dimecres, 12 de febrer del 2025

Via de l'Esperonet al Cilindret i via Martinetti-Ros al Cilindre o com gaudir de la roca i dels amics.

El Cilindre i el Cilindret des de l'aparcament.

 

              A l'hivern els dies són curts i el fred apreta, Sant Llorenç de Montgai és un bon lloc per a no passar fred i gaudir de la seva roca, sempre que no hi hagi boira.

Resta protegit del vent del Nord pel massís del Montroig i si fa sol sempre hi trobarem algun racó on escalar i segons com en màniga curta a ple hivern.

Avui amb el Josep i el Joan anem al Cilindre, a les vies de més a l'esquerra i com són vies curtes, doncs aprofitem per escalfar al Cilindret on farem dues tirades abans d'arribar a l'objectiu.


De l'aparcament surt un camí fins al Cilindre, abans trobem el Cilindret a l'esquerra i la nostra via.

APROXIMACIÓ:

Si venim del sud farem cap a Balaguer d'on agafarem la LV-9047 cap a Gerb i Sant Llorenç de Montgai;   passem el poble i abans de travessar un pont agafem un trencall a l'esquerra, camí de terra que ens deixa a un ampli aparcament on deixem el cotxe.   Si venim per la C-13  abans d'arribar al poble de Camarasa girem a l'esquerra i anem per la LV- 9047 ara en sentit contrari, passada la paret de l'Ós i abans de travessar un pont entrem al mateix aparcament a la dreta.

De l'esplanada de l'aparcament surt un corriol que al fons va cap a la Formiguera, nosaltres no l'agafem sinó que anem cap a un altre que comença a l'entrada mateix i que va en direcció ales excavacions arqueològuiques passant per sota el Cilindre i abans el Cilindret;   quan som al peu del cilindre anirem a l'esquerra a buscar el perfil esquerra, de seguida trobem el peu de via, una pintada ens ho confirma.

Primer llarg de la via de l'Esperonet on trobarem algun pas finot. Foto Josep Sanz.


Primer llarg:
                    Només començar ja ens ensenya les dents, trobem un pas finot que ens enganxa en fred i ens demana apretar !  la continuació és anar fent amb roca que anirà millorant a mesura que ens enlairem.   Per trobar la reunió caldrà flanquejar a l'esquerra a buscar el fil de l'esperó.      


Primera reunió a l'esquerra de la línia de pujada;  el Joan començant el flanqueig.


Segon llarg, un esperó elegant i divertit. foto superior Josep Sanz.



Segon llarg:    
                   Comença recta amunt de la reunió tot superant diferents ressalts en un ample esperó;  roca bona quan més amunt.  Reunió en un còmode replà.
Per anar a trobar el Cilindre haurem de caminar i grimpar: primer baixem a un coll del que ens enfilem cap a l'esquerra, a la dreta aniríem al peu del diedre Vidal Farreny.   Ja al peu de paret, sota un desplomet comença la via, veurem força amunt el primer bolt. 

Recuperant el segon llarg. Foto Josep Sanz.

Primer llarg del Cilindre amb un inici molt atlètic.

Primer llarg Martinetti-Ros:
                                           Som en un replà molt arbrat, al davant un mur amb un ressalt extraplomat que guanyarem gràcies a les generoses preses que hi trobem;  ja al damunt de la feixeta anem a buscar el primer bolt, del que tendirem a flanquejar a l'esquerra buscant la fissura.  Ens protegirem a la mateixa i la seguirem fins a una bona bavaresa que una vegada superada ens deixa sota un esperó que guanyarem entrant al còmode replà de la reunió.    



Anant a buscar la fissura de l'esquerra. Foto Joan Pera.


Tram atlètic on t'has d'autoprotegir.


A l'esperó d'entrada al replà de la reunió.

Segon llarg de la Martinetti-Ros on trobarem les principals dificultats. Foto Josep Sanz.


