Vidal - Farreny al Cilindre entrant pel Cilindret, via Per la Canalla. 24-01-2025.

Detall del Cilindre amb l'evident Diedre i a sota la punta del Cilindret per on comencem.

        Sant Llorenç de Montgai a l'hivern és ideal, sempre que no hi hagi boira !  trobem un clima ideal amb un bon sol i gens de vent;  l'objectiu d'avui és el Cilindre.

Anem dues cordades amb objectius diferents, el Manel i la PIlar van a la Directa, en majúscules ! perquè s'ho val i el Josep i jo anem al Diedre Vidal - Farreny;   pewr que no se'ns faci massa curta la via decidim entrar-hi per una via del  Cilindret : la Per la Canalla.

APROXIMACIÓ:

Si venim del sud, com nosaltres,  farem cap a Balaguer, travessarem lo Segre i per la         LV-9047 farem  cap a Gerb i Sant Llorenç de Montgai;   passem el poble i abans de travessar un pont agafem un trencall a l'esquerra, camí de terra que ens deixa a un ampli aparcament on deixem el cotxe.   Si venim per la C-13  abans d'arribar al poble de Camarasa girem a l'esquerra i anem per la LV- 9047 ara en sentit contrari, passada la paret de l'Ós i abans de travessar un pont entrem al mateix aparcament a la dreta.

De l'esplanada de l'aparcament surt un corriol que al fons va cap a la Formiguera, nosaltres no l'agafem sinó que anem cap a un altre que comença a l'entrada mateix i que va en direcció a les excavacions arqueològuiques passant per sota el Cilindre, trobem abans el Cilindret;   quan som al seu peu anirem a la dreta, sud - est,  tot remuntant la seva base, la nostra via és la tercera de cinc vies, però totes són de similar grau i equipament, entreu per on vulgueu...

Al primer llarg de la via "Per la Canalla "

 

Primer llarg:         Tenim al davant una placa ample i dues línies de bolts entre dos arbustos, la nostra és la de l'esquerra.   Escalada amb roca prou bona tot i que a controlar.  Als 25 metres trobem una reunió.   

Començant el segon llarg. Foto Josep Sanz.

Segon llarg:   Del replà de la reunió seguim una placa ajaguda fins que es posa dreta, aleshores anirem salvant ressalts fins al cim.  25 metres.  Es pot fer la via d'una tirada si tenim pressa.   

Aquesta agulla és ideal per a iniciació i és possible que hi trobeu gent, tanmateix hi ha força línies per arribar al seu cim.

Del cim del Cilindret ja veïem el noistre objectiu, la base del diedre del Cilindre, al que hi arribarem caminant, fent un canvi de reunió fins a una cova de la que començarem la segona via.

Darrers metres abans del cim del Cilindret.

Fem un canvi de reunió caminant fins a la cova on comença la Vidal - Farreny.

Primer llarg Vidal - Farreny:     De la cova en un ampli replà ens enfilem per una placa-diedre agradable fins al final on girem de vessant entrant per placa a la paret del Cilindre i desapareixent de la vista de l'assegurador.  Supera unes fissures verticals un pel trencades per anar derivant a la dreta en un ambient de verticalitat per fer reunió en un replà airós.

Recuperant el primer llarg. Foto Josep Sanz.

Segon llarg Vidal - Farreny :    comença a la vertical de la reunió resseguint una fissura, anem en tendència a la dreta tot cercant el millor passatge en un ambient cada cop més vertical, fins a un punt on trobem el pas clau de la via, una placa fina amb un petit desplomet als peus i que costa de superar, V+ díuen, per mí va ser 

A-0 tot i que ho vaig intentar alliberar....la continuació és més amable en placa típica de la zona fins la reunió, trenta metres ben intensos !

Recuperant el "plaquero" segon llarg.

Material:   Unes 10 cintes exprés, bagues per sabines.

Ja al cim ens aboquem a fotografiar els copmpanys que estan a la Directa. 

Al primer llarg de la Diecta al Cilindre.

Descens:   UNa vegada al cim es baixa caminant;  trobarem alguna fita anant en direcció Nord - oest;  el corriol es farà camí fins a desgrimpar a buscar el camí de La Formiguera.

