Via dels Duis a la Dent d'en Rossell. 23-08-2025.

Tot aproximant pel camí vell de Núria ja podem veure la paret.

 

               Aquesta zona tant la podem escalar a ple hivern en dies d'anticiclò com a ple estiu si bufa vent o be si la temperatura no és alta, nosaltres hi vam anar a finals d'agost i prou be.

La via triada la dels Duis va ser oberta per Joan Jover i Joan Francesc Brusi l'abril de 1981 per posteriorment ser reequipada el maig de 2006 pel mateix Joan Jover, Josep Soler i Luís Alfonso;  els aperturistes ja ens fan pensar en una via interessant amb les assegurances allunyades i escasses, amb força trams d'autoprotecció.

APROXIMACIÓ:

La Dent d'en Rossell i el Roc del Dui són a la vall de Núria , al vessant dret orogràfic.   Hem d'anar fins a Queralbs per continuar per la pista que puja a Fontalba;  hi ha qui fa l'aproximació en descens des de la darrera curba a esquerres abans de Fontalba, nosaltres ho fem des del camí vell de Núria, pel que deixem el cotxe a l'aparcament habilitat.   Trobem un pal indicador cap al Roc del Dui que seguim fins a trobar un oratoi i poc després una font, aquí el camí planeja, a l'esquerra una fita ens indica que hem d'enfilar-nos per la tartera tot seguint rastre de fites que es van perdent...entrem als pendents herbosos i ja veïem el nostre objectiu amb el dau característic del primer llarg.

Després d'una font comencem a enfilar la tartera fins els herbeis i peu de via.

Del peu de via ja identifiquem l'entosta del primer llarg. Foto Ricard Rofes.

Començant el primer llarg

Primer llarg:    comença en unes feixes ajagudes amb força molsa a l'esquerra del bloc adosat característic.   Tirada completament neta i que anirem protegint no sempre a on ens caldria...ja sota el dau podem entrar-hi per la dreta, més senzill, que no pas fàcil, o per l'esquerra, atlètic i espectacular.  Nosaltres triem per la dreta que no imposa tant.   Entrar al diedre és el més punyetero.   Continua amb passos bonics fins la reunió sobre l'entosta.

Assegurant l'entrada al diedre abans de la reunió.

Primera reunió sobre de l'entosta.

Començant el segon llarg.Foto Ricard Rofes.

Segon llarg:   Sortim de la reunió cap a la dreta a la recerca de la primera assegurança, de la que continuem per on mana la roca, trobem un pitó i flanquegem a l'esquerra a trobar-ne un altre, continuarem recta amunt tot seguint les escasses assegurances que hi trobem i que ens indiquen el camí.  Acompletem amb Flotants quan podem, no sempre quan voldríem...la reunió en una feixa a l'esquerra.  Bon llarg de placa 45 m.

Tirada de placa prou tècnica.

Entrant a la segona reunió.

Tercer llarg:   surt de la reunió cap a l'esquerra amb un flanqueig horitzontal que ens deixa a la vertical del diedre canal que ens durà en 25 metres a la reunió que és a la vertical de l'anterior aproximadament.

Inici del tercer llarg.

Començant el quart llarg. Foto Ricard Rofes.

Quart llarg:   Surt per la dreta de la reunió superant una placa fins a un replà que creuarem aant a buscar un diedre, creuarem la adicctes al disolvent,, llaminer anar pels seus bolts....com ens va passar a nosaltres fins que vam rectificar.   Flanqueig vegetat a buscar una placa potent per entrar a reunió, ben estètic i curiós.

D'aquí cal flanquejar a l'esquerra i mirar de no posar-se a l'addictes al disolvent.

Flanqueig d'entrada a la darrera reunió.

Descens:   Si com el nostre cas heu fet l'aproximació pel camí vell de Núria, ens caldrà anar a l'esquerra a buscar l'esperó i anar baixant per ell fins a un ressalt vertical a on hi trobem una corda fixa;   ja a peu pla baixem cap a l'esquerra per passar prop de la base de la paret i encarar els herbeis fins a la tartera del matí i d'allà al camí desfent el del matí.   La via es pot baixar en tres ràpels :  d'R4 a R3, d'aquesta a R1 i d'aquesta al terra

Material:  Unes dotze cintes exprés i joc de Tòtems, Tascons opcionals, bagues savineres. Si es fa la variant de l'esquerra del primer llarg Càmalot del 3.