Segon llarg Matinetti-Ros:
                                          de la reunió anem a la dreta a buscar una placa dreta, aquí hi trobarem les principals dificultats (6a+ díuen) nosaltres haurem d'ajudar-nos d'alguna cinta.   Superat aquest tram l'escalada esdevé cada cop més  agradable fins entrar a la reunió cimera en tendència a l'esquerra
Haurem de fer alguna tibada de cinta per a superar aquest primer tram...Foto Josep Sanz.

Recuperant el segon llarg; foto inferior Joan Pera.


Descens:
                Una vegada al cim del Cilindre trobarem indicis de camí en direcció nord que s'anira fent cada cop més marcat baixant a buscar el camí de La Formiguera que aleshores seguirem fins l'aparcament.
De la reunió cimera es pot baixar en un ràpel de 60 m.  aleshores podreu  seguir escalant, a l'esquerra trobareu la via Marisa Gil o a la dreta l'esperó Vidal-Farreny.
Foto Cilindre. Foto Josep Sanz.

Material:
              Unes 10 cintes expres i joc de Tòtems fins al 2 ( opcionals)
Sant Llorenç de Montgai i el pantà, una raconada meravellosa.


Una tranquil.la combinació de vies que ens permet començar escalfant a la via l'Esperonet del Cilindret, via oberta per Juan Gutierrez i David Delgado el 05-05-2019 i continuar per la Martinetti-Ros oberta per Jesús Martínez ( Martinetti) i M. Ros el 12 de novembre de 1972;  restaurada per en Joan Linares ( Pinto) i Joan Ramon Segura ( Blog Escalada per a Tontos ) el 18 de marc 2017 traïent-la de l'oblit, gràcies per la feina feta.
La via l'esperonet només ens caldran cintes, a la Martinetti-Ros com a via semiequipada l'haurem d'acompletar amb un joc de Tòtems o similar.
Descens caminant a buscar la via del tren i el camí de la Formiguera.

Ressenyes dels amics Manel i Ita, gràcies.


dijous, 30 de gener del 2025

Via Òscar al Barranc Fondo, una raconada per a dies freds i ventats ! Sant Llorenç de Montgai. 22-02-2024.

Paret de la Formiguera, a sota i darrera Barranc Fondo.

 

        Sant Llorenç de Montgai és una raconada ideal per aquests dies freds d'hivern on costa trobar on grimpar....i concretament el Barranc Fondo  ja que queda arrecerat del tot del vent del Nord.   Tanmateix a evitar si hi ha boira i sobretot en dies calorosos ja que pot esdevenir un forn.  


APROXIMACIÓ:

                             Si venim del sud farem cap a Balaguer d'on agafarem la LV-9047 cap a Gerb i Sant Llorenç de Montgai;   passem el poble i abans de travessar un pont agafem un trencall a l'esquerra, camí de terra que ens deixa a un ampli aparcament on deixem el cotxe.   Si venim per la C-13  abans d'arribar al poble de Camarasa girem a l'esquerra i anem per la LV- 9047 ara en sentit contrari, passada la paret de l'Ós i abans de travessar un pont entrem al mateix aparcament a la dreta.

De l'esplanada de l'aparcament surt un corriol que seguirem fins a trobar un trencall a l'esquerra, travessem el torrent del Barranquet del Mas del Cinto per enfilar amunt cap a remuntar la via de tren de Lleida a La Pobla de Segur;  la travessem amb cura, passen pocs trens però en passen, i continuem planejant el camí a la Paret de La Formiguera;  no ens hi arribarem quan puguem anirem baixant cap al fons del Barranc Fondo, mateix camí que per a la Ferrada "Càgate Lorito".   Ja al fons de la barrancada revolltem un morro rocallós, passat aquest comencem a pujar i just passat un tram de cadenes, al davant, ja veurem el pany de paret on tenim la via, si ens hi fixem podrem apreciar la línia que segueix.


Dins el Barranc Fondo ja s'intueix la línia de la via Òscar.

Començant el primer llarg, encara a l'ombra.