A la penúltima reunió i arribant al cim !

   Una via que es pot fer curta, però per aquestes dates d'hivern ja fa el pes.   La via tot i conèixer-se com a diedre Vidal - Farreny no s'escala en diedre, bàsicament és per plaques.   Via completament equipada però amb les assegurances allunyades, els passos obligats comencen a ser patinosos.   

Atlètica i molt vertical, el que si no hi ets avesat li dóna un plus.

De les clàssiques de la zona, molt recomanable.

Oberta per J. Vidal i J.E, Farreny el 09-10-1972 sense expansions.

Foto Cilíndrics ! Foto Josep Sanz.

Ressenya de l'amic Joan Asin, del seu blog homònim.

Via Punxadits a la Roca Maura. L'Estartit. 04-03-2025.

La Paret de Roca Maura des de la urbanització Torre Moratxa.

 

        Fèia temps que coneixia de l'existència de vies sobre l'Estartit, concretament a la Roca Maura, però el fet de ser tant al nord sempre m'havia desanimat...però tanmateix no és pas tant lluny, amb l'AP-7 se'n passa prou via malgrat l'excés de camions des que és gratuita.

Amb el Josep i l'Àngels ens animem a anar-hi i triem la via Punxadits, oberta el 18 de maig de 2013 per Josep Grau i Josep Mula sense expansions, per posteriorment deixar-la semiequipada amb parabolts, pitons i ponts de roca.

APROXIMACIÓ

Haurem d'anar a L'Estartit, nosaltres que sortim del Vallès occidental agafem l'autopista AP-7 fins la sortida 9AB per agafar la C-35 direcció Palamós, continuarem per autovia i carretera local fins a l'Estartit per la carretera de Torroella, després d'una rotonda girem a l'equerra entrant a la urbanització Torre Moratxa pel carrer de la Mediterrània, el seguirem i girarem a la dreta pel carrer Atlàntida que deixarem fent un gir dreta esquerra entrant al carrer Atlàntic, passat el primer grup de torretes ja podrem aparcar, el corriol que puja a les parets és evident i en poca estona som a peu de via que identificarem per estar a la dreta de la placa de la POseidon i per l'evident fissura que serpenteja fins a fer-se vertical.

El primer llarg serpenteja la fissura fins a fer reunió al capdamunt.

Primer llarg

Comença tranquil, remuntant una fissura vertical ajaguda entre vegetació per derivar a la dreta i entrar a un diedre fissurat vertical on hi trobem, al seu full esquera un parabolt.   La resta de tirada es deixa protegir.   El pas està en superar el diedre final, pas atlètic amb bona presa...tot i que ja no punxa, la roca, com quan la van obrir.

Primera reunió.

A les plaques del segon llarg.

Segon llarg

Comença encarant un seguit de plaques que s'aniran redreçant, un parell de bolts visibles ens guien, entre mig podrem autoassegurar-nos.   Al capdamunt entrem a una terrassa d'on no és evident com continuar, la via va cap a la dreta i ens haurem d'enfilar sobre d'uns blocs amb passos atlètics obligats.   La reunió és passat un darrer bloc, a l'ombra d'uns arbres, resta un pel amagada....

Després de superar les plaques remuntem aquest blocs a buscar la reunió sota els arbres.

Segona reunió.

Tercer llarg

De la segona reunió haurem de baixar o fer un flanqueig aeri i delicat a buscar la paret del davant, nosaltres preferim desgrimpar de la reunió estant i anar a buscar el muret del davant, mur fissurat de facil autoprotecció que ens deixa a una feixa ascendent a l'esquerra que acaba en una placa marmòria que mor a la reunió.

De la reunió hem de baixar per començar el tercer llarg.

Remuntant el muret del davant.

S'entra a una feixa que seguirem fins la reunió.

Tercera reunió i curiosa placa abans d'entrar-hi.

Quart Llarg

Comença per l'esquerra de la reunió i supera un ressalt vertical amb bona presa, atlètic!  Una vegada ressolt el pas entrem a un flanqueig ascendent a l'esquerra guiats pels pocs bolts visibles tot buscant el pas més senzill i amb millor presa.

