divendres, 20 de novembre del 2026

Roques Bessones de Solius, via Hippie Dyke a la Bessona Nord i Gavinòdrom a la Bessona Sud.

Les Roques Bessones des de l'Agulla de baix.


 

                Avui decidim visitar el sector més oriental de les Agulles de Solius, concretament les Roques Bessones on hi tenim dues vies clàssiques per assolir les seves dues puntes, la Nord i la Sud.    A la punta Sud ja hi havíem estat  escalant la via Gavinòdrom el gener d'enguany i aquest cop arran de la publicació al blog de l'amic Sergi Villar, "Les Altres Vies " de la Hippie Dyke que assoleix el cim de la bessona Nord ens animem a tornar-hi amb el Paco que no les ha fet.


APROXIMACIÓ

Nosaltres vam agafar l'AP-7 fins la sortida 9AB direcció Palamós entrant a la C-35 i continuem per C-65.   passat Llagostera a l'altura de Mobles Mula agafem la via de Servei i passat el pas soterrat girem a la dreta direcció Mas Patxot i abocador de runes;  continuem la carretera fins a l'aparcament.  A Google Maps teniu el punt d'aparcament senyalat.   Ja a l'aparcament de l'esquerra anem per un camí de terra, el seguim deixant de banda alguns tencalls, fins a trobar una plaça amb tres corriols, agafem el de mes a l'esquerra que comença pla per baixar molt dret poc després, a trams molt erosionat per les motos i l'aigua, torna a aplanar-se, travessem una zona de roca nua per passar pel costat d'una agulla amb vies d'escalada, penso que és l'Elefant;  deixem enrrera aquesta agulla i continuem per una pista estreta en baixada, en un punt trobem una fita i agafem un corriol en forta baixada cap a la dreta i després torna a pujar, travessem una pista ampla i sortim a una plana tenint al davant les Roques Bessones.   Continuem baixant pel vessant oest fins a fer cap a l'esquerra quan veïem una canal arbrada que separa les dues agulles, és el peu de la via Hippie dyke;  per anar a la Gavinòdrom continuarem avall fins que s'acaba la paret, aleshores anem a l'esquerra a buscar el peu de via, arbre mort aprop.   Veurem un bolt  quan la paret es redreça.


Les dues vies per assolir les Bessones Nord i Sud.


VIA HIPPIE DYKE A LA BESSONA NORD

Peu de via de la Hippie dike.


Primer llarg:   Comença a l'esquerra d'una caverna per un pany de paret prou llisot;  només començar t'adones que el grau proposat apreta, i és que no hi ha bones mans i t'has de refiar dels peus, que en aquest sauló costa d'entrada.
Superats els primers metres, els més fins, l'escalada esdevé més tranquil.la gràcies a que trobem millors agafadors per a les mans;   a partir del tercer bolt cal decantar-se a la dreta per superar un ressalt vertical i que amb aquesta maniobra ens hi posarem al damunt gràcies a les vetes de quars que hi trobarem.
Per anar a buscar la reunió seguirem flanquejant a la dreta tot seguint la curiosa formació geològica.
Començant el primer llarg, que ens posa les piles només començar.


Cal treballar molt be amb els peus, de mans petits relleixos...


Les mans milloren i la progressió esdevé mes relaxada.

Superem un esperó per derivar a la dreta cap a la reunió.


Entrant a la reunió i a la mateixa.   Foto Josep Sanz.


Segon llarg:     surt cap a la dreta tot seguint les formacions de quars fent un flanqueig ascendent fins a una placa molt interessant, semblaria que hauríem d'entrar-hi directament, però no hi ha preses de mans ni peus, la via continua doncs el flanqueig, fins i tot fa un descens per a poder arribar a la placa amb més senzillesa.  Ja a la placa anem amb cura ja que el sauló està degradat arribant a la reunió en una mena de coll, còmoda.
Bonic i divertit flanqueig del segon llarg. Foto Josep Sanz.



