dilluns, 19 de juliol de 2021

Via Pep-ell o gran diedre al Morral del Llop. Serra de l'Obac. 28-05-2021

El Morral del Llop amb els Tres Jutges a l'esquerra.


            El Morral del Llop és una modesta cinglera amb un bon grapat de bones línies que a la tarda queden a l'ombra, la seva curta aproximació ens ha enganxat i darrerament l'estem recorrent de punta a punta;  aquesta tarda amb el Jordi hem decidit anar a una via que a mí em porta uns bons records, ja que va ser oberta pel meu mestre en Pep Graells i el seu company en Francesc Alavedra, àlies Papell.
El nom de la via és un joc de paraules entre el nom del Pep i el mot del Francesc, diedre Pep-ell.
 Com anar-hi:  Ens arribem a Matadepera on agafem la crtra comarcal BV1221 a Coll d'Estenalles /Mura fins al revolt de l'Alzina del Sal.lari ( aparcament senyalitzat per la Diputació.  Deixem el cotxe i agafem el camí dels graons de Mura/Coll de Boix, immediatament trobem un corriol a la dreta que baixa a travessar el torrent. l'agafem i aleshores en forta i constant pujada ens acostarem al nostre objectiu;    arribem al Morral del Llop per la seva esquerra, aleshores flanquegem la base de la paret fins a ser al peu de la via, inconfusible amb el seu diedre.
L'evident diedre que va a buscar la via.

Trobar la línia és senzill, tan sols cal fixar-se en l'evident diedre, la via també és coneguda com a Gran diedre...el peu de via és a l'esquerra del mateix i comença amb artificial equipat, la via ha estat restaurada amb bolts amb placa casolana a la primera part, fins la reunió, i bolts amb plaqueta petita mes amunt.
Comença en un marcat flanqueig a la dreta tot anant a buscar la canal, aquí se surt en lliure fins la reunió, uns quinze metres.
Aquí decidim no fer reunió, ens han comentat uns companys que l'han repetit que quedes molt exposat a les pedres que es desprenen.
Sortint de l'artificial per entrar a la primera reunió ( opcional) Foto J. Ceballos

El diedre demana força col.locació i tècnica. Foto J.Ceballos)


Sortir de la reunió és un pas potent, aquí la paret es posa seriosa i cal saber treballar la tècnica i si ens cal ajudar-nos d'alguna peça, trobarem una fissura a equipar, tòtem groc pot anar be.
les assegurances fan escalar entre elles, però a mesura que ens aixequem la roca millora i ben espatarrats anirem progressant.
La sortida el millor, bona roca i ambient!  sortim cap a la dreta on per terreny a controlar arribem al replà on farem reunió d'una bona Savina.   De cara a controlar el company allarguem la reunió.
Reunió en una ferma Savina.

Sortint del diedre, al tram de roca excel.lent.


Foto Morral del Llop.
Una altra línia al Morral, ja en portem un grapat, i totes bones o molt bones, pegues...que es fan curtes, però contra això podem baixar i començar-ne una altra, que és el que vam fer.   Per baixar cal seguir la carena en direcció nord fins un collet on s'entreveu una canal per la que desgrimparem per una xemeneïa, ja a peu de la paret aleshores a buscar nou repte.
De material, estreps, Tòtems fins el verd, i ganes de tibar!
Panoràmica i ressenyes que trobareu a
  • Santllors.com

  •  

    dilluns, 12 de juliol de 2021

    Xemeneïa Onze de Setembre a la Cinglera de La Balma de la Llosa. La Mola. Parc de Sant Llorenç del Munt. 26-05-2021.

    L'evident fissura-xemeneïa que demana ser pujada.

    La cinglera de la Balma de la Llosa ens té obsessionants, la seva roca excel.lent, la seva localització i la seva salvatgia ens ha enamorat.   Vam començar amb la Spèculum i la Camalotnimbus, aleshores la visió del Sostre Lokus ens cridava i no vam parar fins que no el vam assolir, tornant-hi per reequipar-la i recuperar material que se'ns hi havia quedat....ja només quedava l'evident xemeneïa 11 de setembre per conèixer.   Vam quedar amb el Jordi Ceballos una tarda de dimecres equipats amb eines de jardineria i d'escalada, i és que la fissura-xemeneïa estava tapada per les branques mortes d'una gran heura i caldria fer una bona desbroçada.