En aquest punt hi trobem les màximes dificultats de la tirada.   Fet aquest tram atlètic continuem amb molt bones preses per plaques fins a la pilastra fissurada final que ens deixa al cim de Roca Maura.

Començament atlètic del quart llarg.

Material

Unes deu cintes exprés, un joc de Càmalots/Tòtems fins el 2 i poden ser útils els Tascons.

Superat el mur inicial anirem encarant plaques, totes amb els seus passos picantons fins al cim.

Descens

Del cim on hi trobem una gran antena i la seva construcció adjacent , seguim una pista, el camí de Roca Maura direcció sud fins que aquesta fa un revolt a la dreta, nosaltes seguirem un corriol que en poca estona ens deixa al final del carrer Montseny, baixarem per entroncar amb el carrer Atlàntic i on hem deixat aparcat el cotxe.

Als peus l'Estartit i les Illes Medes.

Al cim de Roca Maura !

Tot baixant pel carrer Atlàntic la muralla de Roca Maura.

Ressenyes dels amics Joan Asín i Manel i Ita, gràcies.

Roca Maura és una muralla de modesta alçada uns 125-140 metres aprox que gaudeix d'un calcari de molt bona qualitat.  Amb poques vies "llargues" les més anomenades la Poseidon, una de les primeres que s'hi va obrir juntament amb la Maños i un seguit de vies esportives.    Hi haurem d'anar amb un bon equipament per acompletar l'assegurança de les tirades, tot i que els passos claus estan ben protegits tenim trams on la dificultat no és elevada i no hi ha res, però sí fissures per a gaudir amb l'autoprotecció.

Caldrà tenir cura amb deixar els cotxes ben aparcats i no molestar el veinat ja que som en una urbanització.

Ressenya original dels aperturistes. Molt agraïts.

Via Miqueluchi a la Pala Alta del Montroig. La Noguera. 28-01-2025.

Panoràmica de la Pala Alta des de Sant Llorenç de Montgai.

 

         La via Miqueluchi va ser oberta inicialment com a variant d'entrada del Diedre Blanqueta per Ll. Olòndriz i J. Freixenet sense cap expansió....posteriorment va ser oberta com a nova línia al desconèixer aquest fet pels seus aperturistes en un sol atac el 18-04-1993 A. Jiménez i J. Escuer. (Font: Guia d'Escalades al Montroig. Jordi Marmolejo i Joan Escuer.2014.)

APROXIMACIÓ:

Hem d'anar a Balaguer d'on continuem direcció Àger per la C12 fins al Monestir de Les Avellanes, entrem al Monestir i el deixem enrere en direcció a Vilanova de la Sal LV 9046., travessem el poble i a poc de deixar-lo enrrere girarem a la dreta  per una pista que indica cap a l'ermita de Montalegre, abans d'arribar-hi, en un marcat revolt a l'esquerra, trobem una petita explanada a la dreta on aparquem.   Hi ha la possibilitat de continuar fins a Coll de Porta, però cal un cotxe prou alt i tot terreny, o que no us l'estimeu gaire...D'on deixem el cotxe, surt un corriol direcció nord que evita pujar el primer tram de pista sortint passada l'agulla dels Pelats, continuarem per sota tota la Pala dels Pelats, la Pala Alta, sector dels Horrors fins al sector Blanqueta, deixem enrrere el peu de via del Diedre Blanqueta per encarar els desploms per on va la via Mariola Motors, a la dreta del evident triangle.  La via comença per un esperó evident, veurem algun pont de roca, que haurem de seguir fins a on s'ajunta amb l'altre paret.   A la seva dreta, per la placa va la Mariola Motors.

Peu de via, per l'esperó va la Miqueluchi , per la placa de la dreta la Mariola Motors.

La Miqueluchi va a buscar el bloc del Diedre Blanqueta a mig tercer llarg, el quart és comú i al mur final una va per la dreta i l'altra per l'esquerra.

Al primer llarg resseguint un esperó per anar a l'esquerra a buscar la reunió al capdamunt. Foto Josep Maria Mallofré.