Ressenya de Luís Alfonso (Luichy) gràcies.

Via Ozymandias al sòcol de Narieda oest. 04-07-2025.

La cara Oest de la Roca Narieda amb el seu sòcol, ideal per dies de calor.

 

               Amb aquesta calor s'ha de buscar l'ombra, i pel matí la cara oest de la Roca Narieda és ideal;   amb el Toni i el Joan Pera ens hi acostem, allà coincidim amb la colla de la Seu : Pilar Perales, ;iquel Garrell i Ramon Rubio que amés de bons amics són els aperturistes de la via que anem a fer.

La via la trobem a la dreta de la Línies de Nazca i abans de l'esperó Ja et val.

APROXIMACIÓ:

Anem cap a Oliana on esmorzem, d'allà continuem direcció Andorra    (C-14).   Passat Coll de Nargó girem a la dreta per agafar la L-401 tot travessant el Pont d'Espià;  de seguida girarem a l'esquerra direcció Fígols, tenim a la nostra dreta les parets de Narieda oest, trobarem un primer aparcament a l'esquerra que és prohibit, el següent, més gran és on aparcarem.  

Travessem la carretera i ens enfilem per un corriol on ara hi ha una cadena per ajudar a pujar i baixar;  anem seguint amb intuició el corriol fins arribar a la paret, com hem anat força a la dreta apareixem a la Línies de Nazca, i a la dreta la Ozimandies. Uns 20 minuts des del cotxe a peu de via.

Peu de via i primers metres en adherència. Fotos Pilar Perales.

Primer llarg:     comença amb un curt tram d'adherència que ens deixa sota un sostret, aquest te molt bones preses i es supera be en lliure, continua una placa que es va fent cada cop més fina i dreta, aquí hi ha el pas de la tirada, que no vaig llegir be i em va caldre un A-0.  Superat aquest tram la paret continua en placa ara més agraïda, grau mantingut fins a la reunió, al costat d'una Savina.

Superar el desplomet és un pas atlètic i no pas el mes difícil. Fotos Pilar Perales.

Superat el pas de 6b la via continua potent fins la reunió. Fotos Pilar Perales.

Segon llarg:     comença anant amunt i a l'esquerra, aquest inici és de roca trencada i sanejada, cal anar amb atenció.  Es situa a la vertical de la reunió i continua progressant sense massa dificultat fins a un mur que es redreça i on ens caldrà fer alguns A-0's per arribar a la segona reunió més tranquil.lament.

Primera reunió. Fotos Pilar Perales.

Començant el segon llarg. Fotos Pilar Perales.

Fotos fetes per la Pilar des de la Línies de Nazca, gràcies.

Començant el tram més potent on caldrà tibar de cinta...foto inferior Pilar Perales.

Segona reunió, Fotos Pilar Perales.

Tercer llarg:     Comença per l'esquerra de la reunió i com en l'anterior tirada seguir a la dreta i amunt a la vertical de la reunió, placa que s'anirà redreçant fet que ens pot obligar a tibar de cinta si ens cal.    Al tram final s'ajeu la paret fent una entrada a reunió més relaxada.

Recuperant el tercer llarg. Fotos Pilar Perales.

Emergint de la vertical, aquí se suavitza la tirada.

Foto Ozymandios....!

Descens:     Amb un parell de ràpels, el primer de 30 metres aprox a la segona reunió i d'aquesta al terra amb dos 60's;  també es pot baixar caminant, ens enfilem fins a trobar fites , aleshores les seguim cap a l'esquerra tot flanquejant fins a trobar la pista d'aproximació a la via Xelo-Bam.  D'aquesta a la carretera, abans trobarem una drecera.

Tota la colla que ens vam aplegar !

Material:     Via completament equipada que resoldrem amb 16 cintes.

Ressenya i panoràmica dels aperturistes, gràcies !

Via Josep Barceló al Dàtil. Agulles de Montserrat. 12-05-2025.