Primer llarg:    Després de superar una graonada vegetada arribem a l'esplanada de peu de via;  la línia es veu neta de vegetació, no sembla engrescadora ja que la roca te aquell aspecte trencadís....però és tan sols una sensació i anirà millorant a mesura que progressem.
A la part final la paret es redreça i hi trobem el pas de la tirada, una vegada superat entrem a la reunió sota el vertical mur del segon llarg.   
Arribant al tram que més apreta.....

Recuperant el primer llarg. Foto Santi Soler.

El segon llarg demana artificial sinó fas 6b....Foto Santi Soler.



Segon llarg:       Comença a la vertical de la reunió ben trempat, 6b díuen...per mí artificial, depenent de les ganes que tingueu d'apretar podeu optar per un artificial amb estreps tranquil o anar tibant de cintes, molt més cansat ! Arriba un punt que podrem continuar en lliure, mes o menys passats els cinc primers bolts.   La continuació encara apreta però va afluixant fins la reunió.  Roca immillorable com l'equipament.
Entrant a la segona reunió.

Flanqueig horitzontal a buscar la tercera reunió i equipament original.


Tercer llarg:
      Aquest és un canvi de reunió per evitar un tram dolent de roca;  fa un flanqueig horitzontal senzill en el que s'ha deixat equipament original.   
De la segona reunió es pot anar a l'esquerra a buscar la variant directa, que en una llarga tirada arriba al cim.
 
Quart llarg d'aspecte trencat, molt sanejat. Foto Santi Soler.



Quart llarg:     Comença enfilant per unes franges en tendència a l'esquerra, primer ajagudes per anar trempant, aleshores agafarem una vira ascendent a l'esquerra que amb passos bonics i roca millor que no sembla ens deixa a la reunió, en un replà terrós.   Llarg molt ben trobat.

Recuperant la quarta tirada, molt ben trobada.


Cinquè llarg:      Comença anant a la dreta per unes llesques esmolades de peus que ens deixen anar guanyant alçada per situar-nos a la vertical i enfilar amunt un tram prou finot.    Superat aquest anem a l'esquerra per evitar un sostret i ja per terreny mes suau fem cap a a la reunió cimera.   Aquest darrer tram tot i la seva senzillesa s'ha d'escalar amb atenció.
Aeri flanqueig inicial del cinquè llarg.


Superat el tram vertical, ara ens decantem a l'esquerra per terreny amable fins la reunió.

Sortint de la vertical de la darrera tirada. Foto Santi Soler.




Via oberta entre el 1973 i el 1974 per Pep Godoy, Jordi Mayor i Miquel Angel Blasco;  el 2011 una colla del grup GALL ( Grup d'Ascaladors de Lleida) Nico Contreras, Pepe Pueyo, Jordi Gázquez (Tato), Juan Linares, Sergi Rosell, Lluís Olondríz. Josep Godoy i Agustí Sans,en va restaurar les dues primeres tirades obrint la variant directa.  El 2023  van reequipar els dos darrers llargs deixant la via per a fer només amb cintes.   Agraïr-los la feinada !


Descens:     Podem optar per rapelar anant a buscar la reunió de la variant directa i així fer aquesta magnífica i potent tirada, o acabar de baixar al fons del barranc en dos ràpels.
Per baixar caminant anirem en direcció est, fites, per corriol que ens deixa a les vies del tren, per un túnel sota la via sortim al barranc per el que hem pujat, d'allí a l'aparcament.
Ressenyes dels amics Manel i Ita i de Lluís Parcerisa ( Romàntic Guerrer)


Material:    Via completament equipada, 15 cintes i estrep/s.

dissabte, 18 de gener del 2025

Terra de Nòmades al Pollego Est, una via llargament desitjada ! 08-11-2023.

L'imponent Pollegó Est tot remuntant la canal de l'Artiga Alta.