Primer llarg 

Evident esperó que resseguirem pel seu caire, trobarem algun pont de roca, i podem acompletar la protecció en alguna fissura;  superem diferents graonades fins al cim del diedre que sortim a un replà herbós, el travessem i anem a l'esquerra a buscar el pany de paret on mig amagada sota un desplom trobem la reunió.

Recuperant la tirada i al punt on flanquegem a l'esquerra per entrar a la reunió.

Primera reunió i començant el segon llarg on trobem un pas interessant.

Segon llarg

Surt directe amunt de la reunió a superar un desplomet, aquí és on hi ha les màximes dificultats de la tirada, més de trobar la presa adeqüada que res...superat el muret s'entra a una placa ascendent cap a l'esquerra que anirem gestionant fins a la reunió en un púlpit airós amb vistes al diedre.

Entrant a la llarga placa ascendent en diagonal esquerra.

Recuperant el segon llarg, per una placa ajaguda, però no menys interessant. Foto Josep Maria Mallofré.

Tercer llarg

De la reunió anem una mica a l'esquerra a buscar una fissura vertical, tram finot, una vegada dalt flanquegem a l'esquerra per evitar un desplom, ja anem fent cap al Diedre Blanqueta al que ens unim abans d'entrar sota el diedre desplomat;  aquí donat que s'està prou còmode, munto una reunió accessòria, abans del pas de la via.

Tercer llarg que va a buscar el diedre blanqueta, faig reunió sota el sostret.Foto Josep Maria Mallofré.

Recuperant el tercer llarg, senzill però amb ambient.

Fent el tram de la bavaresa, atlètic !

La segona part de la tercera tirada coincideix amb el tercer llarg del Diedre Blanqueta, on hem de superar un desplomet per un diedre;  Bones preses de mans permeten guanyar alçada i obrir-se en diedre per a sortir del mateix, més espectacular que difícil i gens obligat, tot i que comença a estar un pel relliscós.

Començant el quart llarg i al pas trempat d'entrada a reunió. Foto Josep Maria Mallofré.

Quart llarg

De la còmoda tercera reunió anem caminant a buscar un diedre vertical molt divertit de superar,  entrem a un replà del que continuem pujant cap a l'esquerra fins a sota del bony final, aquí ens ho haurem de mirar, doncs per la dreta hi ha bones mans però al voler sortir quedes "vengut" i per l'esquerra et pots empotrar i quedes més protegit...al final pel mig surt millor, però cada un que ho provi per on millor li surti !

Recuperant el quart llarg, al pas d'entrada a reunió, el més punyetero....

Cinquè llarg

Ja som al replà final, una terrassa plana sota el diedre final;  per l'esquerra puja el Diedre Blanqueta i per la dreta la Miqueluchi.   Al capdamunt d'aquesta hi tenim tres possibles sortides, la de més a l'esquerra la que tiba més.

Comença per  unes fissures verticals a equipar, anant en tendència a la dreta, la roca mana i on hi ha fissura es deixa fer i autoprotegir.  Al capdamunt anirem cap a la dreta, ja baixa la dificultat, fins a sortir per terreny trencat a cim on farem reunió d'uns blocs i Savines.

Cinquè llarg, un recorregut fissurat a autoprotegir.

Una successió de fissures-diedres verticals ens van acostant al muret final.

Al tram de sortida.

Descens

Del cim de la Pala Alta anirem direcció nord per camí desdibuixat primer i corriol marcat després fins a baixar a Coll de Porta on trobem la pista per on hem pujat.

Foto PalaAlta 

Material

Una dotzena de cintes exprés, Joc de Tascons i Friends fins el tres.  Bagues per Savines.

Ressenyes molt ben trobades a agraïr a Joan Prunera del seu blog Col.leccionista de vies i a J. Walero del seu  enyorat blog Desventuras y milagros.  Gràcies !

Una via ben interessant que combina parts del diedre Blanqueta, 3er, 4art llargs amb trams originals, on destaca el llarg de sortida per com n'és de divertit !   fissures de bon engrapar i col.locar assegurances que es succeeixen fins on vulguem apurar i, o les forces ens donguin...per l'esquerra sortida segell Marmolejo i per la dreta més assequible, pel mig, intermig.  Via molt recomanable per anar posant trastos, però no pas com a via d'iniciació !