Al final de la placa hi trobem la reunió, ben còmoda. Foto Josep Sanz.

Descens:   Dela reunió cimera anem a buscar l'esplanada entre les dues puntes baixant caminant per una canal arbrada primer i després revoltant per nord la punta Nord fins al camí.

Ressenya de la via gràcies al blog d'en Sergi Villar : Les Altres Vies. Gràcies.



VIA GAVINÒDROM


Continuem baixant pel vessant oest fins que s'acaba l'agulla, aleshores anem a l'esquerra com si volguessim trobar la cara sud, quedant-nos al peu de les rampes de la punta Sud on comença la via, arbre mort aprop.  Si ens hi fixem, després de les primeres rampes veurem un bolt quan la paret es redreça.

Peu de via de la Gavinòdrom a la Bessona sud.


Primer llarg:    Comencem gairebé caminant per anar a buscar un esperó, el de més a l'esquerra, al mig una canal vegetada.   Quan es comença a posar dret trobem un bolt, més amunt un arbust llaçat, i poc després trobem la reunió gairebé a peu pla.    Hi ha la possibiliat d'enllaçar amb la segona tirada.
Al primer llarg i entrant a la  reunió.


Segon llarg:      Surt de la reunió amunt direcció a un arbust sec, que podem llaçar, o no, molt aprop i per trreny senzill trobarem el primer bolt.    Ara comencem un flanqueig descendent que fa mes impressió que difícil no és...tanmateix per al segon és més exposat, sobretot el pas d'entrada a reunió.

Curiós segon llarg en flanqueig descendent i una entrada a reunió curiosa. Foto Josep Sanz.


Des de la segona reunió, la primera. A sota al pas d'entrada a reunió.


Segona reunió.


Tercer llarg:    De la reunió anem a buscar l'evident diedre vertical del davant, la progressió és franca, es van trobant cantells i l'adherència de peus és prou bona;  podem progressar per l'esquerra o be en tècnica de diedre segons preferim.
Les assegurances fan escalar el que li dóna un plus.   Abans d'entrar a la reunió trobem un ressalt que podem encarar directe o per l'esperó-placa de l'esquerra.

Diedre del tercer llarg.

Treballant el diedre de diferents maneres. Foto inferior Josep Maria Mallofré.


A mig diedre ( Foto Josep Maria Mallofré) i abans del darrer pas abans de la reunió.



Quart llarg:    De la tercera reunió sortim cap a la dreta travessant un collet i enfilant una aresta senzilla fins al seu caire, amb escalada aèria i plaent, molt divertit.  Hi trobem un cable de vida ja que és on acaben totes les vies esportives de la cara sud.   Fem reunió d'un arbret tot just quan s'acaba la carena.   D'aquí podem anar a pujar el cim sud tot caminant-grimpant.
Entrant a l'aresta del quart llarg.


Gaudint l'Aresta. Foto Josep Sanz i Paco Garcia Quilis.



Descens:   De la quarta reunió baixem a l'esplanada entre les dues agulles i d'aquí caminant-desgrimpant fins a revoltar l'agulla Nord pel seu vessant Nord fins al camí.
Als cims de l'agulla Nord i de la Sud. Foto Josep Sanz.



Material:    Les vies estan completament equipades farem amb unes set cintes exprés + reunions. Opcionalment més si volem empalmar tirades.

Ressenya de la via Gavinòdrom del blog de l'amic Joan Asín, gràcies !

dilluns, 9 de novembre del 2026

Els Senyors de les Pedres al Puig de Queralbs, una gran descoberta a la Serra de Rodes. Alt Empordà. 11-12-2025.

L'evident esperó-aresta per on va la via des de la baixada del Puigsaquera.


                           A l'alt Empordà i concretament sobre la badia de Roses a la Serra de Rodes l'equip Rumba Team ( Jordi Tapia, Bernat Jover i Jordi Quellos ) i van obrir el 26 de gener de 2025 una línia atractiva a un lloc on semblava que no hi havia res per escalar...i no !  als esperons sud del Puig de Queralbs hi ha roca i prou bona per gaudir d'una escalada diferent.   Advertits per les piulades dels amics i companys Manel i Ita, Joan Prunera, Sergi Villar, etc ens animem a fer-hi una visita.


