dilluns, 1 de març de 2021

Via Estimada Magda a l'Agulla oriental de Tanca. Serra de l'Obac. 27-02-2021

Castell Central de la Serra de l'Espluga i detall de l'agulla oriental de Tanca.

Amb això del confinament comarcal tornem a la mateixa zona de la setmana passada, sort en tenim que al Parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac trobem prou itineraris que ens fan peça, i que en condicions "normals" no faríem per desplaçar-nos a cercar itineraris en parets mes llargues;   Sovint els deixem per aprofitar una tarda quan el dia s'alllarga.
Avui el Josep no pot sortir i quedo amb el Sergi, ara fèia dies que no coincidíem, i la seva colla:  avui serem cinc, coneixeré el Crístian que ja ens havíem intercanviat comentaris al seu blog "Copitos de roca" i el Xavi, que faran cordada i nosaltres amb el Santi farem un bon "trio".
La via que els proposo és la Estimada Magda ben aprop de la Sol de Mitjanit;  aquesta via té una estètica espaterrant, llàstima que s'hagi hagut d'obrir el mur en artificial ja que la roca no acompanya.
La va iniciar en Jordi Cuevas amb un amic, als 14 anys d'edat, i la va acabar el 2014  quaranta sis anys després;  el nom de la via el dedicà a la seva cosina Magda, eminent Cardiòloga que va morir de malaltia.

Preparant-nos per començar, l'estrep penjat marca l'inici de la via.
Per arribar-hi haurem d'anar a Matadepera i d'alla seguir la carretera a Coll d'Estenalles
Aparcarem al km11 de la BV1221 a l'indret de l'Alzina del Sal.lari.  Si venim del sud anirem a Sabadell o Terrassa i d'allà a Matadepera on anirem direcció Coll d'Estenalles.  Si venim del Bàges haurem de travessar el Coll i fer cap al revolt de l'Alzina del Sal.lari.
D'aquí per carrer inicialment asfaltat remuntem fins a Coll de Tres Creus.   Al coll trobem cuatre corriols, nosaltres fem cap a l'oest a les envistes de Montserrat;   el seguim, arribem a una paret que a sota té una balma, és la Porquerissa, aquí el camí gira a la dreta direcció Nord.  Passem sota el Turó i Font de la Pola per poc després en una clariana del camí albirar la Serra de l'Espluga amb els seus castells, al mig l'afamat Coll de Tanca.
Nosaltres anem a l'esquerra i no ens cal arribar al coll, un trencalla l'esquerra ens porta al Castell central on tenim la via.
Inici en A2e amb passos prou tranquils.

La primera tirada és tota ella en artificial, xapar la primera expansió és ben senzill i la continuació únicament demana mètode en la progressió amb estreps, no hi vaig trobar passos llargs, excepte al tram del mig, quan la paret deixa de desplomar, aleshores a l'alçada d'un gran bloc t'has d'enfilar a últims o gairebé.....m'agafo a un gran bloc per passar la cinta i aquest es fractura, per sort puc aguantar-lo i llençar-lo fora de l'abast dels companys, són uns bons quilets de roc!  ensurt!
Aquest és el punt on l'artificial esdevé mes treballós i ara, encara mes a l'haver "volat" el bolo que ajudava a xapar.



Pitonissa original deixada de mostra quan van acabar la via el 2014.


Arribant a la reunió i els companys a la via Cara sud.

Primera reunió en un forat

Ja arribo a la reunió, he gastat totes les cintes, són divuit passos !  La reunió és en un replà sota una balmeta, tal hi com està muntada per recuperar els companys és millor despenjar-se una mica, ja que assegut es fa treballós.  Un balconet amb vistes ben agradable.
MIro la continuació que es veu mes amable.
Recuperant els companys.


Aspecte del muret de la segona tirada.