    Aproximació:  Per arribar-hi nosaltres hem anat a Matadepera i aparcat al carrer de Granera...a la Urbanització Cavall Bernat.  d'allà hem seguit un corriol que passa per la canal de Les Bruixes i la seva petita escola d'escalada que ens deixa a la pista de Can Robert a Can Pobla on a l'alçada de l'avenc del Club hem trencat a l'esquerra per anar a buscar la canal de coma l'Abella,  la canal ens deixa al collet de la Cova del Drac al camí dels Monjos, aquí anirem direcció la Mola i abans de començar a pujar, passada la roca Esvessada anirem pel camí del Mal Pas de Can Pobla, només sortir del primer bosquet, una zona de roquissars, ens enfilarem a l'esquerra a buscar l'evident fissura.

    L'entrada demana una bona tibada.

    Són vint i cinc metres de via tan sols, però esdevindran treballosos de debò.

    L'entrada a la via demana una bona tibada, que amb la roca trencadissa de la base ens fa dubtar...sobre la Savina hi podem posar un Cam 4 que tranquilitza la progressió;  ja dins la xemeneïa comença el festival de neteja!  Per aquí fèia molts anys que no s'hi enfilava ningú.  Pedres, troncs d'heura seca, fullaraca....i oh! sorpresa, un burí súperrovellat i esquelètic, l'únic que trobarem a tota la via.

    Els metres d'ascensió passen molt a poc a poc, la pluja de desferres vegetals és constant.   Alguna arrel serveix per llaçar-la com a protecció mentre mig en xemeneïa mig en diedre el Jordi va pujant.   A la part superior una roca encastada serveix per llaçar-la i ja arriba als peus de la Savina, aquesta ha crescut tant que impideix la progressió.   Aquí surten en acció les tisores d'espurgar aclarint la brancada morta de la base permetent continuar la pujada.   Ara ja d'empeus a la feixa que ratlla la paret, aquí trobem l'únic pitó, una V molt ben posada.

    La progressió es veu alentida per les tasques de neteja de branques d'heura seca.


    Al capdamunt cal passar mig reptant per sota la Savina.


    Improvisem reunió de l'unic clau de la via


    De la feixa que fa com una cova cal sortir cap enfora, amb uns primers metres sense peus per continuar la xemeneïa, el Jordi ho prova però ho veu exposat i prefereix improvitzar una reunió aprofitant el clau complementant amb un Camalot del dos i un tascó.

    Pujo i aprofito per acabar de trèure les restes d'heura morta, ara la xemeneïa és tot un luxe que aprofitaran les cordades que ens vinguin al darrera, de res !

    Ja a la reunió ens ho mirem i arribem a la conclusió que amb un pas d'esqueneta podrem arribar a protegir la tirada , el Jordi posa el Cam 5 i un altre de l'1 mes al fons.   Superat el mes difícil que era superar els primers metres balmats la progressió millora, sobretot després que aconsegueix canviar la postura, anava al revés per a poder posar les assegurances.  Ja girat es pot equilibrar en diedre arribant a una zona on la paret de la dreta presenta fissuracions que admeten Tòtems petits, hi posarà el groc i mes amunt el blau.   La roca aquí és de luxe i l'escalada esdevé segura i atlètica,   La llàstima és que això s'acaba molt aviat, la paret és curta i ens toca entrar a una canal vegetada on ens agafem als troncs de les alzines i boixos fins a sortir-ne i muntar reunió dins aquesta selva.

    Amb un pas d'esqueneta aconseguim col.locar uns Camalots i continuar la progressió.


    Controlant la progressió del Jordi, i el Càmalot protector.

    Cal anar sense motxilla, em toca traginar-les de l'arnés.

    Selva per on sortim de la paret.

    Ressenya original de Joan Armengol que em passa el Jordi

    Esquema de les vies d'aquesta paret de roca tant bona, que trobareu a Santllors.com

     Escalada curta però intensa, on escalarem en xemeneïa, diedre i empotrament.

    Equipada amb un burí i un pitó, cal que porteu bagues savineres, Cam1, 4 i 5 i Tòtems groc i blau.

    Escalada d'aventura en una línia que demana ser pujada, sobretot ara que l'hem netejat.   La segona part és espectacular i segura si teniu traça en posar les peces, el mes difícil és posar la peça  per sobre el pitó, aleshores entrar en oposició mirant la Mola fins aconseguir guanyar uns metes, aleshores la roca esdevé genial.