APROXIMACIÓ:

Hem d'anar a Roses a buscar la carretera de Cadaques on trobarem la urbanització Mas Fumats, pugem fins al carrer Menorca on aparquem abans d'entrar-hi, carrer sense sortida i sense aparcament, al revolt hi ha espai per a dos o tres cotxes.   Ja a peu anem fins al final del carrer Menorca, a l'esquerra un corriol s'enfila fins a sobre la casa, marques grogues que anirem seguint, el nostre primer objectiu és assolir el Puigsaquera, el corriol puja ben dret, ens haurem de fixar en les pintades.   Ja al cim, continuem el carener, trobem una barraca metàl.lica, molt bruta, no apta per a vivac;  encara no veïem el Puig de Queralbs, flanquejarem pel vessant oest fins a baixar a un coll, Coll de la Jacona, tot baixant ens haurem fixat amb els esperons per on va la via.   Del coll anem a l'esquerra, corriol, passem per una cova amb una imatge budista pintada, continuarem baixant a buscar un tarteram, fites, ja al capdavall planegem fins a arribar a un esperó ajagut on una fletxa picada a la roca ens confirma que la via comença allà.  Una hora a hora i mitja fins a peu de via.


 

El Puigsaquera, cim que hem d'assolir per arribar a la via des de la urbanització.

En aquest ample revolt deixem el cotxe, abans del final del carrer Menorca.

Primera fita, el Puigsaquera ( 471m.) amb la senyera.


Passat el cim hi trobem aquesta barraca metàl.lica no apta per a vivac.

Hem de continuar carenejant direcció nord-oest, al fons ja s'albira l'objectiu. Fotos Josep Maria Mallofré.


Arribant al Coll de la Jacona, on girem a l'esquerra.  A sota grafiti tot aproximant.


Primer llarg:     Estem a la base dels esperons que vèïem tot baixant;  comença amb una placa ajaguda que arriba aun mur on ja es posa vertical, encarem el mur per la seva esquerra amb bones preses, un pitó ens confirma que anem be.   Ja al mur anem progressant amb petites regletes que dónen confiança.   Ja a la placa  trobem un parabolt i més amunt un altre, enrem a un petit relleix, aquí cal flanquejar horitzontalment a l'esquerra per trobar la reunió, sota del següent esperó, jo vaig continuar recte primer i vaig haver de desgrimpar.
Primer llarg, a l'inici rampós per trempar més amunt . Foto Josep Maria Mallofré.

Arriba un punt que cal anar a l'esquerra flanqueig horitzontal per entrar a la primera reunió.


Segon llarg:     Comença recta amunt per la placa que esdevé un esperó, amb algun ressalt més picantó, ben protegit.   Tirada d'uns 55 m ben maca de fer.

Tercer llarg:      És una tirada de canvi de reunió per enllaçar un altre esperó tot buscant la millor roca;  hem de baixar i flanquejar cap a l'esquerra, si ens hi fixem veurem la propera reunió.  Ens ajudaran algunes fites.  És senzill però exposat.

El segon llarg continua per un esperó ben interessant.



Quart Llarg:   Després del flanqueig ens trobem als peus d'una placa, primer ajaguda per després trempar, però plena de forats que fan la seva escalada un gaudi.   Al capdamunt la placa es converteix en esperó i després d'un bolt haurem de fer un flanqueig descendent a la dreta per situar-nos sota una placa interessant.  Tirada també prou llarga aprox 55 m.
A la interessant placa de forats del quart llarg després del tram d'ensamble del tercer.

Quarta reunió, a la que s'hi arriba en un flanqueig descendent a la dreta.

Entrant a la quarta reunió i escrivint al llibre de registre. Fotos Josep Maria Mallofré.