El Sergi a la segona tirada

Recuperats els companys, fem el canvi de cordes per a que el Sergi encapçali aquesta tirada;   de la reunió cal anar a l'esquerra i ajudant-se d'un llabi passar la primera cinta.
Com sempre, després de tant d'artificial sobta el canvi de xip.   Tot i que la roca sembla prou bona, un no es pot relaxar, som a Sant Llorenç i aquesta via pinta que no s'ha fet gaire.
Una vegada a la placa trobem un tram que s'ajeu abans d'encarar el mur vertical de sortida, protegit, sortósament, per un bolt, en aquesta tirada en trobarem quatre, un només sortir de la reunió i la resta a la tirada.
Aquest muret ens obliga, a l'esquerra una fissura molt trencada que ens desaconsella tibar d'allà, i no podem evitar fer-hi artifo, jo de segon ho provo però endebades, actualment deu ser 6a/b.
El Santi recuperant la segona tirada.


Segona reunió ben còmoda sota la Torre cimera.
La segona reunió és en un còmode replà sota la torre cimera, daquí ja podríem rapelar, però resta fer cim.   A la ressenya sembla que hi van per la dreta, nosaltres ho fem per l'esquerra entrant per una xemeneïa estreta que ens deixa al cim.
A dalt gaudim d'un fenòmen meteorològic molt bonic, l'Espectre de Brocken;  la boira resta frenada pels Castells de la Serra de l'Espluga i el sol al darrera fa l'efecte òptic.
Ens retrobem amb el Cristian i el Xavi que han acabat la seva via.
Rodegem per l'esquerra la Torre pujant per aquest empotrament.

Dalt del cim tenim una agradable sorpresa: l'Espectre de Brocken.

Castell oriental de Tanca;  la boira aturada als Castells.

Les dues cordades al cim de l'Agulla oriental de Tanca.

Torre sobre la reunió.

Al rapelar t'adones de com desploma la paret.


No trobem llibre de piulades, tot hi haver-hi una fita de pedres al cim.  Després de gaudir una estona de l'espectacle tornem a la reunió rapelable i fem cap avall que encara tenim ganes de fer quelcom mes.  El rapel és ben volat i això que tot pujant no semblava que la paret desplomés tant.
Ressenya dels autors Jordi Cuevas i Toni Hilla  que podeu trobar a
  • Santllors.com

  •  
    Ressenya personal

    Una via ben interessant, molt adient per a practicar l'artificial, són divuit passos!
    No cal portar cap flotant ja que no els posareu, a la segona tirada els quatre bolts l'amaneixen amb seguretat..
    Podeu acompletar el matí fent la via "Cara sud" entre la nostra i la Sol de Tanca, reequipada amb bolts amb plaquetes petites pels germans Masó o qualsevol de les properes.
    Nosaltres vam decidir anar a fer una vieta que ens fèia peça i que se sol deixar per dies com aquest en que et queda poc temps, la via Reyes al cingle est del Setrill, però això serà per un altre post.

    dilluns, 22 de febrer de 2021

    Via Sol de Tanca al Castell central de la Serra de l'Espluga. Serra de l'Obac. 20-02-2021.

    Des de la Porquerissa les Agulles de Tanca i la Serra de l'Espluga.


                         Aquest any que tant desitjàvem començar no està resultant res de l'altre dijous, si el 2020 vam patir per l'aparició de la pandèmia, enguany continuem igual o pitjor...personalment he caigut a les urpes del virus i fins fa una setmana no he pogut començar a fer activitat vertical;  dissabte passat ens vam estrenar a Les Arenes i avui ja ens atrevim amb via clàssica.   Li proposo al Josep si em vol acompanyar a la Serra de l'Obac a fer una via dels germans Masó.   Amb el Josep ens hem mogut força per aquest verals fent les vies Manuel Planchart, Pas de Pardal i Pont i Seguit molt aprop de l'objectiu proposat, i que ja l'any 2018 vaig fitar...