    Si us fa recança pujar per tants pocs metres al costat mateix teniu la Camalotnimbus, mes enllà l'Spèculum, dels germans Masó i la cirereta el Sostre Lokus, si les feu totes quedareu mes que satisfets.

    Per baixar de la cinglera podeu aprofitar la drecera de la Balma de la Llosa que us deixa altre cop a peu de paret.

    divendres, 2 de juliol de 2021

    Yayus Lokus al sòcol de La Castellassa. 100m Vè. Parc de Sant Llorenç del Munt. 19-05-2021.

    La Castellassa de Can Torras vista des del camí del Gorg del General.


                   Una altra tarda ben aprofitada al nostre estimat SantLlorenç;  anem a repetir la via que ha obert l'abril d'enguany l'Armand Ballart al sòcol de La Castellassa ;   un altre veterà de la zona, l'Antonio Belmonte, acabava d'obrir el mes anterior una agosarada travessa per aquest sòcol, la via El Gran Malpàs.  Va ser durant la repetició que l'Armand en va fer amb uns amics que s'enrecordà que aquí hi tenia una via inacabada... així fou com ens va regalar aquest itinerari  que va batejar com a "Yayus"  "Lokus" dos grups de grimpaires de Terrassa i rodalies encara molts d'ells actius.

    El Josep m'acompanya a fer aquesta descoberta, que venint de qui ve, segur ens agradarà...alguns companys ja l'han tastada i l'han deixat prou be.

    Aproximació:

    De Matadepera anem a la Urbanització Cavall Bernat fins a l'aparcament del Camí Moliner al carrer del mateix nom, d'allà seguim les marques de la Matagalls-Montserrat per una pista que planeja, les deixarem per enfilar-nos a buscar el Coll de Grua d'on pel camí del Gorg del General cap a la Carena de l'Illa ens arribarem a peu de via, la foto de la ressenya ens ajudarà.   També podeu aproximar per l'aparcament dels Dipòsits al final del carrer de Vista Alegre i agafar el camí dels Monjos que deixarem de seguida per anar al coll de La Castellasa, entre els Plecs de Llibre i el Gurugú;  del coll anirem a la dreta direcció sud-est tot carenejant fins baixar a Coll de Grua, aleshores el camí que ja he explicat.

                 

    A peu de via i el Josep als primers metres.


    La via és a l'ombra a la tarda, ja ens va be!  el peu de via és prou evident si tenim la foto de la ressenya, n'anem a buscar l'inici i ja sota el mur inicial albirem algun Parabolt.

    Comença el Josep, la roca és poc fiable amb el que no arrisca i comença per l'esquerra del tot fins a una feixa que ens permetrà anar cap a la dreta a buscar la primera assegurança, és senzill però millor no córrer.    Ja al còdol on comença la gresca cal anar amunt tot enfilant-se als bonys que semblen mes sòlids, cercant sempre la lògica i el millor rocam.

    La tirada és impressionant, molt ben trobat el camí entre els detritus de roca amb les assegurances justes per a que les pulsacions no s'accelerin.

    Treballada primera tirada, tot cercant la millor roca.


    Arribant a la primera reunió i  el merlet característic.


    La paret perd verticalitat i l'escalada esdevé mes relaxada, abans de la reunió trobem un gran còdol que serveix de punt d'assegurança.   La reunió ben còmoda, gairebé a peu pla.

    La segona tirada és mes curta, amb millor rocam;   sortim de la reunió cap a la dreta a buscar la vertical del primer bolt, assolir-lo demana atenció, portem molts metres...continuem amunt per un mur compacte de conglomerat a l'inici no massa fiable, s'escala no en línia recta sinó segons demana la roca.   Són tres xapes espaïades que fan escalar, es nota el segell Ballart! 



    Còmoda primera reunió, a la dreta el muret de la segona tirada, curta i intensa.

    El company traïent el cap després de superar el tram vertical.

    Ressenya de l'Armand Ballart.