 
Terra de Nòmades és el nom que els aperturistes,  Joan Rovira i  Ricard Darder varen posar a aquesta magnífica i espatarrant línia que ratlla de dalt a baix el perfil sud oest del Pollegó est.   Hi varen treballar cinc dies fins acabar la via ( 02-09-1990) i explica en Ricard Darder ( extret del llibre La Quimera d'una primera de Josep Jané Valley) que quan va arribar dalt de tot va deixar anar un crit salvatge, que hi havia un sol rogenc immòbil en l'horitzó que semblava anunciar el presagi d'alguna cosa que no podia desxifrar....i és que no n'hi havia per menys, quin orgull solcar per primer cop aquelles plaques i verticals fissures.

Enamorat d'aquesta línia hi vaig fer diferents intents, un el 2016 amb l'Ivan Lorca i l¡altre el 2017 amb el mateix Ivan i el Pep...en ambdues ocasions no vam passar del segon llarg per diferents motius i no ha estat fins el novembre del 2023 que vam cuadrar agendes amb el Jordi Ceballos per tornar-hi, ell també hi tenia alguns intents i em vaig comprometre a fer la primera tirada que ja havia assolit anteriorment.

APROXIMACIÓ:      

Cal anar al restaurant de la Vinya Nova i deixar el cotxe a l'aparcament Nubiola;   d'allà seguim la pista direcció Collbató, passem una tanca metàl.lica ( dreta) i arribem a uns pilons de fusta per evitar l'aparcament, aquí agafem un corriol a l'esquerra que ressegueix la vall fins entrar a la canal de l'Artiga alta, trobarem abans que el camí comenci a enfilar-se un trencall a la dreta que va a la ferrata de les Dames per l'Artiga baixa, nosaltres continuem remuntant el torrent direcció a la Roca de la Palleta i el Pollegó est evident des d'alguns trams del camí, quan som a l'alçada del Pollegó remuntem un torrent cap a la dreta fins a la base de la paret, peu de via evident en una clariana sota alzines i algun bloc gran a terra, ja veureu els primers bolts.

Primer llarg en un intent anterior.


Primer llarg:     Comença en una placa compacta amb alguns forats i una fissura a la seva dreta, aquesta fissura ens permet assegurar-nos abans de xapar el primer bolt, prou amunt!  Aquí hi entra un tòtem,Àlien groc a caldo, tant a caldo que va aguantar quan abans d'abastar la primera assegurança el peu esquerra va patinar hi vaig anar avall....per sort només un ensurt, tot i que el Jordi en va sortir mal parat ja que el vaig arrossegar contra la paret colpejant-se el genoll amb l'únic bloc que hi ha a peu de via...moments d'incertesa, el Jordi està prou adolorit...penso, vaja un altre intent...però el company és de ferro colat i pàssats uns minuts m'anima a continuar, aquest cop me n'en surto!   progresso amb cura de bolt a bolt, el darrer és a sobre d'un llavi vermellos on hi entra molt be un Tòtem de l1, però avui no hi arribo...els anys no passen en va....tanmateix col.loco un ganxo i m'hi penjo d'estrep....cap avall altre cop! sort que al ser tan vertical no em faig res, ho torno a intentar i ara sí, aguanta i puc posar el friend i arribar a xapar el darrer bolt;  continuo,  cal flanquejar i passar sobre la branca d'una alzina per entrar a la pregona fissura que ja no abandonarem.   Aquí la progressió és més senzilla, però cal autoassegurar-se.  Al capdamunt la fissura s'estreny i cal pasar al marge dret per entrar a la reunió en un replà ben amable després d'uns passos ben distrets !

Arribant al llavi on aquest cop ens va costar mes.

Ja superat el llavi, enguany vam haver de fer un pas de ganxo...Foto Jordi Ceballos.

Recuperant el primer llarg al tram de fissura i apunt de flanquejar per entrar a reunió ( a sota)


Inici del segon llarg amb flanqueig a retrobar la fissura que havíem deixat.


