unes feixes ajagudes amb força molsa a l'esquerra del bloc adosat característic.   Tirada completament neta i que anirem protegint no sempre a on ens caldria...ja sota el dau podem entrar-hi per la dreta, més senzill, que no pas fàcil, o per l'esquerra, atlètic i espectacular.  Nosaltres triem per la dreta que no imposa tant.   Entrar al diedre és el més punyetero.   Continua amb passos bonics fins la reunió sobre l'entosta.

Assegurant l'entrada al diedre abans de la reunió.

Primera reunió sobre de l'entosta.

Començant el segon llarg.Foto Ricard Rofes.

Segon llarg:   Sortim de la reunió cap a la dreta a la recerca de la primera assegurança, de la que continuem per on mana la roca, trobem un pitó i flanquegem a l'esquerra a trobar-ne un altre, continuarem recta amunt tot seguint les escasses assegurances que hi trobem i que ens indiquen el camí.  Acompletem amb Flotants quan podem, no sempre quan voldríem...la reunió en una feixa a l'esquerra.  Bon llarg de placa 45 m.

Tirada de placa prou tècnica.

Entrant a la segona reunió.

Tercer llarg:   surt de la reunió cap a l'esquerra amb un flanqueig horitzontal que ens deixa a la vertical del diedre canal que ens durà en 25 metres a la reunió que és a la vertical de l'anterior aproximadament.

Inici del tercer llarg.

Començant el quart llarg. Foto Ricard Rofes.

Quart llarg:   Surt per la dreta de la reunió superant una placa fins a un replà que creuarem aant a buscar un diedre, creuarem la adicctes al disolvent,, llaminer anar pels seus bolts....com ens va passar a nosaltres fins que vam rectificar.   Flanqueig vegetat a buscar una placa potent per entrar a reunió, ben estètic i curiós.

D'aquí cal flanquejar a l'esquerra i mirar de no posar-se a l'addictes al disolvent.

Flanqueig d'entrada a la darrera reunió.

Descens:   Si com el nostre cas heu fet l'aproximació pel camí vell de Núria, ens caldrà anar a l'esquerra a buscar l'esperó i anar baixant per ell fins a un ressalt vertical a on hi trobem una corda fixa;   ja a peu pla baixem cap a l'esquerra per passar prop de la base de la paret i encarar els herbeis fins a la tartera del matí i d'allà al camí desfent el del matí.   La via es pot baixar en tres ràpels :  d'R4 a R3, d'aquesta a R1 i d'aquesta al terra

Material:  Unes dotze cintes exprés i joc de Tòtems, Tascons opcionals, bagues savineres. Si es fa la variant de l'esquerra del primer llarg Càmalot del 3.

Ressenya de Luís Alfonso (Luichy) gràcies.

Via Ozymandias al sòcol de Narieda oest. 04-07-2025.

La cara Oest de la Roca Narieda amb el seu sòcol, ideal per dies de calor.

 

               Amb aquesta calor s'ha de buscar l'ombra, i pel matí la cara oest de la Roca Narieda és ideal;   amb el Toni i el Joan Pera ens hi acostem, allà coincidim amb la colla de la Seu : Pilar Perales, ;iquel Garrell i Ramon Rubio que amés de bons amics són els aperturistes de la via que anem a fer.

La via la trobem a la dreta de la Línies de Nazca i abans de l'esperó Ja et val.

APROXIMACIÓ:

Anem cap a Oliana on esmorzem, d'allà continuem direcció Andorra    (C-14).   Passat Coll de Nargó girem a la dreta per agafar la L-401 tot travessant el Pont d'Espià;  de seguida girarem a l'esquerra direcció Fígols, tenim a la nostra dreta les parets de Narieda oest, trobarem un primer aparcament a l'esquerra que és prohibit, el següent, més gran és on aparcarem.  

Travessem la carretera i ens enfilem per un corriol on ara hi ha una cadena per ajudar a pujar i baixar;  anem seguint amb intuició el corriol fins arribar a la paret, com hem anat força a la dreta apareixem a la Línies de Nazca, i a la dreta la Ozimandies. Uns 20 minuts des del cotxe a peu de via.

Peu de via i primers metres en adherència. Fotos Pilar Perales.

Primer llarg:     comença amb un curt tram d'adherència que ens deixa sota un sostret, aquest te molt bones preses i es supera be en lliure, continua una placa que es va fent cada cop més fina i dreta, aquí hi ha el pas de la tirada, que no vaig llegir be i em va caldre un A-0.  Superat aquest tram la paret continua en placa ara més agraïda, grau mantingut fins a la reunió, al costat d'una Savina.

Superar el desplomet és un pas atlètic i no pas el mes difícil. Fotos Pilar Perales.

Superat el pas de 6b la via continua potent fins la reunió. Fotos Pilar Perales.

Segon llarg:     comença anant amunt i a l'esquerra, aquest inici és de roca trencada i sanejada, cal anar amb atenció.  Es situa a la vertical de la reunió i continua progressant sense massa dificultat fins a un mur que es redreça i on ens caldrà fer alguns A-0's per arribar a la segona reunió més tranquil.lament.

Primera reunió. Fotos Pilar Perales.

Començant el segon llarg. Fotos Pilar Perales.

Fotos fetes per la Pilar des de la Línies de Nazca, gràcies.

Començant el tram més potent on caldrà tibar de cinta...foto inferior Pilar Perales.

Segona reunió, Fotos Pilar Perales.

Tercer llarg:     Comença per l'esquerra de la reunió i com en l'anterior tirada seguir a la dreta i amunt a la vertical de la reunió, placa que s'anirà redreçant fet que ens pot obligar a tibar de cinta si ens cal.    Al tram final s'ajeu la paret fent una entrada a reunió més relaxada.

Recuperant el tercer llarg. Fotos Pilar Perales.

Emergint de la vertical, aquí se suavitza la tirada.

Foto Ozymandios....!

Descens:     Amb un parell de ràpels, el primer de 30 metres aprox a la segona reunió i d'aquesta al terra amb dos 60's;  també es pot baixar caminant, ens enfilem fins a trobar fites , aleshores les seguim cap a l'esquerra tot flanquejant fins a trobar la pista d'aproximació a la via Xelo-Bam.  D'aquesta a la carretera, abans trobarem una drecera.

Tota la colla que ens vam aplegar !

Material:     Via completament equipada que resoldrem amb 16 cintes.

Ressenya i panoràmica dels aperturistes, gràcies !