Cinquè llarg:    A la quarta reunió hi trobarem una capsa amb el llibre registre de la via.   Aquest cinquè llarg presenta un caire més potent, ja només sortir de reunió ens trobem amb un pas d'apretar per situar-nos a la placa, aleshores progressem pel costat del diedre de l'esquerra que ens permet posar alguna assegurança fins arribar al primer parabolt;  seguim remuntant graonades per un diedre-placa anant a buscar el mur que tenim a la dreta i per on ens enfilarem;  escalada d'anar amb compte ja que hi ha molsa i sorreta amb força aire.  Ja al mur les preses són millors i es progressa sense tanta tensió fins al final de les cordes que trobem la reunió d'un bolt i un pitó.

Aquesta tirada ens farà escalar !  Una sortida potent i una continuació picantona. Fotos Josep Maria Mallofré.


Acabant el tram de placa per començar un mur divertit. a la cinquena tirada Foto Josep Maria Mallofré.

Des de la cinquena reunió aspecte del que resta, ambient d'aventura.


Sisè llarg:    És un canvi de reunió altra cop per anar a buscar bona roca i escalable:  anem a la dreta i suprem un petit ressalt, el bixem i encarem un alte que grimparem fins al peu d'un mur vertical on veurem una bonica fissura a la seva dreta.
Fent el sisè llarg, mig caminant, mig grimpant.

Fissura diedre vertical del setè llarg.


Setè llarg:   Som al peu de la fissura vertical, es veu ben interessant, desequipada, amanirem a plaer amb els Tòtems, llàstima que és tant curta !  un cop superada anem a un mur d'aspecte trencat amb una cova que evitarem per l'esquerra fins assolir la reunió d'un bolt.   Som gaierebé dalt, resta un tram divertit.
Entrant a la setena reunió i fent el senzill i divertit vuitè llarg. Fotos Josep Maria Mallofré.



Vuitè llarg:    Sortim caminant de la reunió per anar a buscar uns blocs que gaudirem grimpant-los fins que s'acaben i haurem de remuntar entre blocs i terra fins a la reunió en un bloc, d'un bolt.
Acabant el vuitè llarg i ja al cim. Fotos Josep Maria Mallofré.


Descens:     Acabem de pujar al cim del Puig de Queralbs, gaudirem de les boniques vistes sobre la badia de Roses i la Serra de Rodes.    Es baixa caminant, primer anem resseguint el carener en direcció nord, fites que ens desviaran a la dreta tot naixant pel vessant est a trobar un corriol ben marcat que ara seguirem en direcció sud, dreta.    Ens porta al coll de la Jacona del que ja encararem el camí de pujada cap al Puig Saquera i la urbanització.

Recuperant el darrer llarg.

Foto satisfets !


Material:   Unes 10 cintes exprés, bagues savineres i un Joc de Friends i, o Tascons fins a C-3 segons els aperturistes.
Baixem carenejant direcció Nord  fins que trobem a la dreta corriol que baixa a trobar el camí de pujada.  Al fons la Creu de Les Palomeres i el Castell de Verdera.

Des del cim, la badia de Roses, als peus la urbanització Mas Fumats.

Tot baixant, el Port de la Selva.

Ressenya dels autors Rumba Team i de Joan Prunera ( Col.leccionista de vies ) Gràcies.



                     Una via diferent al que estem acostumats, en un entorn encara més inhabitual....els aperturistes han tret petroli d'un vessant poc agraït, anant a buscar els millors esperons i plaques, amb el peatge de dos trams d'enllaç que a mí no m'han desagradat.   Una escalada típus cresta Pirinenca a trams i a trams d'escalada on concentrar-se...i això gràcies a l'equipament minimalista que han sabut oferir-nos els seus autors.   
Pot desanimar l'aproximació, però no és tant feixuga quan ja saps on vas, l'esforç per a mí be va valdre la pena.
La seva orientació Sud la fa ideal per a l'hivern en dies assolellats.
Gràcies Rumba Team per descubrir-nos aquestes contrades.