              La via Sol de Tanca és una línia molt evident al Castell central de la Serra de l'Espluga.
    Mai serà una via comercial ja que els dos primers passos són d'artificial a equipar i la resta de via te trams prou trencats com per desanimar a qualsevol grimpaïre que no estigui boig per Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.   L'aproximació tampoc hi ajuda...prou llarga.
    Aparcarem al km11 de la BV1221 a l'indret de l'Alzina del Sal.lari.  Si venim del sud anirem a Sabadell o Terrassa i d'allà a Matadepera on anirem direcció Coll d'Estenalles.  Si venim del Bàges haurem de travessar el Coll i fer cap al revolt de l'Alzina del Sal.lari.
    D'aquí per carrer inicialment asfaltat remuntem fins a Coll de Tres Creus.   Al coll trobem cuatre corriols, nosaltres fem cap a l'oest a les envistes de Montserrat;   el seguim, arribem a una paret que a sota té una balma, és la Porquerissa, aquí el camí gira a la dreta direcció Nord.  Passem sota el Turó i Font de la Pola per poc després en una clariana del camí albirar la Serra de l'Espluga amb els seus castells, al mig l'afamat Coll de Tanca.
    Nosaltres anem a l'esquerra i no ens cal arribar al coll, un trencalla l'esquerra ens porta al Castell central on tenim la via.
    A peu de via gaudint del sol, la línia de la via, ben evident.

               
    Amb l'ajuda de la ressenya és senzill localitzar el peu de via, ens hi apropem i ja veig els bolts i  també el forat del primer clau;    Fem un mos tot gaudint del sol que la orientació sud-est ens regala.    
    Poso una U llarga que sembla quedar prou be i m'hi penjo, be, aguanta, però sembla que és massa llarga i flexa...m'enparanoïo i baixo, trec la U i col.loco una V gran, aquesta queda millor col.locada però ajusta menys que l'anterior....m'estiro i a una fissura horitzontal hi clavo la U llarga que havia recuperat quedant a "caldo";  a l'esquerra de la fissura un forat gran pot servir per un Tricam gran o un Tòtem de protecció mentre clavem...que jo no vaig posar i mal fet ja que una vegada xapat el primer bolt el Josep m'ensenya quelcom que penja de la corda...: la V !!!
    Els dos primers passos d'artificial són a equipar

             Entrat ja a l'artificial d'expansió, tres passos mes i surto en lliure a una canal que es veïa des de la base;  aquesta es va redreçant fins que el mur  és vertical, aquí un parell de bolts mes.   S'agraeixen ja que en aquest tram la roca hi és molt trencada.   No se per on superar el muret, ho provo pel diedre però no tinc mans i per la dreta millor de mans però de peus...es nota la falta d'entrenament i tot i que ho veig no em decideixo i faig un pas d'estrep per enlairar-me, tanmateix segur que surt en lliure, proveu-ho.
    Continua la canaleta que ara és entapissada de vegetació obligant a escalar primer per la paret de la dreta per, arribant a la reunió,  fer-ho en diedre.
    La reunió, opcional, és en una ferma Alzina, jo asseguro des de dalt de la mateixa a les envistes del diedre final, escassos quinze metres.

    Sortint de la primera reunió trobem un muret trencat que ens farà apretar les dents...

         Ara és el torn del Josep, comença però no es decideix a continuar, cal superar un tram trencat i brutot sense possibilitat d'assegurar-se.  Una mica expo si que és, però tampoc difícil;   cal escalar amb calma i arribar al peu del diedre desplomat, aquí ja estem salvats, col.loco un parell de Tòtems, tascons grans/mitjans també anirien be, i surto enfora en diedre a xapar l'escarransit clau del que s'abasta ja la gran Savina que ens barra el pas.
    Fent el Tarzan m'enfilo a sobre d'ella no sense bufar per passar la motxilla, si podeu aneu-hi sense o penjada de l'arnés, hi  ja som dalt!
           
         
    El diedre-xemeneïa,a l'inici i ja sortint


    Reunió cimera en una savina ben ferma.

    Al final de la xemeneïa una Savina morta, no m'en refio, a la dreta un Savinot ben ferm on munto la reunió, a més estic fora de la ínia de caiguda de pedretes pel company.
    El cim del Castell és prou estret, és la primera vegada que hi pujo, em fa il.lusió.
    Per baixar anem a buscar la instal.lació de ràpel, a la punta oriental del Serrat;  són escassos trenta metres.
    El company al ràpel

    Foto Pandèmics a l'Obac.