     Una via recomanable, de grau en aparença amable, però que demana ofici...el fang compactat d'aquesta zona fa anar amb cuatre ulls, no saps mai quin canto es desenganxarà.   Completament equipada, tan sols demana bagues per llaçar merlets.   Si us heu quedat amb ganes de mes podeu completra la visita amb la llarga travesia de la via El Gran Malpas.

    dijous, 17 de juny de 2021

    Un sostre de bogeria, Sostre Lokus a la Balma de La Llosa (camí al Mal pas de Can Pobla) V- A3. 13 i 20 de maig 2021. La Mola de Sant Llorenç del Munt.

    La cara oest de La Mola amb la última cinglera on hi trobem el nostre "tresor"

                   Aquesta via tan especial la vam descobrir quan amb el Jordi Ceballos vam anar a repetir la via Spèculum i a fer la via Camalotnimbus, el setembre del 2020, l'any pandèmic!   Ens va cridar molt l'atenció el sostre i on era d'amagat a un extrem de la Balma de La Llosa, una de les petites meravelles que tenim al nostre estimat Sant Llorenç;   la raconada és feréstega i corprenedora : mig tapat per un caos de blocs empotrats i mig caiguts s'albira una fissura prou llarga que ratlla un sostre ben horitzontal.   Després de madurar-ho un temps finalment una tardaens hi acostem amb el Jordi ben carregats de material, la via és completament neta, excepte la reunió.   La ressenya de l'Amadeu Pagès i el Joan Armengol va augmentar la mítica de l'aventura, s'hi parla d'una reunió sobre una llastra precària i de no pitonar al sostre que es mou...a mes de que ens esperen de deu a dotze passos d'artifo a equipar.   
     Per arribar-hi nosaltres hem anat a Matadepera i aparcat al carrer de Granera...a la Urbanització Cavall Bernat.  d'allà hem seguit un corriol que passa per la canal de Les Bruixes i la seva petita escola d'escalada que ens deixa a la pista de Can Robert a Can Pobla on a l'alçada de l'avenc del Club hem trencat a l'esquerra per anar a buscar la canal de coma l'Abella,  la canal ens deixa al collet de la Cova del Drac al camí dels Monjos, aquí anirem direcció la Mola i abans de començar a pujar, passada la roca Esvessada anirem pel camí del Mal Pas de Can Pobla, només sortir del primer bosquet, una zona de roquissars, ens enfilarem a buscar, ran de cinglera, el proper bosquet, al final travessarem la Balma de La Llosa i quan sortim a la lllum abans de baixar una graonada a la dreta tenim la nostra via,


                         Fèia dies que ens havíem fixat en aquesta línia agosarada, la lectura de la ressenya per si sola ja ens reptava i il.lusionava per anar a conèixer-la;  

    Anant pel camí del Mal pas, no baixem, anem a buscar la cinglera del davant.

    Entrem i travessem la Balma de La Llosa, al final, el nostre sostre.







    Ja som a la frescor de la Balma de La LLosa, al seu final, la llum, i a sobre l'esquerda que ens crida!
    La primera tirada és una sorpresa, la començo en ramonage senzill fins a trobar el gran bloc encastat, poso un Tòtem i continuo la progressió, a l'altre costat hi entra una altra peça que dóna confiança per enfilar-te sobre el bloc, pas molt divertit i que ens aboca a un bosquet que travesso tot fent "neteja"  fa molt de temps que no hi passa ningú per aquí.   Per terreny senzill i protegint-me en uns arbres del fons de la canal vaig a buscar la paret, aquesta és plena de calç blanquinosa i foradets que ajuden a progressar.   Ja veig la reunió, per arribar-hi haig de passar per sobre d'una llastreta delicada, molt mes que no pas la que díuen els aperturistes.
    Al final de la cova ens sorprèn aquest caos de blocs amb el sostre fissurat

    Primera tirada en ramonage a equipar.


    Amb un pas atlètic ens enfilem al gran bloc empotrat, d'on grimpem cap a la reunió.


    Enfilant-se al bloc després del ramonage

    Després del bloc un tram selvàtic, amb una entrada a reunió delicada pel bloc inestable.


    reunió sota el sostre, els peus en una llastra precària.

    Reunió de reblons que tornem a restaurar .

    La reunió és de dos reblons amb plaqueta i un cordinet amb un mailló que sembla de joguina, la plataforma pels peus, efectivament és un pel delicada, s'engruna i tot sovint van caïent còdols.  Reforço la instal.lació amb un Àlien vermell, i molt mes tard m'adono que hi ha un tercer rebló sense plaqueta....això ja és un luxe.