Segon llarg:   De la reunió sortim cap a l'esquerra a buscar la fissura, aquesta comença tranquil.la per ràpidament trempar a la verticalitat absoluta.  Escalada de molta col.locació ben assegurada i que podem acompletar amb friends si ho necessitem;  ja superat el tram balmat la progressió esdevé mes amable arribant a la reunió, que torna a estar a la dreta de la fissura;  entrar-hi torna a demanar cura i tremp.  


Reseguim tota la fissura fins l'entrada  a la segona reunió que tornem a la dreta.


Sortint de la segona reunió altre cop a buscar la fissura.



Tercer llarg:      Tornem a flanquejar a l'esquerra per reprendre el fil de la fissura que anem seguint gairebé des del terra.   La seguim d'entrada sense complicacions, per salvar un primer ressalt del que arribem al punt més estret on haurem de progressar en diedre i autoprotegir-nos.    Una vegada deixem enrere aquest tram arribem a la tercera reunió en una bona lleixa sota un mur ben vertical.                


Començant el quart llarg i ja superat el tram de 6b.



Quart llarg:       De la reunió tenim al davant un mur compacte i ben vertical, una mica a la dreta el mur presenta una fissura estreta que ens permetrà superar el tram més fort, 6b + díuen..., en artificial que equiparem amb Tòtems petits ( negre i blau) que ens permeten abastar els primers claus fins a sortir a reunió en lliure.


Sortida del cinquè llarg, on no s'hi val a badar.

Cinquè llarg:      Gairebé som dalt de la paret, resta un curt tram per sortir-ne;   comencem per la dreta a buscar un esperó de roca d'aspecte sospitós, amb grans còdols.     Passat un curt tram vertical la paret s'ajeu i es progressa amb facilitat i cura fins la reunió, cura sobretot ja que malgrat la poca dificultat de la tirada, aquesta és neta i de difícil protecció.  

                          



Cinquena reunió en un còmode replà.

Sisè llarg on haurem de navegar per provar d'autoprotegir-nos.



Sisè llarg:          Aquesta tirada torna a ser neta, de completa autoprotecció, amb el que decidim partir-la aprofitant la reunió de la via Sorpresa, ben a sota de la placa final.   Primer flanquegem per terreny trencat aprofitant alguna arrel per llaçar-la i protegir-nos.
Ja al tram final ens trobem amb una placa que haurem d'anar superant amb cura buscant com autoprotegir-nos: hi podem posar un Tòtem blau a mitja placa i a sota el llavi cimer un Àlien groc i un Tòtem negre,per acabar d'arribar al cim pel diedret de la dreta on també podrem posar quelcom abans de sortir al cim.
Tirada psicològica, ja no queda res, però cal escalar fi i segur.
Al cim no hi ha reunió, anem a buscar unes Savines per a fer-la.
Diedre final on haurem de controlar la roca.

Reunió cimera en unes Savines.

Descens:      Caminem uns metres en direcció est, seguint el carener fins a trobar una graonada que baixem, trobant els ràpels de la via Son de la Llarga.   Cal fer dos ràpels el primer de 50 m i el segon de 55 m.

Si preferiu baixar caminant, aleshores caldrà carenejar tot el serrat del Pollegó fins a la capçalera de la vall de l'Artiga Alta, hi trobarem alguna fita.  La canal demana algun pas equipat.
Ressenya de l'amic Josep Santasusanna i d'Ona Climb de l'enyorat Pere Forts.


Una gran via llargament desitjada!  molt agraït al company Jordi Ceballos per la seva tossuderia, sense, encara seguiria a la llista de pendents, i és que després dels saques i un intens dolor als peus que em va anar apareixent passada la segona tirada, jo hagués abandonat...el mal de peus va fer que no m'atrevís a fer cap mes tirada de primer donada la manca de seguretat que em comportava.

Material:      Una dotzena de cintes exprés, Joc de Tòtems fins al 2 i algun Tascó, bagues Savineres .   Nosaltres vam utilitzar un ganxo i un estrep al primer llarg.