    Ràpel d'uns 30 m.  Haurem de vigilar amb les pedres que cauran per si passa gent.


    Línia per on va la via, ben lògica.

               Una via prou recomanable, amb caràcter pel fet d'haver-hi de clavar, i trams de roca prou bons alternats amb d'altres pèssims, això és Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
    El fet de seguir una canal la fa salvatjota, ja ho díuen els autors: al segon llarg cal superar una difícil xemeneïa que té una entrada força delicada.
    Material: Dues U Llargues o també pot servir una V gran, gran.  Tòtem groc, bagues per arrels, joc de Friends fins al 2.  9 cintes exprés.
    Per enamorats de Sant llorenç.
    Ressenya dels germans Masó que trobareu a
  • Santllors.com

  •  

    dijous, 28 de gener de 2021

    Via Cabirol al Gurugú. 110m. A2e/6b (Vè+obligat) Sant Llorenç del Munt, La Mola. 30/09, 24/10/20.

    La Paret del Gurugú, sota els Plecs de Llibre.


                     La roca del Gurugú ha estat de sempre oblidada per l'escalada, aprop té els plecs de llibre que aquests sí van cridar l'atenció dels escaladors de fa anys i panys, però l'amagada paret est del Gurugú restava en l'oblit...raons no n'hi falten: l'aspecte de la paret no anima a enfilar-s'hi doncs sembla un gruiere apunt d'engrunar-se.   Tanmateix sí que algú hi va veure un potencial ja que pel seu vessant est hi trobem la via Fràgil oberta per Raül Martínez i Jesús Martínez, pare i fill fa una pila d'anys, posteriorment els germans Masó a l'últim graó obren la via Sargent Peppers, i per la fissura en arc que la ratlla pel mig també hi ha alguna via, uns burins antics i uns pitons amb anella ho delaten...ara, no n'he trobat ressenya ni ningú que en sabés els autors o si s'havia repetit.
                     Quan vàrem anar a repetir la via Fràgil amb el Jordi, ell ja es va fixar en una línia per obrir una via, però la paret d'entrada ens en va fer trèure les ganes...però el Jordi és tossut i hi va tornar i s'ho va treballar fins que després de moltes estones d'estudi i millora de la paret en va parir aquesta línia que avui hem vingut a fer íntegrament, la via Cabirol, el nom, doncs un dia dels que hi treballava, el va venir a "saludar" un Cabirol, heus açí. 
    El gorg del general, just abans d'arribar al trencall per anar a la via.

    Per arribar a peu de via haureu d'anar a Matadepera i enfilar la urbanització Cavall Bernat deixant el cotxe als aparcaments que la Diputació hi té establerts.  Sortim del carrer de Vista Alegre per anar al Coll de la Castellassa d'on anem a la dreta,  passarem per sobre el Gurugú per baixar a coll de Grua, una vegada al coll anirem a buscar un corriol a l'esquerra que ens acosta fent un llarg flanqueig a la paret est del Gurugú;  just abans d'arribar-hi trobarem el gorg del General, el passem i ja de seguida enfilem a buscar la paret sense camí massa definit.   També s'hi pot aproximar per Sant Feliu del Racó, pujar fins l'Hostal del Cim i la pista camí de Castellar a La Mola, on en uns aparcaments de la Diputació podem deixar el cotxe, d'allà toca pujar fins  a Coll de Grua.
    Primers metres de la via, ben trempats!


    Són cuatre tirades, potser la mes aconseguida és la primera, comença a l'esquerra de la via Fràgil, facilment identificable per l'espit vermell.
    1ª tirada 30 m. 6a-6b-6a-Vè
    L'aspecte inicial desanima, es veu fangós amb grans còdols, però millora de seguida que t'enfiles, l'equipament, de luxe, permet treballar el lliure, molt tècnic sobretot per qui no estigui acostumat a escalar a Sant Llorenç.
    Roca delicada, poc evident a vista...