Al capdamunt de la Canal del Cirerer i abans d'arribar a La Filigrana, el nostre objectiu,

 

           A Agulles sempre és un plaer escalar-hi, quin regal de la natura!   Per dies calorosos o amb vent de Nord, el Dàtil és ideal ja que queda amagat i arrecerat al fons de la Canal del Cirerer.   Amb el Josep Maria Mallofré i el Ricard Rofes ens hi vam acostar a fer-hi la via Josep Barceló que fa un parell d'anys va ser restaurada.

APROXIMACIÓ:

Per anar a Agulles deixarem el cotxe a Can Massana on hi ha un espai habilitat com a aparcament per la Fundació Catalunya La Pedrera : Els vehicles que facin servir l’aparcament del punt d’informació (amb una capacitat màxima de 100 vehicles) han de fer una aportació de 6€ que es destinen en la seva totalitat a les despeses de conservació de l’espai. Per a entitats associades (FEEC i Amics de Montserrat, prèvia presentació acreditació) el preu és de 4€ i amb gratuïtat pels veïns dels municipis propers (presentant document acreditatiu).

De l'aparcament agafem la pista que s'enfila cap a Coll de Guirló, GR 172 o camí de la Foradada, poc després de travessar el coll i després d'una baixada trobem un trencall a la dreta que ens porta al refugi Vicenç Barbé, el seguim, passem el pas de les Portelles on haurem de grimpar una mica,   continuarem el sender fins a trobar un torrent que baixa de la Canal del Cirerer, deixem doncs el camí que va al refugi per entrar a la Canal esmentada, la remuntem fins al seu final, quan comencem a veure la Filigrana a l'esquerra tenim l'agulla del Dàtil, deixem el corriol i ens enfilem fins la seva base, ja a peu de parets resseguim la canal de la dreta, est, fins a trobar un replà amb uns arbres, ja veurem la rastallera de parabolts que ens confirmen que som a la via.

El primer llarg comença en artificial. Foto Josep Maria Mallofré.

Primer llarg:     Tenim al davant un mur vertical i compacte que superarem gràcies als parabolts en tècnica d'artificial, passats un bon grapat de passos ens decantarem a l'esquerra per entrar a una fissura oblícua que des de sota gairebé no es veu i per la que, ara ja en lliure, anirem progressant fins la primera reunió.

Arriba un punt que deixem l'artificial per progressar per una fissura. Foto Josep Maria Mallofré i Ricard Rofes ( sota).

Punt on s'entra a la fissura que resseguim fins la reunió.

Segon Llarg:     Tenim al davant la continuació de la fissura, que ara es posa més vertical, sortosament les preses hi són bones i permeten anar progressant en lliure ara en tècnica de diedre, ara en tècnica de placa.    El darrer tram per entrar a la reunió s'ajeu però guanyem alguns ressalts.

El Ricard estudiant la sortida del segon llarg.

Progressió en diedre i placa anar alternant.

Recuperant el segon llarg. Foto Josep Maria Mallofré.

Tercer llarg:    som al llom sud del Dàtil i l'escalada esdevé plaent, amb molt bon rocam, les assegurances espaiades, on toca.  Progressem amb tendència a l'esquerra tot i que podem triar...superat el primer tram vertical, la paret s'ajeu fins a la reunió.  

Des de la segona reunió estudiant la continuació.  Al darrera la Miranda de les Bohïgues.

Darrer llarg amb una roca sublim, escalada plaent !

Descens:  Anirem a buscar el vessant Nord on farem un ràpel d'uns 25 metres

Foto Dàtil's

Material:     14 cintes exprés, Estreps (2)

Amb un ràpel d'uns 25 metres baixem de l'agulla.

Ressenya dels amics Manel i Ita, gràcies.

Una via que des que es va restaurar el març de 2023 ha estat prou visitada i la veritat que s'ho val.   Un inici d'artificial equipat amable amb un segon tram que ressegueix una fissura on gaudirem del lliure, no pas senzill !  Un segon llarg on la fissura permet continuar en lliure amb moïments molt interessants i atlètics, no obligats.   I un tercer llarg on haurem de saber navegar per aquests mars de còdols i anar trobant alguna assegurança aquí i allà, no per senzill de grau deixa de tenir la seva gràcia.

Agrair als seus aperturistes Pere Josep i Ramón Barceló l'apertura de la via ( anys 80) i el seu posterior reequipament març 2023.