    Com a únic equipament de la via ens sembla que es mereix un reequipament, el Jordi parla amb l'Amadeu i ens dóna permís per canviar els reblons per un parell de bolts del deu ínox amb plaqueta minimalista Kop de Gas, i així ho fem la segona vegada que venim a repetir el sostre.



    Fissura a equipar, son de deu a dotze passos depenent de la traça.

    Començant la feina...

    La segona tirada li deixo al Jordi que té més experiència en això de penjar-se de trastos...nosaltres fem en artifo des de la reunió, potser es pot forçar en lliure fins al sostre, cinquè diuen...
    Entre tascons , Càmalots i Tòtems equipem tot el sostre.  A l'inici és més senzill però a partir de la meitat el buit és complet i la progressió lenta, a cada pas testem la peça abans d'avançar, en això el company hi té una metòdica molt bona...i poc a poc es va allunyant.


    A partir d'aquí el sostre dóna mes feina


    Cal escalar amb mètode per no embolicar-se !


    El segon dia el sol ens va regalar unes imatges molt belles.



    Ja s'acaba l'A3, ara comença l'A2, però aquí amb pitjor roca.

    Cap al final del sostre la fissura es tanca i entren peces petites.   S'acaba l'A3 i comença l'A2, que no resulta pas més senzill, la roca perd solidesa i fa patir una mica, a més hagués anat be un Cam 4 que hem deixat al cotxe i el tres ja l'ha posat...aleshores el Jordi recula i va a recuperar el Cam tres, quina pencada!
    Ja amb el tres, no queda a caldo però aguanta aconsegueix sortir a la vertical...aquí la roca és pèssima i no es deixa equipar tant be.   Li queda poc material i ha de fer invents amb el que li queda per a poder sortir i al cap d'una estona crida, Reunió!!!!

    Sortint del sostre i sortint de la via.


    Bufa! ho ha aconseguit! ara però és el meu torn, fa prou temps que no faig sostres i menys penjat de trastos...vaig una mica insegur...l'artifo però és metòdica i no voler córrer, poc a poc vaig recuperant les peces amb èxit, però cap al final, en un pas llarg, no puc recuperar un Camalot verd, em migra cap amunt i no el veig...començo a cansar-me i atabalat el deixo estar.   Ja amb ganes d'acabar un tasconet tampoc vol sortir, doncs si he deixat un Càmalot que no faré amb un tascó! apa a continuar, una altra peça que es quedarà d'equipament ha ha ha.
    Sortir del sostre efectivament és prou delicat, el que toco se'n va avall, no queda mes remei que tibar del que ha posat el Jordi.
    Surto finalment al replà i gairebé ni veig el company, és mig entaforat dins una boixeda del tronc dels quals ha lligat la reunió.   Per sortir d'aquí ens cal fer una grimpadeta que ens deixa a la cinglera de La Mola.


    Ens felicitem per l'aventura!  ha estat genial i dur!   Per recuperar les peces ens diem que hi tornarem i així també aprofitarem per restaurar la reunió, fet que vam consensuar amb l'Amadeu Pagès un dels aperturistes i ens va donar permís.
    El següent dijous tornem a enfilar cap a La Balma de La Llosa, aquest cop serem tres, convidem al Ricard Rofes que li fa prou il.lusió la via.
    Entre els tres tot és mes senzill, carretejar el material, la progressió, els riures, la fotografia...ens ho passem genial.
    Després de renovar la reunió fem caure la llastreta que hi havia abans de la reunió que era molt inestable, al Jordi no li va costar pas gaire fer-la baixar.

    Per a futurs repetidors us caldrà un joc complet de Tòtems o Càmalots fins al 4, repetint del 0,5 al 2 per anar mes tranquils, tot depen de la traça que tingueu a fer els passos mes o menys llargs i bagues per a arbres ( primera tirada).

    Restaurem amb dos parabolts ínox amb plaqueta discreta Kop de Gas








                               Ressenya dels autors que trobareu a
  • Santllors.com

  • Via molt recomanable si us agrada trastejar i les vies netes.   La fissura s'ho empassa tot, tanmateix no és una via d'iniciació.  Al ser dins un balmat queda prou arrecerada, orientada a ponent, estareu assolellats les tardes, ideal a la primavera o un matí d'estiu/tardor ja que estareu a l'ombra.