                           Entre el quart i cinquè bolt trobarem el pas de 6b, no obligat.  Per sobre la pedra es deixa fer, el que no treu que no calgui anar ben concentrat.  Al sortir d'aquest tram vertical començarem un flanqueig horitzontal a l'esquerra recolzant els peus sobre grans còdols, que li dóna caràcter i espectacularitat. 
    Per entrar a reunió ens caldrà superar dues graonades amb passos ben atractius.
    La reunió ben còmoda, en un replà.
    Superat el tram vertical, un flanqueig aeri ens acosta a la reunió.

    Primera reunió

    Traïent del cap després del tram clau.

    A l'espectacular flanqueig amb la Castellassa de Can Torres de fons.



    2ª tirada 30 m. Vè-6a-Vè-6a-Vè.   La segona surt a l'esquerra de la reunió per enfilar-se per bon còdols a buscar-ne un d'enorme, al que ens haurem d'enfilar, d'allà esdevé delicat continuar per la zona trencada, tram de 6a, una vegada superat afluixa, per trobar abans       d'entrar a la segona reunió un altre punt delicat que ens farà teballar. 


    Inici de la segona tirada

    Toca enfilar-se dalt del gran còdol i seguir amunt.


    Segona reunió en un còmode replà


                              
                           La segona reunió és encara mes còmoda que la primera.   D'aquí podem sortir caminant per la feixa direcció cap a l'esquerra.
    3era tirada: A2e, 6a,Vè. 26 m.
    La tercera tirada comença en artificial, ens caldrà caminar fins assolir l'abalmament, una mica decantat a l'esquerra per així evitar possible caiguda de rocs a la reunió.
    El punt crític d'aquesta tirada és xapar la segona assegurança...al Jordi, autor de la via i que està molt fort, no li va costar gens, però al Guille i a mi ens va resultar impossible...el Guille va haver de deixar passar al Jordi i jo avisat, vaig usar una "tramposa" per a poder xapar.    Possiblement amb bona tècnica d'estreps no sigui tant difícil, tampoc amb un bon bloqueig com va fer el company.  Avisats quedeu.
    La continuació ja és mes humana i si aneu forts es pot apurar prou en lliure.
    Inici potent de la tercera tirada, en A2e

    Tant potent que costa abastar la segona expansió, el Guille no pot i segueix el Jordi....


    El Jordi ho fa fàcil i us asseguro que no ho és.!


    Tirada molt estètica, que si esteu forts fareu poc artifo.

    A la cuarta tirada, amb una entrada potent, el Guille es treu l'espina d'abans.


    4arta tirada: A2e, 6a, Vè+,IV. 30 m.
    La tercera reunió també en un còmode replà i d'allà també podem abandonar caminant cap a l'esquerra;  ens resta la darrera tirada que el Jordi va triar per on mes desploma, però també per on hi ha millor roca i canto.   Sembla que aquesta sortida en lliure podria ser 7b, el Jordi la tret anant de segon, però encara no de primer...s'haurà de confirmar, no pas jo però!  


    El Jordi alliberant la tècnica i potent sortida




    Nosaltres amb tècnica clàssica...



    Comença en artifo, el lliure te passos molt bonics i potents, però nosaltres en artifo:  xapar si ets baixet us costarà, aleshores ajudant-nos d'algun bolo gran anirem seguint fins sortir de l'artifo, un tram d'adherència ens porta a un nou muret, muret tècnic, de trobar la pedra bona i amunt.   Entrant a la reunió cimera torna l'adherència, la paret ja tomba.
    Tram tècnic de continuïtat abans de la reunió.

    Reunió cimera.

    Recuperant la darrera tirada, al tram tècnic.


    Foto cordades estrenavia !

    Itinerari de la via

     Una vegada dalt el Gurugú baixarem caminant per corriol a l'esquerra que ens deixarà a Coll de Grua, les reunions no són rapelables.

    Via totalment equipada, no carregueu material que es quedarà a l'arnés, tampoc sabríeu on posar-lo.   

    Us caldran tretze exprés, algunes de llargues per al flanqueig, estreps i casc !
    Apa a gaudir-la i sobretot sigueu respectuosos amb l'entorn.